Page 1

Curs 20102010- 11

www.escoladeltrebal l.cat

Núm, 10. È poca II

Preu exemplar 3€ 3€


Sumar i Breus 4

Aprèn més 8

L’any internaci onal de la quí mica i l ’oli de les Garrigues

11

Joan Robinson . Professi ó econ omista.

12

Objectius del Mil—l eni

16

Aurores Boreals. L’especte de Broken

20

La músi ca

21

Teatre en angl ès

35

Col ombia y España.

36

Les intel—ligèn cies múlti ples

38

Nutrici ó i Salut

40 Kath erin e Pan col : professi ó escritora

Affairs interns 45 46

Projecte EJE

Racó dels llibres 56

Bi bli oteca darreres n ov etats

Ivan Fernán dez i Ivan Montorn ès: autors del robot rastrejador

La secretaria del cen tre: qu è ha 47 Pl enari dels infan ts i adol escen ts de Ll ei da canviat? 48 Con ferencia de Anna Caballé 42 Apren dre músi ca a l ’insti tut sobre la N ov ela Nada de Carm en Laforet. 41

Entrevistes 59

Professor Sanfeliu

61

Vidas signi ficativas: Ll orenç Castañ

63 Professor An toni Josa

El món des de l’Escola 22

Com enius to En gland

24

L’Escola del Treball a la xarxa europea NETINVET

26

Com enius: Fiv e Sen ses, Fiv e countri es

65

Professor Benito Navarro

68 Professor Lluís Roca

Batega el cor

El racó dels exalumnes

La marató de Barcel ona Projecte de m obili tat a Austria 50 En trevista a Ayad Lam dassen Com enius Exchange trip to , 52

70 Esth er Sala

30

Programa Leonardo da Vinci a Romania

Moda

Tot al sac

31

Programa Reconfort a Mon tpellier

54 Posa’t a l ’úl tima

72

Cuin es del m ón

73

Gustos musicals a l ’Escola

74

En devina qui és

75

Horóscopo

27

28 Germany .

32

Les étudian ts françai ses et l es grèv es

Pi i Margall, 51

2


Editorial Estem en un n ou segle, ja fa m és de deu anys i de v egades h o obli dem. Les coses, la vida diària, els fets bons i dolen ts se succeeixen a vel oci tat v ertigin osa. De v egades cal aturar-se, observar i reflexi onar. L’ON U ha establert vuit objectius a aconseguir pel n ou mil—l enni. Són objectius dels qu e, malauradam ent, en com ptes de apropar-n os’en en s n ’alluny em. En aqu est num ero els objectius del Mil—lenni són el n ostre tema cen tral. En un m ón en ebullici ó n o h em acabat de pair una n otí cia qu e una al tra ja ens està copsant. A força de repetici ó, i de n otíci es d’im portàn cia secun dària en el mill ors dels casos, si n o banal, estem perden t la n oci ó del qu e és im portant per n osaltres; el ben estar de l es persones, la soci etat en defi nitiva. Un a forta recessi ó econ òmi ca en s fu eteja i el pitjor és qu e la fi de la m ateixa és llunyana. Diuen alguns personatges an om enats en tesos qu e per san ejar l 'econ omia en gen eral cal qu e els bancs estiguin bé. Es clar qu e això és a costa de la pobra societat qu e n o tan sols en m ol ts casos perd la seva viv enda sin ó qu e ni tan sols n o pot arri bar a final de m es. En cara qu e ens ten en m ol t entretinguts amb focs d’artifici i m enti des hi ha exem ples de com la gent es rebel—la contra aqu estes in justíci es. En aqu est número us m ostrem com el n ostres v eïns francesos li varen diu prou al seu govern . Professorat i alumnes fan sen tir la seva v eu am b aportaci ons sobre temes div ersos. A l ’any in ternaci onal de la dona n o podrí em deixar de banda el fet, i us oferim dos arti cles sobre don es capdavanteres com

són Kath erin e Pan col i Joan Robinson . A més a més, si v oleu viatjar us expli qu em de pri m era mà com són l es aurores boreal s i l ’Espectre de Broken . Un cop m és la n ostra escola és internaci onal en tots els sen tits; apren eu com han estat enguany els intercanvis que s’han fet am b altres escol es d’arreu d’Europa. En guany també v ol em especialm ent destacar l es entrevistes amb el s professors qu e se’ns ju bilen : Benito Navarro, An toni Josa i Lluís Roca. A qu ests i m olts tem es m és, fets amb il—lusi ó per la n ostra comunitat edu cativa, conformen el núm ero d’enguany els quals esperem qu e u s agradin .

Josep M Calu ch o Coordinador Revi sta

EQUIP REDACCIÓ: Professor at: Esther González , Magda Español, Mercè Ciutat, Llum Muñoz , Benito Navarro, Josep M Cal ucho. Correcció: Llum Muñoz, Esther González , Magda Español. Portada: Benito Navarro. Foto portada: Jordi Sanfeliu. Maquetació: J osep M Calucho. COL·LABOREN: Professor s: Neus C aufapé, Alba Carrasc o, Magda Es pañol, Arnau Freixes, Luís Lahoz , Dol ors García, Es ther Gonzál ez, Antoni Jos a, Llum Muñoz, Benito Navarro, Enric Riu, Héctor Verdés , J ordi Sanfeliu, Paquita Sanvicens , Alegría Sarrado, J aume Semis, Enric Tamarit, Juanjo T orró, Hec tor Verdés, Mercedes Redondo, Jor di Barrufet, Camil Bustamente, Xavier M onclús, Jordi Sanfeliu, Gemma Santfeliu, Jaume Semis i Al egría Sarrado. Alumnes: Isabella Arraes, Oana Bercea, Mohamed Boulayoune, Mauricio D a Sil va, Lilian Farrús, Lorena García, Angela Gómez, Mariamu Kabba, El ma N ezic, Merieme Oukadir, Esther Sala, Shuanfeng Zheng, J oan Tempr adó, Jarreh Jaiteh, David Ji ménez, M ohamed Aznay, Oana Bercea, Ioana Boc hileanu, Marco Chasipanta, Nor ma R odríguez, Ioana Rosc a, Iván r odríguez i Iván Montornés.

EDITA: Arts Gràfiques Bobalà. Pagès Editors.

3


Br e u s

Nous temps, noves imatges Canvi de la imatge corporativa de l’Institut

L

’In stitut Escola del Treball ha decidit a quest curs fer un canv i en la sev a imatge corporativa. Els fullet ons de l’Institut, els anuncis publicitaris i dos nous punts d’informació en seran, av iat, les principals nov etats. Val a dir que l’alumnat ha tingut un paper im portant en aquest canv i, atès que s’ha pensat en ells com els pr otagonistes de t ota la docum entació que incorporarà la n ov a imatge del centre. És per aquest m otiu que, durant el darrer trim estre, s’ha dem anat a l’alum nat d’ensenyam ents obligatoris i post obligatoris la seva participació i la cessió de la sev a imatge. Molt s alumnes han estat fotografiats i les sev es cares han aparegut ja als anuncis publicats en prem sa. Aviat formaran part dels tríptics i dels punts d’informació. Disposem , hores d’ara, de m oltes m és im atges que, tot i n o estar seleccionades, són la cara de l’In stitut Escola del Treball i les que, d’alguna manera, representaran tot s i cadascun dels alumnes que han estat, estan i estaran a l’institut. Algunes d’a questes fot ografies les v olem com partir am b v osaltres en a questa rev ista. La resta, les podreu trobar ben av iat al web del cen tre.

4


Premi APAC pel projecte ‘CLIL’ de la Dolors Garcia. -

El projecte CLIL està d’enhorabona –

A quest és el tercer any des de que el pr ojecte CLIL és v a endegar a l’Escola. Els alum nes que ara fan 4t d’ESO-CLIL han tingut ració doble d’ad’anglès, van com ençar a 2n am b la T ecnologia del Alim ents, a 3r s’han enfr ontat a n ocions econòm iques sobre la Unió Europea i a 4t s’intenta qu e prenguin con sciència sobre els pr oblem es energètics i m ediam bientals. Puc assegurar que el professorat que ha im partit a questes m atèries, l’Angel Sobrino, l’Esther González, la Dolor s Garcia i jo m ateix, ho hem fet am b dev oció i il—lusió. El curs passat, la Dolors Garcia i jo vàrem tenir una llicència d’estudis a Anglaterra i Escòcia per a fer un ‘Project’ relacionat am b els tem es abans esm entats. Bé doncs, la Dolors Garcia va presentar el seu ‘Pr oject ’- A lternative Energies. Environment- a la Conv enció anual de l’APAC, Associació Pr ofessors Anglès Catalunya, i li ha estat ator gat el Prim er Prem i (categoria A). El prem i con sisteix en un curs d’estiu a Anglaterra, patrocinat pel British Council. Enhorabona, doncs, Dolors ! Ha estat un excel—lent rem at per a quest projecte, una ‘cirereta’ del pa stís que ens alegra i dóna ànim s a t othom .

Premis UdL a treballs de recerca El pa ssat dia 12 de nov em bre, l'A ula Magna del cam pus de Ciències de la Salut va ser l’escenari de l’acte de lliuram ent dels Pr em is a Treballs de Recerca d’estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior, presidits pel rect or de la UdL, Joan Viñas, i el president del Con sell Social, Ram on Roca. En la setena edició d’a questa iniciativ a han participat un t otal de 133 pr opostes, distribuïdes en set categories: Salut i Nutrició, Àrea Juridicoecon òm ica, Tecnologia, Àrea Agroalim entària i Forestal, Estudis de Gènere, Humanitats i Educació. L’INS Escola del Treball v a ser la segona escola en acon seguir m és prem is i dues alum nes del nostre centre van ser les escollides: Noèlia Rojo Andrés am b el tít ol “ Els prim ers passos d’una planta”, tutoritzat per Jordi Sanfeliu Llop i Tània Díaz Burgués am b el tít ol “Coneixem realm ent què són les ONG’s?, tutoritzat per Santi Fernández. Els guanyadors, un cop matriculats a la UdL, gaudiran d’un ajut equiv alent a l'im port de la m atrícula del prim er curs. Tam bé s’atorgaran prem is de 200 euros als estudiants prem iats, als tutors dels treballs i als respectius centres. Enhorabona als estudiants i a les sev es fam ílies, així com als tutors.

Pi i Margall, 51

5


Br e u s Comenius multilateral: 5 senses, 5 countries Entre els dies 7 i 12 de n ov em bre d’a qu est curs, alum nat i pr ofessorat del cen tre v an realit zar una estada a Istam bul, Turquia, fruit de l’intercanv i que, dins el projecte Com enius Multilateral “Fiv e Senses, Fiv e Countries” s’està realitzant al llarg dels cursos 2009/1 0 i 2010/11 . Am b aquesta v isita ja són 10 els alumnes que han pogut v iure l’experiència que suposa un intercanv i. Durant l’estada es van realitzar múltiples activ itats i v isit es relacionades am b aquelles coses pròpies de la cultura turca, relacionades am b els cinc sentits, qu e han de perm etre assolir els objectius fixats en l’intercanv i.

Escola europea de Short Sea Shipping Dels dies 12 al 15 de febrer, l’alumnat del 2n curs del CFGS Gestió del transport va assistir al curs Most -Num ina sobre autopistes del mar i logística sostenible que organitza l’Escola Europea de Sh ort Sea Shipping. A quest curs s’emmarca din s del projecte europeu GLAD (Green Logistics Action & Deploym ent) i s’im parteix a bord del vaixell Cruise Barcelona de Grimaldi Gr oup Naples en la ruta qu e connecta Barcelona am b el port italià de Civ itav ecchia. Les autopistes del m ar entre a quest s dos ports són un magnífic exem ple d’interm odalitat i de transport m arítim de curta distància. El 6

Visita al port de T arragona El passat m es de nov em bre, l’alulum nat de Tercer curs d’ESO van v isitar el Museu Marítim de Tarragona, dins de les activ itats prev istes pel departam ent de CCSS de l’Institut Escola del Treball de Lleida. La v isita consistí en uns tallers al m ateix edifici del Mu seu i, posteriorm ent, un passeig am b Golondrina, durant el qual les m onitores van fer una exhaustiv a explicació del funcionam ent del Port. El pr ofessorat acom panyant: Tina Bañasco, Santi Fernández, Mar Or ó i Mercè Ciutat.

contingut del curs inclou a spectes de logística marítima i de legislació europea, i se centra en l'anà lisi de les aut opist es del m ar (infraestructures dels ports, serv eis per països, etc.). Destaca l'a partat de cost os, tant directes com externs, que perm et que els estudiants com prov in, per si mateixos, els av antatges de la com odalitat, tant pel que fa a l'estalv i m onetari, com pels beneficis que es deriv en per al conjunt de la societat en reduir l'im pacte del transport sobre l'entorn. El temari es com plem enta am b l'estudi d'u n cas particular, la v isita al Port de Barcelona i al port de Civ itav ecchia, la realitza ció de taller s i l'explicació “in situ” del funciona m ent intern d'u n vaixell (pont de com anda m ent, sala de màquines, càrrega a la bodega). Hi col—laboren: Unió Europea (programa Marco Polo), Port de Barcelona, European Sh ortsea Network, Porti di Rom a e del La zio i Grim aldi Gr oup Napoli.


L’INS Escola del T reball elabora un llibre electrònic en un dels seus projectes Europeus Entre els dies 13 i 1 8 de m arç, alumnat d’ESO i pr ofessorat del In stitut Escola del Treball realit zen una estada a Brentwood, Angla terra, fruit d’un intercanv i v inculat al pr oject e Com enius Multilateral “Fiv e Sen ses, Fiv e Countries”. A quest pr ojecte s’està duent a term e al centre, simultàniam ent am b uns altres 5 projectes europeus.

8 de març, dia Internacional de la Dona T reballadora La com issió cor r espon en t del Serv ei de Mediació del nostre centre ha organitzat una exposició per a comm em orar, un any m és, el dia Internacional de la dona Treballadora.

Am b aquesta v isita l’alumnat i el pr ofessorat podran v iure l’experiència que suposa un intercanv i. Durant l’estada es realitzaran múltiples activ itats i v isites relacionades am b a quells a spect es propis de la cultura anglesa i am b els cinc sentits, que han de perm etre a ssolir els objectius fixats en el pr ojecte i la finalit zació del llibre electrònic que estan elaborant.

Un recull de dones de diferents àm bits am b un comunicat introductori per tal d’inform ar dels orígens i l’actualitat del tema. Volem destacar la frase incorporada al final de la m ostra: “… i totes aquelles dones entre les quals estàs tu”

Visita-taller a la xiloteca de l'ET SEA

T robada esportiva a Mollerussa

El passat div endres 12 de nov em bre l'a lum nat dels cicles formatius de la fam ília de Fusta i Moble va v isitar la xil—loteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginy eria Agrària, dins la Setmana de la Ciència. L'a lum nat va poder conèixer les diferents tècniques per a la identificació i la classificació de la fusta i v a poder sotm etre diferents m ostres de fusta a prov es de resistència.

El pa ssat 31 de març l'a lum nat de 2n d'ESO, v a participar en la Trobada Esportiva per a centres de secundària, realit zada a Mollerussa. En la jornada van poder gaudir de la pràctica d'esports com el Kor fball, el piragüism e, l'a eròbic, el bàdm inton, les bitlles, el balance-bikes i el taekwondo.

Electricitat visita el campament de la Canadiense Alumnes del curs de 1 r de Cicle Mitjà d'In stal—lacion s Elèctriques, acom pa nyats dels professors Josep Mª Griñó i Miquel Borràs van assistir el passat dia 11 de desem bre al Museu Cam pam ent de la Canadiense de Lleida.

Pi i Margall, 51

7


Apr èn més

L’ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA I L’OLI DE LES GARRIGUES

Escultura represen tant la uni ó entre el s pobles, realitzada amb fusta d’oliv era. Foto: Josep M Caluch o

Reconeixent que la comprens ió de la naturalesa material del nostre món es basa, en particular, en el nos tre coneixement de la quím ica. Des tacant que l’educació al voltant de la quím ica és fonamental per a fer front a desafiaments com el canvi climàtic global, en el subm inistrament de fonts sostenibles d’aigua potable, aliments i energia, i en el manteniment d’un ambient sa per al benes tar de totes 8

les persones. Tenint en compte també que la ciència de la quím ica i les seves aplicacions produeixen medicaments, combus tibles, metalls i pràcticament tots els productes manufacturats. Conscient que l’any 2011 dóna l’oportunitat de celebrar les contribucions de les dones a la ciència en el centenari de la concess ió del Prem i Nobel de Quím ica a Maria Sk lodowska-


Curie. A questes i d’altres paraules figuren a la resolució 63/209 de 19 de desem bre de 2008 en la qu e l’Assam blea General de les Nacion s Unides (ONU) decideix proclamar el 2011 com l’Any Internacional de la Quím ica am b la finalitat d’ apr opar aquesta ciència a la societat. La proclamació com a any de la Quím ica em va m olt bé per a establir un lligam entre dos con ceptes que, de ben segur, ni el director de la denom inació d’origen de l’oli de les Garrigues ni qualsev ol expert en m arketing g osarien barrejar: qu ím ica i oli v erge; en t ot cas per a contraposarlos. Existeix una tendència generalitzada a relacionar producte natural am b quelcom que és bo i a pr oducte artificial com allò que és dolent i que conté quím ica. “Pr ov a el m eu v i, no té res de quím ica” hem sentit alguna v egada quan un aficionat a l’enologia en s v ol m ostrar la bondat i la n o presència d'a dditius en l’elaboració. Res m és lluny de la realitat. Tan naturals són les taronges am b la sev a v itam ina com els gasos expulsats pels v olcans en erupció i t ot dos presenten efectes ben diferents. Igualm ent la m ateixa quím ica té un m edicam ent que els benzopirenos formats quan torrem massa el pa o la carn, operació ben natural per cert. Es diu oli d’oliva v erge a t ot a quell oli obtin gut nom és per m olturació de l’oliv a, separació de la fase oleosa i filtració de les im pureses. L’obtenció d’a quest suc (per què l’oliva és un fruit) està feta d’una m anera “natural”, sen se la interv enció de cap substancia quím ica externa, però plena de substàncies quím iques, com no podria ser d’una altra manera. El procés d'elaboració genera uns residus “naturals”, procedents de l’oliv a, tòxics que ningú en a quest m om ents g osaria v essar-los al cla v egueram . Són substancies totalm ent “naturals” pr oduïdes per la sav iesa de la naturalesa. Igualm ent la sav iesa de la naturalesa ha fet qu e l’oliv era hagi produït un seguit de com posPi i Margall, 51

t os quím ics com són els triglicèrids que form en el 98,5 % dels com ponents de l’oli. Els triglicèrids són uns pr oductes quím ics for mats per cadenes de carboni unides m itjançant àtom s d’oxigen a un alcohol conegut com a glicerina form ant un trident seTriglicè rid g ons es v eu a la figura. Les R, R’ i R’’ indiquen la major o m enor com plexitat d’a questes cadenes carbonades on pot hav er-hi enllaços sim ples o dobles el que té influència en què el greix sigui sòlid o líquid a tem peratura am bient. La pr oporció d’enllaços sim ples o dobles en l’oli d’oliv a és la ideal quant la pr otecció de l’oli fr ont a l’oxidació i les necessitats d’àcids greixos essencials que l’organism e hum à no pot sintetit zar i que hi conté (ac linoleic i lin olenic). Però el m és v aluós de l’oli d’oliva v erge no és a questa fracció tan im portant quantitativam ent sinó l’1 ,5 % restant, allò que els quím ics anom enem insaponificable. L'insaponificable és un seguit de substàncies qu e la naturalesa, en la fàbrica de l’oliv era ha pr oduït am b unes prim eres m atèries tan sim ples com l’aigua i el diòxid de carboni, Entre elles les m és v aluoses són: Car otens: són colorants presents en m oltes fruites i flors que a la v egada són precursor s de la v itam ina A. T ocofer ols: un grup de com post os antioxidants, el m és abundant d’ells, l’α-t ocofer ol, és la v itam ina E. Poli fen ols: són substàncies antioxidants responsables del sabor de l’oli. Compostos volàtils: S’han arribat a identificar m és de 1 00 com postos v olàtils entre els quals es tr oben hidr ocarburs alifàtics i arom àtics, alcohols, cet ones, aldehids, esters, èters, etc. Són els responsables dels arom es dels olis. 9


Apr èn més

Cl orofil—les: pigm ent v erd típic dels v egetals i exclusiu de l’oli de oliva. En l’obscuritat actua com antioxidant i poten cia l’acció dels dem és antioxidants. Pr ecisam ent la presència dels antioxidants naturals de l’oli i la m oderada proporció d’àcids insaturats fa que a quest estigui pr otegit front a l’oxidació. A questes substàncies contingudes a l'insaponificable de l'oli d'oliv a es troben tam bé a d'a ltres olis: gira-sol, blat de m oro, soja, etc. per ò la major part d'elles desapareixen en el procés d'elaboració. Nom és l’oli d’oliva v erge pel fet de ser un suc exprim it, com si fos el d'u na taronja, presenta intactes les sev es propietats igual qu e es troben al m ateix fruit, l'oliv a.

