Informatiu del Baix Llobregat i L’Hospitalet
Millora la biodiversitat dels espais naturals de la comarca i augmenta el seu ús ciutadà
Persones amb bicicleta pel riu Llobregat el passat cap de setmana (Fotografia: Cristina Diestro • Pàg. 4)
L’Hospitalet s’omple d’activitats per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat Pàg. 8
La multinacional Roca crearà un ecobarri entre Viladecans i Gavà que comptarà amb 2.700 habitatges Pàg. 10
28 de març de 2025 N. 1315
www.elfar.cat
elfar@elfar.info
Propera edició: 25 d’abril de 2025
La Diputació impulsarà la modernització dels polígons industrials
L’Ajuntament d’Esplugues invertirà 22,4 milions en l’Auditori Carme Chacón
Fotografia: Ajuntament d’Esplugues • Pàg. 11
Sant Joan Despí va registrar un descens del 2,7% dels fets delictius en l’últim any Pàg. 12
Sant Boi destina 6,4 milions per continuar amb la regeneració de les principals artèries viàries Pàg. 13
Fotografia: Cristina Diestro • Pàg. 6
Editorial
Compromís amb el patrimoni natural
Les platges metropolitanes, els parcs, les zones agràries i els espais fluvials configuren avui dia una potent infraestructura verda, d’enorme valor tant ambiental com social. Aquest fet és possible gràcies, sobretot, a la tasca de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que continua amb la seva estratègia de consolidar aquest important ecosistema, beneficiós tant per a la ciutadania com per a les espècies de flora i fauna que hi habiten.
El riu Llobregat, un dels principals eixos vertebradors de la metròpolis, és el millor exemple de l’ambiciosa aposta de l’organisme supramunicipal per posar en valor els recursos naturals del territori.
Durant molts anys, el Llobregat va ser un riu ecològicament i paisatgísticament degradat. L’expansió de Barcelona i la seva àrea metropolitana va propiciar l’establiment d’un gran nombre de fàbriques i colònies industrials. A més, les principals infraestructures de la comarca, com l’A-2, l’AP-7, les vies del tren o l’AVE, van contribuir al fet que el riu quedés desplaçat com a espai d’oci ciutadà, fent que molts municipis li donessin l’esquena.
A poc a poc, van quedar enrere aquells temps en què el territori i els seus habitants organitzaven el seu dia a dia al voltant del riu. El Llobregat es va convertir, inevitablement, en un espectador d’excepció davant l’avenç imparable del progrés, pagant un preu alt: una zona sobreexplotada que es va convertir en el pati del darrere de les poblacions que travessava.
L’any 2006, fa gairebé dues dècades, es va començar a posar fre a la degradació que sofria el símbol per excel lència del Baix Llobregat, amb més de 170 quilòmetres de recorregut. Es van iniciar els treballs de dignificació des de Martorell fins a la seva desembocadura al Prat, amb actuacions com la regeneració dels marges; l’habilitació de camins; la replantació de flora i arbres autòc-
tons; la recuperació d’aiguamolls, la creació de parcs fluvials o la construcció de guals inundables. Aquestes intervencions han permès que la ribera del riu torni a ser un espai de lleure i de trobada ciutadana, com ja ho havia estat antigament, contribuint també a millorar la comunicació entre els municipis situats a una banda i l’altra del riu.
Definitivament, el gran deute que teníem amb el nostre riu s’està saldant. Totes les actuacions dutes a terme en els darrers anys han aconseguit reconciliar la ciutadania amb el Llobregat, que ha passat de ser una zona gairebé oblidada a convertir-se en un dels principals valors naturals del territori.
De fet, segons un estudi recent, el riu rep prop de 2,5 milions de visites anuals, sent un dels espais més concorreguts de la metròpolis. Centenars de persones passegen per la seva ribera, fan esport o hi circulen amb bicicleta.
La majoria percep el riu com un espai quotidià i el visita entre dues i tres vegades per setmana. Tots ells són conscients del gran valor social i paisatgístic que el Llobregat aporta a la comarca i del seu paper fonamental en la millora de la qualitat de vida.
A més, cal destacar la recuperació del seu valor ecològic. Segons un estudi encarregat per l’AMB per analitzar la biodiversitat, s’han detectat 2.500 espècies diferents, 336 de les quals són protegides, representant un 30% del total. Això demostra que la salut de l’ecosistema ha millorat significativament i que el Llobregat s’ha convertit en un refugi de diversitat biològica.
Les dades corroboren que tots aquests anys de treball constant per a dignificar l’espai fluvial han donat els seus fruits, tant ambientalment com socialment. Avui dia, el riu és un lloc acollidor, no només per a les persones, sinó també per a la flora i la fauna, demostrant que la preservació del medi ambient i l’ús social són totalment compatibles.
Edita: Premsa i Comunicació del Baix Llobregat S.A.
LLUÏSA MORET
Presidenta de la Diputació de Barcelona
Millorem la vida de tothom
El municipalisme no para. Els governs dels nostres pobles i ciutats treballen al màxim per millorar la vida de tothom. I ho fan amb el suport de la Diputació de Barcelona, que aporta recursos i programes per enfortir l’acció municipal. En aquest sentit, recentment hem impulsat tres iniciatives destacades.
En primer lloc, hem adjudicat nous ajuts del Programa Sectorial de Millora de Polígons Industrials, dotat amb 38 milions d’euros, per modernitzar aquests recintes vitals per al desenvolupament econòmic local. Quinze d’aquests ajuts són per al Baix Llobregat i l’Hospitalet.
També hem aprovat un fons de prestació per impulsar plans locals d’ocupació, dotat amb
40 milions d’euros, amb l’objectiu d’afavorir que persones en situació d’atur, sobretot per raons d’edat, de gènere, de salut o d’atur de llarga durada, puguin accedir més fàcilment a un lloc de treball.
I destaco igualment l’ampliació de 25 milions d’euros en el pressupost del programa de transició energètica local Renovables 2030, que en tres anys ha impulsat 682 projectes d’energies renovables i eficiència energètica a tota la província, amb un total de 177 milions d’euros en inversions directes als municipis (27,7 milions al Baix Llobregat).
En total són 103 milions d’euros al servei de les persones, del desenvolupament local i de la sostenibilitat del territori.
