elmartinet@elmartinet.cat www.elmartinet.cat
NOVEMBRE 2013
III ÈPOCA
Bucòlic paratge martinenc ÈXIT: 3a Cursarroca CORAL: 3r Klàssic Sarroca CASAL POPULAR: L’Escletxa fosca CLUB VÒLEI: nova junta ENTREVISTA: Pep Soler IMATGES: Festa Major Petita BROSSA: Reciclatge sota mínims GOVERN MUNICIPAL: Ple ordinari d’octubre LA MARATÓ DE TV3: Caminada solidària Dedica una cançó Marxa de torxes SOLIDARITAT: Marxa dels drets socials Filipines US OBSEQUIEM AMB UN LLIBRE: “Joan Coromines, una vida de llegenda”
NÚM. 291
La Cuineta rostisseria
Menú boletaire Primers Plats:
cAN rAFA
Pebrots del piquillo farcits amb bolets Pastís tebi de bolets Amanida tèbia de bolets
Av. Anselm Clavé, núm. 17 - 19, local 2 (La Cuineta) Tel. 93 899 02 69 - SANT MARTÍ SARROCA
Segons plats:
Carns Garrí de 4 a 5 kg.......................................................90 € Cabrit de 4 a 5 kg....................................................120 € Cuixa de xai...............................................................65 € Capó farcit.................................................................65 € Espatlla de xai...........................................................25 € Braó.........................................................................8,50€ Rodó de vedella ....................................................8,50 € Filet de porc amb salsa..........................................8,50 € Peix fresc Sarsuela....................................................................15 € Lluç a la basca..........................................................10 € Rap a la riojana.........................................................10 € Calamars farcits de gambes......................................10 €
Botifarra esparracada amb rovellons Calamars saltats amb bolets Platillo de xai amb llenegues Postres de la casa acompanyades de petits fours i mistela Vi recomanat (1/2) ampolla per persona. Pa, aigua i cafè Preu: 18 € Iva Inclòs
La nostra cuina us espera!!!
A més de tots els plats especials, també se serviran els plats de sempre. Tots per encàrrec amb una setmana d’antelació.
Restaurant Sant Jordi Ca la Katy Ctra.Vilafranca a Pontons, Km. 8 08731 Sant Martí Sarroca Tel: 938991326
BON NADAL I FELIÇ ANY NOU NADAL DIA 25 OBERT. ELS AGRAÏM LA SEVA CONFIANÇA EN TRIAR ELS NOSTRES PLATS
Segueix-nos al Facebook: sant jordi ca la katy
Tel. 93 892 64 59 · NOVA UBICACIÓ: Rambla Sant Francesc, 15 · Vilafranca del Penedès
559€
SUMARI NOVEMBRE 2013 III ÈPOCA - Núm. 291 El Niu. Editorial.................................................... pàg. 3 El Caliu social i cultural Informació d'entitats ........................................ pàgs. 4 a 9 Sarau polític. Partits polítics .............................. pàgs. 10 a 12 Esport saludable. Entitats esportives................ pàgs. 14 a 17 Fets i Gent. Notícies diverses ........................... pàgs. 18 a 21 46 a 51 Consell Comarcal............................................... pàgs. 18 i 19 Quefers de la Casa del Poble........................... pàgs. 22 a 27 Ple Municipal.................................................... pàg. 22 Dinamització Sociocultural ............................. pàg. 23 .Espai de la Gent Gran..................................... pàg. 24. pàg. 24 Estadística, Decrets, Acords ........................... pàgs. 26 i 27 Ho reconeixes?.................................................. pàg. 27 Avui Parlem 3a Cursarroca 2013....................... pàgs. 28 i 29 Llibre de Joan Coromines................................ pàgs. 30 i 31 Tot passejant pel municipi .............................. pàgs. 32 i 33 Protagonistes Pep Soler ................................... pàgs. 34 a 36 Hi diuen la seva.................................................. pàgs. 37 a 41 Salut.................................................................. pàg. 37 Recuperem la història....................................... pàgs. 38 i 39 Terços Amunt ................................................... pàg. 40 Ressenyes de l’Alt Foix.................................... pàg. 41 Imatges Festa Major Petita............................... pàgs. 42 i 43 La Finestra Comunicats d’opinió........................ pàgs. 44 i 45 Escudella... Ara fa 50 anys, 25 anys enrere, Escacs ................................................................. pàg. 52 ... i Carn d’olla. El temps, el sol i la lluna, Refranys populars ............................................. pàg. 53 Els acudits d’en Pañella .................................. pàg. 54
Portada: L’espectacular cinglera amb la Cova Rodona és un paratge natural i feréstec que destaca el conjunt monumental de la Roca. Foto, juny del 2013
Coordinador: Xavier Cadafalch Recerca històrica: Josep Matas Redacció: Ismael Carbó Entrevistes: Josep Anton Gabarron Informació: Rosa Domènech Resum històric: Josep M. Sala Fotografia: Arxiu i reproducció fotogràfica: Lluís Gili Dibuix: Agustí Salvà Publicitat: M. Antònia Lahuerta Arxiu bibliogràfic: Fiona Ellis Edició electrònica: Albert Tort Administració: Jeroni Rosell Articulistes i col·laboradors: Anna Rovira, Família Rosell, Francesc Forcada, Isabel Torrents, Joan Galimany, Josep M. Farré, Josep M. Llop, Marite Evaristo, Martí Vallès, Marta Bayó i Vicenç Pañella. Repartiment: Albert Tutusaus, Família Ventura-Rovira, Jeroni Rosell, Joan Tort, Josep M. Llop, Josep Matas, Josep Sala, Josep Sivill, M. Antònia Lahuerta, Maria Palau, Martí Vallès, Miquel Folch, Montse Recasens, Rosa Domènech, Teresa Domènech, Xavier Cadafalch. Edita: El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca Adreça provisional: Anselm Clavé, 99 Telèfon i Fax 93 899 12 62 Correu electrònic: elmartinet@elmartinet.cat Web: www.elmartinet.cat Col·laboren: - Entitats i veïns de Sant Martí Sarroca
El Niu
/3
Novembre 2013 - Núm. 291
Solidaritat Hi ha èpoques que són l’escenari d’esdeveniments de gran importància, rellevants, que incideixen sobre molta gent, i que sovint ens interpel·len sobre quina actitud hem de prendre. El passat 8 de novembre, el tifó “Haiyan” va assolar el centre i l’est de l’arxipèlag filipí, va causar milers de morts i una gran devastació en ciutats senceres. Una descomunal força de la natura en la seva magnitud més gran palesava damunt la consciència de la humanitat la necessitat d’activar la solidaritat immediata de tot el món. Mentrestant, milers de persones pateixen i moren diàriament en aquella mateixa regió, víctimes del subdesenvolupament, de la violència organitzada i de les guerres, sense que ens n’adonem. La diferència és, massa sovint, que a les Filipines hi va turisme i rep la visita de gent de casa nostra que s’ha fet ressò de la situació, a més de les colpidores imatges que molts hem pogut veure, mentre que als altres escenaris no hi va gaire gent, o pràcticament ningú, o que interessadament són conflictes que desapareixen de la nostra atenció. Les víctimes del “Haiyan”, com a mínim, han rebut l’interès de la major part del món que, per uns dies, es farà solidària de la seva desgràcia. Tots som susceptibles de necessitar un dia o altre l’interès i l’atenció dels altres per intentar restituir un mal o reparar una situació injusta o curar una malaltia. Al nostre país, s’ha fet famosa i popular La Marató de TV3 que dintre de poc es posarà en marxa amb tota la seva força. I això mentre o fins i tot quan la majoria de la gent pateix els efectes d’un grandiós delicte econòmic que s’ha anomenat crisi, i mentre es fan periòdicament recaptes d’aliments per atendre famílies necessitades. De més a prop, el conflicte dels escombriaires de Madrid que ha durat gairebé dues setmanes, també ha estat objecte de suport i de més comprensió populars de què hom podria imaginar. I això ha estat així malgrat les molèsties que provoca aquest tipus de conflicte. No diguem ja el suport que reben els afectats pels, per desgràcia, massa freqüents intents de desnonament de casa seva. Es tracta, en tots els casos, d’una solidaritat que es manifesta al carrer. Curiosament, poc després de la festa de Sant Martí el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va anunciar la penalització amb dures sancions econòmiques de manifestacions i actes de protesta que molestin l’autoritat (del seu govern). I ofereix discrecionalitat a l’autoritat administrativa dels delegats del govern al marge dels jutjats i ignorant també les atribucions de la Generalitat, en el cas de Catalunya. És curiós que al mateix ministre li costi tant de perseguir els delictes de la gent amb poder, que sovint són precisament la causa de les protestes al carrer. La protesta igual que la festa, sempre que l’una i l’altra siguin clarament pacífiques, tenen dret a tenir el seu espai al carrer sense haver de patir el setge policial. Malament quan el poder polític sent la necessitat de coartar aquest dret. La Bleda torna a ser notícia a Sant Martí amb la segregació del planejament de la zona urbana en relació amb la resta del POUM. Més temps i més diners a gastar. Falta saber si també hi haurà millors solucions. EQUIP DE REDACCIÓ
Ajuntament de Sant Martí Sarroca Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Fotocomposició i muntatge: Publicacions Penedès, SA Imprimeix: Gràfica Evanna, SL Tiratge: 625 exemplars D.L.: B.15.525 - 1982
El reciclatge irresponsable, un atemptat ecològic.
( ) Associats a l’ACPC Els articles signats exposen solament l’opinió dels autors. Per a la publicació de qualsevol carta o article, l’escrit ha d’anar signat per l’autor o amb pseudònim. Caldrà que sigui lliurat a l’equip de redacció abans del 10 de cada mes perquè pugui ser publicat el mateix mes. La redacció es reserva el dret de resumir els articles quan sigui necessari.
291 - Editorial.indd 3
20/11/2013 14:06:38
4/
Novembre 2013 - Núm. 291
El Caliu social i cultural
ESCOLA JAUME BALMES
SARROCA RÀDIO
Castanyada 2013 Com cada any a l’escola vam celebrar la festa de la Castanyada. Tot i ser una festa de tardor, vam poder gaudir d’un dia molt bo. Durant el matí els alumnes van estar treballant els diferents continguts referents a aquesta festivitat (poemes, rodolins, cançons, danses, contes, tradicions...). També vam fer paperines per poder posar les castanyes torrades. Els nens i nenes de sisè van tallar les castanyes per torrar-les després a la cuina de l’escola. Molts alumnes, de bon matí, ja venien disfressats de castanyers i castanyeres per ambientar la festa. A la tarda, tots i totes vam celebrar conjuntament la castanyada, vam sortir a la pista de l’escola, vam cantar cançons i vam fer rotllanes per menjar les castanyes que havien repartit els castanyers/es més grans . Hem de dir que teníem una sensació estranya, ja que no recordem celebrar una festa de tardor amb temperatures d’estiu! Des de l’escola continuem potenciant i preservant les tradicions catalanes com aquesta de la vigília del dia de Tots Sants.
Contingut del magazín d’actualitat “Sarroca al Dia” del darrer mes - 25 d’octubre de 2013 (programa número 1 de la quarta temporada): Entrevista a Francisco Vega, de Kickboxing Club Team Vega, que ens explica coses molt interessants sobre les arts marcials. El programa finalitza amb bona música dels anys 80 juntament amb les notícies esportives i locals. - 1 de novembre de 2013 (programa número 5 de la quarta temporada): Entrevista al Jordi Ribas i la Carme Bages que ens expliquen com anirà la 3a Cursarroca del pròxim 10 de novembre. Després fem taula rodona amb el Joan Hurtado, “Canano”, i el Joan Morell de Cal Diari en l’espai “A Cegues” on tastem un vi a cegues tot explicant les sensacions que tenen els contertulians. Música i notícies completen el programa. - 8 de novembre de 2013 (programa número 6 de la quarta temporada): Entrevista a Jeremías Martín, president de la Comissió de Festes, que ens explica el programa d’actes de la festa major petita. La Rosa Sellarès, de la perruqueria Sellarès, respon a les preguntes dels alumnes de l’Institut Alt Foix. També contactem amb el Toni Ventura de la CUP de St. Martí per la inauguració de la seu del seu partit al municipi. Música, esports i notícies locals completen el programa. - 15 de novembre de 2013 (programa número 7 de la quarta temporada): Programa monogràfic amb Pedro Cuesta, autor entre altres del llibre El Retaule de l’Església de Sant Martí Sarroca, que ens parla sobre la història d’aquesta joia de l’art medieval ubicada a l’església de Sta. Maria. Música, esports i notícies completen el programa. Recordem que aquests i d’altres programes es poden tornar a escoltar al web www.santmartisarroca.cat.
CORAL SARROCA NOVA Festa del soci La Societat Coral Sarroca Nova ofereix un berenarsopar als seus socis com a gentilesa pel seu suport envers la coral. Els acompanyants i simpatitzants també podran assistir a la festa pagant 10 euros. La festa tindrà lloc a El Centre el pròxim dissabte dia 30 d’aquest mes de novembre i serà a partir de 2/4 de vuit de la tarda. Al final la coral cantarà algunes peces del seu repertori. L’objectiu és compartir uns bons moments al voltant d’un berenar i gaudir també dels cants dels nostres cantaires.
291 - 4 A 9 Caliu.indd 4
20/11/2013 11:08:23
/5
El Caliu social i cultural L’AGENDA MARTINENCA DE DIA
ACTE
HORA
Novembre 2013 - Núm. 291
DESEMBRE 2013 LLOC
ORGANITZADOR
NOVEMBRE Dissabte 23
Diumenge 24
Dia contra violència vers les dones
17,00
Espai Gent Gran
Dinamització sociocultural
Vòlei sènior femení (veteranes)
18,30
Pavelló poliesportiu
Club Vòlei Sant Martí
Dia mundial contra violència gènere
--
L’Escletxa Fosca
Casal Popular
Futbol aleví Tercera Divisió
10,00
Camp municipal
Futbol Base UE Martinenca
Futbol sènior Quarta Catalana
12,00
Camp municipal
Unió Esportiva Martinenca
Ball de saló amb Montse & Joe Transfer
19,30
El Centre
El Centre
Dimarts 26
Teatre “Sonrisas i lágrimas”
18,15
Teatre Tívoli de BCN
Dinamització sociocultural
Divendres 29
Assembles general de socis
21,00
Local d’entitats
Penya Bercelonista
Dies 29 i 30
Gran Recapte d’Aliments
--
Supermercats i mercats
Banc dels aliments
Dissabte 30
Vòlei cadet femení
10,00
Pavelló poliesportiu
Club Vòlei Sant Martí
Vòlei sènior femení (4a divisió)
16,30
Pavelló poliesportiu
Club Vòlei Sant Martí
Festa del soci: berenar-sopar
19,30
El Centre
Coral Sarroca Nova
Futbol aleví Tercera Divisió
10,00
Camp municipal
Futbol Base UE Martinenca
Futbol sènior Quarta Catalana
12,00
Camp municipal
Unió Esportiva Martinenca
Ball de saló amb Almas Gemelas
19,30
El Centre
El Centre
Recollida joguines i aliments.
Tot
L’Escletxa
Casal
Tallers infantils
el matí
Fosca
Popular
Caminada solidària per La Marató TV3
9,00
Parc de la Pau
El Martinet
Ball de saló amb París la Nuit
19,30
El Centre
El Centre
Vòlei cadet femení
10,00
Pavelló Poliesportiu
Club Vòlei Sant Martí
Futbol 7 benjamí
10,00
Camp municipal
Futbol Base UE Martinenca
Futbol infantil Segona Divisió
11,15
Camp municipal
Fubol Base UE Martinenca
Futbol juvenil Segona Divisió
13,00
Camp municipal
Futbol Base UE Martinenca
Vòlei sènior femení (veteranes)
16,30
Pavelló poliesportiu
Club Vòlei Sant Martí
Dedica una cançó per La Marató TV3
16 a 18,30
Sarroca Ràdio
Sarroca Ràdio
Marxa de Torxes per La Marató TV3
18,30
La Placeta
Dinamització sociocultural
Diumenge 15
Ball de saló amb Montse & Joe Transfer
19,30
El Centre
El Centre
Dies 16 al 23
Campanya “Cap infant sense joguina”
8 a 14
Oficines
Ajuntament
Dimecres 18
Donació de sang
18 a 21
Ambulatori
Banc de Sang
Dijous 19
Ple ordinari municipal
21,00
Sala Plens
Ajuntament SMS
DESEMBRE Diumenge 1
Divendres 6 Diumenge 8
Dissabte 14
Dissabte 21
Diumenge 22
Distribució butlletí núm. 292
Matí
Municipi
El Martinet
L’hora del conte i Caga tió infantil
17,30
El Centre
Dinamització sociocultural
Tió dels adults
Vespre
L’Escletxa Fosca
Casal Popular
Futbol aleví Tercera Divisió
10,00
Camp municipal
Futbol Base UE Martinenca
Festa del Caga tió
12,00
Societat la Bleda
CCiR la Bleda
Futbol sènior Quarta Catalana
12,00
Camp municipal
Unió Esportiva Martinenca
Vòlei sènior femení (4 divisió)
13,00
Pavelló poliesportiu
Club Vòlei Sant Martí
Ball de saló amb Banda Sonora
19,30
El Centre
El Centre
Nadal 25
Ball de Nadal amb Grand Premier
21,00
El Centre
El Centre
Sant Esteve 26
Teatre infantil “La destral d’or”
20,00
El Centre
El Centre
Diumenge 29
Ball de saló amb Liberty
19,30
El Centre
El Centre
Dies 23,24,27,30 i 31 i 2 i 3/1/14
Taller de Nadal
9,00 a 13,00
Sala Polivalent
Regidoria Joventut
291 - 4 A 9 Caliu.indd 5
20/11/2013 11:08:50
6/
El Caliu social i cultural
Novembre 2013 - Núm. 291
PARRÒQUIA DE SANTA MARIA Sovint, en aquesta pàgina d’El Martinet, hi publiquem el mateix contingut del Butlletí informatiu de la parròquia, comptant que potser alguns lectors no hi tenen accés. Però, de vegades, si som sincers, també ho fem perquè és més pràctic. Copiar i enganxar no porta gaire feina. Per això, aquest mes, encara que també copiem i enganxem, hem preferit posar una nota de premsa (extreta de l’agència de notícies Info.flama) que potser pot haver passat una mica desapercebuda i ens afecta especialment als catòlics, i una altra, com a contrapunt a les beatificacions que van tenir lloc fa poc a Tarragona. Que cadascú en tregui les conseqüències oportunes, perquè és entre tots que construïm aquest país, en el qual també l’Església té un lloc, tant si ens agrada com si no. Aquest segon escrit, el podeu llegir sencer al diari “El Punt Avui” (13-9-2013), amb el títol de Persecució. L’autor és Joan F. Mira. En copiem unes poques ratlles... És esborronador! Mn. Miquel
Els bisbes catalans, contra 13TV: “un greu escàndol” Divendres, 1/11/2013 En la reunió d’aquesta setmana, a Tiana, els bisbes catalans han parlat amb contundència contra 13TV, l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest dijous al vespre han emès una nota conjunta denunciant que l’emissora “en alguns dels seus informatius i tertúlies, opti pel menyspreu, la desqualificació i fins i tot l’insult”. Un llenguatge poc habitual en un comunicat episcopal que denota una clara preocupació sobre aquest tema. El text afirma que aquest fet “produeix un greu escàndol a molts membres de la comunitat catòlica de les nostres diòcesis i també a nosaltres” i que, en canvi, “en aquests moments convé que tothom faci un esforç per defensar i promoure una cultura del respecte, la tolerància, el diàleg i la solidaritat entre les persones i els pobles, tal com ensenya repetidament la Doctrina social de l’Església”. La nota emmarca el problema de 13TV en “el clima d’agressivitat i la manipulació de continguts que s’estan donant en alguns mitjans de comunicació de tot l’estat espanyol, sobretot en relació a la situació política i social de Catalunya”. Una denúncia dels bisbes catalans que arriba després de l’oposició ja mostrada per diversos col·lectius cristians i de la crítica que ja va fer dimarts el bisbe Francesc Pardo. Aquí podeu llegir la nota íntegra.
291 - 4 A 9 Caliu.indd 6
Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense sobre els mitjans de comunicació “Els bisbes que formem la Conferència Episcopal Tarraconense, atenent les queixes que rebem de molts fidels, lamentem el clima d’agressivitat i la manipulació de continguts que s’estan donant en alguns mitjans de comunicació de tot l’estat espanyol, sobretot en relació a la situació política i social de Catalunya. Més en concret, creiem que produeix un greu escàndol a molts membres de la comunitat catòlica de les nostres diòcesis i també a nosaltres, el fet que el canal de televisió 13TV, que ha de respectar les persones i les institucions segons el seu ideari, en alguns dels seus informatius i tertúlies opti pel menyspreu, la desqualificació i fins i tot l’insult. Demanem que aquest mitjà televisiu sigui sempre factor de comprensió i diàleg responsable i fructífer. En aquests moments convé que tothom faci un esforç per defensar i promoure una cultura del respecte, la tolerància, el diàleg i la solidaritat entre les persones i els pobles, tal com ensenya repetidament la Doctrina social de l’Església.” PERSECUCIÓ Si vostès segueixen amb una mica d’atenció les notícies de les últimes setmanes i mesos, o fins i tot dels darrers pocs anys, segurament han observat uns fets recurrents i terribles: gairebé en tots els països islàmics s’instal·la la inestabilitat, el conflicte civil o violent, la guerra interna i tota forma d’enfrontament, i un resultat contant, sempre present: la persecució dels cristians locals, la crema d’esglésies (sovint quan són plenes, com al nord de Nigèria), les agressions brutals i l’expulsió. Com si, per als islamistes més durs, els cristians fossin un cos estrany en terra de l’islam, que cal expulsar o extirpar amb violència. Però els cristians han estat una presència important i vital a tot l’Orient Mitjà des dels segles dels segles. Des d’abans de l’expansió de l’islam per aquelles terres i moltes d’altres, però també després, amb minories extenses que van conservar la seva religió pròpia, a Egipte, a Síria, a Turquia, a l’Iran i més lluny, al Pakistan i en la major part del món que solem definir com islàmic. I en temps recents... però sembla que aquesta convivència antiga pot acabar en poc temps. En el conjunt de la regió, fa un segle la població cristiana era un 20 % del total: ara és a penes el 5%, i baixant. Baixant, potser en alguns llocs fins a l’extinció. Allò que no havia passat en quinze segles, pot passar en el primer terç del segle XXI. A l’Iraq, posem per cas, on la por, els atacs i les bombes han reduït en pocs anys la meitat la població cristiana... Només perquè hi ha qui no tolera (ara, després de 1.400 anys!) la presència de cap altra religió que no sigui la seua: i no ho tolera no únicament de paraula o amb lleis, sinó a la força, amb bombes, assassinats, esglésies cremades... I la predicació de l’odi continua al Pakistan, a l’Afganistan, a l’Iraq, a Egipte... ...I a l’Europa cristiana (o excristiana), com és habitual, ningú no s’escandalitza, ningú protesta, ningú diu res, ningú eixirà al carrer. Cap organització contra la intolerància o de defensa dels drets humans no recollirà firmes per condemnar una persecució horrible i extensa, ni es manifestarà al carrer. O jo encara no ho he vist. I és, en efecte, un fenomen molt estrany. Joan F. Mira Membre de l’Institut d’Estudis Catalans
20/11/2013 11:09:13
/7
El Caliu social i cultural
Novembre 2013 - Núm. 291
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA ROVIRA ROJA
SMS COUNTRY CLUB
Sol·licitant millores a la carretera
Castanyada o Halloween
Fruit d’un escrit fet el passat 19 de febrer de 2013 per demanar la instal·lació d’unes bandes reductores de velocitat a la carretera BV-2151 que travessa el barri de la Rovira Roja, es van personar uns tècnics a comprovar i fer fotografies sobre el terreny. En conseqüència, en data 7 d’octubre, des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona ens han enviat una carta de resposta a la nostra sol·licitud, concedint-nos la instal·lació de 4 bandes reductores.
sant martí sarroca
JUNTA LOCAL
Catalunya contra el Càncer
Com tothom ja sap, la influència de la cultura anglosaxona en el món que ens envolta cada dia és més forta, en el llenguatge, la música, la feina, les comunicacions, el món de les vendes, etc. L’SMS COUNTRY CLUB ja fa temps que està acostumat a conviure amb tota naturalitat amb les dues cultures, ja que no en va la música que escoltem i ballem ve gairebé exclusivament dels EUA o USA. Mentre el dia a dia es desenvolupa dins del nostre món en català, les tardes de classe, les festes i les trobades musicals són en anglès. La nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre sempre s’ha celebrat amb castanyes, moniatos, panellets i moscatell. La nostra festa mensual de primer de mes ha estat una barreja d’ambdues. Hem fet un àpat a base de plats típics catalans amb postres de TOTS SANTS i després ball, on qui volgués, podia vindre disfressat de personatge de la nit de HALLOWEEN. En plena festa van conviure bruixes, vampirs, esperits, morts vivents, etc. Un any més, sense deixar de banda la nostra cultura, vam gaudir de tota la disfressada típica nord-americana ballant el que ens agrada, música country.
