Science Kids Grup 4 1ESO A 18/19

ISSUE 7 | JANUARY 2019

Science kids

QUINS ÉS L'ORIGEN DE L'UNIVERS?

Quines teories sobre l'origen de l'univers s'han elaborat al llarg de la història?

REGAL: PUZLE CONNECTA'T

EL GPS I L'ORIENTACIÓ ELS SATÈL·LITS Què són? Quins tipus hi ha? Per què serveixen?

SER ASTRONAUTA NO ET PERDIS

El vídeo dels equinoccis i els solsticis

Com afecte els viatges a l'espai els astronautes?

Nosaltres , la

REDACCIÓ

NO US PODEU PERDRE...

QUIN ÉS L'ORIGEN DE L'UNIVERS? Quina és la teoria més raonable per aquest fet?

GALÀXIES Un poster per saber ple de coses sobre les galàxies.

CARTES DE L'UNIVERS Un joc per jugar quan volgueu i a més a més aprenent curiositats dels planetes que ens envolten.

ELS MAPES Un article per aprendre a interpretar, a utilitzar i visualitzar

EL GPS Aquesta eina ens permet fer moltes coses que anys abans no podíem fer però, com funciona?

PUZLE CÒSMIC El nostre puzle és un puzle mai no vist per ningú. És un puzle creat per Martina Creixell, Fatima Kaili, Marc Galimany, Ruth Campos i Oriol Sanchez. Té 35 peçes. És bastant difícil i entreten molt!.

REGAL REVISTA

Connecta Un joc educatiu i interactiu per aprendre els planetes del sistema solar

Inclòs en aquest exemplar

Quin és l'origen de l'univers?

Al llarg del temps hi ha hagut diferents científics i astrònoms que han intentat explicar la creació de l’univers, elaborant diferents teories molt desiguals, des que ho havia creat déu fins que l’univers era estàtic.

Durant el segle XX la majoria de científics creien que l’univers era estàtic. És a dir, que ni s’expandia ni es contreia. Era, doncs, un univers sempre igual de gran, per això ningú es preguntava quan havia nascut, o si algun cop moriria, fins i tot Albert Einstein ho defensava. Però un temps després, un astrònom nord-americà, Edwin Hubble, va aportar proves evidents sobre l’expansió de l’univers. Això va canviar l'opinió sobre la teoria que l’univers era estàtic, ja que no tenia sentit. Edwin Hubble va començar a parlar sobre una gran explosió que va donar pas a l’univers, ara aquesta teoria és coneguda com Big Bang.

El Big Bang es basa en que abans l'univers estava concentrat en un sol punt. Al explotar es va crear la matèria i l'antimatèria totalment contradictòries. Un cop hi havia més matèria es van començar a ajuntar entre si, creant tot el que ara ens envolta, galàxies, estrelles, planetes cometes... I moltes més coses impressionants que formant el nostre univers.

El CERN (El seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire o Organització Europea per a la Recerca Nuclear en català) és una institució de recerca internacional en física de partícules. Estan intentant reproduir la creació de l’univers amb l’ajuda d’un accelerador de partícules, també està intentant crear l’antimatèria que actualment no existeix. Perquè si en el Big Bang hi havia matèria i antimatèria, on ha anat a parar aquesta l’antimatèria? Ni tan sols els científics ho saben, continua sent un misteri.

Totes aquestes teories, han sigut per respondre una mateixa pregunta que tothom s’ha preguntat en un moment donat, com es va crear l’univers? Des del mateix Albert Einstein s’ho ha preguntat, perquè és l’origen de tot el que ens envolta, fins i tot nosaltres mateixos.

Webgrafia: 100 sobre l'univers El CERN La problemàtica de l'origen de l'univers

Institut Pla Marcell

1

Les galàxies

Una galàxia és un conjunt de gas, pols i milers de milons d’estrellas i els seus sistemes solars.

3

5

7

2

A la via lactea té 13.200 millons 3 de anys i un diámetre de 100.000 anys llum.

D'aquí 40.000.000 d'anys la via làctea s'ajuntarà amb l'Andrómeda, una altre Galàxia.

Hi ha una galàxia que s'assembla tant a la Via Làctia que li diuen la bessona

Hi ha contades unes 200 mil milions de galaxies cadascuna d'elles amb una mitjana de 100 mil milions d’estrelles .

4

6

La via lactea es mou a la seva òrbitra a una velocitat de 965.00 km/h

La Via Làctea té forma d'espiral, i té 100.00.000 milions de planetes a l'interior.

Els tres tipus de galàxies més extesses son: Galàxia espiral És una galaxia en forma d’espiral majoritàriament formada per d’estrelles i pols interestelar.

