


El Baix Llobregat es prepara per afrontar la calor extrema amb més refugis climàtics Pàg. 7
L’AMB equipa les platges metropolitanes amb nous serveis i espais inclusius Pàg. 8
27 de juny de 2025 N. 1318
www.elfar.cat elfar@elfar.info
Casals d’estiu reforçats amb suport econòmic per garantir la cohesió social
L’Ajuntament de l’Hospitalet i el Govern acorden soterrar la Granvia per 145 milions
Fotografia: Ajuntament L’H • Pàg. 12
La B-23 estrenarà carril bus aquest proper mes de juliol per afavorir la mobilitat sostenible Pàg. 9
Sant Boi recupera l’essència original dels seus jardins històrics amb un ambiciós projecte de renaturalització Pàg. 13
Cada estiu, amb el tancament de les escoles, s’obre un llarg període que pot esdevenir tant una oportunitat com un risc per a infants i adolescents. Acaba el curs i comencen els casals, espais d’aprenentatge, convivència i creixement personal. Però no totes les famílies poden assumir-ne el cost, un fet que evidencia les desigualtats econòmiques existents i que sovint es tradueixen en una manca d’igualtat d’oportunitats.
En aquest context, les beques i ajudes que ofereixen els ajuntaments i les entitats socials esdevenen fonamentals. Gràcies al compromís de moltes administracions locals i del tercer sector, cada any milers de famílies poden accedir a casals que, d’una altra manera, serien inassolibles. Aquest esforç compartit demostra que, amb voluntat política i implicació comunitària, és possible convertir l’estiu en una experiència enriquidora per a tots els infants, sense excepció.
Els ajuts públics per garantir l’accés als casals no s’han de veure com una despesa accessòria, sinó com una política essencial per trencar el cercle de la pobresa i afavorir l’equitat. Quan una administració aposta per finançar l’accés als casals per a famílies amb menys recursos, no només millora el benestar dels infants, sinó que contribueix activament a construir una societat més cohesionada i justa.
En aquest sentit, el paper de les entitats del tercer sector, les associacions de lleure i els centres educatius és clau, ja que tenen la capacitat de
Segueix tota la informació del Baix Llobregat i L’Hospitalet a elfar.cat, diari digital. www.elfar.cat
ANTONI POVEDA
Primer secretari del PSC al Baix Llobregat i senador
detectar necessitats i articular una xarxa d’atenció integral.
Cal tenir present que la vulnerabilitat no es manifesta només en els casos més extrems. Hi ha moltes famílies treballadores amb ingressos baixos que poden tenir dificultats per pagar un casal, especialment si tenen més d’un fill. Per això, és imprescindible adoptar una mirada més àmplia a l’hora de definir els criteris d’accés a les beques, tenint en compte totes les realitats.
En resum, garantir l’accés als casals d’estiu per a tots els infants, especialment els més vulnerables, és una responsabilitat compartida. Una societat que vol créixer amb cohesió ha d’invertir en una de les etapes fonamentals del desenvolupament humà. Apostar per beques universals, per aliances comunitàries i per una mirada inclusiva no és només una qüestió de justícia social: és una inversió intel ligent en el nostre futur com a societat.
Per als pares, els casals són sovint la millor alternativa per conciliar la vida familiar i laboral. I per als infants, representen el primer contacte amb entorns educatius no formals que els ajuden a desenvolupar habilitats socials, emocionals i motrius.
Són espais on es promou el creixement integral, afavorint l’adquisició de nous aprenentatges i experiències de gran valor. I, el més important: promouen la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la protecció d’aquells infants que es troben en situació de risc.
Edita: Premsa i Comunicació del Baix Llobregat S.A.
Redacció, administració i publicitat: Antoni Alcalá Galiano, 43 · 08940 Cornellà. Tel. 93 474 57 07
e-mail: elfar@elfar.info · Web: www.elfar.cat
Directora: María José Espinosa
Redacció: Mari Carmen Gallego
Maquetació i disseny: Imma Mambrillas
Departament de Publicitat: Orencio Alamillos
Fotogra a: Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Ajuntaments, AMB, Consell Comarcal del Baix Llobregat i Diputació de Barcelona
Impressió: Imprintsa
Dipòsit Legal: B-27.254-86
Des que Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat un dels seus grans objectius ha estat la generació de prosperitat compartida. És a dir, vetllar perquè l’economia catalana continuï sent dinàmica, i que els beneficis que es deriven d’aquesta fortalesa es redistribueixin de forma justa entre el conjunt de la ciutadania.