RAMON TORRA
Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Redacció, administració i publicitat: Antoni Alcalá Galiano, 43 · 08940 Cornellà. Tel. 93 474 57 07 e-mail: elfar@elfar.info · Web: www.elfar.cat
Directora: María José Espinosa
Redacció: Mari Carmen Gallego
Maquetació i disseny: Imma Mambrillas
Departament de Publicitat: Orencio Alamillos
Fotogra a: Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Ajuntaments, AMB, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya
Impressió: Imprintsa
Dipòsit Legal: B-27.254-86
Infraestructura
blava
metropolitana
Les actuacions i intervencions en el medi natural de l’àrea metropolitana de Barcelona no s’aturen. L’AMB treballa intensament els 365 dies de l’any per millorar i transformar aquests espais oberts d’importància vital per la qualitat ambiental i l’ús lúdic que en fan els ciutadans. Dos d’aquests espais són el riu Llobregat i els parcs metropolitans, que requereixen una conservació constant i específica per compatibilitzar-ne la preservació ecològica i l’ús social. En l’àmbit del riu Llobregat, que anualment rep 2,5 milions de visites, estem executant dues noves obres per millorar l’espai fluvial a Sant Joan Despí i al Papiol per millorar l’espai fluvial, dins del Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) de l’AMB. Es tracta de
al camí del riu i al camí de la Moixeta al terme municipal de Sant Joan Despí, i d’un altre tram de camí del riu al Papiol. Aquestes actuacions estaran enllestides cap a l’estiu i els usuaris podran gaudir-ne aprofitant el bon temps.
D’altra banda, aquest hivern hem posat en marxa la renovació i el buidatge dels llacs dels principals parcs metropolitans. Aquests llacs tenen una funció vital per al manteniment de la fauna autòctona i per a la reducció de l’efecte illa de calor, ja que la presència de les làmines d’aigua ajuda a disminuir la temperatura dels espais verds. Des de l’AMB us volem convidar a conèixer aquestes millores i a gaudir d’aquests espais, que són clau per a la qualitat de vida dels nostres municipis.
millores
Societat
La infraestructura verda metropolitana consolida els seus valors socioambientals
L’AMB ha iniciat dues noves actuacions de millora a l’espai fluvial del Llobregat i també està renovant els llacs de grans dimensions d’alguns parcs, com el de Can Vidalet i Torreblanca
MARÍA JOSÉ ESPINOSA
La major part de la metròpolis està constituïda per espais de gran valor ambiental i social, com les platges, els parcs o les zones fluvials. Junts configuren la infraestructura verda metropolitana, d’una important riquesa ecològica i paisatgística, i amb múltiples beneficis per a tota la ciutadania.
Per aquest motiu, i més encara tenint en compte el context d’emergència climàtica en el qual ens trobem, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continuen amb la seva ambiciosa estratègia de consolidar aquests espais.
Un exemple clar és el riu Llobregat, on recentment han començat dues noves intervencions, que se sumen a les que s’han anat duent a terme en els últims anys. Es tracta de millores en el camí del riu i el camí de la Moixeta, en el terme municipal de Sant Joan Despí, i d’un altre tram al Papiol.
Tots dos projectes, que formen part del Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), suposen una inversió total de més de 330.000 euros, cofinançada
per l’AMB i els seus respectius ajuntaments. La previsió és que totes dues intervencions finalitzin aquesta primavera.
L’actuació en el tram de Sant Joan Despí, que comprèn un àmbit de 4.170 metres quadrats, implica una inversió pròxima als 145.000 euros per a convertir el camí de la Moixeta en un espai amb identitat pròpia i un accés directe a l’espai fluvial. La millora paisatgística permetrà percebre el pas del mitjà urbà al medi natural i agrari a través d’elements com la vegetació. Així, es potenciarà la seva condició de porta d’accés a l’espai fluvial. La remodelació pretén oferir als ciutadans una zona de pas i estada atractiva.
A part, es duu a terme una altra intervenció en el camí del riu per a millorar la connectivitat i mobilitat sostenible en els punts on el traçat actualment presenta dificultats. Es reparen i uniformitzen els paviments deteriorats per l’ús i l’erosió, es formalitzen algunes dreceres de pas que s’han generat de manera espontània i es planten espècies de ribera en punts estratègics. “L’objectiu és, en definitiva, adequar la capacitat del camí a les ne-
cessitats ambientals i d’ús i ferles compatibles”, remarquen des de l’AMB.
La recuperació ambiental del camí del riu al Papiol comprèn una superfície de 8.800 metres quadrats i una inversió de gairebé 189.000 euros. Les tasques que es duen a terme consisteixen a millorar el paisatge i el medi ambient d’espais de l’àmbit del camí fluvial, alhora que s’estan arreglant zones de l’accés existent des del municipi per a millorar l’arribada a la zona natural del riu.
En aquest sentit, s’adequarà l’espai vinculat al sistema viari per a regularitzar l’estacionament actual i es generarà una zona d’estada per als vianants. Des de l’AMB expliquen que s’uniformitzarà amb un nou traçat el camí del riu, on es crearan espais de mirador, estada i repòs, que inclouran elements de mobiliari, així com l’ombra generada per la vegetació, potenciada per l’ús de solucions basades en la naturalesa. A més, s’eliminarà la vegetació invasora i es treballarà amb exemplars vegetals arbustius i arboris, “que en el futur conformaran una estructura capaç de recuperar l’espai per a convertir-lo en un refugi per a la fauna”, afirmen les mateixes fonts.
Llarg recorregut
Va ser l’any 2006 quan les administracions, liderades per l’AMB, van començar a posar fre a la degradació que patia el símbol per excel lència del Baix Llobregat, amb més de 170 quilòmetres de recorregut, i es van iniciar els treballs per a dignificar-ho.
Les actuacions han consistit, bàsicament, en la regeneració dels marges; l’habilitació i recuperació de camins; la replantació de flora i arbres autòctons de ribera; la recuperació d’aiguamolls com el de Ca n’Albareda, de gairebé una hectàrea d’extensió i situat entre Martorell i Sant Andreu de la Barca; la creació dels parcs fluvials del Prat i Sant Boi, que sumen nou hectàrees, o la construcció de guals
inundables que connecten municipis situats a banda i banda del riu. El Llobregat és, sens dubte, un cas d’èxit a l’hora d’aconseguir que l’ús social i la preservació ambiental siguin totalment compatibles. Segons un recent estudi, el riu rep prop de 2,5 milions de visites anuals, convertint-se en un dels principals valors naturals del territori, al costat de les platges i els parcs metropolitans.
Però, a més, s’ha erigit en un refugi de biodiversitat gràcies a la millora de la salut del propi ecosistema. De fet, s’han detectat 2.500 espècies diferents de flora i fauna, de les quals un 30% són protegides.
“La transformació de l’espai fluvial continua sent una prioritat per a l’administració metropolitana”, assegura el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón. “Hem revertit l’aspecte i usos d’un riu que era un espai degradat i marginal i l’hem transformat en un dels espais naturals més concorreguts de l’àrea metropolitana de Barcelona”, assevera.