Galàxia el·líptica

Poden variar molt en tamany, lluminositat i massa. Desde lluny semblen una estrella gegant, estan formades per moltes estrelles velles.

Galàxia irregular

Són les galàxies que no encaixen en cap de les altres classificacions, ja que la seva forma és irregular.

Estan formades per: Planetes

Pols interestelar

Forat negre

Gas

Estrelles

Nebulosas

Hi han més tipus de galàxies com:

Què són les galàxies satèl·lit?

Una galàxia satèl·lit és un grup de estrelles petit que orbita a altres galàxies més grans.

D'ón venen totes les galàxies?

Quan l'univers va començar,no hi havia res, després quan eraita a altres galàxies més gr calent van aparèixer, petites partícules barrejades amb llum i energia .

UNIVERS

Video

Les estacions, equinoccis i solsticis Algú mai s'ha preguntat què és un equinocci?

O les estacions de l'any? D'on provenen? Com es formen les estacions? I els solsticis? Per què fa més calor a l'estiu?, o més fred a l'hivern?

Si voleu descobrir aquests enigmes, no us podeu perdre aquest vídeo, on s'explica tot això i molt més. Com per exemple: el moviment de translació que fa la terra, com gira, i com afecten les estacions, etc.

Gràcies al moviment de translació tenim les estacions

03

MARTINA, ORIOL, MARC, RUTH I FATIMA

MESURES PLANETES TOTES LES MESURES EN ESCALA 1:50 Els alumnes de 1rESO vam fer un experiment per veure les mesures a escala de l’Univers.

Els materials que vam fer servir per fer aquest experiment van ser: 18 fills que mesuraven 1 metre just.Per fer-ho van fer proporcions i vam decidir que el sol mesurava 1,5 metres, a partir d'alla vam fer les distàncies i el diàmetre de la Terra, Venus i Mercuri. Tots el planetes es van mesurar a proporció d’un Sol de 1,5 cm de diàmetre.

Vam fer 3 planetes: Mercuri, Venus i Terra .

Del Sol al planeta Mercuri són 58 metres en escala.

Del Mercuri a Venus són 58 metres en escala.

I de Venus al planeta Terra són 46 metres en escala.

Als estudiants els va costar bastant fer-lo perquè aquell dia va fer molt vent, però no ens va impedir fer aquest experiment.

A tots el alumnes els va agradar molt, perquè va ser una activitat molt divertida i vam aprendre molt!

EL JOC

CARTES DE L’ÚNIVERS MATERIALS 20 cartes.

NÚMERO DE PARTICIPANTS 2-4 persones.

FUNCIONAMENT Primer heu de repartir totes les cartes que teniu, a tots els participants de manera que tothom tingui el mateix número de cartes.

Quan hagueu repartit les cartes, el jugador més petitmd'edat ha de dir una característica dels planetes (distància al sol, diàmetre, satèl·lits, rotació complerta sobre el seu eix, duració d’un any, temperatura mitjana de la superfície) els altres heu de decidir quina carta voleu tirar i tots a la vegada la gireu, per fer-ho dieu 1-2-3.

A continuació, mireu les cartes que heu tirat i comproveu, qui ha guanyat aquesta ronda que és, qui tingui el nombre més gran de la característica que abans heu decidit.

Qui hagi guanyat la ronda, s'ha d'emportar totes les cartes que hagiu tirat en aquesta ronda, en cas d’empat les repartiu, i si són impars les que sobrin las deixeu apartades a un costat i qui guanyi la següent ronda se les emportarà, en cas que torni a passar el mateix feu igual, les repartiu i les deixeu per las següent ronda .

El joc s’acabarà quan algú tingui totes i cada una de les cartes i perd qui se li hagin acabat totes les seves cartes.

ARTICLE

Els satèl·lits artificials El GPS, algunes trucades i moltes més

Per tenir energia per orbitar anys porten

coses es poden fer gràcies a un invent, els

incorporats unes plaques solars, que els hi

satèl·lits artificials. Sense ells moltes coses

donen energia contínuament.

que fem en el nostre dia a dia no les podríem fer. Però, què són exactament?

Van néixer durant la guerra freda entre Estats Units i la unió Soviètica. Els dos

Un satèl·lit artificial és una màquina que

volien envia un satèl·lit a l’òrbita de la terra,

s’envia a l’espai a l’òrbita de la Terra i va

però la unió soviètica es va adelantar. A la

orbitant en ella. Cada satèl·lit és diferent

tardor de 1957 els russos van enviar un

depèn de la feina a la que estigui destinat.

satèl·lit a òrbita de la terra, el primer. Es

Si és un satèl·lit de comunicació tindrà

deia Sputnik que vol dir satèl·lit en rus. Al 31

diferents antenes de recepció i transmissió.

de gener del any segünt els americans que

Si és de meteorologia tindrà una càmera.

també volien fer avenços a l’era especial

Però a part d’aquests hi han molts més

van enviar un altre satèl·lit anomenat

satèl·lits, de navegació, astronòmics, de

Explorer.

reconeixament...

