El Martinet Febrer 2014

Page 1

elmartinet@elmartinet.cat www.elmartinet.cat

FEBRER 2014

III ÈPOCA

NÚM. 294

el cicle torna a començar L’ANC ES CONSTITUEIX A SANT MARTÍ ASSEMBLEES DE DIVERSES ENTITATS DEL MUNICIPI LA UE MARTINENCA, EN LLOCS D’ASCENS ENTREVISTA: XAVIER CADAFALCH LA REVOLTA DE LES QUINZENADES (1714) LA RETIRADA REPUBLICANA AL PENEDÈS (1939)


La Cuineta CAN RAFA

MENÚ PER A 4 PERSONES 20 € MENÚ NÚM. 1

MENÚ NÚM. 2

MENÚ NÚM. 3

MENÚ NÚM. 4

1 POLLASTRE 12 CANELONS 12 CROQUETES

1 POLLASTRE MACARRONS G. 12 CROQUETES

1 POLLASTRE ENSALADILLA RUSSA G. 12 CROQUETES

POLLASTRE 12 CANELONS ENSALADILLA RUSSA M.

MENÚ NÚM. 5

MENÚ NÚM. 6

1 POLLASTRE 12 CANELONS 12 PATATES AL FORN

MENÚ NÚM. 7

1 POLLASTRE 12 CROQUETES 12 PATATES AL FORN

POLLASTRE 12 CROQUETES 1 CALAMARS FREGITS

MENÚ NÚM. 8

12 MANDONGUILLES 12 PATATES AL FORN 12 CROQUETES

Av. Anselm Clavé, núm. 17 - 19, local 2 (La Cuineta) Tel. 93 899 02 69 - SANT MARTÍ SARROCA

Av. Josep A. Clavé, 90 Sant Martí Sarroca - Tel. 938 990 411

Odontologia general Estètica dental Implantologia Cirugia bucal Pròtesis fixes/removibles Ortodòncia infantil/adults Servei de sedació conscient Blanquejaments Periodònia Endodòncia

Tenim servei de podologia

Preus especials per a jubilats, parats, famílies monoparentals i nombroses. NOUS HORARIS: Dilluns, dimecres i dijous: de 9.30 a 13.30 i de 15.00 a 20.00 Dimarts: de 15.00 a 20.00 Dissabtes: de 9.30 a 16.00 h

T!!! SALU r la A L A REG cs regal pe s re e Fem x t que vosalt a it t n u!!! qua vulgue

Podòloga esportiva Podologia infantil Peu diabètic Tractament durícies, lesions i alternacions dels peus Estudi de la marxa, plantilles i altres tractaments Preu especial per a jubilats

PODOLOGIA

Tractaments:


SUMARI FEBRER 2014 III ÈPOCA - Núm. 294 El Niu. Editorial.................................................... pàg. 3 El Caliu social i cultural Informació d'entitats ........................................ pàgs. 4 a 9 Sarau polític. Partits polítics .............................. pàgs. 10 i 11 Esport saludable. Entitats esportives................ pàgs. 12 a 15 Fets i Gent. Notícies diverses ........................... pàgs. 16 a 18 Consell Comarcal............................................... pàg. 16 Quefers de la Casa del Poble........................... pàgs. 19 a 21 Dinamització Sociocultural ............................. pàg. 19 .Espai de la Gent Gran..................................... pàg. 19 . pàg. 19 .. Estadística, Decrets, Acords............................ pàgs. 20 Protagonistes Xavier Cadafalch........................ pàgs. 22 a 24 Avui Parlem........................................................ pàgs. 25 a 27 Pàgina Jove Siaj................................................. pàg. 28 Hi diuen la seva.................................................. pàgs. 29 a 35 Ressenyes de l’Alt Foix.................................... pàgs. 29 Recuperem la història ..................................... pàgs. 30 i 31 La retirada republicana del Penedès............... pàg. 33 i 33 Terços Amunt.................................................... pàg. 35 La Finestra Comunicats d’opinió........................ pàg. 36 a 39 Escudella... Ara fa 50 anys, 25 anys enrere...... pàg. 40 ... i Carn d’olla. El temps, el sol i la lluna, Telèfons d’interès .............................................. pàg. 41 Els acudits d’en Pañella .................................. pàg. 42

Identificació portada: Parcel·la de vinya entre Can Sogas i Can Lleó, a tocar de la carretera de Vilafranca a Sant Martí. Els ceps de Parellada de la vinya de Cal Montserrat tenen 40 anys.

Edició: Recerca històrica: Entrevistes: Informació:

Ismael Carbó Josep Matas Josep Anton Gabarron Rosa Domènech i Assun Domènch Josep M. Sala

Resum històric: Fotografia: Arxiu i reproducció fotogràfica: Lluís Gili Dibuix: Agustí Salvà Publicitat: Maria Antònia Lahuerta Arxiu bibliogràfic: Fiona Ellis Edició electrònica: Albert Tort Administració: Jeroni Rosell Articulistes i col·laboradors: Anna Rovira, Francesc Forcada, Isabel Torrents, Joan Galimany, Josep M. Farré, Josep M. Llop, Marite Evaristo, Martí Vallès, Marta Bayó i Vicenç Pañella. Repartiment: Albert Tutusaus, Família VenturaRovira, Jeroni Rosell, Joan Tort, Josep M. Llop, Josep Matas, Josep Sala, Josep Sivill, M. Antònia Lahuerta, Maria Palau, Martí Vallès, Miquel Folch, Montse Recasens, Rosa Domènech, Teresa Domènech i Assun Domènech. Edita: El Martinet, Associació d’Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca. Adreça postal: Apartat de correus 28, 08731Sant Martí Sarroca Bústia local: C/ Salvador Raventós, 15 Seu social: C/ Ferran Muñoz 14, 08731 – Sant Martí Sarroca Telèfons: 618 614 317 (Ismael Carbó), 638 237 905 (Josep Matas) i 669 768 869 (Jeroni Rosell) Correu electrònic: elmartinet@elmartinet.cat Web: www.elmartinet.cat

El Niu

/3

Febrer 2014 - Núm. 294

Disposats a reaccionar? És una ironia que la Unió Europea aixequi la veu i s’indigni per la decisió de Suïssa de restringir l’entrada de treballadors estrangers al seu territori. En canvi, els Estats del Nord d’Europa fan l’orni davant els problemes de fronteres marítimes que pateixen Itàlia i l’Estat espanyol. Europa s’indigna amb Suïssa perquè la seva restricció afecta alemanys, italians i francesos, principalment. Però quan hi ha morts africans a la Mediterrània que intentaven entrar a territori comunitari critiquen la catàstrofe humanitària, però es renten les mans a l’hora de posar damunt la taula, com tocaria, una política comú sobre immigració i asil polític. La hipocresia és una de les causes que la crisi econòmica s’hagi acarnissat tan durament amb els països del sud d’Europa. És hipòcrita, criminal i inepte causar la mort d’una quinzena de persones quan intentaven arribar nedant a la costa de Ceuta disparantlos bales de goma i altres materials antidisturbis. I és indignant negar després totes les evidències del que s’ha fet malament, com han intentat fer el ministre de l’Interior i el director de la Guàrdia Civil. La seva incapacitat d’explicar, fins i tot, coses injustificables no mereix altra reacció que la destitució dels seus càrrecs, si no fos que aquells que ho han de decidir semblen tan incompetents com els altres Incompetència i insensibilitat. Aquells que poden i haurien de prendre decisions i implicar-se en la solució d’aquests problemes no ho fan perquè, entre altres coses, no tenen darrere ningú que els exigeixi solucions. L’excusa és, per a tots plegats, que estem afectats per la crisi i hi ha prioritats. No és estrany, doncs, que amb el pretext de la crisi, la benzina, l’electricitat, els transports i els productes bàsics s’apugin mentre les administracions fan veure que es preocupen pel benestar general. A Sant Martí, la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana ha començat a caminar amb la prioritat principal d’empènyer el procés cap al dret a decidir i, per part seva, d’arribar fins a la independència de Catalunya. És una iniciativa que es planteja recordar a les diverses instàncies de poder de Catalunya, començant pels polítics, que hi ha un compromís marcat de donar la veu al poble. Convindrà estar amatents no tan sols a aquesta aspiració, sinó també a intentar garantir l’estat del benestar per a Catalunya. No és una tasca que sigui responsabilitat de l’ANC, però també podria emprendre-la perquè si mai arribem a tenir l’oportunitat de construir un país nou, ho hem de poder fer amb les millors condicions per tenir justícia social i una garantia d’igualtat en els aspectes bàsics de la convivència.

Col·laboren: Entitats i veïns de Sant Martí Sarroca

Ajuntament de Sant Martí Sarroca Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Fotocomposició i muntatge: Publicacions Penedès, SA Imprimeix: Gràfica Evanna, SL Tiratge: 625 exemplars D.L.: B.15.525 – 1982

( ) Associats a l’ACPC Els articles signats exposen només l’opinió dels autors. Per a la publicació de qualsevol carta o article, l’escrit ha d’anar signat per l’autor encara que sigui amb pseudònim. Caldrà que sigui lliurat a l’equip de redacció 10 dies abans que el butlleti sigui publicat. La redacció es reserva el dret de resumir els articles quan sigui necessari.

03 Editorial.indd 3

19/02/2014 12:45:39


ACHIO TEAM 4X4 T MARTÍ SARROCA

4 / Febrer 2014 - Núm. 294 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA ROVIRA ROJA Millores a les antigues escoles de la Rovira Roja L’Ajuntament realitza obres al local social de la Rovira Roja (les antigues escoles) des de primers de febrer per tal de dotar el local d’un aïllament tèrmic modern i més efectiu i millorar algunes instal·lacions. En unes obres previstes per a uns dos mesos, les parets interiors del local seran revestides amb material de Pladur i llana de roca. Al mateix temps, també és previst d’abaixar l’alçada del sostre i el terra s’aixecarà per tal de situar les rajoles al mateix nivell que l’exterior. Igualment, l’escenari de la sala també serà arranjat. Els lavabos es refaran i s’ampliaran per tal d’adaptar-los a la normativa per l’ús de persones discapacitades. Les finestres de l’edifici també es canviaran i se’n posaran de noves amb material de PVC i amb doble vidre. La realització d’aquestes obres s’aprofitarà també per millorar les instal·lacions d’aigua i d’electricitat i per repassar tota la façana exterior, per tal de millorar el revestiment, i pintar-la.

04 a 09 Caliu.indd 4

El Caliu social i cultural SMS COUNTRY CLUB

Ballada pel Sàhara Aquest mes de febrer ha estat marcat per força activitats al voltant del ball country i, com ja sabeu, l’entitat del poble SMS COUNTRY CLUB intenta, per tots els mitjans, estar junt amb altres grups del país gaudint de bona música i diversió per a tothom. La festa més sonada ha estat la ballada pel Sàhara que va tenir lloc a Sant Joan Despí el passat 9 de febrer, d’onze del matí a dues de la tarda al poliesportiu Ugalde (prop dels estudis de TV3). La ballada va ser organitzada per Camins Solidaris de l’esmentada població amb el suport del seu Ajuntament, la Pilar Pérez i el seu grup Avançats. Pel mòdic preu de 5 €, teníem dret a una beguda i la participació en una rifa. Camins Solidaris és una ONG amb seu a Sant Joan Despí que va néixer l’any 1996, quan un grup de famílies acollidores de nens i nenes sahrauís va decidir continuar treballant per aquest poble. Com cada any, promouen el projecte “Vacances en pau”, on famílies de la població acullen a casa seva nens i nenes sahrauís d’entre 8 i 12 anys durant els mesos de juliol i agost. El projecte és un símbol de solidaritat i un clam per la pau, contra la injustícia i la guerra. Aquest projecte pretén donar a aquests infants la possibilitat de veure moltes coses que fins ara només coneixen en els llibres (rius, muntanyes, el mar, etc.). Les condicions de vida als campaments de refugiats són extremes: temperatures superiors als 50 graus a l’estiu i baixíssimes durant les nits d’hivern; amb manca d’aigua corrent i llum elèctrica. A tot això, s’hi ha de sumar la manca d’alimentació creixent, vestit i, en definitiva, dels productes més bàsics. Un dels sectors més afectats per aquestes difícils condicions de vida són els infants, que en moltes ocasions no tenen cobertes les necessitats més bàsiques per al seu bon creixement i desenvolupament personal. Per la qual cosa el projecte d’acolliment temporal “Vacances en pau” es fa cada any més necessari. S’aprofita la seva estada amb nosaltres per tal de detectar possibles problemes de salut i proporciona als nens una atenció mèdica i una alimentació equilibrada. Per més informació sobre l’acolliment d’infants sahrauís, us podeu posar en contacte a: csolidaris@gmail.com

19/02/2014 11:36:29


/5

El Caliu social i cultural

Febrer 2014 - Núm. 294

L’AGENDA MARTINENCA DE MARÇ 2014 DIA

ACTE

HORA

LLOC

ORGANITZADOR

Futbol veterans

10:00

Camp municipal

UE Martinenca

Futbol Quarta Catalana

12:00

Camp municipal

UE Martinenca

Arribada de la Reina del Carnaval i el Rei Carnestoltes i Pregó

13:00

La Placeta

Comissió de Festes

Concentració de carrosses i comparses

17:00

Av. del Castell

Comissió de Festes

XV Rua de Carnaval

18:30

Av. del Castell

Comissió de Festes

Caminada popular

09:00

Parc de la Pau

El Martinet

FEBRER Diumenge 23

MARÇ Diumenge 2

Dissabte 8

Diumenge 9 Dissabte 15

Diumenge 16

Dissabte 22

Vòlei sènior Quarta Divisió Grup B

12:00

Pavelló poliesportiu

Club Vòlei Sant Martí

Record a Salvador Puig Antich

17:00

L’Escletxa Fosca

Casal Popular

Carnaval infantil amb Pica-Picarol

19:00

El Centre

Comissió de Festes

Exposició Dia de la Dona Treballadora

tot el dia

L’Escletxa Fosca

Casal Popular

Vòlei infantil (JESPE)

12:00

Pavelló poliesportiu

Club Vòlei Sant Martí

Vòlei cadet Lliga Preferent

10:00

Pavelló poliesportiu

Club Vòlei Sant Martí

Xerrada “Recordant Salvador Puig Antich”

18:00

L’Escletxa Fosca

Casal Popular

Ball de saló amb el grup Cafè Trio

19:00

El Centre

El Centre

Futbol benjamí 7 Tercera Divisió

10:00

Camp municipal

Futbol base UE Martinenca

Futbol infantil Segona Divisió

11:15

Camp municipal

Futbol base UE Martinenca

Futbol juvenil Segona Divisió

13:00

Camp municipal

Futbol base UE Martinenca

Vòlei sènior Quarta Divisió Grup B

16:30

Pavelló poliesportiu

Club Vòlei Sant Martí

Carnaval infantil amb el Mag Jerry

17:30

Centre CiR La Bleda

Centre CiR La Bleda

Vòlei veteranes (JESPE)

19:00

Pavelló poliesportiu

Club Vòlei Sant Martí

Futbol aleví Tercera Divisió

10:00

Camp municipal

Futbol base UE Martinenca

Futbol sènior Quarta Catalana

12:00

Camp municipal

UE Martinenca

Ball de saló amb l’orquestra Almas Gemelas

19:00

El Centre

El Centre

Vòlei cadet Lliga Preferent

10:00

Pavelló poliesportiu

Club Vòlei Sant Martí

Taller sobre Stop-MOTION

17:30

L’Escletxa Fosca

Casal Popular

Diumenge 23

Ball de saló amb el grup Stres Band

19:00

El Centre

El Centre

Dissabte 29

Taller de dansa Gipsy

18:00

Escoles dels Hostalets

Comissió de Festes Can Lleó i Hostalets

Xerrada Dieta vegetariana i salut

18:00

L’Escletxa Fosca

Casal Popular

Visual Art F

O

T

O

Foto & Video

Av. Catalunya, 18 - Tel. 93 817 39 20 08720 Vilafranca

04 a 09 Caliu.indd 5

19/02/2014 11:37:01


6/

El Caliu social i cultural

Febrer 2014 - Núm. 294

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA L’alegria de l’Evangeli Aquest és el títol de l’exhortació apostòlica del papa Francesc “donat a Roma, prop de sant Pere, en la clausura de L’Any de la Fe, el 24 de novembre, solemnitat de Jesucrist, Rei de l’univers, de l’any 2013, primer del meu pontificat”. Qui vulgui pot llegir el text sencer a través d’Internet o, si ho prefereix, en paper, en la col·lecció “Documents del magisteri” d’editorial Claret, amb el títol “La joia de l’alegria”. Com que el document és prou llarg, m’ha semblat que potser alguns lectors d’El Martinet agrairan de poder llegir un petit resum, o millor, alguns extractes del document, dividit en una introducció i cinc capítols, que anirem publicant en les edicions dels pròxims mesos. (Nota: Les lletres negretes són nostres.) Mn. Miquel Introducció: “El gran risc del món actual, amb la múltiple i aclaparadora oferta de consum, és una tristesa individualista que brolla del cor còmode i avar, de la recerca malaltissa de plaers superficials, de la consciència aïllada. Quan la vida interior es clausura en els propis interessos, ja no hi ha espai per als altres, ja no hi entren els pobres, ja no s’escolta la veu de Déu, ja no es gaudeix de la dolça alegria del seu amor, ja no batega l’entusiasme per fer el bé. Els creients també corren aquest risc, cert i permanent” (n. 2). “El bé sempre tendeix a comunicar. Tota experiència autèntica de veritat i de bellesa busca per si mateixa la seva expansió, i qualsevol persona que visqui un profund alliberament adquireix més sensibilitat davant les necessitats dels altres. Comunicant, el bé s’arrela i es desenvolupa “(n. 9). “Per tant, l’evangelitzador no hauria de tenir permanentment cara de funeral. Recobrem i fem créixer el fervor, ‘la dolça i confortadora alegria d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes (...) I tant de bo el món actual -que busca de vegades amb angoixa, de vegades amb

M A ALUMINIS E Finestres, persianes, mosquiteres, L mampares bany, reixes ballesta, tendals, miralls, cortines, etc.

Tels. 938 99 08 64 679 19 74 78

04 a 09 Caliu.indd 6

esperança- pugui així rebre la bona nova, no a través d’evangelitzadors tristos i desanimats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l’Evangeli, la vida dels quals irradia el fervor dels qui han rebut, sobretot en si mateixos, l’alegria de Crist” (n. 10). “Tots tenen el dret de rebre l’Evangeli. Els cristians tenen el deure d’anunciar-lo sense excloure ningú, no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una alegria, assenyala un horitzó bell, ofereix un banquet desitjable. L’Església no creix per proselitisme sinó «per atracció» “(n. 14). Capítol I: La transformació missionera de l’Església “L’Església en sortida és la comunitat de deixebles missioners que primeregen, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen. ‘Primerejar’: disculpeu aquest neologisme. La comunitat evangelitzadora experimenta que el Senyor va prendre la iniciativa, l’ha primerejada en l’amor (cf. 1Jn 4,10), i, per això, ella sap avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar als encreuaments dels camins per convidar els exclosos. Viu un desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva. ¡Atrevim-nos una mica més a primerejar!” (n. 24) “Somio amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en un camí adequat per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació” (n. 27 ). “En el seu constant discerniment, l’Església també pot arribar a reconèixer costums propis no directament lligats al nucli de l’Evangeli, alguns molt arrelats al llarg de la història, que avui ja no són interpretats de la mateixa manera i el missatge no sol ser percebut adequadament. Poden ser bells, però ara no presten el mateix servei amb vista a la transmissió de l’Evangeli. No tinguem por de revisar-los. De la mateixa manera, hi ha normes o preceptes eclesials que poden haver estat molt eficaços en altres èpoques però que ja no tenen la mateixa força educativa com a formes de vida” (n. 43). “Sortim, sortim a oferir a tots la vida de Jesucrist. Repeteixo aquí per a tota l’Església el que moltes vegades he dit als sacerdots i laics de Buenos Aires: prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats” (n. 49). NOTA D’AGRAÏMENT Durant la segona quinzena de gener, la parròquia -seguint les indicacions de Càritas arxiprestal- va fer una campanya de recollida d’aliments amb motiu de les passades festes de Nadal. La campanya fou seguida per nombroses famílies que aportaren una gran quantitat d’aliments, que a finals de gener foren lliurats al banc d’aliments de la mateixa Càritas arxiprestal, de Vilafranca del Penedès, que ens ha fet arribar una nota d’agraïment, de la qual ens fem ressò en aquestes ratlles. Avui, més que mai, la vida cristiana passa per aquests gestos de solidaritat amb les famílies que passen moments difícils per aquesta tan llarga crisi (alguns en diuen “estafa”) que no sabem ni podem preveure quan s’acabarà. A tots els qui hi heu col·laborat: MOLTES GRÀCIES! Mn. Miquel DEFUNCIONS:

C/ Terra Blanca, 2 08731 Sant Martí Sarroca aluminismanel@gmail.com

Dia 3 de gener de 2014: Joan Brunet i Carbó, de 87 anys. Dia 22 de gener: Montserrat Marimon i Raventós, de 85 anys. Dia 31 de gener: Josep Figuerola i Sivill, de 80 anys.

19/02/2014 11:37:19


El Caliu social i cultural

/7

Febrer 2014 - Núm. 294

CENTRE CULTURAL I RECREATIU LA BLEDA

Assemblea anual de socis El Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda va celebrar el passat 26 de gener l’Assemblea anual de socis i sòcies per decidir sobre les activitats i l’estat de comptes de l’últim any i procedir a una renovació parcial de la junta. Entre els temes debatuts per l’Assemblea, a més de l’aprovació de l’acta de la reunió anterior, figurava la restauració de la façana del local social, que s’ha realitzat al desembre i ha culminat aquest gener. Després de l’Assemblea, la junta de la societat ha quedat constituïda de la següent manera: President: Sergi Martí, que substitueix Joan Sala. Vicepresidenta: Núria Soler, que assumeix el càrrec d’Anna Ràfols. Secretària: Anna Ràfols, que substitueix Elisenda Papiol. Tresorer: Joaquim Ayala. Vocals: Glòria Ràfols, Joan Ràfols, Roger Guaus i Joan Marc Sala. Aquests dos últims han entrat a la junta com a relleu de Xavier Colet i Jordi Roca. Carnaval infantil el 15 de març A més de concloure les obres de restauració de la façana de l’edifici social, la nova junta ha començat a preparar ja la festa del Carnaval infantil, que se celebrarà el 15 de març, de 6 a 8 de la tarda. La festa comptarà amb l’espectacle del Mag Jerry.

XAVIER RUS Tècnic de sistemes

Peixets Sònia

93 899 04 01 - 639 35 11 82

Anselm Clavè, 70 - Tel 93 899 03 79 08731 Sant Martí Sarroca

Anselm Clavé 59 Bis - 08731 Sant Martí Sarroca

04 a 09 Caliu.indd 7

xavi@arsserveis.com

Reparació i venda d’equips informàtics

19/02/2014 11:37:42


8 / Febrer 2014 - Núm. 294 Casal Popular L’Escletxa Fosca Agenda d’activitats MARÇ: 2/03/2014 --- RECORD A SALVADOR PUIG ANTICH (40 anys de l’assassinat) a les 17 h: PASSI DE LA PEL·LÍCULA: SALVADOR PUIG ANTICH 8/03/2014 --- DIA MUNDIAL DE LA DONA TREBALLADORA. tot el dia: EXPOSICIÓ a les 18 h: RECORDANT SALVADOR PUIG ANTICH (40 anys de l’assassinat). Xerrada a càrrec de: Pere Zanuy Rogés (portaveu i fundador de la Plataforma Cívica que demana la revisió del procés judicial militar). Tot seguit, actuació musical a càrrec del cantautor: La Duda del Duende. 22/03/2014 --- XERRADA INFORMATIVA DEL NOU TALLER DEL CASAL: STOP-MOTION a les 17.30 h: a càrrec d’Adelaïda STOP-MOTION és una tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l’objecte es mogui. 29/03/2014 --- XERRADA: DIETA VEGETARIANA I SALUT. (De la teoria a la pràctica) a les 18 h: a càrrec d’Eva Mogas Xartó, diplomada en Infermeria i màster en Nutrició i Salut. (Degustació per tots/es els assistents d’un menú vegetarià.) NOTA: Actes adreçats a militants, simpatitzants, socis i col·laboradors.