Per aquest motiu, una de les preocupacions del govern que presideix ha estat la millora de la mobilitat. En aquest sentit, l’executiu ha fet darrerament dos anuncis molt importants que contribuiran al progrés de la nostra comarca. Un d’ells és la millora i la modernització de l’Aeroport Josep Tarradellas
Barcelona-El Prat. Amb aquest pla el president Illa demostra
que és possible ser més competitius i, al mateix temps, preservar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic.
L’altre gran anunci ha estat la creació de l’empresa mixta que gestionarà Rodalies. Serà una empresa que liderarà la Generalitat de Catalunya i que treballarà sobre tres premisses: puntualitat, regularitat i qualitat.
Finalment, i no menys important, m’agradaria subratllar també una altra important decisió que ha adoptat darrerament el Govern i que serà cabdal pel present i el futur dels joves del Baix Llobregat. Es tracta de la mobilització de 500 milions d’euros per ajudar a la ciutadania d’entre 18 i 35 anys a finançar l’entrada del seu primer habitatge.
RAMON TORRA
Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Recentment hem presentat la nova temporada de bany a les platges metropolitanes i ho hem fet des d’una platja recuperada i dignificada: la platja del Litoral de Sant Adrià de Besòs, que s’ha obert al públic després de quatre anys tancada per contaminació. Aquesta platja és un exemple de com funcionen els sistemes naturals i la connexió entre les conques hidrogràfiques i el litoral, ja que gràcies a les aportacions de sediments del riu Besòs, no ha patit regressió.
L’AMB, malgrat aquest problema estructural i després d’una primavera complicada de temporals i pluges que ha dificultat el muntatge d’instal·lacions, ofereix un total de 30 km de platges total-
ment equipades en funció de les particularitats de cadascuna, des de les més urbanes com la Barceloneta fins a les més naturals com la del Remolar. Enguany, vull destacar que continuem avançant en temes d’accessibilitat, amb la instal lació de 12 noves línies de boies d’ajut al bany, passeres més amples i dues pèrgoles per a accessos adaptats. Finalment, no voldria acabar sense recordar que des de l’ens metropolità continuem reclamant l’execució d’un Pla d’estabilització al Ministeri per a la Transició Ecològica i estem treballant per signar un protocol amb les administracions competents per fer les actuacions necessàries per frenar la regressió estructural de sorra.
El projecte, presentat pel president Salvador Illa, té una inversió de 3.200 milions d’euros i inclou el perllongament de la tercera pista en 540 metres i la construcció d’una terminal satèl·lit
MARI CARMEN GALLEGO MARÍA JOSÉ ESPINOSA
La proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat que ha presentat aquest mes de juny el president de la Generalitat, Salvador Illa, preveu la renaturalització de 300 hectàrees de la zona agrícola i redueix en 90 metres l’afectació sobre la llacuna de la Ricarda respecte al pla inicial d’Aena. Illa va anunciar un acord amb el Ministeri de Transports i Aena per ampliar l’aeroport i convertir-lo en un hub intercontinental. El projecte té una inversió de 3.200 milions d’euros i contempla el perllongament de la tercera pista, la construcció d’una terminal satèl lit i la remodelació de les dues terminals.
A més, preveu renaturalitzar unes 300 hectàrees de terreny agrícola, multiplicant per 10 la superfície del Delta del Llobregat afectada per l’ampliació, crear una anella verda i un fons ambiental.
La previsió és aprovar el Pla Director el 2028, per començar l’execució el 2030 i que estigui enllestit l’any 2033.
Illa va assegurar que “no podem perdre més temps, cal passar a l’acció per propiciar la millor solució possible”. A més, va afegir que la proposta compleix
“escrupolosament” amb les directives de protecció ambiental que afecten el Delta del Llobregat i permet desbloquejar una inversió que té al darrere una proposta “sòlida, consensuada i definitiva”
Illa va ressaltar que “el projecte està basat en el màxim rigor tècnic i operatiu i la màxima ambició” per assolir un aeroport intercontinental amb el “màxim respecte per a la sostenibilitat”
El president de la Generalitat va destacar que cal que Catalunya “pugui viatjar directament a tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt” i va vincular també un aeroport d’aquesta envergadura amb un “turisme de qualitat”
Actualment, l’aeroport té un total de 50 destinacions intercontinentals, entre les quals destaquen les que van als EUA. L’any 2024, per les instal lacions del Prat va passar un 22% més de viatgers que l’exercici anterior. Per Illa, l’ampliació de l’aeròdrom també és una “aposta estratègica” per Europa, en un moment en què cal posicionar-se des del sud i la Mediterrània i competir amb altres hubs com els del Pròxim Orient. “Ha arribat el
moment que la Catalunya líder del segle XXI desenvolupi un aeroport líder del segle XXI”, va declarar.