“Continuarem millorant la qualitat ecològica del riu i la seguirem fent compatible amb l’ús públic”, insisteix, després d’afegir que “això només té una triple fórmula: esforços en inversió, manteniment constant i conservació activa”
Gestió de la xarxa de parcs
L’AMB també és l’administració responsable de la gestió dels parcs metropolitans. I una de les actuacions més destacades que s’està duent a terme actualment és el buidatge, neteja i reompliment de les grans làmines d’aigua que acullen alguns d’ells, com el de Torreblanca (Sant Joan Despí/ Sant Just Desvern) i el de Can Vidalet (Esplugues).
“És necessari dur a terme aquestes tasques per a garantir la seva qualitat durant l’època estival, ja que són els mesos més delicats a causa de l’augment de temperatures, i afavorir l’estat òptim de la vida aquàtica”, assenyalen des de l’ens supramunicipal.
Aquestes tasques de buidatge dels llacs es realitzen durant els mesos d’hivern per a evitar intervenir en època de nidificació d’ocells aquàtics i en època de reproducció d’espècies protegides, com alguns amfibis, minimitzant l’impacte en la fauna salvatge.
Des de l’organisme metropolità recorden que els elements d’aigua no tenen només una funció ornamental, sinó que també faciliten la regulació tèrmica i la sensació de confort ambiental, alhora que són un hàbitat de fauna diversa i donen suport a la biodiversitat.
Imatge virtual del Camí de les Oliveres, al Papiol
El llac del parc de Torreblanca ha estat un dels quals s’han renovat
Economia
La Generalitat augmenta la partida per impulsar la transformació urbana
El Govern incrementa un 300% la dotació del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC)
MARI CARMEN GALLEGO
La Generalitat ha incrementat en un 300% els diners reservats al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) respecte a l’anterior. En total, invertirà 500 milions d’euros, dels quals 80 seran per als municipis de la província de Barcelona.
Els ajuntaments tenen de termini fins al pròxim 11 d’abril per a presentar les seves iniciatives, que han de tenir com a finalitat la millora de l’espai públic i la qualitat de vida de la ciutadania.
Durant la presentació del PUOSC, que ha tingut lloc aquest
mes de març en l’Espai Corberó d’Esplugues, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, subratllava que, amb aquesta acció, el Govern “reforça la seva aposta” pel món local. En aquest sentit, recordava que els ajuntaments són la primera porta a la qual truquen els ciutadans quan tenen un problema i assegurava que “la tercera transformació de Catalunya” ha de tenir en el centre als municipis. El conseller remarcava que el PUOSC es destina a promoure i desenvolupar projectes estratègics i explicava que aquests hauran d’executar-se fins l’any 2029. “Tindran preferència els municipis més
petits”, manifestava Dalmau, després d’afegir que l’ajuda deixa de ser competitiva i està oberta a tots els governs locals.
“Hem posat en marxa aquesta convocatòria de l’Institut Català de Finances per ajudar al fet que es puguin portar aquests diners del futur cap al present i, per tant, ajudar el conjunt d’alcaldes i alcaldesses a tirar endavant aquestes inversions”, apuntava.
Així mateix, també ressaltava que s’han activat altres dues mesures per a ajudar els ajuntaments a impulsar tots els projectes de millora dels pobles i les ciutats.
Per la seva banda, l’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, definia el PUOSC com un “element essencial per als ajuntaments” i subratllava la importància de “comptar amb un Govern de la Generalitat que creu en els municipis i confia en la gestió de proximitat”. Sanz es mostrava satisfet que el procediment per a aconseguir el finançament sigui ara més fàcil “perquè ens fan falta eines flexibles i justes a favor
dels interessos de la ciutadania”
Finalment, l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, asseverava que el PUOSC “és un pla ambiciós que posa l’èmfasi en les necessitats d’infraestructures que tenen els municipis”. A més, també destacava l’aposta de la Generalitat de Catalunya pel municipalisme i afirmava que “el món local és el que ens fa avançar com a societat”
La presentació del PUOSC ha tingut lloc aquest mes a Esplugues
GOVERN DE LA GENERALITAT
La Diputació destinarà 10,3 milions a modernitzar els polígons industrials
Aquesta partida econòmica impulsarà una quinzena de projectes en municipis del Baix Llobregat
CRISTINA DIESTRO
Empreses situades en el polígon Salines de Sant Boi
EL FAR
tuacions innovadores vinculades amb la sostenibilitat com la millora de la mobilitat, de les xarxes de subministrament i evacuació d’aigües, o en l’estalvi energètic”, explica la diputada de Promoció Econòmica i Turisme de la Diputació de Barcelona, Ana Maria Martínez.
Les ajudes parteixen d’una aportació màxima del 80% per part de la Diputació de Barcelona en forma de cofinançament per a ajudar a que els polígons siguin més moderns i competitius, que les empreses guanyin valor afegit i que es generin noves oportunitats de negoci.
Més ajudes per a accelerar la transició energètica local
La Diputació de Barcelona ha aprovat l’adjudicació de les ajudes del Programa Sectorial de Millora de Polígons Industrials 2025-28 (PSMPI) a una quinzena de projectes al Baix Llobregat, la qual cosa suposarà una inversió total de 10,3 milions d’euros. Els municipis beneficiats són Sant Boi, Gavà, Cervelló, la Palma, Olesa de Montserrat, Martorell, el Prat, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Pallejà, Abrera, Castellví de Rosanes i Sant Vicenç dels Horts.
“En total, aquesta convocatòria mobilitza més de 56 milions d’euros, sumant la inversió de la Diputació i l’aportació dels ens locals i del sector privat”, apunta Martínez.
En el conjunt de la província, la corporació impulsarà un total de 53 projectes, que rebran 38 milions d’euros i que tindran un impacte directe en més de 10.000 empreses i 175.000 treballadors. “Permetran millorar infraestructures i serveis, així com fomentar ac-
De fet, el capital privat intervé amb prop d’1,2 milions d’euros, un 2% del cost total dels projectes, “la qual cosa demostra la confiança de les empreses en el potencial d’aquesta transformació i en els beneficis econòmics i socials que generarà”, destaca la diputada.
L’AMB ampliarà les parades intermèdies a demanda del Nitbus Transports
EL FAR
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ampliarà el servei de parades intermèdies a demanda del Nitbus, que vetlla per la seguretat dels col lectius més vulnerables, com les dones i els menors, i permet que els usuaris s’aproximin el màxim possible al seu destí en horari nocturn.
Concretament, l’AMB aprovarà que tot el servei de bus nocturn que
circula fora de l’àmbit de les rondes de Barcelona disposi de parades intermèdies a demanda. Està previst que es comenci a implementar al mes d’abril.