DIABLES ARISTOIS 30è Aniversari dels Diables Aristois Es busquen exdiables de la colla. També, vestits de diable, samarretes, material fotogràfic i audiovisual o qualsevol altre objecte relacionat amb la colla. Correu electrònic de contacte: diablesaristois@gmail.com

04 a 09 Caliu.indd 8

El Caliu social i cultural SARROCA RÀDIO

Nous programes per ampliar la graella Amb l’inici del 2014 hem ampliat la graella de Sarroca Ràdio amb dos programes més de producció pròpia, realitzats per martinencs. Un d’ells és No limits, musical conduït per Pol Retamal i Oriol Búrdalo, que es pot escoltar els dissabtes de 6 a 7 de la tarda i els diumenges de 10 a 11 de la nit. L’altre és Hell Raiser, programa de l’actualitat del panorama rock d’àmbit internacional, conduït per Ricard Colom, que es pot escoltar els divendres de 7 a dos quarts de 8 del vespre; els dissabtes de 2/4 de 8 a 9 del vespre i els diumenges de 2/4 de 10 a 10 de la nit. Per altra banda, segueixen els programes emblemàtics com Country Club del Franky i el magazín Sarroca al Dia del Toni Godino. El contingut d’aquest darrer programa en aquestes setmanes ha estat el següent: - 10 de gener de 2014 (programa número 13 de la quarta temporada): Primer programa del 2014. Entrevista a Íngrid Rubio, artista local autora de diferents murals. El Bernat, de professió veterinari, és el segon entrevistat i respon a les preguntes formulades pels alumnes de l’Institut de Sant Martí. Música i notícies locals completen el programa. - 17 de gener de 2014 (programa número 14 de la quarta temporada): Entrevista a l’alcalde Ramon Carbó, com a representant de CiU. El Jaume Montserrat, de professió lampista, respon a les qüestions que formulen els alumnes de l’Institut Alt Foix. Música i esports completen el programa. - 24 de gener de 2014 (programa número 15 de la quarta temporada): Entrevista als representants de la CUP a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca. Abans, el Jordi Cercó, del restaurant Sant Jordi - Ca la Katy, ens dóna uns consells gastronòmics. Música, esports i notícies locals completen el programa. - 31 de gener de 2014 (programa número 16 de la quarta temporada): Conjuntament amb els alumnes de l’Institut Alt Foix, entrevista a l’advocada Àngels Rus. Seguidament, entrevista al Josep Tort, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Sant Martí. Música, esports i notícies completen el programa. - 7 de febrer de 2014 (programa número 17 de la quarta temporada): Conversa amb la Montse Raventós, podòloga, que ens dóna consells sobre com cuidar els nostres peus. Després, el Pere Cano i el Josep Porcell, del PSC a l’Ajuntament de Sant Martí, comenten la vida política en l’àmbit nacional i local. Música, esports i notícies locals completen el programa. - 14 de febrer de 2014 (programa número 18 de la quarta temporada): Segona edició de la secció “A Cegues”, on es tasta i es parla sobre un vi, les sensacions que aporta i la seva fitxa tècnica, amb el Joan Hurtado “Canano” i el Joan Morell de Cal Diari. Després, l’Ana-Rut Sánchez ens parla sobre la seva professió d’infermera. Música, esports i notícies completen el programa. Tots els programes de producció pròpia es poden tornar a escoltar a través del web www.santmartisarroca.cat, dins la pestanya Sarroca Ràdio.

19/02/2014 11:38:00


/9

El Caliu social i cultural SOCIETAT CULTURAL I RECREATIVA

Assemblea General Ordinària El Sr. President, Josep Anton Domènech, dóna per començada l’assemblea a les 21:38 h del dia 25 de gener. No es presenta cap llista de socis. Llista proposada per la junta: Enriqueta Mir, Núria Soler, Montserrat Vidal, Anna M. Martínez, Dolors Raventós, Pepita Bargués. Suplents: Carlos Sivill, Diana Caralt. Resultats de l’escrutini i proclamació del nou president i sotspresident Total vots: 82 Vots favorables: 80 Vots en blanc: 2 Vots nuls: 0 Es va proclamar com a nou president el Sr. Valeri Mallol Bernaus i com a sotspresidenta, la Sra. Enriqueta Mir. Fets socials importants: Millorar la calefacció amb nous conductes a tota la sala. Adequar la llicència d’activitats (en projecte). Tots els membres de les entitats que no siguin socis han de pagar una quota de 5 €. A les 22:15 h és dóna per acabada la reunió Tots els membres: Josep Anton Domènech, Valeri Mallol, M. Remei Rovira, Jaume Rafecas, M. Isabel Megino, Manel Romanos, Josep M. Gasol, Miquel Bargués, Pepita Bargués, Dolors Raventós. Nova junta del Centre 2014 PRESIDENT: SOTSPRESIDENTA: SECRETÀRIA: SOTSSECRETÀRIA: TRESORER: SOTS-TRESORERA: VOCAL 1: VOCAL 2: VOCAL 3: VOCAL 4:

VALERI MALLOL ENRIQUETA MIR M. ISABEL MEGINO MONTSERRAT VIDAL JAUME RAFECAS NÚRIA SOLER ANNA M. MARTÍNEZ MANEL ROMANOS DOLORS RAVENTÓS PEPITA BARGUÉS

Els veïns poden amb un alcalde prepotent i obtús Una planificació urbanística mal plantejada obliga a extreure’n lliçons per tal de gestionar millor la del nostre poble. Pensem com els veïns i veïnes d’un barri burgalès (Gamonal) han fet retirar una actuació urbanística que el seu alcalde duia al seu programa electoral i era del tot legal. Una única solució que genera confrontació obliga per si mateixa a ser replantejada. La participació dels veïns, ara ja farts de les posicions enrocades de l’alcalde, hauria de fer entrar en raó els seus governants i ser convocats a processos d’escolta activa per extreure’n les autèntiques necessitats i iniciar els projectes apropiats per un desenvolupament sostenible i harmònic. El perill de portar a la ruïna el barri, el perfil mitjà a la franja de jubilats, també l’actual crisi econòmica i, sobretot,

04 a 09 Caliu.indd 9

Febrer 2014 - Núm. 294

Programa d’actes Diumenge 2 de març Carnaval infantil

A les 7 h tarda Amb el grup d’animació Pica-Picarol Balls de saló

Diumenge 9 de març

A les 7 h tarda Ball Amb el grup CAFÈ TRIO

Diumenge 16 de març A les 7 h tarda Concurs de Ball Amb l’orquestra ALMAS GEMELAS Diumenge 23 de març A les 7 h tarda Ball Amb el grup STRES BAND Diumenge 30 de març A les 7 h tarda Ball COTTEL

Taller de Dansa Gipsy Dissabte dia 29 de març, a les 18 h, a les antigues escoles dels hostalets. Per a tots els nivells. Durada: una hora i mitja aproximadament Es recomana portar faldilla amb vol Preu del taller: 8 € Més informació als telèfons: Olga: 666714720 Laura; 677707828 Organitza: Comissió de Festes Can Lleó i Hostalets Col·labora: Ajuntament de Sant Martí Sarroca

l’esclat de la bombolla immobiliària i especulativa obliguen a contextualitzar un projecte de fa més de trenta anys. Demanem i exigim transparència en la inversió de recursos econòmics públics que fa l’Ajuntament en el cas, donada la perillositat de la col·lisió dels interessos polítics i immobiliaris enfront dels ciutadans, posant en risc aquests recursos que es podrien dedicar a necessitats més urgents de la majoria de veïns. Entendre per part dels martinencs i martinenques que els recursos gastats en contra de la lluita dels veïns de la Bleda i el cost desmesurat del projecte causen danys en l’aplicació d’aquests diners a altres recursos i inversions que podrien repercutir, ara mateix, en benefici de tots. L’administració amb el seu alcalde al davant, utilitzant els recursos econòmics de tots, picona els veïns en una lluita digna i legítima per no ser arruïnats i en la preservació del territori. Així doncs, posem sobre la taula un fet cru, i a qui beneficia tot això? NO HO PODEM PAGAR, SANT MARTÍ SARROCA TAMPOC Rectifica Ramon Carbó!

19/02/2014 11:38:19


10 /

Sarau polític

Febrer 2014 - Núm. 294

AGRUPACIÓ LOCAL SOCIALISTA Conflictes innecessaris per després fer veure que “perdonen vides” L’actitud del govern de CiU a Sant Martí, protagonitzat massa sovint per les ja conegudes formes de fer de Ramon Carbó, ens porta una vegada més a veure astorats com el govern perd el temps amb conflictes inútils que no solucionen cap problema per Sant Martí, ans el contrari. L’única raó de ser d’aquests conflictes, totalment evitables, és fer peregrinar martinencs i martinenques davant l’alcalde i els regidors de CiU per intentar demostrar que tenen el control i, depèn de com, fer veure que es “perdonen vides” a mitges. Histèries d’altres temps que només els martinencs podem canviar col·lectivament. Un nou episodi de tot plegat s’ha viscut amb el Col·lectiu de Joves. Després de multar un grup de joves acusant-los d’alteració de l’ordre públic, seguit d’un serial lamentable que probablement pot acabar de nou en vies judicials. De nou, i ja en van uns quants, més diners dels martinencs llençats en embolics completament evitables. Ens preocupa aquesta situació perquè perjudica la nostra societat civil, la capacitat i l’empenta de moltes persones per fer coses, i perquè perjudica el futur de les nostres entitats, moltes de les quals, en funció del que pensen o del que proposen en benefici de l’activitat al municipi, han de viure aquests conflictes en comptes de sentir-se acompanyades en la seva tasca essencial. Contra la regressió del municipalisme que impulsa el PP Els socialistes considerem el municipalisme com la base de la nostra acció política des de fa molts anys. La llei que ha aprovat el govern del PP, que pretén “racionalitzar” els ens locals, és un atac sense precedents al concepte d’autonomia local. Per això, els socialistes demanarem al ple municipal l’adhesió de l’Ajuntament a la proposta de presentar un conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. Ens cal que molts municipis de l’Estat donin suport a aquesta proposta, per tal que pugui tenir èxit, i per això esperem que el ple voti a favor d’aquesta iniciativa que ja havíem tractat en els plens anteriors. Toca anar més enllà, i farem el que calgui per demanar que s’aturi una reforma que suposa un canvi de paradigma en la consideració cap als ens locals. Pere Cano serà el nou regidor socialista a l’Ajuntament El grup socialista a l’Ajuntament canviarà de cara el pròxim mes de març, després de la renúncia del fins ara regidor Josep Porcell. El número 2 de la candidatura del col·lectiu socialista a Sant Martí, Pere Cano, serà el nou regidor. Aquest canvi suposa també un relleu generacional al capdavant de la representació del col·lectiu socialista a l’Ajuntament i seguirà amb la voluntat de mantenir amb força la identitat dels i les socialistes a Sant Martí i la seva tasca, que ha estat present activament en la història democràtica del nostre poble i en el progrés de Sant Martí. Aprofitem aquest espai per agrair públicament a en Josep Porcell la feina feta a dia d’avui com a regidor, tot sabent que continuarà treballant activament per al projecte socialista a Sant Martí. Així mateix, encoratgem tots els progressistes a formar part i a sumar en aquest projecte. Som-hi.

ALTERNATIVA MARTINENCA

Sant Martí Sarroca, 4 de gener 1714. Ni oblit ni perdó Aquests dies s’ha fet memòria de la caiguda de Barcelona davant les tropes feixistes el 26 de gener del 1939, i de l’inici de la commemoració dels fets de 1714 a través dels actes del Tricentenari. Però també hi ha altres esdeveniments notables sense gaire ressò que a vegades queden plens de pols en els llibres d’història. Des de la CUP de Sant Martí Sarroca no podem deixar acabar aquest gener sense retre un sentit homenatge i recordatori a uns fets no gaire coneguts i ocorreguts al nostre poble el gener de fa 300 anys, seguint la recerca de Salvador Llorac i Santis que recull al llibre Sant Martí Sarroca, pòsit del temps. El 4 de gener de 1714 Sant Martí Sarroca va dir prou a les Quinzenades (les exaccions de guerra dels borbònics) i va ser el primer poble que es llançà a les armes. Cap dels seus veïns es va acostar a pagar aquests impostos a Vilafranca, on el comandant militar, recelós d’una omissió tan unànime, va enviar cap a Sant Martí 150 soldats amb ordre de recaptar els impostos a punta de baioneta. Però cap soldat va arribar al poble. Els martinencs van fer voleiar les campanes a toc de sometent i al crit de “via fora, lladres” es van aplegar a la plaça tots els homes útils i van parar una emboscada als soldats al camí de Vilafranca abans que poguessin arribar al poble. Els van perseguir a tir de trabuc fins a abatre’ls a gairebé tots, en van tornar ben pocs a Vilafranca. Això va passar aquell 4 de gener de 1714. Sant Martí Sarroca ha passat a la història per haver estat el primer focus de revolta popular contra l’administració borbònica. Des d’allà, la revolta es va anar estenent per tot Catalunya. L’Ajuntament mai no ha fet esment ni honrat amb cap homenatge aquests fets i esperem des de la CUP treure una mica la pols i poder convertir el 4 de gener en un dia solemne. Per altra banda, el castell de Sant Martí va ser un dels darrers baluards de resistència contra l’exèrcit de Felip V i va haver de capitular, juntament amb el castell de Cardona, el 18 de setembre d’aquell any, una setmana després de Barcelona. És per això que volem recordar aquells homes i dones que van lluitar i resistir contra les tropes borbòniques el 1714, del 4 de gener al 18 de setembre, al poble de Sant Martí Sarroca. Esperem també agafar exemple de la seva força i ser un digne relleu en la lluita contra les injustícies que succeeixen en aquest poble, vinguin del consistori, de la Generalitat o d’Espanya. Per altra banda, també aquests dies hem vist com PP i Unió eviten la retirada de la llei de l’avortament de Gallardón, la llei de l’avortament més restrictiva des del 1985. Les dades demostren que l’índex d’avortaments és inferior en aquells països on les lleis són més permissives. En canvi, els dogmàtics conservadors, mentre teoritzen sobre el dret dels que encara han de néixer, pretenen mantenir el control social i sobre el cos de les dones, intentant prohibir, fins i tot, l’educació sexual i l’ús de mètodes anticonceptius. Així que l’avortament de nou passarà a la clandestinitat, i no només això, ja que ni tan sols les “píndoles de l’endemà” ni les clíniques es podran publicitar, tornant així a aquells temps foscos on només podia avortar qui tenia diners i qui no en tenia es jugava la vida en la clandestinitat. Per enèsima vegada, el govern del PP intenta estendre el seu control sobre el cos de les dones, abans tutoritzades pel pare, el marit i el capellà. Ara els tutors pretenen ser el govern del PP amb la base ideològica de la Conferència Episcopal i dels sectors ultraconservadors de la dreta. Fins on hem de retrocedir per deixar de tolerar aquest govern de mediocres? INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME http://santmartisarroca.cup.cat/ amcupsms@gmail.com

10 i 11 Sarau polític.indd 16

19/02/2014 12:31:27


/ 11

Sarau polític GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA i UNIÓ Dretsi deures Les obres del nou institut avancen a bon ritme per complir el termini d’estar acabades al desembre d’aquest any. Al gener ja han començat a remoure la terra per als fonaments. Després de tants anys d’espera, és tot un èxit per a Sant Martí Sarroca ser dels pocs municipis afortunats a rebre inversions d’aquest tipus en temps de crisi. Ha calgut acceptar algun sacrifici, com ha estat prescindir d’un gimnàs propi per abaratir les obres, però almenys ha servit per desencallar la decisió d’iniciar l’edifici. Darrerament hem escoltat algunes crítiques per haver acceptat aquesta rebaixa, però entre que no es construeixi el gimnàs o que no es construeixi tot l’edifici, trobem que és més assenyada la primera opció. A més, l’Ajuntament cedirà l’espai del pavelló municipal per a les classes esportives. Criticar els qui prenem decisions és molt fàcil, però cal conèixer els fets abans de mostrar-se contrari. En l’article del PSC del mes passat trobem una queixa contra l’actitud passiva de l’equip de govern davant l’activitat que es desenvolupa a les antigues naus del BBVA i que va ser notícia per TV3. El representant del PSC, ja dimitit, coneixia perfectament tots els fets des de feia dos anys, ja que aquest tema s’ha explicat clarament a tots els grups polítics. L’Ajuntament va posar la situació en mans del jutge en data 18 de setembre de 2012, de seguida que en va tenir constància. Una altra cosa és que el món judicial sigui molt lent o que hi hagi un buit legal per a casos com aquest, però és innegable que des de l’Ajuntament hem actuat correctament en tot moment i ens dol que les crítiques arribin de partits polítics que ja n’estaven informats. O potser és que el PSC pateix una manca de comunicació interna tan gran que no hi havia connexió entre el seu antic representant i els redactors de l’article. Ara que acaben de canviar el seu regidor al consistori, esperem que tingui una predisposició més oberta i constructiva i l’encoratgem perquè així sigui. Els qui no canvien l’estil són els redactors d’El Martinet. La seva línia editorial del nou equip segueix sent una constant parcialitat vers els afers que afecten l’Ajuntament, però més barroera, amb casos tan mesquins com tallar l’alcalde en la foto de grup que se’ls va proporcionar per il ·lustrar la notícia de la campanya Cap infant sense joguina. Només demanem coherència. Es pot criticar quan fem les coses mal fetes, però no per costum sense valorar les decisions correctes i beneficioses. Els màxims exponents de manca de coherència són els de la CUP, que demanen transparència i obren un local passant per alt la legalitat (només cal preguntar-ho als serveis tècnics municipals o als mateixos assessors jurídics de la CUP). Ens indigna especialment la bel ·licositat general de la CUP quan els estenem la mà en temes que creiem que són del seu interès, com el dels pisos buits: des d’alcaldia es van mantenir converses amb els representants de la CUP per buscar una bossa de pisos buits i destinar-los als més necessitats i se’ls va oferir poder-hi participar. En canvi, al seu article del mes passat s’expressen com si aquestes converses no haguessin existit, amb la clara intenció d’erosionar la solvència i la gestió de l’equip de govern. Tots tenim el dret de ser crítics, però també tenim el deure de ser justos amb les decisions que prenem els qui tenim el repte de governar. L’oposició ens critica el tarannà democràtic, però precisament el que regeix la democràcia és el compliment de les lleis i la normativa vigent. I això val tant per als grans com per als joves. La democràcia es basa en l’equilibri entre drets i deures.

10 i 11 Sarau polític.indd 17

Febrer 2014 - Núm. 294

esquerra

SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

El gran negociador L’alcalde Ramon Carbó, al capdavant de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, contribueix a reduir els costos de la construcció del nou edifici de l’institut del nostre municipi a costa de menystenir els col·lectius del centre: professorat, alumnes i famílies i, per descomptat, també els mateixos veïns del municipi. El cert és que des de fa molts anys, més de vuit per concretar, el nostre municipi ha estat a l’espera de la construcció del nou edifici per donar cabuda als alumnes d’Educació Secundària Obligatòria del nostre municipi i dels municipis de Torrelles, Pontons i Guardiola de Font-rubí i d’altres alumnes de la comarca que, per un motiu o un altre, els seus pares han decidit portar-los al nostre centre. Fixem-nos bé que durant tots aquests anys (8) nosaltres, els veïns de Sant Martí, hem cobert el cost econòmic que suposa la neteja i manteniment de les nostres instal·lacions esportives municipals en benefici de l’ús per a les necessitats de l‘institut. No n’hem fet pas cap retret. S’havia de fer mentre que el nou centre no es construís; però ara, i com gran victoriós de la negociació, resulta que l’alcalde i el seu brillant equip de govern donen per bo un projecte que esborra un espai importantíssim per al centre com és el gimnàs, un espai vital per poder desenvolupar amb normalitat la planificació pròpia de les activitats lectives, les extraescolars, les activitats col·lectives organitzades per l’ AMPA o pel mateix centre fora de les hores lectives, etc. Les famílies fa dos cursos van renunciar al servei de menjador per tal d’estalviar costos al centre en matèria de calefacció i d’electricitat, utilitzant menys hores els espais que hi havia cedits pel nostre municipi (camp de futbol, etc.), amb l’esperança posada en la ràpida construcció del nou edifici sense retallades en el projecte ni retards. Han passat gairebé dos cursos i ara ens diuen que l’espai del gimnàs no es farà, tot perquè el gran negociador, el nostre alcalde, diu que ha “negociat” fins i tot amb Presidència. Quin tip de riure... Amb majoria absoluta de CiU al Parlament de Catalunya, encara estaríem esperant notícies del començament de la construcció del nou institut. Però aquest gran negociador ha demanat el parer al claustre de professors i a la direcció? Als alumnes? A les famílies? A qui ha consultat aquesta retallada d’espai? Tots volem més explicacions i els veïns de Sant Martí hem d’exigir més transparència. Quin és l’estalvi que suposa no fer aquest espai? Quan s’ha compromès el Departament d’Ensenyament a fer el gimnàs i quin serà el seu cost? I per al municipi de Sant Martí Sarroca, quin serà el cost que haurà d’assumir la hisenda de Sant Martí, cedint espais municipals? Tinguem en compte que aquest CES dóna servei a quatre municipis i que aquests costos els hauria d’assumir el mateix Departament d’Ensenyament. Aquí, com al govern de l’Estat, les majories absolutes només serveixen per tractar amb despotisme tots aquells que no pensen com ells. Llavors s’imposen actuacions il·lògiques i en altres instàncies es dicten lleis ideològiques injustes, com la de l’avortament, la de limitació jurisdiccional internacional, etc. Qüestions i acords que van en contra dels principis bàsics de la societat, impedint dotar d’eines possibles la població per créixer com una societat justa.