Perllongament de la tercera pista
La nova proposta, que ha elaborat una comissió tècnica formada pel Govern, l’executiu central i Aena, preveu el perllongament de la tercera pista en 540 metres comptant 40 metres de seguretat a l’extrem oest de la Ricarda. Així, la pista passarà dels 2.660 metres actuals a un total de 3.160 metres.
de 60 metres, que tocaria el Remolar. La part pavimentada de la zona de seguretat s’utilitzarà per als enlairaments.
L’ampliació de l’aeroport del Prat permetrà recuperar les 90 operacions cada hora per les que l’aeròdrom està autoritzat i incrementar el nombre de passat-
Reaccions a favor i en contra
L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha celebrat la proposta d’ampliació de l’aeroport i ha assegurat que “estem davant d’un plantejament que garanteix la pau acústica a la ciutat,
Des del Govern asseguren que el projecte compleix amb les directives de protecció ambiental que afecten el Delta del Llobregat
gers que hi passen per les instal lacions, que van ser 55 milions l’any passat. “A més, podrà comptar amb vols intercontinentals que són bàsics per millorar la competitivitat i la internacionalització de l’economia catalana”, insisteixen des del Govern.
La distància que guanyarà la tercera pista permetrà que avions de grans dimensions puguin aterrar i enlairar-se sense problemes. A més, l’aeroport es compatibilitzarà amb les alçades que el Port requereix, gràcies a dotar-lo del màxim pendent longitudinal ascendent possible d’acord amb la normativa vigent. D’aquesta manera, s’evitaran problemes als avions que accedeixin per la Zona Franca i es faran compatibles aquestes dues infraestructures, “que configu-
Salvador Illa: “Ha arribat el moment que la Catalunya líder del segle XXI desenvolupi un aeroport líder del segle XXI”
A l’extrem nord hi haurà una zona de seguretat parcialment vegetal de 240 metres per evitar superfície pavimentada. D’aquesta manera, es reduirà en 90 metres l’ocupació de la llacuna respecte a la proposta inicial i s’evita afectar la Ricarda.
A l’extrem sud de la pista s’inclourà una nova zona pavimentada
raran un clúster econòmic de primer nivell que incrementarà la competitivitat de Catalunya”
El projecte també concreta la nova terminal satèl lit, que implicarà la construcció d’un tren subterrani per connectar amb la T1 i millorar, d’aquesta manera, l’experiència dels viatgers.
que, com sempre he manifestat, és la nostra línia vermella” Badia ha remarcat que els arguments i raonaments del comitè d’experts avala allò que sempre ha defensat Gavà: un aeroport competitiu i, alhora, compatible amb la qualitat de vida del veïnat i amb l’entorn. En aquest sentit, ha especificat que amb els 540 metres que guanyarà la tercera pista tots els vols es podran enlairar i fer el gir a mar abans. A més, ha recordat que també està blindada l’operativa de funcionament en pistes segregades.
“Estic molt tranquil la perquè tenim totes les garanties. I vull fer arribar en aquest sentit un missatge molt clar al veïnat de Gavà i, especialment, al de Gavà Mar: l’ampliació de l’aeroport no només no incrementarà l’impacte acústic sobre la ciutat i sobre aquest barri, sinó que es reduirà”, va afirmar tan bon punt es va conèixer el projecte. Badia va afegir que en qualsevol cas, “vetllarem perquè les coses es facin bé, i seguirem molt de prop el desenvolupament de la proposta en totes les seves fases”
Mitjançant un comunicat conjunt, la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, RACC, Cercle d’Economia, Barcelona Global, FemCat, Col legi d’Economistes i Fira de Barcelona també han valorat positivament el projecte anunciat per l’executiu català. Aques-
tes institucions el consideren “necessari i estratègic per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals”.
Així mateix, valoren de manera positiva els avenços tècnics i ambientals presentats, però posen de relleu la necessitat de garantir una governança compartida i una visió global per a tot el sistema aeroportuari català. “L’ampliació de l’aeroport, altament reivindicada des del teixit empresarial de Catalunya, afavorirà l’obertura de noves connexions de llarg radi i el reforç de les existents”, asseguren.
A més, remarquen que el fet de millorar la connexió de Barcelona amb altres països “tindrà un impacte positiu no només per atreure perfils de viatgers associats al món dels negocis, sinó que també estimularà l’intercanvi comercial i la inversió internacional sobre Catalunya, especialment de destinacions estratègiques que encara no tenen connexió directa amb Barcelona o que tenen potencial de creixement, com és el cas de Japó i la Xina, així com Amèrica”
La patronal catalana Foment del Treball també celebra el pas endavant que ha fet el Govern. “Era un objectiu prioritari i una necessitat de país per la qual no hem descansat mai”, ha expressat el seu vicepresident, Lluís Moreno.
