Pi i Margall 51, nº11 by INS Escola del Treball

Salut. Després diners.

ampli que inclou l’activitat a la vida diària. Un exemple d’activitat física podria ser caminar en comptes de

Davant el context social i econòmic que ens toca viure avui, on dia rere dia “savis economistes i polítics desinteressats” ens diuen i imposen maneres amb les quals se suposa que hem de sortir de la crisi, hem

prendre l’autobús, la qual cosa ens activaria el sistema cardiorespiratori amb tots els beneficis que això comporta. O bé, pujar escales en lloc d’utilitzar l’ ascensor, la qual cosa reforçaria la nostra musculatura.

volgut prendre com a tema central per la nostra revista, la salut. La salut vista des de dos dels seus pilars:

Donat que l’activitat física ocupa el tema central de la

l’exercici físic i la nutrició.

revista no ens hem estat de res i hem volgut saber com viuen la seva afició esportistes del més alt nivell.

La OMS considera que les malalties cròniques són responsables del 60% de totes les morts al 2005. Els factors de risc més importants per les malalties cròniques inclouen: hipertensió, elevat nivell de colesterol, ingesta inadequada de fruites i verdures, sobrepès i obesitat i l’ús del ta-

D’aquesta manera els nostres alumnes han entrevistat Jackson Quiñónez, Kilian Jornet, Eva Ledesma i Juanjo Garra. Tampoc volíem deixar passar l’oportunitat de donar uns consells sobre dietètica i sobre un problema molt estès que és la celiaquia.

bac. Cinc d’aquests factors estan relacionats amb l’activitat física i el règim ali-

En un altre aspecte, aquest és el darrer

mentari. En total els grans factors de risc

curs que l’Escola del Treball imparteix

són responsables d’aproximadament el 80% de les

ESO i Batxillerat per passar a centrar-se

malalties cardiovasculars i atacs fulminants.

només en cicles formatius. Això suposa que molts professors i professores de l’escola han de marxar a

L’activitat física té grans beneficis per a tots els grups d’edat. Per a nens i joves l’activitat física consisteix en jocs, activitats de lleure, educació física o exercicis programats, que es poden donar a l’escola, a l’entorn familiar o activitats comunitàries.

altres centres. La vida continua i darrera queden les vivències viscudes per cadascun dels integrants d’aqquesta comunitat. Moments bons i de vegades no tan bons, però sobretot el sentiment d’haver portat a terme una tasca difícil, però gratificant, com és la de

A aquest sector d’edat l’activitat física aporta millora

formar persones, els nostres alumnes. Si bé, aquesta

de les funcions respiratòries, de l’aparell cardiovascu-

tasca nostra ha estat potser més difícil que en altres

lar, pèrdua de pes, millora de la coordinació i de l’e-

centres donades les circumstàncies que ens han en-

quilibri i millor socialització.

voltat, això també fa que els resultats obtinguts si-

En persones adultes també és important ja que l’activitat física redueix el risc d’hipertensió, cardiopatia coronària, accident cerebrovascular, diabetis, càncer de mama i de colon, depressió i caigudes, millora la

guin més satisfactoris. Dins de cadascun de nosaltres ens hem de sentir complaguts i orgullosos per la feina feta i pels resultats que se’n deriven. Ara nous senders ens esperen. Sort!

salut òssia i funcional i és un determinant clau per la

I per suposat, gràcies a tots els que heu participat en

despesa energètica i per tant, és fonamental per a

l’elaboració d’aquesta revista!

l’equilibri calòric i control de pes. Tanmateix convindria no confondre activitat física amb exercici físic. Mentre que l’exercici físic es pot definir com un determinat grup de moviments prèviament programats, l’activitat física és un concepte més

Josep M Calucho Coordinador Revista

Breus

Aprèn més

I tu, què menges? La celiaquía Recipes of Open your Fridge. “Typical dishes”

Moda

Los 7 pecados capilares Salut, ecologia, economía i treball.

Laura a la ciutat dels sants Recomanem

Pi i Margall, 51

57 EQUIP

Racó dels llibres

COL·LABOREN:

Nutrició

Maquetació: Josep M Calucho i Carme Gairí. Col·laboració: Jordi Trepat

Entrevista a Kilian Jornet Eva Ledesma: Nadar, pedalar i córrer De l’aula al camp base Jackson Quiñónez: sobrevolando la valla

Portada: Carme Gairí

Correcció: Carme Gairí i Esther González

Batega el cor

Redacció: Esther González, Mercè Ciutat, Carme Gairí, Josep M Calucho.

Todos somos humanos Romeo & Juliet. Theatre in English Sant Jordi Projecte EJE La Escola del Treball vuelve a sus raíces Vivències a l’escola Servei de mediació i convivencia Escola del Treball David Vivanco: English through dancing

ISSN 2014-5489

Affairs interns

Dipòsit Legal L-524-1996

Germany-Lleida Exchange Setmana de les llengues estrangeres L’institut obté el reconeixement a l’excel lència educativa Trip to Sofia

EDITA: Arts Gràfiques Bobalà. Pagès Editors.

20 Professors: Anna Ardiaca, Tina Bañasco, Neus Caufapé, Mercedes Redondo, Camil Bustamente, Neus Bravo, Maria Ros, Núria Martínez

El món des de l’escola

Alumnes: Isabella Arraes, Ángela Gómez, Najib Beddy, Bernardo Ribeiro, Ayelen Obelleiro, Treisy Dilone, Youceff Boulhani, Toufika Belhaf, Cesar Rodríguez, Yue Yang, Mohamed Boulayoune, Kamal Kaur, Miguel Pérez, Mauricio Da Silva, Mariamu Kabba, Elma Nezic, Merieme Oukadir, Jarreh Jaiteh, Santi Xuclà, Dan Onisor, Darien Abasto. Alumnes d’Eso 4B

L’altra cara de la Història de l’art Le Judo ou la voie de la souplesse Sortida a Àger Dia Mundial de l’Aigua Las heridas de la guerra en Bosnia 17 años después Setmana europea de prevenció de residus El senyor dels anells, una història i un paisatge

Resulta difícil resumir, en poques paraules, més de trentacinc anys de docència, especialment si en aquest temps la teva vida professional ha estat intensa i vocacional: records, vivències, sentiments ... No cal dir que la professió d’ensenyant comporta, en moltes ocasions, dificultats quotidianes, d’aula, a més de les provinents dels continuats canvis dels diferents Departaments d’Educació-Ensenyament. Ara bé, després de tant temps i a les portes de la jubilació les coses es comencen a veure de manera diferent. Les situacions tenses deixen pas a records entranyables especialment els referents a l’alumnat i al professorat amb qui has compartit els moments professionals més importants de la teva vida. Així voldria fer una menció especial a la commemoració del cinquantè aniversari de L’Escola del Treball, l’any 1982, justament dos anys més tard de la meva incorporació com a professora d’Humanística. Els mitjans d’aleshores eren molt diferents als utilitzats vint-i-cinc anys més tard en el 75è aniversari la qual cosa feu que el treball artístic d’alumnes i professorat deixés una empremta difícil d’esborrar de la meva memòria. Era l’any 1932 que s’encetava el llarg camí de la Formació Professional a Lleida amb la inauguració de l’Escola del Treball … una llarga singladura que arribaria als nostres dies tot incorporant, temporalment, altres estudis doncs cal deixar clar que la nostra casa ha estat centre d’acollida temporal d’al4

tres ensenyaments (comerç, batxillerat anys quaranta, magisteri, primària…) i fou d’aquesta manera que a començaments dels anys noranta incorporàvem els estudis d’ESO i Batxillerat, noves modalitats sorgides de la, fins ara, darrera reforma educativa.

sultats han estat plenament satisfactoris i una bona prova la tenim en la continuïtat dels estudis de l’alumnat tant a Cicles formatius com Batxillerat i posteriorment, la Universitat. Em sento una persona privilegiada pel fet d’haver contribuït en aquesta tasca docent amb el meu esforç, amb les meves opinions, amb les meves consideracions. No hi ha satisfacció més gran per un/a docent que haver format part d’un equip de persones que estima la seva professió i que va més enllà d’impartir coneixements teòrics. La formació per a la vida, facilitar eines per superar dificultats, orientar l’alumnat a l’hora de prendre decisions les quals els adreci a l’objectiu més important d’aquesta vida: la felicitat.

Així les coses i amb un bagatge al nostre haver com pocs arreu de Catalunya, podem parlar d’una tasca d’alt nivell, amb unes condicions que tot i essent adverses en moltes ocasions… han donat els seus fruits . Un professorat decidit, preparat i amb moltes ganes de fer les coses ben fetes vàrem iniciar una nova etapa plena d’il lusions i projectes a tots els nivells. Tot això compartint objectius amb els companys i companyes de Cicles Formatius. Els resultats han estat I així acabo el meu escrit, a un prou satisfactoris: més de dos mes de finalitzar el darrer curs mil alumnes d’ESO (2224) i de la meva vida professional a més de cinc-cents alumnes l’Escola del Treball d’on marxo (551) de Batxillerat han passat amb els deures fets i a contraper les nostres aules(1). L’esfcor, doncs les circumstàncies orç es va veure augmentat de la vida han decidit que cal quan a mesura que avançàvem adequar el mapa escolar a les en el temps vàrem acollir una noves necessitats i que un cenalta matriculació d’alumnes tre com el nostre, en aquests nouvinguts, de procedències moments, no hi cap a Lleida diverses, que varen contribuir a Ciutat. Desitjo molta sort a donar un aire nou a l’Escola l’alumnat i professorat que del Treball: la multiculturalitat, marxa i als qui es queden que una nova realitat i les eines per continuïn dignificant amb el donar sortida a la situació van seu esforç aquest edifici camí ser ràpidament incorporades: del seu centenari. aula d’acollida, plans d’acollida, formació pel professorat, materials adients, aules específiques… tot el necessari per contribuir en la forMercè Ciutat mació de tot l’alumnat, independentment de la Professora de CCSS seva procedència. Els reESO-Batxillerat

eShow 2012: El Mundo de los Negocios en Internet El pasado 14 de marzo los alumnos de Gestión Comercial y Marketing asistieron a eShow 2012: El Mundo de los Negocios en Internet Barcelona inició el mayor circuito internacional de eventos internacionales sobre negocios en Internet. Una oportunidad única para conocer de primera mano los mejores proveedores de servicios y tecnología para el sector online. ¿Eres un emprendedor y estás pensando lanzar tu proyecto en Internet? ¿Tu tienda online necesita seguir creciendo? ¿Eres un gran anunciante o una agencia de publicidad y marketing y quieres afianzar tu posición en la Red?, ¿Buscas que tu PYME tenga nuevas vías de negocio en el mundo online? Internet ofrece multitud de oportunidades, es cierto, pero... ¿cómo escojo a los mejores proveedores? ¿qué necesito para lanzar mi proyecto?, ¿qué empresas me ofrecen las mejores soluciones?, ¿cómo consigo mejorar los resultados de mi compañía en la Red?, ¿cuáles son las últimas novedades del sector?, ¿dónde puedo encontrar en un mismo espacio de exposición a todas las compañías del sector online y negociar las mejores condiciones para mi negocio?.... Todas las preguntas tienen una sola respuesta: e-Show, el evento internacional de e-commerce, Marketing Online, Hosting & Cloud, y Social Media.

Pi i Margall, 51

Planetamòbil Durant la setmana del 5 al 9 de març, hem tingut instal lat a la Sala d’Actes del Centre, un Planetamòbil de La Caixa. Han passat a visitar-lo tots els alumnes d’ESO i Batxillerat, i ha servit per començar a preparar la sortida del Treball de Síntesi de 1r i 2n d’ESO al Camp d’antatge d’Àger.

Celebració de la Castanyada Les nostres castanyeres, la Sra Paquita i la Sra Rosa, el passat divendres dia 28 d’ooctubre van coure les castanyes per a tots nosaltres. Durant aquest dia també es van entregar els premis del concurs de cartells de la Castanyada 2011.

Premi de Recerca Jove a una alumna de l’Institut El proppassat 10 de desembre, l’Oana Bercea va recollir de mans del Conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell i del Secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, un Premi de Recerca Jove 2011 (antics premis Cirit) pel seu treball de recerca,“Activitat biocida de metabòlits secundaris d’origen vegetal sobre bacteris i fongs “. 5

Energia 3D El passat divendres 9 de desembre els alumnes de quart d’ESO van fer una sortida als cinemes d’Alpicat per assistir a la projecció de la pel lícula, en tres dimensions, Energia 3D, amb l’objectiu de rebre informació sobre les energies renovables i observar actituds de consum energètic responsable. L’anècdota va estar en què, en acabar la projecció, els alumnes van poder parlar amb la protagonista.

10 de Desembre, dia Internacional dels Drets Humans L’alumnat de Ciutadania de Tercer Curs d’ESO juntament amb el Servei de Mediació de l’Institut han organitzat una activitat de divulgació dels Drets Humans el dia de la seva commemoració, el 10 de Desembre. L’activitat ha estat desenvolupar els 30 articles dels Drets Humans i distribuir-los pels diferents espais del centre, acompanyats d’imatges al lusives i de la reproducció de tots els articles.

Premi fotografia

Museu de les matemàtiques

En Dan Onisor ha estat guardonat amb un segon premi del IV Concurs de Fotografia Científica de la UdL. L’obra seleccionada es titula “Refrigerador”. El Dan va rebre el premi el passat divendres 25 de novembre de mans del Vicerector de Recerca de la UdL, Jaume Puy.

El 18 de novembre els alumnes de segon d’ESO i de primer de Batxillerat van fer una sortida a la Exposició itinerant del Museu de Matemàtiques de Catalunya. El lema d’aquesta exposició era “Prohibit no tocar” i, d’aquesta manera, els alumnes van trobar jocs i reptes.

Parlem de drogues

Festival de Nadal 2011 El alumnes de tercer i quart d’ESO van anar a visitar l’exposició “Parlem de Drogues” al Caixafòrum de Lleida. A més, els alumnes de tercer van poder veure la representació de l’obra de teatre “Max i Maxi” per part dels alumnes de l’Aula de Teatre de Lleida.