Barri de Brugueres - 08731 Sant Martí Sarroca 647 804 595 - nuriamatacoll@gmail.com

19/02/2014 12:31:43


12 /

Esport saludable

Febrer 2014 - Núm. 294

UNIÓ ESPORTIVA MARTINENCA UE MARTINENCA - Sènior 4a Catalana – Grup10 Partits jugats: 19-01-14 UE MARTINENCA – 2 CF CAN CARTRÓ – 2 UE MARTINENCA: Rubén R., Soufian, Juanju, Rubén P., Sergi, Pol (Forner), Aaron, Vaques, Rubén B. (Guillem), Rabella (Genis), Font. A la banqueta: Oriol, Amela, Guti i Carles. Gols: Vaques i Rubén B. Últim partit de la primera volta en què es jugaven tres punts importants per seguir al capdamunt de la classificació. Per ocasions i joc, la Martinenca hauria estat el just guanyador del partit, però una inoportuna falta en contra quan passaven tres minuts del temps reglamentari va permetre a l’equip rival empatar el partit. De moment, el balanç és positiu. L’equip és el menys golejat, amb tan sols 13 gols en contra, i porta 14 jornades seguides sense conèixer la derrota, tan sols es va perdre la primera jornada al camp de l’Hortonenc. Per contra, potser els sis empats, que són punts que després es troben a faltar, i ofensivament sembla que costa fer gols, tan sols 34 a favor, això sí, ben aprofitats. 26-01-14 UE MARTINENCA, 2 - FC HORTONENC, 1 UE MARTINENCA: Rubén R., Amela, Juanju, Rubén P., Sergi, Aaron (Guti), Forner, Vaques, Rabella (Genis), Font (Carles), Rubén B. A la banqueta: Souhail, Guillem, Jaume i Pol. Gols: Font i Forner. Important victòria davant el segon classificat. És d’aquelles victòries que donen moral per afrontar una segona volta de campionat que estarà plena de sorpreses. La primera ja la tenim: el Piera, equip líder de la categoria, ha perdut el seu primer partit. 02-02-14 UE SANT SADURNÍ, 0 - UE MARTINENCA, 1 UE MARTINENCA: Rubén R., Amela (Soufian), Juanju, Rubén P., Sergi, Vaques, Aaron, Rabella (Genís), Rubén B. (Forner), Carles (Pol), Font. A la banqueta: Ill, Guillem i Guti. Gol: Forner. Partit agònic i disputat pels dos equips. No va ser fins al minut 93 de partit que Forner, de cap, va fer el gol que donava tres punts importantíssims a l’equip. Sumat a què el líder de la categoria no va passar de l’empat a Sant

Llorenç d’Hortons, podríem començar a pensar en aquella frase típica, la sort dels campions. Esperem que sigui així. Afició, cada diumenge vine a donar suport i animar els nostres jugadors, s’ho mereixen i necessiten el vostre suport. 09-02-14 UE MARTINENCA, 4 - CF MEDIONA, 0 UE MARTINENCA: Rubén R., Amela, Juanju, Rubén P., Sergi (Soufian), Aaron (Pol), Forner (Guti), Rubén B., Guillem (Genís), Carles, Font (Rabella). A la banqueta: Ill i Vaques. Gols: Carles, Guillem, Rubén B., Amela. Partit que es va resoldre més fàcilment del que es podia esperar abans de començar. Continua la ratxa positiva amb 18 jornades consecutives sense conèixer la derrota i comptant que l’equip líder ha deixat de sumar 5 punts en els últims partits, tot això fa que en aquests moments l’equip estigui a 6 punts del lideratge i a 1 de la segona posició. 15-02-14 FC PUIGDÀLBER, 0 - UE MARTINENCA , 1 UE MARTINENCA: Rubén R., Pipu, Juanju, Rubén P., Soufian (Sergi), Vaques, Forner (Pol), Aaron, Rabella, Carles (Guillem), Rubén B.(Guti). A la banqueta: Amela, Néstor, Font. Gol: Carles. En el primer minut, Carles per la Martinenca va marcar el primer i únic gol del partit. Semblava que tot aniria bé, però un mal arbitratge i l’equip rival que no es va rendir en cap moment van fer que el resultat perillés fins al xiulet final. Sumant tot l’esforç, l’equip està en 2a posició a 6 punts del líder, el Piera, que últimament és mostra menys sòlid. La segona posició dóna dret a la promoció si és guanya i et possibilita pujar de categoria. Pròxims partits 23-02-2014 – UE MARTINENCA – CE CABRERA D`ANOIA. A les 12 h. 08-03-2014 – FC LES CABANYES – UE MARTINENCA. A les 16:30 h. 16-03-2014 – UE MARTINENCA – UE SANT PAU D’ORDAL. A les 12 h. 22-03-2014 – CE FONT-RUBÍ - UE MARTINENCA. A les 17 h.

OBERT Migdies de dimarts a diumenge. Nits de dijous a dissabte.

RESTAURANT

12 a 15 Esports.indd 14

Ctra. Vilafranca Sant Martí, km 7,8 Telèfon 93 899 01 50 08731 Sant Martí Sarroca

19/02/2014 12:33:09


/ 13

Esport saludable

(ESPORT_ClassificacióFutbol)

Febrer 2014 - Núm. 294

Equip aleví Tercera Divisió (Grup 30)

Futbol Quarta Catalana, grup 10 GRUP (Jornada 19)19) FUTBOL QUARTA CATALANA, 10 (jornada Equips

Partits

Gols

Punts

J.

G.

E.

P.

F.

C.

1 AE PIERA

48

19

15

3

1

74

21

2 UE MARTINENCA

42

19

12

6

1

42

15

3 UE SANT PAU D'ORDAL

41

19

12

5

2

54

28

4 FC HORTONENC

33

18

10

3

5

53

30

5 CF CAN CARTRÓ

33

18

10

3

5

48

32

6 FC LES CABANYES

31

18

9

4

5

56

38

7 CF HOSTALETS DE PIEROLA

31

18

9

4

5

39

23

8 CF ST. ESTEVE DE SESROVIRES

29

19

9

2

8

43

47

9 ST. ESTEVE DE SESROVIRES ATL.

25

18

8

1

9

38

41

10 CF MEDIONA

22

18

6

4

8

35

40

11 CF LA LLACUNA

20

18

6

2

10

33

38

12 UE SANT SADURNÍ

19

18

6

1

11

35

44

13 CE CABRERA D'ANOIA

17

18

5

2

11

29

52

14 FC PUIGDÀLBER

16

18

5

1

12

33

64

15 CF GELIDA

10

18

3

1

14

26

62

16 CE FONT-RUBÍ

3

18

1

0

17

17

78

Equip juvenil Segona Divisió (Grup 20) Partits jugats 25-01-2014 UE Martinenca – CF Vilanova i la Geltrú, 2 - 2 01-02-2014 CFB L’Arboç – UE Martinenca, 3 - 2 08-02-2014 P. Jove de les Roquetes – UE Martinenca, 3 - 2 15-02-2014 UE Martinenca – CF La Granada, 6 - 3 Pròxims partits 22-02-2014 UE Martinenca – CF Base Espirall – Les Clotes. A les 13 h. 08-03-2014 CD Ribes – UE Martinenca. A les 17:30 h. 15-03-2014 UE Martinenca – CE Base Olèrdola. A les 13 h. 22-03-2014 CFP Sant Pere Molanta – UE Martinenca. A les 11 h.

Equip infantil Segona Divisió (Grup 35) Partits jugats 25-01-2014 UE Martinenca – CF Quintinenc, 3 - 1 02-02-2014 (descansa) 08-02-2014 CE Anoia – UE Martinenca, 0 - 5 15-02-2014 UE Martinenca – FE Atlètic Vilafranca, 0 - 2 Pròxims partits 22-02-2014 UE Martinenca – CD Ribes. A les 11:15 hores. 08-03-2014 CD Riudebitlles – UE Martinenca. A les 12 h. 15-03-2014 UE Martinenca – CF Vilanova i la Geltrú. A les 11:15 h. 22-03-2014 UE Sitges – UE Martinenca. A les 18:45 h.

Partits jugats 25-01-2014 UE Santa Coloma de Queralt-UE Martinenca, 2-4 02-02-2014 UE Martinenca – UE Sant Sadurní, 0 - 13 09-02-2014 UE Martinenca – CD Ribes, 2 - 9 15-02-2014 CF La Granada – UE Martinenca, 6 - 4 Pròxims partits 23-02-204 UE Martinenca – FC Gelida. A les 10 h. 09-03-2014 CE Anoia – UE Martinenca. A les 9:45 h. 16-03-2014 UE Martinenca – CF Blanca Subur. A les 10 h. 22-03-2014 AE Piera – UE Martinenca. A les 9 h.

Equip benjamí 7 Tercera Divisió (Grup 15) Partits jugats 25-01-2014 UE Martinenca – CFB Mas Catarro, 3 -3 01-02-2014 CF Blanca Subur – UE Martinenca, 11 - 0 09-02-2014 P. Jove Les Roquetes – UE Martinenca, 3 - 1 15-02-2014 UE Martinenca – FE Atlètic Vilafranca, 4 - 12 Pròxims partits 22-02-2014 UE Martinenca – FC Hortonenc. A les 10 h. 08-03-2014 FP UE Base Vilanova i la Geltrú - UE Martinenca. A les 10:15 h. 15-03-2014 UE Martinenca – CF Banyeres. A les 10 h. 22-03-2014 CF Vilanova i la Geltrú - UE Martinenca. A les 10:15 h. Equip Futbol 7 prebenjamí Partits jugats 12-01-2014 ESCOLA MONTAGUT “B” - UE MARTINENCA 26-01-2014 UE MARTINENCA – CF LA GRANADA 09-02-2014 UE MARTINENCA descansa Trobades 23-02-2014 UE MARTINENCA - EEM MEDIONA. MONTAGUT - CAMP TERRA Z. ESPORTIVA 16-03-2014 ESCOLA MONTAGUT “A” - UE MARTINENCA. SUBIRATS 30-03-2014 UE MARTINENCA – BASE ESPIRALL “A”. LA GRANADA 13-04-2014 UE EL PLA – UE MARTINENCA. F. AT. VILAFRANCA 27-04-2014 CLOENDA BARREJA. BASE ESPIRALL 11-05-2014 CLOENDA BARREJA. SANT ELIES 25-05-2014 CLOENDA BARREJA . SANT QUINTÍ

Equip Futbol 7 mainada

JOAN CAPDET Compra - venda de maquinària

d’obra pública, camions, furgonetes i 4x4

Telèfon: 607 902 903 gruas_sarroca@yahoo.es

12 a 15 Esports.indd 15

Partits jugats 19-01-2014 UE MARTINENCA – ESCOLA MONTAGUT “B” 02-02-2014 CF LA GRANADA “B” - UE MARTINENCA. SANT MARTÍ SARROCA 16-02-2014 UE MARTINENCA – CF LA GRANADA “A”. EMM CASTELLVÍ DE LA MARCA Trobades 09-03-2014 BASE ESPIRALL - UE MARTINENCA. BAIX PENEDÈS 23-03-2014 UE MARTINENCA - BASE OLÈRDOLA. ESCOLA MONTAGUT 06-04-2014 EEM GELIDA – UE MARTINENCA. TORRELLES DE FOIX. 27-04-2014 UE MARTINENCA – ESCOLA MONTAGUT “A”. GELIDA 18-05-2014 FB TORRELLES – UE MARTINENCA. SANT ELIES

19/02/2014 12:33:28


14 /

Esport saludable

Febrer 2014 - Núm. 294

CLUB VÒLEI SANT MARTÍ

Equip cadet (Lliga Preferent - Primera fase)

Resultats i classificacions A mitjans de temporada els nostres equips estan assolint bones posicions a les respectives classificacions i algunes categories comencen ja la segona fase de la competició.

Equip infantil (JESPE)

Pròxims partits 8.03.14 CV Sant Martí - CV Vilassar C, 10 h 16.02.14 Institut Montserrat - CV Sant Martí 22.03.14 CV Sant Martí - AEE Elisabeth Salou, 10 h 29.03.14 CV Vilassar C - CV Sant Martí

Partits jugats 18.01.14 Montagut - CV Sant Martí, 2 - 3 25.01.14 CV Sant Martí - Franciscans, 3 - 0 8.02.14 Vilafranca - CV Sant Martí, 0 - 3 15.02.14 CV Sant Martí - Sant Elies 22.02.14 Hortons - CV Sant Martí

Classificació

Pròxims partits 8.03.14 CV Sant Martí - Sant Cugat, 12 h 15.03.14 Els Monjos- CV Sant Martí 29.03.14 CV Sant Martí - Cubelles, 12 h Classificació

Lloc 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

12 a 15 Esports.indd 16

Equip VÒLEI ST. ELIES ESCOLA MONTAGUT CV SANT MARTÍ AEE INS DOLORS MALLAFRÉ EEM SANT CUGAT CE HORTONS ELS MONJOS CV CUBELLES SANT BONAVENTURA CV VILAFRANCA

Partits jugats 18.01.14 Martorell - CV Sant Martí, 2 - 3 25.01.14 CV Sant Martí - Arenys 3 - 0 1.02.14 Institut Montserrat - CV Sant Martí, 3 - 1 Inici de la segona fase de la competició: 15.02.14 CV Sant Martí - Institut Montserrat 22.02.14 AEE Elisabeth Salou - CV Sant Martí

Punts 15 15 13 11 11 11 11 10 9 8

Lloc 1 2 3 4 5 6 7

Equip AEE ELISABETH SALOU AEE INSTITUT MONTSERRAT VÒLEI VILASSAR “C” VÒLEI SANT MARTÍ CV MARTORELL CV ARENYS AEE ESCOLA PIA GRANOLLERS

Punts 36 28 20 20 12 9 0

Equip sènior (Quarta Divisió Grup B) Partits jugats 19.01.14 Igualada - CV Sant Martí, 1 - 3 25.01.14 CV Sant Martí - Viladecans, 1 - 3 1.02.14 CV Sant Martí - Sant Just, 2 - 3 8.02.14 Vilanova C - CV Sant Martí, 2 - 3 16.02.14 Sant Climent - CV Sant Martí 22.02.14 CV Sant Martí - Vilafranca B

19/02/2014 12:34:04


/ 15

Esport saludable

Febrer 2014 - Núm. 294

Pròxims partits 2.03.14 CV Sant Martí - Cunit, 12 h 15.03.14 CV Sant Martí - Roquetes, 16:30 h 22.03.14 Hortons - CV Sant Martí

CLUB ESPORTIU FENT AMICS

Classificació Lloc Equip

1 2 4 3 5 6 7 8 9 10 11 12

FREDERIC MISTRAL TÈCNIC EULÀLIA “B” CV ROQUETES OPTICALIA HOLANDESA CE VILANOVA “C” VOLEIBOL SANT JUST-IES JOSEP PLA VÒLEI SANT MARTÍ CV VILADECANS “B” PINTURES PLANELL IGUALADA “B” CV VILAFRANCA “B” CE HORTONS AEE INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS CV SANT CLIMENT CV CUNIT

Punts

Participació a la Sant Vi

48 42 33 33 31 25 20 19 16 14 7 0

Tornada a l’activitat dels integrants del Club Esportiu Fent Amics el passat 19 de gener. L’Arcadi Escursell i la Marta Salamé es van desplaçar a Cabrera de Mar per participar a la Sant Vi, amb 13 km de recorregut. L’Arcadi va realitzar la prova amb 1 h 45 min. i la Marta, 1 h 47 min. D’altra banda, el 26 de gener es va celebrar la 10 k de Vilafranca. Allà hi van ser la Marta Salamé i en Toni Bondia, i van finalitzar amb un temps de 51 minuts. El pròxim 23 de febrer se celebra a la Llacuna la Botifarruner; el 23 de març, la Sky race Montserrat, i el 30 de març, a Guardiola de Font-rubí, la 2a edició de l’Encantada. Els integrants del club estaran presents en aquestes curses.

Equip veteranes (JESPE) Partits jugats 25.01.14 Vilafranca - CV Sant Martí, 0 - 3 1.02.14 CV Sant Martí - Monjos C, 1 - 3 22.02.14 Hortons B - CV Sant Martí Pròxims partits 15.03.14 CV Sant Martí - Dolors Mallafré 19 h

Salut i cames.

Classificació Lloc Equip 1 EEM ELS MONJOS “A” 2 EEM ELS MONJOS “C” 3 DOLORS MALLAFRÉ 4 VILA-HORTONS 5 CE HORTONS “A” 6 CV SANT MARTÍ 7 CE HORTONS “B” 8 EEM ELS MONJOS “B” 9 LA TORRE DE CLARAMUNT 10 CV VILAFRANCA

Punts 13 13 11 11 10 8 8 8 7 7

Consulteu l’agenda, els resultats i les classificacions al Facebook i al blog del club: https://www.facebook.com/cvoleisantmarti http://clubvoleisantmarti.blogspot.com/

12 a 15 Esports.indd 17

19/02/2014 12:34:41


16 /

Febrer 2014 - Núm. 294 Consell Comarcal de l’Alt Penedès Suport a 26 noves empreses a l’Alt Penedès Durant l’any 2013, el Servei d’Emprenedoria Comarcal ha contribuït a crear 26 noves empreses d’un total de 169 projectes assessorats de persones que tenien una idea de negoci. Les noves empreses pertanyen sobretot als sectors de serveis i comerços. El 71% de les persones que s’han adreçat al Servei d’Emprenedoria tenien entre 25 i 44 anys, el 8% tenien menys de 25 anys, i el 21% eren majors de 44 anys. L’Àrea de Promoció Econòmica i Comarcal va atendre 421 persones i va dur a terme 761 accions de suport a persones emprenedores i per a empreses (194 accions de sensibilització per a persones en atur, 221 assessoraments per a la creació d’empreses, 169 accions d’informació i orientació i 177 accions en empreses). El servei forma part de la Xarxa Catalunya Emprèn del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
 Accions formatives per a autònoms El Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat organitza accions de suport als treballadors autònoms més enllà de la fase de constitució de l’empresa: formació estratègica en gestió empresarial i servei d’assessorament personalitzat per afavorir la consolidació dels negocis (per a autònoms amb una antiguitat d’entre 1 i 5 anys) i assessorament i acompanyament en els processos de negociació creditícia amb les entitats financeres (per a autònoms amb una antiguitat mínima de 6 mesos). Les persones i empreses interessades es poden adreçar al Servei de Creació d’Empreses del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès En el Consell d’Alcaldes del 30 de gener es va informar sobre les obres aprovades per a la millora i la senyalització de camins i carreteres: camí de Torrelles de Foix des de la Rovira Roja, als termes de Font-rubí, Torrelles i Sant Martí (obra ja recepcionada); l’entrada de l’N-340 a Ordal, a Subirats (adjudicada i a punt de començar); camí d’Ordal a Martivell, als termes de Subirats i Gelida (pendent d’adjudicació); camí variant del Cuscó, a Castellví de la Marca (pendent d’adjudicació); camí del Pla del Pèlag, a Olesa de Bonesvalls (pendent d’adjudicació), i senyalització enoturística i ampliació de les rutes verdes (pendents d’adjudicació). Olivella va explicar que l’execució d’aquestes obres restarà condicionada a les disponibilitats de Tresoreria perquè impliquen avançar molts diners per part del Consell Comarcal. Les ADF del Penedès-Garraf proposen als ajuntaments ramats de cabres per netejar boscos Xavier Xortó, en nom de la Federació d’ADF del PenedèsGarraf, ha presentat en el Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès el projecte de prevenció d’incendis forestals mitjançant la neteja del sotabosc amb cabres i la iniciativa de la Federació Apadrina una cabra. Xortó va explicar que actualment “els boscos són autèntics polvorins perquè no s’han treballat en 50 anys. (...) Aquest estiu a l’Empordà hem vist el primer incendi fora de capacitat d’extinció per la magnitud de les flames”. Per netejar els boscos les ADF proposen als ajuntaments de l’Alt Penedès que contractin temporalment, i a un preu molt assequible, els serveis del seu ramat de 200 cabres. La Federació d’ADF contracta un pastor i fa tots els tràmits administratius per traslladar el ramat; l’Ajuntament només ha de signar un conveni de col·laboració amb la Federació. El projecte Apadrina una cabra comporta el pagament de 90 € perquè la Federació d’ADF pugui comprar una cabra i el retorn d’aquest import en forma de carn de xai ecològica.

Fets i Gent de recuperar la totalitat de les places concertades que hi havia a la comarca de l’Alt Penedès l’any 2013, abans que tanqués la Residència de Pacs del Penedès. Aquestes places es van recuperar parcialment reconvertint places sociosanitàries del Centre Ricard Fortuny en places residencials, en una mesura provisional. La consellera es va comprometre a intentar reforçar l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de l’Alt Penedès, dependent del Consell Comarcal (EAIA), amb una persona a temps parcial, compartida amb un equip d’una comarca propera a causa de l’augment d’un 20% de casos atesos.

Teatre infantil per Sant Esteve “La Destral d’Or” a El Centre La festivitat de Sant Esteve es va llevar amb un fort vent que va començar de matinada i, tot i que va anar minvant, va continuar fins ben entrada la nit. En el vessant cultural, la festa va estar amanida per una obra de teatre infantil a El Centre. A les vuit del vespre, la sala d’El Centre va acollir un bon nombre de públic per veure l’obra anunciada, La Destral d’Or, amb adaptació i direcció d’en Carles Casas i Anna Bonfill. El Grup de Teatre Infantil El Centre va ser l’encarregat de posar les cares a la representació. Un muntatge àgil amb música i decorats, dalt i baix de l’escenari, va servir per acompanyar la bona representació dels joves actors. L’obra, amb força ritme, va mantenir els artistes molt actius durant els 45 minuts que aproximadament va durar la representació. A destacar, també, un acurat vestuari per a alguns dels personatges. La representació no era dels pastorets, tot i que s’hi podia albirar l’esperit nadalenc i el clàssic tema del bé i el mal. Una família que passa angúnies per tirar endavant veu com, amb convicció, es redreça l’economia familiar, però amb una mica d’ajut diví. La representació va aconseguir el seu propòsit, aixecar-se de les llargues sobretaules dels dies de festa nadalenca, sortir de casa i, en família, passar una bona estona. Públic i actors es van mostrar complaguts després de l’encertat esdeveniment teatral. Els joves artistes eren: Joan Pullina, Mariona Morell, Foix Sànchez, Carles Pujó, Abril Martí, Biel Grau, Vinyet Sigüenza, Ruth Civil, Laia Rafecas, Mar Retamal, Alba Olivella, Eva Pujó i Irene Jorba. A la part tècnica: llums, Carles Sivill; so, Josep M. Farré; maquillatge, Clara Bofill. Ajudants: Foix Coral, Mateu Bauçà i Esther Sivill.

L’Alt Penedès recuperarà les places residencials per a gent gran al 2015 La consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, s’ha compromès a restituir, al llarg de 2015, les places residencials per a gent gran existents a l’Alt Penedès l’any 2013 en una reunió el passat 12 de febrer amb el president del Consell Comarcal, Francesc Olivella; la vicepresidenta d’Atenció a les Persones, Maria Rosell, i el diputat provincial i alcalde de Torrelavit, Ramon Riera. A la reunió, a la qual també va assistir la directora general de l’Institut Català de Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny, el Consell Comarcal va plantejar la necessitat

16 A 18 Fets i Gents.indd 16

19/02/2014 12:36:08


Fets i Gent

/ 17

Febrer 2014 - Núm. 294

El riu Foix al “Riu avall” de Canal 33 Riu Avall és una sèrie de divulgació ambiental que ofereix reportatges sobre la Catalunya fluvial, donant a conèixer la història, l’art, la natura i el paisatge al voltant dels seus rius. Televisió de Catalunya ha ampliat amb tretze nous capítols la programació que va iniciar l’agost del 2012. Aquesta segona temporada va començar el passat divendres 10 de gener amb un nou reportatge sobre el riu Foix. Ara cada divendres al Canal 33 es pot veure un dels nous capítols. A la presentació del reportatge sobre el riu Foix s’esmenta: Tot i el seu curt recorregut, de menys de 50 quilòmetres, el Foix és dels rius amb un patrimoni històric i natural molt destacable. Des de la Serra d’Ancosa fins a Cubelles, descobrirem uns indrets naturals poc coneguts i perfectament conservats amb castells monumentals, molins medievals i pobles tranquils, on es pot gaudir de bones viandes i millors vins. L’edició del Foix ressalta part del patrimoni històric dels municipis per on passa el riu, com: el Mas de Pontons, a Pontons; les Caves Rovellats de la Bleda, a Sant Martí Sarroca; el celler de producció de Vins Torres, a Pacs del Penedès; el molí dels Monjos i el Castell de Penyafort, a Santa Margarida i Monjos; el pantà del Foix i el castell, a Castellet i la Gornal. I en aquest últim indret, Pau Mundó, director del Parc Natural del Foix, comenta l’estat actual de l’embassament i la importància de la fauna ornitològica del parc, amb les millores aconseguides des que el 1993 es va protegir la zona. Altres indrets citats són les Fonts de les Dous, al peu del principal afluent del Foix, la riera de Pontons, i el santuari de Foix, al terme de Torrelles de Foix. També fa menció de la zona muntanyosa on hi ha l’origen del riu, entre l’Alt Penedès, l’Anoia i l’Alt Camp: En aquest espai les rouredes, boscos de pinassa i pi blanc de la Serra d’Ancosa, salpicats de grèvols i ginebrons amb una rica biodiversitat, formen un dels ecosistemes forestals més ben conservats del sistema prelitoral, i entre torrenteres, els dolls de Pontons i la Llacuna, hi ha el naixement del Foix. És un reportatge recomanable per la importància que la conca del Foix té i perquè tot el seu trajecte és un corredor biològic. S’ha d’agrair que Televisió de Catalunya hagi tingut en compte la influència que aquests petits rius tenen en l’entorn rural, i aquest en concret, per l’enriquiment paisatgístic que suposa tot el patrimoni arquitectònic i històric al llarg d’aquest. Segurament trobarem a faltar imatges dels racons més feréstecs del riu, que no es mostren i tenen un

Foto d’arxiu. Pèlag del riu Foix a la zona de can Via. Torrelles de Foix

gran valor ecològic i paisatgístic, i que pel municipi de Sant Martí, tret de la hisenda i Caves Rovellats, la successió d’imatges és molt minsa. És clar que 24 minuts de filmació no donen per molt més. El web per visualitzar les imatges del riu Foix o els de la resta de la Catalunya fluvial és: http://www.tv3.cat/riuavall/videos

La Biblioteca dels Monjos obté el Distintiu de garantia de qualitat ambiental i museus. A les comarques barcelonines han estat 14 els centres que han obtingut aquest certificat que s’atorga per primer any i aquest ha estat l’únic atorgat a les comarques penedesenques. Aquesta ecoetiqueta adreçada a biblioteques i museus s’emmarca dins del sistema d’etiquetatge ecològic de productes i serveis gestionat per la Direcció General de Qualitat Ambiental, el Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Es tracta d’un sistema d’etiquetatge ecològic voluntari de qualificació que identifica i certifica de manera oficial que certs serveis tenen una afectació menor sobre el medi ambient i que compleixen amb uns criteris ambientals establerts prèviament.