Av. Josep A. Clavé, 90 Sant Martí Sarroca - Tel. 938 990 411
Odontologia general Estètica dental Implantologia Cirugia bucal Pròtesis fixes/removibles Ortodòncia infantil/adults Servei de sedació conscient Blanquejaments Periodònia Endodòncia
291 - 4 A 9 Caliu.indd 7
Preus especials per a jubilats, parats, famílies monoparentals i nombroses. NOUS HORARIS: Dilluns, dimecres, dijous i divendres: de 9.30 a 13.30 i de 15.00 a 20.00 Dimarts: de 15.00 a 20.00 Dissabtes: de 10.00 a 13.00 H
T!!! SALU r la A L A REG cs regal pe s re e Fem x t que vosalt a it t n ! a u!! qu vulgue
Tenim servei de podologia
PODOLOGIA
Tractaments:
Podòloga esportiva Podologia infantil Peu diabètic Tractament durícies, lesions i alternacions dels peus Estudi de la marxa, plantilles i altres tractaments Preu especial per a jubilats
20/11/2013 11:09:46
XIX
8/
Novembre 2013 - Núm. 291
El Caliu social i cultural
L’alcalde torna a posar el comptador a zero a la reparcel·lació de la Bleda Primer cal respondre la pregunta del mes passat, us en recordeu: QUI ENS HA PREGUNTAT DIRECTAMENT ALS VEÏNS PER QUIN INTERÈS TÉ EL RAMON CARBÓ A FER LA REPARCEL·LACIÓ DE LA BLEDA? Doncs el mateix Departament de Territori i Sostenibilitat, perquè encara que costi de creure el Departament sí que rep els veïns i ens escolta, cosa que no fa el nostre alcalde. De totes les vegades que hi hem estat ens responen que amb la voluntat política de l’alcalde això ja s’hauria resolt, o sigui que sempre topem amb la mateixa pedra. Per cert, i per al·lusions, abans de fer pagar un camp de futbol als veïns, i fins i tot abans de saber si el poden pagar, cal saber planificar si un equipament d’aquestes característiques és necessari, quina utilització se’n farà, per quins usuaris i si la despesa de manteniment serà costosa per l’Ajuntament que financem entre tots els martinencs i martinenques. I a voltes de la separació de la Bleda de l’expedient de modificació del POUM, per QUARTA vegada, l’alcalde torna a posar el comptador a zero i amb les seves paraules, que podeu escoltar al ple del passat 24 d’octubre, té el desvergonyiment, davant dels mateixos veïns, de dir “que no ho fa per resoldre les reclamacions dels veïns, sinó per resoldre els nyaps de la tramitació administrativa” i es queda tan ample. Per cert, quants són els veïns de la zona UD-1, o es pensa que els altres veïns del municipi no en són també de pagadors dels equipaments municipals? Tergiversar és el seu esport favorit, li surt de dins... Tot ho podeu comprovar a partir del minut 35:45 de l’enllaç del ple municipal del dia 24 d’octubre que té penjat al web el mateix Ajuntament: http://santmartisarroca.cat/6_sarroca_radio/PlensMunicipals.aspx Cal que se sàpiga tota la veritat, que aquest procés és insostenible econòmicament, socialment i ambientalment, i perquè si ells no saben retirar-se, els haurem de convidar que pleguin. La pregunta pel mes següent, per deixar constància de la nostra història: QUANTES VEGADES S’HA APROVAT INICIALMENT LA REPARCEL·LACIÓ DE LA BLEDA EN ELS ÚLTIMS SET ANYS?
291 - 4 A 9 Caliu.indd 8
SOCIETAT CULTURAL I RECREATIVA DIJOUS DIA 26 DE DESEMBRE DE 2013 A les 20 hores TEATRE A CÀRREC DEL GRUP DE TEATRE INFANTIL D’EL CENTRE AMB L’OBRA: LA DESTRAL D’OR Obra adaptada i dirigida per: Carles Casas i Anna Bonfill REPARTIMENT: JOAN PULLINA MARIONA MORELL FOIX SÁNCHEZ VINYET SIGÜENZA BIEL GRAU ABRIL MARTÍ CARLES PUJÓ EVA PUJÓ IRENE JORBA RUTH CIVIL LAIA RAFECAS MAR RETAMAL ALBA OLIVELLA ARGUMENT: Una família de camp, pobra i treballadora, fa tot el possible per subsistir en uns temps difícils... Les úniques entrades de diners són la feina de llenyataire de l’home de la casa i la feina de les pageses a l’hort familiar. Les circumstàncies precàries d’aquesta família empitjoren fins a l’extrem. Les propietàries de la casa de la família Romaní intentaran aprofitar-se de la difícil situació. Però potser no tot serà tan dolent com ens pensem... El que ens espera, el que passarà i els secrets que descobrirem només els sabrem quan s’obri el teló!!! ENTRADA GRATUÏTA!!!
20/11/2013 11:10:34
/9
El Caliu social i cultural
Novembre 2013 - Núm. 291
VII Gran festa del soci
Balls de saló Diumenge 24 de novembre A 2/4 de 8 del vespre, Ball amb l’orquestra MONTSE & JOE TRANSFER Cava i galetes per a tothom. Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant El Rebost. Diumenge 1 de desembre A 2/4 de 8 del vespre,
Ball amb l’orquestra Almas Gemelas Cava i galetes per a tothom. Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant Snack Bar El Centre.
Diumenge 8 de desembre A 2/4 de 8 del vespre, Ball amb l’orquestra PARIS LA NUIT Cava i galetes per a tothom. Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant Torrents Xic (Torrelles de Foix). Diumenge 15 de desembre A 2/4 de 8 del vespre, Ball amb l’orquestra MONTSE & JOE TRANSFER Cava i galetes per a tothom. Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant Masia Aran. Diumenge 22 de desembre A 2/4 de 8 del vespre, Ball amb l’orquestra BANDA SONORA Cava i galetes per a tothom. Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant Bar Catalunya. Nadal, 25 de desembre A les 9 del vespre, Ball de Nadal amb l’orquestra GRAND PREMIER Col·labora l’Ajuntament Sant Esteve, 26 de desembre A les 8 del vespre, Teatre Col·labora l’Ajuntament Diumenge 29 de desembre A 2/4 de 8 del vespre, Ball amb l’orquestra LIBERTY Cava i galetes per a tothom. Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant Torrellenc Xic (Torrelles de Foix)
Un any mes el Centre, de Sant Martí Sarroca, el cap de setmana del 9-10 de novembre d’enguany va honorar els seus socis i sòcies amb la presència de l’Orquestra Internacional Maravella que va oferir, tant el dissabte com el diumenge, un magnífic i lluït concert-ball. La nostra sorpresa per a tots els socis/sòcies i amics ha estat la interpretació de “La Sardana de Sant Martí Sarroca” amb lletra del mestre Joan Solé i Margarit, per l’Orquestra Internacional Maravella, acompanyada per la Coral Sarroca Nova i ballada per la colla sardanista del nostre poble. Tot seguit unes paraules del president Sr. Josep Anton Domènech, en nom de la junta, d?agraïment, esforç i ànim de seguir endavant per mantenir ferma la nostra entitat, cedint la paraula a un dels socis fundadors i gran col·laborador, Sr. Salvador Carbó, que explicà com recordava la gran satisfacció d’haver viscut, l’any 1985, la creació de “La Sardana de Sant Martí Sarroca” i va donar les gràcies a l’Orquestra Maravella, la Coral Sarroca Nova i la colla sardanista per la gran interpretació d’aquesta sardana i l’agraïment a tos els assistents. Ambdós donaren entrada al magnífic brindis amb els millors desitjos. La junta
291 - 4 A 9 Caliu.indd 9
20/11/2013 11:11:16
10 /
Sarau polític
Novembre 2013 - Núm. 291
AGRUPACIÓ LOCAL SOCIALISTA El passat 24 d’octubre es va celebrar un ple municipal que va posar de manifest novament el mal fer del govern de CiU encapçalat per l’alcalde Ramon Carbó En l’aprovació dels nous impostos que l’Ajuntament ens cobrarà l’any vinent, el govern afirma (com sempre) que s’abaixen, però mentrestant veiem com cada any l’Ajuntament recapta més diners. No cal entrar doncs en la confusió que volen generar intencionadament, però la comprovació és senzilla i la pot fer cadascú mirant què va pagar d’impostos municipals l’any anterior i l’altre i l’altre... i què pagarem el 2014. No critiquem pas que els impostos municipals s’hagin de gestionar, però cal explicar les coses sense donar tombs per acabar dient el que interessa. En les ordenances municipals, també hi ha coses curioses: CiU incorpora un “afegitó” (segons paraules de l’alcalde) per poder sancionar els insults i manques de respecte cap a les autoritats municipals (cap a ell diguem!). És evident que el Sr. Carbó i els representants de CiU no han entès encara que el respecte es guanya amb la forma d’actuar i en cap cas s’imposa. Per cert, potser haurien d’haver pensat a posar una ordenança per sancionar l’alcalde quan aquest es comporta de forma impròpia a un càrrec públic cap a veïns i veïnes que discrepen o quan aquest els falta el respecte. Tot plegat, fa certa vergonya, quan ja fins i tot arreu de la comarca s’acaba coneixent
aquesta mena de tarannà del govern municipal de CiU i que no ajuda, per res, a la imatge de Sant Martí. I en el tema urbanístic, CiU continua portant temes essencials a carrerons sense sortida i llençant molts i molts diners pagats per tots. Aquí, el premi a la incompetència és ja recurrent i preocupant. L’any 2006, CiU (sense majoria absoluta) va iniciar la reparcel·lació de la Bleda sense escoltar ningú. L’oposició (PSC i ERC) va forçar en un ple la creació d’una taula de treball formada per totes les parts implicades per tal de buscar les millors solucions, però CiU la va boicotejar fins a arribar a les eleccions municipals. Després de les eleccions de 2011, CiU amb majoria absoluta va eliminar aquesta “Taula de treball” i va tirar pel dret anunciant al ple i a la premsa que amb poc temps la Bleda es començaria a urbanitzar. Però els anys passen i les mentides queden de manifest una vegada més. I el resultat va ser que el jutge va anul·lar tota la reparcel·lació aprovada. L’alcalde enfurismat va tornar a arrencar el juliol de 2012 una modificació del POUM per arreglar l’error comès a la Bleda, i va aprofitar també, com aquell qui no vol la cosa, per incorporar altres modificacions (que segons CiU) eren per resoldre moltes mancances detectades en un POUM aprovat per CiU feia poc temps. Analitzats aquests canvis (ja ho vam explicar en l’últim “Renoi”) s’evidenciava que aquests només eren per fer una sèrie de favors i per donar discrecionalitat a l’alcalde a l’hora de donar llicències segons la fidelitat demostrada. Ara en aquest darrer ple, després de 15 mesos, decideixen segregar la modificació de la Bleda de la resta de modificacions del POUM. Apa, tornem-hi... És lamentable que continuïn liant tant la troca. Entenem que ara ho fan per por i desconfiança en la seva pròpia actuació, perquè temen que la gestió de la Bleda acabi “tombant” un altre cop la modificació del planejament del municipi, i que aquesta passi per damunt també de les modificacions dels “favoritismes”. I en aquestes sí que hi tenen interès. Seria exigible un acte de reconeixement d’errors de CiU, unes actituds històriques que només ens porten a resultats com aquests. Un reconeixement dels anys perduts, una explicació transparent dels diners que portem gastats (i que es neguen a explicar clarament quan ho demanem) i qui els acabarà pagant, un reconeixement al problema social que han provocat... I sobretot, que facin allò que haurien hagut de fer fa 8 anys: constituir de nou la “Taula de Treball” amb representació dels veïns i els seus tècnics, de tots els grups municipals, dels tècnics municipals etc. per treballar en solucions de màxim consens, entre elles, si cal, la celebració d’una consulta ciutadana. Per cert, tot això ha estat proposat diverses vegades pel grup socialista a l’Ajuntament. La reacció de CiU ha estat sempre votar en contra i fer justament el contrari. Fins quan continuarà CiU fent perdre anys i anys i un munt de diners per no arribar enlloc?
Construccions i reformes w w w. s u r i o l t o r t . c o m
291 - 10 A 12 Sarau polític.indd 14
20/11/2013 11:20:03
Sarau polític GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA i UNIÓ Congelem i abaixem impostos Mentre veiem que les administracions públiques, carregades de deutes, busquen finançar-se apujant impostos o creant-ne de nous, a Sant Martí Sarroca hem congelat les ordenances fiscals per al pròxim any i en alguns casos fins i tot hem abaixat els impostos (el tipus impositiu de l’IBI, les plusvàlues, etc.) Des de CiU considerem que aquesta és la millor manera d’ajudar les economies familiars en temps de crisi. Però, ¿com una administració, en aquest cas el nostre Ajuntament, pot adoptar una mesura com aquesta? La resposta està a haver fet una bona gestió econòmica durant tots aquests anys anteriors, invertint amb seny els diners de tots i no estirant més el braç que la màniga. Tant el govern espanyol com el català arrosseguen la llosa d’un deute insuportable fruit de la mala gestió anterior. Especialment a Catalunya, les retallades d’avui són fruit del mal finançament per part del govern de l’estat i de la màniga ampla de l’època del Tripartit. No és fàcil adreçar aquest desori. Per sort, aquest no és el cas de l’Ajuntament de Sant Martí. La mentalitat de CiU ha estat, any rere any, la de no gastar més diners dels que es podien disposar. Al darrer ple municipal, la portaveu de la CUP acusava l’equip de govern de gestionar l’Ajuntament com si fos una empresa. Doncs sí, i n’estem ben orgullosos. Gràcies a això, els martinencs no veuran incrementats els impostos municipals per al 2014. Gestionar l’activitat pública és una tasca compromesa, no es tracta de fer promeses impossibles per quedar bé, sinó de ser coherents i lògics entre què es proposa i la manera d’aconseguir-ho. La CUP utilitza la política fent propostes
291 - 10 A 12 Sarau polític.indd 15
/ 11
Novembre 2013 - Núm. 291 utòpiques. No ens sembla malament que hi hagi diversitat de grups polítics ni tan sols que aquesta formació obri una seu (tant de bo que tots els partits ho poguessin fer). Ara bé, no trobem correcte que no s’adeqüin a les normatives: si es fan reformes en un local, cal demanar una llicència a l’Ajuntament, cosa que ells no han fet. Un local que hauria de servir per fer funcions de partit, però no apologia amb actes lúdics i oberts a tothom. En política no tot s’hi val. La darrera idea de la CUP era la de modificar el nom d’un carrer del municipi que porta el nom del rei. Al marge de si es tenen o no afinitats monàrquiques, un canvi d’aquest tipus suposaria un enrenou molt gran per als veïns, que haurien de canviar tota la seva documentació referent a la seva propietat. No ens pertoca als ajuntaments posicionar-nos en la figura del rei, el que ens toca és gestionar la vida municipal. Modestament, creiem que ho estem fent prou bé. Els resultats són evidents i queden reflectits en aquesta congelació i baixada de les ordenances fiscals. Per aquest motiu, rebutgem les crítiques que arriben dels partits de l’oposició i també de la revista “El Martinet” sobre la gestió municipal de CiU. Potser no agradaran les formes o les ideologies, però és innegable que Sant Martí Sarroca és un poble que funciona, que té els comptes sanejats, que dediquem una importància cabdal a les ajudes socials i que som exemple d’eficàcia. Criticar-nos sense arguments només genera una imatge negativa pròpia, de no saber què dir ni què fer per erosionar l’equip de govern. “El Martinet”, en la seva darrera editorial, arribava a defensar el radicalisme que criticàvem el mes passat, com si fos una opció positiva de la democràcia. Només cal que repassin la història perquè s’adonin que sempre que les societats s’han radicalitzat, el resultat final ha estat desastrós. Ens va passar a Catalunya poc abans de la Guerra Civil i ara hi ha grups que ho tornen a incentivar. Des de CiU defensarem tots els models possibles de sobiranisme i d’autogovern, però allunyant-nos de la radicalitat. Els catalans som coneguts pel seny. Fem-lo servir. A Sant Martí Sarroca ho hem fet i els resultats són positius.
20/11/2013 11:21:45
12 /
Sarau polític
Novembre 2013 - Núm. 291
ALTERNATIVA MARTINENCA Independència per canviar-ho tot Durant els darrers dies, els ciutadans hem pogut veure les compareixences dels antics directors de les caixes a la Comissió d’Investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors al Parlament de Catalunya. La més recent, però no menys indignant, la del Sr. Rodrigo Rato. Altiu i xulesc, encara preguntava la raó de la seva compareixença. Però el pitjor de tot és que podia fer-ho, i també podia negar-se a respondre, com finalment va succeir. Segons la legislació vigent una comissió d’investigació al Parlament no té conseqüències jurídiques, ja que no pot imposar cap pena si s’ aconsegueix demostrar la comissió d’un delicte. I si anem a l’esfera de la justícia, on sí que es poden imposar penes, els imputats es neguen a respondre, com van fer els Srs. Serra i Todó a les preguntes de l’acusació popular de la CUP-AE. No hem d’oblidar que quan un partit polític actua com a acusació popular, a qui realment representa és a un sector de la ciutadania, i el menyspreu que mostren vers aquell partit, el mostren també cap a totes aquelles persones afectades per la seva avarícia i males arts. Davant d’aquest panorama, voler convertir el botxí en víctima, per un acte simbòlic com el de la sandàlia, és voler justificar allò injustificable, caient en el més profund dels ridículs. Ja ho deia Confucio “quan el savi assenyala al gàngster, els ignorants miren la sandàlia”. Són moltes les coses que han de canviar. Des la CUP reivindiquem la independència per canviar-ho tot, ja que la independència ha d’anar lligada a la transformació social, precisament perquè aquests espectacles de comissions que acaben en paper mullat i de lladres impunes no sigui possible. I aquesta transformació ja ha començat. Més de 15.000 persones van assistir el 19 d’octubre a Barcelona a la manifestació convocada per la campanya “Independència per canviar-ho tot”. Els manifestants corejaren lemes per la independència, a favor dels Països Catalans, contra el capitalisme i les retallades socials. Unes consignes que reflectien la voluntat de molta gent de reclamar que la independència tingui en compte tant la defensa d’un canvi social al servei de la gran majoria popular, com el conjunt del país, desbordant els límits i renúncies que s’imposen des dels partits que encapçalen l’actual procés del Principat. La marxa comptà amb l’assistència de col·lectius diversos, a més de l’esquerra independentista hi assistiren nombrosos moviments socials, membres de plataformes en defensa dels serveis públics, sindicalistes, iaioflautes, assemblees... A més de significar una demostració de força de l’esquerra independentista i una obertura a sectors més amplis de l’esquerra alternativa i del sobiranisme amb sensibilitat social, ha aconseguit fer present als mitjans uns plantejaments fins ara amagats, i el debat de quin model social i econòmic volem amb la independència. Ara hem de seguir als nostres municipis. L’ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i les decisions que s’hi prenen ens afecten directament. En quest darrer ple s’han aprovat, amb la majoria absoluta de CiU, les Ordenances Fiscals pel 2014. Tot i haver congelat els tributs no modificats i haver-ne bonificat altres, AM-CUP va apostar per una tributació més justa socialment, sense que l’actual equip de govern considerés atendre cap de les aportacions que vam fer. L’ exemple més clarificador és respecte a l’IBI, on es va proposar que es tributés en funció de la renda familiar, ja que no creiem just que una família que no té ingressos o ingressos mínims, pagui el mateix que una família amb ingressos elevats. Tampoc creiem just que es bonifiqui les famílies nombroses i no es bonifiqui les famílies monoparentals, adequant l’impost a la realitat social
291 - 10 A 12 Sarau polític.indd 16
imperant. Encara estem esperant una resposta seriosa de l’equip de govern de la negativa a aplicar aquests barems. De tota manera, des d’AM-CUP seguirem treballant perquè l’equip de govern escolti i apliqui les nostres propostes esperançats que deixin enrere el partidisme en profit del benefici comú. Sabem que no serà fàcil però lluitarem. Ho diem sempre. I és que no ens podem conformar amb un equip de govern que va a la seva sense escoltar ningú. Ens surt massa car. Ara, després de la reculada de l’equip de govern en el tema de la Bleda, tots els martinencs tornarem a pagar les errades d’aquells que semblen sords. Ara, després d’un any de tramitació de la Modificació Puntual del POUM, amb la Bleda inclosa, s’adonen que és millor tramitar la Bleda per separat i fer una segregació de l’expedient, perquè Urbanisme hi posa dificultats per aprovar-ho conjuntament, donada la complexitat que té la Bleda. Després de deu anys intentant imposar un model urbanístic que no acontenta els veïns i perdre diversos plets, encara no saben que la Bleda té unes especificitats que s’han de tenir en compte? Quants diners ens constarà el nou planejament i la seva tramitació? I quant ens ha costat als martinencs el planejament proposat pel mateix Ajuntament i que ara vol tornar a modificar? El que queda acreditat és la manca de criteri d’ aquest equip de govern alhora de planejar. No ens enganyem. Des d’AM-CUP pensem que aquesta reculada té un rerefons, pensem que hi ha pressa per aprovar la resta de la Modificació Puntual del POUM proposada que deixa ampliar edificacions existents al Castell i que permet nous usos, ampliar magatzems agrícoles i augmentar-ne l’ alçada... El que no tenim gens clar és si aquestes modificacions responen a una necessitat del poble o responen als interessos d’uns quants. Si mai ho esbrinem, us ho farem saber. amcupsms@gmail.com
CASAL POPULAR L’Escletxa fosca Agraïments Volem agrair la col·laboració desinteressada que va fer possible la inauguració a: Marta Mora i Susu, pels Tallers infantils; al Pere Torrents i a la Taverna de Cal Lluís pel dinar i els cafès; a Eina, a Caves Martí Grau i al Cafè de St. Martí per la seva disposició, i a totes i a tots aquells que han fet possible aquest ressorgiment del moviment independentista al municipi. Agenda del Casal Popular 23 de novembre Dia mundial contra la violència de gènere. 6 de desembre Durant tot el matí, recollida de joguines i aliments per als més necessitats. Tallers Infantils. 21 de desembre - Al vespre arriba el Tió dels adults al Casal Popular. (Cal apuntar-s’hi a: amcupsms@gmail.com)
AM-CUP FA SABER QUE: Tot aquell que vulgui reunir-se amb les regidores per a qualsevol informació, denúncia, o aportació a la política municipal, cal que s’ adreci al següent correu: amcupsms@gmail.com, indicant el motiu, el núm. de telf. i/o un correu electrònic de contacte.
20/11/2013 11:22:04
291 - 13 anunci la caixa.indd 37
20/11/2013 11:22:51
14 /
Novembre 2013 - Núm. 291
UNIÓ ESPORTIVA MARTINENCA Equip sènior Quarta Catalana (Grup 10) Partits jugats 27.10.13 UE Martinenca – FC les Cabanyes, 1 - 1 UE MARTINENCA: Rubén R., Pere, Juanjo, Rubén P., Sergi, Aaron (Forner), Genís (Carles), Vaques, Font (Jaume), Rubén B. (Pipu), Soufian. A la banqueta: Pol, Ill i Guti. Gol: Soufian. Els dos equips van fer un joc bastant conservador i possiblement aquesta causa va fer que el resultat final fos d’empat a un gol. 03.11.13 UE St. Pau d’Ordal - UE Martinenca, 2 - 2 UE MARTINENCA: Rubén R., Pipu, Juanjo, Vaques, Rubén B., Forner (Jaume), Sergi, Aaron (Guti), Carles (Pol), Rubén B. (Guillem), Font. A la banqueta: Ill i Nèstor. Gols: Vaques i Forner. Novament un empat, aquesta vegada a domicili d’un equip punter en la classificació, un penal inexistent en contra a cinc minuts d’acabar el partit va permetre a l’equip local empatar el partit. 10.11.13 UE Martinenca – CE Font-rubí, 4-1 UE MARTINENCA: Rubén B., Rubén P. (Pol), Juanju, Vaques (Jaume), Pipu, Forner (Amela), Aaron, Guti (Pere), Guillem (Genís), Rubén B., Font. A la banqueta: Oriol i Soufian. Gols: Guillem, Vaques, Guti i Pol. Plàcida victòria davant un dels últims equips de la classificació. 17.11.13 CF La Llacuna - UE Martinenca, suspès El partit es va suspendre pel mal estat del terreny de joc a causa de les pluges. Pròxims partits 24.11.13 UE Martinenca – FC St. Esteve Sesrovires, diumenge 12 migdia 01.12.13 UE Martinenca – AE Piera, diumenge 12 migdia 15.12.13 At. St. Esteve Sesrovires - UE Martinenca, diumenge 4 tarda 22.12.13 UE Martinenca – CF Hostalets Pierola, diumenge 12 migdia
Equip juvenil Segona Divisió (Grup 20) Partits jugats 27.10.13 UE Martinenca – CD Ribes, 2 - 3 02.11.13 CE Base Olèrdola - UE Martinenca, 6 - 1 09.11.13 UE Martinenca – CFP St. Pere Molanta, 2 - 3 17.11.13 UE Sitges - UE Martinenca, 4 - 3 Pròxims partits 23.11.13 UE Martinenca – UE St. Pau d’Ordal, dissabte 1 migdia 30.11.13 AE Ramon Sicart - UE Martinenca, dissabte 6,30 tarda 14.12.13 UE Martinenca – FP UE Base Vilanova i la Geltrú, dissabte 1 migdia 21.12.13 AE La Múnia - UE Martinenca, dissabte 5 tarda
Esport saludable Equip infantil Segona Divisió (Grup 35) Partits jugats 27.10.13 UE Martinenca – CD Riudebitlles, 7 - 0 02.11.13 CF Vilanova i la Geltrú - UE Martinenca, 0 - 3 09.11.13 UE Martinenca – UE Sitges, 0 - 5 17.11.13 UD St. Mauro - UE Martinenca, 5 - 2 Pròxims partits 23.11.13 UE Martinenca – CE Òdena, dissabte 11,15 matí 30.11.13 CFB Espirall/Les Clotes - UE Martinenca, dissabte 9 matí 14.12.13 UE Martinenca – CF la Pobla Claramunt, dissabte 11,15 matí 21.12.13 CE Base Olèrdola - UE Martinenca, dissabte 11 matí
Equip aleví Tercera Divisió (Grup 30) Partits jugats 27.10.13 UE Martinenca – CD Anoia, 0 - 19 02.11.13 CF Blanca Subur - UE Martinenca, 3 - 5 10.11.13 UE Martinenca – AE Piera, 2 - 6 17.11.13 CF St. Cugat Sesgarrigues - UE Martinenca, suspès Pròxims partits 24.11.13 UE Martinenca – CF Base Torrelles, diumenge 10 matí 01.12.13 UE Martinenca – CF Igualada, diumenge 10 matí 14.12.13 CF Castellví de la Marca - UE Martinenca, dissabte 12 migdia 22.12.13 UE Martinenca – CF Hristo Stoitchkov, diumenge 10 matí
Equip benjamí 7 Tercera Divisió (Grup 15) Partits jugats 23.10.13 UE Martinenca – FPUE Base Vilanova i Geltrú, 2 - 4 02.11.13 CF Banyeres – UE Martinenca, 6 - 2 09.11.13 UE Martinenca – CF Vilanova i la Geltrú, 0 - 5 17.11.13 UE Sitges – UE Martinenca, 12 - 3 Pròxims partits 23.11.13 UE Martinenca – CFB Espirall/les Clotes, dissabte 10 matí 30.11.13 AE Ramon Sicart – UE Martinenca, dissabte 11,45 matí 14.12.13 UE Martinenca – CF Base l’Arboç, dissabte 10 matí 21.12.13 CE Base Olèrdola - UE Martinenca, dissabte 1 migdia
Equip Futbol 7 prebenjamí Trobades 24.11.13 El Pla del Penedès UE Martinenca – Sant Elies 15.12.13 F.AT.Vilafranca – UE Martinenca
Equip futbol 7 Mainada Trobades 01.12.13 La Torre de Claramunt UE Martinenca – R. Sicart 15.12.13 Sant Pau d’Ordal Hristo Stoitchkov – UE Martinenca Loteria de Nadal Recordar que la loteria de Nadal del club ja està a la venda si algú vol col·laborar i temptar la sort del número 67605, pot comprar participacions al preu de 5 €.