En sentit contrari s’ha manifestat l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, que ha retret al president Illa que “hagi presentat la seva proposta d’ampliar la tercera pista de
l’aeroport del Prat, afectant els espais naturals de la Ricarda i el Remolar, sense consensuar-la ni tan sols compartir-la amb el territori afectat”
Bou ha manifestat la seva preocupació per les compensacions ambientals del projecte i ha ressaltat que encara no s’han realitzat aquelles compromeses a l’anterior ampliació de l’espai aeroportuari finalitzada, signades el 1994,
un fet que la mateixa Comissió Europea va recordar l’any 2021 amb una carta d’emplaçament en què amenaçava amb sancionar l’Estat si no es realitzaven aquestes compensacions.
Bou ha assegurat que defensarà “tot el que hem guanyat durant les darreres dècades per mantenir la nostra singular relació amb el litoral, amb el Delta, amb els espais naturals, amb la nostra pagesia i amb la nostra agricultura”
fins a un cada 30 segons, “quan actualment en patim un cada 50 segons”, remarca.
Unió de Pagesos (UP) ha declarat públicament el seu rebuig perquè considera que el projecte comportarà un “impacte irreversible sobre terrenys de valor agrari i mediambiental alt al Delta del Llobregat”
La plataforma Zeroport també és contrària a la proposta perquè “farà augmentar la contaminació i agreujarà la crisi ecològi-
“Era un objectiu prioritari i una necessitat de país per la qual no hem descansat mai”, subratllen desde la patronal Foment del Treball
L’alcalde de Castelldefels, Manu Reyes, ha expressat la seva oposició al projecte d’ampliació de l’aeroport assenyalant tres motius principals: la manca de participació del municipi en l’elaboració del pla, l’absència de mesures compensatòries per a la salut dels veïns i l’impacte sobre la població vulnerable, ja que els vols en configuració no preferent augmentarien
ca, l’escalfament global i els seus efectes”. A més, afirma que “aguditza la ja greu i fràgil situació en què es troben el Delta del Llobregat i els seus espais naturals, agraris i aqüífers”
Des dels sindicats UGT i CCOO demanen que l’ampliació de l’aeroport serveixi per impulsar un acord per fomentar la qualitat ambiental i de l’ocupació.
Entitats especialitzades en el lleure infantil ofereixen diverses propostes durant el període de vacances • Conjuntament amb les administracions, atorguen ajuts per garantir-ne l’accés
M. C. GALLEGO
Les llargues vacances escolars d’estiu són una excel lent oportunitat no només perquè els infants continuïn formant-se de manera lúdica i continuïn aprenent sinó també per promoure la socialització entre ells i evitar l’aïllament que es pot donar en un moment important de creixement personal. Perquè tots els infants puguin gaudir de les colònies d’estiu, associacions i administracions posen en marxa programes de beques i ajudes. Un exemple és Fundesplai, una entitat referent en aquest àmbit i amb seu al Prat que enguany preveu becar uns 9.000 nens, un 10 % més que l’any anterior.
En aquest cas, la campanya d’estiu està centrada a promoure el lleure educatiu com un espai de benestar emocional per als infants, per aprendre a tenir cura d’ells mateixos, dels altres i del planeta.
“Les colònies, els casals o els campaments són fonamentals per al desenvolupament integral d’infants i joves”, assegura el director general adjunt de Fundesplai, Carles Xifra. “Aprenen a conviu-
Per arribar al màxim de població, des de fa més d’una dècada Fundesplai impulsa la campanya solidària Fem possible un estiu per a tothom!, a través de la qual es fa la captació de fons i s’atorguen beques a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Aquest 2025, Fundesplai preveu arribar a les 9.000 beques i ajuts, la qual
Fundesplai manté que les activitats en grup són fonamentals per al desenvolupament dels infants i contribueixen a la socialització
re, a guanyar autonomia, a estar en contacte amb la natura, a fer noves amistats o desenvolupar noves habilitats, tot en un espai de benestar emocional”, afegeix. L’entitat ofereix bressols pels més petits i casals d’estiu artístics, esportius o de natura, entre d’altres; colònies en plena natura per gaudir d’entorns com els Pirineus o les Guilleries; campus on els joves aprendran els primers passos del periodisme; camps de tecnologia, per aproximar-se a la intel ligència artificial i els drons amb vocació social; camps de biologia marina, centrats en la protecció del mar; o camps de treball, que combinen la recuperació d’un espai d’importància social o natural amb activitats lúdiques.
cosa significa un increment del 10 % respecte al 2024 i un import d’uns 770.000 euros.
