Entrevista Antoni Josa treballar de professor a la Formació Profes s ional, però avui li voldria preguntar: Com va ser que vas entrar d’en senyant a la F.P. sent econ omista ? Era l’any 1975, feia poc de la prim era crisi del petr oli, quan em v an acom iadar de l’em presa SASPA SA d’elem ents se seguretat, a Barcelona. Jo treballava al departam ent de m àr queting quan v a v enir la retallada de personal que v a afectar a la gent m és jov e, incorporada feia poc. Vaig estar quasi un any buscant feina, fin s que em v an oferir de treballar a l’ Institut de F.P. del Poble Nou per donar classes de com ptabilitat, matemàtica financera , etc., ja que feia falta gent per im partir el seg on grau de F.P. que acabava d’iniciar -se. Han pa ssat el s anys i com has vist voluci ó de l ’en senyament en general?
E
l 30 de juny, en finalitzar aquest curs 2010-2011, el company Antoni Josa finalitzarà també la seva etapa com a docent al nos tre Ins titut Escola del Treball, on ha col laborat en la formació de tantes promocions d’alumnes de Comerç Internacional, sense deixar de banda la seva pass ió per l’es tudi, la didàctica i la recerca en el seu camp: l’Econom ia i la història econòmica del seu poble, Menàrguens, i rodalies de Balaguer. És la vida que ha volgut, la vida que es tima, a la que es dedica amb disciplina d’atleta. Adm iro la seva manera de tractar els alum nes i la manera com li corresponen . Li he sentit dir que va fer tot un encert quan va entrar a Pi i Margall, 51
Am b el pa s del tem ps, l’en senyam ent ha estat cada v egada m és a l’abast de tothom , la qual cosa aparentm ent és m olt positiv a, però l’obligació d’estudiar fin s l’edat de la incorporació al treball , sense crear una alternativa v àlida per a quells alumnes que defugen dels estudis ha com plicat la tasca d’en senyar. D’una altra banda, la nostra societat, am b valors còm odes i classistes, ha generat un am bient que ha danyat m olt la formació professional. Qu è és el que hi trobes en falta? Trobo en falta una valoració de la F.P. al m ateix niv ell que als països de la Unió Europea que en s precedeixen . Ho he pogut com provar am b l’experiència d’intercanv i am b l’Institut Jules Guesde de Montpellier. Per exem ple, els alum nes de cicle superior quan acaben els estudis han de realitzar un exam en d’estat que es podria equiparar a una revàlida del batxillerat d’abans. 63