Benit o Nava rro Professor de Quími ca

10


Joan Robinson. Professió: economista

J

oan Robin son és una de les econ omistes m és brillants qu e ha tingut la hi stòria de l ’econ omia. Va néixer el 1903 i va m orir el 1983, va estu diar a la universitat de Cam bridge i el 1929 hi va comen çar a treballar com a professora, arri bant a ser catedràti ca d’econ omia el 1965. Tot i qu e en un prin cipi va anar recorrent diferen ts tendèn ci es econ òmi qu es, finalm ent es va alin ear am b l es teori es Keynesianes, es pot dir, per tan t, qu e va ser una deixebl e de John Maynard Keyn es. J.M. Keyn es és, probabl em ent, un dels mill ors econ omistes qu e han existi t. Les sev es teori es van rev oluci onar la ci ència econ òmica. A qu est econ omista va in troduir la teoria del s ci cl es econ òmics i la políti ca fiscal tal com l ’enten em actualmen t, de fet l es seves teori es van ser l es dominants en l es políti qu es pú bli ques del s estats fins el perí ode d’estanflaci ó, en la dècada del s 70. Però tornem a Joan Robinson , algun es de l es teori es qu e va introduir foren les de la competèn cia imperfecta (s’ha de tenir presen t qu e J.M. Keynes basava els seus m odel s preci sam ent en tot el contrari, la com petèn cia perfecta), segur qu e el s estudi ants de l ’assignatura d’econ omia de batxill erat saben del qu è estic parlant, ja qu e els m odels qu e estudi en m ol ts cops estan basats, precisam ent, en la competèn cia perfecta. Del s diferents el em ents qu e caracteri tzen la com petència perfecta Joan Robinson en criti ca dos. El primer aspecte és qu e hi ha barreres d’entrada i sorti da del m ercat, tan t per a oferents com per a demanPi i Margall, 51

dants (la com petèn ci a perfecta diu qu e ha d’h aver lliure entrada i sortida d’oferents i deman dants en un m ercat). El segon aspecte és qu e els produ ctes són diferenciats, ja qu e els oferents v olen qu e el s consumi dors tinguin la sen saci ó qu e el seu producte és únic en el m ercat, de man era que es gen eri una com petència m on opolí sti ca (la com petèn cia perfecta diu el contrari, tots els produ ctes han de ser h om ogenis, de manera qu e els deman dants n o puguin diferenciar els produ ctes en funci ó del s oferents). La seva aportaci ó m és im portant és, però, l es teori es sobre el creixem ent econ òmic, essent una de les iniciadores de la “Cambridge Growth Teh ory”. En aqu est marc una de l es qü esti ons m és interessan ts qu e va tractar és el tema de l ’assignaci ó o de l ’agregaci ó de capi tal (pensam ent qu e la va apropar al partit labori sta i a teories marxistes, tot i qu e n o es pot consi derar com a tal ), però en un arti cle com aqu est, crec qu e n o és conv enien t qu e m ’estengui en aqu esta teoria. La seva obra és força extensa, va escriure un s 30 llibres i centenars d’arti cles. Joan Robinson és una de l es person es qu e m és admiro per m olts m otius: per la seva fortal esa, per la seva intel—ligèn cia, per l es sev es gan es de saber i sobretot perqu è és dona. Perquè va ser dona en un m ón dominat pel s h om es, on una dona de la sev a el oqüèn ci a i de la seva diligèn cia en la recerca econ òmica era una extravagàn cia. El seu cas és un dels m és in justos qu e s’han donat en la història del s Premis N obel, ja qu e va ser di scriminada per ser dona.

Xavier Mon clú s Professor d’Econ omia 11


Apr èn més

Objectius del Mil—leni Pel 2015, objectius assolits? “La pobresa és la pitjor forma de violència”.

Mahatma Gandhi.

pobresa i conv ertir el dret al desenv olupam ent en una realitat per a t ot s els països i per sones per a l'a ny 2015. La reunió es v a dur a term e a Nova Y ork el 8 de setem bre de l’any 2000 am b la finalitat de transm etre un m issatge entenedor a tot el m ón: l’ eradicació de la pobresa mundial cal que sigui prioritària per a t otes les nacion s. (1 )

H

an passat m és de deu any s des que l’Orga -nització de les Nacion s Unides aprov à la declaració de principis i objectiu s per al nou m il—lenni. A la fi del segle XX, es v a fer ev ident que els pr oblem es greus als quals s'enfr onta la humanitat hav ien de ser solv entats m itjançant la col—laboració i cooperació entre tot s els països. L’any 2000, sota l'a uspici de Nacions Unides, 189 països, entre ells Espanya, signen la Decla ració del Mil—lenni, com prom etent -se a increm entar el com prom ís m undial per a reduir la

En aquesta declaració v an rea firm ar el caràcter univ ersal dels pr opòsits i principis de les Nacion s Unides t ot fent una m enció explícita dels valors fonam entals del n ou m il—lenni: La llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tolerància, el respect e del m edi am bient i la respon sabilitat com una. ... i v an com prom etre’s a alliberar la humanitat de la guerra, la pobresa extrem a i l’am enaça de v iure en un planeta malm ès per l’activ itat humana... Els punts es concreten en vuit, cadascun dels quals té una sèrie de m etes a a ssolir que s’especifiquen degudam ent. OBJECT IU 1: ERA DICAR LA POBRESA EXTREMA I LA FA M

(1)A qu est text està copiat textualment de la presentaci ó de la cam panya “ lluitem pels objectius del n ou mil—lenni”, projecte Edu ca ci ó per al Desenv olupament . Assemblea de Coopera ci ó per la Pau , a niv ell de Catalunya. 12


Meta 1 : reduir a la m eitat el percentatge de persones els ingressos de les quals siguin inferior s a 1 $ per dia Meta 2: reduir a la m eitat el percentatge de persones que pateixen fam OBJECT IU 2: A SSOLIR L'ENSENYA MENT PRIMARI UNIVERSAL Meta 3: v etllar per què t ots els nens i nenes puguin acabar un cicle com plet d'enseny am ent primari OBJECT IU 3: PROMOURE LA IGUALTAT ENTRE ELS GÈNERES I L'AUT ONOMIA DE LA DONA

OBJECT IU 8: FOMENTAR UNA A SSOCIA CIÓ MUNDIAL PER AL DESENVOLUPA MENT

Meta 4: elim inar les desigualtats entre els gèneres en l'en senyam ent prim ari i secundàri

Meta 12: desenv olupar encara m és un sistem a com ercial i financer obert, basat en n orm es, prev isible i no discrim inatori. Això inclou el com pr om ís d'a ssolir una bona gestió dels assum ptes públics i la reducció de la pobresa, en cada país i en el plànol internacional

OBJECT IU 4: REDUIR LA MORTALITAT INFANTIL Meta 5 : reduir en dues terceres parts la taxa de m ortalitat dels nens m enor s de 5 any s OBJECT IU 5: MILLORAR LA SALUT MATERNA Meta 6: reduir la taxa de m ortalitat materna en tres quartes parts OBJECT IU 6: COMBATRE EL V IH/ SIDA, EL PALUDISME I ALT RES MALALTIES Meta 7 : detenir i com ençar a reduir la propa gació del V IH/SIDA Meta 8: det enir i com ençar a reduir la incidència del paludism e i altres malalties greus OBJECT IU 7: GARANTIR LA SOST ENIBILITAT DEL MEDI A MBIENT Meta 9: incorporar els principis de desenv olupam ent sost enible en les polítiques i els pr ogram es nacionals; inv ertir la pèrdua de recursos del m edi am bient Meta 1 0: reduir a la m eitat el percentatge de persones sense d'a ccés a l'a igua potable Meta 11 : m illorar considerablem ent la v ida d' alm eny s 1 00 m ilion s d'h abitants de tuguris per a l'a ny 2020. Pi i Margall, 51

Meta 13: atendre les necessitats especials dels països m eny s av ançats. Això inclou l'a ccés lliure d'a ranzels i contingents per a les exportacions dels països m eny s av ançats, el pr ogram a m illorat d'a lleugerim ent del deute dels països pobres m olt endeutats i la cancel—lació del deute bilateral oficial i la concessió d'u na assistència oficial per al desenv olupam ent m és gener osa als països qu e hagin m ostrat la seva determ inació de reduir la pobresa Meta 1 4: atendre les necessitats especials dels països en desenv olupam ent sen se lit oral i dels petits Estats insulars en desenv olupam ent Meta 15 : encarar de m anera general els pr oblem es del deute dels països en desenv olupam ent am b m esures nacionals i internacionals a fi de fer el deute sostenible a llarg term ini Meta 1 6: en cooperació am b els països en desenv olupam ent, elaborar i aplicar estratègies que pr oporcionin als jov es un treball digne i productiu Meta 17 : en cooperació am b les em preses farmacèutiques, pr oporcionar accés als m edica13


Apr èn més m ents essencials en els països en desenv olupam ent Meta 1 8: en col—laboració am b el sect or privat, v etllar per què es puguin aprofitar els beneficis de les nov es tecnologies, en particular, els de les tecn ologies de la inform ació i de la comunicació. A quests objectius estan desenv olupats a la pàgina de les Nacions Unides on hi ha tot tipus

2010 v an dur a term e, al llarg de l’any , un bonic treball relacionat am b els objectius del Mil—lenni t ot col—laborant am b un altre centre de Lleida ( In stitut Maria Rúbies) din s el projecte organitzat a niv ell de Catalunya: Educació per al Desenvolupament. Assemblea de Cooperació per la Pau, que finalitzà el m es de juny am b una trobada al nostre centre on es van presentar dits treballs. Pel que fa a la n ostra aporta-

“La Terra ens dóna prou per satisfer les necessitats de tots els homes i dones , però no per satisfer la seva avarícia” Mahatma Gandhi

de detall am b imatges i estadístiques. Estudis m olt ben presentats la qual cosa dóna la sensa ció que t ot hagi de sortir m olt bé. Per ò, tal com han anat aquest s deu any s, és possible que en cinc any s puguem solv entar aquests problem es i assolir les fites m arcades? Sem bla ser que am b la crisi econ òm ica actual la situació ha em pitjorat: les borses de pobresa estan augm entant con siderablem ent.

La Pobresa De t ots i t otes és conegut que la causa principal per la qual hi ha tanta pobresa al m ón v e determ inada per la desigual distribució de la riqu esa. A niv ell mundial s’estima que de cada cent persones 1 4 estan en situació de necessitat extrem a tot i que es produeixen suficients alim ents a niv ell mundial com per abastir tota la població. Tretze m ilions de nens i nenes m oren per m alalties infeccioses deriv ades de la fam i la desnutrició. A quest objectiu és un dels principals reptes que té la humanitat per tal de garantir una v ida digna per a tothom . Si n o aconseguim posar fi a aquest problema, difícilm ent podrem avançar en la con secució dels altres set restants. L’alumnat de quart 14

d’ESO del curs 2009-

ció fou una im portant col—laboració entre diferents equips de treballs am b una feina claram ent especificada i d’acord als coneixem ents t ècnics dels diferents alumnes. Recerca d’inform ació, d’imatges, música, tex t os representatius... disseny del m arc a desenv olupar, m untatge, pr ojecció... t ot un seguit de tasqu es que conjum inades v an donar lloc a un bonic PowerPoint m usicat am b im atges, frases i continguts v isuals ben coordinats que recollien els objectius i el seu desenv olupam ent així com pr opostes de com participar des de la nostra posició, en t ota a questa tasca. A quest treball anava acom panyat d’un seguit de propostes d’allò que nosaltres podem fer per contribuir a t ot a quest pr océs, així que cada grup presentava les sev es idees per tal de col—laborar en a quest llarg cam í. Una d’a quest es fou la difusió dels objectius i la cam panya per a una presa de consciència. Va ser d’a questa manera que per a quest curs que estem acabant (201 0-2011 ) i am b l’estreta col—laboració del servei de Me dia ció s’han dut a term e unes quantes accions, algunes de les quals estan resseny ades en a quest m ateix núm ero de la n ostra rev ista Pi i Margall 51. A hores d'a ra, m om ents abans de tancar la redacció, acabem de rebre la notícia que a cin -


Alumnat 4t ESO curs 2009-2010

quanta ciutats espany oles, entre les quals n'h i ha de Catalunya, m ilers de ciutadans i ciutadanes han sortit al carrer per m ostrar la seva indignació contra una crisi que l'estan pagant aquells qu e no l'h an prov ocada. Jov es en la sev a m ajoria, enlairant pancartes am b frases al—lusiv es a la situació que afecta aquest col—lectiu i que cada cop em pitjora. Indignació davant els abusos que han donat lloc a situacion s d'a utèntica necessitat d’uns m ínim s per a poder v iure. Queixes contra un neoliberalism e deshumanitzador i destructiu (Diari “Publico”). Tot això n o és m és que una resposta al fom ent de l'em pobrim ent pr ogressiu de la població, en especial del jov ent el qual té unes perspectiv es de futur m olt poc engrescadoPi i Margall, 51

res. Caldrà repa ssar bé els objectius del m il—lenni i posar-los al dia. De m om ent la realitat en s m anifesta que n o hem avançat. Caldrà cercar altres cam ins per aconseguir-ho.

Mercè Ciutat Professora de Cièn ci es Socials

15


Apr èn més

Aurores Boreals

L'au rora pola r con sisteix en una respl endor qu e apareix al cel n octurn de l es regi ons properes a l es zon es polars a causa de l 'impacte de l es partícu l es de v en t solar am b el camp magn èti c de la Terra. A les latitu ds en l 'hemi sferi n ord es con eix com aurora boreal, batejat am b el n om de Galil eo Galil ei, en referència a la deessa romana de l 'al ba Aurora i el seu fill , en represen taci ó del s ven ts del N ord. N ormalmen t es v euen m és in tensam ent duran t l es tem porades de setem bre a octubre i de març a abril. A l es latitu ds de l 'h emisferi sud es con eix com aurora austral .


Foto: M.Ci utat IslĂ n dia Desembre 2010


Apr èn més

L’Aurora Boreal

S

ovint l'ésser humà cerca sensacions, vivències, coses noves… de maneres molt diverses. Així tenim que després de molts anys de triscar per les muntanyes, viatjar per llocs no massa transitats, es troba davant d’imatges on la mà de l’home no hi és present, que la vista contempla un autèntic l’espectacle . M oltes d’aquestes situacions les coneixem per quantitat d’informacions i més en el segle XXl, el segle de la immediatesa informativa: l'erupció d’un volcà, la trencadissa d’un glaciar patagònic, la caiguda massiva d’estels… i fins i tot, les aurores boreals! En les nits clares d’Alaska, Canadà, Noruega, Finlàndia, Islàndia… sovint podem veure al cel un resplendor de tonalitats verdoses que rep el 18

nom d’Aurora Boreal, un fantàstic espectacle de luminescència atmosfèrica. El nom té el seu origen en la paraula “Aurora”, deessa rom ana de la sortida del sol i d’altra banda, de la paraula Boreas , d’origen grec, que significa Nord, donat que a Europa generalm ent apareix a l’h oritzó. Sem bla ser que Galileu Galilei ja havia utilitzat aquest term e a com ençam ent del segle XV II, el qual seria em prat posteriorm ent per altres científics. És v isible d’octubre a m arç, tot i que, sov int tam bé es pot contem plar fora d’a questa època, quan la tem peratura atm osfèrica sigui pr ou baixa. És per això que el m esos de gener i febrer són els m illors per les baixes tem peratures. D’altra banda, a l’hem isferi austral tam bé es dóna el mateix fenom en en les m ateixes circum stàncies.


L’Espectre de Broken: un joc de llum i ombres

P

erò no tots els fenòmens que la natura ens ofereix es poden preveure , com el que hem explicat anteriorment. Hi ha situacions que són imprevisibles del tot, doncs cal que es donin unes circumstàncies molt particulars. Persones que han estat grans excursionistes al llarg de la seva vida, que han viscut situacions meteorològiques molt diverses... no han tingut l’ocasió de contemplar un dels fenòmens, en a quest cas espectre del qual hem sentit parlar. Hem vist imatges, reportatges, fins i tot a Internet hi ha un “sac” ple d’informació... i a tot amant de la muntanya li agradaria poder contemplar algun dia. Es tracta de l’Espectre de Broken. Aquest fenomen, rep el seu nom de la munta-

nya de Brocken, un pic situat a Harz, Alemanya. És degut a les boires freqüents i l'accessibilitat a baixa altitud ha creat una llegenda local. És un fenomen visual bastant espectacular, poc freqüent i difícil de fotografiar. Per poder observar-lo, el lloc millor és a la muntanya, dalt d’un cim i a sota, per davall teu, un mar de núvols i boira. A més, el Sol ha d’estar preferentment baix, o sigui, a primera o a darrera hora. Acte seguit, cal mirar en direcció oposada al Sol, tot esperant que els rajos d’aquest es projectin al nostre cos, tot donant lloc a una ombra allargada damunt la capa de núvols. Així podrem observar una aureola o cercle de color vermellós al voltant de l’ombra. Aquest “fantasma” sembla que de vegades es mogui al ritme del moviment dels mateixos núvols

Mercè Ciutat Professora de Cièn ci es Socials

Foto M.Ci utat

Foto M. Ci u tat

Refugi Pinet, Pi ca d’Estats, estiu 2009

Peram ola, Desem bre 2003

Pi i Margall, 51

19


Apr èn més

La música...

L

Isabela Arraes 1r ESO

a músi ca ha si do compañera del ser humano des de los comi enzos de su hi stori a. Se especula

que sus comi enzos ti enen relaci ón con la i mi taci ón de los soni dos de la naturaleza, como el canto de las aves y tam bi én de la naturaleza i nterna del ser humano, por ejemplo el ri tmo natural de los lati dos del corazón. Las últi mas teorí as referentes a los comi enzos del arte le dan muchí si ma i mportanci a al ri tmo perci bi do i nteri ormente y lo relaci onan tam bi én con el quehacer de los chamanes y sus experi enci as i nternas y con la tri bu. Por i ncreí ble que parezca, el concepto de armoní a -vari as notas tocadas a la vez- ya s e encuentra en la músi ca prehi stóri ca, por ejemplo, la músi ca encontrada en escri tura en la ci udad de Ur, en Mesopotami a, la i ncorporaba. Y durante la prehi stori a, la músi ca formaba par te de celebraci ones y ri tuales, lo que no es tan di ferente de hoy en dí a. De hecho, nosotros somos prácti camente los mismos, pues las cosas que emoci onan a los seres humanos son uni versales. En mi paí s (Brasil) la músi ca es muy i mportante, en los cumpleaños y otras reuni ones fami li ares, una vez al mes, en que todos nos reuni mos, bai lamos, comemos y hablamos. En el colegi o los ni ños pequeños bai lan un bai le tradi ci onal muy boni to que es la “fes ta juni na” o “quadri lha” que en español es la fi esta i nfanti l. Es la representaci ón de una boda, los protagoni stas son el novi o y la novi a y después todos bai lan alrededor de los “reci én casados”. La Samba es una par te de Brasi l que no se puede olvi dar. Es una músi ca de fusi ón de ri tmos afri canos, seguramente de Angola, y portugueses, tocada con i nstrumentos de cuerda, como el “cavaqui nho” y las gui tarras y de percusi ón, como el “surdo” y el “ tambori m”. Desde pequeños nos enseñan la samba en las escuelas y en la fami li a tambi én. Hay vari as maneras de bai lar la samba: La samba de los carnavales, de los des fi les, que consi ste en cami nar y mover el cuerpo a ri tmo de samba. La “bossa nova”, muy popular ya en los años 60, una mezcla de samba y jazz. El “Pagode”, un movi mi ento que empezó en los años 80, en el que se uti li zan nuev os i nstrumentos como

el pandero y el vi olao y el repi que de mao . Se toca en bares y cafés al ai re li bre. Tambi én está la “sam ba-cançao,” un ti po de canci ón románti ca y de ri tmo más lento. A conti nuaci ón una canci ón de mi paí s:

Ô Ô Ô Ô Ô bate tchan, bate tchan, bat e tchan Ô Ô Ô Ô Ô bate tchan, bate tchan, bat e tchan 20


Teatre en Anglès

B

lue Mango cam e to Escola del Treball on the 7th March to perform a com edic play entitled Tune In. The play was per form ed by three actors from England and Ireland who adopted multiple roles, so they switched fr om one character to another. The plot consisted of a range of characters taking part in a day tim e telev ision programme in which a resident chef cook s a traditional m eal in the studio and a fashion expert giv es one of our students a make ov er. In the com petition, one of their lucky v iewers has the chance t o find herself a boy friend t o g o on a date in Cupid’s Corner but with the presenters constantly arguing off cam era. Som e of our students t ook part in the dram a, play ing the r oles of the different boy friends and this made the students feel m ore inv olv ed in the performance. The characters had to discov er which boy friend the lucky v iewer finally chooses by the answers the boy s were giv ing and how the chosen boy friend reacts when he sees her. Students’ laughter was heard throughout the hall as the plot unfolded. At the end, there was a questions and answers session for our students to practice the speaking and the oral com prehension skills in English. Ov erall the play was well receiv ed by the students and the ex perience was really enjoy able.