Una altra de les entitats especialitzades en el lleure infantil, la Fundació Pere Tarrés, ha alertat de la cronificació de la vulnerabilitat. El director adjunt, Rafael Ruiz de Gauna, considera que “cal garantir el desenvolupament del dret al lleure per no generar desigualtats, especialment quan moltes de les competències personals i professionals que es requereixen al segle XXI s’adquireixen en aquests contextos educatius no formals”.
L’any passat, la Fundació Pere Tarrés va becar 6.734 infants, joves i adolescents perquè gaudissin d’activitats de lleure educatiu a
l’estiu, una xifra que ha anat augmentant de manera exponencial els darrers anys.
Implicació dels ajuntaments
L’Ajuntament de l’Hospitalet destina aquest any 1,1 milions d’euros a subvencionar els esplais per activitat diària, de cap de setmana i casals d’estiu. A més, es reforcen i amplien serveis ja existents i se’n creen d’altres de cura infantil de proximitat, com el de cangur municipal, les ludoteques, els casals de períodes no lectius, les colònies i els campaments. En total, es subvencionen 506 places amb un import de 336.704 euros. D’aquestes, enguany s’incorporen 36 places inclusives, per a infants amb discapacitat, atès que aquests nens i nenes requereixen una ràtio de professionals superior. Així mateix, es destinen gairebé 26.000 euros a un espai respir d’estiu, amb 50 places, per a famílies que tinguin infants amb discapacitat.
L’Ajuntament de Sant Boi preveu invertir en les activitats de lleure d’estiu un import aproximat de 285.000 euros, dels quals uns 45.000 euros es destinen a ajuts a famílies i 20.790 euros al servei de menjador. El programa d’estiu incorpora la iniciativa pública, social i privada amb una oferta de prop de 60 activitats diferents per a infants, adolescents i joves des de 0 a 18 anys, durant els mesos de juliol i agost. El consistori compta amb
un protocol d’inclusió per facilitar la integració de tots els infants del municipi, i per atendre els menors amb necessitats educatives especials, s’han incrementat els recursos per dotar de vetlladors tant els casals municipals com els que no ho són.
L’Ajuntament de Sant Joan Despí ofereix aquest any 625 places de casal d’estiu, que inclouen activitats d’esbarjo, culturals, esportives i educatives que es plantegen com una eina d’educació en el lleure de caràcter pedagògic, lúdic i cultural i com un recurs de suport a les famílies. Per tal de facilitar la participació en el servei municipal de casals d’estiu de totes les famílies que ho necessiten, s’apliquen bonificacions del 10 % per a famílies amb dos fills inscrits i del 20 % per a famílies nombroses o monoparental.
A Esplugues s’ofereixen gairebé mig miler de places per a infants de 3 a 12 anys i una cinquantena per a joves de 12 a 16 anys. Enguany, es mantenen els preus dels dos darrers anys entre una setmana (65 euros) i cinc (209 euros), mentre que si es fan totes les setmanes és de 250 euros, amb descomptes si s’hi inscriu més d’un fill o filla.
L’Ajuntament de Gavà, en col laboració amb entitats de lleure, clubs esportius i escoles d’art, ha preparat un ampli ventall de propostes en forma de tallers, casals, colònies i campaments per tal que infants i joves puguin passar un estiu divertit i enriquidor. El consistori gavanenc ha previst ajuts per als infants de les famílies vulnerables, que poden ser de fins a un màxim del 100 % del cost de l’activitat per a un màxim de cinc setmanes, depenent de la puntuació obtinguda. Les beques poden arribar als 400 euros per setmana. A Viladecans, les entitats de la ciutat organitzen casals per a infants i joves d’esports, idiomes, lleure o tecnologia. L’Ajuntament cedeix a les associacions equipaments municipals perquè puguin fer aquestes activitats lúdicoeducatives i facilita la difusió dels casals que s’ofereixen a la ciutat.
També, per tal d’afavorir la participació i accessibilitat a aquestes activitats, s’atorga una subvenció a les entitats que organitzen els casals amb l’objectiu d’abaratir el seu cost. A més, s’ofereix un suport tècnic per a infants amb necessitats educatives especials que requereixen un suport assistencial per a participar de les activitats organitzades.