Abans d'això els russos que volien enviar un segon satèl·lit el 3 de novembre de 1957 van llançar un segon Sputnik anomenat Sputinik 2 que va aconseguir posar un animal a l’òrbita per primer cop a l’història, la Laika.

A partir d’allà van començar a posar satèl·lits en òrbita per diferents utilitats. A el 1960 van enviar el primer satèl·lit de comunicacions i dos anys després el de comunicacions actives.

Actualment hi han uns 1000 satèl·ŀits a l'òrbita de la terra, molts d’aquests ja són brossa especial. Però els que no ho són ens fan el dia a dia més fàcil.

Tipus de satèl·lits Armes antisatèl·lis o satèl·lits assesins

Satèl·lits de navegació

Són satèl·lits dissenyats per destruir satèl·lits enemics i altres armes orbitals i objectius. Alguns estan armats amb projectils, o altres armes.

Són els satèl·lits que fan que el GPS funcioni, per això poden saber la posició exacte d'un receptor de la terra

Satèl·lits de comunicacions,

Satèl·lits astronòmics

S'utilitzen per realitzar telecomunicació.

Satèl·lits de reconeixament o satèl·lits espies

Són satèl·lits d'observació o comunicacions utilitzats per militars o organitzacions d'intel·ligència.

Són satèl·lits que s'utilitzen en la observació de planetes, galàxies i altres objectes astronòmics.

Satèl·lits meteorològics,

Són satèl·lits utilitzats principalment per a saber el temps atmosfèric i el clima de la Terra.

Satèl·lits miniaturitzats o nanosatèl·lits

Es característiquen per les seves dimensions i el seu pes reduïts.

Satèl·lits d'energia solar

Són una proposta per a satèl·lits en òrbita excèntrica que enviïn l'energia solar recollida fins antenes a la Terra com una font d'alimentació.

Brossa espacial que hi havia a l'any...

E X P L O R E

|

B A R C E L O N A

E D I T I O N

Mapes i orientació Un mapa és la representació feta a escala d'una àrea de la terra, que permet saber la situació, distribució i relacions entre llocs i fets geogràfics o històrics. Els mapes s'utilitzen per a moltes coses; sobre tot per orientar-nos, ordenar i organitzar el territori, estudiar desastres mediambientals, conèixer l'entorn que ens envolta, etc.

MANERES D’ORIENTAR-TE TANT DE DIA COM DE NIT De dia, si fa sol, ens podem orientar amb l'ajuda d'un rellotge de busques. El primer que hem de fer és posar el rellotge a l'hora solar. Si som a la tardor o a l'hivern, caldrà que endarrerim una hora, i si som a la primavera o a l'estiu, l'haurem de retardar dues hores. Un cop fet això, hem d'orientar la busca petita cap al sol.

Aleshores, la bisectriu que passa pel mig de l'angle que formen les dues busques ens assenyala el sud.

De nit, podem identificar el nord per mitjà de l'estel polar, l'únic que veiem sempre al mateix lloc.

Des del segle XII la gent s’orienta utilitzant la brúixola.

Una brúixola senzilla consta d'una agulla imantada que pot girar lliurement sobre un suport vertical fixat en el centre d'un cercle graduat i dividit en 360º. En el cercle hi ha marcats els punts cardinals. La punta imantada sempre assenyala el nord. D’aquesta manera es poden saber els punts cardilas

19

Els mapes Un mapa és una representació de una àrea de una superficie, vista des de dalt. Això ens permet veure la situació, distribució, relacions entre llocs, fets geogràfics i històrics. Ens permeten orientar-nos, ordenar, organitzar el territori, estudiar els desastres mediambientals, conèixer el nostre entorn…

Títol Diu el tema representat

Rosa dels vents Orienta el mapa

Coordenades geogràfiques Són línies imaginaries per saber una posició concreta.Hi han dos línies, els meridians(línies que

·

formen semicercles) i els paral lels (circumferències Els mapes són plans i com que la terra és rodona no és possible representar la superficie de la terra sense que es fessin disturcions. Per això els cartògrafs van fer les projeccions cartògrafiques que transfereixen

perpendiculars els meridians)

Llegenda Ens permet saber el significat dels símbols i colors del mapa.

la informació geogràfica del globu terrestre al pla amb la menor deformació possible

Escala Mostra la relació entre el mapa i la realitat.

Els principals elements dels mapes són:

Rotulació Ensenya de manera jerarquizada els llocs i les coses més destecats amb el tamany, el color i el tipus de lletra.