D’aquesta manera, el servei arribarà a un total de 17 municipis metropolitans, 10 del Baix Llobregat: Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Esplugues, Sant Feliu, Cornellà, el Prat i Sant Boi. “A partir d’aquí, l’AMB continua oberta a analit-
zar les necessitats d’estendre el servei a altres àmbits on encara no sigui present”, asseguren des del mateix organisme. Segons una enquesta de l’AMB per a avaluar la percepció de seguretat dels usuaris del Nitbus, el 13% dels enquestats se sent insegur durant els desplaçaments nocturns. En el cas de les dones i menors de 21 anys, aquest percentatge s’incrementa fins al 17% i el 24%, respectivament. En el 25% dels casos,
La Diputació de Barcelona ha aprovat l’ampliació de 25 milions d’euros del pressupost del programa Renovables 2030, destinat a accelerar la transició energètica local, la qual cosa permetrà atendre 75 sol licituds més i cobrir el 52% de la demanda inicial.
Aquesta nova injecció econòmica se suma als 121 milions d’euros de la primera edició del programa (2022-2024) i als 31 milions de la segona (2024-2026), aconseguint un total de 177 milions d’euros destinats directament als municipis.
El Baix Llobregat ha rebut del programa Renovables 2030 un total de 16,3 milions d’euros, beneficiant a 21 municipis. La comarca ha registrat un estalvi energètic de 21,4 GWh anuals i de 9.700 tones de CO2 d’emissions.
Una de les línies del Nitbus que dona servei al Baix Llobregat
aquesta percepció es produeix en baixar de l’autobús i durant el trajecte posterior. El sistema de funcionament de les parades intermèdies a demanda del Nitbus requereix que s’avisi al
conductor del lloc aproximat, fora d’una parada programada, on es vol que el bus pari, sempre dins de la ruta oficial de la línia. Llavors, és el conductor qui decidirà el punt més segur per aturar-se.
CRISTINA DIESTRO
L’Hospitalet
L’Ajuntament presenta l’agenda per a celebrar el centenari del títol de ciutat
Exposicions
fotogràfiques, debats i teatralitzacions recorden com era la vida fa un segle
EL FAR
L’Hospitalet celebra aquest 2025 el centenari de la concessió del títol de ciutat, un fet que l’Ajuntament pretén aprofitar per a reflexionar sobre l’evolució del municipi durant aquest últim segle i com es planteja el seu futur.
Amb aquest objectiu, s’ha presentat un extens programa d’activitats que preveu, entre altres propostes, exposicions, debats i visites teatralitzades. Tot això, englobat sota un logotip que recorda aquesta efemèride, i que juga amb el número 100 i les lletres L’H.
El rei Alfons XIII va concedir el 15 de desembre de 1925 el títol de ciutat a l’Hospitalet, que en aquell moment tenia com a alcalde a Tomás Giménez i que vivia des de 1900 una important transformació amb l’arribada de la primera onada migratòria de persones procedents d’altres punts d’Espanya per a treballar en la construcció del Metro i dels edificis de l’Exposició Universal de 1929. El municipi havia
passat de 4.891 habitants a 27.726. Aquest creixement es va produir especialment en el Districte II, la població del qual es va incrementar fins a les 21.000 persones.
Pocs anys abans de la concessió del títol de ciutat, l’Estat
havia expropiat a l’Hospitalet una part dels terrenys de La Marina que donaven sortida a la mar. La intenció era projectar en la zona un port franc que mai va veure la llum. També es van veure afectades propietats agrícoles per a construir la Granvia.
Un centre donarà servei a la gent gran de La Florida i Les Planes
Tindrà menjador, dutxes, bugaderia, una zona de lectura i una sala polivalent per fer activitats
L’Ajuntament de l’Hospitalet ha iniciat aquest mes de març les obres d’adequació d’uns locals ubicats en l’avinguda Catalunya per a situar un nou equipament municipal integral destinat a atendre la gent gran dels barris de Les Planes i La Florida.
El projecte, amb l’horitzó 2030, cerca donar resposta a les necessitats específiques d’un col lectiu vulnerable, especialment format per persones majors que viuen soles i que requereixen
suport en aspectes d’alimentació, autonomia personal i participació comunitària.
“L’objectiu de la iniciativa és millorar la qualitat de vida de la gent gran i promoure un model d’atenció integral i accessible que afavoreixi la inclusió i l’autonomia d’aquest col·lectiu”, asseguren fonts municipals.
Les obres d’adequació tenen un cost de més de 250.000 euros, que finançarà l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i un termini d’execució previst de sis mesos.
El local era una antiga oficina bancària, en la confluència amb el carrer Ceravalls, amb dos locals comercials que tenen un total de 184 metres quadrats de superfície. L’actuació consisteix en l’adequació de l’espai per a desenvolupar activitats i serveis per a la gent gran, amb la creació de zones flexibles i accessibles.
L’equipament tindrà un menjador comunitari que facilitarà una millor alimentació i salut, un servei de dutxes que ajudarà a promoure l’autonomia personal i un punt d’atenció de serveis socials per a
L’objectiu de la commemoració del centenari és fomentar la memòria col lectiva, reivindicar la identitat local i projectar la ciutat cap al futur. Durant la presentació del programa d’activitats i del logotip que les agrupa, l’alcalde David Quirós va subratllar que “volem que la gent conegui i entengui aquesta història de la ciutat perquè siguem tots conscients que tenim un passat, que segurament és millorable”. Quirós va apuntar que les activitats programades busquen transmetre a la ciutadania, sobretot als més joves, “que la història ens condiciona i ens marca com som, la qual cosa vol dir que tenim un present que podem construir conjuntament per a tenir un futur”
Amb motiu d’aquesta commemoració, l’Ajuntament ha dissenyat una programació per acostar la història als veïns, posant en relleu els avanços aconseguits en els últims anys; fomentar el sentiment d’orgull i pertinença entre la ciuta-
dania, i generar espais de reflexió i trobada en els quals repensar la ciutat i projectar-la cap al futur. Així, la imatge del centenari es veurà per primera vegada en la Cursa Nocturna de L’H, que tindrà lloc el dia 5 d’abril, i en el Enroda’t, el 6 d’abril. També serà present en els 43.000 mocadors que es repartiran enguany en les Festes de Primavera, durant les quals es programarà una visita teatralitzada a la casa consistorial; així com en les festes majors dels barris, amb l’organització d’exposicions de fotografies que recolliran el passat del municipi.
En el marc de la commemoració, es repartirà un puzle sobre el Centenari entre els alumnes dels centres de primària; es durà a terme un debat al voltant dels 100 anys de la ciutat; s’organitzarà un projecte audiovisual immersiu en el nou espai municipal La Florida 6.0, i la Tecla Sala acollirà una exposició. L’ONCE també se suma a la celebració i dedicarà el cupó del dia 10 de desembre a l’efemèride.
assessorar les persones majors. Així mateix, disposarà d’una sala per a activitats culturals i de sensibilització per a fomentar la participació activa i la integració d’aquest col lectiu en la vida comunitària del barri, amb zona de lectura i una sala polivalent per a activitats de relació com, per exemple, treballs manuals, tallers o exposicions.