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha atorgat el Distintiu de garantia de qualitat ambiental a la Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos en la nova categoria d’establiments culturals: biblioteques

16 A 18 Fets i Gents.indd 17

19/02/2014 12:36:25


18 /

Febrer 2014 - Núm. 294

Vilafranca 2015, Capital de la Cultura Catalana, ja té logotip La jove dissenyadora Laia Martí Domènech ha estat la guanyadora del concurs convocat per escollir la imatge de la capitalitat cultural catalana Vilafranca 2015. Laia Martí, tècnica superior en disseny gràfic de 27 anys, ha realitzat un disseny net, clar i concís que juga amb les inicials de Vilafranca i de Capital de la Cultura Catalana per representar un raïm. En l’acte de presentació del logotip, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, va destacar que la capitalitat cultural és un repte i una oportunitat per situar la ciutat i el Penedès com a referència arreu. El logotip de la capitalitat cultural usa el color marró, el color de la terra i del llaurat de les vinyes, i el turquesa, en referència als paisatges penedesencs a la primavera i l’estiu, entrellaçant el verd de la vinya i el blau del cel, segons l’autora del disseny. La icona juga amb les inicials de Vilafranca i de Capital de la Cultura Catalana, unint-les en forma de gotim de raïm. L’acte de presentació de la imatge de Vilafranca 2015, Capital de la Cultura Catalana, va comptar amb la presència de l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, que va explicar l’experiència d’organització de la capitalitat cultural, i de Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana. Entre el públic assistent hi havia membres de les comissions d’experts que ja estan treballant en la configuració del programa i representants d’entitats de Vilafranca.

L’Ajuntament de Sant Martí tira endavant la sanció al Local de Joves del Centre i aquests van al Contenciós Els contactes que fins ara han mantingut el grup de govern de CiU a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, per una banda, i representants del Local de Joves del Centre, per l’altra, no han arribat a cap aproximació que faciliti una solució pacífica del conflicte generat per la Festa Major. La Junta de Govern municipal no s’ha mogut del seu punt de vista i manté les sancions econòmiques contra sis integrants del col·lectiu de joves, mentre que ells han decidit tirar endavant la via del Tribunal Contenciós de Barcelona. Dintre de la primera quinzena de febrer encara s’havien mantingut els contactes entre les dues parts, que es van intensificar arran de la preparació de l’arrossada solidària de finals de gener. No obstant, els joves reclamen que se suspengui l’expedient sancionador i el grup de govern rebutja aquesta pretensió. En aquestes circumstàncies, els joves han decidit anar a la via judicial per afrontar el conflicte i evitar qualsevol controvèrsia en l’àmbit local.

16 A 18 Fets i Gents.indd 18

Fets i Gent Reconeixements internacionals per a vins de la DO Penedès Els vins de la Denominació d’Origen Penedès estan d’enhorabona: tres cellers han obtingut premis en concursos internacionals aquests darrers dies. Jean Leon ha aconseguit una medalla d’or en el concurs de vins ecològics per excel·lència, MUNDUS VINI BIO-FACH 2014, que aquest any ha celebrat la 5a edició, amb el vi Jean Leon 3055 Merlot Petit Verdot 2012. Albet i Noya també ha obtingut premis en forma de medalla d’or en aquest mateix concurs, amb els vins Reserva Martí 2007, La Milana 2009 i Lignum negre 2011. Pares Baltà és un altre dels cellers que ha estat reconegut internacionalment en el concurs de garnatxes GRENACHES DU MONDE 2014, on el vi Hisenda Miret Garnatxa 2011 ha estat premiat amb una medalla de plata. Amb aquests últims reconeixements, la Denominació d’Origen Penedès es referma com la DO líder en l’elaboració de vins ecològics i orgànics de qualitat, obtenint també reconeixements més enllà de les nostres fronteres.

Club Bitlles Sant Martí Sarroca

Presentació nadalenca El nou Club Bitlles Sant Martí Sarroca, de bitlles catalanes, va fer la seva presentació el passat dissabte 21 de desembre a la zona de la petanca de Sant Martí. El nou club comparteix espai amb els veterans de la petanca. L’Ajuntament i la nova formació van organitzar la matinal que va consistir a ensenyar el joc de bitlles catalanes als més petits. Van poder practicar aquest esport al costat dels jugadors de la petanca de Sant Martí. L’Ajuntament martinenc va facilitar la trobada amb un petit refrigeri per a tots els participants i també hi va haver petits objectes de regal provinents de diverses entitats. Juan Martínez Castillo és l’ànima d’aquest club al municipi. Forma part del Club de Bitlles Vilafranca i viu a Can Cruset. Des del passat mes d’agost, juntament amb altres integrants del col·lectiu, estan treballant per acabar de legalitzar el club i federar els seus components. La formació, de moment, compta amb 6 membres que ja entrenen els dissabtes i els diumenges. Estan oberts a tothom que vulgui participar i formar part del futur equip per jugar la lliga de Barcelona la pròxima temporada que començarà al setembre del 2014. També hi ha la lliga Catalana de clubs federats. El nou club ja compta amb algun patrocinador que els ha ajudat amb el disseny i la impressió del nom del club a la roba esportiva.

El nou Club Bitlles Sant Martí Sarroca va fer la seva presentació el passat 21 de desembre

19/02/2014 12:36:43


Quefers de la Casa del Poble ESPAI DE LA GENT GRAN Gimnàstica al casal d’avis de Sant Martí Sarroca

Preparats per al Carnaval

Al Casal d’Avis de St. Martí Sarroca estem fent tota mena de gimnàstica... amb pals, amb pilotes petites i grans, amb cadires, amb gomes tonificants, coreografies musicals i classes de mobilitat articular i estiraments... ja hem cremat els quilos “de més” dels torrons i ja estem en plena forma i a punt per celebrar el Carnaval! Com cada any, farem una festa amb disfresses, balls i un “brindis” per celebrar-ho!... Ja veureu que macos anirem!!! Fins aviat i que tothom gaudeixi el Carnaval 2014! No us perdeu la rua carnavalera a St. Martí Sarroca el diumenge dia 23 de febrer, tots els comparseros ja ho esperem! Una abraçada, NICOLE.

/ 19

Febrer 2014 - Núm. 294

INFORMACIÓ DINAMITZACIÓ SOCIOCULTURAL

Esquiada Jove Des del Servei de Dinamització de Joventut de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, conjuntament amb altres municipis de l’Alt Penedès, s’ha organitzat l’Esquiada Jove, enguany a les pistes de la Masella (la Cerdanya) els dies 1 i 2 de febrer. Hi van participar un total de 45 joves i 5 monitors, dels municipis de Pacs del Penedès, les Cabanyes, Vilobí del Penedès, Avinyonet, Olèrdola, la Granada, el Pla del Penedès, Font-Rubí i Sant Martí. Concretament, de Sant Martí són 9 joves els que hi van participar, d’entre 12 i 17 anys. Va ser un cap de setmana ben variat, amb una bona nevada el dissabte (tot i que es va poder esquiar) i un dia esplèndid el diumenge 2 de febrer. L’allotjament va ser a peu de pistes, a l’alberg Abrigall. Enguany no hi va haver cap mena d’incident, cosa que va fer que fos una bona jornada lúdica i esportiva.

Dia Internacional de la Dona: Se celebrarà el dissabte 8 de març. El programa encara estava per concretar en el moment de tancar la redacció d’El Martinet. S’enviarà informació casa per casa.

Josep Mora Fabregat

FrED InDUStrIaL I aIrE conDIcIonat C/ Josep Pla, 18 08731 Sant Martí Sarroca (Barcelona) Tel. 93 899 51 91 - Fax 93 899 71 47 glacacolls1@hotmail.com

19 A 21 Quefers.indd 37

19/02/2014 12:37:26


20 /

Febrer 2014 - Núm. 294

Quefers de la Casa del Poble

ESTADÍSTICA DESEMBRE DE 2013 Registre civil Naixements: 2. Matrimonis: 0 . Defuncions: 4 Padró d’habitants ALTES 1 de Vila-seca (Tarragona) 1 de Sabadell 1 de Vilafranca del Penedès 1 de Torrelles de Foix 1 d’Ucraïna 1 de Vilobí del Penedès 8 altes 2 d’Olèrdola VISITES AL CASTELL Durant el mes han visitat el Castell Reial Històric 188 persones. Decret 1 de 7 de gener de 2014 Declarar la caducitat de les inscripcions i aprovar la baixa en el Padró Municipal d’Habitants d’aquest municipi de K.A., M.A., A.CH., Y.CH., S.I.O., CH.L., M.L.A., Z.L.A., M.M.P., Z.S., G.Y., B.S.Z.S., X.Z i Z.Z., en haver transcorregut el termini de dos anys sense que s’hagi realitzat la renovació de la inscripció en el padró a la qual estan obligats els ciutadans estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent. Decret 2 de 29 de gener de 2014 Incoar expedient per donar de baixa al padró municipal d’habitants a A.K, M.L i H.L. del barri La Fassina, 1, 2n 2a. ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN SESSIÓ DEL 19 DE DESEMBRE DE L’ANY 2013 Declarar la finalització de l’expedient d’ordre de manament d’execució d’obres de neteja solar a la finca situada al barri Serra de Baix, 11, propietat d’Altamira Santander Real Estate, SA, d’acord amb l’informe emès pels serveis tècnics de data 17 de desembre de 2013 que verifica que s’han realitzat les actuacions correctament. Atorgar llicència urbanística a Telefónica per substituir sis pals de fusta en mal estat a Ca La Fina, Cal Miret, Cal Jaume Teia i Cal Salvador. Atorgar llicència urbanística a Telefónica per substituir set pals de fusta en mal estat al carrer Tarragona i carrer Verge de Montserrat, vinyes de Cal Fumet, Can Sogues, Cal Xató i El Serral. Donar per assabentat de la primera ocupació de l’habitatge situat al carrer Terra Blanca, 4, a sol·licitud de la senyora M.A.I.R. Aprovar la declaració de crèdit incobrable presentada per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona per diversos conceptes. Aprovar la certificació d’obra número 1 corresponent als treballs de pavimentació del camí rural de Cal Miret.

19 A 21 Quefers.indd 38

Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció concedida per l’any 2013 a l’entitat Fundació L’Espiga. Aprovar la relació de contribuents de la taxa del servei de llar d’infants del mes de desembre de 2013. Aprovar la designació de la lletrada M.E.C.V. per a la defensa i representació de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca en el recurs contenciós administratiu interposat per la Candidatura d’Unitat Popular. Donar per assabentat de l’exercici de l’activitat de peixateria a l’immoble situat a l’av. J. Anselm Clavé, 70 a sol·licitud de la senyora S.P.A. Aprovar la relació de factures corresponents a l’Exp. 13/13-S. Adjudicar el contracte de serveis per a la redacció del projecte bàsic i executiu de la rehabilitació del castell i posterior direcció d’obres a l’arquitecte C.S.P. SESSIÓ DEL 9 DE GENER DE L’ANY 2014 Donar conformitat a la instal·lació del dipòsit d’emmagatzematge de gas GLP ubicat al carrer Casetes, 30, comunicat pel senyor Ll.V.D. Donar per assabentat de l’activitat de botiga de productes de jardineria al Polígon Industrial U.A.I-2 Serra de Dalt, comunicat per A.B.C.D.A., d’acord amb l’informe favorable emès per enginyer en funcions d’assessor de data 25 de novembre 2013. Desestimar el recurs de reposició presentat pels senyors M.F.M., S.P.M., R.A.R., A.M E., M.R.C. i S.B.T. contra la resolució de la Junta de Govern de data 21 de novembre de 2013. Autoritzar a S.D.M. com a propietari del Bar Lluïsos l’ocupació de la via pública del xamfrà dels carrers Àngel Guimerà i av. J.A. Clavé, en una superfície de 4 m² durant tot l’any 2014 per posar taules, cadires i un para-sol. Concedir el canvi de nom dels nínxols número 55, 3r de la zona nova i número 71, 1r de la zona nova del cementiri a favor del senyor J.V.M. Concedir el canvi de nom del nínxol número 51, 2n de la zona nova del cementiri a favor del senyor P.R.R. Concedir una llicència de gual a C.P. Milluch, SL, sol·licitada pel Sr. C.F.G. per una entrada de vehicles al C. Bassetges, 1. SESSIÓ DEL 16 DE GENER DE L’ANY 2014 Donar conformitat al projecte executiu per a l’adequació de masia existent al barri Romaní cal Tiquet presentat per M.B.S i X.E.C. Donar per assabentat de les obres per reforç del sostre del segon pis situat al carrer Vinyes 76, comunicat pel senyor J.A.G.B. Donar per assabentat de les obres per ampliar una finestra a l’immoble situat al carrer Cases Noves, 36 comunicat pel senyor J.V.P. Atorgar llicència urbanística a Vinyapal, SL per construir tanca al polígon 37 parcel·la 79. Aprovar l’estat de comptes presentat per l’empresa adjudi-

19/02/2014 13:07:09


Quefers de la Casa del Poble catària del servei de subministrament d’aigua potable, Cassa Aigües i Depuració, SL, corresponent al quart trimestre de 2013. Retornar a la senyora M.B.O. les fiances dipositades en concepte de la correcta gestió dels residus de la construcció i placa identificativa de les obres de reforma a la masia cal Ton Rei, situada al Barri Romaní. Donar per assabentat de les obres per arreglar els balcons i pintar la façana de l’immoble situat a l’av. J. Anselm Clavé 44, comunicat per la Comunitat de Propietaris. Aprovar la convocatòria de subvencions a les entitats culturals, esportives, socials, mediambientals i educatives del municipi que realitzin activitats d’interès municipal o local durant l’any 2014 d’acord amb les bases reguladores que ja van ser aprovades i publicades al Butlletí Oficial de la Província el dia 4 de març de 2013 i obrir un període de convocatòria de concurs públic per tal que els interessats puguin presentar les sol·licituds d’acord amb el que estableix l’art. 3 del capítol tercer de les bases, en el termini màxim de 30 dies hàbils des de la darrera publicació. Autoritzar a M.A.V. l’ocupació de la via pública a l’av. Josep Anselm Clavé, 72, en una superfície de 10 m² durant tot l’any 2014. Autoritzar a M.P.G. l’ocupació de la via pública de la vorera de l’av. Josep Anselm Clavé, 49, davant del seu local d’hostaleria, en una superfície de 4 m² durant tot l’any 2014 per posar unes botes a la vorera. Denegar l’anul·lació de la quota del servei de llar d’infants corresponent al mes de setembre de l’alumne M.E.Q., atès que tot i que no podia fer ús del servei fins als quatre mesos del nadó, es va formalitzar la matrícula durant el mes de juliol de 2013 i la reserva de plaça fins al moment de la seva baixa. Aprovar la relació de factures corresponents a l’Exp. 10/14-S. SESSIÓ DEL 23 DE GENER DE L’ANY 2014 Donar per assabentat de les obres de pintura interior al local ubicat a la rambla Catalunya, 7, comunicat per la senyora A.R.S. en representació d’AM-CUP. Atorgar llicència urbanística al senyor J.L.T. per conservació de la façana i fer sortida d’aigua al barri la Bleda La Sala Nova. Registrar i legitimar el canvi de titularitat de la llicència municipal de granja d’ànecs ubicada al barri Hostalets cal Pep Sucarrat a sol·licitud de R.C.O. Donar per assabentat de l’activitat d’envelliment de brandi de les naus 2 i 3 situades a la finca Mas Rabell del barri Romaní comunicat per Miguel Torres, SA, d’acord amb l’informe favorable emès per l’enginyer en funcions d’assessor de data 20 de gener de 2014. Requerir a D.V.G. que procedeixi a comunicar l’activitat d’explotació de ramaderia bovina per a engreix de vedells ubicada al barri les Cantarelles can Pastor. Aprovar la relació de contribuents de la taxa del servei de llar d’infants del mes de febrer de 2014. Autoritzar a El Cafè de Sant Martí, SL l’ocupació de la via pública de la plaça de Catalunya en una superfície de 20 m² durant tot l’any 2014 per posar taules i cadires davant de l’establiment del número 5. Autoritzar a J.R.G. l’ocupació de la via pública de l’av. Josep Anselm Clavé, 82 B en una superfície de 10 m² durant tot l’any 2014. Autoritzar a J.C.M. l’ocupació de la via pública a La Placeta, en una superfície de 30 m² durant l’any 2014. Autoritzar a Autoservei Lacambra l’ocupació de la via pública de l’av. Josep Anselm Clavé, 60-62, en una superfície de 10 m² durant tot l’any 2014. Aprovar la devolució de dos trimestres de la quota de l’escola esportiva liquidada per la Sra. R.R.G., atesa la impossibilitat de continuar-hi assistint per motius laborals. SESSIÓ DEL 30 DE GENER DE L’ANY 2014 Aprovar l’ingrés definitiu a favor de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca de la quantitat corresponent a la fiança dipositada per D.G.F. en concepte de lloguer de sales del castell, atès que no ha sol·licitat la devolució d’aquest dipòsit en el termini de tres mesos a comptar des de la data en què es va celebrar l’acte.

19 A 21 Quefers.indd 41

/ 21

Febrer 2014 - Núm. 294

Donar per assabentat de les obres per eixamplar un portal a l’immoble situat al carrer La Font, 30, comunicat pel senyor P.P.T. Donar per assabentat de les obres de pintar la façana de l’immoble situat al carrer Cases Noves, 10, comunicat pel senyor J.P. Donar per assabentat de l’exercici de l’activitat de club esportiu ubicada a l’immoble situat al carrer Barcelona, 9, comunicat pel Club Deportivo Ponte en Forma, SCP. Aprovar el pagament al Consell Esportiu de l’Alt Penedès en concepte d’aportació d’aquest Ajuntament pel curs 2013-2014. Aprovar el conveni entre aquest Ajuntament i AMPERT, per donar suport a la millora de qualitat de vida de la ciutadania. Iniciar un procediment sancionador contra el senyor A.N.S., per haver infringit l’article de l’ordenança municipal sobre la tinença d’animals domèstics de companyia, que diu que a les vies públiques els gossos aniran proveïts de corretja o cadena i collar amb la xapa numerada del cens. Sol·licitar a la Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal de teleassistència domiciliària per a J.C.R.

“L’Ajuntament informa” de gener destaca les obres de l’institut L’Ajuntament de Sant Martí Sarroca ha publicat el gener passat l’edició número 17 de l’informatiu municipal. L’edició destaca l’inici de les obres de construcció de l’edifici de l’Institut Alt Foix, les obres de manteniment de camins realitzades per l’Ajuntament i les ordenances aprovades per a 2014, de les quals subratlla que s’ha congelat els tributs de competència municipal. El butlletí també es fa ressò de la Cursarroca, la contribució martinenca a La Marató de TV3, les festes de Nadal i el primer concurs de pintura ràpida celebrat la tardor passada. En l’editorial del butlletí municipal, l’alcalde Ramon Carbó proclama que l’Ajuntament no ha aturat cap servei malgrat la crisi econòmica i que, fins i tot, ha augmentat prestacions de caràcter social a causa de la bona gestió de l’equip de govern. Ramon Carbó afirma que el govern municipal ha congelat els impostos i que fins i tot els ha abaixat en alguns casos, amb un pressupost per a 2014 “de marcat caràcter social”. L’alcalde destaca l’aposta per la promoció econòmica del municipi a través d’activitats com la fira Sarroca Medieval, la cursa ciclista La Pedals de Clip i la col·laboració de l’Ajuntament amb iniciatives privades com el concurs de pintura ràpida, la Cursarroca o el campionat regional d’arts marcials. També fa esment de l’inici de les obres de l’Institut “després d’intenses negociacions amb la Generalitat per fer-ho possible”. Carbó recorda, finalment, que 2014 estarà marcat per la consulta que ha de convocar el president de la Generalitat amb el suport de diverses formacions parlamentàries i adverteix que Catalunya rebrà pressions que caldrà resistir amb “seny”, “coherència” i “lògica”.

19/02/2014 13:14:46


22 /

Febrer 2014 - Núm. 294

Protagonistes

La direcció d’El Martinet, un repte difícil de superar Allò que molts de nosaltres no esperàvem que passaria, aquest text actua com una prova més del que ja s’havia anunciat. El Xavier, “expatró” d’El Martinet, deixa definitivament les seves tasques al capdavant d’aquesta publicació. Hem cregut oportú fer-li aquesta entrevista per mirar d’assabentar-nos de moltes coses. El Martinet.- Com totes les entrevistes, ens hauries de dir el teu nom complet i explicar-nos de quina casa ets fill. Xavier Cadafalch.- Bé, com ja sabrà quasi tothom, el meu nom complet és Xavier Cadafalch Boada; sóc fill de Terrassa, on vaig viure fins als 28 anys, per després viure 11 anys més a Tarragona i, finalment, des de l’any 1984 he viscut a cal Serraló de Sant Martí Sarroca. Els anys 1985-86-87 vaig formar part de la Comissió de Festes i des de febrer del 1987 vaig iniciar el camí d’El Martinet. E.M.- Com a primer dubte, ens agradaria que triessis un fet prou rellevant per a tu que hagis viscut aquí al nostre poble. X.C.- Home, durant els 28 anys que he estat a El Martinet, he viscut fets rellevants. Un d’especial, tampoc te’l sabria dir, ara. Hi ha hagut coses importants, moments amb part positiva, com inauguracions importants a Sant Martí, de l’estil de la piscina o del pavelló esportiu, i el tema de la reconstrucció del Castell, que evidentment venia de lluny. Tot això com una petita mostra en positiu. Però també n’hi ha hagut de negatius, com la més recent de la mort de l’Eva de la Serra de Baix i del seu infant. Ara mateix no me’n ve cap altra al cap, però segur que n’hi ha més. Si féssim una recerca a El Martinet, segur que surt tot, però pel fet d’anar recollint notícies mes a mes, se’m fa una mica confós pensar en alguna cosa en especial. Aquests exemples que t’he posat són en l’aspecte social, però en l’aspecte personal, evidentment, hi ha el naixement del meu fill Gerard. E.M.- - Com valores la tasca d’El Martinet en aquesta llarga etapa? X.C.- Jo la veig força positiva. El Martinet té el seu mèrit de quan ja va néixer l’any 1976, tot sortint del franquisme, moment en què no existia la premsa local i gairebé que ni general. La d’aquell moment estava tota dirigida per la dictadura. Vaja, que això que es coneix com a premsa lliure, local i general no existia. Realment el seu naixement té molt de mèrit. Va tenir un començament molt primari i molt senzill. El que vàrem visionar quan es va començar la tercera època era poder-li donar un creixement i una arrencada més forta. Així, tenim com a dades significatives que el tiratge en aquell moment era de 300 exemplars i ara en fem 625. Això vol dir que ha crescut d’una forma prou important pel que fa a la subscripció, però és que també ho ha fet en la publicitat i en nombre de pàgines mensuals. Abans se’n feien 20, de pàgines, ara en són una mitjana de 52-56 planes, la qual cosa vol dir que hem augmentat molt més la informació. Una gran cosa que s’ha aconseguit, també, a banda de créixer, que ja és prou important, és aconseguir que totes les entitats del poble s’hi expressin. Es va fer un gran esforç i dedicació perquè fos el mitjà d’expressió de tota la vida social de Sant Martí. També s’ha aconseguit que el nombre de la gent que d’una forma directa col·labora amb El Martinet, augmenti considerablement. Una cosa és el subscriptor que, evidentment, és qui s’ho llegeix i aporta la seva part econòmica, igual que els anunciants, i les entitats que expressen la seva informació. Però l’equip que porta endavant El Martinet, ja sigui els més responsabilitzats o els que fan tasques concretes, com tu mateix que fas entrevistes, o els que reparteixen, hem aconseguit fer un equip força interessant. El Martinet avui en dia, si surt al carrer, és gràcies directament a 37 persones que hi treballen, de les quals 13 serien les que fan la feina més compromesa, de responsabilitat (redacció, administració, arxius... a més de fotografia, articulistes, repartiment, etc.), però 11 més es dediquen exclusivament a repartir, 4 a fer articles de manera fixa i 9 com a col·laboradors esporàdics. La meva valoració en general d’aquesta etapa, encara que tot és millorable, és força positiva.