291 - 14 a 17 Esports.indd 14
20/11/2013 13:51:10
/ 15
Esport saludable
Novembre 2013 - Núm. 291 Pròxims partits 24.11.13 30.11.13 15.12.13 22.12.13
CLUB VÒLEI SANT MARTÍ
El passat divendres 18 d’octubre es va celebrar l’Assemblea General de Socis amb el canvi de junta directiva com a únic punt a l’ordre del dia. Els membres de la Junta sortint van presentar l’única candidatura presentada, formada per Manel Mantero (president i únic membre de la junta anterior que continuava), Anabel Plans, Joan Bertran, Sara Carayol i Jordi del Barrio, candidatura que va comptar amb el suport de la trentena de socis i sòcies assistents i va quedar constituïda com a nova junta directiva.
Equip infantil (JESPE) CV Sant Martí - CE Hortons EEM Sant Cugat - CV Sant Martí
0-3 3-2
Pròxims partits 23.11.13 CV Sant Martí - Els Monjos, 12 migdia 14.12.13 CV Cubelles - CV Sant Martí Classificació Lloc 1
2 3 4 5 6 7 8 9 10
Equip
CE HORTONS EEM SANT CUGAT ELS MONJOS ESCOLA MONTAGUT VÒLEI ST. ELIES AEE INS DOLORS MALLAFRÈ CV CUBELLES CV SANT MARTÍ CV VILAFRANCA SANT BONAVENTURA
Punts 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1
Equip cadet (Lliga Preferent - Primera fase) Partits jugats 19.10.13 26.10.13 9.11.13 16.11.13
CV Sant Martí - AEE Granollers Vòlei Vilassar C - CV Sant Martí CV Sant Martí - CV Martorell Arenys - CV Sant Martí
3-0 3-1 3-0 1-3
Pròxims partits 23.11.13 CV Sant Martí - Institut Montserrat, 10 matí 14.12.13 CV Sant Martí - AEE Salou, 10 matí 21.12.13 AEE Granollers - CV Sant Martí Classificació Lloc Equip
1 2 3 4 5 6 7
AEE ELISABETH SALOU AEE INSTITUT MONTSERRAT VÒLEI VILASSAR “C” VÒLEI SANT MARTÍ CV MARTORELL CV ARENYS AEE ESCOLA PIA GRANOLLERS
13 h
Classificació
Renovació de la junta
Partits jugats 9.11.13 16.11.13
Cunit - CV Sant Martí Vòlei Sant Martí – Frederic Mistral Tècnic Eulàlia “B” Roquetes - CV Sant Martí CV Sant Martí - Hortons
Lloc Equip 1 FREDERIC MISTRAL TÈCNIC EULÀLIA “B” 2 CV ROQUETES 3 VÒLEI SANT MARTÍ 4 OPTICALIA HOLANDESA CE VILANOVA “C” 5 PINTURES PLANELL IGUALADA “B” 6 CV VILADECANS “B” 7 CV VILAFRANCA “B” 8 VOLEIBOL SANT JUST-IES JOSEP PLA 9 CE HORTONS 10 AEE INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS 11 CV SANT CLIMENT 12 CV CUNIT
Punts 18 17 16 10 10 9 8 7 7 3 3 0
Equip veteranes (JESPE) Partits jugats 9.11.13
CE Hortons A - CV Sant Martí
Pròxims partits 23.11.13 CV Sant Martí - Vila - Hortons 14.12.13 CV Sant Martí - Els Monjos A 21.12-13 Els Monjos B - CV Sant Martí Classificació Lloc 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Equip ELS MONJOS “A” CE HORTONS “A” CV SANT MARTÍ DOLORS MALLAFRÉ CE HORTONS “B” CV VILAFRANCA ELS MONJOS “B” ELS MONJOS “C” LA TORRE DE CLARAMUNT VILA-HORTONS
3-2
16:30 h
Punts 2 2 1 1 0 0 0 0 0 0
Podeu consultar l’agenda i altres informacions al blog del Club: http://clubvoleisantmarti.blogspot.com/
Pistachio Team al Campionat de Catalunya de trial 4x4
Punts 18 12 9 6 3 0 0
Equip sènior (Quarta Divisió Grup B) Partits jugats 19.10.13 27.10.13 3.11.13 9.11.13 17.11.13
291 - 14 a 17 Esports.indd 15
CV Viladecans B - CV Sant Martí Voleibol Sant Just - CV Sant Martí CV Sant Martí - CE Vilanova C CV Sant Martí - Sant Climent CV Vilafranca B - CV Sant Martí
0-3 1-3 3-1 3-0 0-3
Diumenge dia 20 d’octubre es va celebrar l’última prova del Campionat de Catalunya de trial 4x4 a Muntanyola, en què va participar l’equip martinenc Pistachio Team, que va quedar classificat quart de la general, tot i ser el primer any que hi participava. Durant la prova van trencar un palier de darrere i això els va penalitzar molt, ja que tenien opcions a pòdium. L’equip martinenc està molt content del resultat i l’any que ve pensen tornar-hi.
20/11/2013 13:51:30
16 /
Celebrant el 20è aniversari El 20 d’octubre vam celebrar el nostre aniversari, que enguany ja és el número 20. Vam iniciar la commemoració amb la visita a les caves Mas Bertran, on ens van atendre molt cordialment (s’acompanya foto) i després d’una minuciosa explicació sobre l’elaboració dels seus productes, ens van convidar a degustar-los, juntament amb un bon pica-pica. Tots els caminaires i acompanyants donem les gràcies per les atencions que ens van dispensar.
A continuació, ens vam dirigir a gaudir de l’àpat, que en aquesta ocasió va ser al restaurant Sol i Vi. Tot un èxit. Vam tenir un menjador molt gran per a nosaltres sols i una excel·lent i àmplia gastronomia, fins al punt que algun comensal va haver de desistir del segon plat. Quan van arribar els cafès, la cosa es va animar i van sorgir quatre artistes espontanis del mateix grup, que amb els seus acudits i cançons ens van fer passar
291 - 14 a 17 Esports.indd 16
Fotografia de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca
El dissabte 26 d’octubre, durant tot el dia, va tenir lloc el Campionat Regional de Catalunya d’Arts Marcials, al pavelló municipal de Sant Martí Sarroca. Va estar organitzat per WKL Spain i coordinat pel seu president fundador, Francisco Vega, del Club Team Vega. Hi van prendre part uns 70 lluitadors vinguts expressament des de diferents punts de l’estat espanyol. La competició va començar al matí, amb combats de boxa, kick-boxing i full contact. A la tarda hi va haver combats de muai thai. Al llarg de tot el dia, unes 500 persones van passar pel pavelló. El moment culminant va arribar cap a les vuit del vespre, amb el darrer combat, quan es va disputar el cinturó del títol regional kick-boxing neoprofessional en la categoria de menys de 70 quilos, que donava pas a classificar-se per a la final nacional. El combat, seguit per una gran passió pel públic assistent, va enfrontar Iván Huguet, del Gym Máximo de Palace, i Riduán el Achhab, del Gym Siam Mataró. Va estar molt igualat i els àrbitres van donar guanyador per punts Riduán, per una tècnica
Fotografia de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca
Campionat regional de Catalunya d’arts marcials
Fotografia de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca
Esport saludable
Novembre 2013 - Núm. 291
al genoll no permesa en el darrer minut per part d’Iván. L’alcalde del municipi, Ramon Carbó, va lliurar el cinturó que acreditava el guanyador. Cap de premsa de l’Ajuntament una estona molt agradable, amb ganes de voler-ho repetir. Seguidament reproduïm un escrit del nostre caminaire pioner, Sr. Anton Grimau, en el qual ens detalla la nostra història durant aquests 20 anys: CAMINAIRES CULTURISTES DE SANT MARTÍ SARROCA 1993-2013: 484 CAMINADES que han donat pas a 19.656 km., 4.914 h a peu. Fa pocs dies un caminaire del grup em preguntà quantes caminades portava fetes el grup en tota la trajectòria. Un servidor, Anton Grimau, cofundador del grup. Estic en disposició i em pertany respondre a aquesta pregunta que gairebé és un requeriment que té dret a conèixer tot el grup. Sense llançar floretes de protagonisme. És especialment gratificant i satisfactori veure conquerides 484 caminades i al mateix temps si bé superant el 20è aniversari. Efectivament la realitat d’aquesta lògica fa palès que hem tingut confiança en aquesta pràctica. El grup ha tingut el coratge i ha optimitzat una suma de recursos de lleure amb l’estimulació del rellevant paisatge dintre el món real de la natura. Al marge d’això també s’han fet visites culturals de notable qualitat. Aquest perfil és del producte i l’equivalència que expressa la realitat i l’expectativa d’aquestes sortides a peu. En aquests precedents, cal evidenciar que realment el criteri primordial ha estat donar cabuda a un exercici físic en abundància, una tasca on de bon principi hi vàrem trobar l’equilibri precís, l’empenta i la força moral per tirar endavant aquesta pràctica. Cal dir també que en tot aquest component singular s’hi escau l’empenta altruista dels bons coordinadors que ha tingut sempre el grup i també la solvència solidària dels individus que presten els seus vehicles per simplificar les barreres de la distància. Arran d’això, cal reconèixer que el grup de Caminaires Culturistes ha sabut entendre i comportar-se fidel en aquesta activitat i també en un caire ètic de simbolisme estimulant compartint el dinar de germans. Gràcies. Una sincera felicitació. Anton Grimau.
20/11/2013 13:54:18
Esport saludable
/ 17
Novembre 2013 - Núm. 291
3a Cursarroca, superades totes les expectatives El passat 10 de novembre va ser un dia molt especial pel Club Esportiu Fent Amics com a organitzadors de la Cursarroca. En aquesta 3a edició s’havien superat totes les perspectives d’inscripcions, i això ens va fer pensar que nosaltres no podíem fallar a les gairebé 600 persones que havien dipositat la seva confiança a passar un diumenge corrent o passejant pel nostre municipi. Volem donar les gràcies a tots els que desafiant el fort vent van apostar per passar el diumenge amb nosaltres. Felicitar a tots els que van realitzar la caminada i van descobrir nous paratges del nostre municipi, i també als que van poder fer la cursa, des dels primers fins a l’últim en arribar, ja que sense uns i altres les curses no tindrien sentit. Tot i així destacar els vencedors absoluts, ambdós veïns del nostre municipi, en Jordi Grau i la Núria Quiroga, poques curses poden presumir de tenir els dos vencedors locals. Volem agrair a les parts fonamentals per poder realitzar la Cursarroca, a tots els patrocinadors i col·laboradors, així com a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, sense el seu suport aquest esdeveniment no seria possible. Però per sobre de tots, volem donar les gràcies a tots els voluntaris que han fet possible que enguany aquesta prova hagi estat un èxit, des dels que vam començar a preparar-ho a partir del mes de maig, als que han vingut esporàdicament a marcar el circuit o a netejar-lo, o els que van venir el mateix diumenge a fer el que calgués i els menuts que donaven aigua als avituallaments. MOLTES GRÀCIES A TOTS! Això ens dóna força per l’any vinent preparar la 4a edició de la nostra Cursarroca.
També us informem que el passat 15 de novembre Carme Bages, en representació dels Fent Amics, va fer l’entrega de 600 euros a la Junta local de l’Associació AECC-Catalunya Contra el Càncer.
En el vessant esportiu, destacar els cinc representants del nostre club que van participar en la cursa. Josep M. Ferrando (1h 29 m) Marcel Solé (1h 36m) Marta Salamé (1h 53m) Arcadi Escursell (1h 53m) Òscar Rodríguez (2h11m).
291 - 14 a 17 Esports.indd 17
20/11/2013 13:53:55
18 /
Novembre 2013 - Núm. 291 Consell Comarcal de l’Alt Penedès Els minerals en la vida quotidiana Fins al 12 de desembre és possible visitar a Vilafranca l’exposició Geoflaix! Una mirada alternativa als objectes quotidians, que pretén mostrar com la major part dels objectes que s’utilitzen de forma habitual tenen una base geològica. L’exposició es pot visitar a la Claustre de Sant Francesc (C/ Sant Pere, núm. 3) de Vilafranca en horari de dilluns a divendres, de 17 a 19h, i dissabtes i diumenges, d’11 a 14h. L’entrada és gratuïta. La mostra ha estat organitzada per la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” del CSIC i l’Institut Geològic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Consta de 10 exemplars de roques amb una breu explicació cadascuna sobre què és, per a què s’utilitza i què ens explica. També es presenten 10 panells sobre els minerals en la vida quotidiana. Productors agroalimentaris de l’Alt Penedès a la fira “Mercat de mercats” Tres productors agroalimentaris de l’Alt Penedès van participar el cap de setmana del 18 al 20 d’octubre en la 4a fira “Mercat de Mercats”, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Les empreses escollides per representar la comarca de l’Alt Penedès han estat: Suc de Vida, de Sant Martí Sarroca, que ha ofert el Suc de Most; Montserrat Olivella Cruz, de Castellví de la Marca, que ha presentat l’ànec mut i el gall del Penedès; i el Forn de Pa i Pastisseria El Bolet, de Font-rubí, que ha portat productes de pastisseria. En el marc del projecte “Productes de la Terra”, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès va convidar aquests tres productors agroalimentaris de la comarca a exposar i vendre els seus productes en els estands de la Diputació de Barcelona. “Mercat de Mercats” és una exaltació del bo i millor que es cultiva i es produeix a Catalunya i un referent de la qualitat dels productes frescos que s’ofereixen en els mercats municipals. La seu electrònica comarcal es posa en funcionament El Consell Comarcal ha posat en funcionament la seu electrònica, un portal web des del qual els ciutadans poden accedir a la informació i als serveis amb les mateixes garanties que ho farien a la seu física les 24 hores del dia durant tots els dies de l’any. L’adreça de la Seu electrònica és https://seu.ccapenedes.cat. Actualment, inclou informació bàsica com els dies hàbils i inhàbils, la data i l’hora oficial de la Seu, el formulari de contacte, la relació de sistemes de signatura electrònica admesos, el sistema de verificació dels certificats, els mecanismes per tramitar cada certificat o el registre de publicacions. També inclou les comunicacions que estan en període d’exposició pública en el tauler d’anuncis, el perfil del contractant, actes del Ple del
Fets i Gent Consell, reglaments, ordenances, etc. Actualment es poden utilitzar el certificat Idcat (emès per l’Agència Catalana de Certificació), DNI electrònic i el Ceres (emès per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre). Protocol d’atenció a la infància i l’adolescència de l’Alt Penedès
Professionals de la comarca que atenen els infants i adolescents en situació de risc social i/o maltractaments greus han ordenat i unificat criteris d’actuació per millorar la seva intervenció. Aquest col·lectiu va presentar el passat 31 d’octubre el Protocol d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència de l’Alt Penedès. La finalitat d’aquest treball ha estat enfortir la xarxa d’atenció a la infància i l’adolescència, crear documents de treball unificats i potenciar la funció preventiva davant de casos d’urgència (lesions, violència, maltractaments, abandonament, violacions, abusos sexuals, prostitució, utilització per a pornografia, etc.) o en casos de risc social (negligència en l’alimentació, higiene, salut, educació, etc.). En la redacció d’aquest protocol han participat una trentena de professionals de Serveis Socials Bàsics i l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de l’Alt Penedès, els Serveis Socials dels ajuntaments de Sant Sadurní i de Vilafranca, personal de l’Àrea Bàsica de Salut i de l’Hospital de l’Alt Penedès, Mossos d’Esquadra i policies locals, mestres, Equip d’Atenció Psicopedagògica de l’Alt Penedès i el Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç l’Espiga. També hi ha col·laborat experts de diferents departaments de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. 3r Concurs de fotografia jove: “On has estat aquest estiu?” El Servei de Joventut de l’Alt Penedès ha organitzat un concurs de fotografia sobre les destinacions de les vacances d’estiu dels joves. El termini per a l’enviament dels treballs és el 28 de novembre de 2013 i hi poden participar joves d’entre 12 i 29 anys, amb residència al’Alt Penedès anterior a l’1 de gener de 2013. Hi haurà dues modalitats de participació (rèflex i mòbil) i dues categories: categoria ESO, per a joves entre 12 i 15 anys, i categoria General, per a joves entre 16 i 29 anys. Com en les dues edicions anteriors, totes les fotografies presentades a concurs formaran part d’una exposició itinerant i seran mostrades en un àlbum de Facebook i en el portal web del Servei Comarcal de Joventut. A més, les fotografies amb dades de localització, formaran part d’un mapamundi virtual en el mateix portal web. Deu alumnes de L’EMAP participen a la trobada FIDDLE Deu alumnes de l’Escola de Música de l’Alt Penedès (que depèn del Consell Comarcal), acompanyats pels seus professors, han participat el diumenge 17 de novembre en la Trobada Fiddle per a alumnes de corda fregada de les escoles de música i dels conservatoris d’arreu de Catalunya. La Trobada estava organitzada per l’Associació Catalana
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 16
20/11/2013 11:23:31
Fets i Gent d’Escoles de Música, les Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associades de Catalunya i l’Escola Superior de Música de Catalunya, en el marc del I Barcelona Fiddle Congress (15-17 de novembre) que té per objectiu crear un espai per compartir i debatre coneixements en l’àmbit de la corda fregada.
Poc suport dels centres martinencs a la vaga d’educació La vaga del 24 d’octubre contra la llei Wert i les retallades en l’educació, convocada pels sindicats CCOO, USTEC, UGT, CGY, USOC i MUCE, va tenir un escàs ressò als centres docents del nostre municipi. Aquestes són les xifres i els comentaris que els mateixos equips directius dels centres ens han facilitat:
/ 19
Novembre 2013 - Núm. 291
Obres de connexió d’aigua amb La Múnia al nucli de Can Rigol
CASSA, empresa concessionària del servei municipal d’aigua de Sant Martí Sarroca i també de Castellví de la Marca, s’encarrega de l’execució de les obres de connexió dels dipòsits municipals d’aigua de la Múnia amb la xarxa que connecta la Torre d’en Vernet, en terme de Sant Martí. Amb les obres iniciades ja en terme de Castellví, l’empresa va iniciar els treballs en terme de Sant Martí el passat 16 de novembre, després d’uns dies de negociació amb l’Ajuntament de Sant Martí, que finalment va donar el seu vistiplau als treballs. Les obres, dins el terme de Sant Martí, afecten el camí de Can Rigol a Ratera. La canalització d’aigua es farà amb tubs que segueixen en traçat del camí al llarg d’uns 600 metres. La canalització de l’aigua fins als dipòsits de la Múnia permetrà restablir la normalitat en el servei del municipi veí. El subministrament s’ha vist alterat, segons les informacions a què ha tingut accés El Martinet, per problemes en les condicions de salubritat de l’aigua en la font de captació.
Escola Bressol “El xic martinenc” L’escola bressol no va fer vaga. L’únic que va decidir tot el claustre de mestres va ser fer una pancarta i un manifest que es va passar a tots els pares i mares de l’escola bressol. Escola Jaume Balmes Va fer vaga una mestra. Segons informa l’equip directiu, no és que no estiguin d’acord amb els motius de la vaga, que sí que ho estan, però el claustre va considerar que es podia fer ressò amb altres tipus de protestes. Institut Alt Foix Del total de la plantilla van exercir el dret de vaga 15 treballadors dels 32 existents.
OBERT Migdies de dimarts a diumenge. Nits de dijous a dissabte
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 17
20/11/2013 11:23:54
20 /
Fets i Gent
Novembre 2013 - Núm. 291
Notícies en imatges Culés i merengues
Col·locació de bandes reductores de velocitat als Hostalets
L’Ajuntament de Sant Martí ha col·locat bandes de reducció de velocitat al tram alt del camí interior dels Hostalets. Les obres s’han fet la setmana de l’11 al 16 de novembre. Les bandes són individuals i estan fetes de morter. Al camí ja hi havia hagut bandes reductores anteriorment, però alguns veïns havien mostrat la seva disconformitat amb l’alçada que presentaven. Posta de Sol
Aspecte del Bar El Centre a l’hora del partit de futbol entre el Barça i el Madrid, el dissabte 26 d’octubre. Un altre imatge captada durant el primer BarçaMadrid d’aquesta temporada 2013-2014, és del “Leo”, aquest simpàtic gos vestit amb la samarreta del Messi i que s’estava, indiferent, estirat al banc de davant el bar Punt de Trobada, mentre el seu amo veia el partit a dins. Línies telefòniques
Espectacular posta de sol a Sant Joan de Lledó. Foto Àngela Llop Farré
SNACK-BAR EL CENTRE Assortiment de: PLATS COMBINATS, ENTREPANS NS DILLU I BRASA. A C N T TA
Operaris d’una empresa concessionària de Telefònica passant cables soterrats de fibra òptica al sector nord-oest del casc urbà.
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 18
La Font, 22-24 • Tel. 93 899 03 92 SANT MARTÍ SARROCA
20/11/2013 11:24:21
Fets i Gent Una vuitantena de persones participen en el Dinar social de la Bleda Més de vuitanta persones van participar en el Dinar social organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda, el passat 27 d’octubre. L’acte es va celebrar a la Sala del Centre Cultural i va constituir també un acte de retrobament i de veïnatge un cop passat l’estiu. Durant l’àpat, els assistents a la celebració van brindar per l’entitat. En representació de la junta directiva, la secretària es va adreçar als comensals per agrair-los la seva participació en l’acte. La representant de la Junta va encoratjar els socis a mantenir viu el Centre Cultural com a element vertebrador de la personalitat de la Bleda i com a instrument per a la relació de les persones i de cohesió del veïnat. Àngel Miralles va posar el punt i final a la festa amb un monòleg humorístic en el qual va alternar gags propis amb acudits del catàleg del desaparegut Eugenio. L’acte va tenir la col·laboració de Vins i Caves Domènec Jové Martí i de Cansaladeries i Xarcuteries Anton, a més de l’Ajuntament de Sant Martí, que va estar representat al dinar per la regidora de Cultura, Àngels Vallès.
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 19
/ 21
Novembre 2013 - Núm. 291
Sabies que... El reciclatge de la brossa a Sant Martí Percentatges de reciclatge de residus urbans a l’any 2011: Mitjana de Catalunya: 40,62 % Mitjana de l’Alt Penedès: 36,97 % Mitjana de Sant Martí: 14,80 % Dels 27 municipis de l’Alt Penedès, Sant Martí Sarroca ocupa el número 25 en el rànquing del reciclatge (tercer per la cua), tan sols superat per Pontons (11,40%) i Olesa Bonesvalls (9,80%). I valorat en tot el Gran Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) tan sols estan per sota, a més dels esmentats, Montmell (14,70%) i Calafell (14,40%). Unes xifres força decebedores i que caldria, entre tots, administradors i administrats, prendre major consciència i actuar-hi amb més convenciment. La Romeria a Montserrat Aquest any, per imperatius laborals dels organitzadors, s’hauria d’haver fet la Romeria a Montserrat en diumenge i vist que no hi hauria cap dia perquè els participants poguessin descansar, es va decidir no organitzar-la
20/11/2013 11:25:15
22 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Quefers de la Casa del Poble
PLE MUNICIPAL
L’Ajuntament manté la pressió fiscal al 2014, si bé aplica més bonificacions per a famílies nombroses i abaixa el tipus de l’IBI CiU separa la tramitació del POUM i de la Bleda per poder posar en vigor els canvis urbanístics de l’última modificació L’Ajuntament de Sant Martí mantindrà el 2014 la pressió fiscal dels últims anys, tot i que el grup de govern de CiU ha decidit aplicar algunes bonificacions adreçades a famílies nombroses, principalment. El grup de govern vol sancionar les “faltes de respecte” al personal municipal per mitjà de les Ordenances. En el ple del passat 24 d’octubre, el grup de CiU va decidir separar la tramitació de la zona urbana de la Bleda per tal de permetre que la resta del POUM pugui ser aprovat definitivament per Urbanisme de la Generalitat. El grup de CiU va aprovar les Ordenances per al 2014 que, si bé mantenen tarifes i preus dels serveis municipals de 2013, tenen com a principal novetat una rebaixa del tipus de l’IBI que no necessàriament impedirà que els rebuts de la contribució s’apugin en molts casos. Singularment, ha elevat del 10% al 50% la deducció de l’impost per a famílies nombroses, mesura que fins ara aquest col·lectiu compartia amb les famílies monoparentals. CiU també ha decidit bonificar les transmissions al 80% i ha rebaixat cinc punts l’impost de la plusvàlua de terrenys transmissions patrimonials. Les mesures pal·liatives serviran per compensar situacions de precarietat econòmica a causa de la crisi, a partir dels informes que facin els serveis socials, segons va dir l’alcalde en la defensa de la proposta. La modificació de les ordenances aprovada per CiU afecta també una modificació de les tarifes de lloguer del pavelló municipal, distingint entre residents al municipi i no residents; inclou una modificació sancionadora de l’ordenança sobre animals de companyia; i preveu tarifes per a la inserció de publicitat en l’emissora municipal Sarroca Ràdio. Una altra novetat de les ordenances és la regulació de sancions per a faltes de respecte a personal municipal. La normativa també canvia pel que fa al règim de concessió de nínxols. El mínim passa de dos a tres anys. Carbó: “Totes les ordenances han quedat congelades” L’alcalde Ramon Carbó va destacar que “totes les ordenances han quedat congelades, no se n’apuja ni una”. L’alcalde va remarcar que per a l’any que ve han abaixat el tipus impositiu de l’IBI al mínim legal. Per això, malgrat que l’Ajuntament ha aplicat una rebaixa del tipus de l’IBI del 0,47, “la realitat és que els ciutadans pagaran el 0,50, que és la quota mínima“ que permet la norma espanyola. Carbó va afegir que l’Ajuntament ha demanat la rebaixa dels valors cadastrals, però “s’ha denegat”. Va augurar que “l’any que ve ja no hi haurà revalorització del 10% [dels valors cadastrals]” i que a la gent que va comprar alguna finca del 2005 al 2006, “el rebut se’ls apujarà d’un euro” l’any que ve. Pel que fa a les plusvàlues, l’alcalde va dir que la bonificació del 80% era adient per “garantir la sostenibilitat dels comptes de l’Ajuntament”. Carbó també va defensar la modificació de l’ordenança de civisme i va assegurar que “l’afegitó no és gratuït. En algun edifici municipal s’ha menystingut l’autoritat d’un empleat o regidor”. AM-CUP va fer una “valoració positiva” de la congelació de les ordenances i va proposar d’ampliar a les famílies monoparentals la bonificació que es fa a les famílies nombroses. També van proposar mesures de foment de l’habitatge social i que es tingui en compte la renda en l’aplicació de tributs. ERC va fer palès que tot i la rebaixa del tipus impositiu els martinencs continuaran pagant més per l’IBI. Josep Tort va lamentar que la contribució rústica sigui més elevada a Sant Martí que als municipis veïns, va proposar incrementar les bonificacions per plusvàlues i va criticar l’ordenança cívica. Les
291 - 22 a 27 Quefers.indd 36
ordenances van ser aprovades amb els vots de CiU, mentre que la CUP va votar en contra i PSC i ERC es van abstenir. La Bleda, a part El grup de CiU va aprovar, amb el vot en contra de la resta de grups municipals, la segregació de la zona urbana de la Bleda del conjunt del POUM del municipi per tal de fer possible una ràpida aprovació de la regulació urbanística del municipi. Segons l’alcalde, la segregació de la Bleda permetrà “seguir la tramitació del POUM”. La mesura, va afegir Ramon Carbó, ha de servir per “donar el màxim compliment de les al·legacions” i perquè “les modificacions facilitin la reparcel·lació de la Bleda”. En definitiva es tracta, segons Carbó, de “deixar més temps perquè juristes i tècnics puguin acabar de polir els flecos”. No obstant això, va recordar un cop més que el planejament de la Bleda té uns límits que, si es modifiquen, podrien implicar importants repercussions en l’aprofitament de les parcel·les i solars. La tramitació del planejament de la zona urbana de la Bleda ha tingut dues al·legacions, una de l’Associació d’afectats de la zona urbana i l’altra presentada per la CUP. AM-CUP va plantejar un seguit de qüestions relacionades amb la modificació de la tramitació urbanística. En concret, va demanar quin serà el cost de la tramitació i qui haurà de fer-se càrrec del cost de tot el procés que el planejament de la Bleda ha tingut fins ara. ERC, per la seva banda, va retreure els “errors” i el canvi d’actitud de CiU i la falta de “capacitat de negociació” del grup de govern de Sant Martí. El tercer acord, adoptat per CiU, amb l’oposició d’AMCUP i l’abstenció del PSC i ERC, va ser una modificació del pressupost municipal de 2013 per un import de 340.000 euros, que inclou un ajut de fons europeus del FEDER per fer una reforma de la rambla dels Països Catalans i substituir el paviment de terra per un de formigó. També està previst substituir una part del sostre del pavelló poliesportiu que va quedar afectat per la ventada de 2009. L’Ajuntament també té previst fer una reforma del local de l’Associació de Veïns de la Rovira Roja. Els assumptes tractats a la sessió del 24 d’octubre de 2013 1. Aprovació de l’acta del ple ordinari del 26 de març de 2013. 2. Modificació del pressupost 2013. 3. Modificació de les ordenances fiscals de 2014. 4. Modificació del POUM en relació amb la zona urbana de la Bleda.
