El primer glop de poesia

Estan tristos com la foscor de l’habitació mentrestant els músics, expressen els seus sentiments tranquils i apagats amb els dolços instruments.

Tota la gent està atenta, la mare cull el nin en braços, es veu tothom amb la mirada atenta mirant els músics amb pau i harmonia.

Sense adonar-se’n l’espectacle es va acabant com una espelma que s’apaga, i en uns instants ja no hi ha música, i la gent aplaudeix amb gran satisfacció.

Laura Ferrer Calvó