Mercedes Redondo Professora d’angl ès Pi i Margall, 51

21


El M ó n d e s d e l’ Es c ola

Comenius to England

A

h!, anar a Anglaterra en març és parlar de Daffodils. Aquest narcís que s’escampa arreu, que li diu ‘adéu!’ a l’hivern i que ha estat inspiració d’un del poem es m és fam osos de tota la poesia romàntica anglesa. La sortida va ser l’última del Projecte Com enius (2008-2011) : ‘Fiv e senses – Fiv e Countries’, al qual hi han participat Holanda, Turquia, França, Anglaterra i Catalunya.

"Daffodils" (1804) I wandered lonely as a cloud That floats on high o'er v ales and hills, When all at once I saw a crowd, A host, of golden da ffod ils ; Beside the lake, beneath the trees, F luttering and dancing in the breeze.

L’expedició de l’Escola, formada per cinc alum William Wordsworth nes i tres professors, v a sortir de Lleida el 13 de març cap a Brentwood, Essex, l’escola que ara ens millor acom panyant per nostre ‘packet lunch’. feia d’anfitriona. L’endemà, dilluns, i el dim arts Després v a v enir l’em oció del ‘London Ey e’. La van ser dia d’escola. Classes, jocs, esports, balls... nòria gegant que puuuuuuja i baaaaaixa, lentaEl dim ecresv a ser el dia de la sortida a Londres. ment, on l’ull sense entrebancs pot v eure i sentir la Un dia replet d’em ocions. El prim er stop va ser al ciutat com de m igdiada, am b l’únic m ov iment de Museu de la Ciència. En les dues hores passades les barcasses pel Tàm esis i els cotxes per Pont de allà, no v arem tenir tem ps de v eure ni tots el dinoWestm inster. saures, ni totes les geodes, ni altres tantes m eraveNo s’acaba aquí, no. El següent pas v a ser una lles allà exposades. estona de passejada pel British Museum. Aquí D’aquí vam passar a St James’s Park. Oh!, els tampoc hi va haver massa tem ps per saludar totes cirerers florits i el groc del Daffodils!!, van ser el lesm òm ies. Va ser un primer tast en aquest tem ple on es recull gran part de la història de la humanitat. I per últim, i com una traca final, el musical ‘Les Miserables’, ens va deixar a tots bocabadats. L’endem à, a Cambridge, també va ser un dia m olt especial. El passeig en barqueta (Punting) pel riu Cam va ser m olt especial i div ertit i....romàntic !!. Div endres, per fi, va ser el dia dels adéus. Els alumnes han fet am istats, han v ist una manera diferent de v iure la v ida acadèmica, han gaudit dels punts neuràlgics de Londres i Cambridge, i ‘han viscut amb el cinc sentits’, la llengua anglesa en el m és ampli sentit de la paraula. Dol ors Ga rcia Professora d’angl ès 22


Pi i Margall, 51

Daffodils a St James Park 23Calucho F otografia: Josep M


El M ó n d e s d e l’ Es c ola L’Institut Escola del Treball membre del Comitè directiu de la xarxa europea NETINVET

E

∗ Ser una referència com ú per a la form ació

en l'àm bit del com erç a niv ell europeu.

ls dies 29 i 30 de març v a tenir lloc a París la prim era trobada dels centres educatius europeus interessats en esdev enir m em bres de la xarxa europea NET INVET.

∗ Formar part del pr océs de transferència i

L’acte va estar organitzat per la Confederació francesa del com erç (CGI) i v a com ptar am b la presència dels seny or s Richard Maniak i de Alain Caillat del Ministeri d’Educació de França.

m ent i l'a plicació de la m obilitat dels m em bres de la xarxa.

L’In stitut Escola del Treball v a estar pr oposat per formar part del Com itè directiu de la xarxa, el qual es va constituir form alm ent al finalitzar la tr obada. Qu è és NET INVET ? NET INV ET és una associació sense ànim de lucre form ada per centres de formació i per em preses de 10 països de la Unió Europea. Aquest s centres s’han unit, en el m arc d’una confiança mútua, per tal de pr oporcionar als estudiants les oportunitats de m obilitat durant el seu itinerari formatiu i perm etre, al mateix tem ps, el reconeixem ent dels resultats dels aprenentatges adqu irits durant els períodes de m obilitat. A quest reconeixem ent s’aconsegueix m itjançant el sistema ECVET (European Credit Sy stem for Voca tional Training).

del reconeixem ent dels resultats de l'a prenentatge, dins del sistem a ECVET. ∗ Esdev enir una eina per facilitar el segui-

Qui pot ser membre de NET INVET ? Quin s són els requisits? Els centres de formació que ofereixen capacitació en el niv ell 4 o 5 del Marc Europeu de Qualificacions en l'à m bit del com erç internacional poden ser m em bres de NET INVET. La form ació qu e im parteixen a quest s centres ha de ser com patible am b la referència com partida per la Unió Europea: Assis tent en el comerç internacional. Tam bé en poden ser m em bres les organitzacion s professionals que participen en el pr océs de construcció i / o certificació de la formació pr ofessional en el sector del com erç internacional. A questes organitzacions pr ofessionals s’han de com prom etre a facilitar la m obilitat i participació dels seus m em bres i a la difusió de la referència com partida d’Ass istent en el comerç internacional.

Avui dia, la xarxa està centrada en la for mació dins de l’àm bit del com erç internacional, per ò està prev ista la sev a extensió, en un futur proper, a altres titulacions dels sect ors del com erç i dels serv eis. Bàsicam ent, NET INV ET pretén:

Països qu e parti ci pen actualment en la xarxa

∗ Oferir un enfocam ent de qualitat basat

en la carta de qualitat. 24

Països qu e parti ci pen actualment en la xarxa


de la m obilitat. Per què ha decidit l ’institut esdevenir membre de NETINV ET? Quin valor afegit aporta al centre? El centre ha decidit esdev enir m em bre de la xarxa NET INV ET per què pr oporciona als alum nes del CFGS Com erç Internacional i, properam ent, als alumnes dels CFGS Gestió del Transport i Adm inistració i Finances, les oportunitats de m obilitat durant el seu itinerari de form ació i perm et el reconeixem ent dels resultats d’a prenentatge que els alumnes adquireixen durant els períodes de m obilitat fora de Catalunya . A m és a m és, la xarxa proporciona un seguit d’avantatges a tot s a quells que en són m em bres. A questes són: • Referències com partides per a la certifica -

ció en el com erç internacional am b l’objectiu de facilitar la m obilitat dels seu s alum nes. • Centres d'a collida acreditats en 1 0 països

• Cartes de qualitat per garantir la m obilitat. • Lloc web www.netinvet.eu dedicat a la xar-

xa, que ofereix una part pública per pr om oure la xarxa i una secció privada reser vada als seus m em bres. • Facilitats per tr obar socis, a trav és d'u na

base de dades fiable de les em preses i cen tres de form ació gestionats per la xarxa. • Avaluacions de les m obilitats per part dels

centres de formació, de les em preses i dels estudiants. • Eines per la capitalització, la transferència

i validació dels resultats d'a prenentatge adquirits pels alumnes. • Oportunitats per a i l'intercanv i de bones

pràctiques. En definitiv a, NET INV ET és una autèntica obertura a Europa!

europeus. • Em preses disposades a acollir alumnes en

pràctiques professionals. Aquestes em preses són preselecionades pels centres for matius de la xarxa, els quals són acreditats pel com itè directiu NET INVET. •

Neu s Caufapé Di rectora del centre

Pr océs de superv isió i de reconeixem ent

Com itè directiu NETINVET

Pi i Margall, 51

Pàgina web de l ’associaci ó

25


El M ó n d e s d e l’ Es c ola

Comènius Multilateral

Jordi Ba rruf et Professor de Tecn ol ogia

“Five senses, Five countries”

Camil o Bu stamante Departamen t de Ll engües

web, d’un logotip del pr ojecte i d’un personatge v irtual, t ot utilit zant com a llengua v ehicular l’anglès. T ot aix ò, i m és, h o podeu trobar en el següent lloc web, dins la pàgina web del nostre In stitut. http://www.elm euies.com /www/index.php? opt ion =com _cont ent &v iew =art icle&id=346% 3 A c om e n i u s -m u l t i l a t e r a l association&catid=94%3Acom enius&lang=es Els cinc països que han participat en a quest pr ojecte són França, Gran Bretanya, Turquia, Holanda i Espanya. L’alumnat i professorat im plicat en el projecte han pogut realitzar, al llarg dels cursos 2009-201 0 i 201 0-2011, intercanvis en quatre destinacions: Rochefort, Lleida, Istam bul i Brentwood.

"Fiv e sen ses, Fiv e countries", és el tít ol del pr ojecte Com enius, en el qual ha participat l’In stitut Escola del Treball, juntam ent am b quatre In stituts m és, al llarg dels darrers tres cursos. Am b a quest projecte, l’alumnat del n ostre In stitut ha pogut conèixer els cinc països participants i s’ha intentat que siguin capaços de reconèixer les olors, sor olls, gust os i colors típics de cada país. Tam bé han pogut aprofundir en els coneixem ents de llengües estrangeres i de T IC. Per tal d’acon seguir-ho es van fixar una sèrie d’objectiu s entre els quals desta quen la creació d’un llibre electrònic, d’un blog, d’una pàgina 26

T ot va com ençar l'octubre de 2009 quan, els nostres alumnes de 3r d’ESO v an v iatjar a Rochefort. A continuació, l’abril i m aig de 2010 vam rebre a Lleida els països associats. Ho vam hav er de fer en dues estades, a conseqüència de la pluja de cendres, que v a im pedir l’arribada d’an-glesos i holandesos en la prim era estada organitzada. Ja al llarg del curs 201 0-2011 s’han pr oduït les dues darreres estades: A Istam bul la prim era, a l’octubre de 2010, on v an assistir alumnes de 3r ESO, 4t ESO i 1 r de Batxillerat i, a Brentwood la segona, a l’abril de 2011, am b alumnat de 4t d’ESO. T ot s els v iatges han suposat un seguit d’experiències i d'a ctiv itats inoblidables i, la creació de lligam s entre els nostres alumnes i els dels altres centres a ssociats. T ot aix ò ha estat possible gràcies a la im plicació de l’alumnat i pr ofessorat dels cinc centres associats que, en tot m om ent, han estat oberts a la participació i col—laboració en el pr ojecte.


Projectes de mobilitat a Àustria: Erasmus i Leonardo da Vinci

Jaume Semi s Professor CF de Fu sta

Els pr ojectes de m obilitat són projectes en els quals els alumnes que hi participen han de realit zar pràctiques en una em presa estrangera. Realit zant així una part o la totalitat de la FCT. Durant el curs acadèm ic 2009-2010 v aren participar d’a questa experiència tres alumnes de grau superior -pr ojecte Erasmus- dues noies de la fam ília de Quím ica i un noi de la fam ília Elèctrica. Tanmateix, v aren participar tam bé tres alum nes de grau m ig -pr ojecte Leonardo da Vincidos de la fam ília de Fusta i Moble i un de la fa m ília Elèctrica. La durada de la sev a estada v a ésser de quatre setmanes, del 27 de febrer fins al 26 de m arç de 2010. A quest projectes es realit zaren coordinats am b l’escola Austríaca Landesberufsshule de Pinkafeld, de la regió del Burgenland.

Pi i Margall, 51

27


El M ó n d e s d e l’ Es c ola

Come n iu s E xch an ge t rip Schwäbisch Gmünd, Germany.

S

chwäbish Gmünd is a town in the eastern part of the German state of Baden-Wurttemberg with a population of around 62.000. The students taking part in the Co menius Exchange programme “Spain and Germany, with the German school Agnes Von Hohenstaufen Schule, have recently returned from their stay in Germany. Our students

28

to

arrived in Schwäbisch Gmünd on the 9th April where they would stay for a few days enjoying an unforgettable experience. They were shown around the school and they had the opportunity to attend some classes and see how the lessons are carried out there. Then we visited Schwäbisch Gmünd where our students had a guided tour by a history teacher who explained to all of us the history and some other things of the town. They went to Nuremberg with the Czech students, they


Top l eft an d bottom l eft the students an d teachers of th e exchange. Top right, th e ci ty of Schwäbisch Gmünd. Bottom righ t the teach er Mercedes Redon do in front of the Mercedes factory .

visited the town and the Documentation Zentrum where they saw very interesting things about the Second World War period. They also went to the beautiful town of Heidelberg, they visited the old part of the city, the castle and the pharmacy museum. And then Munich where they had a guided tour by a German teacher who took them to the main typical places. Finally, in Stuttgart they visited the Mercedes Benz museum together with the Italian students, they really liked it very much and learned a lot about the beginnings of the automobile inPi i Margall, 51

dustry and then some free time to do some shopping. The students used this trip as an opportunity to experience and learn not only about the cultural heritage of Germany but also about their style of life, their economic situation and their standard of living. This trip surely will benefit the students to have a wider knowledge of Europe.

Mercedes Redondo Professora d’angl ès 29


El M ó n d e s d e l’ Es c ola

Projectes de Mobilitat Europeus PROGRAMES LEONARDO DA VINCI i ERASMUS EUROINVOC 2009 (2009-2010) COMENIUS MULTILATERAL DE LA FAMILIA DE FUSTA I MOBLE PROGRAMA RECOMFOR

PROGRAMA LEONARDO DA VINCI

Transilvana: Romania

L

a setm ana del 20 al 26 de nov em bre, dos alumnes del CFGS Com ercial i Marketing i tres professor s de l’Escoscola del Treball vam v iatjar a Rom ania per participar en el pr ograma Leonardo da Vinci am b el Liceul Teoretic Teius de Teius, en el qual tam bé

Durant aquesta setm ana tam bé vam realitzar excursions en les quals vam gaudir de la sev a hist òria, paratges, m onum ents, esglésies i ens van fer partícips de les sev es costum s.

participav en alumnes i professor s d’Hongria, Alemanya, Turquia i Bulgària. A quest programa consisteix en que els alum nes practiquin l’anglès, és a dir, aprenguin a comunicar-se correctam ent en a quest idiom a, ja qu e en anar a un país en el qual n o parlen la tev a llengua i tam poc entens la sev a, la llengua de l’intercanv i és l’anglès. A m és a m és, tam bé v am assistir a classes, en les quals v am aprendre a crear una base de da des. 30

A questa experiència ens v a serv ir per m illorar el niv ell de l’idiom a, per descobrir la gentilesa i calidesa de la seva gent i per lliurar-nos de t òpics marcats per la nostra societat env ers a la seva. Si hagués de destacar una sen sació, una im atge d’a quest v iatge, seria la manera tan m erav ellosa am b la qual ens v an acollir les fam ílies i en general tot l’alum nat i professorat de l’Inst itut.

Lilian Fa rrú s CFGS Com ercial i Marketing


PROGRAMA RECONFORT A MONTPELLIER

França

E

l curs passat, el n ostre Institut v a iniciar un nou pr ogram a de m obilitat anom enat Reconfort, al cicle de com erç Internacional am b l’In stitut Jules Guesde de Montpellier. El pr ograma té com a objectiu l’in tercanvi d’alumnes, tant per a la realització de pràctiques en em pr e s e s col—laboradores com per al seguim ent dels m ateixos estudis durant un període de tem ps, en el qual el professorat dels dos Instituts han de coordinar les pr ogram acions de diferen t s cr èdit s comuns, que són im partit s durant l’intercanv i.

niv ell d’idiom es i alguns tem es concrets de negociació internacional com saber persuadir, con v èncer i argum entar davant d’un públic.

L’experiència ha resultat m olt m otiv adora per am bdues parts i possiblem ent el pr oper curs podrem am pliar la durada, per què seg ons els interessats ha resultat curta.

petita auditoria am b la qual el professorat de la fam ília de com erç podrà prendre nota d’allò que s’ha de m illorar per m antenir el mateix niv ell de formació entre am bdós instituts que a la v egada tam bé serv irà per m illorar les pràctiques a l’estranger.

Com a professor de Màr queting Internacional que he im partit classes de forma conjunta am b els alumnes dels dos centres, considero que l’experiència ens ha m ostrat els n ostres punts fort s i febles respecte de la form ació am b l’institut francès. La gestió adm inistrativ a, el transport i el m àrqueting internacional són els punts forts del nostre cicle en com paració am b l’in stitut Jules Guesde, en canv i els punts febles han estat el Pi i Margall, 51

En conclusió, l’experiència ha estat com una

Ant oni Josa Professor CF de Com erç 31


El M ó n d e s d e l’ Es c ola

Les étudiants français et les grèves

Els francesos no estan contents, estan indignats amb la situació social i econòmica en què es troba immersa França. Coneix en detall les raons del seu descontentament i com un col—lectiu especialment actiu a l’hora de reivindicar els seus drets, els estudiants, posa entre les cordes tot un govern.

32


Le m ot français « grèv e » tire son nom de la place de Grèv e à Paris. Cette place, située en bord de la Seine devant l'h otel de v ille, était un des principaux points d'a ccostage des bateaux, car elle est bordée d'u ne plage de sable. Les homm es sans em ploi y trouvaient une em bauche facile pour les chargem ents et déchargem ents. En France, le droit de grèv e a comm encé à être reconnu depuis la loi Olliv ier du 25 m ai 1864 (av ec des restrictions). La prem ière grèv e nationale de rev endication a lieu en 1 906 pour obtenir la journée de 8 heures (c’est -à -dire la réduction du tem ps de travail). Le 8 m ars 1907, la grèv e des électriciens parisiens plonge la capitale dans le n oir. En 1 946, la grèv e est un droit reconnu par la Constitution. Les grèv es sont, av ec les manifestations et les pétition s, un des m oy ens priv ilégiés par les sy ndicats français et les salariés pour défendre les acquis sociaux t els que les condition s de retraite, la sécurité sociale ou le sy stèm e éducatif public, ainsi que pour obtenir des hausses des salaires et des am élioration s des condition s de travail.

Ph oto: A FP/Anne-Ch ristin e Poujoulat. Une rue en vahi e par l es m anifestan ts à Marseill e.

au sen s traditionnel ni au sens juridique du ter m e puisqu 'étudier n 'est pas une activ ité salariée ni productrice. Cependant, les sy ndicats étudiants considèrent les étudiants comm e des travailleurs en formation, donc que leur grèv e serait un m oy en de pression sur leurs futurs em ploy eurs.