L’Ajuntament del Prat també dedica especial atenció a la infància i enguany espera que els ajuts arribin a gairebé 3.000 nens i nenes. Amb aquesta finalitat, el consistori ha destinat una partida pressupostària de 350.000 euros. El programa de beques preveu ajuts per a les activitats d’estiu, com ara casals i colònies als mesos de juliol i agost, i activitats extraescolars.
Els ajuts es destinen a les activitats recollides al programa d’Activitats d’Estiu al Prat 2025, i també a les organitzades per l’Associació Delta del Llobregat i les entitats AEiG Anton Vilà, AEiG Conxita Busquets i l’Esplai Sant Pere i Sant Pau.
Ajuntaments i entitats dediquen esforços a atendre nens i nenes amb necessitats especials
Unes 526.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona, que representen un 16 % de la població, són especialment vulnerables a la calor, segons l’Índex de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVAC), calculat per l’AMB.
Una de les solucions més destacades per reduir els riscos associats a les altes temperatures és la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), que agrupa instal lacions que habitualment tenen una altra funció, però que, de manera excepcional, ofereixen confort tèrmic durant episodis de calor extrema, ja sigui a través de sistemes de climatització o mit-
jançant mètodes naturals com la presència de vegetació. Enguany, amb l’aixecament de les restriccions per sequera, la presència d’aigua (llacs, estanys i fonts) en els refugis a l’aire lliure pren una importància especial com a mecanisme addicional per controlar les altes temperatures.
Els tipus de refugis que integren aquesta xarxa són: equipaments municipals (com biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus o poliesportius), parcs (de gestió metropolitana o municipal) i piscines públiques.
Aquest estiu es preveu incorporar 58 nous espais a la XMRC, que compleixen amb les condicions adients. Sumats als ja exis-
tents, la xarxa comptarà amb un total de 244 refugis climàtics: 71 parcs, 151 equipaments i 22 piscines. Tots aquests espais estaran actius durant els mesos de més calor en 31 municipis metropolitans.
Els refugis de la XMRC donaran cobertura a 1.271.708 persones, la qual cosa suposa el 80,5 % de la població dels municipis que en formen part. Això significa que aquestes persones disposen d’un refugi a menys de 10 minuts a peu de casa seva.
Pel que fa a la població més vulnerable, la cobertura s’eleva fins al 82,5 % en el conjunt del territori metropolità. Aquestes dades no inclouen la xarxa pròpia de Barcelona, que cobreix el 97 % de la seva població, amb uns 390 espais de refugi climàtic.
El creixement de la XMRC representa un augment del 31 % respecte de l’any passat, i d’un 69 % respecte del 2023. El conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, ha manifestat que “malauradament, no tothom es pot permetre unes vacances o disposar d’aire condicionat durant els mesos més calorosos de l’any i, per això, és necessària la xarxa de refugis climàtics, com a servei bàsic per a la ciutadania”.
L’AMB instal·la línies de boies d’ajut al bany, passeres més amples, aparells de cal·listènia i nous camps de vòlei
EL FAR
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha donat el tret de sortida a la temporada de bany a les platges, centrant-se en la millora de l’accessibilitat amb nous elements i
equipaments per afavorir la inclusió en aquests espais públics.
Les principals novetats d’aquesta temporada són les 12 noves línies de boies d’ajuda al bany a les platges del Delta del Llobregat i Barcelona, i la millora
dels accessos, amb passeres més amples i senyalitzades. Al conjunt de les platges metropolitanes hi ha instal lades 16 pèrgoles, que sumen uns 450 metres quadrats, 30 línies de boies d’ajuda al bany i 576 unitats de passeres adapta-
des, que representen un total de 1.900 metres lineals i 4.000 metres quadrats de superfície.
D’altra banda, també es reforça l’àmbit de la salut amb diferents mesures i equipaments com, per exemple, les instal lacions esportives de cal listènia a platges com les de Gavà i Viladecans, o sis nous camps de vòlei a Castelldefels. A més, s’han incrementat els tractaments preventius i reforç de les desinfeccions. Amb la nova normativa, es fan analítiques de punts terminals i es desinfecten anualment la xarxa d’aigua de les dutxes i tots els ruixadors de dutxes i rentapeus, que sumen uns 800 elements. En aquests controls, s’hi inclouen altres elements com els mòduls de salvament i els lavabos.
L‘AMB també ha dut a terme la reposició de zones dunars afectades pels temporals, especialment a les platges de Viladecans i el Prat, i ha habilitat dues Naturaules a Castelldefels. Així mateix, s’han reparat i renovat a fons tres torres d’observació d’aus situades als espais protegits del Delta del Llobregat, concretament a les platges del Remolar de Viladecans i la Ricarda-Ca l’Arana del Prat. S’ha substi-
tuït part de la fusta, s’han reforçat els suports metàl lics i s’ha millorat la seguretat dels elements.