El projecte respon a la falta de serveis específics per a la gent gran en aquesta zona, que actualment es veu obligada a desplaçar-se a altres districtes. L’equipament complementarà la xarxa d’espais comunitaris del barri, ja que estarà a prop del Centre Municipal Ana Díaz Rico i la biblioteca, afavorint la proximitat i l’accessibilitat.
AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET
L’alcalde David Quirós ha donat a conèixer el programa d’actes de l’efemèride
El període d’execució de les obres és de sis mesos
Viladecans/Gavà
Els terrenys en desús de la multinacional Roca es convertiran en un nou ecobarri
El 40% del sostre edificable de l’espai, que abastarà un total de 32 hectàrees, es destinarà a habitatge i el 60% restant, a activitat econòmica i usos mixtos
ROCA GROUP
M. J. ESPINOSA
Roca Group, líder mundial en el disseny, producció i comercialització de productes per a l’espai de bany, impulsarà un nou barri en els terrenys en desús que la multinacional té a Viladecans i Gavà. El 40% del sostre edificable del nou espai, que abastarà 32 hectàrees, es destinarà a habitatge i el 60% restant, a activitat econòmica i usos mixtos.
Després de l’acord de l’avantprojecte entre l’empresa i els ajuntaments de Viladecans i Gavà
Sant Joan Despí
El
l’any 2018, ara, set anys després, el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat de manera inicial la modificació del Pla General Metropolità (PGM) en els esmentats terrenys, per a incorporar el recinte de la factoria en els barris del seu entorn, derrocar el mur perimetral que hi ha actualment i preveure la construcció de nous carrers, zones verdes i equipaments de titularitat pública, així com transformar parcialment els usos actuals.
El projecte ha estat batejat amb el nom de Roca City Gavà
municipi obté
Viladecans i consisteix en una intervenció profunda de regeneració urbana en els espais infrautilitzats que té la companyia entre els dos municipis per crear un ecobarri innovador i sostenible. De les 32 hectàrees de terrenys, 26 es troben a Viladecans i sis a Gavà. En tot aquest àmbit d’actuació, es preveu la construcció de més de 2.700 pisos, combinant el 60% d’habitatge lliure i el 40% protegit, la meitat del qual estarà dedicada al lloguer.
D’altra banda, també s’aixecaran edificis d’oficines per a empreses vinculades a Roca, indústria 4.0 i innovació, coworking i espais per a startups de l’ecosistema Roca Group Ventures. Així mateix, es crearà un centre de coneixement, projectat per a convertir-se en un referent mundial en noves tecnologies per al sector de la construcció i la indústria. Des de l’Ajuntament de Viladecans expressen la seva voluntat d’esdevenir aquest centre en un pol de formació de referència i una nova oportunitat per al futur professional de la ciutat.
El projecte Roca City Gavà Viladecans inclou la nova seu corporativa mundial de la companyia, que des dels anys 70 es troba a Barcelona, així com espais d’exposició, un museu històric i un centre de formació per als 20.000 treba-
la distinció de Ciutat de la Ciència i Innovació
EL FAR
El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha atorgat a Sant Joan Despí la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació per la seva aposta en donar suport a la innovació i el desenvolupament científic i tecnològic.
D’aquesta manera, Sant Joan Despí s’integra en la Xarxa
Innpulso, un fòrum de trobada dels ajuntaments que volen avançar en la definició i aplicació de polítiques locals innovadores fomentant la col laboració entre els municipis que l’integren. Actualment, la Xarxa Innpulso aplega 112 ciutats de tota Espanya. Entre altres iniciatives municipals, destaquen la implantació de serveis digitals per a la ciutadania
i les empreses mitjançant administració electrònica; la posada en marxa del portal municipal de dades obertes; l’organització de cursos de capacitació digital per a superar la bretxa digital, la promoció de les vocacions científiques entre l’alumnat d’educació secundària o la prova pilot de sensorització dels habitatges de persones majors que viuen soles.
lladors del grup, clients i professionals del sector.
D’altra banda, el 23% de l’àmbit es transformarà en un gran parc urbà de vuit hectàrees, amb un espai públic connectat que recuperarà les rieres en superfície de Sant Llorenç i de Ca Guardiola.
A més, el projecte contempla la creació de dos grans equipaments municipals: un en la històrica seu de Roca a Gavà, reforçant la preservació del patrimoni industrial, i un altre en un solar de 9.000 metres quadrats a Viladecans, on actualment es manté la nau de la fàbrica de radiadors de 1966.
Un altre dels trets característics serà la millora de la mobilitat urbana de tots dos municipis, amb un nou pont sobre la via del tren. També es proposa la creació d’un aparcament subterrani vinculat a l’estació de Renfe de Gavà, amb 336 places, i nous espais prioritaris per a vianants i bicicletes, incloent-hi aproximadament dos quilòmetres nous de carril bici.
L’Ajuntament de Gavà destaca la cohesió urbana que generarà aquest nou districte, amb Roca plenament oberta a la ciutat, creant grans avingudes i continuïtat als carrers, millorant la mobilitat i facilitant l’accés a infraestructures com l’estació de tren. “Es tracta
d’un projecte més real que ambiciós”, ha manifestat l’alcaldessa, Gemma Badia.
Per seva banda, l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, ha destacat que “l’ecobarri de Roca dona resposta a l’objectiu de sostenibilitat climàtica que té per missió l’Ajuntament”
El cost estimat del projecte Roca City Gavà Viladecans és d’uns 250 milions d’euros. Aproximadament, 150 milions seran per dur a terme el pla urbanístic, que contempla l’enderrocament del mur que separa ara la fàbrica de l’espai urbà de tots dos municipis per a obrirse així als veïns; i altres 100 milions aniran destinats a modernitzar i electrificar l’activitat industrial de la companyia, que incorporarà un nou forn elèctric per a la producció de porcellana sanitària, una innovació clau per a minimitzar l’impacte ambiental del procés productiu. A més, la factoria d’aixeteria també serà totalment electrificada, i les instal lacions es condicionaran per integrar fonts d’energia renovable, incloent-hi panells fotovoltaics en les cobertes de les fàbriques d’aixeteria i porcellana.
Els responsables de la multinacional Roca confien a aconseguir l’aprovació definitiva del projecte per part de la Generalitat de Catalunya entre finals de 2025 i principis de 2026. Després, calculen que necessitaran un any per definir la reparcel lació i urbanització de l’espai i l’objectiu és que les obres puguin arrencar en 2027.