La representació de la superfície es1 9 fa amb diferents colors el seu objectiu es comunicar de manera clara i gràfica la informació, sempre son els mateixos:

Color negre Tots els topònims.

Color vermell Per carreteres, autovies i nuclis de població.

Color blau Tot el que està relacionat amb la hidrografia

Color verd Sùtilitza per el relleu pla i per les zones de bosc, cultius...

Les escales son la proporció entre la realitat d’un territori i la dimensió del mapa.

N'hi ha de dos tipus:

Escala numèrica És amb fraccions, el numerador representa l’unitat del mapa i el denominador la realitat.

Escala gràfica És un segment recte subdividit en parts iguals a ón sindica en cifras la distància real que recorres. a una distancia determinada al mapa.

Els principals elements dels mapes són:

GPS

El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS, és un sistema

de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.

A continuació, parlarem de un

Gràcies a l'avenç de les tecnologies

navegador GPS pel cotxe una de les

per satèl·lit, la localització,

grans paradoxes de la vida urbana

l'orientació i la visualització dels

actual és la multiplicació dels

mapes i de les fotografies aèries

navegadors GPS en relació amb

resulten molt més fàcils i ràpides avui

l'ecosistema anterior dels clàssics

dia que no pas fa vint anys. Entre els

de carrer, aquells llibres de mapes

recursos d'ús més habitual cal

que obraven en mans de tots els

destacar el GPS i els llocs web

taxistes espanyols.

cartogràfics

Avui en dia es pot trobar un GPS en gairebé tots els dispositius, per exemple el mòbil: la tecnologia GPS i la telefonía mòbil s'uneixen per oferir als usuaris informació geolocalitzada, guies de viatge i rutes recomanades.

GEOCACHING La natura és un lloc que cal cuidar, admirar, gaudir i també ens podem divertir ocultant i buscant "tresors". És la proposta del "geocaching" o geocerca, un joc que utilitza la tecnologia GPS i amb milions de seguidors a tot el món. A continuació us explicarem qué és el geocaching, com s'hi juga i les paraules clau que cal saber.

Atrapar geogràficament".

JUGA AQUESTS JOCS DIVERTITS SOBRE L'UNIVERS I ELS SEUS MISTERIS

ESCAPA DEL ABERINT DE L'UNIVERS El joc de la Ruth i la Fatima és sobre un astronauta que es perd en un laberint i tu has de trobar el codi per poder sortir.

https://scratch.mit.edu/projects/280610271/

ASTONAUTA A LA LLUNA

El joc del Marc i l'Oriol has d'aconseguir que l'astronauta no toqui el terra de la lluna.

https://scratch.mit.edu/projects/281909544/

CAÇA L'EXTRATERRESTRE

En el joc de la Martina has d'atrapar l'extraterrestre abans que no es mogui.

https://scratch.mit.edu/projects/279667043/

QUINS EFECTES TENEN ELS VIATGES ESPACIALS ALS ASTRONAUTES REPORTATGE Molts astronautas que van a l'espai tornen amb diferents parts del cos perjudicades per exemple: - Un augment general d’1 ºC en la temperatura corporal.

Concretament 38 ºC en repòs i 40 després d'exercici fìsic.

- És canvia l’ADN un dels mecanisme que inactiva i activa gens.

La gran aventura d’ampliar els nostres viatges a l’espai exterior, arribar a altres planetes i viure-hi durant llarg temps són, sens dubte, desafiaments replets de barreres a superar.

En un principi, les principals limitacions que ens vénen al cap solen ser les associades als coets espacials i la seua relativa baixa velocitat respecte a les grans distàncies que cal recórrer.

No obstant això, hi ha molts altres inconvenients que no són tan evidents a simple vista. Entre ells: el fet que viure a l’espai afecta de forma permanent o temporal el funcionament del ser humà.

Encara que fa ja quasi seixanta anys des que el primer humà, Iuri Gagarin, isquera a l’espai i alguns astronautes hagen arribat a viure entre un i dos anys a l’Estació Espacial Internacional,

la veritat és que encara no coneixem moltes coses sobre què és el que passa en el cos humà vivint allí dalt.

D’una banda, és complicat examinar la gran varietat de processos i elements presents al cos humà en una mostra tan reduïda de persones com són els astronautes. D’altra banda, molts canvis són subtils. O bé no són observables a simple vista o no apareixen fins que l’estada a l’espai siga considerablement llarga per a apreciar-los.

T'agradaria ser astronauta? Visita aquesta web: https://www.esa.int/kids/es/

Professora: Eli Ruiz i Gemma Cònsol Matèria: Espai de projectes EXPLORANT L'ESPAI

em-xiegell

sdiK ecneicS

91-81 SRUC

Science Kids