Com cada any, el passat dia 22 de desembre, diversos alumnes d’ESO del nostre Institut van realitzar, a la sala d’actes, aquest esperat festival. Els alumnes ens van oferir el millor de cadascun d'ells: música, dansa... Els alumnes es van ocupar també de la decoració de la sala d'actes.

Sortida Àger al Treball de Síntesi d’ESO1 i 2

INS Escola del Treball participa al Proyecto I + Madera

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO van iniciar el Treball de Síntesi el 12 de març al C a m p d ’ Aprenentatge del Centre d’Observació de l’ Univers del Montsec , a Àger.

CONFEMADERA, (Confederación Española de empresarios de la madera), ha promogut un projecte d'innovació aplicada a productes i processos i de transferència de coneixement a la formació professional de la família professional de fusta i moble anomenat I+Madera. El projecte en què es desenvoluparan productes innovadors destinats al canal Contract sota paràmetres d'accessibilitat universal. El projecte està finançat pel ministeri d'Educació i el Fons Social Europeu.

La sortida de dos dies va incloure l’estada a la Casa de Colònies Mas Portal. Al COU van realitzar-se tres tallers, on l’alumnat a través de les activitats va poder conèixer àmpliament aspectes del sol, del sistema solar i de les constel lacions. També, al vespre, vam contemplar el cel d’hivern i fer una observació telescòpica de Júpiter i els seus satèl lits. L’endemà l’alumnat va fer una excursió a peu des de la Casa de Colònies fins a Àger, uns 5 km. Allí van fer un recorregut pel casc antic del poble per veure l’Església de St. Vicenç, la Col legiata de Sant Pere i el Castell, el Portal del Pedró... i altres racons emblemàtics d’aquesta població.

Pi i Margall, 51

A aquesta iniciativa, s'hi ha adherit el Departament de Fusta i Moble de l’INS Escola del Treball juntament amb 15 centres educatius més de 8 comunitats autònomes, un total de 40 professors i 400 alumnes, diverses empreses i proveïdors del sector i 4 centres tecnològics. El mercat del Contract és un canal comercial especialitzat en el disseny, fabricació, subministrament i instal lació de projectes globals per moblar i equipar espais públics, ja siguin educatius, assistencials, hotelers o d'oficina. Així, s’han creat 4 grups de treball especialitzats en cadascuna de les següents tipologies de productes: estructures i fusteria, mobiliari per equipament d'espais privats, equipament d'espais comuns i equipament exterior. En aquest darrer grup és on està integrat el nostre Institut. Els alumnes, amb el suport del professorat i sota la supervisió d’una direcció tècnica, dissenyaran una nova línia de productes, tenint en compte la seva conceptualització i enginyerització en la creació dels prototips. Els productes dissenyats quedaran integrats en el catàleg comercial de les empreses i proveïdors participants en el projecte I+Madera.

L’altra cara de la Història de l’Art Louise Bourgeois

Divendres dia 16 de març, l’alumna Ying, de segon curs de Batxillerat, presentava a la UdL el seu treball de recerca a un auditori de joves estudiants, noies i nois, de primer curs de batxillerat que prenien nota d’allò que el proper curs caldrà que desenvolupin. El treball portava per títol: L’ aportació de les dones a la Història de l’Art. Com molt bé exposava en la seva introducció : “… abans de decidir quin treball faria, estava desorientada i vaig escollir aquest sense saber massa bé si m’agradaria…”. Un cop es va endinsar en la tasca de la recerca comprovà que el te-

Pang Yuliang Autorretrat

Maman

ma era de gran interès i s’hi va identificar plenament. Anava de sorpresa en sorpresa, cada dia descobria que allò tenia més importància de la que es pensava i els interrogants van començar a sorgir, com és possible que al llarg de la història s’hagin silenciat tantes aportacions, tanta feina ben feta, tanta imaginació, esforç, sentiment, expressió, color… en definitiva, el treball d’una part important del cinquanta per cent de la població: les dones! Una de les informacions que més van contribuir a la seva consternació fou el contingut dels llibres de text de se-

Tamara de Limpika Els Refugiats

gon curs de Batxillerat on hi ha un seguit d’obres d’art obligatòries per a les proves d’Accés a la Universitat, cent trenta-vuit en total de les quals només tres corresponen a dones: Gentilesqui, Bourgeois i Frida Kalho incorporades al currículum fa aproximadament sis anys i després de molt insistir. D’altra banda la reconeguda revista “Descubrir el Arte” en el seu número cent recollia les cent obres d’art més importants de la Història… no n’havia cap realitzada per una dona! Quan la Ying cercava informació per Internet, a més de la que personalment li vaig

Gentileschi

Autorretrat

facilitar, va poder comprovar que semblava que la cosa anava millorant, que d’un temps cap aquí les aportacions fetes per les dones estan sent tingudes en compte i això queda demostrat tant a les publicacions: llibres, dossiers, recerques, tesis doctorals, treballs… com a les exposicions: retrospectives (Morissot), Maria Blanchard, Bourgeois, entre altres. Tot i amb això considerà que calia fer justícia, treballar per posar les dones artistes al lloc que els correspon, treure-les del silenci, de la invisibilitat… dignificar totes aquelles que després d’un gran esforç i de la superació de molts entrebancs no havien estat reconegudes. La Ying estava indignada i no entenia quina era l’explicació, la raó exacta i precisa de tanta discriminació. Passaven els dies i les nostres converses orientatives van possibilitar l’aprofundiment del tema. Així després d’un repàs a la història de la humanitat, a les lluites dels sectors oprimits de la societat per millorar la seva situació (drets sindicals, polítics…) comprovà que moltes de les millores de les dones anaven gairebé sempre acompanyades de lluites pròpies (sufragistes… , entre altres). Acabat el treball, defensat degudament per a ser qualificat i escollit per a ser presentat a la Universitat… semblava que la cosa ja havia arribat a la seva fi i, com diu a les Pi i Margall, 51

conclusions, sembla que anem progressant i millorant, que caldrà continuar batallant, però hi ha bones perspectives” … quan el diumenge dia 18 de març un diari de Lleida oferia la possibilitat d’adquirir un exemplar d’Història de l’art realitzat per dos prestigiosos professors de Lleida, als quals tinc molt respecte per la seva tasca docent al llarg de molts anys i una sèrie de col laboradores alguna de les quals havia estat companya de claustre i a la qual també li reconec una llarga tasca professional. La meva alumna Ying, entusiasmada pel tema va estar molt satisfeta quan la seva mare li portà el diumenge, de bon matí, el diari i el corresponent llibre doncs sabia l’interès de la seva filla pel tema. La satisfacció durà poc, comprovà que el llibre s’havia oblidat de totes aquelles dones artistes que ella havia descobert en la seva recerca, fins i tot de la mateixa Pan Yuliang. Així l’endemà a classe totes dues vam estar repassant el que havíem fet, l’esforç de posar damunt la taula una realitat llargament amagada i que encara avui és oblidada en textos molt interessants de caire divulgatiu que tenen una funció molt important d’introduir la població en el fascinant món de l’art. Bé, sense ànims de fer un recompte de les artistes més rellevants d’arreu del món sí que en citaré algunes com la

Gentilesqui, Morissot, Cassat, Claudel, Kalho, Bourgeois, Chicago, Yoko Ono, Delaunay… catalanes com Lluïsa Vidal, Montserrat Gudiol, Remedios Varó… De Lleida en podríem fer un llistat força interessant però donat que el motiu d’aquest escrit és un altre només citaré una de les dones que per edat i per la transcendència de la seva obra mereix un especial reconeixement: Antonieta Aguiló, escultora amb aportacions significatives a l’art urbà de la nostra ciutat. La llista podria ser molt llarga. En podem parlar un altre moment. No vull acabar sense afegir l’escrit final del treball de la meva alumna: “ M’agradaria que el meu treball fos considerat una aportació, un gra de sorra, a una causa justa: el reconeixement de totes aquelles dones que amb el seu esforç, la seva lluita i el seu patiment han contribuït a la història de l’Art. Deixo les portes obertes a totes i a tots vosaltres per continuar treballant en aquest àmbit” PD: recomano el CD “L’altra cara de la Història de l’art” , editat per l’IME de l’Ajuntament de Lleida, l’any 2004. Mercè Ciutat, Professora d’història de l’art 9

LE JUDO ou LA VOIE DE LA SOUPLESSE

Sabíes què? El profe de francès era judoca

C’est le hasard qui m’a fait connaître le Judo à l’âge de trente ans. Je cherchais en ce moment-là un sport pour ma fille de quatre ans. Le sport que je voulais pour elle devait renforcer tout son corps et en même temps lui donner de l’élasticité, ce qui m’a conduit à la découverte du Ju-do, mot japonais qui signifie « la voie de la souplesse ». Ce sport m’a tellement frappé que j’ai commencé moi-même à le 10

pratiquer quelques semaines après ma fille. Le professeur du club de judo auquel je me suis adressé m’a fait connaître l’histoire de ce sport et de son créateur, le maître japonais Jigoro Kano. Avec le temps, j’ai appris que le judo est un art martial, un sport de combat et un principe de vivre d'origine japonaise (budo), fondé par Jigoro Kano en 1882. Il se compose pour l'essentiel de techniques

de projection, de contrôle au sol, d'étranglements et de clefs. Le lieu où l'on pratique le judo s'appelle le dojo (littéralement lieu d'étude de la voie). Les pratiquants (les judokas) portent une tenue en coton renforcée appelée judogi, souvent appelée à tort kimono, qui est le nom générique de la tenue traditionnelle japonaise. Le judogi est généralement blanc, mais pour faciliter la distinction entre les combattants dans les compétitions, un judoka peut avoir un judogi bleu à tous les niveaux de compétitions (si le judoka n'a pas de judogi bleu, la distinction se fera à l'aide de ceinture rouge ou blanche). Pour les compétitions à partir du niveau national, l'un des deux judokas doit revêtir un judogi bleu. Le judo se pratique pieds nus et torse nu (sauf pour les filles) sous le judogi sur un tatami, le sol sur lequel se pratiquent les arts martiaux japonais. Le but du sport est de faire tomber l’adversaire sur son dos ou ses épaules. On gagne si les deux épaules touchent clairement le terrain de combat ou si on met en contact le dos de l’adversaire contre le sol du

tatami pendant vingt secondes. Les grades attribués à un pratiquant permettent d'évaluer son niveau technique. Ainsi, Les ceintures de couleurs ont été inventées en Angleterre au milieu des années 1920. On trouve dans l'ordre les ceintures blanche, jaune, orange, verte, bleue, violette (seulement si le judoka est trop jeune pour porter la ceinture marron), marron, la fameuse ceinture noire ainsi que deux ceintures supérieures (une rouge et blanche du 6e au 8e dan, une rouge pour 9e et 10e dan). Symboliquement, fut donnée à Jigoro Kano après sa mort, une ceinture particulière, la blanche large (couleur des débutants), pour signifier que l'on n'a jamais tout appris (pour 12e dan, sachant qu'il n'y a pas de 11 e dan). Le judo masculin a été introduit comme sport de démonstration lors des Jeux olympi-

ques de Tokyo en 1964, puis il est devenu officiellement discipline olympique en 1972 à Munich. Le judo féminin a fait son entrée dans le programme olympique aux Jeux de Séoul en 1988 comme sport de démonstration avant d'être définitivement accepté à partir des Jeux de Barcelone en 1992.

Je vous conseille de pratiquer ce sport qui vous apprendra le respect des autres et vous donnera une excellente forme physique.

Camil Bustamente Professor de llengua francesa

Sortida al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger dels alumnes de Batxillerat Els alumnes de batxillerat van anar a visitar el Centre d’Obsd’Observació de l’Univers. Va ser una visita força interessant en què vam poder observar constel lacions, nebuloses i el Sol mitjançant el solarscope. I fins i tot ens vam poder apropar a Júpiter gràcies a un telescopi present en les instal lacions del parc. És un parc astronòmic excepcional ja que disposa del planetari digital anomenat “Ull del Montsec”.

Pi i Margall, 51

Dia Mundial de l’Aigua 2012 És un dia recomanat per l’ONU i al centre l’hem celebrat per conscienciar la gent de la importància que és un bé escàs. Aquest any el tema escollit per l’ONU és L’aigua i la seguretat alimentària. Les estadístiques indiquen que totes les persones beuen de 2 a 4 litres d’aigua diaris, en canvi, la major part de l’aigua que 'bevem' està incorporada als aliments que consumim: produir 1 kilo de carn de vacú, per exemple, consumeix 15 000 litres d’aigua, i 1 kilo de blat 'beu‘ 1 500 litres. El Dia Mundial de l’Aigua se celebra cada any el 22 de març com una forma de cridar l’atenciósobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua dolça. Aquest dia se celebra des de l’any 1993. Es va proposar el 1992 a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) a Rio de Janeiro. Els alumnes de l’agenda 21 del segon quadrimestre van fer un pòster de l’aigua i un PowerPoint a l’entrada. Us recomanem uns quants consells sobre l’ús de l’aigua per millorar la sostenibilitat del planeta: ◊ Si els plats i olles tenen molt greix, neteja’ls primer amb paper o tovallons d’un sol ús, el greix tapa les canonades. ◊ No llencis mai escombraries a les canonades, rius, llacs i llacunes. ◊ No utilitzis aigua potable per regar conreus. ◊ Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d’aigua. ◊ Tancar l’aixeta de la dutxa mentre ens ensabonem. ◊ Tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem: s’estalvien 14 litres. 12

◊ Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l’aixeta tancada. ◊ Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s’estalvien 10 litres per descàrrega. ◊ Revisar les aixetes que degoten i les cisternes que no tanquen bé. ◊ No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s’estalvien 30 litres d’aigua cada vegada. ◊ Utilitzar electrodomèstics eficients en el consum d’aigua (cal consultar l’etiqueta dels rentaplats o de les rentadores). ◊ Incorporar sistemes d’estalvi d’aigua a les aixetes i a les dutxes de les cases, com per exemple els airejadors. Aquests sistemes introdueixen aire en el flux d’aigua, redueixen la quantitat d’aigua utilitzada i permeten realitzar la funció desitjada (rentar, esbandir, etc. )

Què podem fer per estalviar aigua? ◊ Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa. ◊ No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora. ◊ No rentar el cotxe amb una mànega d'aigua, és millor utilitzar una galleda amb aigua. ◊ Exigir una bona gestió de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat. ◊ Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.