Aquesta temporada alta, l’AMB posa a disposició dels usuaris 10 km de passeres; 52 mòduls de salvament i lavabos; 30 cadires de salvament; 28 zones de jocs infantils; 69 àrees esportives (cal listènia, vòlei, futbol, corfbol); 450 papereres; 117 contenidors semisoterrats; tres torres d’observació; 16 pèrgoles d’ajuda al bany; 17 accessos adaptats; 28 km de tancament de protecció de dunes, 35 km de zones marines abalisades amb boies i 30 línies de boies d’ajuda al bany.
La regressió estructural de sorra continua sent el problema principal de les platges metropolitanes, que es troben en una situació de vulnerabilitat. Per aquest motiu, l’AMB continua reclamant l’execució d’un pla d’estabilització al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que és l’organisme competent per implementar i construir la infraestructura adequada per protegir el litoral, així com actuacions urgents a les platges que han desaparegut o que tenen un risc elevat de desaparèixer.
La Diputació de Barcelona vol posicionar les 106 platges dels 25 municipis costaners de la demarcació com a espais de salut. Per aquest motiu, ha posat a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança de platges que inclou, entre d’altres aspectes, la prohibició de fumar en aquests espais i els facilitarà material d’informació i senyalització de les platges lliures de fum. La prohibició de fumar a les platges és competència de cada ajuntament.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha subratllat que es tracta d’una “iniciativa pionera, fruit del treball conjunt entre una administració supramunicipal com és la Diputació de Barcelona amb 25 ajuntaments, per posicionar les platges de
la demarcació com un referent de qualitat, sostenibles, accessibles i netes”
La corporacó provincial ha mantingut reunions amb els 25 ajuntaments costaners de la demarcació per explicar l’estratègia i promoure l’extensió de les platges sense fum a tot el litoral barceloní. “Aquest 2025, 15 dels 25 municipis tindran algun tipus de regulació aprovada en matèria de platges sense fum, i es preveu que la resta ho vagi fent entre finals de 2025 i 2026”, ha destacat el diputat de Comerç, Consum i Salut Pública, Josep-Ramon Mut.
Aquest estiu, però, tots 25 se sumaran ja a la campanya de sensibilització, amb cartelleria i altres materials, perquè els ciutadans tinguin clar que no han
de fumar, vagin on vagin dins la demarcació.
El model d’ordenança municipal d’ús de les platges promogut per la Diputació ha estat elaborat per un grup de treball tècnic de 14 representants dels municipis del litoral barceloní. El text vol aportar als ajuntaments seguretat jurídica i incorpora els nous instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral com els plans d’ús de les platges, a més de preveure els nous règims d’intervenció administrativa. La proposta de text regula les condicions d’ús de les platges del municipi garantint el dret de la ciutadania a gaudir-les i a fer un ús públic del mar, de la seva ribera i de la resta de l’espai de domini públic.
Per visibilitzar el rol de les platges com a espais de salut, la Dipu-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
tació de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments materials de comunicació, com cartells i ventalls. D’altra banda, en col laboració amb
l’Associació Espanyola contra el Càncer a Barcelona, s’oferiran activitats de sensibilització adreçades als banyistes i usuaris.
L’actuació
abasta un tram de set quilòmetres, comprès entre Sant Feliu i l’avinguda Diagonal de Barcelona,
i comportarà una inversió de més de 20 milions d’euros
CRISTINA DIESTRO
La B-23 registra una intensitat de trànsit de 100.000 vehicles diaris
EL FAR
Els directors d’Infraestructures i de Transports i Mobilitat, David Prat i Susi López, respectivament, juntament amb la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, i diversos alcaldes, alcaldesses i representants municipals d’Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu i Barcelona, van visitar el 10 de juny la recta final de les obres del carril bus de la B-23. Els treballs, que finalitzaran aquest juliol, comportaran una inversió de 20,8 milions d’euros.
L’obra, iniciada a la primavera del 2023, abasta un tram de set quilòmetres de la B-23, entre la connexió amb l’A-2 a Sant Feliu i la intersecció de l’avinguda Diagonal amb l’avinguda Albert Bastardas, a Barcelona. En aquest tram, la Generalitat vol afavorir la circulació dels autobusos interurbans, augmentar-ne la velocitat comercial —és a dir, el temps efectiu de
trajecte— i, així, fomentar l’ús del transport públic.