20/11/2013 13:55:50
/ 23
Quefers de la Casa del Poble INFORMACIÓ DINAMITZACIÓ SOCIOCULTURAL
Novembre 2013 - Núm. 291 FESTA DEL CAGA TIÓ Dissabte 21 de desembre de 2013 A 2/4 de 6 de la tarda, a El Centre,
MARXA DE TORXES PER LA MARATÓ DE TV3 Dissabte 14 de desembre de 2013
L’HORA DEL CONTE: “EL TRESOR DE LA NIT DE NADAL”,
De les 16 h a les 18:30 h, als estudis de Sarroca Ràdio, VINE A LA RÀDIO i FES UNA DONACIÓ PER LA MARATÓ DE TV3 DEDICANT UNA CANÇÓ!
a càrrec del narrador Carles Alcoy.
A les 18:30 h a la placeta davant El Centre, MARXA DE TORXES PER LA MARATÓ DE TV3 fins a la plaça de Lluís Pujadó (al Castell). En arribar, coca amb xocolata desfeta per a tothom. Venda de torxes: 1 hora abans d’iniciar la Marxa. S’aconsella no venir a hora justa per començar puntualment la Marxa. (màx. 20 minuts abans). Preu: 5 € (torxa + col·laboració Marató TV3)
CAGA TIÓ amb tota la mainada!
TALLER DE NADAL Des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca es vol organitzar un Taller de Nadal per als nens i nenes (de P-3 fins a 6è de Primària), durant les vacances de Nadal. Aquest taller consistirà a realitzar activitats de manualitats, poemes i cançons, jocs... tot fomentant les festes nadalenques. L’objectiu és que siguin activitats d’oci i lleure perquè els nens i nenes s’ho passin d’allò més bé! HORARI: de 9 h a 13 h (Sala Polivalent) DIES: 23, 24, 27, 30, 31 de desembre de 2013 i 2 i 3 de gener de 2014 PREU DEL TALLER (TOTS ELS DIES): 50 € per nen/a PREU PER DIA: 10 € per nen/a INSCRIPCIONS: del 2 al 16 de desembre, a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca (Àngels Vilà- Dinamitzadora Sociocultural). De dilluns a dijous de 8 h a 14 h i divendres de 9 h a 14 h. PLACES LIMITADES! I també hi ha d’haver un mínim per grup per realitzar el taller!
A continuació,
Per acabar, berenar amb coca i xocolata per a tothom! Diumenge 22 de desembre de 2013 A les 12 del matí, al Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda, FESTA DEL CAGA TIÓ Cançons i contes de Nadal amb les àvies del poble. Tot seguit, caga tió amb tota la mainada. Per acabar, una mica de piscolabis per a tothom! Hi esteu tots convidats!
CAMPANYA “CAP INFANT SENSE JOGUINA” Tots els pares/mares, nens i nenes que vulguin donar joguines (noves o usades en molt bon estat) per als infants més necessitats poden fer-ho adreçant-se a les oficines de l’ajuntament del 16 al 23 de desembre de 2013 en horari d’oficina. Totes les joguines que porteu es repartiran a les famílies més necessitades del nostre municipi i la resta es portaran a la Creu Roja de Vilafranca.
INFORMACIÓ
XAVIER RUS Tècnic de sistemes
93 899 04 01 - 639 35 11 82 xavi@arsserveis.com Anselm Clavé 59 Bis - 08731 Sant Martí Sarroca
Reparació i venda d’equips informàtics
291 - 22 a 27 Quefers.indd 37
Recuperant la centenària tradició de fer el vermut a Cal Lluís, obrim els migdies de dissabtes i diumenges, d’1 del migdia a 4 de la tarda, per oferir als nostres amics i clients la nova carta de vermuts, aperitius i dinars de tapes.
I els vespres, el Cal Lluís de sempre.
20/11/2013 13:56:30
24 /
Quefers de la Casa del Poble
Novembre 2013 - Núm. 291
ESPAI DE LA GENT GRAN
Música al cementiri de Sant Martí Sarroca per Tots Sants
Festa de la castanyada del grup de Gimnàstica del Casal d’Avis
Un any més el grup de gimnàstica del Casal d’Avis de Sant Martí Sarroca va passar una bona estona celebrant la Castanyada. Hi havia panellets, moniatos, castanyes, cava i moscatell... i tot era boníssim! Trobo que és molt maco poder seguir les tradicions i no deixar que es perdin, ja que són costums de fa molts anys enrere i molt típics de la terra catalana. Tothom s’ho va passar molt bé i vam poder gaudir d’un bon àpat... ara, això sí, estem treballant de valent al gimnàs, per “cremar” els panellets abans que arribin els torrons!!! La vostra monitora i amiga, Nicole
El divendres 1 de novembre és Tots Sants, el dia dels difunts. Per primera vegada, l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca va contractar un trio de corda per amenitzar les visites al cementiri entre les 11 del matí i les 2 del migdia. Cap de premsa de l’Ajuntament
M A ALUMINIS E Finestres, persianes, mosquiteres, L mampares bany, reixes ballesta, tendals, miralls, cortines, etc.
Tels. 938 99 08 64 679 19 74 78
291 - 22 a 27 Quefers.indd 38
C/ Terra Blanca, 2 08731 Sant Martí Sarroca aluminismanel@gmail.com
20/11/2013 13:57:28
XXvIII Roda d’Esbarts de la Catalunya Centre
Un any més la Societat Coral Sarroca Nova reprèn les activitats amb moltes ganes i il·lusió. Desitgem que pugueu gaudir de les nostres cançons al llarg de tot l’any.
El pròxim dissabte 16 de novembre se celebrarà la XXVIII Roda d’Esbarts de la Catalunya Centre.
Quefers de la Casa del Poble Actuaran els grups infantils del nostre esbart i estaran acompanyats per dos esbarts més.
Festa de la castanyada
FOTOGRAFIA: AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ
El dissabte 26 d’octubre, el Servei de Dinamització Sociocultural de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca va celebrar la Festa de la Castanyada amb el novè concurs de panellets i confitures.
A diferència dels altres anys, en aquesta ocasió es va decidir no fer concurs, sinó premiar directament tots els participants, ja que n’hi va haver pocs. En concret, van participar: la Rosa Ros, la Maria Uribe, l’Enriqueta Sapera, l’Alejandra Soledad i la Pepi Claret, que van ser obsequiades amb una planta i una gratificació econòmica. També el públic assistent va rebre un obsequi per la seva presència. La regidora de Cultura i Festes, Àngels Vallès, va llegir un text lloant la Festa de la Castanyada i un conte de por per ambientar. La festa es va acabar amb el tast de tots els productes participants. Cap de premsa de l’Ajuntament
/ 25
Agraïments: A tots els cantaires per la seva implicació demostrada en tot moment. Novembre - Núm. 291 A la nostra directora, la Sra. Margarita Dols,2013 pel seu compromís amb la Coral. I també als nostres socis i sòcies i resta de persones que ens donen suport en tot moment.
L’actuació serà a les 6 de la tarda a la sala d’El Centre.
Donació de sang Properes activitats: 2 de novembre: III Klàssic Sarroca 11 de novembre: Festa de Sant Martí, la Coral serà present a la Missa solemne al temple parroquial en honor del nostre patró. 30 de novembre: Festa del soci 28 de desembre: Concert de Nadal. Noves il·lusions: Recordar, una vegada més, que ens agradaria poder tenir noves incorporacions de totes les edats a la nostra coral. Loteria de Nadal: Ja tenim a la vostra disposició la loteria de Nadal El número és el 39923 Nova Junta de la Coral President: Salvador Vallés i Ferrando. Secretari: Joan Llort i Vives. Tresorera: Dolors Lluvià i Sardà. vocals: Francesc Puche i Escofet, Josefa Bargués i MinEl Boix Banci de SangM.i Teixits Departament guell, Anna Ràfols, Teresadel Grau i Rovira. de Salut de la Generalitat de Catalunya estarà present a Sant Martí Sarroca per realitzar la recapta de tardor de donacions de sang el pròxim
dimecres 18 de desembre 3è Klàssic de 6Sarroca a 9 de la tarda-vespre
a l’Ambulatori El pròxim 2 de novembre de 2013, la Societat Coral Sarroca Nova organitza el 3è Klàssic Sarroca que dóna Tingues un gest solidari. continuïtat als Klàssics celebrats en T’esperem! anys anteriors. El concert tindrà lloc a la nostra església parroquial de Santa Maria a 2/4 de 8 de la tarda. Actuaran:
Joan Capdet Compra - venda de maquinària
d’obra pública, camions, furgonetes i 4x4
Telèfon: 607 902 903 gruas_sarroca@yahoo.es
Societat Coral Sarroca Nova Nàdia Ortadirecta fruits secs venda Clara Catasús Coral Riudebitlles i Coral Sant Quintí de Mediona Francesc Puche, violí
“saBOrs de Interpretaran obres de: Les GarriGues”
J. Brahms. C. Frank, A. Vivaldi, G. Verdi, G.F. Haendel, M. detaLLs Carman, W.A.de Mozart, E. Butler, J. Biber, E. Saint nadaL Lubin. de dilluns a divendres
de cantaran 9h a 14hconjuntament el “Nabucco” de Les corals G. verdi ctra. de la Bleda, s/n
Us hi esperem i així poder gaudir tots junts d’un bon 08731 st. Martí sarroca tast de música clàssica 93 899 07 03 i de cant coral. Hi esteu tots convidats! www.les-garrigues.com
290 - 4 A 11 Caliu.indd 7
291 - 22 a 27 Quefers.indd 39
22/10/2013 13:59:28
20/11/2013 13:59:40
26 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Quefers de la Casa del Poble
ESTADÍSTICA OCTUBRE DE 2013 Registre Civil Naixements: 5. Matrimonis: 1. Defuncions: 1 PADRÓ D’HABITANTS ALTES 1 dels Pallaresos (Tarragona) 1 de Vila-Seca (Tarragona) 2 de Torrelles de Foix 2 de Santa Margarida i els Monjos 1 del Regne Unit 2 de Vilafranca del Penedès 1 de Madrid 1 de Miralcamp (Lleida) 3 de Sant Sadurní d’Anoia VISITES AL CASTELL Durant el mes han visitat el Castell Reial Històric 376 persones. DECRETS D’ALCALDIA Decret 27de 21 d’octubre de 2013 Convocar la sessió extraordinària a celebrar pel ple el dijous 24 d’octubre de 2013 a les 21:00 hores. Decret 28 de 28 d’octubre de 2013 Incoar expedient per donar de baixa al padró municipal d’habitants la Sra. M.L.B.R. de la rambla de Catalunya, 6, baixos 2a. ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN Sessió del 3 d’octubre de 2013 -Donar per assabentat de les obres per canviar una biga del magatzem ubicat a l’av. J. Anselm Clavé, 36 a sol·licitud de J.M.Q.C. -Aprovar la liquidació definitiva del total de les quotes del compte definitiu del projecte de reparcel·lació del Sector UD-1. -Aprovar la proposta de resolució de revisió del seccionat del municipi, atès que l’actual no compleix amb el que estableix la Llei del Règim Electoral General. Sessió del 10 d’octubre de 2013 -Iniciar l’expedient de caducitat de la de llicència municipal d’obres atorgada a I.P.C. per construir un magatzem agrícola i una piscina al barri Serra de Dalt, cal Déu. -Iniciar l’expedient de caducitat de la de llicència municipal d’obres atorgada a J.R.S. per acabar les obres de reforma i
291 - 22 a 27 Quefers.indd 40
ampliació habitatge al barri Serra de Dalt, cal Déu. -Atorgar llicència urbanística a la senyora M.G.S. per construir una tanca perimetral a la finca El Pujol del barri la Roca. -Registrar i legitimar el canvi de titularitat de l’activitat d’estació de servei amb botiga i neteja de vehicles ubicada a la ctra. BP.2121 km. 10.2 del barri Sisplau a nom de Madobe 1307, SL i comunicar-li que, com a nou titular, li queden subrogats tots els drets i deures que se’n derivin. -Donar de baixa l’activitat d’elaboració de cava ubicada a la finca Riudefoix del barri Serra de Dalt sol·licitat pel senyor L.M.F. -Aprovar la devolució de la fiança dipositada per J.C.M. per garantir la gestió de la piscina municipal de la temporada 2013, en haver-se complert les condicions de la concessió. Sessió del 17 d’octubre de 2013 -Donar per assabentat de les obres per pintar la façana de l’immoble situat al barri Cal Sisplau, ca la Judit, a sol·licitud de S.B.P. -Donar per assabentat de les obres per pintar la façana de l’immoble situat al carrer Cases Noves, 25 a sol·licitud de C.S.C. -Donar per assabentat de les obres per reparar la façana de Cal Fuster Roca al barri la Bleda a sol·licitud de J.R.B. -Donar per assabentat de la primera ocupació de l’habitatge unifamiliar aïllat situat al carrer Dr. Josep Queraltó Jorba, 8, sol·licitat per X.C.A. -Subscriure el conveni de pràctiques laborals entre l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, l’IES E Intermunicipal Penedès i l’alumna C.S.T. -Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció concedida per l’any 2013 a l’entitat Petits Diables Aristois. -Retornar al Sr. Ll.S.M. l’import en concepte del servei d’hora d’acollida de la llar d’infants del mes d’octubre, que se li ha carregat per error. Sessió del 24 d’octubre de 2013 -Donar per assabentat de les obres per col·locar una persiana corredissa a l’immoble situat al carrer Àngel Guimerà, sol·licitat per Tallers Castellví, SCP. -Donar per assabentat de les obres per pintar la façana de l’immoble situat al carrer Tarragona, 10 a sol·licitud del senyor J.M.LL. -Aprovar l’ingrés definitiu a favor de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca de la quantitat dipositada per la senyora I.P.C., corresponent a la fiança per a l’obtenció de la placa d’obres número 113 que no s’ha retornat. -Donar per assabentat de la primera ocupació de l’habitatge unifamiliar aïllat situat al carrer Josep Pla, 12-14 sol·licitat per M.T.M.T i de la legalització de la petita ampliació en planta primera consistent en una nova habitació i un petit porxo en comptes d’una terrassa que hi havia en el projecte aprovat.
20/11/2013 14:00:04
/ 27
Quefers de la Casa del Poble -Aprovar com a oferta més avantatjosa de l’expedient de contractació per procediment negociat sense publicitat del Projecte de Pavimentació del Camí Rural de Cal Miret, la presentada per l’empresa I.Gorbax, SL. -Atorgar llicència urbanística al senyor S.C.M. per construir una tanca a la finca ubicada al polígon 37 parcel·la 120 del barri Cal Sisplau. -Subscriure el conveni de pràctiques laborals entre l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, l’IES E Intermunicipal Penedès i l’alumna X.P.S. -Aprovar la relació de contribuents de la taxa del servei de llar d’infants del mes de novembre de 2013. -Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes d’octubre de 2013 els serveis extraordinaris prestats pel Sr. X.Ll.C. durant el mes de setembre. -Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de setembre de 2013 els serveis extraordinaris prestats pel Sr. M.B.M. durant el mes de setembre. -Declarar que l’oferta més avantatjosa per al contracte de Servei de Monitoratge d’Activitats Esportives del curs 20132014 és la presentada pel Consell Esportiu de l’Alt Penedès. -Aprovar la devolució en concepte de quota satisfeta per inscripció a l’escola esportiva municipal de la nena M.G.F., atès que s’ha donat de baixa de l’activitat a la qual estava inscrita. -Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció concedida per l’any 2013 a l’entitat AAVV Rovira Roja. -Aprovar el calendari fiscal per a l’any 2014 d’aquest municipi. -Aprovar la declaració de crèdit incobrable presentada per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona per diversos conceptes. -Aprovar la relació de factures corresponents a l’Exp. 13/13S. -Concedir una llicència de gual a la Sra. M.T.D.C. per una entrada de vehicles al carrer Doctor J. Queraltó Jorba, 17. Sessió del 31 d’octubre de 2013 -Iniciar l’expedient de caducitat de la llicència municipal d’obres atorgada a J.S.C. per a la construcció d’un local magatzem en planta baixa al carrer Àngel Guimerà, 29. -Incoar procediment d’ordre de manament d’execució d’obres de neteja i esbrossada de la vegetació de la finca i en especial cura a la vegetació colindant amb la tanca que delimita la finca situada al barri Serra de Baix, 11, propietat d’Altamira Santander Real Estate, SA. -Donar per assabentat de les obres per pintar les façanes de la masia cal Ton Rei situada al barri Romaní a sol·licitud de M.B.O. -Autoritzar el canvi de cotxe de la llicència d’autotaxi concedida a Ll.D.M. -Informar favorablement al control inicial efectuat per l’enginyer en funcions d’assessor en data 21 d’octubre de 2013 a les instal·lacions dedicades a l’activitat de celler d’elaboració de
Novembre 2013 - Núm. 291
caves i embotellat de vins ubicades al polígon 17, parcel·la 39 cal Xic Andreu del barri la Bleda a nom de Martí Grau Viticultors, SL. -Trametre el projecte presentat per Miguel Torres, SA sobre l’exercici d’una activitat d’envelliment de brandy de les naus 2 i 3 situades a la Finca Mas Rabell del barri Romaní, a la Direcció General de Boscos de la Generalitat de Catalunya, per tal que emeti el seu informe vinculant d’acord amb l’informe emès per l’enginyer en funcions d’assessor de data 28 d’octubre de 2013 i trametre a l’interessat el certificat de compatibilitat urbanística.
Ho reconeixes? Aguditza l’observació del teu entorn més immediat. El nostre municipi val la pena que el coneguem i el gaudim La imatge del mes passat
El forrellat amb cadenat rodó pertany a la porta de la botigueta del Castell, tal com es pot comprovar en aquesta foto de visió general.
Josep Mora Fabregat
FrED InDUStrIaL I aIrE conDIcIonat C/ Josep Pla, 18 08731 Sant Martí Sarroca (Barcelona) Tel. 93 899 51 91 - Fax 93 899 71 47 glacacolls1@hotmail.com
291 - 22 a 27 Quefers.indd 41
20/11/2013 14:00:23
28 /
Avui parlem...
Novembre 2013 - Núm. 291
3a Cursarroca, 2013: segueix creixent la participació
Nou èxit de convocatòria i organització de la 3a Cursarroca, organitzada novament pel Club Esportiu Fent Amics amb el suport de l’Ajuntament i diversos patrocinadors. Aquesta tercera edició celebrada el passat diumenge 10 de novembre va congregar 600 participants, 287 com a corredors a la cursa de muntanya de 17,3 quilòmetres amb un desnivell positiu de 763 metres, amb nous trams, més carreranys i camins i menys pista respecte a les anteriors edicions. Mentre que 305 ho van fer com a caminaires a la ruta muntanyenca de 12,2 quilòmetres amb un desnivell positiu de 513 metres, també amb molts trams nous. Ambdues proves van transcórrer per paisatges naturals del municipi, considerats d’una gran bellesa pels mateixos participants i que va servir perquè molts d’ells descobrissin aquests nous racons penedesencs.
Prep de la
La flota de la cinquantena llarga de voluntaris col·laboradors en l’organització
Per la cursa, que era competitiva, es van repartir trofeus als cinc primers de la classificació general d’homes i de dones, així com pel primer de cada categoria per edats. Els guanyadors locals, masculí i femení, també van rebre el seu trofeu, encara que eren els segons classificats, ja que coincidia que els guanyadors absoluts de la general també eren de Sant Martí Sarroca. El corredor que va entrar en tretzena posició també va rebre el seu trofeu, gentilesa de Tretzesports.com.
La c Pòdium 5 primers classificats general homes: 1r-Jordi Grau, 2n-Manuel Torres, 3r-J. Lluís Rubio, 4t-Toni Baca, 5è-Raul Matas
El molest vent que va bufar durant la jornada no va fer deslluir l’esdeveniment festiu i esportiu, no es va haver de lamentar cap incident rellevant, tan sols el petit contratemps del trencament del portal pneumàtic que es va malmetre amb una forta bufada de vent i que va haver de ser suprimit. Finalitzades les proves, hi va haver un servei gratuït de massatge per a qui ho desitgés o necessités, també es va repartir a tots els participants un entrepà de botifarra, a més d’una bossa-sac i samarreta commemorativa de la Cursarroca 2013. A la vegada es van sortejar entre els participants una vintena llarga d’obsequis, gentilesa de les cases comercials. Destacar que 1 euro de cada inscripció es destinava a l’Associació de lluita contra el càncer-AECC, mitjançant la seva junta local. També es va realitzar una recollida de roba, bambes o material esportiu usat en bon estat o nou, per lliurar a l’ONG Save the Gambian orphans.
La s Pòdium 5 primeres classificades general dones: 1a-Núria Quiroga, 2a-Regina Carné, 3a-Anna Virgili, 4a-Susana Pérez, 5a-Elisabet Amat
Jordi Ribas, en nom dels organitzadors, va voler agrair el suport del gran volum de voluntaris, una cinquantena llarga, que va contribuir a l’èxit general i va emplaçar tothom a repetir-ho l’any vinent. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, representat per l’alcalde i diversos regidors de l’equip de govern, va felicitar el jovent del poble per la magnífica iniciativa, tot assegurant que amb actituds positives com aquesta, trobaran sempre la mà estesa de l’administració local.
Els part
Històric participació
2013
2012
Inscripcions
Any
600
514
2011 500
Participants Caminada
305
240
298
Participants Cursa
287
227
201
La Núria i el Jordi, dos martinencs campions
Els segons classificats locals, Marta Salame i Josep Ma Ferrando amb Jordi Ribes, responsable de l’organització
Algu mas
/ 29
Avui parlem...
Novembre 2013 - Núm. 291
L’arribada del primer corredor de la general, Jordi Grau.
Preparats i neguitosos poc abans de la sortida de la cursa.
El pas de la caminada per can Vallès de la Riera.
La cursa ja està en marxa.
L’arribada de la primera corredora de la general, Núria Quiroga.
La sortida de la caminada és més tranquil·la.
L’arribada d’alguns dels membres a la caminada.
Al final els participants van recollir el record de la diada.
Els organitzadors preparant l’esmorzar dels participants.
Alguns dels corredors van necessitar un bon massatge al final.
El pòdium per categories masculines
Les veus, en potència, dels organitzadors.
El pòdium per categories femenines
30 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Avui parlem...
“Joan Coromines, una vida de llegenda”, de Sergi Sol i Bros, obsequi als subscriptors d’El Martinet amb el número de desembre El Martinet oferirà als seus subscriptors amb el número de desembre de 2013 el llibre Joan Coromines, una vida de llegenda, de Sergi Sol i Bros. L’obra és un estudi biogràfic de la personalitat d’un intel·lectual i científic de la llengua de talla universal com Joan Coromines i Vigneaux, autor del
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i de l’Onomasticon Cataloniae, entre les seves obres més destacades.