La c ause du c o nf lit nat io nal

Le m ois d’octobre de l’année 2010, la France a été bouleversée par un m ouvement La grèv e im plique en prem ier lieu l'a rrêt du de protestation, une grève générale, assez travail. Elle peut par ailleurs se concrétiser par le répandu contre des mesures gouvernemenblocage de l'outil de production, par des m esures destinées à gagner l'opinion publique (salariés tales. Ce qui a entrainé la colère des syndid'EDF qu i reconnectent les déconnectés ou bas- qués français, c’est le projet de loi du gouculent les com pteurs en tarif de nuit, salariés de vernement du président Nicolas Sarkozy, France Télécom qui perm ettent des appels gra- qui prévoyait entre autres une augm entation tuits...), par des manifestations, et dans certains de 6 0 à 62 ans de l'âge légal de la retraite. cas par des actions illégales v oire pénalem ent répréhensibles, comm e le chantage env ironnem ental ou la séquestration de m em bres de la direction. Il existe égalem ent le phénom ène des grèv es étudiantes, m obilisation s collectiv es au cours desquelles les étudiants v otent la grèv e en Assem blées générales, et cessent donc d'a ller en cours (comm e les autres grèv es, ces m ouv em ents s’accom pagnent parfois de la m ise en pla ce de piquets de grèv e). Il ne s'a git pas de grèv e Pi i Margall, 51

Les actions de protestation ont entraîné le blocage des dépôts de carburant, outre les débrayages dans les grandes sociétés d’État et les transports routiers et de nombreuses perturbations dans les secteurs des transports ferroviaires, des services publics ainsi que dans plusieurs centaines de lycées. Beaucoup de Français sont descendus dans les rues des grandes villes pour s’opposer à la réforme des retraites. Mais ce qui a boule33


El M ó n d e s d e l’ Es c ola

versé le plus les activités du pays ont été les blocus mis en place à répétition par les manifestants devant les dépôts de carburant et l’arrêt des 12 raffineries du pays. De ce fait, des milliers de stationsservice du pays ont été forcées à ferm er leurs pom pes, faute de carburant.

sont fermés administrativement. Ce qu’il faut mettre en valeur toutefois, c’est que, pour la première fois à Paris, des collégiens ont manifesté. Rassemblés devant le collège Mont-

Le m ouvement a reçu le soutien de plus de deux Français sur trois (69 %), et cela malgré tous les éléments négatifs associés à cette grève générale : transports bloqués ou retardés, panne d’essence dans le quart des stationsservice, quelques dérapa- Des lycéens manifesten t 2010 in Marseill e, l e 21 octobre 2010, pou r protesges et violences dans les ma- ter contre la réform e des retrai tes nifestations, lycées et universités avec horaires perturbés, etc. Il y a eu des arrestations, plus de 2200 golfier (IIIe), proche du lycée Turgot (IIe), en pointe dans le m ouvement, une cinquantaine selon les chiffres du m inistère de l’intérieur. d’élèves de troisième laissent entrer les autres collégiens, selon un responsable éducaL a r é p ons e d e s é t u d ia nt s tif. A Turgot, un mur de poubelles et 300 jeuLe m ouvem ent s'est étendu aux étudiants nes bloquent l’accès et plusieurs centaines et à toute la population. L'Union nationale de jeunes manifestent aux abords du Jardin des étudiants de France (UNEF) annonce la du Luxembourg en fin de matinée. fermeture complète de cinq universités et le blocage com plet ou partiel de neuf autres. L’Unef, première organisation étudiante, et les organisations lycéennes UNL et Fidl appellent à perturber les établissements. Les étudiants perturbent ou bloquent entre sept et onze universités selon les sources, sur un total de 83. Quatre à cinq établissements 34

Camil Bu stament e Professor de Francès


Apr èn més

C o l o m b i a Semejanzas y Diferencias ¿Qué diferencia una nación de otra? Las diferencias más marcadas siem pre se dan en un ám bito econ óm ico, cultural y social. Ahora m e gustaría hacer ciertas com paraciones entre m is dos países, Colom bia y España. Econ óm icam ente, a pesar de la crisis, España se encuentra en una m ejor situación económ ica qu e Colom bia. Per o si hay algo que tenga m i país, es el carácter luchador de su población, pues siem pre está realizando grandes esfuerzos para con seguir su su stento y el de sus fam ilias. Socialm ente, y sobre t odo teniendo en cuenta la div ersidad de regiones, en Colom bia las personas son de carácter m uy alegre, y m uy “fiesteras”, lo que allí se diría “parranderas”. A quí, se sigue un ritm o de v ida más sim ilar al de Bog otá, la capital, donde se v a de fiesta, sí, pero de una m anera más m edida. Y si hay algo que m e guste de allá y que aquí poca s v eces he v ist o, es la im portancia que se le da a la fam ilia. No sólo a los padres y hermanos, sino a la fam ilia entera, abuelos, tíos, prim os, niet os, hijos, padres... incluyendo al perro, al gato, a los pollitos... t odos en un m ism o am biente, felices de com partirlo. La com paración geográfica y cultural plantea muchas tam bién. España es un paraíso m editerráneo, Colom bia uno tropical. España disfruta entre sus v ecinos europeos de una buena reputación turística, por eso n o es de extrañar v er en v erano a alemanes, ingleses, franceses que Pi i Margall, 51

deciden que su país no es tan bonito com o esta nación para pasar sus vacaciones. A quí hay playas herm osas, m ontañas magnífica s...frío, ca lor…niev e! ...hojas v erdes… hoja s doradas… cosa s que, un colom biano o un latinoam ericano qu e n o haya salido nunca de su país, no podrá v er jam ás. Y Colom bia, con esa v ariedad de paisajes tan herm osos, con los ríos de agua tan cristalina, los mares, la arena de las play as que es suav e… ¡y nuestra hist oria! La gran variedad de animalitos, de flores... T odo eso com pone Colom bia, un país herm oso. Pero hay un detalle en común que hace de est os dos lugares algo especial: su gente. La real esencia de un país está en sus personas. En Colom bia sientes el candor hum ano cuando entras en un sitio. A quí puedes disfrutar de fuertes am istades durante m uchos años. Hablando de países y costum bres, nunca podríam os llegar a un acuerdo sobre qué país es m ejor: ¡eso no es posible! Es im portante, que n os esforcem os por ser personas de m entes abiertas y con ocer, no sólo nuestro país y cultura, sin o tam bién otras naciones y sus características. Eso nos hará crecer personalm ente y nos hará ricos de m ente.

Norma Rodrígu ez BTX 2 35


Apr èn més

INTELIGENCIAS MÚLTIPLES

"Deberíamos individualizar la educación tanto como sea pos ible". Howard Gardner .

E

n la escuela desgraciadam ente escu cham os cada v ez m ás: ¡No entiendo! ¡Qué aburrido! ¡Una redacción de 15 0 palabras! Esta realidad se v iv e a diario y en t odas las escuelas e institutos, bien sean escuela s públicas o escuelas priv adas, y ante esta realidad: ¿Qué hacer? Según Howard Gardner, profesor de cognición y educación en el "Hav ard Graduate School of Education ", el ser humano tiene m últiples talent os (m entes distintas) que pueden y deben ser desplegados en la escuela, con una pedagogía adecuada y contenidos curriculares adaptados a las m otiv aciones de cada alumno. El desafío pa ra los docentes, es trabajar en conjunto con cada alumno para que se conv ierta en un ser hum ano orgánico para lograr: •

Mejor disciplina

Que sepan sintetizar

Que sean creativ os

Que respeten al otro

Se manejen con ética en la v ida. ¿Cuál es la idea?

Gardner en 1983 creó la teoría de las Inteligencias múltiples. Distintos gráficos m uestran com o se relacionan cada una de ellas, son 8: Inteligencia lógico-m atem ática, la que utiliza m os para resolv er problem as de lógica y m atemáticas. Es la inteligencia que tienen los científicos. Se corresponde con el m odo de pen sam iento del hem isferio lógico y con lo que nuestra cultura ha con siderado siem pre com o la única inteligencia. Inteligencia lingüística, la que tienen los escritores, los poetas, los buenos redactores. Utiliza am bos hem isferios. Inteligencia espacial, consiste en formar un m odelo m ental del mundo en tres dim ensiones, es la inteligencia que tienen los m arineros, los ingenieros, los cirujanos, los escultores, los ar-

36


qu itect os, o los decoradores. Inteligencia musical es, naturalm ente la de los cantantes, com positores, m úsicos, bailarines. Inteligencia corporal - kinestésica, o la capa cidad de utilizar el propio cuerpo para realizar activ idades o resolv er problem as. Es la inteligencia de los deportistas, los artesanos, los cirujanos y los bailarines. Inteligencia intrapersonal es la que n os per m ite entendernos a n osotr os m ism os. No está asociada a ninguna activ idad concreta. Inteligencia interpersonal, la que nos perm ite entender a los dem ás, y la solem os encontrar en los buenos v endedores, políticos, profesores o terapeutas. La inteligencia intrapersonal y la interpersonal con forman la Inteligencia em ocional y juntas determ inan nuestra capacidad de dirigir nuestra propia v ida de m anera satisfactoria. Inteligencia naturalista, la que utilizam os cuando observam os y estudiam os la naturaleza. Es la que dem uestran los biólog os o los herbola rios.

- Aprender sobre los talentos que posee un indiv iduo, es decir: INDIV IDUALIZAR en educación. - Enseñar t ópicos o asuntos im portantes en muchos sentidos de la s formas más div ersas. De este m odo acercam os los contenidos de los programas educativ os a nuestros alumnos. Vinculando la s distintas temáticas a: • - +destacadas • - + prioritarias • - + desarrolladas

Por supuesto est o im plica cam bio. Los docentes hem os t enido que cam biar m odos, formas, estrategias. Asim ism o los docentes tenem os que v er el m odo de llegar a cada uno de nuestros alumnos. Gardner propone: Que la escuela form e: Personas com pletas integrales, necesitam os que de ellas salgan ciudadanos que sean excelentes. En sus técnicas inv olucrados con responsabilidad en su trabajo y com prom etidos desde un costado ético, si las escuelas n o desarrollan: La Excelencia, El Com prom iso, La Ética ...nuestro mundo carecerá de est os rasg os sustanciales. ¿Cóm o nos vam os a relacionar para hacer causa com ún entre t odos? De ahí que pr opongo distintas m entes que considero podrían ser necesarias. El desafío será reunirlas en un SER INT EGRAL.

Juanjo Torró

Howard Gardner nos dice: "Mi trabajo superó el terreno de la psicología; m e serv í de aportes pr ov enientes de varios cam pos: de las Neurociencias a la Antropología. Fue un abordaje in terdisciplinar el que hizo a m i teoría distinta".

Professor de Mú sica

Su teoría se aplica en todo el m undo. En general se ha conv ertido en una teoría educativa. Howard Gardner con sidera que: Pi i Margall, 51

37


Apr èn més

La Nutrició i la Salut

S

’entén per di eta el con junt del s diferents ti pus d'aliments que n ormalm ent ingerim , així com la seva quan titat i proporci ó. L’el ecci ó dels alimen ts du rant l ’adol escència pot afectar positivam ent o n egativamen t en l ’edat adulta. És freqü ent qu e els adol escen ts suprimeixin m en jades, sobretot l ’esm orzar, consum eixin gran quan titat de “snaks”, tinguin una i dea excessiva d’aprimar-se, manifestin una total despreocupaci ó pels hàbi ts saludables, consumint al coh ol , tabac o al tres drogu es i n o realitzin exercici físic. Tots aqu ests són hàbits qu e cal evi tar. Per tenir un bon estat nutri ci onal s’h aurien de seguir una sèri e de recomanaci on s: - Realitza r cin c men jades al dia (Esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar): D’aqu esta man era mill ora l a digesti ó i els nutri ents s’absorbeixen progressivam ent. - Fer un bon esmorza r: l ’esm orzar és l ’àpat m és importan t del dia ja qu e en s proporci ona els nutrien ts n ecessaris per dur a term e l es activi tats diàri es. Per tal qu e aqu est àpat sigui equilibrat h em de consumir algun alimen t del grup dels làctics (lle t, iogurt, formatge ...), dels cereals (gale tes, pa, torrade s, cere als d’esmorzar...) i una peça de fruita. Es recomana fer un al tre àpat a mig matí i consumir una peça de fruita o un entrepan et, evitant els refrescos (taronjada, llimonada...), els batuts, l es begu des en ergèti qu es (Re dBull®...) i l a bri oixeria (e nsaïmades, croissants...). N o esm orzar, com porta conseqü èn cies com falta de con centraci ó i mal hum or. En edats escolars, això dificulta l ’apren entatge, comporta un descens del ren dim ent i man ca d’aten ci ó a classe i pot produir sensaci ó de mareig. - Con sumi r dià riament f ruita i verdu ra : la fruita i la v erdura ens aporten totes l es vitamin es i minerals qu e n ecessitem i conten en gran quantitat de fi bra.

38

- Alterna r la ca rn amb el peix com a f ont s de prot eïnes: Augmen tar el consum de peix i disminuir el de carn . Pel qu e fa a la carn és m és recomanable consumir carn blan ca (pollastre, paó, conill...) i disminuir el con sum de carn v erm ella (ve de lla, corde r, llom,...) perquè és més greixosa, tot i així h em de tenir present aqu est últim gru p en un es quan titats raonabl es ,ja qu e ens aporta ferro pel n ostre organism e. - No a bu sa r del s dol ços i la bri oixeria: El consum ha de ser controlat. L’el evada con centraci ó de su cres simpl es afav oreix l ’apari ci ó de càries, ocasi ona problem es d’excés de pes, augm enta el risc de desenv olupar diabetis m ellitus en l ’edat adulta i con tribu eix a reduir la concentraci ó de nutri ents de la di eta, per tant augm enta la probabilitat de patir defi ci èn ci es nutri ci onals. - Beu re de 1 ,5 a 2 litres d’aigua ca da dia . - Realitza r exerci ci fí si c: practicar algun esport o realitzar algun ti pus d’exerci ci físic duran t un mínim de 30 minuts diaris, redu eix la possi bilitat de patir malalti es, en tre ell es l ’obesi tat, pot aju dar a dis-


ESMORZAR

MIG MAT Í DINAR BER ENAR SOPAR

Got de llet amb 3-5 cullerades soperes de cereals + 1 Poma

Entrepanet (60g) de formatge semicurat Arròs amb tomàquet + Pollastre a la planxa amb carxofa + 2 Mandarines Un iogurt + entrepanet (60g) de pernil dolç Patata i mongeta + Salmó a la planxa amb una mica d’enciam + 1 Pera Exem pl e d’un m enú equilibrat d’un dia

minuir el consum de tabac i altres substàn cies tòxi qu es i aju da a dormir mill or, fer m és bon es digesti ons i man tenir un hàbi t intestinal adequat.

exempl e, si es m en ja peix per dinar, per sopar s’hauria de m enjar carn o ou . Les quanti tats recomanades són l es següen ts:

- Evita r al màxim el con sum de ta ba c i al coh ol: El tabac pot prov ocar càn cer, malalti es cardi ovasculars i con tribuir a seguir uns hàbits alimen taris incorrectes. L’al coh ol és m ol t tòxi c pel fetge.

- Carn : 3-4 cops per setmana. Con sumir-n e m és de blan ca (pollastre, conill, paó...) qu e de v ermella (ve della, corder, porc...).

Un a v egada tenim clares l es recom anaci on s saludabl es qu e h em de seguir, podem fer una ullada a la Piràmide dels Aliments; qu e és un esqu ema dels diferents gru ps d’alim ents i de la freqü èn cia amb qu e els h em de consumir. Està constituï da de tal man era qu e el s alim ents qu e es troben a la base són el s m és importan ts en la n ostra di eta i els aliments que es troben en el v èrtex su peri or són aqu ells qu e h em de consumir ocasi onalmen t. A la base trobem el gru p del s fa rinaci s (pa, pasta, arròs, patata, llegums i ce re als) qu e ha de ser el m és consumit (4-6 racions/dia i augme ntar inte grals). Presen t en totes l es m en jades. Si an em pujan t v eurem el gru p de l es v erdu res, h ortalisses i f ruites. S’han de consumir 5 raci ons de fruita i verdura al di a, és a dir, 2 o 3 fruites i 2 o 3 raci ons de v erdura (una raci ó de fruita es una peça i una raci ó de verdura son 200g). Al ternan t diàriam ent v erdures cru es i cuites. En aqu esta mateixa alçada tam bé hi ha l ’oli d’oliva qu e és el greix més saludabl e i s’ha de con sumir de forma m esurada (3-5 cullerades soperes al dia). Seguidam ent torbem el gru p dels là cti cs i deri vat s, és n ecessari prendre un es 3-4 raci ons/dia per assolir l ’aport diària de cal ci.

- Peix: 3-4 cops per setmana. Alternant peix blau (sardines, salmó, tonyina...) i peix blanc (lluç, rap, lle nguado...) - Ou s: 4-5 ou s per setmana; ja qu e ens aporten m ol tes proteïnes. Finalmen t en el v èrtex podem v eure tots aqu ells alimen ts qu e s’han de consumir oca si onalment ; és a dir, un cop per setmana com a m ol t. En aqu est grup trobem la bri oixeria, els embotits greixosos (xoriç, fue t, sobrassada...) i els dolços (xocolata, caramels...). N o h em d’oblidar el con sum d’aigua (entre 1 i 2 litres al dia) i l ’ex erci ci fí si c diari .

En de finitiva, aquest article pre té n mostrar la importància d’una alime ntació saludable per mantenir una bona salut i preve nir possibles malalties e n un futur.

Anna Ardia ca Iren e Cuberes 1r Laboratori d’ Anàlisi i Control de Quali tat

A con tinuaci ó trobem el grup de l es prot eïnes (carn, pe ix i ous). D’aqu est gru p se n ’han de con sumir dues raci on s al dia, com binant-l os entre ells. Per Pi i Margall, 51

39


Apr èn més

Katherine Pancol Professió: Escritora

K

ath erin e Pancol a écrit son premier roman, Moi d’A bord, en 1979. En 1980, elle est parti e pour New York, pou r suivre des cours de « creativ e wri ting » à Columbia Univ ersity . A près ça, elle a écri t plusieurs romans dont Les h ommes cruels ne courent pas l es Rues, J’étais là Avant, Un h omm e a distance, Embrassez m oi, etc. Elle est rentrée en France en 1991 où elle a écrit Les y eux jeunes des crocodil es qui a été un su ccès, et après La valse l en te des tortues. LES YEUX JEUNES DES CROCODILES. Deux sœurs son t l es protagonistes de ce roman . Iris a 44 ans, mari ée, très bell e, ri che et él égante. Joséphin e a 40 ans et ell e est m oin s belle, beau coup m oin s à l ’aise dans la vi e, ell e travaill e comme histori enne du Moy en âge. Joséphin e est mari ée av ec Antoine et ils ont deux fill es. Au ch ôm age et déçu par la vie, i l tom be am ou reux d’un e autre femme et qui tte Joséphin e. Joséphi n e s’effon dre. Ell e fait plusi eurs dettes. A ce m om ent là, sa sœur, qui avait préten du être écrivain , lui propose d’écrire un bou quin . Joséphin e, étant aban don n ée de son Mari et acculée par l es dettes, se soum et. Ell e y est habitu ée: depuis qu ’elles sont enfants, Iris la domin e. Cette expéri ence va l es men er l ’un e à la reconnaissan ce professi onnell e et l ’au tre à la réussite finan cière. Al ors qu ’il y a un pi ège, l ’histoire se com pli qu e quan d l e mari d’Iris n ’est pas am oureux d’elle, lui n on plus. En revan cha, il tom be am oureux de Joséphine. Il trouv e qu ’Iri s est superfi ciell e et (il n e s’interesse qu ’à) n ’est intéressé qu ’à son argent et pourtant Joséphin e est n obl e. Á la fin, Ce sera la fill e ainée de Joséphin e qui découvrira l e pi ège. C’est al ors qu ’Iri s s’effon dre.

Josep M Caluch o Professor de Tecn ol ogia 40

LA VALSE TORTUES

LENTE

DES

Qu 'un crocodil e aux y eux jaunes ait ou n on dév oré son mari An toin e, disparu au Kenya, Joséphine s'en m oqu e désormais. Ell e a qui tté Courbev oi e pour un immeu ble hu ppé de Passy , grâce à l 'argent de son best sel l er, celui qu e sa sœur Iris avai t ten té de s'attri buer, payant cruell emen t son imposture dans une clini qu e pour dépressifs. Malgré qu e Joséphin e soi t li bre, ell e est tou jou rs timi de et insatisfai te. Joséphin e sembl e à la recherch e de ce gran d am our qui n e vien t pas. Ell e v eille sur sa fill e Zoé, adol escente attachante et tourm entée et observ e l es su ccès de son am biti euse aîn ée Horten se, qui est à Lon dres en train d’étu di er une carri ère de styliste à la m ode. Joséphin e i gn ore tout de la vi ol ence du m onde, d’autan t m oins qu ’elle est entourée par assassins dans son imm eubl e. C’est un jour où un e séri e de m eurtres vi ent détruire la séréni té bourgeoise de son quarti er. Ell e-mêm e étant prise sans doute pour un e autre, échappe de peu à une agressi on . La présen ce de Phili ppe, son beau-frère, qui l 'aime et la désire, peut lui faire ou bli er ces h orreurs. Elle n e peut pas oubli er l e baiser, l e soir du rév eill on de N oël , qui l 'a chavirée. Sa sœur est su spi cieu se qu e Philipe est am oureux de Joséphin e. N e pouvant récupérer son mari ell e déci de de tenter l e v oisin de Joséphine, Lefl oc-Pinel . C’ est un élégant ban qui er dont l e charm e cach e bi en trop de turpitu des. C’est celui qui , comm e v engean ce, donn era m ort d’une mani ère affreu se à Iris car ell e l ’avai t offensé en publi c.


La secretaria del centre: què ha canviat ?