Imatge virtual del futur barri
L’Ajuntament organitza cursos per superar la bretxa digital AJUNTAMENT
Esplugues
Comencen les obres de l’Auditori Carme Chacón
L’equipament cultural, situat al Parc dels Torrents, acollirà la nova Escola de Música i Arts Escèniques
M. J. ESPINOSA
L’esperat Auditori-Teatre d’Esplugues, que portarà el nom de l’exministra socialista Carme Chacón, comença a fer-se realitat. Les obres del futur gran equipament cultural de la ciutat ja s’han iniciat, després que aquestes s’aturessin l’any 2011 a causa de la crisi econòmica. “Es convertirà en l’equipament central de l’activitat cívica, ciutadana i cultural d’Esplugues i en un referent per al conjunt de l’àrea metropolitana”, destaca l’alcalde Eduard Sanz. Dissenyat per l’estudi d’arquitectura Batlle i Roig, tindrà més de 4.100 m², es caracteritzarà per la seva multifuncionalitat i estarà integrat amb l’entorn de la plaça Catalunya, convertint-se en una en-
trada natural al Parc dels Torrents.
“Estem parlant d’un entorn privilegiat”, remarca Sanz. Disposarà d’una sala principal de 543 localitats, de les quals 10 estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda; i el seu escenari polivalent permetrà acollir obres de teatre, concerts, ballet, conferències i altres esdeveniments culturals. A més, constarà d’espais per a assajos i activitats d’arts escèniques.
“Amb aquest equipament, Esplugues fa una aposta decidida per la cultura com a eix vertebrador de la ciutat, un espai on es fomentarà la creativitat, l’aprenentatge i la cohesió social”, declara l’alcalde, qui afegeix que “permetrà tenir una programació pròpia d’arts escèniques
com la d’altres municipis dels voltants”
A més, serà la seu de l’Escola Municipal de Música i Arts Escèniques, “que enguany compleix 50 anys de llarga trajectòria”, recorda Sanz. “Aquesta escola és un servei públic referent i després de diferents ubicacions tindrà un espai propi que li permetrà acollir a més alumnes i augmentar la qualitat de les seves aules”, apunta.
L’edifici també tindrà un atri central, que connectarà els diferents espais i una sala polivalent de 500 m², pensada per a exposicions, fires i esdeveniments de petit format.
A part de l’activitat a l’interior, l’exterior acollirà un auditori a l’aire lliure per a 200 persones, inte-
grat en un entorn reurbanitzat que millorarà la connexió amb el Parc dels Torrents. La integració es reforçarà amb camins accessibles que connectaran el foyer de l’auditori amb les senderes del parc. “Volem que sigui un espai viu, un punt de referència cultural i social, on la gent es trobi, gaudi i participi activament en la vida cultural de la ciutat”, insisteix Sanz. Les obres, que es preveu que estiguin acabades en dos anys, han estat adjudicades a l’empresa Elecnor Serveis i Projectes per un import de 22,4 milions d’euros. D’aquests diners, prop de 2,9 mi-
lions es destinaran a la urbanització de la zona; 16,6 milions seran per a l’Auditori-Teatre i les noves zones comunes, i 2,8 milions per a l’Escola Municipal de Música i Arts Escèniques. Aquesta partida inclou també els subministraments i butaques.
Finalitzada la construcció, es procedirà a equipar-ho en un procés de contractació independent. Sanz assegura que, encara que l’Ajuntament disposa de la partida econòmica per dur a terme l’actuació, s’espera aconseguir finançament d’altres administracions com la Diputació o la Generalitat.
El futur equipament estarà integrat amb l’entorn de la plaça Catalunya
Sant Joan Despí
Els fets delictius baixen per segon any consecutiu
Destaca principalment el descens dels robatoris amb força en domicilis, empreses i establiments
EL FAR
En l’últim any, els fets delictius a Sant Joan Despí han baixat un 2,7%. Destaca el descens en els delictes contra el patrimoni, especialment els robatoris amb força en domicilis, empreses i establiments.
D’aquesta manera, es manté la tendència a la baixa de les infraccions penals, que per segon any consecutiu registren un descens a la ciutat. Segons dades dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local, entre gener i desembre de 2024, a Sant Joan Despí es van produir 1.018 infraccions penals, un 2,7% menys que en el mateix període de l’any anterior.
Els delictes contra el patrimoni, que representen gairebé el 80% del total, van descendir un 4,9%. Dins d’aquesta tipologia penal, destaquen les baixades en els robatoris amb força en domicili (-13,3%), en els robatoris amb força en empresa (-13,3%) i en els robatoris amb força en establiment (-47,8%). També es va registrar un descens en els delictes contra l’ordre públic (-25%).
Paral lelament, s’ha incrementat l’eficàcia policial. Així, la resolució de fets penals va créixer en 6,2 punts i es van produir 113 detencions, un 24,2% més que en el període anterior.
Aquestes dades es van presentar durant l’última Junta Local de
Seguretat, que va tenir lloc el passat 6 de març i que va estar presidida per la consellera d’Interior de la Generalitat, Núria Parlon, i l’alcaldessa, Belén García, qui assegurava que “a Sant Joan Despí es posa la seguretat en el centre, dotant de més recursos a la Policia Local i actuant en tots els àmbits de manera compartida i coordinada amb la resta de cossos de seguretat”
Parlon destacava que les dades en el municipi “són bones” i que “es denota que els delictes s’estabilitzen i van a la baixa, especialment els que més preocupen a la ciutadania”. La consellera remarcava que “en el cas de Sant Joan Despí, existeix un model de seguretat molt ben construït per part de la Policia Local, amb la programació de serveis de prevenció i de proximitat i el treball coordinat amb Mossos d’Esquadra i amb la resta de cossos i forces de seguretat”
Actuacions de la Policia Local
La Policia Local va tramitar durant l’any 2024 un total de 343 denúncies en l’àmbit de civisme, un 67% més que en 2023, i 11.816 denúncies de trànsit, un 32% més. En aquest sentit, es van realitzar 243 denúncies per infraccions dels vehicles de mobilitat personal, com a patinets o bicicletes, un 9,5% més que l’any anterior.
Cornellà
La masia de Can Maragall serà el nou centre d’interpretació del
patrimoni històric
EL FAR
L’accidentalitat viària també es va reduir, registrant-se un 7% menys de sinistres i un 3% menys de ferits.
Al llarg de 2024, la Policia Local va realitzar més de 17.000 actuacions. El 60% va correspondre a serveis planificats i el 40%, a requeriments de la ciutadania, reforçant així l’acció preventiva i proactiva cap a tots els àmbits de la seguretat local.