Anna Ardiaca Professora de ciències naturals

Se conoce como Guerra de Bosnia al conflicto internacional que se desarrolló en la actual Bosnia y Herzegovina del 6 de abril de 1992 al 14 de diciembre de 1995. Fue causada por una compleja combinación de factores políticos y religiosos: exaltación nacionalista, crisis políticas, sociales y de seguridad que siguieron al final de la Guerra fría y la caída del comunismo en la antigua Yugoslavia.

ENTREVISTA: ASIM NEZIC

¿Cuántos años tenías cuando empezó la guerra en Bosnia? La guerra comenzó en 1992 y terminó en 1995. Recuerdo que tenía 17 años y estaba en cuarto de la ESO. Estos tres años afectaron mucho tu vida actual, ¿no?

siempre quedan. Despertamos y dormimos con ellas; vivimos con ellas. Era una barbaridad lo que pasó, pero para mí la guerra todavía no ha acabado. ¿Todavía no ha acabado? No, porque los criminales de guerra siguen libres. Por culpa de ellos mucha gente no puede volver a sus ciudades por donde ellos se pasean libremente. Es muy difícil regresar a tu pueblo y ver al que te hizo mucho daño y que por su culpa perdiste a tu familia. ¿Qué piensas a día de hoy sobre este tema? ¿Qué es lo primero que te viene a la cabeza? Sólo quiero que no haya más odio entre las partes, que algún día podamos vivir todos juntos en un país sin ningún problema.

La verdad es que sí. Todo pasó en un período muy importante de mi vida. Era una época en la que decidías el futuro. Me gustaba mucho estudiar y mi sueño era terminar mi carrera como electromecánico, que por desgracia nunca se cumplió. ¿Qué función realizabas como soldado en esa guerra? Yo era un radio operador. Mi trabajo consistía en realizar la comunicación entre el personal de Comando y las unidades sobre el terreno. ¿Según tu opinión, crees que eran necesarios todos esos años de lucha y sufrimiento? ¿Crees que valen la pena a día de hoy? Claro que no. Lo que ha pasado no se podrá curar jamás. Las heridas y secuelas Pi i Margall, 51

Puente de Mostar

La reconstrucci贸n del puente de Mostar, destruido durante la guerra de los Bosnia, simboliza la reconciliaci贸n entre las comunidades bosnia y serbia.

Elma Nezic ESO 3 14

SETMANA EUROPEA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS Per tal de preparar la Setmana de Prevenció de Residus els alumnes de 3r d’ESO van fer una visita a l’Abocador de Montoliu i a l’Abocador clausurat de Serrallarga el passat 8 de novembre. En ella van veure la necessitat de reduir, reciclar i reutilitzar els nostres residus i així els nostres abocadors ens podran durant molt més temps. A l’abocador de Montoliu vam visitar també la planta de compostatge on vam veure la producció de compost a partir de la matèria orgànica i així treure’n profit dels nostres residus. Si separem els nostres residus, ja no aniran a omplir els nostres abocadors. A l’abocador clausurat de Serrallarga hi havia en exposició una mostra de com es fa un abocador i també una imatge d’una columna que demostra totes les escombraries que una persona fa en un any i on es veu que gran part dels nostres residus poden reciclar-se: l’orgànica per fer compost i el plàstic al contenidor de reciclatge. El 23 de novembre vam aprofitar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (19 al 27 de novembre) per repartir el boc’n roll cedit per l’Agenda 21 Escolar de Lleida de l’Ajuntament a tot l’alumnat d’ESO. També, els alumnes de l’Agenda 21 del crèdit variable de 3r van presentar amb un PowerPoint la setmana de reducció de residus a primer i segon d’ESO i a més a més van fer un joc de reciclatge que el curs passat es va fer pel dia del medi ambient a Raïmat. En una de les aules vam poder gaudir de la visita del regidor de Medi Ambient i Horta, Josep Barberà. Després, el regidor va saludar els alumnes i va respondre vàries qüestions que aquests li van formular sobre la gestió dels residus a la ciutat. Finalment, va repartir als alumnes del grup esmentat el boc’n roll, per tal de reduir els embolcalls d’un sol ús i especialment el paper d’aluPi i Margall, 51

mini. Durant la setmana va haver una exposició cedida per l’Agència Catalana de Residus on hi havien diferents plafons que tenien per títols: • Sensibilitzar sobre l’excés de residus • Produir millor • Consumir millor • Allargar la vida dels producte • Llençar menys residus

D’aquesta manera volíem transmetre que entre tots podem arribar a allargar la vida dels nostres abocadors.

Anna Ardiaca Professora de ciències naturals 15

Les pel lícules que componen la trilogia d’El senyor dels anells van estar rodades íntegrament a Nova Zelanda, exactament a les nostres antípodes. El rodatge va durar catorze mesos de treball intensíssim on els actors i actrius van treballar jornades de més de 10 hores, de dia i de nit. Un dels llocs escollits va estar el Parc Nacional del Tongariro, a l’illa Nord, més exactament al volcà Ruapehu i Ngauruhore, lloc on llençaran els anells al final de la trilogia. Aquesta escena, entre altres, ha donat lloc a un interès especial per molts i moltes rodamóns de contemplar d’aprop aquests paisatges així ens trobem que ha estat editada tota una literatura complementària de l’obra d’En Tolkien que dóna instruccions suficients per tal d’anar resseguint els indrets per on Peter Jackson, director del film, estableix que ha de desenvolupar-se el guió. Un seguit de noies i nois, joves i no tan joves, es troben dalt del cim del Ngauruhore després de superar 1600 metres de desnivell acumulat, per repetir la cerimònia Pi i Margall, 51

Milford Trek Foto M.Ciutat 2011

Mont Cook

Volcà Tongariro M. Ciutat 2011

de llançament dels anells (bàsicament, simulacre o si més no, algun objecte semblant). La revista Pi i Margall 51 ha volgut recollir unes quantes imatges d’aquests indrets per poder comprovar els motius pels quals va estar aquest i no un altre el lloc per tant important esdeveniment cinematogràfic. Paisatges d’una bellesa colpidora, formacions naturals úniques, terreny volcànic en actiu que ha donat lloc a imatges extraordinàries... Certament, Jackson no s’equivocà a l’hora de fer l’elecció.

Mercè Ciutat. Professora de ciències socials

Volcà Ngauruhore M. Ciutat 2011 Pi i Margall, 51

19 Foto M.Ciutat Hivern 20011

Following a lasting tradition, this year, once again, we received in October our German partners from Agnes-Von-Hohenstaufen Schule in Schwäbisch Gmund (Alemanya) and we visited them in March. An experience of great value for students and teachers, as well. On one hand German students learnt a lot of Spanish and a bit of Catalan and on the other, Catalan students practised English and started using some German expressions and basic vocabulary. German partners visited some of the most important places in Catalonia and Aragon, such as Montserrat, Santas Creus, Barcelona and Zaragossa. Our expedition enjoyed being in Munich, especially in Dahao Concentration Camp, where everybody experienced with respect the horror of Holocaust. Besides, our student had the honour of being for some hours the visitors of the European Parliament. This exchange can be considered enjoyable, enriching and most of all, an important cohesive link between German and Catalan culture.

German and Catalan Students on the last day of the meeting (October 11th)

Tina Bañasco Professora d’anglès 20

The Department of Foreign Languages held during the week of April 23 some amusing activities to promote the use of foreign languages outside the classroom .

Le Département des langues étrangères a organisé d' amusantes activités pendant la semaine du 23 d’Avril pour promouvoir l’utilisation des langues étrangères en dehors de la salle de classe.

The week began on Saint George’s Day with the modernised version of Shakespeare’s classic tale of love Romeo and Juliet adapted by Mango Theatre Company. The same Monday afternoon it was a pleasure to attend the lecture , “Mais, ils sont fous ces Français?”, by Mrs Cristina Torrent focused on the clissés and stereotypes the world see the French. On Thursday 26, we were visited by Mrs Mercè Pedrol who introduced some teachers and students into the world of the German language with a workshop entitled:”My first German lesson”. In the evening, we enjoyed a French karaoke led by the EOI teacher, Mrs Miracle Freixes. Finally, on Friday afternoon, we spent a wonderful time with the activity “ Sing Along”, live music and karaoke in English.

La semaine a débuté le jour de Saint-Georges avec la représentation de Roméo et Juliette adapté par la Compagnie Théâtre Mango. L’aprèsmidi ,il y a eu la conférence, ”Mais, ils sont fous ces Français?”, par Mme Cristina Torrent sur les clichés et les stéréotypes autour des Français. Le jeudi 26, Mme Mercè Pedrol a présenté un atelier intitulé : « Ma première leçon allemande ». Dans la soirée, nous avons apprécié un karaoké français dirigé par la professeur Mme Freixes Miracle . Enfin, le vendredi , nous avons passé un moment merveilleux avec l’activité « Sing Along », musique et chansons en anglais.

Apart from all these events opened to the general public, the students of ESO prepared a scrapbook throughout the week. There, they reflected about their favourite words in Spanish, Catalan, English and in their own language.

Pi i Margall, 51

En dehors de tous ces événements ouverts au grand public, les étudiants de l’ESO ont préparé un album tout au long de la semaine. Là, ils ont réfléchi sur leurs mots préférés en espagnol, catalan, anglais et leur propre langue. Tina Bañasco Professora d’anglès

El passat 26 d’abril l’Institut Escola del Treball va rebre la certificació e2cat que l’acredita com a centre d’excel lència segons el model europeu EFQM. L’institut va obtenir 305 punts i va esdevenir el 12è centre amb aquesta acreditació a Catalunya. El model e2cat, basat en el model EFQM és un model d’avaluació que serveix per realitzar una diagnosis del centre avaluant tots els processos que hi intervenen. Permet així identificar els punts dèbils i forts de la organització, les àrees de millora i les bones pràctiques, per la qual cosa esdevé una eina excel lent per la concreció de plans estratègics, tant a curt com a llarg termini. Per tal de poder implantar el model amb èxit cal que la organització tingui certa maduresa en gestió de sistemes de qualitat, com és el cas de l’Institut Escola del Treball que ja disposa de la certificació ISO 9001 des l’any 2007, moment en què es va veure clar que calia dotar l’organització d’eines d’assegurament de la Qualitat. Les directrius europees, des de la Declaració de Copenhaguen, així com en els comunicats de Masstrich, Hèlsinki, Burdeus i Bruges havien apostat per promoure l’assegurament de la qualitat en la formació professional i ho havien considerat una de les prioritats dels Estats membres. En concret, una de les accions més importants ha estat la relacionada amb la transparència i reconeixement de qualificacions dins del marc ECVET amb la finalitat de garantir la mobilitat i ocupabilitat dels ciutadans europeus, i la validació dels seus aprenentatges. El treball endegat en els projectes i plans pilots a nivell europeu en els darrers anys han permès, a més a més, elaborar i avaluar diversos protocols d’actuació i d’instruments i eines comunes que haurien de permetre garantir l’èxit de les mobilitats i de tot allò que li és associat. De tota manera, sembla del tot evident que per tal que tot això sigui possible, cal garantir

en primer lloc una confiança mútua entre els centres educatius d’arreu d’Europa i sembla evident també que, aquesta confiança mútua només es pot garantir si els centres disposen de sistemes d’assegurament de la qualitat reconeguts. Un cop consolidat el Sistema de Gestió, semblava evident que calia donar un pas enllà i apostar pel reconeixement de l’excel lència. El model e2cat basat en el model europeu EFQM semblava la millor aposta essent aquest darrer un model de qualitat total i el que s’utilitza més en les organitzacions per arribar a conèixer quin és el seu estat respecte a l’ideal d’excel lència. L’avaluació e2cat es duu a terme mitjançant la presentació d’una memòria i una posterior sessió de contrastació que realitza una entitat avaluadora. Tant en la memòria com en la sessió de contrastació s’analitzen dotze eixos: Marc estratègic de centre, Lideratge i dinamització, Gestió de l’equip humà, Gestió de la informació i del coneixement, Gestió de la comunicació, Aliances, Planificació i gestió dels recursos i la tecnologia, Responsabilitat social, Enfocament als grups d’interès, Prestació del servei, Pla de seguretat i medi ambient i Millora contínua i innovació. Un cop finalitzada l’ava-

luació, el centre rep un informe detallat amb els resultats i la puntuació final obtinguda. A hores d’ara, un cop passada l’avaluació i haver assolit el reconeixement, sembla evident que cal reflexionar sobre el que ha representat, representa i representarà per al centre haver fet aquest pas endavant. En primer lloc, ha fet aflorar i ha fet prendre consciència la nostra organització de tota la tasca que s’estava i s’està fent. La redacció de la memòria va permetre situar les accions que es duen a terme en el centre en els eixos d’excel lència corresponents, la qual cosa va comportar al mateix temps una reflexió acurada sobre l’enfocament, el desplegament i l’avaluació que se’n fa de cadascun d’ells. En segon lloc, ens ha permès identificar i analitzar allò que es fa bé en el sí de l’organització i tot allò en què es pot millorar. Els punts forts i les àrees de millora de cada eix i els indicadors que els hi són associats ens han donat informació sobre els aspectes en els quals el centre pot i hauria d’excel lir. L’informe d’avaluació emès per l’organització avaluadora ens ha dotat també d’una informació importantíssima i cabdal que ens ha de permetre fer una anàlisi acurada dels resultats per tal de poder definir i concretar plans d’acció a curt i a llarg termini i mesurar el seu progrés en el temps. Voldria afegir que l’avaluació ens ha permès també identificar les bones pràctiques. Mitjançant la sessió de contrastació van aflorar aquelles pràctiques que el centre té molt interioritzades i que formen part de la seva rutina. Pràctiques que no sorprenen la comunitat educativa perquè formen part de la manera de ser i de fer de la institució, però que els avaluadors externs identifiquen per la seva singularitat. Pràctiques que, des del moment en què han estat identificades, esdevenen el senyal d’identitat del centre i un bagatge important que ha de servir per compartir amb altres institucions, enriquint, d’aquesta forma les diferents organitzacions. No cal ni dir que el reconeixement comporta també un seguit de possibilitats d’actuació importants, com la de comparar el nostre centre amb altres centres catalans, espanyols i, fins i tot europeus i d’aprendre d’ells. És indubtable que un dels models més arrelats arreu d’Europa és