L

a m eva feina, a secretaria, sem pre ha estat fer papers –com es diu vulgarmen t- però tot i qu e els resultats són els mateixos, (la matrícula, l es n otes i bu tlletins, l es actes, el s certifi cats...) els papers en sí i el tracte personal amb el pú blic n o té res a v eure. És per això qu e a v egades, qu an algú em pregunta si n o estic cansada de fer el mateix, pu c respon dre qu e la feina sem pre es reinv enta i qu e el pas de gen eraci ons i gent n ova aporta tanta vari etat i ri qu esa com person es pots arri bar a con èixer. N o fa pas tant temps qu e vaig comen çar a treballar, tot i qu e era el segl e passat, quan en cara les màquin es d’escriure de carro am ple o estret eren l ’av antguarda de l es secretàries i , del s ordinadors, tot just si se’n sabia que n ’hi havia un a EEUU amb el qu è els de la NASA hi experimen tav en !!! .... però el tracte de la fin estreta amb la gent era m ol t diferent: El s alumn es en arri bar preguntav en “qui era l ’últl tim” i sabi en guardar “tan da” i a l ’atançar-se a qual sev ol persona, el saludav en am b un “Bon dia”. Eren unes n orm es de cortesia o diguem -n e edu caci ó qu e toth om consi derava com l es m és elem ental s. Existi en el s docum ents autocopiadors amb dos o tres fulls (sí , aquells amb paper de calc per sota) i qu e toth om sabia om plir am b ll etra majúscula, perqu è els alumnes se sabi en el seu DN I de m em òria, n om és havi en de recordar un número de telèfon -el fix de casa- i els codis postals ni exi sti en. Era ben bé diferent d’ara, perqu è quan teni en 14 anys ja eren gran s per anar sol s pel m ón i els alumnes qu e assisti en a l es classes de n octurn amb 18 anys ja eren h omes i don es amb l ’adol escència totalm ent aparcada. De fet, l ’estru ctura familiar quasi mai canviava, ja qu e com ençav en i acabav en els estu dis en el mateix cen tre, en el mateix domicili familiar i convivin t amb Pi i Margall, 51

el seu pare i mare. Avui dia però, i per n o prov ocar alguna in com odi tat, cal tenir m ol ta cura alh ora de pren dre l es filiaci ons sobre la situaci ó familiar d’un alumn e, i això fa qu e en ocasi on s, puguis entrar en terreny s personal s i de caràcter privat en les famílies. El qu e v eri tabl em ent és un canvi m ol t importan t (i de fàcil observaci ó) és la relaci ó qu e hi ha entre els progenitors i els seus fills. La gran majoria de fills -els n ostres alumnes- són el s qu e deci deixen i els qu e pren en la iniciativa davan t de finestreta. Alh ora també són els qui exigeixen, ten en pressa, interrom pen i , n o poqu es v egades, deixen d’escol tar a qui els hi està parlant. Crec qu e som m ol t benèv ols a l ’h ora de recollir aqu ests desavantatges en el com portamen t dins del sac dels canvis socials, de l a pressa per arribar en ll oc, però n o oblidem qu e, un “Bon dia” a temps i una mi ca d’esforç per escoltar, sempre són una bona porta per iniciar una real comunicaci ó.

Pa quita Sanvicen s Secretària 41


Apr èn més

Aprendre Música a l’institut: un punt de vista diferent

D

eia, ja fa un tem ps, l ’estu di ós de la música n eozelan dès Chritoph er Small :

Sólo e nte ndie ndo lo que hace la ge nte cuando toma parte e n un acto musical pode mos empezar a compre nde r la naturale za de la música y su función e n la vida humana. Pero, cualquiera que se a esa función, cie rto es que, prime ro, tomar parte e n actos musicales es central para nuestra humanidad misma, tan importante como tomar parte e n actos de l habla.” Small es referia, expressat m ol t a grosso modo, a la im portància del fet musical en tant qu e fet social. Un a mica m és en davan t sostenia que la paraula música implica, en aqu est senti t, un con cepte incom plert, i suggeria el v erb musicar per designar amb la justa am plitud tot el qu e in cl ou la v eritat d’aquest fet. Així, musicar fa referèn cia, n o tan sols al com posi tor, l ’in tèrpret i la parti tura, sin ó també al ll oc on s’interpretarà, al pú blic, a la crítica, als tècni cs de so, als instrum ents... Efectivamen t: la Mú sica, tal com la coneixem avui, està m olt restringida, especialm ent per l ’etn ocen trism e. Un exem ple: n o és cert qu e en l ’apren entatge de la Músi ca un dels aspectes qu e m és es destaqu en és la seva escri ptura? Don cs s’ha de dir qu e el tan t per cent de la Músi ca qu e sona al m ón, i qu e està escrita, és realm ent ínfim , i n om és respon a la consi derada com a “seri osa” (la mal an om enada “clàssica”) Músics balinesos tocant el gamelan

Henri Matisse, La Mú

qu e n om és s’u tilitza en el m ón occiden tal. La majoria de músi qu es del m ón, així com la popular del mateix m ón occi den tal, n o s’escriuen ni s’han escrit mai . De l a mateixa man era Small proposa la in clusi ó d’altres aspectes qu e difí cilmen t pen etren en el m ón acadèmic, com el s rols de la Músi ca en els di feren ts gru ps socials: en el s ri tuals religi osos, en l es festes, en els m om ents de con centraci ó col—lectiva (aqu ella can çó qu e l ’entrenador posa als jugadors per esperonarl os), en el s con certs a l ’aire lliure, el folkl ore (fet i den ti tari d’un grup), etc. així com el poten cial interdisci plinari, exemplifi cabl e sobradam ent amb l es lletres de l es can çons (li teratura-música) i per descom ptat la dansa. Si reflexi onem sobre la proposta de Small, en tant qu e docen ts, és fàcil arri bar a la con clusi ó de qu e potser l ’ensenyamen t de la Músi ca –si més n o a secundària- podria rebre algun al tre ti pus d’im puls qu e

42


úsica

dària- podria rebre algun al tre ti pus d’im puls qu e permetés compl em entar la formaci ó dels n ostres alumnes. Posem un exem ple qu e avui dia pot resultar prou ú til a casa n ostra: tenin t tants n oi s de procedèn ci es culturalmen t div erses, afav orir la posada en comú de les vivèn cies musi cals –tan importants, social m ent, per als n ostres jov es!- seria, probabl em ent, una forma distesa i agradabl e de con eixença qu e, sense forçar per cap can tó, donaria una mirada m olt m és àm plia a cada n oi sobre alguns val ors desconeguts del s seus companys qu e, d’altra man era, podri en romandre sem pre ocults. Això v ol dir qu e, per exem ple, a partir d’ara, h em de permetre ballar els n oi s a classe? Si un n oi balla davant dels altres, d’entrada perd

Dansa contemporània

una vergonya poc fonam entada i la pot fer perdre tam bé als al tres: la classe, automàticam ent, desfà nusos i s’assol eix un niv ell de confort que afav oreix l ’encaix de gran part dels integran ts del grup i, per tan t, l es possibilitats d’un ren dimen t personal i acadèmi c m és òptim es multipli quen . Més exempl es: és un fet qu e el s alumn es de procedèn cia africana arriben a n osal tres majoritàriam ent sense con eixem ents musi cals, tal com n osaltres els enten em, és clar; doncs bé: podem qu edar m olt sorpresos permeten t, per exem pl e, qu e un petit grup d’alumnes d’origen bereber dansin un aire festiu del seu país. O una altra cosa qu e pot passar és qu e et trobis un n oi v en eçolà ensenyan t a ballar la “bachata” a una n oia d’origen xin ès (!). Res m és interessant, us h o asseguro. N o hi ha du bte qu e la funci ó pedagògica hi és: Pi i Margall, 51

qu eda dem ostrat qu e aqu est enfocam ent v ol transcen dir el qu e fins ara s’ha entès com a Música. Però h em d’admetre qu e, ara mateix i en front d’aqu esta diversitat, els docents som els qu e m és n otes acabem prenen t a cada classe. Cal remarcar qu e la pluralitat cultural , als insti tu ts, és un fet, pel qu e possi bl emen t n o sigui gaire realista con tinuar am b segons qu ins gui ons qu e n o la contem plen . Els ben efi cis qu e com porta un cert canvi de plan tejam ents són en ormes a tots els nivell s: n o obli dem que la Música és un art, i qu e com a tal s’ha de consi derar com una de l es fites expressives m és el evades qu e ha assolit l ’h om e i qu e ens diferencia , en el sentit m és positiu , dels altres animals; i n o parl o ni de m etafísi ca, ni m ol t m enys de mística: els hu man s can tem , ballem i com partim l ’univers son or ordenat cada dia i a tot arreu ; els jov es en cara m és, i per a ells és un factor de rel aci ó soci al pr à c t i ca m en t imprescin dibl e: a través de la mú si ca codifi qu en sovint el s seus missatges, s’ajjunten en gru ps qu e com partei xen gustos, es troben i creen certs climes con crets (l es discotequ es), etc. Tam bé és innegabl e el poder qu e té la Mú sica per posar de rell eu m ol ts val ors: la igualtat, el respecte, la tol erància, la fraternitat, l ’am or a l a cultura, el sen tit crític o l a refl exi ó en seri en n om és alguns exempl es. Són n om és alguns apunts sobre el qu e es podria fer am b l ’assignatura de Mú sica als instituts, sempre amb l ’esperit de fer-la més útil i real. Per això cal fer una mirada am b profun ditat a l ’entorn i projectar-n e la posteri or reflexi ó cap enfora, com li és propi a l ’art, i intentar evitar l es tem ptaci ons qu e ens vin dran de tornar a mirar cap al meli c, am b el s riscs de caure en la m edi ocritat i el provincianism e qu e això comporta. Tingu em sem pre present qu e l ’art és m ol t m és i qu e si alguna raó realmen t pura de dignitat h em tingu t els humans a la n ostra història, gairebé sem pre ha anat 43


Apr èn més representada pels artistes. Con tinu em investigant: el camí és bo i així h o dem ostren els resultats.

Bibliografia Adorn o, Th .W. Filosofía de la Nueva Música. Madri d 2003. Akal. Baricco, A. El alma de He ge l y las vacas de Wisconsin. Madri d 1999. Siru ela. Mi chel s, U. Atlas de Música. Madri d 1993. Alianza. Morgan, R.P. La Música de l Siglo XX. Madri d 1999. Akal . Smi th Brin dle, R. La Nova Música. Barcel ona 1979. An toni Bosch editor.

Webgrafia h ttp://dail y .swarthm ore.e du /stati c/u pl oads/ balin ese-gam elan -com pany -com es-to-swarthm ore/ gam elan.jpg http://su peri ors quad.fil es.wordpress.com /2009/08/20070822kl p artmsc_385-i es-sco.jpg

Músics africans

h ttp://www.el circul orojo.c om .m x/wp-con ten t/ upl oads/2010/11/dan zad_o.jpg

En ri c Riu

h ttp://es.wah ooart.com /A 55A 04/w.nsf/OPRA / BRUE-5ZKCN 9/$Fil e/Henri +Matisse+-+La+Dan se+ (first+v ersi on)+.JPG

Magister Artium per la Universitat de Viena

h ttp://www.lay ou tsparks.com /1/215060/rav ebabi e-blu e-lights.html

Riudal bàs, 6 de desem bre de 2010

Festa rave.

44

Professor de Secun dària


A f f a ir s I nt e r ns

P

R OJ ECT E E JE

R O J E C T E

A

Em p re s a Jov en Eu ro pe a

qu est és el tercer any que al n ostre centre es participa al “Proy ecto

EJE’’. EJE (Em presa Jov en Europea) és un projecte educatiu que es porta desenv olupant des

entre si. Els pr oductes im portats seran com ercialit zats en el m ercat local per, posterior m ent, analitzar els resultats i repartir els beneficis obtinguts a l’igual que qualsev ol em presa real. Nosaltres som els alumnes de 4t d’ESO que estudiem l’a ssignatura ECONOMIA i estem dins d’aquest pr ojecte. Durant el curs fa rem diferents activ itats, per Nadal vam realitzar el sorteig d’una cistella o per exem ple participarem en el m ercat de cooperativ es EJE qu e tindrà lloc el 27 de maig a la Plaça Sant Joan de Lleida. A partir de l’1 d’abril obrirem la cafeteria del centre dos cops per setmana

E J E

del curs escolar 1999-2000 i s’integra dins del Pr ograma de Fom ent de la Cultura Em prenedora, dissenyat per “Valnalón’’. En aquest sen tit, el “ Proy ecto EJE’’ v a dirigit a l’alum nat de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau m ig i superior. EJE pr oposa a l’alumnat crear i gestionar la seva pr òpia m ini em presa. La form a jurídica elegida és la societat cooperativa. D’aquesta manera, la cooperativ a creada a l’aula establirà relacions com ercials am b m ini em preses d’altres comunitats autònom es o països am b l’objectiu d’ “im portar” i “exportar” pr oductes Pi i Margall, 51

fins a final de curs. Per prim era v egada ens han assignat dues cooperativ es sòcies, una d’Astúries i l’altra de Manchester am b les quals intercanviarem productes per a v endre’ls al n ostre centre i al m ercat de cooperativ es EJE esm entat anterior m ent. Un percentatge dels beneficis obt inguts es donaran a una ONG triada per nosaltres. Lorena Ga rcía ESO 4 A 45


A f f a ir s I nt e r ns

IVAN FERNÀNDEZ OJER I IVAN MONTORNÉS: ALUMNES DEL CFGM INSTAL—LACIONS ELECTROTÈCNIQUES AUTORS DEL ROBOT RASTREJADOR. El professor Héctor Verdés els entrevista per a què coneguem d’aprop la seva experiència en la construcció de l’enginy. Com se us va ocórrer fer aquest robot? Ens h o va pr oposar Héct or, el pr ofe de Mà quines Elèctriques. Com el vàreu fer ? El profe ens va donar una placa electrònica i uns com ponents per soldar. Desprès en s v a donar una planxa perforada per fer de xassís i allí hi vam muntar t ot: la placa, els m ot ors i les piles. Les rodes del nostre LEGO, de quan érem petit s. Va ser di fícil ? No. Vam seguir les instruccions als y ou- El s alumnes autors del projecte tubes d’una web que ens v a dir el pr ofe i en un altres ja hav ien soldar com ponents electr ònics parell de tardes per casa, el vam fer. abans, però am b el robot v am aprendre com poUs va costar molt temps fer -l o? No. Com us deia, tan sols ens va costar 2 dies per tal de soldar els com ponents de la placa electrònica i un altre dia per tal de passar-hi el pr ograma del rastrejador. Com funci ona? És un robot rastrejador. Això v ol dir que segueix per ell m ateix una línia que hi ha al terra. Pel n ostre robot v am fer que segueixi una línia blanca sobre fon s negre.

nents electrònics n ous, sensors, com retocar ser v os i com fer pr ogram es per pics. Heu fet algun altre r obot més? No. Vam soldar un altra placa electr ònica sim ilar a la nostra i ara estem esperant a que l'H éct or ens doni m es feina. Ens diu que ells a grau superior estant fent humanoides i a nosaltres tam bé en s agradaria m olt fer -n’hi un. Però son m és xungos.

Qu e va ser el més difí cil alhora de con struir a quest r obot? Ens va costar poc fer el programa, però vam tenir problem es per passar el programa al xip qu e controla t ot. Creieu que va ser una bona experièn cia? Sí. Vam fer coses que no hav íem fet m ai. Nos46

Héct or Verdés Professor del CFGS d’in stal—laci ons El ectrotècni qu es


PLENARI DELS INFANTS I ADOLESCENTS DE LLEIDA : ENS MOVEM PER LA CULTURA ! • Aula Teatre • Fundació la Caixa • La Casa dels Artistes • Museu Morera • La Seu Vella

Alumnes participants al Plenari , d’esquerra a dreta: Jennifer Chec a, Yujun Li u, Rof aï da Ouahab i Delicia Eto

E

l passat 29 d’abril, 7 nois i noies d’ ESO 3 del n ostre In stitut van participar al Raid Cultural del Plenari dels In fants i els Adolescents de Lleida, juntam ent am b nois i noies dels div ersos In stituts i Col—legis de la ciutat am b el lem a: Ens movem per la Cultura!! i com a objectiu principal el coneixem ent de div erses entitats culturals de la n ostra ciutat de form a lúdica i participativ a. A les 1 0 del matí, t ots v am fer cap a la Plaça de la Paeria, on es v a llegir el pregó i es proclam à l’inici del joc. Es v an formar els grups per cadascun dels 11 itineraris diferents am b les pistes per com ençar en algun d’a quest s punts de trobada: • Centre d’Art la Panera • Auditori i Conservatori Enric Granados • Escorxador • Recursos Juv enils (Carrer la Palma) • Escola d’Art Pi i Margall, 51

T ots a quest s punts són entitats dels div ersos àm bits culturals, de manera que els jov es v an recórrer en grup espais relacionats am b les Arts Plà stiques, Músi ca, Teatre/Dansa i Mu seus/Exposi ci ons, procurant com binar a cada itinerari entitats culturals de diferents arts. Els n ois i noies que v an representar el nostre In stitut Escola del Treball en aquesta activ itat són : Delicia Et o, Yujun Liu, Rofaïda Ouahab, Adrian Sava, Samuel Stef, Jenifer Ch eca i Brendon Do Nascimento. Per tot s ells, per sones que form en part de l’ equip humà de m ediadors i m ediadores v oluntaris de l’ In stitut Escola del Treball i que din s del nostre pr opi àm bit ja treballen per la pau i la bona conv iv ència, ha estat un dia de coneixem ent o descobrim ent de les possibilitats culturals que la ciutat ofereix als jov es, però tam bé de conv iv ència ciutadana entre adolescents de t ots els centres educatius de Lleida. La pr opera tr obada del Plenari serà ja l’audiència am b el Sr. Alcalde, Àngel Ros, al Saló de Plens de la Paeria, al m es de juny, que senyalarà el final d’a quest curs 201 0-11 i al qual t ots i t otes hi sou conv idats. Ma gda Españ ol Coordinadora del Pl enari a l ’In sti tut Escola del Treball 47


A f f a ir s I nt e r ns

CONFERENCIA DE ANNA CABALLÉ SOBRE LA NOVELA “NADA”, DE CARMEN LAFORET

L

a nov ela “Nada” es la obra maestra de la escritora Car m en Laforet (1921 -2004) y una de las lecturas obligatorias de Lengua Castellana para el alumnado de Ba chillerato de la pr om oción 20092011. El pasado 15 de abril, la pr ofesora Anna Caballé, de la Univ ersidad de Barcelona, pronunció en la UdL una extraordinaria conferencia en la que desv eló aspect os muy interesantes y poco conocidos de la hasta ahora confusa o im precisa per sonalidad de Carm en Laforet, cuya prim era nov ela, “Nada”, obtuv o el Prem io Nadal en 1945, dem ostrando con sólo v eintitrés años una gran madurez narrativa. Detrás del enigma, apareció una mujer con un gran talento para la escritura, con una necesidad de libertad no siem pre com prendida en la época en que v iv ió, huidiza, distraída y poco am ante de la publicidad. Escribir fue para ella una necesidad v ital, su refugio, y su propio mundo se v e reflejado en su nov ela, que sigue manteniendo el interés entre los jóv enes de hoy , quizás por esta rebeldía. Carm en Laforet es tam bién autora de “ La mujer nueva” (1952), “ La insolación” (1963) y la últim a, “Al volver la esquina” (2004), inédita en v ida de la autora, per o siem pre fue “Nada” la nov ela que despertó may or interés.

A la conferencia siguió un interesante coloqu io con Anna Caballé en el que destacó la in terv ención, entre otras per sonas, de la alumna de BTX -2, Norm a Rodríguez. Y nuestro pr opio coloquio continuó a la salida, bajo un im ponente sol de abril en los jardines de la UdL, contagiados por la em oción transm itida por la ilustre conferenciante. Éstas fueron las im presiones de algunos alum nos y alumnas del grupo: Marco Chasipanta agradeció “todo el esfuerzo realizado para llegar a la comprens ión total de la obra, poder identificar en ella todos sus s ímbolos, interpretarlos, y saber transm itirnos todo de una manera amena e interesante para facilitarnos la comprens ión de la novela”. Moham ed Aznay v aloró “el mérito de Anna

48


Caballé por su actitud de es tudio tan m inucioso, porque supo vencer la dificultad de relacionar la vida de Carmen Laforet con los personajes de la novela, con lo que representa cada uno”.

cantidad de manuscritos (625 cartas personales) que se han tenido que manejar para poder reconstruir toda la vida de Carmen Laforet y poderla reconocer en su obra”.

Norma Rodríguez agradeció a Anna Caballé “el sentim iento puesto en su expos ición, su es tudio humano de la personalidad de Carmen Laforet y has ta el cariño hacia ella” y , añadió tam bién: “Me pareció de buen gus to el trato con el auditorio, pues no dio respues tas superficiales para salir del paso ante unos alumnos de segundo de Bachillerato, s ino que profundizó, nos dio un trato muy digno”.

Ioana Bochileanu: “Me ha im pres ionado el gran trabajo que ha tenido que realiz ar Anna Caballé, aun con la ayuda de la tes is doctoral del profesor Is rael Rolón sobre las cartas de Carmen Laforet, para realizar la biografía de una escritora única, de la que se conocía tan poco”.