Els serveis planificats dels agents locals van estar relacionats amb la convivència i civisme (tinença d’animals de companyia, activitats a l’espai públic, consum de begudes alcohòliques, utilització del mobiliari urbà, ocupació de la via pública, terrasses, venda ambulant, recollida de residus, zones d’oci nocturn...), amb el trànsit (alcoholèmia i vehicles de mobilitat personal) i amb la seguretat ciutadana (prevenció dels robatoris amb força i vigilància dels espais públics).
Respecte a la policia de proximitat, durant l’últim any es van dur a terme un total de 226 serveis personalitzats, la qual cosa representa un 14% més.
Finalment, també es van realitzar 137 sessions d’educació per a la mobilitat en escoles i instituts i altres 22 sessions sobre seguretat destinades a diferents col lectius i que van reunir més de 4.000 participants.
Aquest mes de març s’han iniciat les obres de rehabilitació de la masia de Can Maragall, un cèntric edifici destinat a convertir-se en la seu del Centre d’Interpretació de la Història de Cornellà. El futur equipament s’ha plantejat com un espai museístic que té per objectiu explicar el patrimoni històric i cultural de la ciutat, i que alhora serveixi de plataforma i motor de propostes que ajudin a preservar la memòria local.
La superfície total d’actuació és de 1.346 m². D’aquests, 796 m² corresponen a les tres plantes de la masia i 550 m² al jardí del seu entorn. Les obres duraran al voltant d’un any i tenen un pressupost de 2,3 milions d’euros, finançat amb el suport de la Diputació, l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i els fons europeus Next Generation. L’Ajuntament va adquirir l’edifici fa uns anys per un import d’1,7 milions d’euros.
Ca Maragall és una de les masies més antigues de Cornellà, documentada des del segle XIII i declarada Bé Cultural d’Interès Local. Ha sofert diverses reformes importants, tant en la segona meitat del segle XVIII com durant el segle XX. El seu nom actual respon al fet que la família del poeta Joan Maragall hi estiuejava, encara que el seu darrer ús, fins a principis d’aquest segle, va ser com a residència d’avis. Està situada en el
centre de la ciutat, a pocs metres de l’Ajuntament, en la confluència de la carretera d’Esplugues amb la Rambla Anselm Clavé.
Les actuacions que es duran a terme en la masia tenen caràcter de consolidació, conservació, restauració i restitució del conjunt a fi de fer valdre el seu caràcter patrimonial.
Per fora, es mantindrà el volum de l’actual edifici, exceptuant l’enderroc d’un cos annex d’una alçada a la façana oest, un fet que permetrà retornar a la fisonomia original de la masia. No està previst actuar sobre la coberta perquè ja va ser restaurada per l’Ajuntament l’any 2017, poc després d’adquirir l’edifici.
L’interior es refarà profundament per recuperar l’estructura tipològica de la masia original, amb tres naus centrals i dues de laterals. A la façana oest, es destapiaran els arcs, cosa que permetrà veure-la com s’havia concebut inicialment, abans de múltiples reformes. En aquest espai de doble alçada, hi haurà una sala d’actes.
L’escala interior se substituirà per una d’adaptada a la normativa actual i també s’hi instal larà un ascensor. Pel que fa a la distribució, a la planta baixa s’hi preveu que hi hagi la recepció, espais de treball, la mediateca i la sala d’actes. Les dues plantes superiors es dedicarien a espai expositiu, a més d’una sala per al taller d’activitats, amb accés al jardí interior.
La consellera Parlon i l’alcadessa García van presidir la Junta Local de Seguretat
AJUNTAMENT DE SANT JOAN DESPÍ
AJUNTAMENT DE CORNELLÀ
L’edifici està documentat des del segle XIII
Sant Boi
6,4 milions d’euros d’inversió municipal per reforçar la qualitat de l’espai públic
Es
reurbanitzaran carrers principals com el de Jaume
I, Bonaventura Calopa, Lluís Pasqual Roca o Llibertat
AJUNTAMENT DE SANT BOI
EL
FAR
Després de la finalització de les obres de reurbanització d’importants artèries viàries de Sant Boi, com els carrers de Balmes i Mossèn Jacint Verdaguer, l’Ajuntament durà a terme al llarg dels pròxims mesos un nou conjunt d’actuacions de millora amb una inversió global de 6,4 milions d’euros. “Seran un pas més en l’aposta de la ciutat per la qualitat urbana, la sostenibilitat i l’accessibilitat de l’espai públic”, assenyalen fonts municipals.
Una de les obres més destacades de l’any serà la reurbanització d’una banda del carrer de Bonaventura Calopa, des d’on hi havia l’antic hospital fins a l’Escola Bressol La Susa. L’actuació dignificarà aquest espai que limita amb el Parc Agrari del Baix Llobregat. Des de l’Ajuntament asseguren que “es convertirà en una zona amb major vida, més verda, més accessible i més amable per a les persones”
Una altra de les intervencions consistirà a completar la reurbanització del carrer de Jaume I, renovant el tram entre Pompeu Fabra i Lluís Pasqual Roca. Els treballs es realitzaran amb els mateixos criteris i materials emprats a la resta del carrer.
D’altra banda, també es reasfaltarà el carrer de Lluís Pasqual Roca, que és una de les artèries principals de l’eix cívic i comercial de la ciutat. Concretament, s’actuarà en la calçada del tram que va des del carrer Jaume I a la rambla de Josep Anselm Clavé, molt deteriorada a causa del pas dels autobusos. Així mateix, també es faran millores en els encreuaments.
La reurbanització del carrer de la Llibertat, en el tram entre Rosselló i Antoni Gaudí, és una altra de les accions previstes. En aquest cas, l’objectiu és convertir-la en plataforma única, amb prioritat per als vianants. D’aquesta manera, “es millorarà l’accessibilitat i la qualitat ambiental de l’espai per a facilitar l’ús per part de la ciutadania, potenciant la relació amb la plaça Generalitat”, remarquen les mateixes fonts. El barri de Camps Blancs també es beneficiarà de l’aposta de l’Ajuntament per millorar l’espai públic. S’actuarà en la Plaça de León, Quintero y Quiroga, on s’executaran unes obres per facilitar el pas de persones amb mobilitat reduïda, principalment mitjançant la construcció d’una rampa amb pendent suau al costat del carrer de Narcís Monturiol.
Finalment, també està prevista la connexió peatonal entre la BV-2022 i el carrer de Lluís Companys, en Cooperativa; i diferents millores en passos de vianants i jocs infantils.
Equipaments esportius i educatius
El Pressupost 2025 destina fons per a la renovació del Camp Municipal de Futbol de Casablanca, on es col locarà nova gespa, marcador i enllumenat, i es milloraran els vestuaris i l’accessibilitat de l’equipament. Mentrestant, en el poliesportiu L’Olivera es can-
viarà la paret divisòria de vidre i alumini que dona a la pista.