Pi i Margall, 51

el model EFQM, amb la qual cosa les possibilitats que se’ns obren a partir d’ara són immenses, atès que el fet de disposar d’eines comunes d’actuació i de mesura ens permetrà accedir i entendre la seva forma de treballar, identificant pràctiques que, en definitiva, ens enriquiran mútuament. Voldria destacar també dos aspectes que prenen una rellevància important en aquest reconeixement. Un és el de la visibilitat. La visibilitat que a partir d’ara obté l’acció del centre. Aquesta visibilitat ha de permetre, no solament, que la comunitat educativa senti l’orgull de pertànyer a una organització que excel leix per la seva forma d’actuar i de fer, sinó que ha de servir també per difondre el nostre “know how” entre la població lleidatana i els usuaris potencials. El segon té a veure amb la possibilitat que se li obre al centre de generar confiança en altres organitzacions consolidant les aliances existents i creant noves formes de col laboració. És indubtable que les empreses dels sectors afins a l’organització, les quals disposen, en la seva gran majoria, de certificacions de qualitat, sabran valorar i entendre el que representa una relació amb una organització com la nostra. Les organitzacions i centres europeus amb les qual ens uneix una estreta trajectòria en el camp dels projectes de mobilitat veuran en la nostra institució una garantia d’èxit a l’hora d’aplicar els protocols que han de garantir la col locació i acreditació de les pràctiques i ensenyaments rebuts. Només em resta felicitar la comunitat educativa per la tasca feta en el temps, la qual cosa ha permès al centre disposar de sistemes d’acreditació de qualitat reconeguts. En un moment de canvis, com el que afronta el professorat de l’Institut Escola del Treball, tota la feina feta per tal d’establir una forma de treballar, uns protocols d’actuació i, en definitiva, una cultura de centre, significa un actiu per a tots els docents. Especialment per aquells docents que a partir del proper curs prestaran servei a altres centres de Lleida ciutat. S’enduen un bagatge important del qual se’n beneficiaran, indubtablement, les organitzacions de les quals formaran part.

Neus Caufapé Directora de l’Escola del Treball 23

2n Batxillerat

Ángela Gómez Soplón

TRIP TO TO SOFIA SOFIA TRIP Three students and two teachers from INS Escola del Treball (Lleida) went to Sofia, the capital of Bulgaria, between 12th and 18th November 2011. This travel has been realized in the context of the European Leonard’s Project. This Project allows us to share information and develop different activities with other students from other countries as Turkey, Germany, Hungary, Romania and Bulgaria. That week, European students were host in Bulgarian student's home. The experience was amazing and we could learn many things about their culture and customs. It's a wonderful idea exchange your experiences with other teenagers and to compare the lifestyles. During the week we have developed a project called “Marketing

Concept Toyota” and every country had done a little research about Marketing Concept Toyota in their respective countries. At the end, all together have done a table where we could compare the statistics from every country. We have done a bit of tourism too. We've visited some important places in Sofia as Alexander Levski Cathedral, The Historical Museum of Sofia, Boyana Church, Central squares, the University, the ancient Library, Blagoevgrad city, Rila Monastery, Shopping Centre “The Mall” and others. I recommend you to visit that city, I'm sure that you'll enjoy it and you’ll find many ways to have a good time! This meeting has been the fourth in the Project, the next meeting is in February and in may the Project

will finish with the last meeting in Hungary. I would like say thank you to everybody that have done possible this amazing experience and I encourage you to participate in European projects because you'll discover and learn many interesting things, but the most important is that you have the possibility to know other people and get a nice friendship.

Ángela Gómez Soplón 2n Batx Estamos en 2012. El planeta Tierra tiene más de 6.000 millones de habitantes y sigue aumentando. Todo ser humano necesita de la compañía de otro ser, ya sea para hablar, reír, discutir, llorar, soñar o en resumen; para comunicarse. Siempre debemos recordar que no estamos solos y que ayudar a los demás sin esperar nada a cambio, debería ser una de nuestras principales labores. Todo comienza en nuestro día a día, compartiendo con la gente y disfrutando de la misma. Debemos pensar que siempre tenemos algo que ofrecer a los demás por insignificante que sea, y esas acciones como regalar una sonrisa al que tiene un mal día, ofrecer un abrazo a alguien que se siente mal, ayudar a alguien a finalizar una tarea, tender nuestra ma-

Pi i Margall, 51

no a un compañero, compartir lo que nos es propio o simplemente escuchar al que tiene un problema, nos enriquece aún más como seres humanos. Lograr la paz interior y estar contentos con nosotros mismos, bajo mi punto de vista, es primordial y eso básicamente se consigue haciendo el bien y viendo los éxitos de los demás gracias a tu ayuda o voluntad. Si por el contrario, no estamos bien con nosotros mismos, opino que tenemos un grave problema que debe resolverse lo antes posible pero, ¿cómo? Es importante dejarse ayudar y aconsejar, si te hacen alguna recomendación debes pensar que será para alcanzar tu propio bien. Recuerda que escuchar al sabio o experimentado jamás será una pérdida de tiempo.

Os animo a que cada día luchéis por mejorar y que aprendáis a querer y valorar lo que nos rodea. Sí, es cierto, no podemos elegir cien por cien la atmósfera que vive a nuestro alrededor pero por lo menos podemos contribuir a que todo nos sea más fácil y llevadero si creamos unos lazos de respeto, cariño y empatía con ella. Tú también eres importante en la vida de los demás, nadie queda excluido de nada, todos juntos podemos crear un mundo más divertido, amigable, simpático, comprensible, solidario, bonito y para mí lo más importante, unido. Jamás pienses que estás de más, todos necesitamos de la ayuda de todos. Un abrazo.

By Mercedes Redondo Teacher of English

Blue Mango theatre company came to Escola del Treball on the 23rd April to perform a play entitled “Romeo and Juliet”. Students saw and followed the story as the plot unfolded. Some students even took part in the drama, playing different roles, which made the students feel more involved in the performance. The play was performed by three actors from England, who adopted multiple roles, switching from one character to another. This was achieved successfully as the actors demonstrated their skills in the art of performance. The plot consisted of a range of characters living a modernised version of Shakespeare’s classic tale of love, revenge, tragedy and reconciliation. A Spanish girl is coming to live in Britain for a year. Warned by her parents to watch out for “bad food, bad weather, unfriendly locals and football hooligans” she has some preconceptions of how Britain will really be. On her journey she realises that some of these stereotypes are not true and that Britain can be both diverse and welcoming. she meets an English student on the flight over. This could be the start of something good… But with so many preconceptions and prejudices

about each other, will they ever manage to get together? . Through this timeless classic we could look at how cultural misunderstandings can lead to devastating consequences. At the end there was a questions and answers session, giving the students an opportunity to practice their interrogative skills in English. Overall the experience was enjoyable and the play was well received by all.

Un any més hem celebrat la diada de Sant Jordi a la nostra escola. Ha estat una jornada on els alumnes han participat en diverses activitats com són una exposició de cartells, un recital de poesies en diversos idiomes i una obra de teatre. Cal destacar l’elevat nivell interpretatiu dels actors que han sabut mantenir el públic en la incertesa de si el cavaller Sant Jordi (Jousseff) aconseguiria matar el drac (Omar) i així d’aquesta manera poder salvar la princesa (Treisy).

Pi i Margall, 51

Projecte EJE

Els i les alumnes de 4t d’ESO de l’Escola del Treball de Lleida estem participant, per quart any consecutiu, en el projecte EJE (Empresa Joven Emprendedora). Aquest projecte consisteix en la creació d’una cooperativa amb l’objectiu d’importar i exportar productes, ens ajuda a l’adquisició de competències bàsiques com: • Comunicació lingüística, matemàtica, social, cultural, ciutadana i artística. • Interacció amb el món físic. • Tractament de l’ informació. • Autonomia i iniciativa personal.

Aquest any, vam organitzar una rifa per Nadal, en la que va participar l’alumnat, el professorat del nostre institut i també gent aliena al centre. Es va rifar una cistella de Nadal i un mòbil 3G. Durant el mes de gener, se’ns va assignar una cooperativa sòcia asturiana amb la qual importarem i exportarem productes. Quan vam començar l’assignatura d’Economia vam decidir obrir la cafeteria, i la professora ens va explicar com ens havíem d’organitzar per tal que tot el que féssim sortís bé. El dijous 1 9 d’abril va tenir lloc la inauguració, va anar bé, el producte més demandat va ser els pastissos casolans, van tenir molt èxit ja que no contenen ni additius ni conservants ni colorants per la qual cosa es van vendre ràpidament. En general, tot

va anar sobre rodes sense cap incidència remarcable. Al mes de maig, tindrà lloc el mercat de cooperatives EJE, el curs passat es va dur a terme a la plaça Sant Joan i enguany en un lloc encara a determinar. En aquest, vendrem tots els productes que hem comprat a la cooperativa sòcia asturiana i d’aquesta manera els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat podran comprar productes típics asturians com per exemple formatge Cabrales, Casadielles, Marañuelas de Luanco, Carajitos i molts productes més. Al juny, tindrà lloc la dissolució de la cooperativa, haurem de repartir els diners que hem obtingut de la cafeteria i del mercat de cooperatives EJE. Al final, l’assignatura d’Economia ha estat molt variada, hem après moltes coses: a preparar un currículum, saber parlar en públic, utilitzar un llenguatge formal i educat, informar-nos de com assistir a una entrevista de treball i com ens hem de comportar, i ens ha preparat per poder crear i saber gestionar una empresa, en aquest cas una cooperativa a partir d’una idea de negoci. Aquesta matèria ens ha introduït, d’una manera enriquidora, al món laboral i així adonar -nos-en del medi que ens envolta.

Narela Obelleiro ESO 4

Escola del Treball vuelve a sus raíces Tras 22 años disponiendo de ofertas de Ciclos Formativos, ESO y Bachillerato, Escola del Treball vuelve a ser un centro solamente de Formación Profesional. La clausura de la Mancomunitat de Catalunya (1923-1928) supuso un freno a las iniciativas de mejora de la enseñanza en nuestro país. A pesar de las dificultades del momento, en el año 1925 se aceptó la conveniencia de potenciar la creación de la Escuela Industrial de Lleida. Muy pronto ese plan se hizo realidad. En el año 1932, el edificio se inauguró construido especialmente para la formación de los obreros. En sus orígenes, la tipología del profesorado de la “Escola del Treball” era diferente a la del resto de enseñanzas. Había peritos industriales, ingenieros, arquitectos, médicos, aparejadores, profesores mercantiles y maestros industriales y todos debían pasar por un concurso-oposición para acceder a la enseñanza. Las clases, hasta finales de los cincuenta, eran nocturnas y buena parte de sus alumnos eran personas mayores. Se enseñaba Comercio, Sastrería, Electricidad, Forja, Torno, Ajustes y Construcción. Era admirable el interés que los alumnos ponían en estos estudios puesto que al terminar la jornada laboral, y muchos sin tiempo para cambiarse de ropa, debían ponerse a luchar con las matemáticas o la física, además de utilizar las herramientas de la profesión. Años 90 Con la reforma educativa de la LOGSE (1990), el centro pasó a ser un IES lo cual tuvo como consecuencia inmediata la progresiva sustitución de la Formación Profesional por los Ciclos Formativos de Grado Medio y Superior, la oferta de Cursos transnacionales, la implantación de nuevas familias profesionales, y la incorporación de prácticas en las empresas como parte del currículum del alumnado. Pi i Margall, 51

Por primera vez en la historia de la “Escola del Treball”, la tradicional oferta de estudios de Formación Profesional se completó con la implantación de la ESO y el Bachillerato. Fue necesario adaptar el edificio a las nuevas exigencias del Sistema Educativo: habilitación del patio, traslado del Gimnasio, instalación de un ascensor, construcción de nuevos laboratorios… además de mejoras de ámbito menos específico como el pintado de la fachada o la apertura del pasillo en torno al patio central. Pero, todas estas modificaciones parecen no suficientes para que los alumnos de la ESO y el Bachillerato puedan continuar sus estudios aquí. En los últimos años el centro recibió muchas quejas de los alumnos y todo debido a un patio muy pequeño, falta de una cantina etc. Así que decidieron volver a ser un centro solamente de Formación Profesional. Para no afectar los estudios de sus alumnos, se aseguraron plazas en IES La Mitjana para los alumnos de la ESO. Los alumnos de Bachillerato continuarán sus estudios en IES Lladonosa. Esta decisión fue transmitida a los padres del alumnado de la ESO mediante una reunión con el equipo directivo de ambos institutos. Se explicó el motivo del traslado y el funcionamiento del nuevo centro. Cal anotar que una buena parte del profesorado acompañará a nuestros alumnos en su conquista de cumbres que están por venir. ☺

Elma Nezic ESO 3

s e i c n è v i V

l’Escola

Els meus millors records sempre han estat aquí. Si hi ha coses que no les puc oblidar són els quatre anys que he estat a l'Escola del Treball.

I arrived in Escola del Treball in 2009. It was remaining just a month to end the academic year. On the first day, it was horrible because the students were looking at me and talking in their languages which I understood nothing, and they weren’t friendly to new comers. Where I found happiness and favour was in the teachers till now.