Joan Coromines és un dels principals especialistes en lingüística romànica. Tenia grans coneixements sobre el català, l’occità i el castellà. També era un bon coneixedor de la lingüística indoeuropea i aràbiga. L’obra de Coromines ha estat extensa i de gran repercussió. Entre els seus llegats, a més de les extraordinàries obres que constitueixen el Diccionari etimològic, l’Onomasticon i el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, destaca el Cedulari general, un fitxer de 36 calaixos amb un milió de cèdules, ordenades alfabèticament, amb la informació obtinguda a les enquestes orals i el buidatge sistemàtic de publicacions i documents manuscrits, recollits meticulosament, per a la preparació dels diccionaris etimològics castellà, aranès i català. Sergi Sol, que manté vinculacions familiars amb Sant Martí Sarroca, va publicar el 2005 un estudi biogràfic de Joan Coromines que s’atura en diverses etapes, moments o relacions amb altres personalitats senyeres de la seva època. En la introducció, l’autor ja mostra una pauta de les característiques personals del genial lingüista català, emmarcades en un període de la història de Catalunya que ha estat clau per a la supervivència del país com a col·lectivitat i com a cultura. “La societat catalana -diu Sergi Sol- ha generat gran quantitat d’éssers genials, compromesos amb el seu temps i amb el país i la cultura anorreada a la qual pertanyem”(1). L’autor aprofundeix aquesta reflexió afirmant que “un personatge extraordinari com Joan Coromines no podia sortir del no-res. Personatges com ell són fruit d’una conjuntura històrica, d’un llegat de transmissió familiar i, també, sens dubte, d’un entorn vital bridat amb una ment singular dotada d’un rar talent”(2). Coromines va esmerçar els seus noranta-dos anys de vida (Barcelona, 21 de març de 1905-Pineda de Mar, 2 de gener de 1997) a fer una gran obra. Però aquesta tasca no va ser només fruit del temps: “En Coromines es conjuminen amb una força impressionant la passió pel país i la llengua, el geni i un intel·lecte brillant d’una dimensió gairebé inabastable. (...) Sense un poderós sentit de l’ètica i de la fidelitat a Catalunya no és possible concebre la disciplina, sacrifici i capacitat de treball de Coromines i posar-les per complet al servei de la llengua catalana i de la pàtria”(3), explica l’autor. La personalitat i la capacitat intel·lectual de Coromines van estar al servei d’una forma de sentir la vida i de viure el món. Sergi Sol descriu les dues “grans fites” que el lingüista va tenir: els Andes i l’“Ardida piràmide”. Joan Coromines va haver d’anar a l’exili després de la Guerra de 1936-39. La seva destinació va ser l’Argentina. El 1940 va a raure a la Universitat Nacional de Cuyo, a
/ 31
Avui parlem... Mendoza, com a professor de castellà. Amb ell, va la seva dona i la motxilla d’excursionista que arrossegava des de ben jove, de Catalunya. La muntanya el va posar en contacte amb algunes de les grans personalitats del país, com Pompeu Fabra, Lluís Estasén o Batista i Roca. Aquesta afició el porta, a l’exili, a fer l’ascensió d’un dels cims mítics de la regió andina, el Cerro Blanco Olonquimini. La muntanya és també el punt de partida d’una gran obra de topònims que l’Argentina deu al lingüista català.
En paral·lel, emprèn l’“Ardida Piràmide”, un projecte que comprèn el Diccionari Etimològic i l’Onomasticon Cataloniae. Com el mateix Coromines va haver de reconèixer, les forces no li van permetre desenvolupar la gramàtica històrica de la llengua catalana. Inquietud i compromís amb el país Joan Coromines queda ben lluny de l’estereotip d’un científic, i més si es tracta d’un lingüista. La seva vida, tal com ens la descriu Sergi Sol, és plena d’acció i de presència en els moments cabdals de la història catalana. Sol ens el descriu així: “És un constant entusiasta i es troba, de nou, al costat dels que més aposten, assumint el risc i compromís personals més alts. No podia ser d’una altra manera i el jove Coromines, brillant estudiant de filosofia i lletres i dret, és novament on creu que ha de ser, amb els milicians de [Francesc] Macià”(4). D’aquesta forma, l’autor situa la presència de Coromines amb la columna que va intentar la invasió armada de Catalunya per Prats de Molló per proclamar la independència el 1926. Per l’època i per la seva vocació acadèmica, Joan Coromines va tenir una relació molt estreta amb Pompeu Fabra, malgrat la diferència generacional entre tots dos. “Pompeu Fabra va considerar de seguida Joan Coromines el seu successor. Fins al punt que quan Fabra visita Pere Coromines [pare de Joan Coromines] a Maisons-Laffitte li confessa: «L’alumne ha superat al mestre». (...) La connexió fraternal entre Fabra i Coromines va més enllà de la lingüística. Els unia una sòlida motivació patriòtica, un esperit de servei al país, de contribució històrica a normalitzar la llengua catalana, a proporcionar eines que dignifiquessin la llengua pròpia dels Països Catalans i de tots els països que la parlen (...). Hi havia també un lligam que arrencava de la més dolça infantesa de Coromines, des dels llibres que afusellava a la biblioteca paterna signats pel mateix mestre Fabra (...) fins a una admiració reverencial”(5). Personalitat singular Una personalitat de les característiques de Joan Coromines era, indubtablement, singular. I això es manifestava també en les seves relacions amb l’entorn. Sempre va seguir les seves pròpies directrius a partir del seu compromís vital. El seu camí no sempre va ser entès ni compartit. Va tenir diverses controvèrsies i conflictes en l’àmbit acadèmic i també en la seva forma d’entendre la vida. Fruit de la seva
Novembre 2013 - Núm. 291
militància nacionalista, va renunciar a càrrecs, treballs i premis a Espanya. La controvèrsia arriba al seu clímax el 1987 quan, sorprenentment, accepta el Premio Nacional de las Letras Españolas que li atorga el Ministerio de Cultura. “La reacció de Corominas és per a alguns inquietant: accepta la distinció econòmica però acusa el govern que li atorga el premi. El motiu no és altre que la necessitat d’un suport econòmic per continuar amb les grans empreses que té endegades per a la llengua catalana”(6). “El 5 de juny de 1989 és la data assenyalada. Se li concedeix oficialment el Premio Nacional de las Letras Españolas, que accepta a la seva manera davant l’estupefacció del ministre de Cultura del govern de Felipe González i l’aïrada reacció dels mitjans de comunicació que seguirà l’embat públic del premiat. (...) El dia 7 de juny de 1989 el diari Avui i la resta de mitjans catalans publiquen una carta que el professor adreça al ministre de Cultura Jorge Semprún, on no s’està de manifestar sense embuts, clar i català, quatre consideracions amb un to serè però contundent: «L’única nació i l’única llengua a les quals reto incondicional obediència i compliment són la nació i la llengua catalanes. I veig amb tristesa que l’estat i el govern que me la confereixen encara neguen o regategen els drets deguts a les dues...»”(7). L’autor. Sergi Sol i Bros (Barcelona, 1970) és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a periodista al setmanari El 3 de vuit i ha mantingut col·laboracions amb mitjans com la revista Sapiens o Descobrir Catalunya. Actualment, és cap de comunicació d’Esquerra Republicana de Catalunya i del president del partit, Oriol Junqueras. Col·labora fent articles d’opinió amb El 9 Nou, El Punt-Avui, El 3 de Vuit i l’Eco de Sitges. Resideix a Sant Pere de Ribes. Casat amb Montse Urgell, és pare d’un nen de 19 mesos. És autor de Carpe Diem. Esquerra en el punt de mira (2010), La cuina d’Esquerra (2010) i d’Algú ho havia de dir, amb Joan Tardà a Llibres de l’Índex (2011). També ha estat coautor de Terra i llibertat. 100 entitats dels Països Catalans (Edicions 62).
Joan Coromines. Una vida de llegenda, de Sergi Sol. Edicions 62. Introducció (pàg. 5) 2 Ídem (pàg. 7) 3 Ídem (pàg. 7) 4 Joan Coromines. Una vida de llegenda, de Sergi Sol, Edicions 62. “Prats de Molló, la gran conspiració” (pàg. 106) 5 Ídem “Pompeu Fabra i Joan Coromines” (pàg. 249) 6 Ídem “Premio Nacional de las Letras Españolas” (pàg. 298) 7 Ídem ibídem 1
32 /
Tot passejant pel municipi
Novembre 2013 - Núm. 291
Resum de la caminada d’octubre El diumenge 20 d’octubre es va reprendre l’activitat de caminar per indrets del nostre terme, el que des d’El Martinet anomenem Tot passejant pel municipi. L’excursió va ser per la zona més muntanyosa del terme, la que està a tocar dels municipis veïns de Torrelles de Foix i Castellví de la Marca. El coordinador d’El Martinet, Xavier Cadafalch, va saludar els presents amb les següents paraules: Bon dia, iniciem un nou curs de caminades. És la número 75, en 12 anys des de la primera quan les vam iniciar a l’octubre de 2001. Més de 3.800 caminaires han participat en total durant aquests 12 anys i seguirem mentre tinguem concurrència... a veure si arribem a les 4.000. Però amb tantes caminades la veritat és que ja no ens queden racons nous per descobrir, així és que anem repetint. Però caminar segueix sent saludable, trepitjar espais naturals del municipi segueix sent interessant i trobar espais de convivència sempre és positiu, val la pena seguir. Avui anirem per la zona de can Barceló, un recorregut força maco d’espai natural i de paisatge. A gaudir, doncs, de la caminada. A les 9 del matí d’un diumenge, que és l’hora de la sortida, hi ha gent que ja està molt desperta i ja voldria estar caminant. En canvi, per altres, és massa aviat per diversos motius, i han de fer un gran esforç per ser al Parc de la Pau i emprendre l’excursió. Tot i que és una activitat relaxant, lúdica, sana i moltes altres coses..., és clar que també s’hi ha de posar una mica d’esforç, que en qualsevol cas és molt beneficiós per a la salut. El primer tram del trajecte va ser pels camins principals que van fins a la Font d’Antorra, al barri de les Cantarelles. Després d’esmorzar, els vials eren per dins dels boscos d’aquesta barriada, i també de can Grau, can Barceló, Font Maiol, can Rabell i altres; tots ben aptes per passejar folgadament tret de la baixada pel coll de Font Maiol, on encara hi ha arbres caiguts de la forta ventada del gener del 2009. El grup de 24 caminaires vam fer l’últim tram de la caminada per les Valls. Un passeig pel costat de la riera de Pontons on s’ha de creuar la seva llera diverses vegades per l’engorjat força espectacular i per on sempre es troba
força gent fent la mateixa activitat: caminar, badar i gaudir de la natura relaxadament. En arribar a la Font de la Salut i com ve sent costum en les sortides, El Martinet ofereix pa, vi i sucre a tothom. Aquest tipus de menjar lleuger, sa i ancestral, avui dia és poc conegut, hi ha molta gent jove que mai l’ha provat i d’altres, més grans, que fa molt de temps que no l’han tastat. Aquesta menja és, alhora, una excusa per descansar, xerrar i començar a obrir la gana per dinar. Abans de les dues érem al Parc de la Pau. Aquest mateix diumenge hi va haver la VI Caminada Popular de Cal Rubió, el “Memorial Alexis Rubió Piñol” que organitzava el CCR de Cal Rubió. Sortia de les Conilleres, Castellví de la Marca, i s’endinsava per terres martinenques d’aquesta mateixa zona muntanyosa. Concretament van entrar pel coll de Font Maiol, per esmorzar a l’alzina de can Grau. Van deixar el municipi per Samuntà i la Torre. Tot i passar per un mateix tram del recorregut, ambdues caminades no vam coincidir. En aquesta sortida popular hi anaven 133 caminaires. 1 - Al pas per Sant Joan de Lledó. Uns caçadors esmorzaven davant la capella del mateix nom. 2 - Una aturada al camí per esmorzar al costat de la Font d’en Torra, a les Cantarelles. 3 - Tot i que la font no disposa d’un gran espai va ser suficient, i agraït, seure sota els grans plataners que l’envolten. 4 - Passejant per aquests tranquils camins de can Barceló sempre es troba algú conegut, en aquest cas el passeig és a cavall i s’aprofita per intercanviar impressions. 5 - Tota la colla volia deixar el testimoni que vam passar per can Barceló. 6 - En el camí, entre els dos dipòsits de l’aigua municipal, és possible trobar aquestes vinyes dins la muntanya. 7 - Un dels espais on et trobes amb més persones passejant és a les Valls, fins i tot ciclistes. 8 - Un petit i estret repetjó deixa el caminant a la Font de la Salut. 9 - A la creu de can Barceló, alguns, també van tirar pedres a la pila com mana la tradició. 10 - Una de les diverses palanques per sobre la riera de Pontons. 11 - L’engorjat de la riera, a les Valls, té l’espectacularitat d’aquests grans rocalls. 12 - Un altre dels passos elevats sobre la riera on un cop d’ull de la mare no està de més. 13 - Un petit xeflis a base de pa, vi i sucre. Gairebé sempre hi ha algú que encara no ho ha tastat mai.
Propera caminada
La Fassina, Romaní, Hostalets i les Serres de Baix i de Dalt Sortida el diumenge 8 de desembre a les 9 del matí des del Parc de la Pau Caminada solidària per
2013
Proposta de col·laboració: Donatiu 3 euros per finançar projectes de recerca biomèdica sobre malalties neurodegeneratives i per la campanya de sensibilització i difusió social sobre aquestes patologies. La caminada passa, principalment, pels camins entre conreus d’aquestes diferents barriades i entre els dos principals rieranys del municipi. La riera de Pontons, farcida d’antics molins fariners, i el riu Foix, els quals recullen bona part de l’aigua de les pluges mitjançant rases i torrenteres per tot el llarg camí per on passen. El passeig esdevé una ruta turística en plena natura. A més, el tram pel costat del riu Foix és un sender que segueix la frondosa vegetació típica de ribera, un corredor biològic al costat de casa. Tot un luxe. Aquesta passejada és molt planera, és a l’abast de tothom que vulgui gaudir del nostre entorn més proper. Com sempre recomanem portar un bon calçat, aigua i esmorzar. L’arribada és prevista per abans de les dues.
Creuant el riu Foix a la caminada per la Marató de l’any 2010
/ 33
Tot passejant pel municipi
Novembre 2013 - NĂşm. 291
9
1
6
2
10
3
11
7
12
4
5
8
13
34 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Protagonistes
Parlem amb el Josep Soler i Barceló, un martinenc de soca-rel En Josep, Pep per als amics, és un martinenc que, com molts altres, va marxar del poble per anar a viure a un altre lloc, però sempre sense oblidar Sant Martí Sarroca, ja que és un fet que es porta molt a dins. Ens hem interesEl Martinet.- Exactament, de quina casa del poble véns, sabem que ets fill de Sant Martí. Pep Soler.- Com ja veig que sabeu què sóc natural d’aquí, del poble, us diré que vinc de cal Rostit de la Roca. És una de les poques cases que hi ha passat el restaurant de Ca l’Agustí i venint de Sant Martí, més o menys davant del castell. E.M.- De què treballes actualment? P. S . Treballo d’arquitecte, en un estudi, conjuntament amb altres professionals. Fins fa uns anys, la meva feina m’ha portat també a treballar per diferents ajuntaments de l’Alt Penedès. A més, políticament parlant, he estat regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vilafranca durant 3 legislatures, des de l’any 1991 al 2003, un total de 12 anys. Ara, com ja sabeu, sóc president del Vinseum des del 2005. Està sent una etapa molt maca i complexa, perquè està en un període de transformació que ha representat gairebé desmuntar el museu per tornar-lo a muntar amb unes bases sòlides. És un gran museu, no és un museu qualsevol, ja que té un gran patrimoni. Per poder mostrar en condicions tot aquest patrimoni ha calgut iniciar tot aquest procés de canvis que tenen un llarg recorregut en el temps, amb diferents fases d’execució, ja que requereixen una inversió molt important. Al final, però, tindrem un gran equipament que ha de ser molt útil per a tota la comarca. E.M.- Ara que anomenaves els llocs on has estat, tenim entès que a més ets soci d’un negoci d’arquitectura, més concretament d’un lloc que té el nom d’Estudi Hèlix de Vilafranca. P.S.- Tal com et deia, aquesta és l’empresa d’arquitectura i urbanisme en la qual estic treballant, que vàrem fundar amb altra gent. És l’empresa que m’ha permès viure i dedicar temps a altres coses. Realment és on he treballat tota la vida. E.M.- Treballes en diversos ajuntaments de la comarca en temes urbanístics, tan pel que fa la gestió urbanística municipal com en projectes arquitectònics. Ja ens podries explicar alguna cosa d’aquests projectes, centrant-nos en Sant Martí. P.S.- El primer que t’he de dir és que l’Estudi Hèlix ha tingut sempre una vocació de treball per a l’administració, sobretot perquè ens agrada, però també cal dir que també hem treballat, com tots els estudis d’arquitectura, fent blocs de pisos i similars. El que està més que clar és que sempre ens ha agradat l’urbanisme i per això hem estat posats en projectes d’espais públics, places, parcs... o edificis d’equipaments com consultoris, camps de futbol, escoles, pavellons esportius, biblioteques, etc. El pavelló d’esports de Sant Martí, per exemple, el vàrem fer nosaltres. A Sant Martí no hem fet massa coses, a part del poliesportiu, vam intervenir en la rehabilitació de l’actual local de l’ADF, i després en edificis com els que hi ha a la plaça Catalunya, en el carrer Anselm Clavé amb la cantonada
sat per ell, perquè, tot i viure a Vilafranca, no ha deixat de col·laborar pel poble i de fer-hi acte de presència alguns caps de setmana. Així que l’hem entrevistat per veure què més podem saber d’ell. del Rei Joan Carles, vaja, tot el que havia fet l’empresa Ebina. Et podria dir també que hem fet alguns habitatges unifamiliars, algun d’ells força especial i mira, anant parlant, et puc dir que les caves Mas Bertran també van ser portades per nosaltres. E.M.- Has estat regidor d’Urbanisme durant 3 legislatures a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, intervenint en el pas de l’AVE i en la 2a fase de l’enterrament de les vies. P.S.- El pas de l’AVE a Vilafranca no es podia entendre sense soterrar la nova línia conjuntament amb l’acabament del soterrament de la línia de rodalies. A principis dels anys vuitanta quan es va instal·lar la segona via en la línia de rodalies, es va efectuar una primera fase de soterrament que bàsicament va permetre eliminar el pas a nivell de la carretera de Vilanova, però varen quedar altres parts de la vila en les quals la connexió entre les dues parts de la ciutat era totalment insatisfactòria. Plantejar el soterrament de l’AVE, una línia nova, era una qüestió prou clara, però soterrar la línia de rodalies quan no feia massa anys ja s’havia efectuat una gran inversió, no va trobar d’entrada massa entusiasme en l’administració que gestionava el projecte. La tasca important va ser convèncer el Ministerio de Fomento que una obra no era possible sense executar l’altra, que calia tornar a invertir allà on ho havien fet feia 25 anys. El nivell del soterrament venia condicionat pel pas de la variant de l’N-340. Si es va en cotxe de Vilafranca en direcció Tarragona, arriba un moment que creua el ferrocarril passant per sota de les línies. Aquest punt marca el nivell mínim del pas d’aquestes infraestructures condicionant els nivells pel cantó del Poble Nou. L’altre punt que va marcar el nivell de pas va ser el nivell de la platja de vies en la zona de l’estació en la línia de rodalies buscant el punt d’equilibri amb els pendents de l’entrada a la vila pel cantó de Tarragona, els pendents pel cantó de Barcelona, tenint en compte que reglamentàriament hi ha uns pendents màxims que donen poc joc, i el cost econòmic de l’execució. Aquests condicionants van determinar el nivell de pas i, per tant, les parts que es podien cobrir mantenint els nivells dels carrers perimetrals. Només amb una inversió molt més important en la zona de l’estació s’hauria pogut millorar la situació, amb les limitacions abans comentades que difícilment permetrien el soterrament total a la zona del Poble Nou. Cal dir que les primeres propostes del ministeri preveien el pas del tren d’alta velocitat, només rebaixant lleugerament el terreny anant a un nivell similar al tren de rodalies abans de la segona fase del soterrament i en comptes de murs, formar trinxera amb talús a cada cantó. Això implicava mantenir la barrera del ferrocarril ampliant encara més la seva afectació i, per tant, com a projecte era inacceptable. La negociació que es va portar des de l’Ajuntament va anar encaminada a
Protagonistes
/ 35
Novembre 2013 - Núm. 291
fer entendre al ministeri que calia resoldre d’una vegada per totes la barrera del ferrocarril, la qual cosa implicava baixar de forma clara la nova línia i a més escometre una segona fase de la línia de rodalies. També es va fer entendre que calia canviar la solució de col·locar talussos laterals en els trams que es rebaixaven amb grans ocupacions de sòl al centre de la vila que portaven com a conseqüència unes grans despeses per expropiacions. Amb els diners que costarien les expropiacions es podien realitzar els murs de contenció lateral, sense més ocupació de sòl i deixar a punt l’obra per al posterior cobriment. La unitat de tots els grups municipals en aquests plantejaments va convèncer el ministeri que d’una vegada per totes s’havia de tirar endavant un projecte que a més de permetre el correcte funcionament ferroviari, permetés el sorgit de les dues parts de Vilafranca, que la barrera històrica donés pas a un nou eix de cohesió urbana. L’obra executada seguint aquests criteris crec que és molt bona per Vilafranca, tot i que encara hi hagi punts conflictius, parts per acabar i problemes per resoldre. Hi ha la base perquè en un futur aquesta llosa de formigó encerclada actual es pugui convertir en un passeig i àrea verda que lligui l’àrea d’equipaments de la Girada amb el front del Poble Nou, que doni continuïtat i incentivi la recuperació dels magatzems del carrer del Comerç, que enllaci amb l’estació remodelada i amb un bon servei, i que continuï al llarg del carrer Papiol fins al magatzem modernista de Cal Berger integrant els nous eixamples residencials de la Barceloneta. En definitiva, molt per guanyar i poc per perdre en aquest tema. Queda bastant per fer, encara, però com deia abans, s’haurien de resoldre amb diligència els temes més problemàtics de molèsties als veïns. Hi ha exemples de col·locació de pantalles sòniques a la comarca que han resolt de manera definitiva les molèsties per sorolls en nuclis urbans. Actuacions com aquestes haurien de permetre millores immediates que donessin un clima més positiu a tot el que representa el cobriment del ferrocarril de forma que es pogués avançar en les noves fases amb la il·lusió que hauria de causar la millora que potencialment pot oferir tot aquest immens espai guanyat per a l’ús públic. E.M. El que realment veig és que l’AVE ha portat un bon sac de problemes, oi? P.S.- Realment t’he de dir que quan es va plantejar que la línia de l’AVE passaria pel Penedès, des de l’Ajuntament de Vilafranca hi havia dues opcions. Una era fer com molts ajuntaments, que van dir que no volien que passés pel municipi i que passés pel municipi del costat, i l’altra era davant l’evidència que la línia passaria com fos, plantejar una opció més racional pel territori. Des de l’Ajuntament de Vilafranca es va considerar que qualsevol nova línia ferroviària pel Penedès havia de seguir sempre que fos viable tècnicament el traçat del tren de rodalies en comptes d’obrir nous corredors, això era pràcticament possible entre l’Arboç i Sant Sadurní tot i que implicava el pas pel centre de Vilafranca. Aquesta opció, la de no treure’s el mort de sobre, era arriscada, però la més responsable i la que, al mateix temps, podia resoldre definitivament el trencament que suposava el pas del tren per la vila. La condició irrenunciable, que el nou tren fos soterrat i que a la vegada s’acabés el soterrament de la línia de rodalies conjuntament amb la platja de vies de l’estació. Això no només va donar una oportunitat a Vilafranca, sinó que ha deixat el Penedès en una situació potencialment avantatjosa. És l’únic lloc de Catalunya, al marge de Lleida, Girona i Barcelona, que passen junts el tren de gran velocitat i el de rodalies, per dins de la ciutat. Estem realment a l’epicentre de Catalunya en relació a les capitals de província. El Penedès està al mig. Tenim realment una oportunitat amb diferents solucions tècniques de fer una estació de trens regionals connectada a la xarxa d’ample europeu, en la qual pugui parar algun tren AVE i bàsicament els trens ràpids regionals. Això vol dir que qualsevol habitant del Penedès al costat de la via, per exemple de Sant Sadurní, podria venir a Vilafranca amb rodalies, i canviant d’andana, agafar un tren
que el connectés de manera molt ràpida a qualsevol de les capitals catalanes, amb la resta de l’estat i amb Europa, per no dir amb els grans nodes de comunicació com per exemple l’aeroport. Això pot deixar el Penedès en una immillorable posició estratègica, basada en un transport públic d’altes prestacions, que ha costat molts diners i que cal donar-li rendiment social. L’estació de regionals de Vilafranca a partir de l’opció que es va prendre a Vilafranca es contempla en els plans directors ferroviaris del país, ara cal que els responsables polítics i les condicions econòmiques permetin que sigui una realitat. Altra cosa serà que després se sàpiga aprofitar intel·ligentment aquesta oportunitat. E.M.-Com ja havies dit, sabem que ets president del Vinseum, participant del procés de reformes per a la modernització del museu del vi i per a la seva catalogació oficial com a museu, però també sabem que té molta importància. P.S.- Doncs sí, tenir un museu registrat com a tal a la comarca és molt important, ja que això permet fer una tasca de preservació, custòdia i dinamització del patrimoni del territori en un àmbit proper a aquest. Per exemple, gràcies que existeix el museu, tot el material arqueològic que s’ha excavat al Penedès es manté a la comarca i no en un magatzem allunyat junt amb la resta de materials de tot Catalunya. El fons dipositat a Vinseum molt abundant i amb peces notables està a disposició de forma ordenada de tots els estudiosos locals, dels que vinguin de fora i especialment a disposició de la recerca universitària. Bona part del material arqueològic trobat a Sant Martí es conserva en aquest fons. El museu té a més la vocació de treballar per a la difusió d’aquest material enriquint la memòria col·lectiva i per contribuir que el coneixement que genera reverteixi en el lloc de procedència. En aquest mateix context Vinseum ha d’esdevenir una peça clau per a la promoció de l’enoturisme basat en l’activitat vitivinícola, la qualitat del territori i el consum cultural junt amb els altres atractius complementaris.