22 A 24 PROTAGONISTES.INDD 46

E.M.-Ha estat El Martinet un mitjà polititzat? X.C.- Caldria veure què vol dir polititzat. Si s’entén que ha estat dirigit des de fora, condicionat per partits polítics, et diria que no. El que jo he defensat com a coordinador o cap visible tots aquests anys, igual que els meus companys, és que El Martinet fos plural i que tots poguéssim expressar-nos i treballar fent-ho segons els nostres criteris i no sota els criteris d’unes determinades persones alienes a l’entitat. Llavors, doncs, entenc que no ha estat polititzat. Fruit d’aquesta independència ha tingut problemes i tensions. Hem explicat les coses com crèiem que s’havien d’explicar, dèiem les coses que crèiem que s’havien de dir, perquè pensem que els martinencs tenen dret a saber-ho. Realment, en determinats sectors, evidentment polítics i a més dels que governen, no estaven d’acord i es queixaven, pressionant-nos en algunes ocasions. Això sempre ho hem tingut clar: ser independents i explicar el que crèiem, tant si agradava com no als poders establerts. Com que a vegades hem explicat coses que no agradaven, fins i tot se’ns ha titllat de partidistes i que treballàvem en favor de l’oposició política. Evidentment això ho he de negar rotundament. Treballàvem a favor de la veritat, almenys la veritat com la vèiem nosaltres. Sabem que les veritats es poden veure de diferent color. I si per polititzat entenem estar vinculat a la vida social, participar-hi opinant, suggerint, criticant si cal... doncs, sí, El Martinet està polititzat. Participar en la societat és fer política, ja sigui per activa o per passiva. E.M.- La teva dedicació a El Martinet no ha tingut mai cap retribució ni gratificació econòmica. Si poguessis, canviaries aquesta manera de fer funcionar el butlletí i el col·lectiu que contribueix a fer-lo? X.C.- Per part meva et dic rotundament que no, ni de ningú d’El Martinet. Els estatuts de la revista, com a entitat sense ànim de lucre, ja ho diuen: cap càrrec pot ser retribuït, però cal dir que un dels valors d’El Martinet, i que hem defensat sempre, és cultivar el voluntariat. Hem fet que la societat civil treballi en el fet social. La possibilitat de fer-ho mig professional hi és, però no era el que defensàvem. Hem estat cuidant sense parar el tema del voluntariat i el treball altruista per la vida social i cultural del poble. E.M.- Veig que teníeu una manera d’actuar molt ben estructurada. És la vostra manera de fer, aquesta? X.C.- Home, realment vàrem fer un ideari oficial d’El Martinet per seguir unes pautes de funcionament. Entre altres coses es va definir, com dèiem, que som una associació cultural sense ànim de lucre amb la corresponent organització per al seu funcionament. En aquest sentit, s’ha anat divulgant informació, per crear opinió i debat que afavoreixi la consolidació de la democràcia. També crear un arxiu històric, com dèiem, cultivar el voluntariat, fer recerca històrica... Les caminades, un altre objectiu de l’ideari, per contribuir a conèixer el patrimoni natural del municipi, a estimar la natura, a practicar l’esport popular i familiar, en definitiva, fer salut, i fomentar la convivència veïnal i comarcal. Tot plegat per contribuir al fet cultural martinenc. La manera d’aconseguir tot això és tenir un bon coixí de subscriptors, que vol dir en conseqüència uns determinats lectors. Segons els estudiosos de la premsa catalana, es considera que en un poble cada exemplar se’l llegeixen 4 persones de mitjana. El Martinet se’l llegeixen, doncs, unes 2.400 persones, de 3.200 habitants que som. És una cota molt important. I a més, el fet de sortir cada mes puntuals, sense fallar, recollint tota la vida social, cultural, esportiva i política del municipi, tot deixant que s’expressi tothom, de tots els sectors i ideologies, ha donat credibilitat a El Martinet, donant-l’hi la força que té. A la vegada, si tenim en compte que tota persona avui en dia es troba en un món globalitzat, El Martinet facilita la identificació personal amb el territori, sentir-te més d’on ets. E.M.- Tenint en compte que durant molts dels primers anys de la teva tasca treballaves, la pregunta és, com t’ho feies?

19/02/2014 12:39:27


Protagonistes X.C.- Ho feia a força de sacrificar-me. Gràcies al suport de la meva companya Cèlia, a qui he d’agrair públicament la seva paciència, consentint la meva forta dedicació a El Martinet, a costa de sacrificar les relacions familiars i les hores personals. Va suposar retallar moltes hores de dormir, també. Com aquell qui diu, estava a disposició de la revista a totes les hores que fes falta, disponibilitat total, no és quantificable en hores. De tota manera, El Martinet al principi de la tercera època no era tan gruixut com ara, cosa que ajudava molt a no portar tanta feina. A mesura que creixíem, m’hi havia de dedicar un xic més, però la jubilació ha estat del meu costat. E.M. Com ja m’has insinuat, en aquests anys s’ha avançat molt en qüestió de tecnologia, però fins i tot cal dir que abans no es feia El Martinet amb ordinador, sinó que es feia a màquina, oi? X.C.- Sí, quan vàrem començar es feia a màquina el text i les fotos s’havien d’escanejar sobre positiu per fer el que es deia la galerada, a partir de la qual es feia el fotolit. A la impremta també eren prou rudimentaris i artesans. El tema digital ha facilitat molt la feina, no només amb els textos sinó, també, amb les imatges. Abans, fer les fotos costava un pastón i a més l’arxiu que en sortia ocupava molt d’espai. Ara amb l’arxiu digital el que ocupen les fotos és molt diferent. E.M.- En estar en una entitat que connecta cada mes amb tota la resta, suposo que realment t’ha donat per conèixer molta gent a Sant Martí. X.C.- El fet de contactar amb les entitats m’ha permès conèixer molta gent, ja que a les entitats cada 4 anys varia la junta i va passant gent nova. També et permet conèixer tots els fets i noticietes del poble, ja sigui perquè les busques o perquè te les porten. E.M.- Explica’ns una mica els moments bons i dolents que has viscut en aquests anys. X.C.- Els moments bons poden estar per una banda en el fet de poder sortir cada mes i no fallar. Moments que per qüestions personals, ja siguin de salut o laborals, et poden fer fallar, però no ha estat així. És una tasca feixuga, però amb problemes addicionals es converteix en una tasca molt més complicada. Com a moments dolents, quan veus que una part de la gent del poble no acaba d’admetre la llibertat d’expressió i a vegades et sents atacat, perquè és un atac a tota la gent d’El Martinet i, en algunes ocasions, contra la meva pròpia persona. No han estat moments agradables, però com ho fem convençuts, ho hem anat suportant i tirant endavant. En els agradables, et torno a repetir, simplement és veure que s’han anat aconseguint els objectius que marcàvem en l’ideari. Això és un motiu més que es pot considerar satisfactori. De forma més puntual, quan sortim cada mes, veus que vas fent esforços perquè pugui sortir El Martinet i el moment en què l’impressor te l’entrega per poder anar a repartir, és un moment de satisfacció pel deure acomplert. E.M.- No trobaves gent més difícil de suportar que d’altra? X.C.- Bé, això és la condició humana. Totes les persones tenim caràcters i tarannàs diferents. Amb uns era més fàcil poder parlar, dialogar i entendre-t’hi i amb d’altres era més complicat. Potser perquè pensàvem diferent, teníem un caràcter diferent o... vaja, que hi havia de tot, però la meva postura ha estat sempre ser cordial amb tothom. Amb uns hi ha hagut més feeling i amb altres no tant, però això no vol dir que no s’hagi fet per un igual la feina que es volia fer: recollir informació i donar-la a conèixer. El més important era donar la informació, que era el que ens havíem compromès a fer. De totes maneres, deixa’m dir una cosa que de sempre m’ha sobtat els anys que he viscut a Sant Martí. Crec que a la gent li costa expressar-se o manifestar-se lliurement. Em sorprenia veure com alguna gent, si ens trobàvem a soles o fora del poble, eren cordials i podíem xerrar tranquil·lament; en canvi, en segons quins llocs del poble, davant d’altra gent, intentaven esquivar la conversa i ben just si saludaven. Un altre fet que sobta és la falta

22 A 24 PROTAGONISTES.INDD 47

/ 23

Febrer 2014 - Núm. 294 d’acolliment per part d’alguna gent en veure com, tot i els anys viscuts i haver estat totalment vinculat a la vida social del poble, per a alguns sectors de la població segueixes sent aquella gent “vinguda de fora”. E.M.- Com valoraries les relacions amb polítics, perquè sabem que heu viscut moments difícils? X.C.- Les relacions amb els polítics penso que han estat les que havien de ser. Nosaltres reclamàvem informació de tot el que els martinencs tenien dret a saber. En alguns moments hem trobat gent més oberta a explicar les coses, i en altres n’hem trobat de més reticents. Tant si ha agradat com no, nosaltres hem fet el que havíem de fer, que és informar. Ja sé que hi havia gent que no hi estava d’acord i fins i tot ens acusava de partidistes i que érem contraris a l’equip de govern, quan en realitat no era així. Nosaltres només explicàvem les coses que crèiem que havíem d’explicar. Podíem estar equivocats o no, però una cosa la teníem molt clara: que si alguna informació la donàvem equivocada, mai vàrem negar a ningú el dret que ho pogués replicar i que hi digués la seva. Amb això, penso que complíem amb la feina ben feta. En alguns sectors polítics s’han dedicat a criticar mes a mes el mateix Martinet. Curiosament, criticaven el mitjà que ells mateixos utilitzaven per dir la seva. Els mitjans es fan servir de plataforma per expressar la teva opinió, però no per criticar el mateix mitjà que fas servir com a eina d’expressió. És un fet insòlit i una incongruència. Tot i així, sempre hem publicat tot el que se’ns ha lliurat de crítica contra nosaltres. E.M.- Quan parles de criticar-vos, vol dir alguna cosa aquell llibret que corre pel carrer en el qual sortim moltes vegades retratats? X.C.- No, llibret no, sinó l’escrit mensual, que redacta Convergència i Unió. Aquest mes mateix, s’acomiaden de mi reconeixent la tasca feta, però segueixen dient que la meva forma de concebre la informació, segons ells, no és correcta i que esperen que l’equip que continua ho faci millor. El Martinet de gener, en el qual jo ja no he participat, ja no els ha agradat. Ara que hi ha el Josep Mates com a cap visible, ja s’ha endut la primera bulla. Pensaven que El Martinet seria el corderito de su amo, i no, segueix sent El Martinet, en lletres majúscules. E.M.- Tu sempre t’has mogut en moviments socials. Com afectarà la teva vida ara això? X.C.- Sí, i ho mantinc. Tinc el convenciment que la persona és un ésser social, això vol dir que tenim el dret i l’obligació de participar en la vida social del nucli vivencial o de l’entorn social. Sóc un ferm defensor de la societat civil; la gent s’ha de vincular i participar de la vida social. De ben jovenet, sent fill de Terrassa, vaig estar en moviments infantils; després, per qüestions laborals, vaig anar cap a Tarragona, on vaig participar en moviments veïnals com l’associació de veïns del nostre barri i la Federació; i finalment he estat 30 anys a Sant Martí en l’aspecte cultural. Ara que sóc més gran i t’ho prens tot a un altre ritme, penso que em toca vincular-me culturalment i socialment a Vilafranca. On? Doncs de moment no ho sé. Encara estic aquí a la casa nova acabant de preparar-ho tot i de posar les coses a lloc. Aniré obrint-me camí per participar en la vida social de Vilafranca i formar part de la societat civil. E.M.- Com pots oblidar tants anys d’estar al capdavant d’El Martinet? X.C.- Aquí t’equivoques. No ho oblido. Jo, en aquests moments, encara penso en tota la tasca d’El Martinet. Està clar que he pres l’opció de deixar-ho i de donar oportunitats als que ho han agafat per continuar i es facin amb noves idees. Però encara estic pensant en “ara toca anar a impremta”, “ara toca repartir” o ara toca... En tot el que em ve al cap, que puguin necessitar la meva opinió, que si me la demanen, l’accepten. Que tota aquesta experiència no es perdi i s’aprofiti a força d’anar-la transmetent. 28 anys de dedicació em quedaran com un bon record, no es perden així com així, penso que no es perden mai. En moments

19/02/2014 12:39:45


24 /

Febrer 2014 - Núm. 294 donats penso com si encara fos a El Martinet, moltes vegades he de reaccionar, dient-me a mi mateix que “ep” que ja no hi ets a i que això ja no em toca. E.M.- Continuo pensant que això teu és molt radical. Sabent que ara se’t pot considerar un vilafranquí com jo o el Josep Matas, com pots deixar El Martinet tan aparcat? Almenys a parer meu. X.C.- No és cert que el deixo aparcat. Vaig avisar amb 10 mesos de temps que ho deixaria el 31 de desembre i ha quedat un bon equip continuador, la majoria dels que estaven amb mi, reforçats amb uns quants bons fitxatges. E.M.- Creus que El Martinet pot ser alguna cosa més que el butlletí de cada mes? X.C.- La informació és la base principal per poder divulgar tota la tasca del poble, com dèiem abans, per generar opinió i debat entre la gent, per, en definitiva, aprofundir al màxim dintre de la democràcia. Sense opinió difícilment podem decidir i expressar el nostre parer i voluntat. A més d’aquest concepte d’informació plural i independent, ja de per si prou important, un altre fet destacable és que ens hem convertit en els notaris de la microhistòria local. Tota la història local de Sant Martí l’estem deixant enregistrada. La premsa general només traurà Sant Martí en casos concrets d’alguna cosa molt rellevant, com una desgràcia o una gran notícia, per exemple una important inauguració. El dia a dia no surt reflectit en la premsa general. Aquí és on apareix El Martinet com a notari de la història local. Però no només és això, sinó que també s’ha configurat un arxiu local, fotogràfic, bibliogràfic i documental de Sant Martí. A banda de les fotos, que ja consta d’un arxiu de 48.000 imatges al llarg d’aquests anys, es tenen guardats tots els llibres i publicacions sobre Sant Martí, així com els programes electorals dels partits polítics, els butlletins de l’Ajuntament, els programes de festes majors del poble i dels barris i, fins i tot, els calendaris editats per El Centre o el Club de Vòlei, per posar alguns exemples. S’hi guarda tot el que es publica a Sant Martí, a més d’El Martinet. És un arxiu viu on mes a mes s’incorpora tot el que va sortint nou.

22 A 24 PROTAGONISTES.INDD 48

Protagonistes

E.M.- Hi ha alguna cosa més a mencionar, que sigui desconeguda per la gent? X.C.- Penso que caldria mencionar que també fem recerca històrica, buscant fets antics que queden plasmats en una pagineta o dues cada mes. Feina que pacientment i minuciosament realitza en Josep Matas, parlant amb la gent gran. Són coses que si no es publiquessin quedarien en l’oblit. També crec que El Martinet col·labora en la normalització lingüística del català. 40 anys enrere, el català no ens l’ensenyaven, i amb El Martinet hem tingut una eina que ha ajudat a promoure el català. Per últim, et voldria tornar a dir que aquest butlletí és un cultivador del voluntariat i del civisme en tots els vessants: la convivència, la participació, el coneixement del territori, el respecte per la natura... en definitiva, per contribuir decididament al fet cultural martinenc. E.M.- Tens quelcom més a dir? X.C.- Home, jo penso que ja ho he explicat tot entre aquesta entrevista i els escrits de comiat que vaig fer al desembre. Sí dir que han estat uns anys de dedicació a una tasca cultural martinenca prou satisfactòria, potser catalogable de tasca feixuga, però és el que deia abans, la satisfacció del deure complert. M’ho miro amb satisfacció en el sentit d’haver aconseguit cotes importants. El Martinet, avui dia, és un mitjà local molt ben conceptuat dins la comarca i en bona part de Catalunya. No tots els mitjans locals aconsegueixen tenir el volum que té El Martinet, ni la continuïtat i la regularitat que té. Et puc dir, perquè m’ho conec de relacions amb la comarca i amb l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, que a molts llocs som l’enveja sana. És entranyable que a Sant Martí es pugui tenir aquest butlletí. Dir, també, que ha estat un plaer comptar amb un bon equip de col·laboradors. Sense aquest equip no podríem fer El Martinet que fem, vull agrair públicament el seu suport. Per últim, demanar disculpes si en la nostra tasca algú s’ha sentit ofès o molest, però ha estat una tasca realitzada amb la millor intenció de servei a la comunitat martinenca. També agrair les diverses mostres rebudes de reconeixement a la meva tasca, tant públiques com privades, d’entitats i de persones. Josep Anton Gabarron

19/02/2014 12:40:02


Avui parlem....

/ 25

Febrer 2014 - Núm. 294

L’ANC comença a caminar a Sant Martí per la independència

La secció de Sant Martí Sarroca de l’Assemblea Nacional Catalana va ser oficialment reconeguda el passat 14 de febrer. Una dotzena de persones constitueix el nucli fundador del col·lectiu que ja ha celebrat la seva junta directiva i s’afanya a organitzar-se per fer notar la seva presència al municipi amb l’objectiu d’eixamplar la base social a favor de la independència de Catalunya. Joan Lluís Climent és el coordinador de la secció martinenca de l’ANC, que integra en la junta directiva Mercè Mompel com a secretària i Jordi Lleixà com a tresorer. La resta de la junta està integrada per Àngels Vallès, Montserrat Vilà, Jaume Rafecas, Laura Farré i Dani Figueras. Altres quatre persones formen part del col·lectiu que va constituir-se el passat 30 de gener amb el lema de Sant Martí per la independència. L’entitat té, a més, una adreça de correu electrònic per establir-hi contacte: stmartisarroca@assemblea.cat. El col·lectiu acabat de constituir té com a objectiu més immediat fer la presentació oficial a Sant Martí i també poder fer la recollida de firmes que impulsa l’ANC arreu del país amb el propòsit d’instar la celebració de la consulta popular per decidir sobre l’organització política de Catalunya i també per recollir per escrit el suport de la gent a la independència. Als integrants del col·lectiu els agradaria, diuen, poder emprendre la recollida de firmes aprofitant la Rua de Carnaval. No obstant això, reconeixen que aquest objectiu és difícil d’assolir, ja que abans han de sotmetre’s a una fase de formació per poder actuar com a apoderats de l’organització i dur a terme de forma rigorosa i impecable aquesta tasca. “S’intenta que sigui seriós, legal i transparent perquè no es pugui retreure res i generar desconfiances ni que es pugui agafar en fals a l’ANC en un procés tan delicat i important com el que s’ha iniciat”, afirma Joan Lluís Climent en declaracions a El Martinet tot just estrenat el reconeixement del col·lectiu martinenc per part de l’organització nacional de l’ANC. Climent afirma que el propòsit de l’assemblea és arribar a constituir una secció local a cada poble, com una manifestació palesa de la voluntat majoritària de la població catalana. No obstant això, ni a Torrelles ni a Pontons hi ha prou gent implicada de forma activa en el procés i per aquest motiu no s’hi ha constituït cap secció. Per això, mentrestant, “s’està parlant amb Torrelles de Foix” per anar escalfant l’ambient. L’assemblea martinenca, seguint els principis de l’organització en l’àmbit nacional, es constitueix com un col·lectiu de caràcter no partidista i transversal. Per exigències de l’organització, cap dels tres principals directius de cada secció local no pot ser afiliat a una organització política ni ser càrrec públic, per tal d’evitar en la mesura del possible que hi pugui haver intents de condicionar o aprofitar l’ANC per a finalitats diferents a les que es planteja.

25 A 27 AVUI PARLEM.indd 37

Una organització per assolir un estat propi per a Catalunya L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) té com a objectiu promoure les condicions polítiques i socials que permetin la constitució d’un estat propi per a Catalunya. L’organització té ben clar que aquest objectiu implica eixamplar la base social del moviment, sumant persones des de totes les procedències democràtiques. L’ANC vol situar-se per damunt de la lluita partidista i per això incentiva que els seus dirigents estiguin fora de les institucions polítiques i desvinculats de les directrius de qualsevol partit polític. L’article 2 dels Estatuts de l’ANC (10 de març 2012) defineix aquests objectius i mitjans per assolirlos: Article 2. 1. Les finalitats de l’Assemblea Nacional Catalana són: a) Promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic. b) Aglutinar totes aquelles persones que treballen amb objectius afins als de l’Assemblea Nacional Catalana des de tota mena de grups, entitats, moviments, partits polítics o individualment. c) Facilitar, potenciar i acollir tota classe d’iniciatives democràtiques encaminades a l’assoliment dels objectius esmentats en els apartats anteriors. 2. Per aconseguir les seves finalitats, a títol merament enunciatiu i no limitador, l’Associació durà a terme les activitats següents: a) Organitzar tota mena d’actes i activitats encaminades a la formació dels seus membres, col·laboradors i simpatitzants. c) Organització de tota mena d’actes divulgatius i de dinamització social relatius a les finalitats de l’Associació. d) Creació de materials divulgatius de qualsevol tipus i en qualsevol suport. 3. La participació en l’Assemblea Nacional Catalana serà sempre a títol individual. 4. L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític i no es presentarà a cap mena d’eleccions. 5. L’Assemblea Nacional Catalana no té ànim de lucre.

19/02/2014 11:22:04


26 /

Avui parlem....

Febrer 2014 - Núm. 294

25 de maig, Eleccions Europees Una UE dels ciutadans o dels grups de pressió

Voluntat de contacte amb els partits polítics Això tampoc no és obstacle perquè el col·lectiu es declari obert a tota mena de col·laboracions externes. “La voluntat és d’influir en els polítics, però sense ser una opció política. L’objectiu és nacional, no pas local. Els partits polítics tampoc han de pretendre utilitzar l’ANC per a res”. A més de començar a organitzar-se, els integrants de la secció local comencen a preparar tasques de sensibilització de la població, la dinamització d’actes públics, amb l’objectiu que “se senti que a Sant Martí hi ha una secció de l’ANC”. Una altra de les primeres accions que es proposen els integrants de l’ANC és de posar-se en contacte amb totes les formacions polítiques representades a Sant Martí, per tal de sumar i de conèixer les posicions de totes. D’entrada, els actuals components de l’ANC martinenca tenen clar que els espera un llarg camí de treball per arribar als seus objectius. En aquest aspecte, remarquen que fins i tot en el cas que s’hagi votat en la consulta o que fins i tot s’hagi decidit per majoria la independència, s’haurà de vetllar pel procés de negociació que inevitablement s’hauria d’establir amb l’Estat espanyol. Per tant, l’existència de l’ANC tindrà vigència i serà necessària durant molt de temps. En les beceroles de la seva constitució, els integrants de la secció local de l’ANC asseguren també que, com a membres actius, cotitzen una quota destinada a cobrir les necessitats econòmiques que sorgeixin de la seva activitat. Però al mateix temps afirmen de forma taxativa que les aportacions que es facin a Sant Martí, s’invertiran en accions realitzades a Sant Martí. Per això és important que s’hi integri com més gent millor.