Yia jun yin

Anette Mahop

He estudiat a l’Escola del Treball durant tres anys. Aquesta escola és molt diferent a les de la Xina. L’edifici també és molt diferent. Quan hi vaig arribar no sabia on era la meva classe. Poc a poc em va anar agradant, els professors i els alumnes són molt simpàtics. Jo formo part de l’aula d’acollida on aprenc català, és una classe molt agradable, la professora és molt amable i mai s’enfada amb mi. Moltes gràcies Eulàlia, també vull donar les gràcies als altres professors que m’ajuden a classe. Jingjing Ji

Aquello que yo tengo de la Escola del Treball y que se me quedará grabado en la memoria es la variedad de personas de alrededor del mundo, se ven otros puntos de vista, la gente es amable y los profesores bastante pacientes con algunos. Narela Obelleiro

Comencé a estudiar aquí hace cuatro años y aún me acuerdo de cuando conocí a los nuevos profesores y compañeros. La mejor sensación fue hacer muchos amigos pero también una triste sensación la de perder a los amigos de la escuela de primaria. Ahora estoy un poco triste porque después de tanto tiempo juntos tenemos que separarnos de nuestro querido insti y de todas las personas de aquí.

s e i c n ivè

En 2008 estaba en primero de ESO y conocí a muchos amigos y amigas que estudiamos juntos, jugamos juntos… Además durante aquel año hice muchos amigos y amigas diferentes. Para mí este es un lugar contiene muchos recuerdos buenos que guardaré mucho y mucho tiempo, creo. Yucheng Liu

Adrian Sava

s e i c n ivè

L’Escola del Treball és una antiga escola de Lleida, és petita però m’agrada molt, hi vaig arribar fa un any i mig. En aquest institut hi he conegut molts amics i professors. Tots són molt amables i alegres, també hi estic aprenent espanyol. Xiayun Ji

Los años en este instituto no se olvidarán jamás y pasarán a la historia. În aceşti ani şcolarii am învâŃat de toate şi vor trece în historia şcolii şi a mea în care un se von vita niciodatâ. Marian Rosca

El instituto Escola del Treball ha sido como una segunda casa. En todo momento me he sentido acogida, respetada y cómoda. Aquí he encontrado mis mejores amigos desde que llegara el año 2006 hasta ahora, en pleno 2012. La experiencia ha sido increíble y fascinante. Cada rincón del centro esconde historias y anécdotas que jamás serán olvidadas. Gracias a todos los que han hecho posible que un centro de enseñanza sea también un lugar de esperanza, humildad y tolerancia. No es un adiós, es un hasta siempre. Un abrazo. Ángela Gómez

s e i c ivèn

Per a mi han estat una gran aventura els quatre anys que he passat a l’Escola del Treball. He fet molts amics i també m’ha agradat perquè el meu millor amic també va venir a l’Escola del Treball i això em va animar. Trobaré molt a faltar aquest institut i als seus professors.

s e i c n ivè

Ya hace cinco años atrás, la primera vez que pisé el instituto y desde ese momento, solo ha habido recuerdos buenos que nunca olvidaré. Por supuesto aquí he tenido a mis mejores amigas. He podido conocer a los mejores profesores, e incluso al más exigente, también he visto cómo profesores y compañeros nos han dejado. Pero cada año ha sido mejor que el anterior y me alegro mucho de haber podido pasar aquí todo este tiempo ya que entre nosotros, siempre, nos hemos tratado como una gran familia. Génesis Avendaño

Samuel D. Stef

s e i c n ivè

M'he trobat un equip docent molt preparat tècnicament i he après molt ràpidament. He conegut gent molt bona en tot aquest temps i els professors i l'equip docent m'han ajudat molt i estic molt agraït. Eloy Bonet

No m’he és fàcil descriure tants anys d'aprenentatge plens de bones experiències però també de moments durs en poques paraules. Si he decidit romandre anys a l'Escola del Treball no ha estat només per finalitzar els meus estudis, ja que a prop de casa també n'hi havia d'instituts, sinó que també l’ambient (companys, professors, auxiliars, l’edifici emblemàtic) han tingut molt a veure. Jo també he patit com qualsevol alumne però mai he llençat la tovallola i ni m’he rendit perquè sempre m'he sentit envoltat per bona gent què m'animava a continuar endavant. Vull agrair a tots els qui m'han ajudat a aconseguir una base de coneixements, i que també han contribuït en el meu desenvolupament com a persona. Moltes gràcies de tot cor i estic segur de què mai oblidaré el lloc que ha deixat aquesta empremta en els meus records. Mohamed Aznay

s e i c n ivè

He passat poc més d'un any en aquest centre, però ha estat una gran experiència, tant professors com alumnes són molt bones persones i quedaran sempre en el meu record. Daniel Sarramona

En aquest institut he intentat ensenyar castellà durant aquest curs 2011-2012, però de ben segur que jo he après moltes més coses de les que he pogut ensenyar. Quan vaig arribar la gran diversitat que conforma l'alumnat em va deixar molt sorpresa. Però el tracte amb aquests alumnes, conèixer les seves inquietuds i les seves dificultats, intentar sempre treure el millor de cadascun d'ells m'ha ensenyat a ser pacient i saber esperar, a ser tolerant i buscar nous models de relació. Em fa pena no poder continuar, m'ha agradat aquesta feina i aquest tipus de contacte, tan i tan proper, que requereix l'alumnat de l'Escola del Treball. Fins ben aviat. Carme Gairí

Pi i Margall, 51

SERVEI DE MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA ESCOLA DEL TREBALL

Què cal saber de la mediació escolar? Té per objectiu educar la convivència Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic. Accepta les diferències, no intenta canviar les persones, ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens. Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de jo o tu, sinó de nosaltres. La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra. Què aporta la mediació als alumnes? Contribueix a la formació integral dels alumnes. Ajuda a crear grup. 32

Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció. S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se al lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els respectius interessos (col laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament, críticament), a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional),a defensar els drets de les persones (justícia social)... Els joves desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seua vida.

El Servei de Mediació del nostre institut ha treballat tots aquests conceptes i , a més a més, ha tingut com a objectiu el crear un ambient positiu de cohesió i prevenció. Així ha participat i col laborat en les castanyades, recollida d’aliments, festival de Nadal, donació de sang, Sant Jordi, dia de Germanor i Medi Ambient i ens han sensibilitzat amb la celebració de dates rellevants com ara el dia de la Pau, dia Internacional de la dona treballadora, dia de la Mobilitat reduïda, dia de la No violència, entre altres. Així mateix, ha format part de la xarxa d’Escoles Mediadores de Catalunya i ha participat en totes les

diades anuals de mediadors i mediadores. Com a Coordinadora ha estat un plaer treballar amb alumnes, professors i professores que no han mesurat quant del seu temps lliure li dedicaven al Servei i “al bon rotllo” de l’institut , el meu esperit kumbayà s’ha retrobat amb l’essència de la gent que treballa per una creença i no per diners, que dedica il lusions i reparteix somriures. Gràcies a tots i totes, els meus estimats alumnes, professors i professores mediadors i mediadores. Deixeu-me acabar el text recordant unes paraules de l’Àngela Gómez,

GRÀCIES Des d'un primer moment vàreu fer un bonic pensament, voler contribuir a cooperar i ajudar a resoldre conflictes amb l'art de parlar. Estem segurs que heu après molt i algun conflicte haureu resolt, evitant així una altra baralla al planeta contribuint a que aquesta no quedi desfeta.

GRÀCIES PER TOT L'AJUT D'AQUESTS DARRERS ANYS I US DESITGEM EL MILLOR!

UNA ABRAÇADA SERVEI DE MEDIACIÓ - INS ESCOLA DEL TREBALL (LLEIDA)

Nosaltres us direm fins aviat però el camí aquí no ha acabat, us encomanarem la tasca de repartir pau des de la Terra fins al preciós cel blau. Felicitat és allò que heu de saber trobar amb esforç, gratitud i sense deixar de caminar. Voldríem acomiadar-nos amb un sentimental detall des del Servei de Mediació de l'Escola del Treball.

Pi i Margall, 51

Tina Bañasco Professora d’anglès

David Vivanco: English through dancing Let’s Ceildh!!

El passat 15 de febrer a l’Escola del Treball vàrem organitzar una activitat de ball i música escocesa. Aquesta es va celebrar en dues sessions, una pel matí per ESO 3, BTX1 i BTX2 i un altra per la tarda en la que hi va participar l’alumnat d’ESO 4 i els cursos Comerç Internacional i Màrqueting i Gestió de Comerç Internacional i Màrqueting, apart és clar de tot el professorat que es va animar a moure the skeleton! Les lliçons de Ceilidh van anar a càrrec de Mr David Vivanco que va venir expressament d'Edimburg a Catalunya per fer una gira de representacions. L’activitat va ser, a parer dels protagonistes, els alumnes, tot un èxit ja que apart de gaudir i aprendre a ballar, van poder fer una clas-

se intensiva de llengua anglesa ja que aquesta va ser l’única llengua que es va utilitzar durant l’activitat.

Interview David Vivanco came to our high school last February in order to perform some Scottish dancing. He comes from Edinburg and his father is from Burgos for that reason he speaks Spanish. David has performing songs and teaching popular Scottish ‘Ceilid’ folk dances to people of all ages for over twelve years. As well as running tours and events in Scotland for adults and young people learners of English, David also visits schools in Spain, Portugal, Italy, Switzerland and Finland, bringing a valuable opportunity for students to engage in an easily accessible activity and learn something fun and new in an English ‘immersion’ environment. Céilidh is a traditional Gaelic social gathering, which usually involves playing Gaelic Folk music and dancing. It’s originated in Ireland and Scotland. The word comes from Old Irish ‘Céle’ meaning ‘companion’. Later it becomes céilidhe and céilidh. Originally, a céilidh was a social gathering of any sort, and did not necessarily involve dancing.

Nowadays it includes dancing, songs and stories and poetry telling in some areas. Some students interviewed David Vivanco. He said that it was the first time he had been to Lleida. However, he had already visited many other cities around the country. He also explained that he liked Spain a lot, particularly food and people. People in Spain are lovely and easy to deal with. He worked as a teacher of English but he ended up as a tourist guide. And probably this was the reason why he was at ease travelling around the world. About his singer vocation, it started when he was 20 years old, and it took him 5 years to make a living out of it. His advises to young talented artists were: • to take advantage of opportunities that life offers you • to be honest and open to other people

Concerning his personal life he told us he is not married so he does not have any problem with his stays out of home.

Mohamed Gasmi Elma Nezic Mauri Martí Miquel Pérez Kamal Kaur ESO 3

Pi i Margall, 51

En Kilian Jornet va néixer a Sabadell l’any 1984, però des de ben petit va a anar a viure a la Cerdanya, en plena muntanya a causa de la feina dels seus pares. Haver d’anar a l’escola ja li suposava haver de fer a peu o corrent força kilòmetres, pot ser que d’aquí li ve la seva afició de les curses de muntanya.

A quina edat vas començar a practicar aquest esport? Com va anar? Quan era petit l’havia practicat algunes vegades, però va ser als tretze quan el vaig practicar seriosament. Vaig gaudir des del primer moment i això és el que em va enganxar.

És molt complicat combinar la vida familiar i social amb l'exigència de l'esport que practiques? Et separa molt aquest esport dels teus vincles socials i familiars?

no t’ho sabria dir. Però a la muntanya pots trobar tots els terrenys, suaus i durs.

Sí em separa però tot són etapes en la vida. Intento combinar-ho i les noves tecnologies ajuden molt. De totes maneres la majoria de la meva família i amics són esportistes.

Totes. Cada muntanya té la seva ànima i el que és bo és anar descobrint nous llocs.

Pots compatibilitzar estudis i esport? I tant, tot és qüestió d’organització, d’estudiar quan estàs de viatge, de parlar amb els professors per les dates dels exàmens i, al final, l’esport dura un temps i després hauré de fer alguna cosa. Quin és el màxim temps que has estat corrent sense parar? 38 hores a la Tahoe Rim Trail. Què se sent al baixar tan ràpid per la muntanya i sense cap tipus de protecció, tens sensació de por? No, has de buscar el control tota l’estona i els instants en què el perds l’has de tornar a buscar el més ràpid possible. És una recerca constant entre el control i el descontrol. T'has trobat algun cop en alguna situació realment perillosa? El perill és molt relatiu despenent de les capacitats i els coneixements de cadascú. Em considero una persona bastant prudent. Has patit alguna lesió greu? Com va anar? Als 18 anys em vaig trencar la ròtula baixant corrent el carrer de casa a Puigcerdà que estava gelat i vaig picar amb una pedra. Va ser una experiència per créixer i fer-me més fort, sobretot mentalment.

Hi ha alguna cursa que se celebri en alguna muntanya que et faci especial il lusió?

Quins objectius esportius t'has plantejat, tens algun repte per al 2012? Primer la temporada d’esquí de muntanya que comença ara al gener. Em fa especial il lusió poder córrer aquest any la PierraMenta amb el meu amic i company en Marc Pinsach. I de cara a l’estiu aniré més a Amèrica, ja que tinc ganes de descobrir-la i de fer un canvi d’orientació en la meva carrera. Què menges el dia abans d'una cursa? Parla una mica del tipus de dieta que cal seguir per un fer esforç com el teu. Depèn del país, però aquí el dia abans d’una cursa menjo pasta. També és important hidratar -te bé. I abans de la cursa menjar tres hores abans. El més important és que has de menjar de tot ja que ho cremes. Cal fer una dieta equilibrada i no obsessionar-se. I durant una cursa llarga és molt important hidratar-se constantment en poques quantitats. Prendre sals (potassi, magnesi...) pel tema de les rampes i menjar quantitats petites però sovint. És important menjar coses que t’entrin, que hagis provat abans i que sàpigues que no et produeixen problemes estomacals. D'on treus la força necessària per continuar quan les teves cames ja no poden més? De la ment. És el múscul més fort del nostre cos.

Et canses més al córrer sobre terra dura (muntanya) o sobre terra suau (desert)?

Quin és el teu pitjor enemic a les carreres?