36 /
Novembre 2013 - Núm. 291 E.M.- Que ens pots explicar del teu interès per la cultura i el territori, sobretot en el vessant arquitectònic? P.S.- Realment això és cert, sempre hem mantingut un lligam amb la comarca vinculat al coneixement i a la protecció de patrimoni arquitectònic. Una de les primeres feines que vaig fer, a finals dels any setanta, va ser col·laborar en l’elaboració del primer catàleg del patrimoni arquitectònic de l’Alt Penedès, encarregat pel Col·legi d’Arquitectes, sota la direcció de l’arquitecte Joan Rosselló, amb el qual uns anys més tard, conjuntament amb altres professionals, fundaríem Estudi Hèlix. Aquest catàleg es va completar, poc temps després, per encàrrec de la Generalitat i es va convertir en un referent per a altres treballs relacionats, sobretot en la redacció dels planejaments municipals, que el van incorporar per tal d’establir normes de protecció dels elements arquitectònics rellevants de cada municipi. La Generalitat de Catalunya va editar un llibre d’aquest catàleg de l’Alt Penedès dins el context d’una col·lecció sota el nom d’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Altres treballs relacionats amb la protecció de patrimoni històric i arquitectònic que hem fet a la comarca ens ha permès conèixer en profunditat determinats temes. Fruit de la informació recollida en aquests estudis hem tingut l’oportunitat de publicar algun llibre sobre història, arquitectura i evolució urbana, bé com a únics autors o conjuntament amb altres. E.M.- A Sant Martí vau fer un treball sobre les masies històriques, publicat en un llibre sobre el Penedès. P.S.- Sí, efectivament, tal com et comentava, vam fer l’inventari de les edificacions que al nostre criteri tenien especial rellevància històrica i arquitectònica del municipi, incloent tant les masies com els edificis urbans. Aquest inventari es va publicar conjuntament amb l’inventari dels altres municipis de l’Alt Penedès en l’edició de la Generalitat. Si tenim l’oportunitat de poder fullejar el llibre, veurem, ja amb la perspectiva que ens dóna el temps, els canvis que s’han produït en aquests edificis. Canvis que a vegades han estat positius però també canvis que indiquen una degradació del patrimoni i fins i tot la desaparició. E.M.- Has fet, al llarg dels anys, diverses col·laboracions en El Martinet. P.S.- He tingut una participació molt irregular. Hi ha hagut èpoques en les quals he tingut l’oportunitat de col·laborar d’una forma periòdica. Ja fa bastants anys, amb el Josep Matas, vam intentar recuperar les fonts del municipi, fent un inventari, parlant amb els veïns per la localització de les quals s’havia perdut les referències, desbrossant... i fent reportatges que s’acabaven convertint en publicacions periòdiques en El Martinet. Posteriorment vam estendre la recerca i publicació de les fonts de la conca del riu Foix i de la riera de Pontons, aigües amunt de Sant Martí. Aquesta recerca, de la qual tinc molts bons records i que va servir d’excusa per molts dinars amb amics i família els diumenges en un seguit de fonts situades en paratges fantàstics del Penedès, es va estroncar quan vaig entrar a l’Ajuntament de Vilafranca i es va acabar el poc temps lliure que tenia. Sempre he mantingut la intenció de tornar-hi. Després d’això les meves col·laboracions han estat puntuals, bàsicament dedicades a temes relacionats amb patrimoni arquitectònic. E.M..- Quina valoració faries d’aquest butlletí local
Protagonistes martinenc? P.S. El Martinet ha arribat a un nivell de qualitat i objectivitat molt important a la vegada que ha mantingut la independència, factors que jo realment admiro molt. Ha mantingut una línia durant molts i molts anys que costa, costa i costa. És molt estrany que a Sant Martí es trobi una revista d’aquesta qualitat, és quelcom insòlit. Penso que és una de les coses importants d’aquest poble. E.M.- Com a coneixedor de la cultura de la comarca penedesenca, què creus que falta desenvolupar, que falta conèixer? P.S.- El Penedès té infinitat de racons i infinitat de matisos absolutament atractius i interessants, però per conèixer la comarca cal caminar més, utilitzar menys el cotxe, deixar les autopistes i les grans carreteres i endinsar-se pels camins i els corriols, visitar els pobles, sense pressa, parlar amb la gent dels llocs, percebre els canvis de les estacions en un paisatge amb continus canvis, tastar els vins i els menjars, conèixer la història i admirar l’arquitectura dels innombrables vestigis arquitectònics que han anat deixant al llarg del temps els nostres avantpassats, gaudir d’un clima envejable gairebé tot l’any... Conèixer el Penedès és deixar que els nostres sentits puguin gaudir. Si fóssim conscients que el Penedès és això, aniríem molt amb compte de no espatllar-ho, sabríem explicar-ho per desenvolupar activitats econòmiques que tenen la seva base en la qualitat, com pot ser l’enoturisme, i sabríem donar sortida a les necessitats lògiques de creixement i d’activitat amb actuacions compatibles amb el respecte a les característiques d’aquest medi. E.M.- Per desenvolupar Sant Martí, què creus que faltaria? P.S.- Sant Martí és un poble que té força serveis i equipaments, crec que s’hi viu bé. Encara que posats a filar prim, trobo que el poble no ha assimilat bé el seu canvi d’escala en relació al paper dels espais públics i la situació dels equipaments representatius. Abans l’activitat social penjava del carrer de la Font i al voltant de la Placeta enfront de l’antic ajuntament i de la societat d’El Centre. En aquells moments tothom tenia clar que el centre del poble era aquest i que quan hi havia festivitat religiosa en el poble, no a la Roca, l’espai de referència era davant de la capella. En l’actualitat l’edifici emblemàtic de la representativitat democràtica, l’ajuntament, es troba davant una placeta que s’ha urbanitzat com un carrer, és a dir, ha perdut el paper d’espai per a actes col·lectius. En el nou espai de centralitat que conforma la plaça de Catalunya, l’ajuntament té l’esquena i de gairó. Quan això succeeix i un poble no té clars quins són els espais públics de referència per a les activitats de lleure col·lectiu, vol dir que l’urbanisme no ha estat prou hàbil, que no ha sabut estructurar la nova escala del poble. Que els actes centrals de la festa major s’hagin de desenvolupar en espais perifèrics al centre és un exemple del que explico. Sant Martí no és l’únic poble de la comarca on passa això. E.M.-Quina reflexió faries sobre el creixement, o no, del municipi, tenint en compte la crisi econòmica i la crisi de la construcció? P.S.- Sant Martí ha crescut molt en els últims anys. Aquest creixement s’ha fet en part per substitució de les antigues cases de poble per habitatges plurifamiliars, és a dir, pisos, per l’ocupació dels solars que quedaven per edificar i sobretot ha crescut en ocupació de sòl per a nova urbanització amb extenses àrees amb carrers i serveis que tardaran molts anys a estar ocupades. Amb aquesta perspectiva crec que el poble està servit per molts anys de nous creixements. A banda d’això, estaria bé que es mantinguessin les cases que han caracteritzat el poble abans que es comencés la dèria dels blocs de pisos a la dècada dels setanta fins a l’última foguerada de la construcció. Això no vol dir que no calguin més pisos en un futur, però no hauria de ser a costa de canviar la fesomia de les parts més antigues del poble. Josep Anton Gabarron
Hi diuen la seva
Comença una nova ronda del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte a la comarca de l’Alt Penedès L’Alt Penedès va ser pioner en la prevenció d’aquest càncer, després de l’Hospitalet de Llobregat, amb la implantació, el 2004, d’un programa pilot a Vilafranca que es va estendre a tota la comarca el 2007
/ 37
Novembre 2013 - Núm. 291
Resultats de les rondes anteriors La participació ha anat augmentat ronda rere ronda, superant el 40% a Vilafranca del Penedès i el 35% a la resta de la comarca. En totes les rondes, la participació ha estat més alta entre les dones. Els tests que van donar positiu van augmentar significativament a la darrera ronda, com a conseqüència del canvi en el mètode de detecció de la sang oculta en femtes. A la darrera ronda, a tota la comarca es van detectar adenomes avançats (lesions que en un futur podrien esdevenir càncer) a 134 persones. En 17 casos, es va diagnosticar un càncer, el 70% dels quals en estadis inicials.
La detecció precoç i el programa de l’ICO El càncer colorectal pot desenvolupar-se durant mesos sense produir molèsties i, sovint, quan aquestes apareixen, la malaltia ja està força avançada. Per això els programes de detecció precoç permeten detectar la malaltia en estadis inicials, la qual cosa fa que sigui més fàcil de tractar i n’augmenta les possibilitats de curació. L’ICO va iniciar l’any 2000 i de forma pionera a tot l’Estat un Programa pilot de detecció precoç de càncer de còlon i recte a L’Hospitalet. El 2004 es va fer una prova pilot a Vilafranca del Penedès i, posteriorment, el 2007, es va ampliar a tot l’Alt Penedès, sent la primera vegada que s’estenia a una zona rural. El programa es realitza en col·laboració amb les farmàcies de la zona, l’Hospital comarcal de l’Alt Penedès i les tres àrees bàsiques de salut de l’Alt Penedès: Vilafranca Urbana, Sant Sadurní i Penedès Rural. Ara comença la cinquena ronda a Vilafranca i la quarta a la resta de la comarca. Com funciona el programa? El Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte va adreçat a tots els homes i dones de 50 a 69 anys i la prova de cribratge és molt senzilla. S’ofereix la possibilitat de realitzar, cada dos anys i de manera gratuïta, un test immunològic per detectar sang oculta en femta no apreciable a simple vista. Els ciutadans que poden acollir-se al programa rebran una carta informativa. Per participar-hi ha d’anar amb la carta a una de les farmàcies adherides a la campanya (adjuntem el llistat) on facilitaran tot el necessari per fer la prova un cop comprovades unes dades personals. Un cop realitzat el test, s’ha de portar a la farmàcia tan aviat com sigui possible. Com sempre, el resultat es comunicarà per carta passats uns dies. En el cas que la prova surti positiva (és a dir, que es detecti sang en la mostra de femta), s’haurà de fer una colonoscòpia per descartar lesions en el còlon o recte.
291 37 a 41 Hi diuen + tot passejant.indd 55
El càncer de còlon i recte i la importància de la detecció precoç El càncer de còlon i recte és una malaltia freqüent a partir dels 50 anys. És el segon càncer més freqüent entre les dones i el tercer entre els homes, i s’estima que es diagnostiquen 4.000 casos nous a Catalunya cada any. És la segona causa de mort per càncer al nostre país (2.000 anuals), i la immensa majoria es produeix en persones de més de 54 anys. Si es detecta en una fase inicial, és més fàcil de tractar i més fàcil que es pugui curar. El problema és que el càncer colorectal pot desenvolupar-se durant mesos sense produir cap molèstia. Possiblement, aquest és un dels millors exemples en què la detecció precoç, que permet el tractament en estadis inicials, modifica més positivament el pronòstic de la malaltia i redueix l’agressivitat terapèutica. ICO Institut Català d’Oncologia
20/11/2013 11:34:51
38 /
Novembre 2013 - Núm. 291
recuperem la història Jaume Miret Solà (1647 – 1690 ?)
Fill d’Antoni Miret Duran i Maria Solà de Torrelles. No s’ha trobat l’anotació referent al seu bateig, però suposant que en casar-se tingués 24 anys, hauria nascut el 1647. Noces – Va casar-se el 21 de gener de 1671 amb Maria Fortuny, filla de Josep Fortuny i Maria. Fills - Tampoc ha estat possible trobar a l’Arxiu Parroquial les notes referents als batejos dels seus fills, puig el Llibre de Naixements comprès entre el 1670 i el 1680 és incomplet. Segons el testament de Maria Fortuny, atorgat el 28 d’abril de 1692, eren fills seus vivents: Josep – Que fou l’hereu, suposant que la data del seu naixement hagués estat al cap dos anys del casament dels seus pares, pot fixar-se el 1673. Morí el 9 de setembre de 1719. S’havia casat amb Serafina Montserrat, filla de Jaume Montserrat de les cases de Sant Sadurní. Aquest morí el 6 de novembre de 1752, fent marmessor el seu cunyat Ramon Miret, escultor. Altra filla segons el testament es digué Maria. Ramon – Segons anotació trobada en el llibre familiar de naixements, consta que fou batejat el 12 de gener de 1676. No consta el nom dels padrins. Per la mort del seu germà passà a ser hereu i per tant, el continuador de la nostra nissaga. Abandonà l’ofici de pagès dedicant-se a escultor. Òbit – No s’ha pogut trobar la seva partida de defunció, però segons el testament de la seva muller, atorgat el 28 d’abril de 1672, diu que és vídua. La seva vida transcorregué durant el regnat de Carles II (L’embruixat), en el qual continuaren les guerres exteriors que foren desastroses. Durant la guerra amb els francesos, aquests van envair Catalunya, prenent la plaça de Barcelona, el Duc de Vendôme. En el poble regnava una forta misèria, sobretot al camp.
Ramon Miret Fortuny (Escultor) (1676 – 1750)
Fill de Jaume Miret Solà i de Maria Fortuny. Segons nota del llibre familiar de naixements i defuncions, probablement iniciada per en Ramon Miret Montserrat, primer apotecari, consta que fou batejat el dia 12 de gener de 1676. No consta el nom dels padrins. Fadrí extern de cal Miret de la Roca, prengué l’ofici d’escultor, probablement estimulat per algun dels escultors que en aquell temps treballava en els altars laterals de la nau de l’església. Segons nota trobada en l’Arxiu Parroquial, diu “El 26 de maig de 1709, se començé la devoció del Gloriós San Antoni de Padua en l’Esglesia Parroquial de Sant Martí Sarroca i la dita imatge feu Ramon Miret de la Roca, escultor, fadrí de dit terme i l’entregá als fadrins Administradors de la Confraria del Santissim Nom de Jesus de dita asglesia”. Segons el Llibre de la Germandat del Roser, trobem que l’any 1728 treballà en el Retaule. De les seves obres encara es conserven: una escaparata d’estil Barroc, avui en poder de M. Dolors Miret i Puig, i el marc o motllura d’un mirall d’estil renaixentista, avui en poder de Vicenç Miret Marques. Noces – El 27 de febrer de 1715 va casar-se amb Caterina Montserrat, filla de Jaume Montserrat de Sant Sadurní i de Teresa Ràfols de Romaní.
291 37 a 41 Hi diuen + tot passejant.indd 56
Hi diuen la seva Llinatge i llegat dels Miret de la Roca (1562-1967) III part Fills: Josep Ramon - Fou batejat el 14 de novembre de 1715, li foren padrins, Josep Batlle de la Parròquia i Maria Fortuny. Fou confirmat el 26 de maig de 1717, essent-li padrí en Josep Miret. Martí – El seu bateig tingué lloc el dia 1 de juliol de 1717. Foren padrins Josep Miret, pagès, i Maria Miret Calabuix, muller de Joan Calabuix, pagès de Santa Maria de Foix. Morí el 26 de novembre de 1718. Josefina Caterina – Fou batejada el 2 de novembre de 1721. Li foren padrins Jaume Mota, fadrí pagès de la Torre d’en Vernet, i Serafina Miret, vídua de Josep Miret de la Roca, tia de la batejada. Raimunda – Batejada el 9 de juliol de 1724. Li foren padrins Josep Miret, fadrí, i Serafina Miret, vídua de Josep Miret. Morí el 5 de desembre de 1737. Es va dir una missa d’àngels. Joan Ramon – Fou batejat el 8 de març de 1726. Fou padrina la muller de Pere Morgades. Ramon –El seu bateig tingué lloc el dia 8 de novembre de 1728, essent-li padrins Jaume Montserrat, pagès, i Maria Cañas, muller de Mateu Cañas, pagès. Com a ascendent directe es descriu en capítol a part. Salvador i Maria Caterina – El 15 d’agost de 1732 nasqueren, foren bessons, nasqué primer el noi que degué morir puig sols consten els padrins de la noia que foren Jaume Fortuny, fadrí pagès, i Elisabet Fortuny Montserrat. Caterina Lluïsa – Fou batejada el 14 de desembre de 1734. Els noms dels padrins no són llegibles. Podia haver-hi hagut altres fills, puig en el llibre d’enterraments trobem: 11 de desembre 1721 fou enterrada en la tomba de davant del Sant Crist de la Parroquial Església Maria Miret, filla de Ramon Miret, escultor de la Roca, i Caterina Montserrat. El 8 de febrer de 1729, fou enterrat un albat, en la tomba del Sant Crist de l’Església, Salvador Magí, fill de Ramon Miret i Caterina. Se li digué un ofici d’àngels a l’altar del Roser. D’aquest avantpassat se’n conserva el testament atorgat el 24 de juny de 1748 en la Vicaria de Sant Martí, davant de mossèn Anton Arbó, Prev. Curat de la mateixa Parròquia. És un document bastant deteriorat, amb alguns forats fets per les arnes del paper. Tot ell, és una bona mostra dels documents d’aquella època, on tots els caps queden ben lligats i amb gran minuciositat de detalls. Els hereus són anomenats un per un i per ordre de primogenitura i per si no n’hi hagués prou diu “en falta d’aquests vagian los meus bens anaquell que de dret i justícia tocarà”. L’hereu per cas que no hagués bona avinença entre la jove i la mare, diu “vull que tinga obligació de donar-li quiscun any duran la seva vida natural i mantenint mon nom, quatre cuarteres de blat, dos carregues de vi, vinticinc lliures de carn salada, dos quartans d’oli, cincuanta rals de vint i l’aposento que ella voldrá i que no li puga impedir les entrades i eixides de la casa”. Al fill Ramon li deixa la botiga d’apotecari instal·lada en una casa de la seva propietat, i que comprà en morir un tal Jaume López, de Monistrol, fill d’un cerer de Burgos, instal·lat en el esmentat poble i on degué fer l’aprenentatge d’apotecari l’anomenat Ramon. La clàusula del testament, referent a aquesta, diu: “Dexo i llego a Ramon Miret, fadrí, aprenent d’apotecari, per losdrets de llegitima paternals, fillmeu i de Catereina Miret i Montserrat, muller mia, en dot i nom de dot, per tots los
20/11/2013 11:35:12
Hi diuen la seva drets li pugan competir en ma casa i universal heretat, la Botiga d’Apotecari que vuy existeix a obs de dita Apotecaria i juntament, tots los materials que en ella s’encontraren, que seran bons ab sos vasos, capses i pots, i los dolents vull que sien llençats. Perque dit mon fill, puga valar-se del puesto que está cituada dita Apotecaria tot lo temps que ell voldrà tant solament per lo us d’Apotecari i no altrament, ....i fins a tant que ell s’aja buscat casa per habitar i puesto per tenir dita botiga a costas i despeses suas de dit Ramon Miret Apotacari i aixi mateix li dexo un jornal de bosc, en la partida anomenada Roca de Milans, que la puga plantar de vinya, si voldrà, i aixi mateix li deixo lo hort que avuy poseheix i conrreya bora de la Riera, Josep Colom i en cas de que la rierada sen portés dit hort, de modo de que no hi quedés terra per tornarlo a plantar: vull que mon hereu avall descrit li daga donar lo Tros del Torrent del Cap de la Bassa, fins a la paret que travelsa, cerca del hort: les quals coses amunt dites, dexo i llego a mon fill amb pacte i condició que si moris sens fills llegitims i naturals i de llegitim i natural matrimoni, procreats o amb tals, mes no arribesin a edat de fer testament, ens dits casos vull, que les sobredites coses tornen i parvinguent a mon hereu aval descrit de modo que aleshores existiran, i que dit Ramon Miret fill meu, sols puga disposar a ses liberes voluntats de vinticinc lliures Barcelonesas dit 25 lli. i per una vegada solament i vull que mon hereu, avall dit, en lo primer any que dit Ramon Miret fill meu comensará de fer anar la botiga, li dega donar mengar i beurer: vull que li sia donat, per una vegada Una Marfega, una banua, dos llençols, unes estoballes una toballola i 4 toballons” Per les deixes que fa en el seu testament, es veu que tot i ésser fadrí extern, degué obrir-se camí amb l’ofici d’escultor. Òbit – Morí el dia 6 de juliol de 1750 i fou enterrat en la tomba de la capella del Sant Crist, de la parròquia. La seva muller Caterina Montserrat sobrevisqué, ja que atorgà testament el 14 de febrer de 1766. Féu marmessors els seus fills Joan Miret, pagès, i Ramon, apotecari. Féu deixes a ses filles Raimunda Borràs, Maria Font i Caterina Grissell. Féu hereu el Joan. La seva vida activa transcorregué durant el regnat de Felip V (1700-1746) en el qual Catalunya, de resultes de la Guerra de Successió, perdé els seus furs.
Ramon Miret Montserrat (I Apotecari) (1728 – 1790)
Fill de Ramon Miret Fortuny, escultor, i Caterina Montserrat. Fou batejat a l’església parroquial de Sant Martí Sarroca, el dia 8 de novembre de 1728, li foren padrins Jaume Montserrat, pagès, i Maria Cañas, muller de Mateu Cañas, pagès. Noces – L’any 1758 contragué matrimoni amb Margarida Finosell, natural de Barcelona. Els capítols matrimonials es van fer a Vilafranca, davant el notari Josep Soler el dia 28 de maig de 1758 i l’àpoca del dot se signà el 4 de setembre de 1759 en poder del mateix notari. Fills: Vicens Ramon – El dia 6 d’agost de 1758, fou batejat en la parròquia de Sant Martí Sarroca, li fou padrí el Rvd. Joan Finosell, rector de Castellví, i no hi hagué padrina. Ramon Josep Miquel – Fou batejat el 20 de juny de 1760, li foren padrins mossèn Joan Finosell i la seva àvia Caterina, vídua de Ramon Miret, escultor. Raimonda Margarida i Martina – Batejada el 5 de gener de 1762. Foren padrins Joan Miret de la Roca i la seva tia Raimonda, muller de Josep Borràs. Joan Jaume Ramon – Fou batejat el 13 de març de 1764, foren padrins Josep Borràs i Maria Miret, tia casada amb en Font de Sant Sadurní.
291 37 a 41 Hi diuen + tot passejant.indd 57
/ 39
Novembre 2013 - Núm. 291 Jaume Josep Vicens – Fou batejat l’11 de febrer de 1766, foren padrins Jaume Font, teixidor, i Maria Vendrell, muller de Joan Miret. Margarida Arcangela Ramona – Fou batejada el 27 d’abril de 1769, fou padrí Miquel Finosell, de Barcelona, i no hi va haver padrina. Josepa Maria Raimonda – Fou batejada el 8 d’octubre de 1771, foren padrins Josep Roqué, apotecari de l’Arboç del Penedès, i Margarida Lleó, vídua de Ramon Morgades del Grau. Maria Magdalena Bernarda – Fou batejada el 4 de maig de 1776, essent-li padrins Joan Almirall i Raimonda Miret, donzella. Magí Pau Joan – Fou batejat el 16 de juny de 1778, li fou padrí el seu germà Joan i padrina, Caterina Miret, donzella. Caietà Francesc Magí – Fou batejat el 5 de juliol de 1780, essent-li padrins els seus germans Joan i Maria. Féu l’aprenentatge d’apotecari a la farmàcia d’en Jaume López, establerta en una propietat del seu pare a Sant Martí. Prosseguí els seus estudis i pràctiques a Barcelona. L’any 1751, el dia 12 de desembre, obtingué el Títol d’Apotecari per exàmens fets davant del Tribunal del Protomedicat de Catalunya. Degué exercir amb profit, puig tot i ésser fadristern i tenir deu fills, donà carrera d’apotecari a en Vicens, que fou el continuador de la Farmàcia de Sant Martí; a Joan que també fou apotecari i s’establí a Sant Quintí de Mediona, i a Caietà, que s’establí a Torrelles. Donà a en Ramon la carrera de cirurgià i a en Jaume li posà botiga d’adroguer a Barcelona. Atorgà testament el 20 d’abril de 1786. Aquest document és autògraf i en ell senyala detalladament tots els sufragis que s’han de fer per la salut de la seva anima i dóna disposicions sobre el nombre de sacerdots que han d’assistir al seu enterrament i funerals. “ El parroc i sis mes per l’enterro i novena, ademes tot seguit de la seva mort, s’han de celebrar 36 misses i donar a cada pobre, dos cuartos. Feu una fundació de cuatre misses anyals, que es cuidá de legalitsar la nostra avia Dolors Socies”. Al cap d’un any just, o sigui el 20 d’abril de 1787, redactà un Codicil, que també entregà clos al Rvd. Josep Cots, curat de la Parròquia, en el qual disposa que “en cas de no avenir-se la seva muller amb la nora Gertrudis Hortolà, pugui renunciar a ésser Senyora i Majora i retirar-se allà ont millor li paresca” senyalant detalladament el que l’hereu li ha d’entregar i la pensió que ha de passar-li. També es conserva el testament de la seva muller Margarida Finosell, atorgat en la vicaria de Sant Martí el dia 14 de juliol de 1758, poc abans de tenir el primer fill i en ell marca detalladament qui ha d’ésser l’hereu en cas d’ésser noi o noia. Òbit – Morí el dia 19 de desembre de 1790, i fou enterrat en el vas de la capella del Sant Crist, vora l’altar de Sant Elm. Durant la seva vida regnaren a Espanya Ferran IV (17461759) i el seu germà Carles III iniciant-se el renaixement del país. Ferran IV no es deixà arrossegar per les intrigues exteriors que maldaven per prendre part en la Guerra dels Set Anys entre Anglaterra i França, i va dedicar els seus esforços a la prosperitat del país, va donar gran impuls a l’agricultura, va crear els pòsits de grans que proporcionaven als pagesos gra per la sembra a baix preu, va construir camins i recs i va fer progressar també la indústria i el comerç. Carles III (1759-1778) seguí preocupant-se per la prosperitat del país. Es repartiren entre els pagesos les terres no cultivades, abolí la taxa dels grans deixant lliure la circulació dels cereals protegint en gran manera les Ciències i les Lletres. Son regnat fou un dels més florescents de la història d’Espanya.