Pel que fa a les escoles, s’invertirà com cada any en actuacions de millora i manteniment, principalment a l’estiu.
Projecte
Sant Boi Respira + Verd
A totes aquestes millores de l’espai públic, cal sumar també les actuacions inscrites en el projecte Sant Boi Respira + Verd, que tenen com a objectiu renaturalitzar la ciutat i que suposaran una inversió addicional de més de quatre milions d’euros.
Infografia del tram del carrer Llibertat que es reurbanitzarà
Gastronomia
El Pota Blava, la Carxofa i el producte del Parc Agrari són els protagonistes del Prat
Un total de 26 restaurants participen en l’edició d’aquest any de les Jornades Gastronòmiques
El parc del Fondo d’en Peixo acollirà una nova edició de la Carxofada
EL FAR
Fins al pròxim 21 d’abril, el Pota Blava, la Carxofa Prat i el producte fresc del Parc Agrari són els protagonistes a 26 restaurants del Prat i del seu entorn en la setena edició de les Jornades Gastronòmiques.
La iniciativa permet degustar menús elaborats amb els productes més emblemàtics del Parc Agrari del Baix Llobregat. A la propos-
ta s’afegeixen restaurants d’altres municipis de la comarca, com ara Cervelló, Esparreguera, Gavà, la Palma de Cervelló, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Feliu i Sant Just Desvern, a més de l’Hospitalet. Tots ells incorporen a la seva carta plats que tenen com a ingredient principal la carxofa, la verdura emblemàtica del territori. Té més de 100 anys d’història i és la reina dels cultius
del Delta, amb més de 500 hectàrees conreades al Baix Llobregat.
L’activitat està en el marc de les línies de treball de l’Ajuntament del Prat, desenvolupada amb la complicitat d’altres agents de la ciutat, per posar en valor els productes de proximitat en la cuina de la restauració local, treballant amb productors i restauradors per promoure i fomentar així una alimentació arrelada al territori.
Fonts municipals apunten que “d’aquesta manera es vol contribuir a la conservació de la biodiversitat i a generar un turisme gastronòmic de proximitat, de qualitat i sostenible”. Precisament, aquest darrer serà un dels eixos de la campanya d’enguany, que coincideix amb la Setmana Santa. L’objectiu és aprofitar les jornades gastronòmiques per atreure visitants que puguin gaudir d’un oci actiu, familiar i gastronòmic al Prat, amb una oferta vinculada als Espais Naturals del Riu, el Parc Agrari del Baix Llobregat, la platja i el nucli urbà.
Els teatres d’Esparreguera i Olesa aixequen el teló de la Passió
Són dues de les més consolidades del país i presenten una història univesal amb una imatge adaptada
L’arribada de la Setmana Santa és sinònim de passió al Baix Llobregat amb la posada en escena d’una història universal. Dues de les més destacades i consolidades de Catalunya tenen lloc a municipis de la comarca: Esparreguera i Olesa de Montserrat. Centenars de persones col laboren en unes representacions que s’allargaran fins al primer de maig.
La Passió d’Esparreguera data de 1611 i és l’única de les que es representen a Catalunya que té orquestra i cor en directe i que manté
l’estructura tradicional, un fet singular en el seu gènere. L’objectiu principal d’aquest any és continuar consolidant el projecte iniciat el 2022, aprofundint en les diferències entre els dos formats de l’espectacle: la versió tradicional i el nou format, per oferir al públic experiències úniques i complementàries.
L’espectacle es divideix en quatre actes: dos al matí, centrats en la vida pública de Jesús, i dos a la tarda, que representen la seva passió, mort i resurrecció. Un dels trets més característics d’aquesta versió és el text, escrit en poesia,
amb un lèxic ric, frases elaborades i un registre lingüístic de gran bellesa clàssica. El nou format aposta per una estructura més pròpia del teatre contemporani. Els quadres estan connectats, sense pauses, oferint una proposta àgil que manté l’atenció i les emocions de l’espectador de principi a fi. El text és actual i directe, apel lant als sentiments humans més universals i connectant amb les emocions del públic actual.
La representació de la Passió d’Olesa de Montserrat té les seves arrels l’any 1538, però es posa en escena a través d’un llenguatge tea-
Les Jornades Gastronòmiques volen reivindicar la qualitat del producte autòcton en un any en què Catalunya és la Regió Mundial de la Gastronomia i les Festes de la Carxofa seran un dels grans esdeveniments culinaris.
Xavier Pellicer, el padrí
El cuiner Xavier Pellicer és enguany el padrí de les Jornades. Pellicer es va formar entre els millors xefs de la cuina francesa i integra tot el seu coneixement sobre cuina ecològica, agricultura biodinàmica i nutrició ayurveda a la seva cuina, reconeguda actualment amb dos sols Repsol. Treballa sempre amb productes frescos i naturals del Parc Agrari del Baix Llobregat, seguint els ritmes que li marquen les estacions, per reinventar constantment la seva oferta. Amb restaurant homònim a Barcelona des de fa 10 anys, va ser elegit millor restaurant de verdures del món el 2018 i 2019.
Amb les Jornades Gastronòmiques es dona el tret de sortida a les Festes de la Carxofa, que es tornaran a convertir en un punt de trobada a l’espai públic al voltant de l’oferta agrícola i gastronòmica de proximitat, especialment la Carxofa Prat.
El programa preveu una gran varietat d’activitats de caràcter gastronòmic i festiu, per a tots els públics. A més de les Jornades Gastronòmiques, tornaran la Carxofada del Prat, el tradicional dinar popular, que tindrà lloc al parc del Fondo d’en Peixo el dia 6 d’abril; i l’Escarxofa&Jazz, l’esdeveniment que combina gastronomia i un concert de jazz, que serà el 13 d’abril a la Capsa.
Finalment, les Festes de la Carxofa d’aquest any 2025 clouran en un espai també molt singular: la Granja de la Ricarda. Allà se celebrarà, els dies 26 i 27 d’abril, la Carxofesta, que permetrà gaudir de tapes creatives amb Carxofa Prat elaborades pel Gremi de Restauradors del Prat.
tral contemporani amb grans dosis d’espectacularitat i un nou muntatge estrenat el 2022. Gairebé un miler de persones voluntàries fan possible, cada any, les representacions de la Passió d’Olesa en un dels teatres més impressionants del país amb capacitat per a més de 1.500 persones. Amb una potent posada en escena i de poc més de dues hores de
durada, la representació explica els episodis evangèlics referits a la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús de manera atractiva. Un fet diferencial d’aquest muntatge és la incorporació a totes les funcions d’un sistema de subtítols en castellà i anglès que permeten poder seguir la representació a gent d’arreu i a persones amb problemes d’audició.
MARC MARÍN/LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA
La Passió d’Esparreguera és l’única de Catalunya amb música en directe