Resten tan sols tres mesos, menys de cent dies, per la celebració de les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. 400 milions de persones estan cridades a les urnes per a l’elecció de 751 eurodiputats que el juliol vinent accediran a uns escons en els quals romandran durant cinc anys. Com a diputats del Parlament Europeu, els electes tindran la potestat de designar el president de la Comissió Europea dintre del procés lent i no sempre encertat de progressiva democratització de les institucions de la Unió. Encara que no ho sembli, a la política espanyola i catalana ja hem començat a rebre els primers efectes de la proximitat de les eleccions. Les estratègies dels partits i coalicions s’estan modulant per intentar captar l’atenció dels ciutadans en una campanya que podria estar presidida pel desencís i fins i tot per l’hostilitat contra la UE. La crisi econòmica i les dures polítiques d’ajustament imposades des del centre de la Unió Europea contra l’economia dels Estats situats més al sud i a les costes mediterrànies podrien provocar reaccions estranyes en l’electorat. Encara que per primer cop el Parlament Europeu serà qui nomeni el pròxim president de la Comissió Europea, el càrrec que actualment exerceix José Manuel Durão Barroso, la previsió que Alemanya i els estats centre-europeus siguin els qui marquen les directrius de la política amenaça l’interès real de la convocatòria. En paral·lel, altres aspectes emergents podrien incidir en la campanya electoral i en el desenvolupament futur de les eleccions: la situació a Catalunya i a Escòcia, tot i que diferents entre si, poden obrir el camí d’altres comunitats nacionals europees. I també la concreció de directrius sobre política laboral al si de la UE.

Av. Josep Anselm Clavé, 112 08731 Sant Martí Sarroca Tel. 635 294 802

SNACK-BAR EL CENTRE Assortiment de: PLATS COMBINATS, ENTREPANS NS DILLU I BRASA. A NC T TA

La Font, 22-24 • Tel. 93 899 03 92 SANT MARTÍ SARROCA

25 A 27 AVUI PARLEM.indd 38

19/02/2014 11:22:26


/ 27

Avui parlem....

Feber 2014 - Núm. 294

Òmnium Alt Penedès porta la campanya “Un país normal” al transport públic Dins de la campanya “Un país normal”, voluntaris d’Òmnium Alt Penedès han repartit a Vilafranca centenars de fulls volants amb el lema “9N. És normal que responguem quan per fi ens pregunten”. La campanya és una clara defensa de la consulta pactada per una immensa majoria al Parlament que se celebrarà el pròxim 9 de novembre i per fer arribar a tothom l’argumentari favorable al dret a decidir i consolidar la consulta en l’imaginari col·lectiu. La campanya “Un país normal”, impulsada per Òmnium Cultural des de l’octubre, ja ha dut a terme accions massives i simultànies arreu de Catalunya, com la col·locació de 300 pancartes amb el lema 9N. És normal que un país voti com pot viure millor, bustiades o encartellades. Paral·lelament, la seixantena de comitès locals creats fins ara continuen organitzant accions de proximitat, que volen implicar entitats i persones d’arreu del territori. Fins ara s’ha mobilitzat un miler de voluntaris i Òmnium Alt Penedès anima a tothom a implicar-se en aquesta campanya que permet viure des de dins un moment històric per al país. Òmnium Cultural ha traslladat a les comarques catalanes el desenvolupament de la campanya. La presidenta nacional d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el president d’Òmnium a l’Alt Penedès, Sergi Sabaté, es van trobar en una reunió de treball per planificar el futur de l’entitat a la comarca i les accions que cal fer aquest 2014 amb l’objectiu d’assegurar que es fa la consulta sobre quin futur polític es vol per a Catalunya. Casals i Sabaté van comentar les activitats per l’entitat de cara al 2014, on destaquen projectes d’internacionalització i la importància d’implementar la campanya “Un país normal” a l’Alt Penedès. Òmnium Alt Penedès ha creat un comitè de campanya que ha d’executar reunions i accions per fer arribar els arguments de l’estat propi a la població més indecisa. Aquest comitè està obert a totes les persones que vulguin participar-hi. “Volem votar perquè votar és normal en un país normal”, manifest de la campanya d’Òmnium “És normal que un país vulgui decidir el seu futur. N’estem convençuts. Per això ens sembla ben normal que les institucions catalanes es comprometin a convocar-nos perquè tothom pugui dir què pensa, sigui quina sigui la solució que cadascú trobi més encertada. És normal que ens preguntin com volem viure millor i és normal que tinguem ganes de respondre. És normal que un país vulgui confiar en les urnes. És normal pensar que la democràcia és la solució més bona. És normal consultar l’opinió de tothom. És normal decidir el futur entre tots. És normal creure en la democràcia. És normal estar a favor de les urnes. És normal que un país vulgui ser normal. És normal voler viure en un país normal. És normal que un país decideixi la seva educació, la seva sanitat, el seu model energètic, les seves infraestructures... perquè és normal que tots els que formem part d’un país decidim com volem viure millor. Perquè estem convençuts que és normal viure amb normalitat. Si també ho penses, aquest lloc web també és teu. Comparteix lliurement els continguts i difonlos com millor et sembli. Perquè és normal que fem allò que ens ve de gust. I quan debatem, és normal que ho fem de la manera més oberta i plural possible. Amb normalitat. Amb tu. Amb tothom. Com es fa en un país normal.”

Sergi Sabaté i Muriel Casals a la seu d’Òmnium Cultural a l’Alt Penedès

Repartiment de fulls volants a l’estació de tren de Vilafranca del Penedès i pancarta #unpaísnormal penjada a Sant Martí Sarroca, a la carretera en direcció a Vilafranca.

El

Anselm Clavé, 82 B - Telèfon 93 899 02 05 Sant Martí Sarroca

25 A 27 AVUI PARLEM.indd 39

19/02/2014 11:23:18


28 /

Febrer 2014 - Núm. 294

Pàgina Jove Jornades de portes obertes als centres de secundària de Vilafranca i a l’Alt Penedès Cada any els centres de secundària ofereixen unes jornades de portes obertes per donar a conèixer la seva oferta educativa.

GRUP DE CONVERSA EN ANGLÈS PER A JOVES

Des de l’Oficina Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Vilafranca oferim a partir del mes de març un grup de conversa dinamitzat en anglès per a joves, l’”English Evenings” El grup es reunirà cada dijous de 19 a 20:30h al SIAJ.
La inscripció és del 17 de febrer al 4 de març, i el curs serà del 6 de març al 10 d’abril (6 sessions). 
Requisits: tenir un nivell mitjà d’anglès per conversar amb un mínim de fluïdesa i tenir entre 16 i 30 anys.
 PREINSCRIPCIÓ CURS 2014-2015 JORNADES DE PORTES OBERTES

Per al segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundària, de l’11 al 21 de març.
Per a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: del 13 al 23 de maig.
Per a cicles formatius de grau superior, del 27 de maig al 6 de juny.
Per als ensenyament d’educació d’adults, del 23 al 30 de juny.
 JORNADES DE PORTES OBERTES A VILAFRANCA
Ja pots consultar les dates concretes per conèixer la seva oferta formativa i instal•lacions. DOSSIER INFORMATIU DESPRÉS DE L’ESO

Si vols tenir més informació de les opcions un cop s’acaba la secundària obligatòria i conèixer els centres de Vilafranca del Penedès i de la comarca que ofereixen estudis, pots consultar el Dossier Educatiu que hem elaborat des del SIAJ. A més, Informacions d’interès Borsa de professors/es de repàs Al SIAJ pots consultar la borsa de professors/es de repàs, si necessites suport d’alguna matèria, en general de l’ESO, del batxillerat, de preparació de proves, tècniques d’estudi.... Beques per a estudiar Hi ha beques i ajuts per a l’estudi. Cada una pot tenir uns requisits i característiques diferents. Us hem posat dates de convocatòria i termini, però són orientatives, ja que poden variar. Beques generals: per fer estudis de batxillerat, cicles formatius, idiomes o PQPI Convocatòria: juliol - agost. Termini: fins a finals de setembre. Cal omplir un formulari per Internet, al SIAJ disposes de dos ordinadors amb consulta gratuïta. Saló Ensenyament Es fa cada any a Barcelona i s’hi pot trobar informació de tota l’oferta educativa postobligatòria: batxillerats, cicles formatius, idiomes, estudis universitaris... Dates: del 12 al 16 de març de 2014. www.ensenyament.com

SIAJ www.siaj.net Departament d’Ensenyament www.gencat.cat/ensenyament Enllaços: beques, preinscripció i matrícula, proves d’accés... Estudiar a Catalunya (Informació batxillerat, cicles formatius, PQPI, centres educatius...) www.gencat. cat/canaleducacio Universitats Informació general: www.gencat.cat/universitats Informació sobre els estudis de grau universitari: http:// estudisuniversitaris.gencat.cat Oferta de cursos ocupacionals: http://www.oficinadetreball.cat 
 UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS

La inscripció és del 19 de febrer al 3 de març per a totes les universitats catalanes. 
Les proves seran el 26 d’abril i el 3 de maig. SERVEI DE RECONEIXEMENT ACADÈMIC

El servei de reconeixement acadèmic s’adreça a persones que tenen experiència laboral o en activitats socials (mínima de 2 anys) en un determinat cicle formatiu de FP.
Per accedir-hi cal tenir prèviament l’informe d’assessorament. obtingut en el servei d’assessorament.
Aquest febrer s’obre un període d’inscripció. C ATA L U N YA E M P R È N , P E R A L A C R E A C I Ó D’EMPRESES

Nou portal de creació d’empreses, amb informació, experiències, possibilitat de fer el pla d’empresa en línia; i es pot accedir a informació especialitzada i rebre atenció personalitzada per entitats, per exemple el a href=http://www.vilafranca.cat/html/agora/creaempresa/ index.html target=”_blank”>Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca. “OBRE’T PORTES”, FORMACIÓ PER A ENTITATS

L‘Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb el suport de la Diputació de Barcelona, organitza tres conferències formatives per a entitats sense ànim de lucre: fiscalitat associativa, subvencions i convocatòries i eines de la web 2.0 per a les entitats.
Es realitzaran a l’Escorxador, entre els mesos de febrer i març, a les 19h i són gratuïtes, però cal inscripció prèvia. VACANCES EN FAMÍLIA 2014

Fins al 24 de febrer està obert el període de preinscripció per participar en el programa de Vacances en Família de la Generalitat, que permet gaudir d’unes vacances a preus força avantatjosos en albergs de la Xanascat (Xarxa d’albergs de Catalunya). Hi poden participar famílies amb fills menors de 18 anys.
Els períodes de les estades són: entre març i agost per aquest primer període de preinscripció i de setembre a febrer del 2015 per al segon període de preinscripció (del 30 de juny al 27 de juliol). SIAJ - VILAFRANCA C/de la Font, 43, baixos Tel. 93 892 20 20 - Fax 93 818 19 04 penedes@siaj.net 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Horaris d’atenció: De dilluns a divendres d’11 a 14 h. Dilluns i dimecres, de 17 a 20 h. Horari d’estiu: De dilluns a divendres, els matins de 10 a 14h.

28 pàgina jove.indd 36

19/02/2014 11:25:38


/ 29

Hi diuen la seva ressenyes de l’alt foix Capítols de la nostra història

Febrer 2014 - Núm. 294

LA HISTÒRIA DEPLORABLE DELS CATALANS II:

La Revolta de les Quinzenades (gener 1714)

Cap al 1713, a causa de la guerra constant, les despeses militars havien pujat a més del 90% de les despeses totals de la corona. Encara que l’autor de l’article que dóna aquest percentatge reconeix que no existeixen dades suficients per contrastar la xifra, el que sí que sabem és que “de estos gastos, más del 60 por 100 se empleaban en sueldos y haberes de los oficiales y tropa, y aproximadamente un 25 por 100 en víveres, uniformes, armamento y otros suministros.” (1) Felip V estava gairebé en fallida. El govern filipista havia pactat amb el ministre de Guerra francès pagar els sous de les tropes franceses emprades des de feia mesos en el setge de Barcelona. Però, com ja hem vist, no hi havia prou diners. A finals de 1713, el ministre de Finances, Jean Orry, no va veure altra solució que no fos imposar una contribució general a la població, tot i saber que a Catalunya seria molt difícil de cobrar-la. L’ordre per al cobrament va ser comunicada al duc de Pòpuli, capità general de Catalunya, a principis de desembre, donant instruccions a José Patiño, superintendent de Catalunya, per fer el càlcul del repartiment de les contribucions. Patiño va fer arribar una memòria a José Grimaldo, secretari de la Guerra, queixant-se de la manca de temps, entre altres coses, i observant que “para la subsistenzia de este Exército no serán tan efectivos los caudales de esta contribuzión ni en las cantidades ni en los plazos, como se me ha prescripto.”(2) Però sembla que el govern no va fer cas dels seus advertiments i l’ordre de pagament va ser emesa amb data 11 de desembre. La disposició comença així: “Haviendo llegado el tiempo en que todos los años se alojan y retiran á Quartel de Invierno las tropas del Ejército [...] I siendo preciso [...] que ayudan los pueblos á la manutención del ejército, se ha resuelto que las Ciudades, Villas y Lugares [...] contribuyan en dinero cada mes una porción proporcionada [...] al gasto de tan grande urgencia.” Promet que, a partir de llavors, la població ja no haurà de donar diners o aliments per a les tropes aquarterades a la zona ni als passants, només “el cubierto, leña, cama y media arroba de paja al dia por cavallo de los efectivos [...].” Però acaba amb un avís molt clar: “Adviertiendo que si no fuese puntual el pago [...] será preciso valerse de los medios proporcionados y eficaces contra los que fuesen resistentes en la execución de esta orden. Por lo que mandamos á los Vagueres, Bayles, Jurados y demás Oficiales [...] que invigilen en la observancia y cumplimiento de lo referido, baxo las mismas penas.” (3) La quantitat total de la contribució era de 750.000 pesos i a la vegueria de Vilafranca li corresponien tres pagaments de 17.500 pesos, el primer en el mateix mes de desembre i els dos restants, al gener i al febrer. Però a principis de gener, a Barcelona arriba una notícia inesperada: “Llegaron 2. Desertores, y confirmaron la noticia de que todo el Campo del Panadès, y parte de la Sagarra, avian tomado las Armas contra el Enemigo, irritados de la insuportable tirania Capitacion con que oprime à todos los Pueblos que tiene baxo su dominio : por diferentes Paysanos que han llegado á esta Plaça, se ha revalidado esta noticia, contestando uniformes, que sobre Villafranca huvo una sangrienta refriega, en que sacaron nuestros Paysanos el mejor partido, aviendo muerto, y hecho prisioneros à muchos de los Enemigos [...] ” Tres dies després, arriben més detalls del succés: “[...] se tuvo por otro conducto la de la noticia de el Campo de el Panadès, en donde una Compañia de Granaderos de la Guarnicion de Villafranca, que passava en seguimiento de el Veguer de dicha Villa, fue enteramente destruída, quedando prisioneros los Soldados que no fueron muertos; porque dicho Veguer prevenido con anticipacion, puso en armas à todo su Veguerio, y apostados los Paysanos en dos puestos, pudieron castigar à los Enemigos [...] ”

29 A 35 Hi diuen.indd 53

Tres desertors el dia 11 “tambien contestaron conformes, el movimiento, y sucesso referido del Panadès, y que todo el Paysanage abandonando sus casas, andan à Monte por sacudir el pesado yugo, conque los Enemigos procuran fatigar toda su paciencia, y sufrimiento, y que quieren mas reñir en las Montañas libres, que morir en sus casas esclavos.” (4) Va ser un aixecament popular planejat per endavant? Una maniobra per distreure les forces borbòniques del setge de Barcelona? O era simplement una última acció desesperada d’una població desesperada? Sanpere i Miquel, seguint el relat a les Narraciones Historicas de Francesc de Castellví, ho descriu així : “Fué en 4 de enero de 1714 cuando el comandante militar de Villafranca del Penadés, viendo que los del vecino lugar de San Martín Sarroca no bajaban á pagar, envió al cobro á 150 granaderos, quienes, asaltados cerca del pueblo por el paisanaje con un vivo tiroteo, tuvieron que regresar á Villafranca, y aun esto sólo los pocos que consiguieron salvar la vida.” (5) Les repercussions d’aquest acte de “rebel·lió” serien enormes. Unes setmanes després, apareix un informe ben sobri a La Gaceta de Madrid : “Se reprime el levantamiento popular de Villafranca del Panadès contra los impuestos.” (6) No obstant això, darrere d’aquestes paraules hi ha una història de represàlia brutal que s’estendria per tot l’interior de Catalunya en els mesos següents. Imatges :

Agustí Salvà i Fiona Ellis

1) Granader. 1708 2) Granader del regiment de los Colorados Viejos. 1710 Col·lecció Vinkhuijzen d’uniformes militars, Espanya 17001744 New York Public Library. www.nypl.org Notes : 1) Juan Miguel Teijeiro de la Rosa, La Financiación de la Guerra en el Siglo XVIII, Revista de Historia Militar, núm extra, 2007 2) citat a Salvador Sanpere i Miquel, Fin de la nación catalana, L’Avenç, Barcelona 1905, pàg. 301 3) citat a Sanpere i Miquel, pàgs. 302-3 4) Gazeta de Barcelona (Diario del Sitio de Barcelona 1713-1714, núm. 20, de 23/01/1714) 5) Sanpere i Miquel, pàg. 305 6) Gaceta de Madrid núm. 4, de 23/01/1714, pàg 16

19/02/2014 11:42:49


30 /

Febrer 2014 - Núm. 294

recuperem la història Aquest mes arribem al final d’aquest magnífic llegat tot aclarint i concretant, com ja vam fer el mes anterior, que de les tres últimes generacions dels Miret sols publiquem part del document original i altres de forma resumida, pel trasllat de la farmàcia a la vila de Vilanova i la Geltrú. Vicens Miret Marcè (IV apotecari) (1818 – 1887) L’avi Vicens exercí la carrera d’Apotecari a Sant Martí fins al 16 de novembre de 1854, que es traslladà a Vilanova. El 19 de novembre del mateix any comprà la farmàcia que havia estat d’en Joan Sans i Figueres, instal·lada al carrer Sant Gregori, cantonada amb la plaça de les Neus, que aleshores regentava el seu fill. Pagà per ella la quantitat de nou-cents duros. L’escriptura es firmà davant del notari del Vendrell, Miquel Ribas. L’any següent la traslladà de lloc i féu una remunta que li costà: de fuster 58 duros, de manyà 10, de llauner 14,5, de pintor 32 i de paleta 28. L’any 1859, el 5 de novembre, vengué la farmàcia de Sant Martí a en Salvador Clascar i Vallès pel preu de 416 duros, a pagar en dos terminis. L’escriptura fou firmada a Vilanova davant del notari D. Mariano Ramona i la carta de pagament fou firmada el 23 d’abril de 1863 davant del notari Parés de Vilafranca. Alguns assentaments trobats en la seva llibreta de comptes: L’any 1860 llogà la casa de Sant Martí a Ramon Clascar per 14 duros l’any, reservant-se diverses habitacions i el celler. “El 1 de gener de 1867 he llogat la casa que tinc a Sant Martí, a l’Ajuntament, per posar-hi la costura de noies, per vint duros a l’any, reservant-me un quarto i rebost, amb entrades i sortides” (eren el quarto de les dues alcoves del darrere i l’entrada i la cuina rebost en el que ara és entrada). Òbit de Martí Miret Socias (V apotecari) (1865 – 1911) La seva mort ocorregué el dia 6 d’agost de 1911, segon dia de la festa major, víctima d’un accident ocorregut a la carretera de Sitges. Per tal motiu el Diario de Villanueva publicà la següent nota en el número corresponent del dia 8: “En el puente del Vinyet de la carretera de Barcelona a Sta. Cruz de Calafell ocurrió el domingo por la tarde un desgraciado accidente que hay que atribuir a las pésimas condiciones de trazado y situación con que fue construido el referido puente sobre la vía férrea para desviar la carretera de la misma. Dn. Martin Miret Socias distinguido y apreciado

Hi diuen la seva Llinatge i llegat dels Miret de la Roca (1562-1967) - VI part farmacéutico de esta Villa iba con dos hijos suyos en una tartana de su propiedad y al pasar un tren por la línea alborotase el caballo descendiendo entonces el Sr. Miret para sujetarlo ante el peligro de que pudiera despeñarse, con tal mala fortuna que entre la rueda del carruaje y uno de aquellos malecones fue atropellado horriblemente, falleciendo poco después al ser trasladado a su domicilio. De los varios accidentes ocurridos en dicho puente ha pagado con su vida en el último, nuestro querido amigo. Vicens Miret Marqués, últim Seria hora que por apotecari de la nissaga i autor de quien corresponde se la recerca familiar. atendieran las protestas que se han producido por el peligro que ofrece el puente del Vinyet, cuya desaparición debe exigir el público...” En aquest mateix diari, el dia 9 d’agost, amb motiu de l’enterrament va publicar una altra nota. I el llegat també indica que: “altres notes similars foren publicades pels altres periòdics de la Vila, La Defensa, de filiació catòlica, i La Democràcia, publicació d’esquerra”. Vicens Miret Marqués, va ser l’últim apotecari de les 6 generacions seguides de la nissaga Miret. Ell va ser qui féu possible que avui els familiars disposin d’aquest valuós llegat històric. Vicens Miret Marqués (VI apotecari) (1892 – 1968) Primer fill del matrimoni de Martí Miret Socias i Concepció Marqués Roca. Va néixer el 18 de juny de 1892, fou batejat a l’església parroquial de Sant Antoni, essent-li padrins en Joaquim Marqués i Bolet, avi matern, i Dolors Socias i Rubió, àvia paterna. Li imposaren els noms de Vicens, Josep M. i Tomàs. Estudià Batxillerat als Escolapis de Vilanova i a l’Institut de Reus, on obtingué el Títol de Batxiller el 3 de juny de 1909 amb la qualificació de Sobreseient en Ciències. Va ingressar

Construccions i reformes w w w. s u r i o l t o r t . c o m

29 A 35 Hi diuen.indd 54

19/02/2014 11:43:11


Hi diuen la seva a la Universitat de Barcelona el setembre de 1909. Va fer els exercicis de llicenciatura el 18 i 21 de febrer de 1913 i va rebre el títol d’Apotecari el 6 d’abril d’aquell mateix any. Fou nomenat president de l’Ateneu de Vilanova i la Geltrú el juny de 1920, càrrec que exercí fins a l’any 1923. L’onze d’octubre de 1920 fou nomenat vocal de la junta consultiva de la Biblioteca Museu Balaguer i l’octubre de 1951, vocal del Patronat de la mateixa institució. L’abril de 1943 va ser nomenat Inspector Farmacèutic Municipal, càrrec que exercí fins a la seva jubilació l’any 1965. Noces – L’1 de setembre de 1917 contragué matrimoni a l’església dels Escolapis amb Carme Anglés Ventura, filla de Joan Anglés i Carme Ventura, tots fills del Catllar, província de Tarragona... D’aquest matrimoni nasqueren dos fills, Martí i Ramon. El 27 d’abril de 1922, moria la seva esposa Carmen Anglés Ventura. El 18 d’octubre de 1927, Vicens Miret Marqués es va casar en segones núpcies amb Bonaventura Puig Garcia, a la catedral de Barcelona. M. Dolors Miret Puig va ser l’única filla d’ambdós. Les dades següents són l’última part del document (els dos últims folis originals) on l’autor, en Vicens, deixa escrit molt clar els anys que van passar des que començà la recerca fins que ho pot acabar feliçment, confiant que les noves generacions continuïn ampliant el llegat. Aquest recull de notes fou iniciat cap a l’any 1926, aprofitant les estades estiuenques a Sant Martí Sarroca i mercès a la benvolença de l’aleshores rector, Mn. Francisco Mestres, que em permeté furgar amb llibertat i durant alguns anys en l’arxiu parroquial. Els llibres d’aquest arxiu que foren consultats són els següents: NAIXEMENTS, anys de 1586 a 1642 / de 1670 a 1680/ de 1701 a 1704 / de 1758 a 1809 / de 1810 a 1840 / de 1840 a 1872. CONFIRMACIONS: de 1717 a 1740 ACTES MATRIMONIALS: de 1553 a 1557 / de 1601 a 1626 / de 1631 a 1649 / de 1730 a 1767. ÒBITS: del 1400 / de 1600 a 1662 / de 1680 a 1681 / de 1713 a 1736 / de 1739 a 1774 de 1809 a 1810. ALBATS: de 1695 a 1764 / e 1774 a 1797. EXCOMUNIONS: de 1605 a 1641 TESTAMENTS: des de l’any 1600 Com hem dit abans, l’arxiu era incomplet a causa que l’any 1714 les tropes de Felip V cremaren el castell on aleshores hi havia l’arxiu parroquial. D’aquest fet en dóna fe una nota signada per un dels nostres avantpassats, trobada en l’esmentat arxiu. Per altra banda, en Joaquim aconseguí altres notes sobre els primers Miret que hem consignat a part. Amb aquestes notes i les dades trobades en els testaments i altres documents familiars, ha estat possible bastir, encara que d’una manera incompleta però ajustada a la veritat, la relació de les primeres generacions fins a l’any 1676. En aquest any probablement en Vicens Miret Montserrat, primer apotecari, inicià el llibre d’esdeveniments familiars, essent la primera anotació el naixement de Ramon Miret, escultor. Aquest llibre fou continuat sense interrupció fins a l’any 1909 en què el nostre pare anotà la mort de la seva mare, Dolors Socias. Amb les dades d’aquest llibre i les obtingudes per en Joaquim, dels documents familiars, que ell guarda, ha estat possible fer una relació més completa de les darreres generacions. Aquest treball ha estat interromput des de l’any 1939 al 1967, a causa de les complicacions que la postguerra ha portat a la vida però, trobant-me ja en les darreries de la vida i obligat a quedar-me a casa alguns dies, he decidit fer aquesta recopilació que ha estat possible mercès a l’ajut de familiars i amics. No té altre mèrit que la paciència, ni altre fi que deixar testimoni que els Miret de la Roca, a causa del seu caràcter, han aconseguit mantenir durant tretze generacions la unió familiar, com pot deduir-se dels padrinatges dels batejos en

29 A 35 Hi diuen.indd 55

/ 31

Febrer 2014 - Núm. 294

els quals s’ha seguit l’ordre tradicional de prelació familiar que ha de servir d’exemple a les noves generacions a qui confio el deure de continuar-lo i a ser possible, ampliar-lo. Vilanova i la Geltrú, diada de Sant Joan, de l’any MCMLXVII ADÉU N.S.J. Gràcies Vicens Miret Marqués, autor d’aquest valuós llegat històric familiar, va morir el 1968, l’any següent d’haver acabat el seu laboriós treball. La família Miret mai ha deixat de venir a Sant Martí. La casa de ca l’Apotecari sempre ha estat la casa estival i de trobada per a tots els seus membres. Des d’El Martinet agraïm, una vegada més, a la família Miret d’haver-nos permès publicar aquest llegat familiar que aporta valuoses dades històriques sobre Sant Martí des del 1562. A Martí Miret d’Haro, actual propietari de la casa de ca l’Apotecari de la Roca, que ha estat el nostre interlocutor directe i ens ha facilitat la documentació, ajudant-nos en tot moment; a la seva tieta Rosó Miret de Cabanyes, neboda d’en Vicens, l’últim apotecari. També a Victòria Maria Soler Miret, actual titular de la Farmàcia de Vilanova i la Geltrú i descendent dels Miret de la Roca.