20/11/2013 11:35:29
TERÇOS AMUNT 20 d’octubre, Romeria a Montserrat A la romeria s’hi van descarregar castells de vuit: el tres, quatre i la torre folrada i els d’Esparreguera, castells de set. 26 d’octubre, Sitges Diada de la Colla Jove. Els Castellers de Sants van descarregar el tres i el cinc de vuit i el quatre de vuit amb l’agulla, i també el pilar de set amb folre. La nostra colla va completar el tres i el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i el pilar de set folrat i la colla local, el set de set, el cinc de set, el quatre de set amb l’agulla i un intent desmuntat de tres de set aixecat per sota. 27 d’octubre, Sabadell. Diada dels Saballuts (Castellers de Sabadell). També hi havia els Castellers de Barcelona. Els locals no van poder amb el tres de nou folrat, malgrat fer dos intents, un desmuntat. Van descarregar el set de vuit i el quatre de vuit. Els Castellers de Barcelona van descarregar el tres de nou amb folre, el cinc de vuit i el quatre de vuit i van fer un intent de quatre de vuit amb l’agulla. La nostra colla va repetir l’actuació del dia abans a Sitges, tres i quatre de nou amb folre, cinc de vuit i el pilar de set folrat. 27 d’octubre, Valls Diada de Santa Úrsula. La colla de la Joves va completar el cinc de nou amb folre , el quatre de nou, un intent de nou de vuit amb tres enxanetes, intent de pilar de vuit amb folre i manilles i pilar de vuit amb folre i manilles carregat. La Colla Vella no va poder amb el tres de deu amb folre i manilles, fent un intent desmuntat i dos intents de llenya, carregant el cinc de nou amb folre i descarregant el tres de nou folrat
Hi diuen la seva la tripleta màgica cloent amb el pilar de set folrat, en la millor actuació del seu historial (tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuit ), i els Capgrossos van descarregar el quatre de nou amb folre, van carregar el tres de nou amb folre i van completar el set de set. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha admès aquest any disset colles en formació. En aquest moment hi ha seixanta colles en actiu més les sis colles universitàries i aquestes disset admeses en formació que fan un total de vuitanta-tres. Com es pot veure el món casteller està en expansió. Les noves colles admeses en formació són: Els Brivalls de Cornudella (Cornudella del Montsant) Castellers de Castellar (Castellar del Vallès) Castellers de Gavà (Gavà) Castellers de la Vallata (Sant Iscle de Vallata) Castellers de Sant Adrià (Sant Adrià del Besòs) Castellers de Viladecans (Viladecans) Colla castellera dels Carallots de Sant Vicenç (Sant Vicenç dels Horts) Encantats de Begues (Begues) Esperxats de l’Estany (Porqueres) Laietans de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet) Llunàtics UPC de Vilanova (Vilanova i la Geltrú) Minyons de Santa Cristina d’Aro (Santa Cristina d’Aro) Pallagos de Conflent (Prada de Conflent) Vailets de l’Empordà (Castelló d’Empúries) Xics Caleros (l’Ametlla de Mar) Xiqüelos i Xiqüeles del Delta (Amposta) Xiquets de Cambrils (Cambrils) Déu n’hi do amb alguns noms! FOTO: JAVIER MARTÍN
40 /
Novembre 2013 - Núm. 291
27 d’octubre, Girona Diada castellera de les festes de Sant Narcís. Els Capgrossos van descarregar el quatre de nou amb folre, el cinc de set i carregar el tres de nou amb folre. Els Marrecs de Salt van completar el quatre de vuit, la torre de vuit folrada, el tres de vuit després d’un intent desmuntat. Els Minyons no van tenir el dia, ja que van fer un intent de torre de nou amb folre i manilles, un intent de quatre de nou amb folre i van descarregar el tres de nou folrat i el cinc de vuit.
Cinc de vuit dels Xicots de Vilafranca. Diada del Roser
27 d’octubre, Vilafranca Diada del Roser. Els Xicots van carregar el seu primer cinc de vuit, a més de descarregar el tres i el quatre de vuit. Els Castellers de la Vila de Gràcia van carregar el primer tres de nou folrat del seu historial i van completar el quatre de vuit amb l’agulla, la torre de vuit amb folre i el pilar de sis. Els Castellers de Sant Cugat del Vallès van descarregar el tres i quatre de vuit i la torre de vuit amb folre. Els Minyons de l’Arboç, castells de set.
La colla verda va obrir plaça descarregant el cinc de nou amb folre. En segona ronda es va tornar a completar el tres de deu amb folre i manilles, segon d’enguany. En tercera ronda es va fer un intent de quatre de deu amb folre i manilles que va arribar a col·locar setens. En ronda de recuperació es va completa r el quatre de nou amb folre i van cloure la diada amb el pilar de vuit amb folre i manilles. Els Xiquets de Tarragona van descarregar el tres de nou folrat, van fer dos intents de cinc de nou amb folre i van acabar descarregant la torre de vuit amb folre. Els Castellers de Sants van completar
291 37 a 41 Hi diuen + tot passejant.indd 58
Tres de deu dels Castellers de Vilafranca. Tots Sants
FOTO: FÈLIX MIRÓ
Tots Sans, diada de la nostra colla. Hi van ser convidades les colles dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Sants i els Capgrossos de Mataró.
20/11/2013 11:43:48
Hi diuen la seva RESSENYES DE L’ALT FOIX: Capítols de la nostra història Deu fer ara uns cinc mesos que es va concloure la rehabilitació del campanar llombard annex a la nau romànica. Un “barret” metàl·lic ha donat per acabat un capítol d’especulacions i versions de com hauria d’haver estat el teulat d’un campanar primitiu. Ens fonamentem a la segona meitat del segle X per situar l’edificació d’una capella i un campanar d’estil llombard, és clar, d’aquells que entre línies de pedra serrada sobresurten uns arquets que fan de peu de ràfec coronant l’alçada de la torre-campanar. Una torre que, per causa documentada al primer terç del segle XVII, és rebaixada per un teulat d’un vessant, per tal que el nou campanar edificat dalt del cimbori prengui majestuosament el nou relleu de l’anterior, ja tant se val amb les mateixes campanes o amb unes de noves. L’únic vestigi actual d’un campanar sense arcuacions llombardes era el que podia haver quedat de l’antiga capella preromànica en el nostre municipi. Però el que fa més gràcia és que els més que probables arquets llombards, ni tan sols hi eren fa quatre segles. L’anomenem “llombard” per l’infravalorat estil escampat pel territori en temps de repoblació del segle X al XII. La repoblació transpirinenca va portar a edificar capelles, esglesioles i temples a extramurs de castells. Tenim present que l’estil llombard (estil arquitectònic i mà d’obra provinent de la Llombardia italiana, al nord-oest de la península Itàlica) va impregnar la capella del Castell de Calafell (documentant-se a la segona meitat del segle X), les arcuacions llombardes de la capella del Castell de St. Miquel de Marmellar, l’estil de St. Miquel del Montmell, totes elles de la mateixa època, sense oblidar-nos de l’ermita de St. Marc i de com seria la capella del Castell de Selma. Tornant enrere, també esmentem l’ermita de St. Joan de la Muntanya, annexa al documentat Castell de Pontons, i també es creu que era impregnada d’estil llombard Sta. Maria de Foix, totes elles atribuïdes al preromànic, ubicades en llocs de difícil accés i avui dia fora d’òrbita visitable algunes d’elles. La rehabilitació de la torre-campanar d’estil llombard (o preromànic) del nostre temple, s’ubica dins la tercera fase d’obres del conjunt medieval de dalt La Roca. Les administracions autonòmiques i estatals són les responsables d’haver dut a terme les tres fases realitzades. Només una picada d’ullet d’uns eurons i uns centimets va anar per a la restauració de la torre-campanar, que semblava que estigués al marge de tota actuació vers al programari del conjunt. Però val a dir que s’hi havia d’actuar des de bon principi. La sort que ha tingut l’esmentat campanar preromànic (sense les seves arcuacions) ha estat durant vuit segles a l’ombra de la molt noble nau romànica del temple. Des que fou martiritzada fa quatre-cents anys, s’hi ha fet un barret de semalers, un encanyissat de revoltons de guix i un teulat àrab d’un vessant, però ningú ha descrit mai les vivències quotidianes d’un campanar de capella de castell. És curiós que l’opinió de tot aquell que s’arriba al Pirineu gironí, lleidatà, nord aragonès, navarrès, etc., parla dels monumentals campanars “preromànics” (que no tots llombards, és clar), de les finestres i campanes que conté cada campanar, i a les quatre cares del campanar... els arquets! És el que també tenen les esglesioles que hem anomenat abans a casa nostra, amb arquets a tocar l’un de l’altre, no a dalt dels campanars, sinó al voltant dels seus austers absis, perquè l’estil preromànic llombard d’alta muntanya és més primitiu, o millor dit, primerenc. A mesura que la repoblació prengué protagonisme cap al sud, l’estil llombard també deixa pas del preromànic al romànic. Volem fer esmena com a redactors del present article del nefast cobriment pluvial que s’ha dut a terme al sostre de la torre-campanar (és clar, sense arquets) que durant onze segles ens entrega un llegat de fonament preromànic. Uns quants ens preguntem com, en un despatx d’arquitectura, un empleat dissenyador industrial, urbanista o paisatgista d’un organisme estatal ens ha encolomat el sostre d’un container de tràiler de transport marítim. Què ha passat amb la rehabilitació
291 37 a 41 Hi diuen + tot passejant.indd 59
/ 41
Novembre 2013 - Núm. 291
El campanar preromànic del temple de Santa Maria, Sant Martí Sarroca (…?) del que hauria de ser un campanar d’estil llombard, d’aquells que veiem amb la teulada nevada i voltat de prats, amb el Pedro i la Heidi saltant entre anyells i bens? En el cas del nostre campanar hauríem d’atribuir el cobriment metàl·lic més aviat al d’una estació ornitològica i de pas d’aus migratòries. No obstant això, l’opinió general no s’ha pronunciat… en part perquè aquesta rehabilitació no ha despertat la curiositat dels martinencs? O potser perquè coincideix amb el gran desgavell que aporta el descrèdit general governant? O pel gran se me’n fotisme que regna a l’hora d’enfrontar-se a una altra peça de museu que no es troba a dins de cap vitrina? Tant de bo us complagui la visita al campanar. No espereu que us impressioni, ja que el romànic no intenta impressionar sinó tot el contrari, intenta ser auster en materials i seguretat estructural. Aquí sí que s’han quedat tan tranquils els Srs. de Patrimoni, mai, però, escollits per sufragi universal. Agustí Salvà i Fiona Ellis Les imatges parlen per si soles :
1) Torre-campanar de Sta. Maria de Sant Martí (Agustí Salvà 2013) 2) Torre-campanar de St. Sebastià dels Gorgs (By Borjaanimal [CCBY-SA-3.0-es], via Wikimedia Commons
20/11/2013 11:35:48
42 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Imatges de la Festa Major petita
Jocs infantils el matí
Jocs didàctics diversos d’habilitat i destresa
291 42 a43 festa majo petite.indd 14
20/11/2013 11:33:39
Imatges de la Festa Major petita Missa solemne al migdia
Concelebrada per diversos mossens de la comarca
/ 43
Novembre 2013 - Núm. 291
Espectacle infantil a la tarda
La mainada practicant amb xanques infantils
Autoritats locals a primera fila
Vermut popular pels feligresos El duet animador explicant el conte “El rei dels ratolins”
Tot perseguint les “mandonguilles”
291 42 a43 festa majo petite.indd 15
20/11/2013 11:34:00
44 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Els Bancs dels Aliments aconsegueixen els 15.000 voluntaris necessaris per al Gran Recapte d’Aliments a Catalunya La massiva resposta ciutadana permetrà cobrir els 1.300 punts de recollida els dies 29 i 30 de novembre. A partir d’ara comença la campanya per mobilitzar la població i aconseguir superar la xifra d’aliments recollits en la passada edició. Quan resten tres setmanes per a la celebració del Gran Recapte d’enguany, el Banc dels Aliments ja ha assolit la Els Bancs Aliments aconsegueixen els demanaven 15.000 voluntaris xifra dels dels 15.000 voluntaris que es ennecessaris la crida per al Recapte a Catalunya feta elGran passat 26 d’Aliments de setembre. L’increment dels punts de recollida d’enguany requeria un nombre més gran de volunLa massiva resposta ciutadana permetrà cobrir els 1.300 punts de recollida els dies taris, i la tasca d’aconseguir-los ha comptat amb l’ajuda de 29 i 30 de novembre. laA partir campanya de difusió “Volem donar una bona notícia” d’ara comença la campanya per mobilitzar la població i aconseguir que, protagonitzada per destacats s’ha emès superar la xifra d’aliments recollits en la passada periodistes, edició. a través de diferents mitjans de comunicació catalans. Ara Quan resten tres per aconscienciar la celebració del Gran Recapte d’enguany, el Banc dels comença la setmanes tasca de la població i mobilitzar-la Aliments ja ha assolit que la xifrales delsdonacions 15.000 voluntaris que es demanaven en la crida feta per aconseguir d’aliments superin la xifra el passat 26 de setembre. L’increment dels punts de recollida d’enguany requeria un de 2.727.000 recollits en d’aconseguir-los l’anterior edició. nombre més gran dekg voluntaris, i la tasca ha comptat amb l’ajuda de la Tot i que les inscripcions via web s’han tancat, encara es campanya de difusió “Volem donar una bona notícia” que, protagonitzada per pot fer de voluntari en un punt recollida reforçarcatalans. deterdestacats periodistes, s’ha emès a través dede diferents mitjans per de comunicació Ara comença la tasca de conscienciar la població i mobilitzar-la per aconseguir que les minats punts o cobrir possibles baixes. Qui estigui interessat donacions d’aliments als superin la xifraescrivint de 2.727.000un kg recollits l’anterior edició. pot adreçar-se bancs correuenelectrònic a: granrecapte@bancdelsaliments.org (Barcelona) Tot i que les inscripcions via web s’han tancat, encara es pot fer de voluntari en un punt (Girona) deinfo@bancdelsalimentsgirona.org recollida per reforçar determinats punts o cobrir possibles baixes. Qui estigui info@bancalimentslleida.cat interessat pot adreçar-se als bancs escrivint un(Lleida) correu electrònic a: granrecapte@bancdelsaliments.org (Barcelona) bancreus@yahoo.es (Tarragona) cinquè info@bancdelsalimentsgirona.org (Girona) Per any consecutiu, els quatre Bancs dels Aliments info@bancalimentslleida.cat de Catalunya organitzen(Lleida) el Gran Recapte d’Aliments a bancreus@yahoo.es (Tarragona) Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les urgències Per cinquè any consecutiu, els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya organitzen el alimentàries de les persones necessitades. fer-ho Gran Recapte d’Aliments a Catalunya amb més l’objectiu de donar resposta aPer les urgències possible 15.000 voluntaris en més alimentàries es de lescomptarà persones més amb necessitades. Per fer-ho possible es comptarà amb de 1.300 punts de recollida a supermercats i mercats arreu 15.000 voluntaris en més de 1.300 punts de recollida a supermercats i mercats arreu de Catalunya, els dies 29 idies 30 de novembre. de Catalunya, els 29 i 30 de novembre. Podeu trobar l’espot amb el Josep Cuní (8TV) donant trobar l’espot amb el Josep Cuní (8TV) donant la bona notícia dels 15.000 laPodeu bona notícia dels 15.000 voluntaris, així com materials voluntaris, així com materials de difusió de la campanya (dossiers, fotografies, de difusió deenlaaquest campanya (dossiers, fotografies, vídeos, vídeos, imatges) enllaç: imatges) en aquest enllaç: https://www.dropbox.com/sh/3ky06c4xhkjvieq/bAYE7gnMNV També es pot visionar a través de Youtube: https://www.dropbox.com/sh/3ky06c4xhkjvieq/bAYE7gn http://youtu.be/XFuu3cUjTqU MNV També es pot visionar a través de Youtube: http://youtu.be/XFuu3cUjTqU
La Finestra Comunicat de SOS Sanitat Vilafranca i Comarca SOS Sanitat presentarà 1.186 signatures per demanar l’obertura del CAP de Vilafranca els caps de setmana i els festius, el pròxim dimecres 30 d’octubre a l’ajuntament de Vilafranca, a l’ICS (Institut Català de la Salut) i al Servei Català de la Salut (CatSalut). El passat 13 d’abril les urgències ambulatòries es van traspassar a l’Hospital Comarcal de Vilafranca els caps de setmana i festius. Després de 6 mesos de tancament, hem pogut comprovar que les urgències ambulatòries han disminuït, a causa que l’Hospital és menys accessible per a la població més envellida i perquè el fet d’allunyar les urgències no ajuda a apropar la sanitat a la ciutadania. També s’ha pogut comprovar que el temps d’espera per visita a les urgències ambulatòries de l’Hospital és superior a l’espera per visita que es produïa al CAP de Vilafranca, abans del seu tancament. A l’ambulatori de Vilafranca el temps d’espera per ser visitat d’urgències normalment no superava els 15 minuts. Per SOS Sanitat, queda clar que els objectius del tancament del CAP de Vilafranca els caps de setmana i festius eren la reducció de les visites d’urgències ambulatòries, la reducció pressupostària i la reducció de personal de l’ICS (Institut Català de la Salut). Des del 2010 l’ICS ha reduït la seva plantilla en 5.300 treballadors/es i el pressupost de l’ICS s’ha reduït en un 15%. Per tot plegat entenem que hi ha una pèrdua de qualitat assistencial. A més a més, hi hem de sumar que Vilafranca encara no disposa del segon ambulatori, que s’està construint al barri de l’Espirall. Aquest nou CAP i l’actual han de servir per millorar, ampliar i concentrar la majoria de serveis sanitaris de la vila. Encara no hi ha data d’obertura i amb les retallades reiterades dels 3 últims anys i les que vindran, no hi ha perspectives d’una obertura en els pròxims anys. Demanem al CatSalut i a l’ICS que informin sobre la situació actual de les urgències ambulatòries a l’Hospital de Vilafranca i de les perspectives de futur, així com de les dades de les visites realitzades i els temps d’espera en aquests últims 6 mesos. Tenint en compte que el passat mes d’abril l’alcalde de Vilafranca es va comprometre al ple de l’Ajuntament que “demanarem i exigirem la reobertura del CAP en caps de setmana si, passats dos o tres mesos, es comprova que existeix una pertorbació o col·lapse que fins ara no existís”, demanem a l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilafranca que reclami l’obertura del CAP de Vilafranca els caps de setmana i festius. SOS Sanitat Vilafranca i comarca http://sossanitatvilafrancaicomarca.blogspot.com/ Vilafranca del Penedès 29 d’octubre de 2013
Filipines: campanya de solidaritat després del gran tifó Haiyan En les darreres hores, el pas del gran tifó Haiyan ha causat un veritable caos a les illes centrals de Filipines. L’impacte ha estat enorme. Províncies senceres han quedat afectades i el subministrament d’electricitat i totes les formes de comunicació estan tallades. Els primers càlculs parlen de més de 10.000 morts, però la previsió és que la xifra vagi creixent a mesura que passin els dies. Filipines assisteix cada any al pas d’una vintena de tifons: la població hi està habituada. A més, aquest cop, l’arribada de tifó va ser anunciada amb dies d’anticipació. El gran impacte de la tempesta l’ha causat la seva potència excepcional; amb ràfegues de més de 300 quilòmetres per hora, ha estat molt més potent que l’huracà Katrina, que va devastar Nova Orleans el 2005. El tifó va entrar a les Filipines a través de les illes de Samar i Leyte. Es tracta de zones pobres on la majoria de les persones viuen en estructures molt deteriorades. Tot i que la població va ser advertida i es va encoratjar a evacuar les cases, en molts casos l’evacuació va ser simplement impossible perquè no hi havia llocs segurs disponibles a les comunitats afectades. La ciutat de Tac-
291 44 i 45 - LA FINESTRA.indd 46
loban, per exemple, no només quedà afectada pel vent i la pluja; també es va veure encerclada per una enorme onada, que va arrasar al seu pas tot el que no estava fet de metall o ciment. “Encara no tenim un càlcul de l’impacte real de la tempesta perquè no hem estat capaços de contactar amb tots els departaments locals“, afirma Renato Reyes de Bayan, la xarxa que agrupa diverses organitzacions populars, “el que es pot dir amb certesa és que la major part dels afectats són agricultors i pescadors pobres“. En resposta a aquesta situació, des de l’Associació Catalana per la Pau (ACP), en conjunt amb els nostres socis europeus, posem en marxa una campanya de solidaritat per tal d’oferir suport d’emergència a les poblacions afectades per aquest desastre, a través de les organitzacions populars filipines i fem una crida a persones, entitats socials i institucions catalanes a la col·laboració. Aportacions econòmiques al compte 2100 3200 96 22 01336456 de “la Caixa”
20/11/2013 11:44:49
/ 45
La Finestra
Novembre 2013 - Núm. 291
Més d’un miler de persones participen en la Marxa pels Drets Socials al Penedès · Èxit inapel·lable de la convocatòria que va aplegar milers de persones vingudes de tots els racons de la vegueria per participar en la Marxa. · Entitats de tots els sectors i persones a títol individual van incorporar les seves reivindicacions a la Marxa. · La Marxa suposa un punt d’inflexió en la lluita pels drets socials que es continuarà desenvolupant al Penedès. L’Arboç, Vilafranca del Penedès. Diumenge, 27 d’octubre de 2013.— La Marxa Unitària pels Drets Socials al Penedès va comptar amb la participació de més d’un miler de persones, i va representar un èxit rotund pels moviments socials de la vegueria. La Marxa pels Drets Socials va significar una gran fita per les diverses lluites sectorials que treballen a les comarques del Penedès, ja que és un punt de partida per continuar l’activitat en els diversos fronts. La Marxa no era un fi en si mateix, sinó que ha implicat la generació d’una base de persones i entitats de diferents sectors, de diferents viles i de diferents comarques que a partir d’ara tenen una eina per treballar cooperativament. La Marxa es feia necessària per aplegar diferents fronts de lluita pels Drets Socials però també per posar sobre la taula les primeres passes del que ha d’acabar-se convertint en un veritable contrapoder popular que acabi per imposar-se a l’actual règim de capitalisme salvatge que prioritza els beneficis privats en lloc del benestar col·lectiu. La Marxa va arrencat a l’Arboç poc després de dos quarts de 10 del matí quan l’arribada dels trens del nord i del sud van portar el primer gran bloc de participants. Després va continuar fins al CAP de la població, on es va llegir un manifest per recordar la lluita contra el tancament dels serveis nocturns de l’ambulatori. Una traca va conduir la Marxa pels carrers de l’Arboç fins a la plaça de la Badalota on una membre de La Ruda (el col·lectiu antipatriarcal del Baix Penedès) hi va llegir un manifest contra la discriminació per raó de gènere, i contra l’homofòbia. La Marxa es va encarar cap al nord, i després d’un pas per la carretera N-340 va arribar a la Ràpita, on es va fer una aturada per a l’avituallament i on es van penjar uns domassos de les diferents lluites a les astes de la plaça davant del Centre Cultural Recreatiu Rapitenc. Des d’aquí i fins als Monjos els marxistes van dur mascaretes per protestar contra l’emissió de gasos fruit de la incineració de residus per part de la cimentera Uniland. Finalment, a Vilafranca, un mural a l’alçada dels instituts Alt Penedès i Eugeni d’Ors clamava contra les retallades a l’ensenyament. Després de catorze quilòmetres i quatre hores i mitja la Marxa va arribar a Vilafranca per acabar amb uns parlaments finals i un dinar popular acompanyat amb la música i la poesia del Cor de carxofa i els Inversos. Assemblea organitzadora de la Marxa Unitària pels Drets Socials al Penedès marxapenedesenca.wordpress.com marxa.penedesenca@gmail.com facebook.com/marxa.penedesenca Twitter: @
Exposició de fotografies “Passejant pel Penedès” a Cal Lluís 1887 En Miquel Casacuberta i la Carlaina Fahle són un equip de fotògrafs establerts a l’Alt Penedès. Junts han creat Flamingos Fotografía que es dedicar a la imatge d’alta qualitat i creativa, que treballa en diferents àmbits com el retrat, paisatge, reportatges, i més. Dins de la seva obra podeu trobar a Cal Lluís l’exposició “Passejant pel Penedès” que us ofereix una mostra dedicada a aquesta zona. Descobriu més a: www.flamingos-fotografia.com, www.facebook.com/flamingosfotografia
291 44 i 45 - LA FINESTRA.indd 47
20/11/2013 11:45:10
46 /
Fets i Gent
Novembre 2013 - Núm. 291
Vivències, un llibre de memòries de Teresa Berrozpe Just
Noces d’Or del Joan i la Teresa de cal Carnisser
Vilafranca del Penedès, dissabte 26 d’octubre, Cal Figarot, seu dels Castellers de Vilafranca. Trobada emotiva de familiars i amics de Teresa Berrozpe Just per fer un vermut literari amb motiu de la presentació del seu llibre Vivències, editat per Edicions i Propostes Culturals Andana. Va obrir l’acte la Marite Evaristo, veïna de Sant Martí Sarroca i filla de l’autora, que va fer una introducció històrica de l’edifici on s’estava celebrant l’acte, la Casa Raventós i Via (Cal Figarot) i del seu arquitecte autor August Font, així com una pinzellada històrica dels
Castellers de Vilafranca. La presentació va anar a càrrec de l’editor Ramon Nadal i de l’escriptora Marta Pérez, que van ser els encarregats de posar ordre al manuscrit de les memòries de Teresa Berrozpe per plasmarles en el llibre. Marta Pérez va actuar d’entrevistadora a una lúcida Teresa, tot i la seva longevitat, que va anar desgranant diverses vivències recollides en el llibre de manera entranyable. Teresa Berrozpe va cloure la seva participació dedicant personalment un munt dels seus llibres, tot afirmant que el millor que valora de la seva extensa vida és “haver tingut bones amistats”. Un complet aperitiu va posar la cirereta a la trobada íntima.
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 20
El 15 d’octubre és Santa Teresa i per aquesta data, enguany, ha fet 50 anys del casament de Joan Ferrando Suriol i Teresa Costa Domènech. Ell, de Sant Martí, i ella, de cal Bolet de la Torre d’en Vernet. Aquell 1963, la festivitat de Santa Teresa va caure en dimarts. Els nuvis van celebrar la cerimònia a l’església parroquial de Sant Martí, però, una hora més tard del previst, ja que el cotxe que havia de portar la núvia es va perdre quan l’anava a buscar. Era un cosí del nuvi, de Barcelona, estrenava un cotxe Seat 1500, i va fer molts tombs abans no va trobar on vivia la Teresa. El convit del casori es va celebrar a Sant Martí, a la Fonda de Cal Lluís. La sala del cinema era també el local per a aquests esdeveniments. El Joan encara recorda que el preu del menú va ser de 85 pessetes per comensal i constava d’entremès, pollastre i vedella. La vedella de cal Lluís gaudia de molt bona popularitat. El nuvi tenia 29 anys, i la núvia, 20. Van marxar de viatge amb un bitllet “kilométrico” de Renfe, li va regalar el germà del Joan, un bitllet de tren per anar on volguessin durant 15 dies. No van poder esgotar la totalitat del viatge previst, ja que el pare del Joan no estava bé de salut. Tot i així, van passar uns dies a Saragossa, Madrid i València. El passat diumenge 20 d’octubre, la família i amics van celebrar les Noces d’Or amb un dinar en un restaurant de la comarca. Una de les fotografies és d’aquesta celebració i l’altra, dels joves nuvis el dia del casament.