Oana Bercea valor ó tam bién que la conferen ciante “dejara muy claros los puntos clave de la novela, los detalles bás icos para entender el sentido de la obra, de modo que su expos ición ha s ido de gran utilidad para nosotros”. Dav id Jim énez: “A m í me ha parecido interesante la manera de expres ar la vida de la autora de “Nada” y destacar la m isma ironía que ella usó para titular su novela, que resume toda la trayectoria de su protagonis ta, Andrea, y la de ella m isma. Me ha maravillado la ingente

Ioana Rosca: “Nada” es la palabra que resume la vida de Carmen Laforet, una mujer con una vida difícil, llena de momentos tris tes, que no me atrae “nada”. Era una mujer muy reservada, seguramente no le habría gustado que habláramos de su persona en público. De todas maneras, Anna Caballé es una gran profesora y ha sabido tratarla con mucho cariño y respeto”. Felicitam os a la profesora Anna Caballé por su im portante trabajo y su magistral conferencia.

Magda Español, profesora de lengua castellana, y los alumnos: Moham ed Aznay, Oana Bercea, Ioana Bochileanu, Marco Chasipanta, Dav id Jim énez, Nor ma Rodríguez y Ioana Rosca

Pi i Margall, 51

49


Ba t e g a e l C or Voleu saber què és l’esforç, posar-se una meta i lluitar per aconseguirla? Aquí teniu el relat d’un aficionat a l’atletisme que amb un esperit de superació encomiable supera els seus límits i aconsegueix acabar una marató en menys de 3 hores. Tota una proesa per un aficionat. En s plan tegem el di fícil objectiu de fer-h o am b m enys de 3 h ores. En s donem el m es de desembre com una època de transici ó, sense fer res específi c i am b l ’únic objectiu d’acumular kms, per entrar al m es de Gen er amb sufi cien t rodatge a l es cam es per assimilar 8 setman es d’entrenam ents durs. Van passant els dies i les sen saci on s cada v egada són mill ors. Su rten un es sèri es m ol t bon es i les pri m eres tirades llargues acaben am b sensaci on s immill orabl es. Sembla qu e la cosa funci ona però cal v eureh o refl ectit en una cursa. Am b aqu esta i dea ens plan tem a Gavà i fem una gran mitja marató. Pràcticam ent tots fem marca personal en aqu esta di stàn cia i la m oral està pels núv ols. Jo personalmen t, fins aqu ell m om ent, n o v eia massa clar si atacaria l es tres h ores en una marató, però en acabar vaig deci dir qu e alm enys h o havia d’intentar. I així va ser... Dium enge ens col—l oqu em al calaix de l es 3 h ores. Hem d’in tentar anar en gru p i d’aqu esta man era fer

passar els kms m és ràpi ds i sobretot sentir-te abrigallat pels teus company s. Sortim una bona colla de gent de Llei da amb el mateix objectiu : Ca rles, Fl o, Joan , Paco, Josep, Cèsa r, Rosa , Pi co... El s prim ers kms an em jun ts però de segui da el grup es trenca i cadascú tira al ritm e qu e m és li conv é. Finalm ent ens qu edem en Ca rl es i jo, al n ostre aire i seguint més o m enys l ’estratègia escollida (amb un ritm e una mica per sota del previst). Pràcti camen t sense adonar-n os, ens plantem a la mitja marató i ens surt un minut m és del temps qu e v olí em fer. És cert qu e hem anat m és l en ts del previ st però també que si som capaços de mantenir el ritm e podrem aconseguir-h o. De lluny veig el Pep, el n ostre gran , elMu ro i deci deixo contactar am b ell. Em fa m olta il—lusi ó trobarm e altra v egada en una marató amb aqu est super classe, però de seguida em diu qu e n o es troba amb l es cames sufi ci entm ent val entes per anar a per l es 3 h ores. Llàstima! Però llav ors m e n ’adon o qu e em trobo bé i deci deixo augm entar una mica el ritm e i passar a 4’10”/km. N o n ’estic gaire segur, però diria qu e és cap al km 28 aprox. quan v eig de lluny tres gl obus v erm ells a l ’aire. Això és la ll ebre de l es 3 h ores xaval ! Però tin c la sen saci ó qu e és massa lluny i qu e serà difícil con tactar am b ella. Pensem , pensem ...Qu eda m olta cursa per fer i la part m és dura està per arri bar, n o puc plantejar-me un canvi de ritm e brusc per arri bar fins a la ll ebre, seria un suï cidi i h o podria pagar al final , però puc provar d’augm entar 23 segon s el ri tme per in tentar con tac-

50


Al km 39 contacto amb en Fl o, de lluny v eig qu e n o va bé. Té al seu costat el Miqu el Àngel, que ha saltat per acom panyar-l o els darrers kms. Li dic qu e s’enganxi a mi , però em diu qu e n o. Em sap m ol t greu i m ’en tristeix, però sé qu e n o em puc qu edar al seu costat, aqu est dia n o. Aban s de com ençar la marató vàrem deixar m ol t clar qu e cadascú havia de fer la seva cursa. Així qu e continu o al meu ritm e, perseguint la “refotu da” ll ebre.

tar i deixar qu e em porti fin s a la m eta. La teoria és fàcil i si vull acon seguir el m eu objectiu n o tinc m és remei qu e fer-h o. A partir de llav ors la m eva cursa es conv erteix en una m ena d’obsessi ó per “caçar” la ll ebre. Tinc m olts km s per davant per ferh o i si h o faig estic conv ençu t qu e em sortirà un gran tem ps. Així, am b la m ent posada en el gl obus, segueixo corrent. El gps em va donan t els parcials de cada km i v eig qu e em mantinc en els 4’10”-4’12”/km . Crec qu e tin c el ritm e i n om és em fa patir la resposta del meu cos a partir del km 35-37. A m és a més, em cau un gel m entre en retiro un del cinturó i n o m ’h e pogut men jar la barreta en ergèti ca. Ho acabaré pagant? Em vin drà una davallada fí sica? Em planto al km 35, passo per l ’A rc de Tri omf i sen to qu e em trobo bé. Però per din tre em vaig di ent qu e n o puc baixar la guàrdia, ara com ença el m és bo, ara comen ça l ’autènti ca marató. Tinc la ll ebre a uns 200 m etres i portem ritm es m ol t sem blants. Deci dei xo qu e n o aniré a per ella, seguiré fen t la m eva cursa, n o vull canviar el ritm e, tin c por de pagar-h o. El km 37 esdev é m olt especial per a mi. De lluny escolto una cam pana, és en Ca rgol animant com un posseït. Quina il—lusi ó em fa v eure l ’h om e qu e n o ha repetit m ai cap marató i qu e porta ja l ’escandal osa xifra de 18. Em v eu de lluny i m ’anima m olt i l es sev es paraul es resson en a la meva men t. “Vas m ol t bé, ten s la llebre davant. Avui és el dia Arnau !” Cl ar qu e si Ca rgol, avui ha de ser el dia ! V a ser el m om en t en qu è em vaig adonar qu e h o faria, n ’estava conv ençut, fins i tot em sorprenia tan t optimism e. Tota la prudèn cia que havia tingut fins al m om ent m ’havia anat m ol t bé per encarar el s darrers 5 kms. Pi i Margall, 51

De lluny v eig que toca girar cap a l ’esquu erra. Això deu ser el fam ós carrer Sepúlv eda! En en trar-hi n om és sóc capaç de v eure qu e pu ja i qu e és m olt llarg. Mals pensam ents, però ara això n o toca. A per la llebre! A ra sí , canvi o una mica més el ritm e, “a v eure si al final resultarà que n o l ’agafaràs...”Quasi bé al final del carrer contacto amb l es tres ll ebres. Em qu edo al—lucinat en v eure qu e un dels gl obus està lligat en un cotxet qu e porta una criatura. A quest “pai o” ha corregut una marató am b un cotxet i baixarà de l es 3 h ores ??? Però com pot ser això??? Deci deixo qu e és el m om en t d’avançar l es llebres, ara sí . En cara em qu eda una mi ca de força per canvi ar el ritm e i, aban s de fer el darrer gir a l ’esqu erra per encarar la darrera recta, deixo enrere els tres gl obus. Miro el rell otge i sé qu e h o aconseguiré. Però de cop, què v eig al fons? Una samarreta llampan t de Km 0 a pocs segons m eus? És el Ca rles!!! El tinc uns quan ts metres per davant. In creïbl e, h o acon seguirem ! N o afluixo gen s, tan co els punys amb força i cri do m olt fort. Això ja està, sóc su b3. Vaig a buscar al Ca rles, aixequ em els braços en senyal de victòria i en s fon em en una gran abraçada, després en v én en m oltes més. Per a mi aqu esta és la imatge de la marató i serà un record in esborrabl e. I per úl tim, dedico aqu esta marató als m eus pares, la Ca rme i el Julià, perqu è sem pre hi són, sempre, n o fall en mai. Salut i kms

Arnau Freixes Fisi oterapeuta i Atl eta 51


Ba t e g a e l C or

Entrevista Ayad Lamdassen L’ Ayad Lamdassen és un atle ta de primer ordre mundial. És l’ actual campió d’ Espanya de cross i de 10000m .Al darre r campionat de l món celebrat a Portugal, ha acabat e n quarta posició. És d’origen marroquí i nacionalitzat espanyol. Viu a Lle ida molt aprop de la nostra escola. He m volgut saber una mica més sobre e ll i de l’esport que practica.

D’on ets? Com és el teu poble d’origen? Sóc del sud del Marroc, d’un poble que es diu “Sidi Ifni”, que v indria a ser com Lleida. Quants anys fa que ets a Ll eida? Fa quasi 1 0 any s. A què et dedicaves quan vivies al Mar r oc? Estudiava Econom ia a la Univ ersitat de Mar rakesh. A quina edat vas començar a córrer ? Als 14 any s. Per quina raó vas venir a Lleida? Vaig v enir per a participar en una cursa del cam pionat del m ón am b l’equip del Marroc i m ’hi vaig quedar. Quina és la teva especialitat? Cross, tam bé es coneix com a cam p a trav és. Ara he com ençat a fer maratons. Penses canviar d’especialitat o d’esport? Sí, de fet ja he canviat d’especialitat, abans feia 1 0 m il m etres i ara faig m arató. La marató et dóna m és possibilitats d'a conseguir m edalla. Com són el s teus entrenaments? Per regla general entreno 2 hores al dia cada dia. Tres dies a la setm ana els entrenam ents són m és forts i alesh ores entreno matí i tarda. En t otal corro de 1 80 a 210 km per setm ana. Segueixes alguna alimentaci ó especial? Menjo de t ot i m olta quantitat, per què necessit o m olta energia per als entrenam ents. 52

Aconsellaries noi s i n oies de la nostra edat fer esport? I tant que sí! M’encanta que la gent corri i tin gui un futur a l’atletism e. Aconsellaries algun esport en especial? Córrer, per descom ptat. És un esport que demana m olta concentració i m otiv ació. A la v egada és la base d’altres esports. Quin s valors creus que transmet l ’es-


port als joves? Es tr oben m illor per a fer altres activ itats. Et concentres m illor, et v énen idees. La gent és m és sana.

L’esport està al marge dels problem es entre les persones. La gent es coneix, com parteix coses i per a quest m otiu l’esport ajuda a unir les per sones i les cultures

La gent et reconei x pel carrer? T ’agrada que se t’apr opin i et demanin con sell o autògrafs?

Quin s premis has acon seguit? Estàs especialment orgullós d’algun premi en con cret ?

Sí, m ’agrada m olt que em reconeguin pel car-

He estat subcam pió d’Europa de cross, cam pió d’Espanya de cross i de 1 0.000 m . Estic or gullós de tot s ells ja que t ots costen m olt d'a con seguir. En quina prova vas participar a les Olimpíades de Xina? En la de 1 0.000 m . Qu è senties els m oments previs de donar-se la sortida? És el som ni de qualsev ol atleta. És una cosa qu e hav ia esta esperant durant 1 4 any s. És el màxim . Et va saber greu no obtenir una medalla a Xina? No, per què ja sabia que era difícil. Participarhi ja era el màxim. Et va agradar com es van organitzar les olimpíades i el país en general? Què en destacaries? Va ser increïble. No destacaria res en particular, per què t ot era un som ni.

El s atletes i els r eporter s. De dreta a esquerra Ayad Lamdassen, Luí s Lahoz, Mohamed Boulay oune i Meryeme Oukadir .

rer. La gent em sol felicitar o donar ànim s. N’hi ha que saben m olt d’atletism e i em com enten alguna cursa. Creus que l ’esport ajuda la gent a rela ci onar-se? De quina manera? Fer esport és una manera de conèixer gent. El 90% dels m eus am ics prov enen del m ón de l’esport. Con sideres que l’esport uneix l es diferents cultures? Pi i Margall, 51

Quan et retiris, cosa que esperem que sigui molt tard, has pensat què t’agradaria fer ? Entrenar jov es. Moltes gràcies Ayad per dedi car -nos una est ona et desitgem molta sort a la vida!

Meriem Ouka di r Moha med Boulayoun e ESO 2A 53


M od a

Posat a l’última!! ELLES, un “look” molt natural, els bucles i les ones suaus seran protagonistes aquesta temporada. Els long bob, és a dir, les mitges me lenes a mb volum i molt moviment són ja, el que més ens de manareu, l’era de ls serrells s’ha acabat !!!!! Per a les més agosarades es portaran cabells curts a mb frontals molt llargs, patilles i serrells asimètrics i el més important clatells dibuixats i desconnectats dels laterals. Els tallats seran molt versàtils i permetran transformar-se en funció de l moment. Este m parlant de tallats geomètrics per a una dona molt energètica. Pel que fa als colors, apostarem per colors naturals que a més de donar potència ressalten la lluentor de l cabell. Es tracta de trencar la uniformitat del tallat a mb la intensitat dels colors a mb l’únic objectiu d’aconseguir volum. La selecció cromàtica que he m e legit per a vosaltres, va des d’un ros beix fins a un marró. I per a les més atrevides reflexos bicolors i colors courencs.

A qu estes fotos estan extretes de catàlegs publi citaris de la marca “Sch warzkopf” 54


ELLS

, optaran per volum a la part superior, laterals molt definits i barba de dos dies................ufffffffffffffff ! Els homes que prefereixen un “se millarg”, portaran els cabells escalats molt ben estructurats que els donaran molt moviment i suavitzaran les seves faccions. Experimentarem a mb tallats hipergeomètrics, que ens permeten aconseguir un moviment atractiu, un “look” desenfadat però al mateix temps elegant. En quant al color, el servei estel·lar serà el tracta ment de lluentor i la potenciació de les canes a mb programes de lluminositat.

A qu estes fotos estan extretes de catàl egs pu blici taris de la casa “Col om er”, distri buïdora de la marca de productes cosm ètics “Am erican Crew”


R a c ó d e ls L lib r e s Últimas novedades de nuestra biblioteca Our library’s latest updates A FOREIGNER IN A UST RA LIA FION A SMITH

Publisher: Burlington Book s Daniel is a y oung Spanish adv enture lov er on his trav els around Australia. Fr om surfing in Bondi beach, Sidney t o hitchhiking his way through the outback, Daniel m eets many interesting people and hears fa scinating stories about the country ’s hist ory . But no adv enture is com plete without rom ance, which arriv es in the form of Em ily, a pretty girl with green ey es an a lov ely sm ile. She captures Daniel’s heart and t ogether, they discov er the wonders of Australia. But all good things com e to an end and Em ily must return to her hom e in Ireland. Will their relation ship surviv e?

RIÑA DE GAT OS. EDU A RDO MEN DOZA

Edit orial Planeta S.A.

Riña de gatos se ha con v ertido en uno de los prem ios Planeta de m ay or éxit o. Es una nov ela de intriga, cuy a acción se sitúa en el Madrid prebélico, en la que un británico experto en arte y que considera el Museo del Prado com o su segunda casa, se v e envuelto en un torbellin o de personajes reales y ficticios que retratan, no sin la pincelada hum orística que caracteriza a su au t or, Eduardo Mendoza, el Madrid republicano, lleno de v italidad, recreándose en cierto aspect o de com edia que podía tener aquella situa ción, m ás que en el dramatism o, que el lect or ya con oce pero que los personajes de la nov ela aún desconocían, aun que algo trem endo se estaba preparando y muchos tem ieran el final. El pr otagonista, Anthony Whitelands, es el héroe casual, frecuente en las nov elas de Mendoza, un tipo que se m ete en un buen lío, sin querer, y se conv ierte en un testig o accidental de la hist oria. 56

EL BOSQUE DE LOS Á RBOLES MUERT OS A NA A LCOLEA

Editorial: Anaya. Ana Alcolea (Zaragoza, 1962) es pr ofesora de Secundaria, ha publicado ediciones didácticas de obras de teatro y varias n ov elas juv eniles, com o El retrato de Carlota, El medallón perdido y Donde aprenden a volar las gaviotas. En El bosque de los árboles muertos, Beatriz es una adolescente que v a a pasar sus v acaciones v eraniegas en un antiguo castillo en Escocia, algo que no le agrada dem asiado, pero su su spen so en Inglés ha hecho que su m adre recurra a una antigua am iga para que la acoja durante el v erano y pueda practicar el idiom a. Lo que en principio parecía un aburrido v erano en una isla m edio deshabitada se transfor mará en una aventura llena de m isterios, pues a v eces los fantasmas del pa sado regresan para poner orden en el mundo de los v iv os.


Darreres novetats de la nostra biblioteca Our library’s latest updates Dernières nouvelles de notre bibliotèque LA CA SA CA NT ONERA SÍLV IA A LCÁ N TA RA

Edicions de 1 984 Dues germanes es retroben per repartir-se les poques coses que en m orir la seva mare els ha deixat. Feia m és de v int any s que no es v eien. Els petit s objectes de la casa els desper ten els records. El v incle de la v ida passada s´im posa com un malson al seu desig de fugir, de t ornar al m ón quotidià conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s'h an respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L'em prenta de la m are ressorgeix i il—lum ina dolor osam ent els racon s foscos de les sev es v ides. La infelicitat d'u na filla, és pot ser l'a legria secreta de la m are? L'a utora basteix una nov el—la com una t orrentada on els sentim ents tèrbols i els desitjos profunds es m ostren sen se trav es i on la serenitat nom és arriba am b l'a cceptació dels sentim ents oposats de l'à nim a.

T HE A DV ENT URA S OF CA PTA IN CROSSBONES A NN E STA N MORE

Publisher: Burlington Book s Captain Crossbones and his pirates hav e a lot of adv entures on their ship, The Adv enturer. They attack and capture other ships and take their treasure. One day , the pirates attack a Spanish ship. They find Luis, the y oung son of the ship’s captain, and they take him with them . Luis travels on The Adv enturer with the pirates, but he wants t o escape and find his father. How can he do this?

L’OS MY STÉRI EU X CA THERIN E FAV RET

Oxford Educación

Leïla et Manon trouv ent un portefeuille dans une poubelle, et dans le por tefeuille, il y a une carte d’identité, une carte de v isite, la ph oto d’une petite fille av ec un boa et … un os dans un m ouchoir en papier! Qu’est -ce que c’est qu e cette histoire? Et cet os, c’est un os de quoi? T out ça est très my stérieux… Si tu v eux en sav oir plus, ouvre le livre! Tu v as le trouv er bientôt dans ta bibliothèque

Pi i Margall, 51

57


R a c ó d e ls L lib r e s Dernières nouvelles de notre bibliotèque Darreres novetats de la nostra biblioteca

NO I JO (NO ET MOI ) DELPHIN E DE V IGA N

Edicions 62 No i jo relata am b el to just i els sentim ents sincers un somni d’adolescència sotm ès a prova per la realitat. Lou Bertignac té tretze any s: la sev a fam ília v iu tancada en un silenci oprim ent, i a l’escola la sev a intel—ligència precoç l’ha portat fin s a una classe av ançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la m ajor part del tem ps col—leccionant paraules, som iant en un pet ó i observant les em ocion s dels altres en les estacions de tren. I és a quí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jov e sense sostre solitària i rebel, am b els v estit s bruts i l’expressió cansada de tant qüestionar-se el m ón. Enm ig de la follia de la gran ciutat, No i Lou con struiran una am istat que pot ser aconseguirà canv iar les sev es v ides i reduir la injustícia i la m isèria del m ón. Nov el—la d’aprenentatge, No i jo relata am b el t o just i els sentim ents sincers un som ni d’adolescència sotm ès a prova per la realitat. “No i jo és un animal híbrid: agrada a adults i a adolescent s; és elogiada pels llibreters, saludada per la prem sa i reconeguda pels jurats literaris”. Astrid Eliard, Le Figar o

ELS JOCS DE LA FA M SU ZAN N E COLLIN S

Editorial: Estrella Polar. Podries sobrev iure tot sol, en un m ón salv atge, on t othom farà el possible perquè n o t ornis a v eure la llum del dia? Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar. Nom és un guanyador. Els Jocs de la Fam han com ençat.... “ Estav a tan obsessionada am b el llibre que m e l’hav ia d’em portar quan sor tia a sopar i amagar-lo sota la taula per no parar de llegir. La història em va mantenir desperta unes quantes nits seguides, perquè fins i t ot, després d’hav er-lo acabat, em quedav a estirada al llit donant-li v oltes. L’he recom anat a tot s els que llegeixen el m eu web. Els Jocs de la Fam és un llibre m erav ellós.” Stephanie Mey er Podries sobrev iure als Jocs de la Fam ? Fes el t est i descobreix -ho: http://www.elsjocsdelafam .cat/

58


Entrevista Jordi Sanfeliu El professor Jordi Sanfeliu és tota una ins titució a l’escola. Ben conegut és tan pel seu pres tigi com a docent com pels nombrosos prem is que acumula. Avui ens hem volgut apropar una m ica més a la seva persona per a saber-ne més. que la majoria o sin ó una bona part els ha guanyat. Podria fer -n os un repàs dels premis més importants i del s què se sent més orgullós? Hi ha hagut m olts prem is i n o n’hi ha un que sigui igual que els altres o m és im portant que els altres. La div ersitat dels prem is com de treballs de recerca, fot ografia, v ídeo escolar, etc. Algun altre prem i a niv ell personal com prem is de cultura, inform àtica,... em sento orgullós de t ots i cadascun. Com es viu l'experiència de guanyar un premi? Es v iu am b m olta alegria. Si parlem de treballs de recerca d’alumnes, en la realització és una m ica dur, o hi ha diferències entre els m em bres del grup. T ot queda oblidat quan es guanya. Sem pre és un honor guanyar un prem i que sigui digne d’allò. Qu è és el que més li agrada de la seva pr ofessi ó? El que m és m ’agrada és div ulgar els coneixem ents científics i, tam bé, la possibilitat d’aprendre coses n ov es, un està obligat a reciclar-se. Qu è fa quan no està treballant? Moltes coses com la fotografia, col—leccion o llibres, faig turism e i en darrer lloc, però no m eny s im portant, com plir am b les obligacion s fam iliars. Per què va triar dedi car-se a l'ensenyament ? No v aig triar. Vaig acabar la carrera i en el prim er lloc que vaig trobar feina, v aig entrar.