De moment només he corregut per muntanya i

D’enemics no n’hi ha . Ets tu mateix el teu

Pi i Margall, 51

principal enemic perquè has d’afrontar les teves pors, les teves mancances. La muntanya et posa reptes i està per sobre teu i no pots competir-hi, tu sempre estaràs en inferioritat de condicions. Quina mena de relació tens amb els teus pares? Pateixen molt per tu? Molt bona, sempre m’han acompanyat en els meus reptes i els agrada la muntanya. Pateixen com tots els pares. Alguna vegada has pensat deixar de practicar aquest esport, ja sigui pel perill o per altres motius? No, perquè és la meva passió. Vivim en una societat que valora molt la seguretat i en la qual tot està organitzat per aconseguir la seguretat i una vegada complertes totes les necessitats humanes: primàries, secundàries,.... només ens queda aspirar a la vida eterna i això és la seguretat i no pots deixar de fer les teves passions per aquesta concepció de seguretat. Què és primer, l’esquí de muntanya o les 38

curses? El primer és la muntanya i les curses i l’esquí de muntanya és el mitjà per arribar-hi. Quins són els teus projectes de futur? Seguir fruint de la muntanya i viure-la. I per últim, què els diries a aquests alumnes de l'Institut Escola del Treball de Lleida en edats entre 12 i 20 anys per animar-los a practicar un esport tan dur com el teu? Jo crec que el que heu de fer és seguir les vostres passions sense deixar-vos influenciar per la resta i una vegada conegueu quina és la vostra passió, lluitar, perquè les coses no són fàcils i caureu moltes vegades però això us farà ser molt més forts. Bé aquestes preguntes les hem recollit de dues classes, d’alumnes de Batxillerat i de CPPA, després de veure uns reportatges teus penjats a Internet.

Eva Ledesma: Nadar, pedalar i c贸rrer...

Pi i Margall, 51

Curses de triatló, ha guanyat molts premis, tant nacionals com internacionals. També és una pianista professional.

Com has començat en el món de l’esport i concretament al triatló? Fins als 16 vaig fer esports escolars i extraescolars, com futbol, bàsquet, etc. Després dels 16, vaig començar a fer atletisme i em va agradar molt. Als 23 mentre entrenava, em vaig lesionar, i vaig estar de baixa durant molt temps. Per recuperar-me vaig començar natació, com se’m donava bé em van convidar a provar el triatló i aquí estic! Com entrenes cada dia? Entreno tots els dies vàries hores. Segons el dia entreno més o menys però aproximadament 5 6 h diàries. Les sessions més llargues les concentro al matí; nedar i bici, i la carrera la deixo per la tarda, encara que pot variar segons l'objectiu i la importància de la sessió. Com és la teva alimentació? És molt diferent de la gent que no fa esport? La meva alimentació no és gaire diferent de la que porten altres persones, simplement porto una dieta sana amb què intento cuidar-me. No menjo res de dolços especialment quan em preparo per una carrera. A l’equip tenim una nutricionista que ens prepara plans d’alimentació per tal que no ens falti cap nutrient a la dieta. A l’entrenar tant necessitem molts carbohidrats el quals els obtinc a partir de les llegums. Durant les curses donat que són tan llargues; de vegades duren fins a 6 hores em prenc bossetes de gels energètics, dels quals en puc arribar a prendre 10 o 11, a part d’aigua i Coca-Cola Què 40

opines

del

dopatge

dels

complements alimentaris? Crec que és un tema que fa molt mal als que practiquem esport ja que se’ns tracta com a delinqüents. Per exemple, cada setmana hem d’omplir un full en el qual hem d’escriure on estarem durant tota la setmana ja que en qualsevol moment se’ns pot fer un control antidopatge. Per una altra banda, alguns medicaments com poden ser els que et prens per un constipat poden donar positiu en un control, i aquest tipus de coses són les que ens afecten més als esportistes. Com et portes amb els teus rivals, hi ha bon ambient? Sí, tot i la rivalitat de la cursa de triatló després hi ha un bon companyerisme perquè sempre intentem ajudar-nos els uns amb els altres. En canvi quan practicava l’atletisme les relacions eren més distants. Has tingut alguna lesió greu? Bé, a part de la lesió que vaig patir als vint-i-tres anys que em va tenir de baixa un any també vaig patir una lesió a la clavícula l’any passat amb la bicicleta. És una lesió molt comuna per als ciclistes perquè al caure de la bicicleta el primer que colpeja al terra és l’espatlla. Sabem que entrenes una bona part de l’any a Canàries, et suposa un avantatge a l’hora de preparar-te? Sí, perquè pots entrenar més dies durant l’any, a causa del clima. Aquí, a Lleida, a part de fer fred a l’hivern hi ha boira, la qual cosa fa que anar amb bicicleta sigui perillós. El centre de les Canàries, a Fuerteventura, és un lloc on es

reuneixen atletes de tota Europa per entrenar. Has hagut d’abandonar alguna cursa al triatló? Sí, he abandonat unes quantes. Han estat abandonaments per lesions musculars i no per una altra mena de coses com poden ser el rendiment o per no poder guanyar la cursa. De quina carrera guardes millor record? Quina ha estat la més dura? La carrera que de la que guardo millor record va ser la del Triatló Olímpic d’Espanya ja que anteriorment a aquesta vaig fer unes quantes que no em van sortir bé. Em trobava bé al principi però sempre acabava malament i aquesta carrera va ser com una recompensa per tot l’esforç i la vaig guanyar amb molt de gust. En quant a la carrera més dura que he fet va ser a l’Europeu del 2011, però no va ser dura en el sentit que no vaig poder guanyar-la, sinó per les sensacions i pel malament que ho vaig passar al principi de la cursa, i quan vaig poder acabar-la em vaig sentir molt esgotada. D’on treus la força quan estàs al límit de les teves forces? Ha d’estar molt concentrada, i tota la força necessària, la trec de la meva voluntat per acabar la cursa. En quin equip estàs ara? És difícil ser professional? A Espanya corro amb l’equip ‘’Big Dutchman’’ però l’equip amb el que corro fora d’Espanya és ‘’Peperoncino Team’’, un equip Italià. Estar a un equip professional em dóna tranquil litat, sobretot pel que fa a l’aspecte econòmic. Tot és més relaxat i em puc concentrar només a entrenar-me. Quan anava pel meu compte sempre patia per si tindria prous diners per inscriure’m i poder viatjar per disputar la següent cursa. Pensa que de vegades les curses se celebren a països molt llunyans!

te’n pots anar als Estats Units durant un mes, de manera que no veure als teus amics ni a la teva família durant un temps suposa un sacrifici important. De totes maneres quan estic aquí a Lleida procuro estar en contacte amb els meus. Quins són els reptes per aquesta temporada i a més llarg termini? En aquesta temporada, vull guanyar el campionat mundial de triatló, a Las Vegas, el 9 de setembre. A llarg termini, vull viure el triatló amb moltes ganes. Tens algun ídol al món de l’esport en especial el triatló? Per a mi els meus ídols són la gent popular, tota aquesta gent que gaudeix amb el que més li agrada fer. Aquesta gent que treballa i ha de fer un gran esforç per trobar temps per entrenar i al mateix temps s’ha de dedicar a la família. Però també tinc uns altres ídols que són els gimnastes ja que a mi m’agrada la gimnàstica. Sabem que una altra gran afició que tens és el piano, t’has plantejat dedicar-t’hi professionalment quan ja no corris? T’atrau la idea de practicar algun altre esport? No sé si en un futur em dedicaré professionalment al piano però sens dubte és el piano i la música formen part de la meva vida. I en quant a un altre esport, a mi sempre m’ha atret ser gimnasta, ja sé que les gimnastes entrenen des de ben joves però potser en una altra vida si tingués l’oportunitat doncs seria gimnasta. Moltes gràcies Eva i molta sort! Darien Abasto, Dan Onisor, Santi Xuclà BATX 1

El fet d’estar al nivell que estàs et suposa molts sacrificis en la vida personal? Molts, sobretot pels amics i per la família suposa un sacrifici ja que ara estàs aquí i demà Pi i Margall, 51

Entrevista a Juanjo Garra, realitzada per alumnes de Tercer Curs de l’ESO en directe des de l’aula 8, al Camp Base del Xixa Pagma. Bon dia, estem a l’aula 8 de l’Institut Escola del Treball de Lleida preparats i preparades per connectar amb el Camp Base del Xixa Pagma, al Tibet, on s’hi troba l’alpinista lleidatà, Juanjo Garra qui compta amb el seu haver l’ascensió, entre altres muntanyes, de set cims de vuit mil metres. Juanjo, estem en directe des de l’Escola del Treball de Lleida... Quina sorpresa més gran, que content que estic...! Endavant, pregunteu... Bon dia, Juanjo 42

Amb qui parlo? Sóc el Manuel, alumne de Tercer curs de l’ESO de l’Escola del Treball de Lleida Bon dia , Manuel Bé, jo et voldria preguntar, què és el que et motiva per pujar una muntanya? Una mica la passió per viure els somnis i reptes d’aquesta vida. En aquesta vida cal fer realitat les il lusions personals, no és ni més ni menys important pujar muntanyes sinó l’important és saber, què fas aquí en aquest món, aquesta existència és breu i el que cal procurar és ser feliç, no? El fet de pujar i baixar muntanyes, conèixer altres indrets i cultures..., és una cosa molt important, un record apassionant per quan jo arribo a la meva Lleida.

Gràcies, Juanjo Bon dia, Juanjo sóc la Carol Miranda i et volia preguntar quina és la part mes difícil d’una ascensió? La part mes difícil és quan estem esperant al camp base, que no podem començar l’escalada per problemes de climatologia, i hem de fer un gran esforç de paciència, per no enfadar-nos i intentar esperar el més pacientment possible fins que les condicions siguin favorables. També resulta difícil la nit abans de pujar al camp 1 per començar l’escalada. Els nervis, la preparació del material..., tot plegat és prou dificultós. Hola Juanjo, Hola, de qui és aquesta veu dolça que sento? Em dic Jarreth i sóc alumna de Tercer curs de l’ESO

Pi i Margall, 51

Com? Jarreth! Bon dia, quin curs fas? 3r a l’Escola del Treball Et volia preguntar, què se sent al cim d’un vuit mil ? Bé doncs..., el més emocionat no és arribar al punt mes alt, al vèrtex on conflueixen les arestes. El més emocionant és quan t’estàs preparant, el fet d’anar-hi o no..., anar-hi amb els companys sents una emoció molt gran, no? Doncs plores i recordes aquella gent que t’ha ajudat per poder arribar fins allà. Tota aquella gent que t’ha comprès, que t’ha animat fins a fer realitat aquest somni. Tu arribes a dalt d’un cim, veus l'horitzó..., ets un privilegiat per estar en un moment màgic a la serralada de l'Himàlaia i a un dels punts més alts del planeta doncs si mires l’horitzó de vegades és una mica còncau saps?, i veure els núvols, el color blau del cel..., però no hem d’oblidar que el més important no és que el cim d’una muntanya sigui de mil o deu mil metres..., el punt més important està a baix, al camp Base on pots compartir amb els teus aquests somnis, aquestes il lusions. Hola Juanjo, em dic Mohamed. Salam aleikum, Mohamed Aleikum salam, Juanjo Et volia fer una pregunta… Com et vas sentir al teu primer vuit -mil? Bé…, doncs un privilegiat, un afortunat. Un dels meus somnis fet realitat. Aquet somni que havia tingut present des de molt jovenet, i que havia llegit en llibres i revistes, i sobretot havia sentit parlar de l’Himàlaia i del Karakorum, dels cims més alts..., als meus centres d’estudis, de Lleida. Sentir parlar la gent més gran amb més experiència d’aquest tema..., aleshores ho vaig aconseguir: per primera vegada vaig assolir un cim de vuit mil metres, el Cho Oyu, la traducció és la deesa turquesa .Va ser a l’hivern del 1994 (em 44

sembla , Mohamed, que encara havies de néixer). Ja, ja…! Em vaig sentir molt feliç i privilegiat, malgrat tot vam tenir molts problemes donat que es van produir situacions difícils, tràgiques que van tenir com a resultat unes congelacions de les quals encara avui me’n ressento. He après molt al llarg de tots aquests anys, aaah… Aquesta part de la vida m’ha fet seguir pujant muntanyes, on el més important ha estat aquesta passió i aquest coratge de fer realitat els meus somnis. Moltes Gràcies, Juanjo Val, val… Moltes gràcies a tu. Hola Juanjo, sóc el Mauricio i volia preguntarte quines altres coses són importants en aquesta vida, per a tu, a més de la muntanya? Valoro en aquesta vida les coses petites i senzilles, aquelles que fan interessant la quotidianitat. L’amistat. Cercar i aconseguir objectius personals i comunitaris, fent realitat les il lusions personals i petits canvis socials. La capacitat de sacrifici, l’esforç, la convicció. La determinació. L’honestedat. La felicitat. Compartir l’esdevenir del pas del temps amb la família. Anar de la mà pel carrer amb la meva filla. Molt agraïts en nom de la redacció de la revista Pi i Margall 51 i fins a la tornada que t’esperem al nostre institut per fer el comiat del que fins ara ha estat un dels centres d’ensenyament de l’ESO i el Batxillerat.

QUE TINGUIS MOLTA SORT I... T’ESPEREM!!!

Professora Mercè Ciutat amb els alumnes del grup ESO 3

Pi i Margall, 51

El pasado miércoles 11 de abril los alumnos de 4º B entrevistaron al saltador de vallas ecuatoriano, aunque leridano adoptivo, Jackson Quiñónez.

¿Puedes explicarnos tu entorno familiar y cómo empezaste a practicar el atletismo? Llegué a España con una beca universitaria. Me relaciono con mi familia básicamente por Internet y por teléfono. Me gustaría poder pasar más tiempo con ellos, pero aquí ya tengo mi vida hecha, mis amigos, mi entrenadora. ¿Cómo era tu vida antes de venir a España? En Ecuador yo vivía muy bien, no tenía responsabilidades y vivía en casa de mis padres, así que tenía poco trabajo. En cambio aquí tengo que hacer mis cosas, cocinar, comprar, lavar la ropa… Vivir solo te hace ser más responsable y crecer, aquí tengo una vida más tranquila. ¿Cómo te introdujiste en el mundo de las carreras? Desde pequeño siempre me gustaron los deportes, jugaba a fútbol y a básquet, aunque fui un jugador muy malo. Pero empecé a ganar carreras y eso me motivó a continuar con el atletismo y recibí la beca que me permitió venir a Lleida.

ra. Explícanos cómo te fueron los últimos campeonatos mundiales en Estambul. La temporada de atletismo es muy larga y es imposible rendir siempre al 100%. Llegué a Estambul muy pesado y toda la competición resultó lenta y pesada. Además en pista cubierta también es muy complicado rendir al 100%, tuve mucha competición en muy poco tiempo y preferí guardarme para las próximas olimpiadas en Londres. ¿Hay “fair play” en las competiciones o incidentes como el que pasó con el francés Doucoure en Daewo son habituales? El atletismo es el deporte donde más “fair play” hay. Uno corre contra uno mismo y después contra los demás. Si no sigues las normas te eliminan así pueden tocarse dos corredores en aisladas ocasiones, pero bien seguro que van a ser penalizados por su falta. ¿Se requiere mucha concentración en la salida?