Còpia de l’encapçalament original on es reprodueix la història de les sis generacions seguides de farmacèutics, corresponent a un apartat de la revista Circular Farmacéutica (año VII – núms. 64 y 65 – Enero febrero 1949) on el Dr. Guillermo Folch Jou va publicar també aquesta història dels Miret, amb còpies incloses dels títols obtinguts pels diversos farmacèutics de la nissaga Miret.

Aquest és l’anagrama amb què va signar al seu treball a l’última fulla del document.

19/02/2014 11:43:30


32 /

Hi diuen la seva

Febrer 2014 - Núm. 294

75 anys del començament de la retirada de tropes republicanes (II part)

El Penedès va caure en 6 dies

A l’esquerra, defensa d’un niu de metralladora davant el traçat actual de la N-340, al Pago, dintre del sistema de trinxeres excavades per l’exèrcit republicà.

Restes d’armament i munició localitzades als voltants del Pago, pertanyents a les tropes que van combatre en la defensa de Barcelona, i diaris de l’època.

Resum d’una part de la informació del diari El Punt Avui sobre l’ocupació de l’exèrcit franquista al Penedès, publicat el 22 de gener del 2014 per Adrià Cabezas, capítol 32. La línia del front establerta al riu Gaià per resistir l’entrada franquista al Penedès i al Garraf va ser castigada pels bombardejos aeris i en sis dies van ser ocupats. “Del 19 al 24 de gener de 1939, tot el territori del Penedès va caure en mans franquistes, però no sense oferir una certa resistència”. Les forces franquistes estaven formades pel cos d’exèrcit marroquí (amb la 13a, 50a i 105a divisió), dirigit pel general Yagüe; pel cos d’exèrcit de Navarra, (amb la 4a i 5a divisió) dirigit pel general José Solchaga, i el Corpo Truppe Volontarie italià, dirigit pel general Gambara, mentre que les forces republicanes estaven formades per l’exèrcit de l’Ebre, format pels cossos d’exèrcit V, XII, XV i XXIV. El ràpid avenç de les tropes franquistes per Catalunya va fer que el dia 15 de gener del 1939 ocupessin Tarragona, i l’endemà l’estat major i la caserna general de l’exèrcit de l’Ebre es van instal·lar a Vilafranca del Penedès, un cop establerta la línia de front al riu Gaià... El dia 18 de gener la 5a divisió de Navarra va aconseguir creuar el riu. El territori del Penedès va ser molt castigat durant aquells dies pels bombardeigs aeris i es va veure abocat a l’ocupació... El dia 19 de gener es va iniciar l’ocupació del Baix Penedès i es van produir enfrontaments amb les forces republicanes... La 158a brigada mixta de carrabiners

va resistir a les poblacions de Bonastre, Masllorenç, Albinyana, la Bisbal del Penedès i el Montmell, entre altres... L’endemà, les tropes franquistes van ocupar pràcticament tot el Baix Penedès: la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Albinyana, Santa Oliva, el Vendrell, Sant Vicenç de Calders, Calafell i Pontons. Un cop ja al Penedès, les forces franquistes es van dividir a l’hora de continuar l’ofensiva: la 5a divisió avançaria pel nord-oest del Penedès i l’Anoia, la 13a divisió seguiria la carretera N-340, la 105 divisió aniria paral·lela a la costa i la 50a divisió restaria de reserva. El dia 21 van completar l’ocupació del Baix Penedès, entrant a Banyeres, Bellvei, l’Arboç i Cunit, a més d’ocupar una part de l’Alt Penedès i d’entrar a les poblacions de Castellet i la Gornal, Santa Margarita i els Monjos i Vilafranca del Penedès, i a nuclis del Garraf com ara Canyelles, Cubelles i Vilanova i la Geltrú... La fàbrica Pirelli, amb 1.500 treballadors, havia estat bombardejada un parell de vegades durant el conflicte i havia canviat la producció per fabricar màscares antigàs... El Tinent Coronel Tagueña va organitzar una línia defensiva al llarg de la serra d’Ordal, a dreta i esquerra de la carretera N-340, via estratègica per on havia de passar forçosament el gruix de les tropes franquistes. La 196a brigada mixta seria l’encarregada de defensar aquesta posició, convertint-se així en l’únic contingent de tropes amb què comptaria Catalunya.. D’altra banda, l’avenç franquista va seguir per la costa i el dia 22 va ocupar tot el Garraf (Olivella, Sant Pere de Ribes i Sitges), la part central de l’Alt Penedès (Olèrdola, la Granada, el Pla del Penedès, Puigdàlber, Lavern, Sant Pau d’Ordal, Santa Fe, les Cabanyes, la Granada i Avinyonet), i la septentrional (Sant Sadurní d’Anoia, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Font-rubí, Mediona, Vilobí, Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix...). El 23 de gener, però, la 196a brigada mixta republicana va ser envoltada per les forces franquistes i després de mantenir forts enfrontaments es va dispersar. Aquest dia també es va completar l’ocupació franquista del Penedès (Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Vallcarca i Garraf, Olesa de Bonesvalls...) i l’endemà tot el Penedès va quedar ja en mans franquistes, que seguiren el seu avançament fins a Barcelona, ciutat que van ocupar el 26 de gener de 1939.

29 A 35 Hi diuen.indd 56

19/02/2014 12:10:24


/ 33

Hi diuen la seva

Febrer 2014 - Núm. 294

Torrelles homenatja soldats republicans morts el 21 de gener de 1939 Torrelles de Foix va recordar el diumenge dia 26 de gener la memòria dels soldats republicans anònims i els torrellencs que van lluitar i morir en la Guerra Civil. L’acte es va celebrar al cementiri municipal, en un homenatge solemne promogut per CiU i ERC que va tenir el suport unànime dels partits polítics amb representació a l’Ajuntament. Tots ells van fer una ofrena floral commemorativa de la caiguda del poble en mans de les tropes franquistes. A més de l’ofrena floral, ERC de Torrelles va col·locar una placa de granit amb la llegenda “21 de gener del 1939 - 21 de gener del 2014, 75 anys”. Un cop acabat l’acte, els assistents van cantar l’Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors. L’acte va ser presentat per Domènec Ventura, president d’Esquerra de Torrelles de Foix, que va donar pas a diverses personalitats, com Ester Capella, senadora per ERC; Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès; Ramon Arnabat, president de l’IEP (Institut d’Estudis Penedesencs); i Jaume Brichs, alcalde de Torrelles. També hi van intervenir Albert Parellada, president de CiU, Ester Tutusaus, representant del PSC, i Teresa Rodríguez, presidenta de l’Agrupació d’Electors Torrelles Font de Futur, que van destacar el fet d’aquesta trista efemèride i alhora van agrair el gest de CiU i d’Esquerra perquè aquest acte es pugui repetir regularment per aquestes dates. Alguns dels parlaments van destacar les vicissituds que van haver de sofrir els soldats republicans durant l’assetjament franquista. El president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat, va recordar la campanya Tots els noms per recuperar la memòria històrica, un projecte ambiciós per saber amb certesa on reposen les restes de les persones anònimes que van donar la seva vida per les llibertats de Catalunya.

L’acte va commemorar la mort de quatre soldats republicans. El dia 21 de gener de 1939, foren abatuts per un escamot de l’exèrcit franquista en un indret conegut com La Ferranella, un lloc boscós on hi havia trinxeres defensives. Posteriorment, els soldats morts foren trobats per gent del poble, que van traslladar amb carro els cadàvers fins al cementiri municipal. A la nit o a la matinada del diumenge dia 22 van ser enterrats en una fossa comuna del cementiri municipal de Torrelles de Foix.

Projecte Tots els Noms (El Penedès, 1931-1979)

l’iep lliura al Relator especial de les Nacions Unides el dossier sobre les fosses del Penedès El dilluns 27 de gener, el director del projecte Tots els Noms de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), Ramon Arnabat, juntament amb altres entitats que treballen per la Memòria Històrica i per mediació del Memorial Democràtic, es va reunir amb el Relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Pablo de Greiff. De Greiff va rebre el dossier Les fosses de la Guerra Civil al Penedès, elaborat el 2010 en el marc del projecte Tots els noms. L’estudi ja

havia estat lliurat al seu moment a la Generalitat de Catalunya i al govern espanyol. Pablo de Greiff va sol·licitar d’entrevistar-se amb les institucions polítiques, associacions per la memòria i afectats de tot l’Estat espanyol, per tal d’elaborar l’informe sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. De Greiff treballa per encàrrec del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (resolució 18/7 de 29 de setembre de 2011). Aquest és un mandat mundial i té un dels seus apartats a Espanya relacionat amb les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme. El dossier de l’IEP recull les fitxes tècniques de les 66 fosses de la Guerra Civil (1936-1939) localitzades en els 47 municipis de les tres comarques penedesenques. El total de restes inhumades és de 591, la majoria soldats republicans. De les 66 fosses localitzades, 30 estan dins dels cementiris i 36 fora dels cementiris (majoritàriament a la muntanya). De les 591 persones inhumades, 300 estan identificades i 291 continuen sense identificar. El dossier de Fosses al Penedès pot consultar-se a:

Pablo de Greiff, relator especial de Nacions Unides

29 A 35 Hi diuen.indd 57

http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/resum_ fosses_penedes.pdf

19/02/2014 12:10:39


34 /

Hi diuen la seva

Febrer 2013 - Núm. 294

4es Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica de Subirats. 18 i 19 de gener de 2014 El cap de setmana del 18 i 19 de gener, aprofitant que enguany es commemorava el setanta-cinquè aniversari del pas de les tropes pel municipi, es van dur a terme les 4es Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica, organitzades pel Centre d’Estudis de Subirats (CESUB), amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Patronat de Turisme de Subirats. El CESUB va organitzar el dissabte dia 18 un homenatge als combatents morts en la serra d’Ordal amb una caminada fins a Crestabocs, on es va plantar la bandera Republicana i es van recitar una sèrie de poemes. El mateix dissabte es va inaugurar l’exposició La Guerra Civil a Subirats, exposició itinerant que enguany es va mostrar a Can Cartró. Oriol Miró, autor del llibre Rutes i vestigis de la Guerra Civil, va descriure cada una de les catorze rutes que ha confeccionat en el llibre, posant èmfasi en els trets característics més atractius en cada una d’elles. L’exposició va aplegar tant material de guerra recuperat com premsa de l’època, alhora que es podia seguir un itinerari explicatiu a través de pòsters, fotografies i mapes representatius de les batalles i del moviment dels soldats en aquells 22 i 23 de gener del 1939, dies en què els republicans intentaren frenar l’avenç de les tropes franquistes per Subirats. El contingut total de l’exposició quedava, a més, exemplificat amb la projecció d’un recull d’entrevistes realitzades a diferents testimonis del municipi, fonts orals que donaren fe d’aquells esdeveniments. El diumenge 19 de gener es va fer la ruta L’Última Defensa de Barcelona, en la qual els participants van tenir in situ explicacions, anècdotes i minucioses descripcions del president del CESUB, Josep Mata, sobre els esdeveniments que es van produir a la serra d’Ordal aquell gener del 1939 en un recorregut per la muntanya on les trinxeres i nius de metralladora marquen el camí. Montse Rubio Suriol

Trinxera excavada a final de 1938 per l’exèrcit republicà davant les muntanyes de l’Ordal com a defensa de la via d’accès a Barcelona per la carretera N-340. La defensa va ser construïda de forma molt precària per constituir un fre a l’avenç de les tropes franquistes que no pas per aturar l’atac a la capital catalana.

Exposició d’objectes recuperats, pertanyents als soldats que van combatre a les muntanyes de Subirats els primers dies de gener de 1939.

29 A 35 Hi diuen.indd 58

19/02/2014 12:11:21


Hi diuen la seva

/ 35

Febrer 2014 - Núm. 294

581 castells de nou i gamma extra en 25 anys Els verds van assolir més construccions grans la temporada 2013 que de 1989 a 1997, totes juntes Entre la temporada 1989 i la de l’any passat, 2013, els Castellers de Vilafranca han assolit carregar i descarregar 581 castells de nou i gamma extra. Reproduïm una taula dels castells de nou amb folre i superiors que han estat descarregats per la nostra colla. Els primers intents es van fer l’any 1985 i 1986 i es va carregar el primer castell de nou folrat el dia de Sant Ramon de l’any 1987. Cal afegir que hi ha altres 87 castells que han estat carregats des del 1987 fins al 2013 en 171 intents. D’aquests, el tres de nou amb folre s’ha provat 37 vegades; el quatre de amb folre, 36; la torre de nou amb folre i manilles, 28; el tres de deu amb folre i manilles, 22; el quatre de nou amb folre i l’agulla, 12; el pilar de vuit amb folre i manilles, 8; el quatre de nou, 7; el cinc de nou amb folre i la torre de vuit, 6 cada un; el tres de nou amb el folre i l’agulla i la torre de nou folrada, 3 cada un; i amb un intent, el quatre de deu amb folre i manilles, el tres de nou i el pilar de nou amb folre, manilles i puntals. Donem el nostre condol al company i amic Josep Esteve i Martí de les Gunyoles per la mort de la seva esposa Maria Dolors. També, a la companya Júlia Carrillo per la mort del seu pare i del seu oncle, casteller de la colla de Barcelona.

Tres de deu amb folre i manilles de Tot Sants 2013 (Arxiu de la colla)

Primer tres de nou amb folre carregat per Sant Ramon l’any 1987 (foto arxiu de la colla)

29 A 35 Hi diuen.indd 59

19/02/2014 12:11:40


36 /

La Finestra

Febrer 2014 - Núm. 294

Es crea una plataforma unitària per a la promoció de les colònies escolars La seu de la Fundació Artur Martorell va acollir el 13 de febrer l’acte de presentació del projecte Colònies i Educació i la Declaració per a la promoció de les colònies escolars, amb la participació d’una trentena de representants d’organitzacions vinculades al món de l’educació, dels professionals implicats en el sector i del món acadèmic. El projecte es planteja, entre altres objectius, aconseguir un reconeixement formal de les colònies escolars com a part del sistema educatiu, la validació acadèmica dels seus continguts i valors pedagògics i l’aprovació de mesures per facilitar a docents i centres escolars la realització d’aquest tipus d’activitat. Per aconseguir les seves finalitats, Colònies i Educació preveu el seu desplegament inicial durant 2014 i 2015, amb més d’una vintena d’actuacions concretes. La primera passa d’aquest recorregut va consistir en la presentació de la Declaració per a la promoció de les colònies escolars, en la qual es resumeix la filosofia del projecte i s’enumeren els seus objectius prioritaris. Des d’ara mateix i fins a l’estiu d’enguany, es recolliran adhesions a la declaració per estendre el suport social i cívic al projecte tant com sigui possible i es posaran en marxa les primeres actuacions per donar compliment al projecte. Entre les mesures previstes és imminent la creació d’un grup de treball tècnic amb la participació de representants del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que ja hi ha donat el vistiplau, i l’elaboració de propostes de contingut acadèmic i científic, per a les quals ja s’ha contactat amb totes les universitats catalanes, la majoria de les quals ja ha mostrat predisposició a participar-hi.

Les tres organitzacions que impulsen inicialment el projecte són l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC), la Confederació (Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya) i l’Associació d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec). La trobada es va constituir com a Consell Consultiu i el grup impulsor del projecte el reunirà com a mínim una vegada l’any per explicar les actuacions realitzades, per recollir opinions, esmenes i noves propostes, i per mantenir els seus continguts i prioritats en actualització permanent, amb la voluntat de recollir tota la diversitat i sensibilitats que coexisteixen en el sector. Els impulsors del projecte volen posar de relleu el fet que les estades o convivències en cases de colònies són un element distintiu del sistema educatiu català i aporten valors pedagògics i vivencials als quals difícilment podran accedir els infants i els joves des de les aules. Malgrat la llarguíssima tradició de les colònies escolars a Catalunya (pràcticament es remunta un segle enrere), és perceptible l’aparició de dificultats creixents, lligades a l’enduriment del context econòmic, a dificultats en les condicions de treball dels docents i a aspectes d’organització acadèmica i logística dels centres d’ensenyament del sistema educatiu reglat. En un intent de positivar l’actual situació de dificultats, els promotors de la iniciativa volen convertir la necessitat d’actuar en una oportunitat per consolidar els valors pedagògics, per refermar el reconeixement públic i social i per millorar la qualitat de l’oferta existent. És per aquesta raó que es demana la complicitat de les administracions i del conjunt de la comunitat educativa.

Fe d’errates

Comerciant / Industrial

necessita el teu recolzament econòmic i t’ofereix un servei publicitari

ANUNCIA’T AQUÍ

La informació sobre la campanya Cap infant sense joguina realitzada per l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, publicada en l’edició del número 293 de gener de 2014, incloïa una fotografia que, en ser editada, va ometre la figura de l’alcalde Ramon Carbó. Demanem disculpes per l’error. En el reportatge de la nova cafeteria Fleca Vallès (El Martinet núm. 293 del passsat gener, pàgina 16) l’horari d’obertura a les tardes havia de ser de 17 a 21 hores. En la informació sobre activitats de l’Agrupació Teatral i Dansaire “Castell Sarroca” de l’edició de gener (núm. 293, pàgina 4), l’apartat en què l’entitat donava el seu condol anava firmat erròniament. La firma corresponia a una nota interna d’edició.


La Finestra L’IEP presenta les propostes de desenvolupament del Llibre Blanc de la Cultura del Penedès

El passat 8 de febrer, a les caves Miquel Pons de la Granada, l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) va presentar les conclusions per al desenvolupament del Llibre Blanc de la Cultura al Penedès. El Llibre Blanc marca estratègies i línies de treball a favor de la cultura i el Penedès i es pot consultar al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Si el Llibre Blanc era una diagnosi sobre la cultura a les tres comarques penedesenques (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), el seu desenvolupament va consistir a realitzar diferents taules d’àmbit i taules transversals per validar la diagnosi i reflexionar sobre les estratègies de futur. L’acte va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de persones, entre elles Lluís Puig, director general de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya; Joan Iniesta, alcalde la Granada; Ramon Arnabat, president de l’IEP, i Gerard Ramon, coordinador del Llibre Blanc. Ramon Arnabat va obrir l’acte amb un agraïment al suport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de l’Obra Social Fundació La Caixa i, sobretot, de tots els agents i col·laboradors que han fet possible aquestes reflexions i propostes de futur. Segons Arnabat, “en les diferents taules de debat han participat més de 150 persones que amb les seves reflexions han pogut validar la diagnosi amb alguns matisos, han obert contactes entre els diferents agents culturals del territori i han marcat unes línies estratègiques a mitjà i curt termini”. Els coordinadors de les diferents taules d’àmbit realitzades van exposar les propostes plantejades. Entre elles, la cooperació i la coordinació territorial, la creació d’una agència de cultura del Penedès, un espai comú de comunicació cultural per a tot el territori, materials didàctics sobre el Penedès i la seva cultura, l’elaboració de projectes conjunts (intersectorials i interterritorials), la potenciació de la creació artística... Jordi Cuyàs, coordinador del Pla Estratègic Penedès i membre de la Fundació Pro Penedès, va defensar la importància de l’Institut d’Estudis Penedesencs en la reivindicació territorial i va apostar perquè ara, un cop aprovat l’Àmbit Penedès, s’aposti per les quatre comarques. En paraules de Cuyàs, “des de l’inici, l’Institut d’Estudis Penedesencs ha anat reivindicant la cultura i el territori i se li ha d’agrair i de reconèixer la seva tasca constant i incansable”. El coordinador del Llibre Blanc, Gerard Ramon, va afirmar que el desenvolupament havia estat un èxit i que la continuïtat del procés no pot recaure exclusivament en l’Institut d’Estudis Penedesencs. “Cal voluntat i compromís per tirar endavant tot aquest procés; l’IEP pot continuar fent de paraigües, però no pot caminar sol”. A més, va reivindicar la necessitat de coordinar l’àmbit de la cultura i el turisme, les administracions i els diferents sectors en general. En la clausura, Ramon Arnabat va demanar específicament que “bona part de les propostes presentades s’incloguessin en el Pla Estratègic del Penedès”, va apostar per

/ 37

Febrer 2014 - Núm. 294 la col·laboració entre administracions i els diferents sectors perquè “entre tots hem de vetllar perquè el Penedès se situï a Catalunya i perquè la cultura en sigui un element fonamental”. L’acte també va comptar amb la presència d’un grup de flautes de l’Escola de Música Maria Dolors Calvet, de Vilafranca del Penedès, que va aportar un toc musical a la presentació.