Segons la seva opini ó, quin és el fa ctor més important per triomfar en el món ci entífic? Els coneixem ents de base i la capacitat de treballar són factors essencials. Per ò tam bé és im portant la persev erança i no desanimar-se, com la capacitat de treballar en equip. Pot donar algun consell als alumnes que volen aventurar-se en el món científic? Que treballin m olt. El m ón científic és m olt com petitiu am b gent m olt preparada, per ò am b habilitats i esforç tot s’acon segueix. Té algun pr ojecte en ment ? Ara mateix no. Per ò de ben segur que se m ’acudirà m és d’un...

Quants anys fa que imparteix classes en a quest centre ? Una v ida sencera, fa 29 any s. Sabem que al llarg de la seva vida ha participat en molts concursos de ciència i Pi i Margall, 51

Oana Bercea 2n BA TX

59


Ent r e v is t es

...Jordi Sanfeliu: quatre coses més... Persona jov ial i sorneguera. Hom e am b m oltes capacitats artístiques i interessos científics. Sem pre està am atent ajudant t othom en el que calgui. Com a professor, té la capacitat d’ engrescar els alum nes a elaborar treballs d’inv estigació i innov ació que desprès presenten a concursos tant de l’àm bit nacional, com auton òm ic i univ ersitari, que quasi bé sem pre guany en. Ha obtingut prem is com : Giner de los Ríos de Inv estigació Científica, autonòm ics com El Cirit B, Univ ersat de LLeida, Baldiri Reixac. La sev a aportació a la utilització de la im atge en l’en seyam ent científic és pionera i cabdal. Com a docent, com bina am b naturalitat la docència en l’àm bit univ ersitari (Agròn om s), Cicles Form atius, Secundària i Batxillerat, cursets a pr ofessor s del que calgui i quan calgui. La sev a dedicació a la docència ha quedat reflectida en la participació en congressos i jornades, com per exem ple: Sanfeliu, J., Miguelsanz, R. (1995). Pós ter "Les tècniques d'obtenció i tractament d'imatges com a suport de les activitats pròpies de les Ciències Experimentals a la Secundària". “I Jornades Maria Rúbies de Recerca i Innovació Educativa” Sanfeliu, J., Arbiol, G. (1997). Pòs ter "Algunes aplicacions de les noves tecnologies a les aules de Ciències de la Natura i de Matemàtiques ". “II Jornades Maria Rúbies de Recerca i Innovació Educativa” Sanfeliu, J. Pelacho, A y Martin-Closas, Ll. (2008). Generación y utilización de videoclips en un entorn de aula virtual. Congreso Internacional de Docencia Univers itaria e Innovación. Sanfeliu, J. (2008). Libro electrónico y aula virtual como recursos en un CFGS (2008) Comunicación presentada al Congreso Nacional Internet en el Aula. O en prem is a treballs realit zats pels alum nes per ell dirigits, com a:

60

Prem io CIRIT al treball “Cons trucció i caracterització d’una càmera de cultiu amb fotoperíode: alguns es tudis fis iològics amb cultius es tèrils de Lemna m inor”. "Qui ha dit que la fotografia és plana?" Primer prem i en la convocatòria dels Tercers Prem is de Fotografia Escolar (Departament d’Ensenyament). “Es tereofotografies” Prim er prem i en la convocatòria dels quarts Prem is de Fotografia Es colar (Departament d’Ensenyament). Prem i Baldiri Reixac al treball d’inves tigació "Les olors de la Naturalesa". Prem i CIRIT al treball "Lleida en relleu". Primer prem i de fotografia al certamen La Mos tra 06 al treball "Mosaics : 75 anys d'h is tòria gràfica en unes poques imatges ". Prem i CIRIT al treball "Introducció a la biotecnologia. Cultiu in Vitro del clavell". O bé exposicions fot ogràfiques am b la col—laboració dels alumnes, com por exem ple: Expos ició de fotografies “Abs traccions”. Sala d’Exposicions Municipal de Sant Joan incluida en el certamen “de Mos tra. Itinerari de creació fotogràfica a Lleida”. Primavera 2003. Expos ició fotogràfica “Fractals” Sala Coma Es tadella del Col—legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Lleida (Mayo 2005). Expos ició col—lectiva dels 2ns prem is de Fotografia Científica de la UdL. Molt s d’aquests treballs han estat passats a llenguatge htm l i penjats a la sev a pàgina personal: http://www.xtec.cat/~jsanfeli/m enu.htm

Benit o Nava rro Professor de Quími ca


Ent r e v is t es

Vidas significativas: Lorenzo Castañ Portolés, Fraga (1918) Antes pan negro, ahora pan blanco...

M

ucho creem os que conocem os y sabem os, pero cuando dam os la vuelta a la esquina, hallam os un mundo repleto de nuevas aspiraciones tanto positiv as com o negativ as, a las que uno debe plantar cara o espalda, según le conv enga. Mucho he aprendido y aun m ás aprenderé, de la magnífica persona que he tenido la oportunidad de con ocer en cuerpo presente y alma v iv a. Quizás sí, una alm a dañada y perjudicada por el largo y rocoso cam ino al que se ha en frentado durante toda su v ida, pero con resultado final m ás bien agradable. Quiero hablaros de un señor ya may or, llam ado Loren zo Castañ, natural de Fraga, población en la cual nació un 1 0 de Julio de 1 918 en una casa más bien humilde y h onrada. De bien pequeño, ya trabajaba cuidando el rebaño de ov ejas de turno al cual no podía abandonar, ayudaba en casa en todo lo necesario y sobret odo era un za gal curioso, ya que tenía un instinto de querer aprender t odo lo posible a su alcance, lo que le llev ó a grandes satisfacciones en su v ida que con ansias le estaba esperando. Fan del saber, del

Pi i Margall, 51

lograr escribir y del entender, eran sus ret os, no fáciles, y a que en aquella época sólo podía ir a clase dos v eces al año pero a escondida s. En a quellas noches de incertidum bre uno se dispone a todo. En el año 1931 , cuando Lorenzo tenía 13 años, se proclam ó la Segunda República Española dando así a entender a la gente del pueblo una pr ogresión para todos y el bienestar siem pre anhelado. Él recuerda la felicidad barata de la gente, la alegría, las banderas y pegatinas de la República a la v enta...toda s esas cosas que nuestro pr otagonista siem pre recordará . Per o lo que nunca olv idará fue que al cabo de dos años se abolier on m uchas ley es nuevas, lo cual no sirv ió de mucho. Ya en el año 1936, estalla la Guerra Civ il Española (que malo es est o de m atarse en tre gente de la m isma calle, cóm o han tenido que cam biar las cosas para que pasara eso..). Alfredo fue env iado al frente de la Guerra con el bando Republicano, destinado a m atar gente a diestroy 61


siniestro hasta el n o v a más. Ju stam ente con siguió no realizar esa acción dentro del bando y a qu e quiso comunicar que él sabía el códig o Morse y por tanto crey eron que su m isión era saber descifrar al enem igo. Al final desem peñó otras funciones com o el encarga do de llevar partes, comunica dos, etc. Muchos eran los días en los que soñaba en ese regreso a su pueblo, ¿qué sería de su pueblo en ese m om ento? Pues bien, estaba replet o de traiciones, de anarquistas en contra de t odo lo relacionado con el clero, de in certidum bre y sobretodo de inseguridad ciudadana. Loren zo, v iajó por gran parte de España durante la Guerra, pero nunca hubiera im aginado el acabar durante un m es de Abril en un Cam po de Concentración franquista en Soneja, Valencia. La v erdad sea dicha, muchos republicanos fueron a parar allí, destinados a trabajar, a ser reclutados y a recibir a cam bio m enosprecios y dependiendo de tu com portam iento, la muerte. Ya no podían más, Lorenzo y sus com pañeros Lorenzo y sus com pañeros idearon un plan para fugarse. El plan fue t odo un éxit o. Eso sí, debían v olv er cada uno a su hogar... El cam ino Soneja Fraga estuv o replet o de im pedim entos per o a la v ez soñando con ese reencuentro tan y tan deseado. Todo esfuerzo dicen que tiene una recom pensa y la suya fue lograda al rozar los brazos de su m adre. Loren zo contrajo m atrim onio, tuv o tres hijos de los cuales siente gran am or y adm iración por ellos, se dedicó a trabajar en una m ina m equinenzana, más tarde creó un com ercio en el ba rrio fragatino “Litera”, después arrendó unas tierras y finalm ente quiso dejar las tierras y em pezar a crear patrim onio así que form ó una em presa dedicada a la com pra-v enta principalm ente de huev os y pollos.

La conclusión final que uno extrae de t odo el contenido es que cada indiv iduo es un mundo com plejo, cada paso que se hace es historia, y

cada acto realizado un sinfín de repercusiones. Deberíam os aprender de antaño, corregir los errores y a poder ser, intentar no v olv erlos a hacer. Cóm o tantas v eces nos habrán dich o, “El saber no ocupa lugar” si sabem os, podrem os reaccionar a tal im posición. Sobre estas líneas quisiera dar la s gracias a Lorenzo Ca stañ Portolés por dejarnos con ocerle un poco más y exponerse públicam ente a sus v iv encia s.

L’au tora de l ’arti cle , Ángela Góm ez amb el seny or Ll oren ç Castañ , durant el tran scurs de l ’entrevista. Án gela Gómez Sopl ón 1er BATX

62


Entrevista Antoni Josa treballar de professor a la Formació Profes s ional, però avui li voldria preguntar: Com va ser que vas entrar d’en senyant a la F.P. sent econ omista ? Era l’any 1975, feia poc de la prim era crisi del petr oli, quan em v an acom iadar de l’em presa SASPA SA d’elem ents se seguretat, a Barcelona. Jo treballava al departam ent de m àr queting quan v a v enir la retallada de personal que v a afectar a la gent m és jov e, incorporada feia poc. Vaig estar quasi un any buscant feina, fin s que em v an oferir de treballar a l’ Institut de F.P. del Poble Nou per donar classes de com ptabilitat, matemàtica financera , etc., ja que feia falta gent per im partir el seg on grau de F.P. que acabava d’iniciar -se. Han pa ssat el s anys i com has vist voluci ó de l ’en senyament en general?

E

l 30 de juny, en finalitzar aquest curs 2010-2011, el company Antoni Josa finalitzarà també la seva etapa com a docent al nos tre Ins titut Escola del Treball, on ha col—laborat en la formació de tantes promocions d’alumnes de Comerç Internacional, sense deixar de banda la seva pass ió per l’es tudi, la didàctica i la recerca en el seu camp: l’Econom ia i la història econòmica del seu poble, Menàrguens, i rodalies de Balaguer. És la vida que ha volgut, la vida que es tima, a la que es dedica amb disciplina d’atleta. Adm iro la seva manera de tractar els alum nes i la manera com li corresponen . Li he sentit dir que va fer tot un encert quan va entrar a Pi i Margall, 51

Am b el pa s del tem ps, l’en senyam ent ha estat cada v egada m és a l’abast de tothom , la qual cosa aparentm ent és m olt positiv a, però l’obligació d’estudiar fin s l’edat de la incorporació al treball , sense crear una alternativa v àlida per a quells alumnes que defugen dels estudis ha com plicat la tasca d’en senyar. D’una altra banda, la nostra societat, am b valors còm odes i classistes, ha generat un am bient que ha danyat m olt la formació professional. Qu è és el que hi trobes en falta? Trobo en falta una valoració de la F.P. al m ateix niv ell que als països de la Unió Europea que en s precedeixen . Ho he pogut com provar am b l’experiència d’intercanv i am b l’Institut Jules Guesde de Montpellier. Per exem ple, els alum nes de cicle superior quan acaben els estudis han de realitzar un exam en d’estat que es podria equiparar a una revàlida del batxillerat d’abans. 63


Ent r e v is t es És a dir, no ho tenen tan fàcil com els n ostres alumnes. Qu è el s diries als que programen el s estudis de FP i di ssenyen les directrius per on ha d’anar? Que toquin de peus a terra. La inform ació per elaborar els pr ogram es han d’anar a buscar-la a les cam bres de com erç de la zona, a les em preses qu e com encen a exportar i a les que fa m olt tem ps que ja exporten per què, en definitiva, l’alumnat acabarà treballant-hi , per tant, la seva col—laboració am b les Escoles és clau . El pr ofessor de FP ha d’en senyar continguts, però han de ser útils, pràctics, sin ó l’alumne et pregunta contínuam ent, per què serv eix això i allò.

em resulta apassionant. Com et sents en a quest moment de la jubilaci ó? Content. La paraula jubilació té un significat positiu, d’estar content, de rebre un prem i. Així és com ho sent o des de que v aig prendre la decisió, encara que em vaig decidir a l’últim m om ent. L’Antoni és jov e, inquiet , i la seva v ida ha d’estar per m olt t em ps plena de llibres i projectes. No em puc creure que es jubili. A l’ Institut i al seu departam ent hi ha fet bons am ics , n o ens acom iadem : “A rev eure, Antoni, am ic i com pany !”.

T ’imagines, Antoni, fent una altra cosa ? I tant. A m i m ’agrada m olt, i fins ara ho he com paginat com he pogut am b la professió docent, l’afecció per escriure. Per ò, abans que escriure és inv estigar fins que disposes de la infor mació necessària. La hist òria econ òm ica local

64

Ma gda Españ ol Professora de ll engua espany ola


Entrevista Benito Navarro Benedictus est dumquam beneit ¿De dónde vienes y a dónde vas? Nací en un pueblo, poco conocido enton ces, de la prov incia de Guipúzcoa, Mon dragón. Me crié en el sen o de una m odesta fam ilia en la que los padres pensaban que eso de estudiar era im portante. En cuanto al futuro lo ocuparé en a ficiones a la s que no m e he podido dedicar, hasta que se acabe la fiesta. ¿Qu é estudios tienes y por qué el egi ste li cen ciarte en … Estudié ciencias Quím icas m ás por descarte que por v ocación. Me gustaba eso sí la Física, per o cuando llegué a la facultad y v i que, en lo que ahora llamam os currículum, había un 5 0 % de asignaturas de m atemáticas, m e dije que a quello no era para m í. La culpa de m e av ersión a las matem áticas n o fueron las de bachiller, que se m e daban bien, sino las de Preu, muy poco instrum entales para m i gusto y excesivam ente abstractas. ¿Qu é te empujó a dedicarte a la docen cia y no a la empresa privada? Tres anécdotas lo determ inaron. En un v iaje a la refinería de petróleo de Puertollano los m odelos de filtro prensa que v eíam os en la facultad, lim pios e inm aculados, se conv irtieron en máquinas sucias, feas, grasientas, en las que la placa filtrante se había sustituido por el diario Marca, que al parecer iba muy bien. En otra oca sión, los alumnos organizaron un v iaje de estudios a León para v er una serie de industrias. En el diario del v iaje no figuraba la Catedral y v i que el rest o no m erecía la pena y no fui. La última, con 15 -1 6 años tuv e que sustituir a m i herm ano en unas clases particulares de Física que él daba. La alumna, solo 2 años m enor que y o, entendió lo que le explicaba, aprobó el exam en y m e parePi i Margall, 51

ció que n o se m e daba mal. A partir de a quel m om ento nunca dejé de dar clases: física, quím ica, biofísica, matem áticas y hasta inglés e historia. ¿Qu é es l o que más te gusta de enseñar? El contacto con los alumnos, el que pasados los años siga teniendo relación con algunos de ellos. Y en el plano técnico la búsqueda de estrategias para que el aprendizaje se pr oduzca. Com o buen musi cól ogo, qué géner os y autores musicales te gustan. Qué música con sideras adecuada a cada momento? Me gusta casi cualquier tipo de música, es m i 65


Ent r e v is t es afición preferida. He intentado que m is gustos no se anclaran en el pa sado. Aunque m e gusta la música clásica es en la popular donde m e en cuentro m ás a gusto pues en ella está el alma de los pueblos, su hist oria, sus sentim ientos, sus poetas. Actualm ente m e interesa t odo lo que sea música del m editerráneo, y no le hago ascos a cosas nuevas com o Manel o a algún electrónico com o Laurent Garnier o Kraftwerk. ¿Te gusta viajar? ¿Qué países has visi tado?¿cómo preparas tus viajes? Me gusta mucho v iajar, pero disfruto más preparando los v iajes. En estos m om entos m e resulta im prescindible leer algo de literatura, escuchar m úsica y v er alguna película ( lo más difícil de encontrar) del país a v isitar.

Jav ier Rev erte, ha contribuido a m i interés por Grecia y el mundo helénico. Dos v iajes muy bien m ezclados, uno m ental por la Grecia clásica y otro real a trav és de las cuatro orillas del Egeo. Es im prescindible llevarlo a m ano si se v iaja a Grecia y adem ás es capaz incluso de sustituir al pr opio v iaje, si no es posible hacerlo. Si tuvieras que elegir cambiar algo de este mundo, qué sería? ¿Dónde te gustaría vivir? La codicia. El am or al dinero está en el fondo de t odo lo m alo. Creo que hem os sustituido el Dios de las iglesias por el dios diner o y a sí nos va.

Cóm o ávido lector (la de veces que has llegado entusiasmado y nos has recomendado un a l ectu ra ) ¿Cuáles son tus escritores y libr os favoritos? Si tuvieras que recomendarnos un libro y un autor, cuál sería? Siento fa scinación por Cien años de soledad. El prim er capítulo m e sorprendió enorm em ente: el tema científico, el zarandeo cr onológico, la m anera de expresarlo. Em plazar la época del relato con la siguiente frase “el m undo era tan reciente, qu e muchas cosas carecían de nom bre y para m encionarlas había que señalarlas con el dedo” m e pareció un ejercicio de imaginación enorm e qu e m e producía auténtico placer. Fue com o esas cápsulas que preparan los grandes cocineros actuales ,que al entrar en la boca estallan pr oduciendo una cascada de frescura y sabor. En los últim os años “Corazón de Ulises” de 66

Aterrizaste en el Instituto en 1983, marchaste… y volviste…¿Qué trazos di ferenciales observas de l os alumnos del pri mer perí odo y l os a ctuales? ¿Cóm o es el alumno de ci cl os con respect o del de Ba chillerato? La diferencia m ás ev idente es que el alumno de ciclos v iene “hecho” por ser m ay or y pr oceder en algunos ca sos de otro ciclo o carrera y en parte por que los de bachiller son de la cantera, los has v ist o crecer por los pasillos.