20/11/2013 11:25:40
Fets i Gent MOST, Festival 2013 Vilafranca del Penedès ha celebrat, Most Festival, un esdeveniment d’abast internacional que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava. El festival brinda pel bon cinema amb la projecció de pel·lícules de grans directors no estrenades comercialment i una bona selecció de curts que s’ha dut a terme del 7 al 10 de novembre. Vinseum (Museo de les cultures del vi de Catalunya), i Cine Club Vilafranca, han organitzat aquesta tercera edició del Most. En la secció especialitzada, Collita 2013, s’han projectat 18 audiovisuals internacionals relacionats amb la cultura de la vinya, el vi i el cava, provinents de 16 països i realitzats en els últims dos últims anys. En aquest apartat, “Le Fleur” ha obtingut el premi al millor treball de ficció i “Les Cabotines, Le vin au féminin” ha rebut el premi al millor documental i el premi Projecció Internacional. Finalment, el premi Arrels ha estat per al documental “Deconstruint el vi català”. Com en anteriors edicions, el cinema especialitzat es combina amb preestrenes. Aquest any han estat quatre grans pel·lícules en la secció Gran Reserva, projectades en festivals de tot el món. Són films que ven aviat s estrenaran comercialment en les pantalles de cinema del país. El gran premi del jurat de la secció Collita ha estat per al documental de Lea Binzer “Pelican’s watch”, un film d’autor sobre la relació dels viticultors de la Illa de Santorini amb la vinya i amb el vi. A ells ha dedicat la realitzadora el seu premi. La secció, Brot, és la denominació de la Mostra de Curtmetratges de Vilafranca que aquest any ha arribat a la 18a edició, i són els millors treballs de l’any del nostre país en format de curt. Un total de 21 obres competeixen per endur-se els premis del: Jurat, Jurat Jove i Públic. La pel·lícula triomfadora amb el premi del jurat ha estat “Terapia”, protagonitzada per Charo López. Mentre que el premi del públic ha recaigut en el curtmetratge “Meeting with Sarah Jessica”. En aquesta secció, també hi hagut una menció especial per al fals documental “Monsters do not exist” i el reconeixement del Jurat Jove per a “La alfombra roja”. Els organitzadors del festival han destacat l’augment d’espectadors a la Mostra de Curtmetratges. I per últim, en la secció Mini Most, és un apartat privilegiat i reservat als més petits, hi havia la projecció de curtmetratges infantils, i també, tallers per el menuts on a través del joc aprenien a construir màquines de fer cine, entre d’altres. En el decurs de d’aquetes projeccions, s’han entregat tres premis Most, a tres grans actors del nostre país: Pere Arquillué, Candela Peña i Sergi López. D’aquesta
CENTRE D’ESTÈTICA TERÀPIES NATURALS
Prova el nou tractament facial japonès “saho” per regenerar i il·luminar la teva pell. Av. Anselm Clavé, 104 1r 3a - 93 899 03 30 - Sant Martí Sarroca
/ 47
Novembre 2013 - Núm. 291 manera, Most, vol homenatjar als protagonistes del món del cinema per la seva entrega i passió al setè art. Un curt de producció martinenca Dins de l’apartat de cinema especialitzat, la cultura de la vinya, el vi i el cava, es va projectar el curt “Quan la Naturalesa Esdevé Passió”, obra realitzada el 2011 per el celler Mas Bertran. En aquesta obra de 6 minuts de durada, es representa la filosofia del celler penedesenc Mas Bertran, explicada a través de tres persones alienes a l’empresa, cadascuna especialitzada en el seu sector i amb una voluntat compartida de buscar l’excel·lència. Un d’aquests tres sectors és la vinya del Penedès, i on surt el Quimet Ferrando, de cal Quimet Resanc, cuidant les seves vinyes amb la passió que ja el seu pare li va transmetre a ell. Tot plegat, és una molt bona promoció de nivell internacional als vins del Penedès. Les projeccions han estat en diversos espais: Cinema Casal, Cinema Kubric, Vinseum, Teatre Cal Bolet, i també a la comarca com: Societat Principal Unió (Sant Pere Molanta), Centre de Visites Torres (Pachs del Penedès), La Fassina de Can Guineu (Sant Sadurní d’Anoia) i el Centre Cívic l’Escorxador (Gelida). Vinseum i Cine Club Vilafranca, les entitats organitzadores del Most Festival, fan una valoració positiva d’aquesta tercera edició, que suposa la consolidació de la proposta.
Amb la presencia del director de Vinseum, Xavier Fornos, el dissabte 9 de novembre, desprès de la projecció de curts sobre el món del vi, diverses persones col·laboradores de les obres presentades van intervenir. A la foto, Josep M Cots Montlleó, president de la Cooperativa, Falset Marçà, detallava la filmació feta en motiu del seu centenari, “Les Rondes del Vi”
Barri de Brugueres - 08731 Sant Martí Sarroca 647 804 595 - nuriamatacoll@gmail.com
ENTREPANS FREDS ENTREPANS CALENTS TAPES VARIADES CELEBRACIONS, PRÈVIA RESERVA c/ Anselm Clavé, 49 - 08731 Sant Martí Sarroca - Tel: 651 938 561
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 21
20/11/2013 11:29:19
48 /
Fets i Gent
Novembre 2013 - Núm. 291
IIIè Klàssic Sarroca
La Societat Coral Sarroca Nova
Les corals Riudebitlles i Terpsícore de Sant Pere de Riudebitlles i de Sant Quintí de Mediona, respectivament
Margarida Dols dirigint als solistes La directora Marta Rodríguez acompanyada al piano per Marta Olivé
Les novelles pianistes Nàdia Orta i Clara Catasús
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 22
El violinista Francesc Puche
20/11/2013 11:29:32
/ 49
Fets i Gent
Novembre 2013 - Núm. 291
Cant comú, com a cloenda, interpretant Nabucco de Verdi i Canocorum de Haendel
Un any més els martinencs varen poder gaudir del deliciós concert de música clàssica que la Coral Sarroca Nova ve oferint als voltants de la diada patronal de Sant Martí. Per la tarda del dissabte 2 de novembre, l’església romànica de Santa Maria va acollir la tercera edició del Klàssic Sarroca que en tant d’encert ve organitzant la coral local per la idoneïtat del marc, tant en l’aspecte de sonoritat com ambiental. La festa musical es va iniciar amb unes breus paraules del portaveu de la Coral amfitriona, Francesc Puche, qui va demanar un sentit record pel company cantant coralista recentmet mort repentinament Josep Creixell Gabarró de Sant Quintí de Mediona, a la vegada que va fer un seguit d’agraïments a les diferents entitats, institucions i persones que feien possible la celebració del concert d’aquella tarda. Els respectius cants corals, així com les interpretacions musicals dels solistes van imprimir un segell de qualitat, resultant un concert ben exquisit. Les obres que es van
poder gaudir per part de la Coral Sarroca Nova van ser: No m’agraden els criticaires de Brahms, Panis Angelicus de Frank, Glòria de Vivaldi, Traviata de Verdi, Al·leluia de Haendel i Laudate Dominum de Mozart, algunes d’elles acompanyades amb el violí de Francesc Puche. Per altra banda Kyrie, Glòria, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei de la Missa de Butler, van anar a càrrec de la conjunció coral Riudebitlles i Terpsícore. Les obres ofertes pels músics solistes van ser Under the Chestnut-trees de Carman i Marxa turca de Mozart, interpretades al piano per les joves principiants Clara Catasús i Nàdia Orta, respectivament. I el plat fort dels solistes va anar a càrrec del music Francesc Puche al violí, amb les obres Passacaglia de Biber i Caprice de Saint Lubin, d’excel·lent execució. Un bon concert de música clàssica, en un marc immillorable, que convida a començar a desitjar la quarta edició del Klàssic Sarroca.
Marga Blanco 600 51 52 18
C/ Cases Noves, 11 08731 Sant Martí Sarroca margabm3@gmail.com Hores a convenir També visites a domicili
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 23
20/11/2013 11:29:51
50 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Fets i Gent
Lluïda inauguració del Casal Popular l’escletxa fosca
El passat dissabte 9 de novembre al local situat a la Rambla Catalunya 7-9, de Sant Martí Sarroca, va tenir lloc la inauguració del Casal Popular l' Escletxa Fosca i de la seu social d’ AM-CUP al municipi, amb una molt bona assistència de veïns del poble i dels municipis propers. Amb el nom de Casal Popular L’ Escletxa Fosca té el seu origen en el “fanzine” que editava l’antic Ateneu Popular Suïcidi Revolucionari que hi havia al poble i ara, com a relleu d’ aquest, s’obre aquest nou espai a Sant Martí. Un local polivalent, obert a la participació i a disposició de les persones compromeses pel municipi i pel teixit associatiu.
Els actes van començar al matí amb diferents tallers infantils.
El local té 130 m2 i compta amb una àmplia sala per a trobades, reunions i altres esdeveniments que permet una força cabuda de gent, així com diferents racons per a marxandatge, espai infantil, cartellera d’anuncis... inclòs un punt elevat que pot servir com enterimat. També disposa d’una altra dependència per a utilització com a despatx i/o magatzem, així com el corresponents serveis.
Tot seguit, es va celebrar un dinar, amb l’ assistència d’una seixantena de persones. Ja a la tarda, es van fer uns breus parlaments per inaugurar el Casal. Aquests, van consistir en una curta explicació de la història de l’esquerra independentista al poble i els motius pels quals ara s’aposta per aquest espai. A part, de ser la seu social de la CUP, per a que les regidores puguin atendre la ciutadania, es va explicar la intenció d’obrir les portes de bat a bat, per a que aquest espai polivalent esdevingui un autèntic Casal Popular.
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 24
20/11/2013 11:30:18
Fets i Gent
/ 51
Novembre 2013 - Núm. 291
La Guia Peñín 2014 qualifica 135 vins Penedès per damunt dels 90 punts La Guía Peñín 2014 ha qualificat per sobre dels 90 punts 135 dels 385 vins presentats pels cellers penedesencs al tast de selecció. La DO Penedès s’ha situat darrere el Priorat (133) pel que fa a nombre, però en canvi ha destacat amb 72 vins que ofereixen la millor relació qualitat-preu davant els 4 del Priorat que han obtingut aquest reconeixement. Argila 2009 BN gran reserva, de Mas Bertran, apareix entre els vins més destacats amb 93 punts. Les màximes puntuacions atorgades per la Guía Peñín 2014 als vins del Penedès són: Amb 95 punts: • Amb 95 punts: - SOT LEFRIEC 2007 D’ALEMANY I CORRIO ALEMANY I CORRIO - ADVENT SAMSÓ DULCE NATURAL 2010 RD HERETAT MONT-RUBÍ
Després dels parlaments, va tenir lloc el concert d' EINA en format acústic, on el seus components, l’Àlex i el Trashoo ven ferf vibrar als assistents amb les seves cançons i rememorant episòdics històrics dels Subversius, els Inadaptats, els Camarada Kalashnikov... Va ser un punt àlgid del dia, on un nodrit grup de persones van poder gaudir de la bona música i la bona companyonia. Per tal de finançar el lloguer del local s’han imprès unes octaves per a tot aquell qui vulgui col·laborar amb el Casal, amb l’aportació de 5€ mensuals.
També s’han editat per a la seva venda unes bosses i xapes estampades amb el nom de l’escletxa fosca. El Casal Popular l’ Escletxa Fosca, de moment, obrirà els divendres de 7 a 9 de la tarda i els dissabtes de 6 a 9 de la tarda.
• Amb 94 punts: - NUN VINYA DELS TAUS 2010 B CAL RASPALLET VITICULTORS - AVGVSTVS CHARDONNAY MAGNUM 2011 B CELLER AUGUSTUS FORUM - COLET NAVAZOS 2009 EXTRA BRUT XA COLET - GRAMONA GRA A GRA 2011 B GRAMONA - VI DE GLASS GEWÜRZTRAMINER 0,75 BC GRAMONA • Amb 93 Punts: - ALBET I NOYA RESERVA MARTI 2007 ALBET I NOYA - BELAT 2008 ALBET I NOYA - COLET NAVAZOS 2008 EXTRA BRUT RSV COLET - COLET NAVAZOS 2009 ESC COLET - COLET TRADICIONAL ESC COLET - ADVENT SUMOLL DULCE 2009 T HERETAT MONT-RUBÍ - JEAN LEON VINYA LA SCALA CS 2003 TGR JEAN LEON - ARGILA 2009 BN GRAN RESERVA MAS BERTRAN - JANÉ VENTURA SUMOLL 2011 NEGRE JANÉ VENTURA - JANÉ VENTURA MALVASIA DE SITGES 2012 B BARRICA JANÉ VENTURA - RESERVA REAL 2009 TGR MIGUEL TORRES - CLOS ANTONIA 2012 B NAVERAN - MAS IRENE 2009 T PARÉS BALTÀ
Av. Josep Anselm Clavé, 112 08731 Sant Martí Sarroca Tel. 635 294 802
291 - 18 a 21 i 46 a 51 Fets i Gents.indd 25
20/11/2013 11:30:36
52 /
Escudella...
Novembre 2013 - Núm. 291
ARA FA 50 ANYS Apropament a la vida rural Del diari de Joan Galimany Pera Novembre de 1963 Dia 1: Tarda a Sant Martí. Dia 2: A Vilafranca a ferrar el cavall del davant, carregar matèries (adob) i cobrar el vi de repremsat, 4.070 ptes. Plou molt. Dies 3 i 4: Trasbalsar el vi de les bótes. Al cine a Vilafranca, “Fedra”. Plantar enciams a la Rovira Roja. Dies 5 i 6: Està tot molt moll. Feines diverses. Dia 7: A les Cabanyes a comprar 2 mascles de conill. Dia 8: A arreglar la moto. Omplir 7 bocois de vi d’una tina venuts a 35 ptes. grau/carga, posat. Dia 9: Llaurar i rasclar oliveres de Roca de Vidal. Dia 10: Plovisca quasi tot el dia. Dia 11: Trasbalsar el vi de les tines. Al ball a Sant Martí. Dia 12: Comprar 100 maons dobles foradats, 100 ptes. i 70 maxembrats a 2,20 ptes./un. Dia 13: Portar la mare al dentista. Fer “carbonilla” a la moto. Dia 14: Fer “casilles” per conills (amb obra). Dia 15: Venda de 50 kg de cebes a 2 ptes./kg, 18 escaroles a 2,25 ptes. i 6 cols a 4 ptes. Dia 16: Cobro el vi venut. Portar la mare al dentista. Dia 17: Al futbol: Vilafranca 1, Sabadell 2. Dia 18: Sembrar camp i llaurar les oliveres a la Rovira Roja. Dies 19 i 20: Sembrar blat i civada al camp del costat pallissa. Dia 21: Sembrar blat “Florencio Aurora”. Dia 22: Sembrar blat i faves a Camp Rita. Dia 23: Sembrar faves i ordi. Comprar màquina d’afaitar (la primera elèctrica). Dia 24 Es troben morros d’ovella (fredolics). Dies 25 i 26: Sembrar ordi Tremesó al camp costat casa. Trobada amb el Via a Vilafranca “per la quadra”. (1) Dies 27 i 28: Sembrar ordi Pané a camp Pau del Déu. Dia 29: Sembrar racons d’ordi, civada, etc. Plou. 1.100 kg d’amoníac gastat per sembrar. Dia 30: Plou: Fer casilles i gavadals. Tarda a Vilafranca a comprar filat. (1): La família de la Masia, vivien abans del 1907, any en què es va construir la casa, a ca la Matilde, nom actual de la casa, situada al barri de Montjuïc, terme de Font-rubí, molt a prop de la urbanització ara anomenada Can Castellví. Un grup de gent de Font-rubí, tenien llogat un local bastant gran a la plaça del Firal de Vilafranca, en el qual podien deixar els animals dins, fins i tot el carro si no era un dissabte (dia de mercat). També hi havia un apartat amb una taula gran i un foc a terra, on es podia esmorzar, fer foc per escalfar-se o coure alguna cosa a la brasa. Al darrere hi havia una zona enjardinada amb un pou, on es treien galledes d’aigua per abeurar els animals. El Via, volia dir el propietari de Cal Via de l’Avellà (Josep Bertran). Suposem que ells dos van anar a parlar amb la propietat per renovar el contracte. Aquest local el tenien llogat ja feia molts anys i també servia per deixar-hi les bicicletes i més tard les motos. A primers anys dels 70, amb la ràpida desaparició dels carros, el local es va llogar o vendre i adaptar per a un taller mecànic. Per fora l’edifici encara està igual. Al costat hi havia un local similar on vivia una gran família de gitanos. D’aquest tipus de locals per deixar els animals, a Vilafranca n’hi havia diversos, en especial per usar-los els dies de mercat. En lletra cursiva i entre parèntesi, aclariments per fer comprensible el text
SANT MARTÍ 25 ANYS ENRERE Novembre de 1988. En aquell “El Martinet” del mes de novembre de 1988, corresponent al número 17 de la III Època hi destacava la portada, amb una foto dels anys seixanta del Castell. Just aquell 1988 es complien 25 anys de l’inici de la seva reconstrucció i el butlletí li dedicava la seva portada. A “El Caliu” les entitats ens explicaven novament les seves activitats, acords i també queixes. A l’Ajuntament els dos partits que tenien representació, PSC i CiU, arribaren a un acord de govern per tal d’agilitzar temes importants en el funcionament del consistori i en obres com les de les antigues escoles. La Coral Sarroca Nova havia portat a terme una excursió a principis de setembre per tal de fer cultura i turisme a la vegada. Van visitar Astúries i Cantàbria i al mateix temps organitzaren cantades al seu pas. La Bleda celebrava la seva Festa del Most durant el cap de setmana del 19 i 20 de novembre, amb els actes típics de la sardinada, ball, etc. Durant aquell mes de novembre se celebraren els principals actes d’aniversari de la reconstrucció del Castell, amb diverses conferències, exhibicions, danses, balls populars, sardanes i com a acte més rellevant, la presència del llavors president de la Generalitat, en Jordi Pujol i Soley. La Confraria del Cava de Sant Sadurní organitzà un sopar gastronòmic a les Caves Rovellats, per tal de nomenar 7 confrares d’honor, que van ser els xefs del sopar. A l’acte hi assistiren 210 convidats, entre els qual destacaven en Jaime de Mora y Aragón, Nina Ferrer, etc. “L’Avui parlem” anava dedicat íntegrament a la història de la reconstrucció del Castell, amb fotos des del seu estat a principis de segle fins llavors. La secció “Fent país” tornava després d’una pausa de tres mesos, amb la publicació de fragments de l’obra d’en Josep Armengou Justificant Catalunya. En concret ens parlava de la nació catalana i la seva relació històrica. En Pius i en Paus “retrataven” als martinencs amb el seu espai “Recull de Cafè”, amb comentaris al voltant de les obres d’urbanització dels carrers de Sant Martí, de la candidatura de Barcelona’92, les festes de celebració de la reconstrucció del Castell, etc.
ESCACS
Per Francesc Forcada
Blanques juguen i guanyen Les negres acaben de moure la seva dama a C5 amb la idea de canviar dames i treure pressió al seu enroc. Massa tard, no hi haurà canvi de dames i si ball de bastons.... La dama blanca comença el ball. Mat en 3 jugades. Com?
Solució:
291 - 52 I 53 Escudella.indd 56
20/11/2013 11:31:56
/ 53
...i Carn d’Olla Juny de 1987
Novembre 2013 - Núm. 291
EL TEMPS
REFRANYS POPULARS
TEMPERATURA
PLUJA
De l’1 al 31/10/2013 Màxima 4/10: Total 31 dies: Mitjana octubre:
12’7 l. 13,3l. 0,4 l/dia.
EL SOL
Màxima 2/10: Mínima 31/10: Mitjana octubre:
30’8º 5,6º 17’5º
LA LLUNA
Del 23 de novembre al 21 de desembre ANY 2013 EL SOL
LA LLUNA
23/11 25/11 30/11 1/12 5/12 10/12 15/12 20/12 21/12
Plena Minvant Nova Creixent Plena
de 6h 49’ a 16h 26’ de 6h 51’ a 16h 25’ de 6h 56’ a 16h 23’ de 6h 57’ a 16h 23’ de 7h 01’ a 16h 22’ de 7h 06’ a 16h 22’ de 7h 10’ a 16h 23’ de 7h 13’ a 16h 25’ de 7h 14’ a 16h 25’
Fins al 24/11 del 25/11 al 2/12 del 3/12 al 8/12 del 9/12 al 16/12 del 17/12 al 24/12
Del calendari -Sant Sadurní, el fred gros ja és aquí. -Per Sant Andreu, pluja, neu o fred molt breu. -Per Sant Martí, enceta la bóta de vi. De bèsties i animals -Qui es burla del burro, aquell el compra. -No et fiïs del matxo guit ni de qui dormi de dia i corri de nit. -Si t’alabes seràs ruc, i si t’amagues, poruc. Consells i advertiments als pagesos -No deixis per a demà el que puguis fer avui. -Cap bruixa s’atura on hi ha ferradura. -A fibló d’abella, cera d’ovella. Del mar -Ventada de llevant, tothom al cel guaitant; ventada de ponent, el capità content. -Quan el mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes. -Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes... Supersticions i preocupacions del poble -Les carbasses, si se senyalen, es moren. -Tallar les ungles en dilluns, escurça la vista. -Qui beu a galet amb un llum encès a l’altra mà, es beu l’enteniment. Recull extret del llibre “Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars”. Biblioteca Popular catalana -Vell i nou-. Ed. Milà, Barcelona, Obra núm. 3.
(Les hores corresponen a l’horari solar Temps Universal, TU. Cal sumar-hi una hora més a causa de la diferència entre l’horari oficial i l’horari del Sol, TU+1 hora)
L’Alt Penedès pateix l’octubre més càlid dels darrers anys, amb temperatures 3 graus per sobre de la mitjana habitual
Propera sortida d’
Butlletí número 292 Dissabte 21 de desembre de 2013
Que les temperatures d’aquests darrers dies no són les normals per l’alçada de l’any en què ens trobem sembla clar per tothom. Amb les xifres a la mà, el responsable del Servei Meteorològic de Catalunya a l’Alt Penedès, Josep Gol, ha explicat que fins i tot es podria parlar d’un rècord de temperatures altes a l’octubre, amb una tardor que estaria uns 3 graus per sobre de la mitjana. El mes passat la mitjana ha ratllat els 20 graus; però els 10 primers dies de novembre la temperatura ha estat de mitjana de prop de 17 graus, quatre per sobre de l’habitual. D’altra banda, Gol apunta també que portem un període molt sec aquesta tardor. Remarca que si no hi ha pluges importants aviat, podem tenir un hivern molt fred. De fet, el responsable del Servei Meteorològic de Catalunya a la comarca ha recordat que des del maig pràcticament que no plou, i que per tant al Penedès el terreny està molt sec. Com a exemple ha comparat el mes d’octubre de 2012, amb 133 litres recollits; amb l’octubre d’aquest 2013, en què la pluja ha estat de 19 litres. Aquest cap de setmana s’han anunciat algunes pluges, que caldrà veure si tenen continuïtat i ajuden a regularitzar aquesta situació. Extret del web Penedès TV
291 - 52 I 53 Escudella.indd 57
20/11/2013 11:32:24
54 /
Novembre 2013 - Núm. 291
Els acudits d’en Pañella
El Anselm Clavé, 82 B - Telèfon 93 899 02 05 Sant Martí Sarroca
291 - 54 Acudit.indd 52
20/11/2013 11:31:21
La Cuineta rostisseria
Menú boletaire Primers Plats:
cAN rAFA
Pebrots del piquillo farcits amb bolets Pastís tebi de bolets Amanida tèbia de bolets
Av. Anselm Clavé, núm. 17 - 19, local 2 (La Cuineta) Tel. 93 899 02 69 - SANT MARTÍ SARROCA
Segons plats:
Carns Garrí de 4 a 5 kg.......................................................90 € Cabrit de 4 a 5 kg....................................................120 € Cuixa de xai...............................................................65 € Capó farcit.................................................................65 € Espatlla de xai...........................................................25 € Braó.........................................................................8,50€ Rodó de vedella ....................................................8,50 € Filet de porc amb salsa..........................................8,50 € Peix fresc Sarsuela....................................................................15 € Lluç a la basca..........................................................10 € Rap a la riojana.........................................................10 € Calamars farcits de gambes......................................10 €
Botifarra esparracada amb rovellons Calamars saltats amb bolets Platillo de xai amb llenegues Postres de la casa acompanyades de petits fours i mistela Vi recomanat (1/2) ampolla per persona. Pa, aigua i cafè Preu: 18 € Iva Inclòs
La nostra cuina us espera!!!
A més de tots els plats especials, també se serviran els plats de sempre. Tots per encàrrec amb una setmana d’antelació.
Restaurant Sant Jordi Ca la Katy Ctra.Vilafranca a Pontons, Km. 8 08731 Sant Martí Sarroca Tel: 938991326
BON NADAL I FELIÇ ANY NOU NADAL DIA 25 OBERT. ELS AGRAÏM LA SEVA CONFIANÇA EN TRIAR ELS NOSTRES PLATS
Segueix-nos al Facebook: sant jordi ca la katy
Tel. 93 892 64 59 · NOVA UBICACIÓ: Rambla Sant Francesc, 15 · Vilafranca del Penedès
559€
elmartinet@elmartinet.cat www.elmartinet.cat
NOVEMBRE 2013
III ÈPOCA
Bucòlic paratge martinenc ÈXIT: 3a Cursarroca CORAL: 3r Klàssic Sarroca CASAL POPULAR: L’Escletxa fosca CLUB VÒLEI: nova junta ENTREVISTA: Pep Soler IMATGES: Festa Major Petita BROSSA: Reciclatge sota mínims GOVERN MUNICIPAL: Ple ordinari d’octubre LA MARATÓ DE TV3: Caminada solidària Dedica una cançó Marxa de torxes SOLIDARITAT: Marxa dels drets socials Filipines US OBSEQUIEM AMB UN LLIBRE: “Joan Coromines, una vida de llegenda”
NÚM. 291