Vine a Lleida con una beca del Comité Olímpico Internacional para cursar estudios universitarios y poder continuar con el atletismo. Cuando la beca terminó regresé a mi país, pero me hicieron una oferta de un club y volví, pasé por Barcelona pero decidí quedarme en Lleida ya que era una ciudad que me permitía entrenar con la tranquilidad que necesito. ¿Cómo encontraste a tu entrenadora? En Lleida hay pocos clubes y como especialistas también hay pocos. Ascen Ibáñez trabajaba en el club donde yo entrenaba, nos presentaron y empezamos a entrenar juntos. Nos entendimos con rapidez y…, hasta ahoPi i Margall, 51

Muchísima. La salida es el momento que mayor concentración requiere. Además cuanto mayor te haces menos concentración tienes ya que cuando eres joven no piensas en tantas cosas, sobre todo porque no eres consciente de ellas. El 50% de la carrera reside en la salida, son carreras de 60 o 110 metros. ¿Qué ocurre si se toca una valla? Si la tocas intencionadamente te descalifican. Hay un juez en cada una de las hileras de vallas para comprovar la limpieza de los saltos. Aunque no te descalifican si las tocas sin querer somos conscientes que cada valla que toques te hace perder segundos, se pierde una centésima de segundo (como mínimo) por cada toque, así pues es preferible no tocarlas ni con la pierna de ataque ni con la pierna de paso. ¿Cómo es tu alimentación? Los atletas somos esclavos de la alimentación. No comemos ningún tipo de grasas vacías y toda nuestra dieta está completamente controlada y pesada. Por ejemplo, los macarrones los comemos hervidos con sal y aceite, nada de salsas, la carne a la plancha y mucha fruta y verdura. Un día a la semana nos relajamos un poco, sobre todo para mantener una buena salud psicológica ya que se hace duro vigilar tanto con la comida aunque al final te acostumbras.

lo mejor de todo para mí es haber participado en una final de los juegos olímpicos, estuve entre los ocho mejores corredores del mundo, no gané, pero fue una magnífica sensación. ¿Te han descalificado alguna vez? Pues la verdad es que no, no soy muy rápido saliendo así que no he dado motivos para que me descalifiquen. En una salida, como ya he dicho, estamos muy concentrados, cuando el juez dice “listos” ya nadie puede moverse, con el nuevo reglamento si separas los tacos de su sitio te descalifican directamente, no hay aviso alguno. ¿Has tenido alguna lesión grave? ¿Cuándo piensas retirarte? No. Gané mi primer campeonato hace ya veinte años y he ganado mucho más y aun así, no he tenido lesiones graves ni cirugías. Tengo una buena vida, cuido mi alimentación, todo esto me permite estar todavía en activo, y espero retirarme tarde si así continúa. ¿Cuál ha sido tu carrera más dura? He tenido unas cuantas carreras duras. Fue duro clasificarme de las semifinales a las finales en los Juegos Olímpicos, había mucha presión. En los Campeonatos del Mundo de 2007 me clasifiqué séptimo para la final y después corrí muy bien. Ambas clasificaciones fueron duras para mí.

¿De qué carrera guardas un mejor recuerdo?

¿Cuáles son las mejores calles para correr?

He ganado muchas carreras y campeonatos pero

Sin lugar a dudas la 4 y la 5. Son las calles que se

dan a los que se clasifican en primer y segundo puesto, ya que estas calles permiten una visión de la totalidad de los rivales, en cambio las calles exteriores solo permiten ver a tres o cuatro rivales, los situados a tu derecha o a tu izquierda, en cambio en las calles centrales se tiene un ángulo completo de visión. ¿Cuál es tu próximo objetivo? ¿Tienes alguna competición a la vista? Dentro de unos tres meses se van a celebrar las olimpiadas en Londres, en las que voy a participar. Seguramente serán mis últimos juegos olímpicos así que me gustaría disfrutarlos, pasarlo bien, me gustaría estar lo máximo relajado posible. ¿Cómo te sientes cuando ganas? Te sientes recompensado, tanto esfuerzo da su fruto. Esa es una buena lección, tienes que esforzarse con la comida, dormir bien, entrenar duro y cuando ganas sientes que recoges el fruto, es una gran recompensa. ¿A qué te vas a dedicar cuando dejes de competir? ¿Tienes algún objetivo ya marcado? De momento me concentro en la competición, tengo multitud de inquietudes pero nada en concreto y estoy muy saturado con los entrenamientos y a las competiciones. De todas formas tenemos un centro deportivo en el que ofrecemos un entrenamiento personalizado a aquellas personas que huyen de los tradicionales gimnasios. Se encuentra detrás del campo de fútbol del Atlétic Segre. En este centro preparamos a gente que no tiene tiempo para ir al gimnasio o que se siente acomplejado en el gimnasio, buscamos cuidar la intimidad de las personas, estas personas tiene objetivos muy concretos, por ejemplo correr en una maratón o reducir la grasa de un lugar determinado del cuerpo, cuando se llega al objetivo se deja el centro. Se trabaja con un entrenador personal y hemos creaPi i Margall, 51

do un ambiente cálido y familiar, al que a la gente no le cueste ir. La idea nació durante una visita a Los Ángeles, en aquella ciudad hay muchos centros de este tipo, sobre todo dedicados al entrenamiento personal de actores de cine. ¿Tienes novia? No, no tengo. Ellas normalmente me dejan. Es muy complicado tener novia, al principio se sienten atraídas por el deporte pero no podemos salir a comer a restaurantes y viajo muchísimo, es difícil mantener así una relación. ¿Tienes algún consejo para la gente joven que quiere cumplir su sueño relacionado con el deporte? No os rindáis nunca. Hacer un deporte es como el surf, nunca se está en la cresta de la ola, se tiene que trabajar y luchar para volver a subir. Se tiene que tener paciencia, todo llega. Si hacemos bien las cosas, llega, seguro, la recompensa. La mala suerte no existe, hay que tener fe y confianza en que al final se conseguirá el objetivo. Yo era muy malo en atletismo, y fui peor en fútbol y en baloncesto, pero insistí e insistí. Hay que tener paciencia en todo, y si se tiene un fracaso volver a probarlo y si se vuelve a fracasar intentarlo otra vez. Lo mismo ocurre con los estudios, si no se aprueba se tiene que trabajar más. Nunca se debe abandonar ya que, al final, si abandonamos, nos arrepentiremos de ello. L’alumnat d’ ESO 4B

“I tu, què menges?”

La millor resposta hauria de ser: “De tot!”, malgrat en la majoria de casos no és així. La societat en la qual vivim i el ritme de vida que portem ens duu a deixar de banda quelcom tan important com la nostra alimentació. Hem sentit tots mil vegades que hem de menjar de tot, que hem de fer 5 àpats diaris, que hem de fer esport, que hem de beure aigua, etc. Però sovint, com diu la frase feta “ens entra per una orella i ens surt per l’altra”. No ens adonem que els aliments que incorporem al nostre organisme són ni més ni menys que els constituents d’aquest. Per això, convé fer-se pesat i analitzar una a una cadascuna d’aquestes indicacions que de ben segur ja ens sonen:

Hem de menjar de tot! Sovint, quan la gent es posa a fer dieta, de forma autònoma i sense saber-ne el motiu, extreu de la seva alimentació diària el pa, l’arròs, les patates i la pasta; limitant-se a ingerir verdures i carn o peix a la planxa. Bé, doncs això no és una dieta equilibrada i no serveix per perdre pes, i molt 50

menys per aportar al nostre organisme tots els nutrients i energia que aquest necessita per estar bé de salut i desenvolupar enèrgicament les activitats diàries que li encomanem. Menjar de tot i de forma equilibrada consisteix en seguir la famosa piràmide de l’alimentació. Fixant-nos en aquesta, el primer que descobrim és que els nutrients que més hem d’incorporar al nostre cos són els hidrats de carboni (pa, arròs, patates, pasta...), curiosament, els primers que la gent suprimeix quan vol “fer bondat”. D’aquests n’hauríem de consumir cada dia de 4 a 6 racions, ja que són els principals encarregats de donar-nos energia. Tot seguit ens trobem el grup de les verdures i fruites, en trobem de tots colors, gustos, formes i dimensions. Les podem menjar cuites, crues, pelades i sense pelar. Segur que no n’hi ha cap que ens agradi? Les fruites i les verdures ens aporten les vitamines i minerals necessaris perquè els nostres òrgans (fetge, ronyons, ulls, cor...) funcionin correctament. Val la pena menjar-ne no? La recomanació serien de 3 a 5 racions diàries.

Més amunt ja ens trobem en ordre decreixent els làctics (llet, formatge i iogurts), aquests són la principal font de calci del nostre cos i n’hauríem de menjar de 2 a 4 racions cada dia; i la carn, peix, llegums i fruits secs, dels quals n’és més que suficient amb 2 racions. Aquests grups, ens aporten proteïnes, la funció de les quals s’anomena estructural ja que són les encarregades d’ajudar a formar l’estructura de l’organisme: músculs i teixits. Pel que fa a aquest grup, en els països desenvolupats, la majoria de gent ja n’ingereix la quantitat necessària, i més i tot. Finalment, a dalt de tot de la piràmide, ens trobem els embotits i els greixos (mantegues, brioixeria, galetes, gormanderies). El consum d’aquests hauria de ser ocasional, malgrat en molts casos, és diari. Els greixos són els aliments més energètics que hi ha, energia que si no gastem, s’acumula al nostre cos.

Hem de fer 5 àpats diaris! Despertar, mig matí, dinar, berenar i sopar. Per anar bé, hauríem de fer-los cada dia més o menys a la mateixa hora, vigilant que no passin més de 3 o 4 hores entre l’un i l’altre. Convé fer èmfasi en la importància d’un esmorzar variat i complert, tant al despertar-nos com a mig matí per arrencar bé el dia i rendir al màxim, ja sigui a la feina o a l’institut. Fer 5 àpats no és un capritx sinó que té les seves raons; en primer lloc, menjar quelcom a mig matí i a mitja tarda provoca que no arribem amb tanta gana a l’hora de dinar i a l’hora de sopar. A part, fer 5 àpats assegura al nostre organisme l’energia que aquest necessita durant tot el dia. A més a més, quan fa estona que no mengem tenim gana, aleshores acostumem a “picar”, i normalment, quan “piquem”, el que tenim més a l’abast no solen ser pastanagues, pomes o entrepans; solen ser aliments d’aquells que pertanyen a dalt de tot de la piràmide i que hauríem de restringir al consum ocasional.

aquest combustible. Per aquest motiu, l’activitat física diària és primordial per mantenir la salut i constitució del nostre cos. Això no vol dir que haguem de ser esportistes professionals, ni que sigui obligatori anar al gimnàs. L’important és evitar hàbits sedentaris i mantenir actiu el cos: activitats com pujar per les escales en comptes d’agafar l’ascensor o bé, anar a peu o en bicicleta en comptes d’agafar el cotxe... ja són suficients per mantenir el cos actiu i sa.

Hem de beure aigua! Aquest punt és importantíssim. Hauríem de beure d’1.5 a 2 litres d’aigua al dia i molta gent no ho fa. No hem d’oblidar que més de la meitat del pes del nostre cos és aigua, a l’igual que les plantes, l’hem d’anar regant. Les begudes que no són aigua (coles, taronjades, begudes energètiques...) les hauríem de reservar per ocasions especials i no tenir-les incorporades de forma rutinària a la nostra dieta diària; l’únic que fan és aportar-nos energia que moltes vegades no necessitem, i ja ho sabem, si no la necessitem, s’acumula al nostre cos. La teoria de com seguir una bona alimentació no és gaire complicada, malgrat sembla que dur-la a la pràctica és quelcom molt difícil. Avui dia l’obesitat és una de les principals causes de mort al món occidental; això ens hauria de fer reflexionar sobre els nostres hàbits alimentaris, ja que a diferència d’altres malalties, aquesta es pot triar i evitar. Val la pena, no?

Hem de fer esport! Evidentment, fer esport és primordial per la nostra salut, els aliments són el combustible del nostre cos i l’esport és la millor manera de gastar Pi i Margall, 51

Núria Martínez Professora de ciències naturals

¿Qué significa ser celíaco? Esta proteína daña el intesti¿Qué implica? Para un celíaco el gluten es veneno, puro veneno que le destruye el intestino y no le deja dormir.

Símbolo y norma de las personas celíacas

Vamos por partes, quizá sea más adecuado clarificar qué es el gluten, al menos yo ni lo sabía ni jamás había oído dicha palabrita hasta que una pediatra, muy amable y también muy simpática, por cierto, me explicó que, efectivamente, mi hija era “alérgica al gluten”. El gluten es una proteína que se encuentra en unos cereales: en el trigo, la avena, la cebada y el centeno, también en la espelta y kamut. 52

no de los alérgicos al gluten, concretamente destroza las vellosidades que se encuentran en el intestino delgado y que se encargan de absorber los nutrientes de los alimentos, de manera que los nutrientes no llegan a la sangre, los médicos designan este fenómeno como mala absorción intestinal, y por lo tanto la sangre no puede repartirlos por todo el cuerpo. Así pues una persona celíaca que come gluten va a tener todos los problemas derivados de una mal nutrición, además del malestar propio que explica el malhumor que tienen aquellos que padecen una dolencia ya que el intestino también sufre inflamaciones. La sintomatología de una persona celíaca que coma gluten puede ser muy diversa, a veces son personas bajitas, en el caso de personas adultas, y que siempre tienen problemas digestivos, ardo-

res, etc. Pero a veces puedes ser celíaco y no sufrir ningún síntoma que lo evidencie, eso no significa que tu cuerpo no esté mal alimentado o, por ejemplo, puedes sufrir migrañas u otros síntomas que parecen de difícil relación con una alergia alimentaria. El caso de mi hija era, sin embargo, de manual. Una niña muy poco activa, con dos años apenas andaba, siempre estaba cansada y le gustaban los juegos tranquilos. Tenía un enorme barrigón y muy, muy mal carácter. Llegó a hacerse la situación muy

Ejemplo de una pirámide nutricional para celíacos.

complicada ya que la niña no comía, apenas dormía, lloraba a menudo, y como guinda de aquel pastel mi “angelito” tenía unos ataques de rabia que parecía la misma hermanita de la niña del Exorcista. Sin embargo lo más preocu-

blema todo cambia, un mundo de colores se abre ante ti. Ella enseguida entendió en qué consistía su problema y cuál era la solución. La cuestión es que yo le expliqué que el gluten le hacía daño y ahora en la comida ya no había

pante para mí era la comida, apretaba los dientes cuando le acercaba una cuchara con algo de arroz cocinado a fuego lento con todo el amor de una madre entregada. Ya he apuntado que era una niña poco desarrollada y que tenía poca energía, no le gustaba correr y siempre, siempre, siempre, tenía descomposiciones, pasábamos de la dieta astringente a la dieta fibrosa habitualmente.

gluten y lo podía comer todo. La recuperación fue milagrosa, en un par de meses la niña tenía una vitalidad que era desconocida para mí.