En los ciclos es im portante despertar en el alumno el gust o por la pr ofesión y enseñarle las destrezas básicas de la m isma. En m uchos casos se con sigue, hasta el punto de que luego han estudiado Quím icas o lo más parecido que hay en la UdL, Agrónom os. En cuanto a la hora de en contrar trabajo las actitudes personales de los alumnos y su poliv alencia creo que son det erm inantes. ¿Cuántos años has dedicado a la docen cia? ¿Cómo valoras l os cambios edu cativos? Prácticam ente desde a quellas prim eras cla ses particulares a los 1 6 años hasta ahora. Los cam bios estructurales han sido m uchos, en los últim os años incluso creo que demasiados y han llegado a desorientar al pr ofesorado. No se ha dado tiem po a que se asentaran para luego hacer un análisis de su funcionam iento. Sin em bargo, en el trabajo diario seguim os haciendo lo de siem pre y las tecn ologías nos están pasando por encima. No podem os seguir sim plem ente transm itiendo información, los m edios de com unicación y sobre todo el sr. Gog gle lo hacen por n osotr os. Tengo la im presión de qu e los pr ofesores no n os hem os dado cuenta de est o, pues estam os distraídos en papeleos. En la en señanza es fácil caer en la rutina, pero el ret o qu e supone enseñar en un mundo com o este es serio y es un estím ulo para seguir adelante. Tanto tiempo da para mucho, seguro que tienes un mogollón de anécdotas. Cu éntanos. La tarde del fam oso partido de fútbol en el qu e la selección española necesitaba m eter 12 g oles a Malta para clasificarse para un cam peonato tenía un exam en con un grupo de alumnos.

Ellos m e tiraron de la lengua y les dije que si España lo conseguía les aprobaría aquel exam en. Al m ism o tiem po que España aum entaba el marcador y o m e hundía en el sofá m ientras imaginaba la cara de los alumnos. Al día siguiente conté a la entonces directora, Josefina Laín, lo sucedido y le pedí consejo. Me respondió que tenía que ser consecuente con m is palabras y aprobarlos. Tam bién m e adv irtió “la próxima v ez, estate ca lladit o”. Aprendí la lección. “Ora la espada, ora la química”. Ha ce tres años iniciamos un peripl o literario entusiasta junto con Josep Mª Calucho, Ana Mayor, María Ros, Magda Español, Mer cè Ciutat, Ester Gon zález. ¿Qué valoraci ón haces? Acudí a la llam ada de la dirección cuando pidió v oluntarios para reeditar la rev ista. Me parece que es un elem ento pedagógico im prescindible en un centro de enseñanza y que una persona del ám bito de ciencias y de ciclos podía ayudar. El esfuerzo que hace el equipo para inv olucrar a los alumnos es grande y no se consigue más por falta de m asa crítica. En cuanto al am biente del equipo, los ratos pa sados en discusiones sobre qué temas incluir o en el diseñ o de la rev ista han sido im pagables y un bonito colofón a m is últim os años. Si en el futuro creen que puedo ay udar en algo aquí estaré. Que t e vaya bonito…

Llum Muñ oz Profesora de l engua castellana

Soluci ó pàg 70 “A veure si ho endevines”: 1 -B. N avarr o, 2-A . Sarrado, 3-A . Carrasc o, 4– E. Tamarit, 5– C. Bustamante, 6– M. Español

Pi i Margall, 51

67


Ent r e v is t es

Entrevista Lluís Roca Professor del CF d’Electricitat Qui m’havia de dir que tindria la sort de fer una entrevista a un dels professors més entranyables de l’institut Escola del Treball! Te’n recordes de quan vaig començar a l’es cola? És clar que sí, i et dev íem tractar bé, perquè has t ornat. Abans de treballar a l´Escola del treball, havies estudiat al centre? Estudiar no, per ò quan tenia 12 any s hi vaig v enir a fer una prova per obtenir una beca, per cert am b la m ot o del m estre del poble i recordo que vam hav er de parar m és d’un cop per posar v ent a les r odes. Tam bé m ’hi vaig exam inar pel carnet de conduir. Com pots v eure la relació am b l’Institut v e de lluny. A quins altres centres has estudiat? A l’EMI de Valls i a la d’enginy eria de Terrassa. Qu e vas estudiar? A Valls, el que llav ors en FP es deia Oficialia i Maestria Industrial en Electricidad i, a Terrassa, Enginy eria en Electricitat. Per què vas triar l’el ectricitat? Per què ja em cridava l’atenció el que fos com una espècie de com odí, doncs es pot obtenir de la llum , la calor, el m ov im ent ..., és relativ am ent fàcil de transportar i es pot t ornar a obtenir llum , calor, m ov im ent... Quan fa què treballes a l´Escola del Treball? 68

Vaig entrar l’any 1978, i m eny s tres cursos a la Caparrella, fin s ara. Estàs content d’haver treballat a l ’Ela del Treball? I com ha estat la relaci ó amb els companys? Molt content, tinc bon s records dels com pany s en general i crec que m olt bones am istats. Sempre has treballat com a pr ofessor ? Tam bé he estat cap d’estudis i, m ira, en segles diferents: XX i XX I, ja t inc any s jo, tam bé secretari, cap de departam ent i coordinador de riscos.


En quins llocs més has treballat? Uf! En una acadèm ia de Barcelona m entre estudiava a Terrassa, en una fàbrica, una oficina tècnica i a la m ateixa escola de Valls, tres cursos a la secció de Montblanc i tres m és a la Caparrella quan es feia electricitat allí i aquí. Explica ’m alguns canvis del centre. (nom, centre,etc...) Me’n deixaré m olts. L’Escola del Treball es deia In stituto Politécnico Nacional abans d’hav er-hi el de la Caparrella, i canv is a quí, m olt s: estudis nous, especialitats que han marxat, aules, tallers, i el gimnàs que l’he v ist a la 3ª planta. Com a pr ofessor a quins sect ors has donat classe? A FP, Batxillerat i E.S.O. Creus que l ’ensenyament és millor o pitjor que abans? Com veus l’actualitat laboral ? Ara el currículum als CF t ot és específic. A l’FP d’abans hi hav ia altres m atèries com llen gua, matemàtiques, física, hist òria ... que m és d’una v egada les trobo a faltar. Hi ha alumnat d’abans m olt preparat en llocs de treball de responsabilitat i tam bé d’ara. Una altra cosa és trobar feina que, per l’actualitat laboral que dius (crisi), potser ara és m és difícil. Què v ol dir això? Doncs que us heu de preparar m és. Hi ha alguna matèria que t’hauria agradat expli car? N’hi ha alguna que tr obis a faltar? Matemàtiques, tam bé física, per què són bà siqu es per estudiar electricitat, i pot ser per què el m illor professor que he tingut era de m atem àtiqu es (el Sr Baró), per com explicav a per ò sobre Pi i Margall, 51

t ot per com era: estricte, respectuós i afectuós am b l’alumnat, que als any s 60 pen so que tenia m èrit. Que en tr obo a faltar, sí, ja ho he dit abans, hi afegiria la m úsica. Quines afici ons tens? Vàries, per n o cansar te’n dic n om és una, la bicicleta, la prim era quan dev ia tenir 1 0 any s, sense canv i, clar. Després am b canv i he fet força km i sortides interessants am b pr ofessors de l’institut, especialm ent am b el Pep i tam bé am b alumnat. Expli ca’m alguna d’aquestes sortides amb alumnat. Recordo una sortida a les ba sses d’Alpicat quan l’autov ia estava en pr océs de construcció. Vàrem acabar plens de fang degut a la pluja i la terra, tam bé a l’erm ita de la Santíssima Trinitat, a l’Espluga de Francolí, alguns v an t ornar en aut ocar per què ja n’estav en tips i una altra a l’em bassam ent de Santa Anna am b caiguda inclosa. En algunes ens hav ia acom panyat la Guàrdia Urbana. Qu è voldries fer desprès de la teva jubi laci ó? Sem pre am b perm ís de la “Sra. Salut”, doncs com faig sem pre que puc, passejar am b la m eva dona, alguna sortida, dinar am b el n ostre fill quan ens v ingui a v eure, algun concert tam bé caurà, m irar d’agafar la bici que últim am ent la tinc abandonada i hi ha algunes oliv eres que reclam en atenció. Sem pre dic que no m ’he av orrit mai i n o penso canviar.

Joan Tempra dó 1r BA TX 69


R a c ó d e ls Ex a lu m ne s

La meva experiència

Esther Sala Bitt oun

L

a m eva experiència a l’ Escola del Treball v a dels dot ze any s fin s als divuit, i realm ent podria explicar-ne m oltes coses. Ara ja fa cinc any s que no hi sóc i el prim er qu e em v e al cap quan hi penso és que es troba a faltar, sobretot un cop et trobes imm ers en el m ón laboral o univ ersitari. Actualm ent estic cursant el penúltim any de la carrera d’Ar quitectura a Barcelona, i suposo que ja m ’hi he acostumat, però el prim er cop que v aig arribar a la facultat em va xocar el contrast am b l’ institut i, sobretot, am b un institut reduït i fam iliar com l’Escola del Treball. A la univ ersitat t ot era fred, massificat, com petitiu, anònim i hom ogeni, i al principi v aig sentir una gran sensació de desem param ent, v ertigen i soledat. Poc a poc, un es v a fent un lloc i t ’adaptes al n ou ritm e, estudies el que t’agrada i t’hi acabes tr obant a gust. Tanmateix, mai he tornat a tenir les m ateixes sensacions que a l’Escola del Treball: el prim er dia (t ot i que tam poc coneixia ningú) t ot sem blava m és ordenat, es preocupav en per tu i de seguida coneixies el lloc i la gent. Penso que és una sort (i ara ho puc contrastar) estar en un centre educatiu on els grups sem pre son m és reduïts qu e en altres llocs, de m anera que m ai et sents abandonat o ignorat. Tot era m olt m és personalit zat i sem pre m ’he trobat uns professors i professores interessats en la persona i en què cadascú av ancés i no es quedés estancat. Tinc la sen sació d’hav er-hi aprés m oltes coses, i n o nom és a niv ell educatiu. Cursar el batxillerat aquí em va serv ir per poder accedir a la carrera, enfr ontarm e sense patir gaire a la selectiv itat i tenir una 70

bona base per al prim er curs. Per tant, arribo a la conclusió que el niv ell és m és que suficient per tal de poder seguir estudiant tant cicles de qualsev ol tipus com qualsev ol carrera. A niv ell personal, el fet de conèixer gent tant div ersa en situacion s tant diferents ajuda m olt m és que el fet d’estar en un m ón m olt m eny s heter ogeni com és la facultat ja que a quí n o es plasma la realitat social del m om ent. La gent i els pr ofessors són m eny s oberts, m és creguts i tot és m olt m és elitista i classista. Am b això no estic dient que n o sigui bo d’anar a la univ ersitat (tam bé estic en un tipus de carrera bastant particular en a quest sentit), sinó que es perden m oltes coses que v aig saber apreciar al institut i que ara costa m olt m és trobar. Òbv iam ent la univ ersitat té coses m olt bones: focalitzes l’atenció, la feina i l’estudi en quelcom m és especialit zat i qu e has escollit perquè és el que et m otiv a; trobes gent am b gustos i intencion s m és sim ilars als teus, et prepara pel m ón laboral que esculls,


estudies i aprens el que t’agrada, fas am ics im portants, tens m olta llibertat, etc. A m és a m és, l’any que v e he sol—licitat una plaça Erasmus a Paris de manera que encara am pliaré m és la ex periència en a quest sentit. En conclusió, penso que la base a l’Escola del Treball m ’ha serv it m olt de cara al futur: la preparació acadèm ica, les am istats (en guardo dues o tres de m olt properes i que encara em perduren i d’altres, que he perdut deguda la distància, en guardo m olt bon record); gran part dels professor s, la relació pr opera que es creava am b m olts d’ells, l’ajuda atorgada i la v oluntat, l’edifici, córrer pels pa ssadissos en horaris de pati i que em castiguessin, els festivals a la sala d’actes, els entrepans de bacó i form atge (no sé si encara en fan de tant bons), les aules, corregir a la pissarra, fer br om es, riure massa i que et facin fora de classe, etc. Tot això són coses que

Pi i Margall, 51

m és endavant desapareixen, ja que en acabar l’institut la gent canvia el xip m isteriosam ent i t othom es torna m olt seriós i “m olt m adur” i anar a cla sse es torna m olt m és av orrit en a quest sentit, ja que (jo, alm eny s) un no s’hi troba tant a gust. En conclusió, estic m olt feliç d’hav er anat a l’Escola del Treball i d’hav er-hi cursat tota l’ESO i, sobret ot, el Batxillerat; ja que en guardo un record imm illorable i penso que ha estat una ba se essencial per a la m eva formació com a estudiant i com a persona. Són els any s en que m és he n otat que es desenv olupa la personalitat i no canv iaria algunes experiències per res del m ón. Estic m olt agraïda i sem pre tinc en m ent a quest període de la m ev a v ida. Penso que és necessari no tancar-se en centres educatius privats on t ot és m és v irtual o, si m és no, m és selectiu.

71


T ot a l S a c Cuines al mòn STUFFED PEPPERS

FRIED CAKE

Bosnia Herzegovina

Bra zil

INGREDIENTS

INGREDIENTS:

• 8 Peppers • 700g Minced v eal • 1 tablespoon Ch opped onion • 3 Clov es of garlic • 1 tablespoon Ch opped parsley • 1 tsp Red powder pepper

• 2 cups flour • 1 teaspoon baking powder • •

1 teaspoon salt 5 0 gram s of fat or lard • 1 egg • 1 / 3 cup water • fat fry ing

• salt • 100g Rice • 4 tablespoons Oil • 800m l Tom ato sauce

DIRECTIONS

• 1 sheet Celery

Sift dry ingredi ents.

• 300ml Water

Add th e fat or butter, egg and water preparati on kn eading until sm ooth. Divide the dough into small balls; flatten with y our han ds or a rolling pin , shaping roun d of ½ inch thick.

• 1 -2 spoons Cornstarch DIRECTIONS Cl ean th e peppers and rem ov e the inside Mix well th e minced m eat. Th en add oni on, garli c, parsl ey, red powder pepper, salt an d rice. Mix well all th e ingredi ents an d fill th e peppers with i t.

Make well in center. Fry in plen ty of h ot fat an d drain on absorben t paper.

Fry th e peppers in h ot oil on all si des. Th en add the tomato sau ce, cel ery an d boil i t for abou t 50 min. At th e en d of boiling, stir the cornstarch di ssolv ed in a bit of water. If i t’s necessary, add a li ttl e of tomato sau ce an d water. Elma Nezic ESO 2

72

Mauricio Da Silv a ESO 2


Els gustos musicals a l’Escola L’equi p de la revista del cen tre ha elaborat una en questa per saber, en tre d’altres coses, quin estil musical agrada més en tre els alumnes i professors o sim pl emen t quina és la cadena musi cal m és escoltada. Com diu el seu signifi cat, la música és m el odia, ri tme i harm onia combinats, doncs així és com h em treballat tots pl egats per extreure con clusi ons i representar les dades obtingudes. Hem observat qu e els estils, els instrum ents o l es cançons...vari en segons l ’edat i el sexe. Gràcies a tots per la v ostra col—laboraci ó i bon es vacan ces!

Estil mu si cal pref erit . El 32% de les person es en qu estades prefereixen el Reggaeton , el 29% el pop, el 26 % al tres estils musicals com per exempl e la música clàssi ca, el Hi p-Hop i la músi ca House i el 13 % el Rock.

Ca den es mu si cals. De l es person es en questades el 44% escolta Fl aix FM, el 20% els 40 Princi pals, el 13% Cadena Dial , i un 23% al tres caden es com són la Cadena SER, Catalunya Música i Rac 105.

In st ru ment s mu si cal s. El 51% de les person es en qu estades prefereixen el pian o, el 22% la guitarra , 19% altres instrum ents com l ’harm òni ca i la flauta i el 8% el clarin et.

In st ru ment qu e t oqu en . El 50 % de l es person es en qu estades n o toqu en cap instrum ent musical , el 13% toqu en el pian o, el 16% la guitarra, i el 21% altres instruments com els plats.

Ll en gua de les can çon s. De l es person es en qu estades un 45% prefereixen escoltar l es cançon s en angl ès, el 31% en castellà, el 19% en català i el 5% en altres ll engües com són el francès i l ’italià.

Cantant preferit . El 33% de l es person es en qu estades prefereixen com a cantan t a Mi chael Jackson, el 31% a John Len on, el 29% a altres com per exempl e com a Akon , el Canto del Loco, Bob Marl ey etc. i el 7% a Bon Jovi .

Pi i Margall, 51

73


T ot a l S a c

A veure si ho endevines? Els nostres profes quan eren peques! Malgrat alguna cana o arrugueta imperceptible continuen tan macos com sempre. A veure si ets capaç de endevinar qui és qui!

1

2

3

Magda Español

4

5

6

Enric Tamarit

Alegria Sarrado

Benito Navarro

Camil Bustamante

Alba Carrasco Soluci ó pàg 63

74


Shuanfeng Zheng

Horóscopo

2n ESO

Àries

Tauro

Géminis

Los nativos de Aries son los nacidos entre el 21 de Marzo y el 20 de Abril Símbolo: Carnero

Los nativos de Tauro son los nacidos entre el 21 de Abril y el 21 de May o Símbolo :El Toro. Representa la estabilidad la permanencia, los bien plantados sobre la tierra. Planeta regente: Venus. Elemento Tierra: Se le asocia con la paciencia, la determinación, lo práctico y la sensualidad en la intimidad. Cualidad Fijo: Determinación y persistencia.

Los nativos de Géminis son los nacidos entre el 22 de May o y el 22 de Junio Símbolo Los Gemelos: Representa la dualidad de la mente, la capacidad de v er las dos caras de una misma moneda y la versatilidad. Planeta regente: Mercurio. Elemento Aire: Se le asocia con la elocuencia, la curiosidad. Tendencia a las relaciones paralelas.

Virgo

Libra

Escorpio Escor

Los nativos de Virgo son los nacidos entre el 24 de Agosto y el 23 de Septiembre Símbolo La Virgen: Representa lo que es puro y perf ecto. Planeta regente: Mercurio. Elemento Tierra: Se le asocia con la búsqueda de la perf ección y la vocación de serv icio. Inexpresión en el amor.

Los nativos de Libra son los nacidos entre el 24 de Septiembre y el 23 de Octubre Símbolo La Balanza: Representa el equilibrio, la justicia, la armonía, la delicadeza.

Los nativos de Escorpio son los nacidos entre el 24 de Octubre y el 22 de Nov iembre Símbolo El Escorpión: Representa la capacidad de atacar y trascender. Planeta regente: Plutón. Elemento Agua: Se le asocia con la determinación y la intuición. Pasión con tendencia a la posesión.

Capricornio

Cáncer

Leo

Los nativos de Capicornio son los nacidos entre el 23 de Diciembre y el 19 de Enero Símbolo: La Cabra. Representa la necesidad de escalar trascendiendo los obstáculos y alcanzar la cima de la montaña. Planeta regente: Saturno. Elemento Tierra: Se le asocia con la prudencia y la reserv a.

Los nativos de Cáncer son los nacidos entre el 23 de Junio y el 23 de Julio Símbolo El Cangrejo: Representa las altas y bajas emocionales que se muev en como el cangrejo y que f inalmente se esconden en su caparazón. Planeta regente: Luna.

Los nativos de Leo son los nacidos entre el 24 de Julio y el 23 de Agosto Símbolo El León: Representa el valor, la dignidad, la f uerza, el afecto. Planeta regente Sol. Elemento Fuego: Se le asocia con la generosidad, la nobleza y la franqueza. Fidelidad y afecto en el amor.

Elemento: Agua.

Cualidad Fija: Determinación.

Sagitari

Aquari

Piscis

Los nativos de Sagitario son los nacidos entre el 23 de Nov iembre y el 22 de Diciembre Símbolo: El Centauro. Representa el centauro que añora trascender su parte animal a su parte humana y contactar el cielo con su f lecha. Planeta regente: Júpiter. Elemento Fuego: Se le asocia con el entusiasmo, con la tendencia a lo casual. Cierta holgura para amar.

Los nativ os de Acuario son los nacidos entre el 20 de Enero y el 19 de Febrero Símbolo El Aguador: Representa la sabiduría que es derramada a toda la humanidad.

Los nativos de Piscis son los nacidos entre el 20 de Febrero y el 21 de Marzo Símbolo Los Peces: Representa la personalidad y el alma nadando en direcciones opuestas a pesar de estar unidas. Planeta regente: Neptuno. Elemento Agua: Se le asocia con la sensibilidad la compasión. La ilusión y el entusiasmo duran muy poco.

Color: Rojo. Metal: Hierro. Parte del cuerpo: la cabeza. Frase clav e: Soy el mas grande. Palabra clav e: su.

Pi i Margall, 51

Planeta regente: Venus. Elemento Aire: Se le asocia con la diplomacia, la adaptación. Aparente indif erencia.

Planeta regente: Urano. Elemento Aire: Se le asocia con la independencia y la creatividad. Dificutades para llevar vida en común. Cualidad Fijo: Determinación.

Cualidad Fija: Determinación.

75


Pi i Margall 51, nº10  

Revista de l'INS Escola del Treball de Lleida

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you