La parròquia de Santa Maria, imatge de referència de la ruta

Catalonia Sacra estrena una ruta pel romànic i el gòtic del Penedès El projecte de difusió del patrimoni cultural de l’Església Catalonia Sacra continua apostant per fer rutes guiades amb un fil argumental que expliquin la història del seu patrimoni. El dissabte 22 de febrer es feia la ruta Esglésies entre vinyes: l’Arxiprestat de Vilafranca, proposada pel Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. La ruta incloïa l’Església Prioral de Sant Sebastià dels Gorgs d’Avinyonet, la de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès i l’església del convent de Sant Francesc. La ruta, que començava a les 10 del matí i fins a les 6 de la tarda, pretén donar una visió aprofundida de l’arxiprestat de Vilafranca, al Penedès, que fa d’enllaç entre el què s’han anomenat, històricament, les dues catalunyes: la Catalunya Vella, nord amunt, i la Catalunya Nova, en direcció a l’Ebre. En aquesta franja fronterera, lloc d’expansió del Comtat de Barcelona des del S.X, hi senyoregen bells conjunts romànics. Però també hi ha l’esplendor urbà del gòtic: en la ciutat de Vilafranca del Penedès s’aixeca la imponent església parroquial de Santa Maria i s’hi pot admirar també l’església del Convent de Sant Francesc. L’essència de les rutes Catalonia Sacra passa per oferir una visita on es mostri tant el valor i la singularitat artística com el sentit original del temple, la seva raó de ser i la seva lògica al servei de la comunitat cristiana. La iniciativa de dinamització del patrimoni dels deu bisbats amb seu a Catalunya vol oferir regularment unes rutes guiades que permetran visitar el ric patrimoni de l’Església. Es programen amb periodicitat variable, però també s’ofereixen visites sota demanda amb un mínim de persones inscrites www.cataloniasacra.cat | comunicacio@cataloniasacra.cat.


38 /

Febrer 2014 - Núm. 294

La Finestra

Els Bombers posen en marxa la campanya de prevenció sobre la seguretat a la llar “Ho pots evitar” La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) ha engegat una campanya per conscienciar la població sobre les mesures bàsiques de prevenció i d’actuació segura en cas d’un incendi a la llar. La campanya s’ha batejat amb l’eslògan “Ho pots evitar” i es pot consultar al web del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, www.gencat.cat/interior/ seguretatalallar. L’objectiu és posar a l’abast de tothom petits comportaments que poden disminuir les afectacions personals en cas d’incendi a la llar des de la premissa que la prevenció és un valor que forma part de les societats més avançades. La campanya “Ho pots evitar” segueix una de les directrius establertes pel Parlament Europeu en la declaració

per escrit sobre la seguretat contra incendis a la llar, una directriu de l’any 2012, i que instava els estats membre a fomentar iniciatives i campanyes de sensibilització per tal d’informar la població sobre els riscos d’un incendi a la llar. El nou apartat al web d’Interior: la porta d’entrada a la prevenció A la nova pàgina web, www.gencat.cat/interior/seguretatalallar, es poden trobar diferents continguts, tots adreçats a millorar el coneixement de la ciutadania sobre les mesures de prevenció i d’autoprotecció a prendre en l’àmbit dels incendis a la llar. També es recorda el telèfon únic d’emergències, el 112, al qual trucar en cas d’incendi.


La Finestra La campanya “Cap infant sense joguina 2013” de Creu Roja arriba a 683 nens de la comarca La campanya “Cap Infant sense joguina 2013”, que per 22è any consecutiu ha organitzat Creu Roja a l’Alt Penedès, ha arribat a 683 infants de la comarca. Cada un d’ells ha pogut gaudir en les passades festes nadalenques d’una joguina lúdica i una altra d’educativa. La Creu Roja a l’Alt Penedès dóna les gràcies a tots aquells establiments, empreses i entitats que any rere any són fidels a aquesta campanya i hi participen desinteressadament. Mereixen un agraïment amb atenció especial les noves col· laboracions que s’han sumat enguany i que han aportat el seu gra de sorra perquè cap infant de l’Alt Penedès es quedi sense joguina. A Vilafranca del Penedès, aquesta col·laboració ha vingut de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Càritas, Club Budo· kan Penedès i la Dansaria, Club Patí Vilafranca, Biblioteca Torras i Bages, Escola Cristòfor Mestre, Serveis Lingüístics Penedès, Ara Salut, Centre Vila, Centre Quiropràctic, La Carmanyola de Colors, Ca la Madrona, Llibreria Sellarès, Nens i Nenes, Llibreria Anna, Bonet Noguera i Joguines Rodabol. Pel que fa a la comarca, les institucions i empreses col·laboradores han estat l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls, Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Brose (Santa Margarida i els Monjos), Casal de Cultura de Torrelavit, Escola Jacint Verda· guer (la Granada), Associació de veïns la Granada, La Sirena (Sant Sadurní). Establiments: Casal d’avis dels Monjos, La Ludoteca la Baldufa, Dona al dia, La Biblioteca, Forn Quatre Barres, Ca la Lluïsa, Esports David, Llibreria Colomer, Hiper Mas Catarro, Tangram, Gèneres de Punt Farré, Si fa sol i Centre òptic del Foix. Moltes gràcies, Creu Roja a l’Alt Penedès

Voluntaris de Creu Roja que han participat en l’organització de la campanya el passat Nadal

/ 39

Febrer 2014 - Núm. 294

Bosc Verd i el GEVEN exigeixen més atenció al Parc Natural del Foix

El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd i el GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès) han denunciat l’úl· tima mort d’un bernat pescaire (Ardea cinerea) en quedar atrapat, a finals del 2013, amb un fil de pescar que penjava d’un arbre al riu Foix. L’art de pesca es trobava fora de la zona acotada de pesca, dins dels límits de l’Espai Natural del Parc del Foix, gestionat per la Diputació de Barcelona. Darrerament, són reiterats els accidents de la fauna del Parc del Foix amb fils i hams de pescar abandonats pels pescadors. Per aquesta causa, han mort un gamarús (Strix aluco), dos corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), una oreneta cuablanca (Delichon urbicum) i un ratpenat (tots ells espècies protegides per la legislació actual). Bosc Verd i GEVEN denuncien la poca o nul·la implicació, per una banda, de la Federació de Pesca i, per l’altra, de la Diputació de Barcelona, la qual s’implica molt vagament a potenciar i salvaguardar els ecosistemes i la riquesa faunís· tica que hi habita, única al Penedès. Quelcom passa quan tot continua igual que fa molts anys: el riu Foix i la riera de Marmellar continuen patint abocaments contaminants, les espècies vegetals i animals al·lòctones guanyen terreny a les autòctones en les seves ribes i no s’actua enèrgicament i amb eficàcia per combatre’ls. No hi ha cap xarxa d’itine· raris en condicions: la seva mala senyalització, sense cap valor educatiu, naturalístic ni de cap mena, els seus corriols perduts per falta de manteniment... donen una imatge del Parc del Foix totalment desoladora. Els ocells, els més fàcils d’observar i més abundants, no tenen cap zona restringida al pas de persones per poder descansar, sobretot els caps de setmana, quan la gent hi circula per arreu.

CENTRE D’ESTÈTICA TERÀPIES NATURALS

Prova el nou tractament facial japonès “saho” per regenerar i il·luminar la teva pell. Av. Anselm Clavé, 104 1r 3a - 93 899 03 30 - Sant Martí Sarroca


40 /

Escudella...

Febrer 2014 - Núm. 294

ARA FA 50 ANYS

SANT MARTÍ 25 ANYS ENRERE

Apropament a la vida rural Del diari de Joan Galimany Pera

Febrer de 1989. En aquell El Martinet del mes de febrer de 1989, corresponent al número 20 de la tercera època del butlletí, hi trobem Febrer del 1964 una editorial que ens resumia els actes de celebració del XXV Dia 1: Venda de 29,5 kg de conills a 37 pts/kg. Aniversari de la Reconstrucció del Castell, posant èmfasi en si El Xic porta camionada de fems, 800 ptes. aquests actes quedarien en uns fets puntuals a la història de Dia 2: Esporgar arbres. Entren nous regidors a l’Ajuntament. Sant Martí o se’ls donaria una continuïtat a la futura agenda local. Dia 3: Barrejar fems. A “El Caliu” les entitats analitzaven els actes celebrats en Dia 4: Entrar el paller (Vol dir entrar la palla dins del local aquelles dates. En destaquen la ballada de danses per part anomenat pallissa, perquè l’estiu passat no hi de l’Agrupació Teatral i Dansaire, en un desplaçament a Sant havia cabut). Joan de Mediona i l’actuació de l’Associació al Saló de la Dia 5: Colgar fems amb el vernet als sumolls blancs. Infància que se celebrà a Barcelona durant les festes de Nadal. (Fins llavors molts dels fems a la vinya es A “El Portal”, l’espai dedicat al consistori martinenc, s’hi colgaven fent uns clots manualment, amb fanga i publicava el cens de població actualitzat fins al desembre de aixada, anomenats claverons). 1988, amb 2.362 habitants dels quals 1.185 homes i 1.177 Dia 6: Traginar fems. Llaurar un quadre de l’hort. dones, juntament amb la resta d’informació municipal d’altes, Dies 7 i 13: Llaurar a la vinya de sota Can Carbó. baixes, defuncions i decrets d’alcaldia. Dia 8: Cobro les mares venudes. L’espai “Fets i Gent” destacava el robatori perpetrat a El Dia 9: Al ball a Sant Martí. Centre la nit de Sant Esteve d’aquelles festes de Nadal. Els Dia 10: Llaurar vinya Rovira Roja. lladres s’endugueren poc botí, ja que van ser sorpresos per la Dies 11 Guàrdia Civil. A l’anterior mes de gener, uns brètols abocaren i 12: Als matins, colgar fems. A les tardes, llaurar vinya. dues petites llaunes de benzina encesa davant les portes d’El Dia 11 al vespre, al ball. Centre, que els mateixos veïns i clients apagaren amb l’ajut Dia 14: Plou quasi tot el dia. d’extintors per evitar danys als cotxes aparcats. Dia 15: Comprar 16 polls a 9 ptes. Arreglar la ràdio. “L’Avui parlem” anava dedicat íntegrament a la pròxima Dia 16: A la tarda plou. Fer gavadals de llauna per als conills. presentació del llibre dedicat a Sant Martí que estava acabant Dia 17: Esporgar ametllers i albercoquers de la Rovira Roja. d’enllestir l’escriptor sadurninenc Salvador Llorach. En aquell Dia 18: Treballar a la carretera de la Rovira Roja. article ens explicava amb tot detall el contingut del llibre, els Dia 19: Tallar canyes al torrent Camp Rita. diferents apartats que el componien, etc. Dia 20: Al molí. Podar l’arbre de davant de casa i tallar Diferents articles omplien el “Hi duen la seva” com la “Ciència canyes. de la Vida”, amb la salut dental com a tema en aquella entrega, Dia 21: Anem a Vilafranca: Venda de 35 kg de o “Sons i paraules=Música” que ens parlava del sorgiment de mongeta seca a 14 ptes./kg. Compro 50 kg grups musicals de rock en català com Sangtraït, Lax’n’Busto de faves a 6,50 ptes./kg. Ferrar el cavall o els penedesencs Mas Madera o Aqua. del darrere. Comprar patates per sembrar: Al ja tradicional “Recull de cafè”, en Pius i en Pau parodia 50 kg de Majèstic, 15 kg de Kenebec, 25 kg de ven al voltant d’aquest butlletí martinenc la visita del llavors Pelogan provincias i 15 kg de Vilche. Total: 105 kg. president Jordi Pujol, etc. Dia 22: Remenar els fems. Per últim, al “Posa’t tranquil” hi trobàvem els mots encreuats Dia 23: Empeltar arbres fruiters i tarda al cine a Vilafranca. i un busca errors (o 7 diferències) per passar una bona estona. Dia 24: Podar francesos petits. A la tarda, plou. Dia 25: Nit i matinada amb molta pluja. Comencem el tractament a les gallines, ja que tenen la malaltia respiratòria (CRD, Chronic Respiratory Disease). Pròxima sortida d’ Dies 26 i 28: Engravar carretera de la Rovira Roja. Butlletí número 295 Dia 27: Esporgar oliveres de sobre Bessons. Dia 29: Matí molt fred. Lligar vergues a Camp Rita.

Dissabte 22 de març de 2014

Portar fems: El Xic de Vilobí tenia un camionet, crec que era un Ebro, de 5 o 7 Tons i transportava guix en sacs de les Guixeres a Barcelona i voltants. Alguns dies, en tornar portava fems d’escombraries urbanes que llavors encara no portaven plàstic i poc vidre i que es barrejaven amb els fems que es produïen a la casa. Comprar pollets: A primers dels anys 60 es va començar a millorar la raça dels pollastres i gallines. Eren pollastres normalment blancs de races americanes que es deien Broilers (nom en anglès). Aquests pollastres tenien un creixement molt superior, sobretot si se’ls alimentava amb pinso. Transformaven en carn, de forma molt més ràpida, el pinso equilibrat que menjaven. Respecte a les gallines, el seu nivell de posta d’ous era molt superior a les gallines de les races locals. També al Penedès, molts agricultors van començar a fer nous locals per a gallines i pollastres. A Sant Martí, aquest fet va ser més remarcable a la Rovira Roja i a la Bleda. Per a moltes cases va ser una font important d’entrada de recursos durant bastants anys. A Vilafranca, hi havia alguna tenda que venia d’aquests pollets de 2 o 3 dies de vida per a famílies que els volien engreixar per consum propi. (En lletra cursiva i entre parèntesis, aclariments per fer comprensible el text.)

40 i 41 Escudella.indd 56

19/02/2014 12:15:14


...i Carn d’Olla EL TEMPS

Juny de 1987

TEMPERATURA

PLUJA

De l’1 al 31 de desembre de 2013 18,7° Màxima (19/12): 8,1l Màxima (4/12): -2,2° Total 31 dies: 14,1l. Mínima (30/12): Mitjana de desembre: 0,45 l/dia Mitjana de desembre: 6,7° De l’1 al 31 de gener de 2014 PLUJA

TEMPERATURA

Màxima (19/01): 10,5 l. Total 31 dies: 35 l. Mitjana de desembre: 1,13 l/dia

Màxima (3/01): 18,6° Mínima (31/01): -0,3° Mitjana de desembre: 3,81°

EL SOL

LA LLUNA

Del 22 de febrer al 22 de març EL SOL

LA LLUNA

22/02 de 6 h 37’ a 17 h 34’ 25/02 de 6 h 32’ a 17 h 37’ 28/02 de 6 h 28’ a 17 h 40’ 1/03 de 6 h 26’ a 17 h 42’ 5/03 de 6 h 20’ a 17 h 46’ 10/03 de 6 h 12’ a 17 h 52’ 15/03 de 6 h 03’ a 17 h 58’ 20/03 de 5 h 55’ a 18 h 03’ 22/03 de 5 h 52’ a 18 h 05’

Minvant des del 22/02 (18:16) Nova des de l’1/03 (09:02h) Creixent d es del 8/03 (14:27h) Plena des del 16/03 (18:10h) Minvant des del 24/03 (02:47h)

L’hora indicada està expressada en Temps Universal (TU). En horari d’hivern, l’hora oficial és l’hora TU+1 hora; en horari d’estiu, és l’hora TU+2 hores.

40 i 41 Escudella.indd 57

/ 41

Febrer 2014 - Núm. 294

TELÈFONS D’INTERÈS SANT MARTÍ SARROCA Ajuntament - oficines generals................................... 93 899 11 11 Serveis d’urgència (fora horari oficina) - Manteniment............................................................669 84 34 66 - Aigua (CASSA).........................................................901 500 510 - Policia Local.............................................................669 84 34 77 - ADF...................................................610 28 42 49 / 607 902 903 Assistent Social.......................................................... 93 899 11 43 Bibliobús.....................................................................696 44 35 41 Castell........................................................................93 899 16 69 CEIP Jaume Balmes (col·legi)....................................93 899 12 54 Correus.......................................................................93 899 14 38 El Centre....................................................................93 899 12 51 El Martinet ................................................................618 61 43 17 Escola Bressol ‘El Xic Martinenc’ ..............................93 899 00 37 Farmàcia....................................................................93 899 12 04 Federació ADF Penedès / Garraf...............................93 817 28 18 Grues Sarroca....................................607 89 78 33 / 93 899 16 83 Grues Umac...................................... 607 47 04 70 / 93 899 00 53 Guia del Castell..........................................................93 899 16 01 Jutge de Pau..............................................................93 899 00 58 Parroquia Santa Maria...............................................93 892 06 46 Piscina Municipal........................................................93 899 13 61 Sarroca Ràdio............................................................93 899 10 30 Servei Dinamització Gent Gran.................................. 93 899 11 11 Servei Dinamització Joventut..................................... 93 899 11 11 SES Sant Martí (institut).............................................93 899 09 46 Taxi..................................................... 679 41 81 45 / 93 899 11 89 COMARCA Agència tributària (Hisenda).......................................93 819 97 40 Agents rurals..............................................................93 819 98 73 Ajuntament de Vilafranca...........................................93 892 03 58 Aula Formació Empresarial........................................93 890 20 47 Bombers de Vilafranca...............................................93 892 20 80 Bombers (Urgències)................................................................ 112 Consell Comarcal.......................................................93 890 00 00 El 3 de Vuit.................................................................93 892 10 35 Expres-oil (distribuïdor gasoil)....................................93 817 10 18 FECSA (avaries).........................................................800 760 706 La Fura.......................................................................93 890 24 55 L’Escorxador...............................................................93 890 04 59 Guàrdia Civil de Torrelles...........................................93 897 10 77 Guàrdia Civil de Vilafranca.........................................93 892 00 64 Hispano Igualadina..................................................... 93 890 11 51 INEM de Vilafranca.....................................................93 890 36 55 INSS (Tresoreria).......................................................93 817 19 60 ITV..............................................................................902 12 76 00 Jutjat de Districte........................................................93 890 00 22 Jutjat 1a Instància...................................................... 93 890 11 62 Mancomunitat Penedès-Garraf..................................93 818 15 16 Mossos d’Esquadra -comissaria trànsit-.................... 93 892 11 54 -emergències-...................................................................... 112 Oficina Benestar Social..............................................93 817 06 76 Oficina Comarcal del DARP................ 93 817 05 34 93 890 03 84 Oficina Informació Consumidor..................................93 892 03 58 ORGT (contribucions).................................................93 472 92 10 Policia Municipal de Vilafranca...................................93 892 38 38 Ràdio Vilafranca.........................................................93 817 26 26 Registre Civil de Vilafranca........................................93 657 01 35 Registre de la Propietat..............................................93 817 28 45 RENFE.......................................................................902 24 02 02 .................................................................................. 93 890 22 40 Servei Correus...........................................................93 890 31 06 Servei Grua Permanent..............................................93 890 47 19 Servei Pompes Fúnebres...........................................93 892 01 05 Servei Veterinari (urgències)......................................93 890 26 38 SER Penedès.............................................................93 890 40 22 SIAJ............................................................................93 892 20 20 Tanatori.......................................................................93 817 17 60 Taxis (Vilafranca)........................................................93 890 36 27 ALTRES Aeroport de Barcelona............................................... 93 370 10 11 Estat carreteres - Generalitat..........................................................93 204 22 47 - Tele-Ruta............................................................93 441 72 22 Telefònica - Avaries.............................................................................1002 - Informació...................................................................... 11818 - Atenció al client...............................................................1004 Emergències (Mossos, bombers).............................................. 112

19/02/2014 12:14:58


42 /

Febrer 2014 - Núm. 294

Els acudits d’en Pañella

el cafè de sant martí Cafès, entrepans, pizzes, hamburgueses, frankfurts, esmorzars... Plaça Catalunya, 5 08731 Sant Martí Sarroca

42 Acudit.indd 52

Tel. 659 999 689

19/02/2014 12:15:50


La Cuineta CAN RAFA

MENÚ PER A 4 PERSONES 20 € MENÚ NÚM. 1

MENÚ NÚM. 2

MENÚ NÚM. 3

MENÚ NÚM. 4

1 POLLASTRE 12 CANELONS 12 CROQUETES

1 POLLASTRE MACARRONS G. 12 CROQUETES

1 POLLASTRE ENSALADILLA RUSSA G. 12 CROQUETES

POLLASTRE 12 CANELONS ENSALADILLA RUSSA M.

MENÚ NÚM. 5

MENÚ NÚM. 6

1 POLLASTRE 12 CANELONS 12 PATATES AL FORN

MENÚ NÚM. 7

1 POLLASTRE 12 CROQUETES 12 PATATES AL FORN

POLLASTRE 12 CROQUETES 1 CALAMARS FREGITS

MENÚ NÚM. 8

12 MANDONGUILLES 12 PATATES AL FORN 12 CROQUETES

Av. Anselm Clavé, núm. 17 - 19, local 2 (La Cuineta) Tel. 93 899 02 69 - SANT MARTÍ SARROCA

Av. Josep A. Clavé, 90 Sant Martí Sarroca - Tel. 938 990 411

Odontologia general Estètica dental Implantologia Cirugia bucal Pròtesis fixes/removibles Ortodòncia infantil/adults Servei de sedació conscient Blanquejaments Periodònia Endodòncia

Tenim servei de podologia

Preus especials per a jubilats, parats, famílies monoparentals i nombroses. NOUS HORARIS: Dilluns, dimecres i dijous: de 9.30 a 13.30 i de 15.00 a 20.00 Dimarts: de 15.00 a 20.00 Dissabtes: de 9.30 a 16.00 h

T!!! SALU r la A L A REG cs regal pe s re e Fem x t que vosalt a it t n u!!! qua vulgue

Podòloga esportiva Podologia infantil Peu diabètic Tractament durícies, lesions i alternacions dels peus Estudi de la marxa, plantilles i altres tractaments Preu especial per a jubilats

PODOLOGIA

Tractaments:


elmartinet@elmartinet.cat www.elmartinet.cat

FEBRER 2014

III ÈPOCA

NÚM. 294

el cicle torna a començar L’ANC ES CONSTITUEIX A SANT MARTÍ ASSEMBLEES DE DIVERSES ENTITATS DEL MUNICIPI LA UE MARTINENCA, EN LLOCS D’ASCENS ENTREVISTA: XAVIER CADAFALCH LA REVOLTA DE LES QUINZENADES (1714) LA RETIRADA REPUBLICANA AL PENEDÈS (1939)

A dalt, sortida dels caminaires que van participar en la mateixa ruta organitzada per El Martinet el març de 2013. A baix, participants de la caminada travessant una palanca al paratge de les Valls, sobre la riera de Pontons.

Tot passejant pel municipi

Sant Joan del Lledó, muntanyes de les Canterelles, Can Grau, Can Barceló, l’Artiga, les Valls i la Roca Sortida, diumenge 2 de març a les 9 del matí des del Parc de la Pau

L’arribada del mes de març dóna accés a les caminades d’El Martinet. Després de dos mesos de descans, aquest 2014 toca posar-se les piles i començar la temporada amb forces renovades. És sabut que molts dels que vénen a caminar ja estan en forma perquè pràcticament no paren de passejar pel país, per no dir la majoria. A partir d’ara, aquestes caminades de Sant Martí són una possibilitat més de conèixer aquest indret del Penedès. Com ja es va fer el 10 de març de l’any passat, la primera caminada de l’any ofereix la possibilitat de seguir el mateix recorregut que van organitzar els companys de Fent Amics, en la Cursarroca de l’any anterior. El novembre del 2013 van marcar un circuit de 12.300 metres per la zona més muntanyosa del municipi, amb un desnivell acumulat de 547 metres. Això d’entrada pot espantar algú, però per la manera com es farà resulta força assequible. El ritme de la caminada és més tranquil perquè, com és costum, es va amb grup i s’inverteix tot el matí, amb aturada per esmorzar inclosa. La primera part de l’excursió recorrerà camins amples i veïnals que acabaran per endinsar-se a la muntanya, convertint-se en petits carreranys o corriols que van pujant gradualment a la zona de les Canterelles. La segona part serà tot muntanyós i s’anirà pujant i baixant per dins dels boscos de la zona de Can Grau, Can Barceló i l’Artiga. La tercera i última part esdevindrà la baixada de la muntanya per arribar a la cota de la riera de Pontons, a la feréstega zona de les Valls. Des d’allà es pujarà a la Roca per baixar després fins al Parc de la Pau. Només cal portar l’esmorzar, aigua i un bon calçat, per evitar les molèsties d’alguns trams més pedregosos del recorregut, i ganes de caminar per descobrir la natura en estat pur.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.