La cuestión es que cuando descubres dónde está el pro-

Ejemplo de pan dulce para

Pi i Margall, 51

Un celíaco no tendrá que tomar ningún medicamento, ni debe seguir ninguna dieta especial solamente tiene que evitar el gluten a toda costa. No comer trigo, ni avena, ni centeno parece sencillo, pero ocurre que el gluten puede estar en cualquier conservante o en cualquier estabilizante del sabor, por lo tanto cualquier alimento manipulado puede contener gluten. Puede contener gluten una pimienta que ya esté molida, puede haber gluten en un yogurt de frutas con trozos, o puede haber gluten en un tomate frito. Cabe añadir a esta dificultad que el gluten se contamina, es decir, si manipulamos alimentos con gluten podemos pasar trazas de gluten a los alimentos libres de gluten, de manera que debemos conocer qué comemos. Bueno hasta aquí mi intervención si queréis conocer más cosas sobre la celiaquía podéis contactar con la asociación de celíacos de Catalunya: www.celiacscatalunya.org.

Carme Gairí Professora de llengua i literatura castellana

celíacos 53

Recipes of Open your fridge ’’ Typical dishes “ We have prepared the following recipes with our peers in the class of Open your fridge. We tried to find the most typical dishes from our countries: Brazil, Morocco, Rep. Dominican, Argentina, Bolivia and China. Cassava and meat cake

Carrot cake- Brasil

INGREDIENTS

• 1 / 2 cup (tea) oil

• 2 kg mashed cassava

• 3 medium carrots, grated

• 250 g of margarine • 100 g of ground cheese • 500 g of ground beef • 2 tomatoes, onion • Sweet pepper, celery, garlic

INGREDIENTS

• 4 eggs • 2 cups of sugar • 2 1 / 2 cups (tea) of wheat flour • 1 tbsp of baking powder

• Cilantro

COVERAGE

• chicken soup

• 1 tbsp of butter

• 1cda Worcestershire sauce

• 3 tbsp of chocolate

DIRECTIONS:

• 1 cup of sugar

• Chop the tomatoes, onions, celery and garlic.

MODE PREPARATION:

• Then put it in a frying pan together with the sweet pepper until you achieve a salsa.

• Beat in a blender first the carrots and eggs and oil, add the sugar and beat for 5 minutes.

• After obtaining the sauce add the ground beef.

• That a bowl or blender, place remaining ingredients mixing everything except the yeast.

• When this is cooked, put the coriander. • After that, mix the margarine with mashed yucca and cheese and put it on toasted sandwiches.

• Then mix it slowly with a spoon. • Bake in preheated oven (180 ºC ) for 40 minutes

• Place it on a Pyrex mould of glass. • And finally it goes to the preheated oven for 15 minutes.

TO MAKE COVERAGE • Mix all ingredients, for the coverage light the fire, to heat them make a mixing and place on top of the cake.

Kelly Montañés, Bernardo Ribeiro, César Rodríguez, Yue Yang, Najib Beddy, Isabela Arraes, Youceff Boulhani, Toufika Belhaf ESO 2

LOS 7 PECADOS CAPILARES Existe una recolección de falsas creencias o errores que todos hemos practicado o creído en algún momento, espero que os sean de ayuda y que mejoren la salud de vuestro cabello.

[1]

Lavarlo todos los días:

[3]

Acondicionador diario

El cabello tiene unas propiedades naturales que lo protegen de la acción de los radicales libres y de las agresiones externas consecuencia de nuestra vida cotidiana. Al realizar una higiene del mismo con una periodicidad diaria, eliminamos sus mecanismos de protección y lo dejamos a merced del sol, el viento….

Consecuencia de nuestro ritmo de vida, hemos decidido substituir la mascarilla por acondicionadores que son mas rápidos de aplicar y nos permiten desenredar el cabello. El gran problema de estos productos es que no tratan el cabello y además dejan residuos que dan un aspecto mate al cabello.

Las personas con problemas sebáceos (grasa), acostumbran a quebrantar esta norma con habitualidad. Existen productos específicos para vosotros, que os permitirán alargar el margen de tiempo entre lavado y lavado. Si aun así, no es suficiente, se puede realizar un tratamiento de purificación, el cual es muy efectivo, de hecho es uno de los servicios más solicitados en nuestro salón.

[4]

[2]

No cortarse el pelo

Es bastante habitual confundir “largo” con “no cortar”, el cabello necesita renovar las puntas cada dos meses como mínimo. El hecho de no cortarlo para conseguir que sea mas largo, es una opción pero tiene consecuencias. El resultado de esta práctica es puntas abiertas o quebradizas que al final acaban rompiéndose por cualquier parte y dan lugar a una melena desestructurada y pobre. Pi i Margall, 51

Nosotros hemos encontrado un producto que se aplica como un acondicionador, con lo cual no perdemos tiempo y conseguimos el efecto de una mascarilla: hidratación y brillo Comprar productos inadecuados

Cada cabellera y corte de pelo es un mundo y debemos cuidarla de manera personalizada. Asegúrate de comprar los productos adecuados a tu pelo y respeta los tratamientos hasta el final. [5]

Cepillado excesivo

Prohibido hacerlo cuando esta mojado. Es mas frágil y quebradizo, solo vamos a conseguir romperlo Lo ideal es cepillarlo una vez al día y con esta acción también estamos realizando un masaje al cuero cabelludo muy beneficioso. Aumentar la dosis de cepillado implica que el cabello se vuelva más frágil. [6]

Arrancar las canas

Es falso ese bulo que corre, según el cual si te 55

arrancas una cana posteriormente te salen el doble. Pero sí que es verdad, que si las arrancas salen de forma irregular y aún se ven más. Antes de arrancar visita a tu estilista hay servicios de color que permiten eliminar el problema de raíz sin crearte una obligación mensual.

No siempre tenemos las mismas necesidades, igual que no nos vestimos de la misma forma en verano que en invierno.

[7] No cuidar el cuero cabelludo El cabello nace en los folículos si estos se debilitan, obviamente repercute en el cabello, dando lugar a problemas de caída entre otras cosas. Empecemos por usar un champú adecuado para nuestro cabello y la época del año.

Que l’esport és un dels puntals de la salut humana és ben conegut, però no sempre hi ha facilitats per a realitzarlo. Existeixen etapes de la vida en que el propi temps és molt preuat i les prioritats són unes altres, per això una bona manera de fer esport pot ser aprofitar el camí cap a la feina per a fer-lo. Quan el treball no és massa prop de la pròpia llar facilita la realització de l’esport, tot i que té l’in-

Neus Bravo Professora de matemàtiques

inconvenient de no poder emprar-hi massa temps per això una bona solució pot ser la bicicleta que aporta d’altres beneficis: ecologia per a la ciutat i economia per a la família.

Jo ja ho estic fent, i tu? Apunta-t’hi.

Maria Ros Professora de ciències socials

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS - Miquel Llor Dos punts de vista per un clàssic de la literatura catalana

Laura a la ciutat dels Sants és una novel la situada en el context històric de principis del S. XX. La protagonista, la Laura, és una noia jove, bonica, agradable i barcelonina que durant tot el llibre serà capaç de despertar-te emocions. Sintetitzant, podem parlar d’una dona que es casa amb el jove hereu de la saga dels Muntanyola. S’instal len a Comarquinal per poder començar així una vida feliç i màgica tots dos plegats, almenys així ho creia la Laura. Observem una evolució pèssima a comparació de la situació inicial: la parella engendra una primogènita i mor al cap de pocs mesos per malaltia. L’atenció d’en Tomàs vers la protagonista pràcticament no existeix, poca gent fa costat a la Laura i, a més a més, la germana d’en Tomàs sent una gran enveja i gelosia de la bonica Laura. Tot aquest malestar es veurà mig alleujat amb l’arribada d’un nou amor al cor de la barcelonina, en Pere Gifreda. Un amor que estarà compartit entre la Laura i la seva cunyada que tindrà un final veritablement trist. Ella no aguantarà més en aquell territori tan tradicional i conservador, fet que farà que la ciutat de Barcelona aculli la Laura d’una forma amable, donant-li la seguretat i la possibilitat de trobar la felicitat. Opino que és una història trista i fosca. Pràcticament ningú assoleix ser feliç de debò i al finalitzar la novel la et pot quedar un gust amarg. Tot i això, pots gaudir bastant ja que la composició i l’organització dels mots és clau per fer-te riure, plorar, sentir por, ràbia, injustícia, passió...

Laura a la ciutat dels sants és una novel la realista on es reflecteix una societat excessivament tradicional. La protagonista es casa i es trasllada a la ciutat de Comarquinal. Carregada d’il lusions i d’esperances de poder viure una vida millor, la Laura s’instal la a la casa del seu marit, Tomàs, l’hereu d’una gran riquesa. Però la difícil relació d’aquest matrimoni farà que s’acabi amb el divorci. En aquella ciutat carregada de boira, una boira que cobreix el seu entorn i sobretot dissimula la hipocresia dels seus habitants, esdevé un símbol molt especial a la novel la, que com més a l’interior d’aquesta et fiques més coses descobreixes, més són els horrors que sents i més són les ganes que tens d’escapar-te d’aquell lloc. Tots aquests processos que pateix la Laura en la novel la: il lusió, confusió i finalment desesperació, Miquel Llor els expressa amb tanta delicadesa que aconsegueix el patiment, el sofriment i fins i tot les llàgrimes dels seus lectors. Aquest llibre, tal com hem dit al principi, ens presenta una societat endarrerida, conservadora i religiosa, que ens pot ser de gran utilitat per conèixer el nostre passat i fer una reflexió sobre quines coses són les que s’han modificat i quines són els que actualment encara existeixen. Jia Yun Yin 2n BAT

Felicitar en Miquel Llor per aquesta obra i encoratjar-nos a llegir el llibre, són els meus millors desitjos. Recorda que llegir enriqueix la persona i ens fa cada dia més grans. Comparteix amb els teus els hàbits de lectura i gaudeix-los al màxim. Ángela Gómez 2n BAT Pi i Margall, 51

Com cada any el Consell Català del llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT), proposa el Premi Protagonista Jove entre vuit obres. Et presentem un llibre de cada categoria. El primer també el podràs trobar en llengua castellana. Pots decidir en quina llengua llegir-la. Esperem que us agradin! Cavall de guerra/Caballo de batalla de Michel MORPURGO En una època en què les guerres sembla que es debatin en una pantalla de vídeojocs, se’ns fa estrany que no faci ni un segle que a les guerres la força dels cavalls fos del tot imprescindible. Sense cavalls, al front no hi haurien arribat ni armes, ni assistència, ni

PQPI Connection de Lluís Miret Noies i nois del PQPI d’lectricitat han estat convidats a participar en un campionat esportiu. L’entusiasme per anar d’excursió ni que sigui amb la condició d’haver de competir els envaeix i no veuen el moment de deixar aparcades les classes. Tot just arribar el PQPI d’electricitat es troba amb el

Sin noticias de Gurb de Eduardo Mendoza Dos extraterrestres son enviados a nuestro planeta con la misión de adoptar forma humana e investigar los usos y costumbres del lugar. Tras un aterrizaje caótico uno de los extraterrestres - del que no conocemos su nombre y que será nuestro narrador-, ordena a Gurb que adopte 58

aliments. Eren els cavalls els que arriaven els carros que ho transportaven per la terra torturada pels explosius, el fang i la neu. Així, quan esclata la Primera Guerra Mundial, el Joey, un preciós cavall de granja, és venut a l’exèrcit i enviat al front. A través dels ulls de l’animal podrem seguir la seva valentia als diferents fronts de guerra i reviure la seva meravellosa amistat amb el jove Albert, el granger que el va criar i estimar. Una narració de caire èpic i d’amistat considerada, hores d’ara, un clàssic i una de les millors dins el seu gènere.

PQPI de perruqueria local que es converteixen en supporters incondicionals i una vegada passat el tràngol del torneig en amics inseparables. Mentrestant hi ha hagut un atracament en una sucursal bancària de la ciutat i sense saber com el botí ha anat a parar a mans del PQPI d’electricitat motiu pel que s’estableix un estira i arronsa animat i divertit entre els nois, que s’embarquen a descobrir els autors del robatori, i l’inspector Robredo que els considera autors del delicte. Novel la divertida, col loquial, molt propera a com s’expressen els lectors.

la forma corpórea de Marta Sánchez para pasar inadvertido entre los lugareños. Escrito en forma de diario, Mendoza hace una mordaz crítica de la sociedad barcelonesa que se prepara para los Juegos Olímpicos y donde el poder público despilfarra cantidades ingentes en obras faraónicas abriendo más zanjas que en un campo de batalla. Es un libro ameno, de lectura fácil y ligera, y no sólo por la breve extensión de sus páginas si no por la exquisita ironía y mordacidad de Mendoza, las disparatadas situaciones que vive nuestro anónimo extraterrestre y las claras descripciones de la Barcelona de los años 90.

Pi i Margall, 51