La B-23 registra en aquest entorn una intensitat de trànsit de prop de 100.000 vehicles diaris i és un dels principals corredors d’accés a Barcelona en autobús. Hi circulen nombroses línies interurbanes, amb més de 600 expedicions diàries que es veuran beneficiades pel nou carril bus, el qual donarà servei a prop de quatre milions de passatgers anuals. L’objectiu és reduir fins a 15 minuts el temps de recorregut dels autobusos amb origen al Baix Llobregat, el Bages, el Vallès i l’Anoia.
Potenciar la intermodalitat
A més de prioritzar el pas dels autobusos, el nou carril bus potenciarà la intermodalitat amb altres mitjans de transport, com el tramvia, el metro i les xarxes de bus urbanes. D’aquesta manera, contri-
buirà també a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i a millorar la qualitat de l’aire. Es calcula que l’actuació permetrà evitar l’emissió de fins a 34 tones de CO2 anuals.
Els treballs consisteixen en la creació d’un carril exclusiu per a autobusos en sentit Barcelona, aprofitant part de l’espai de la mitjana de la B-23. El nou carril, de 3,5 metres d’amplada, s’ubica a l’esquerra dels carrils de circulació existents i estarà separat per senyalització horitzontal. Es mantindrà el nombre actual de carrils
de circulació —dos o tres, segons el tram— i la seva amplada. Els autobusos podran incorporar-se al nou carril en qualsevol punt del recorregut.
Aquesta actuació s’emmarca en un acord entre la Generalitat i l’Estat, titular de la infraestructura. L’obra és executada per la Generalitat i finançada pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible mitjançant els fons europeus Next Generation. A més, s’ha previst que el traspàs formal de la titularitat de la B-23 a la Generalitat es faci efectiu durant aquesta tardor.
Molt a prop de Barcelona trobaràs tot allò que necessites per escapar de la rutina del dia a dia i descobrir els millors plans
SHUTTERSTOCK
Els pobles i ciutats de la província de Barcelona són ideals per fer turisme de proximitat, conscient i sostenible, i hi trobaràs una oferta molt diversa d’activitats i serveis de qualitat per satisfer els més exigents.
Enogastronomia
Catalunya és enguany la Regió Mundial de la Gastronomia, i a la província de Barcelona el que et resultarà més difícil serà escollir entre una cuina casolana tradicional amb productes singulars i de proximitat i una cuina innovadora de la mà de xefs reconeguts internacionalment.
Visitar els productors que assorteixen els restaurants i les fondes del territori amb productes locals de primera qualitat és una experiència que no hauries de perdre’t.
I fins a tres denominacions d’origen autòctones ––DO Penedès, DO Alella i DO Pla de Bages––ofereixen visites als seus cellers i activitats de tast i de maridatge per viure experiències úniques d’enoturisme. Contemplar les vinyes i la posta de sol tastant uns bons vins és una manera excel·lent de connectar amb la terra i assaborir els plaers senzills de la vida.
Cultura i patrimoni
Si t’apassiona la cultura, pots descobrir joies del romànic ben a prop de Barcelona visitant la Seu d’Ègara, a Terrassa, o el Monestir de Sant Cugat del Vallès.
També pots admirar joies arquitectòniques del Modernisme, com la cripta Gaudí a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló; o conèixer el llegat modernista de Domènech i Montaner a Canet de Mar.
Benestar i natura
Si prefereixes la calma i relaxar-te per desconnectar, pots meditar o practicar ioga immers en un entorn natural preciós; fer un reconfortant bany de bosc enmig d’un parc natural; o banyar-te en aigües termals on ja ho feien els romans, a Caldes de Montbui i a la Garri-
Sitges: platges, gastronomia i Modernisme
ga a l’interior, o a tocar del mar, a Arenys de Mar i a Caldes d’Estrac.
Senders i rutes, a peu o en bicicleta?
En canvi, si el que t’emociona és recórrer senders i paratges naturals de bellesa singular, només et cal decidir com fer-ho, si a peu o en bicicleta.
Les impressionants formacions rocoses de Montserrat i el seu monestir mil·lenari segur que et sorprendran.
La comarca del Berguedà, amb el massís del Pedraforca ––per als més avesats a la muntanya––, t’ofereix rutes de senderisme i rutes cicloturístiques.
El Parc Natural del Montseny, amb camins de bosc de conte de fa-
des, és només un dels 14 parcs i espais naturals de la província de Barcelona on fer salut i desconnectar.
I arreu de la província trobaràs rutes per fer en bicicleta; bici de carretera, BTT o gravel és el que hauràs de triar.
Sol i platja?
A Costa Barcelona et serà fàcil trobar la platja que vols: una cala solitària on relaxar-te bressolat per la remor de les onades; una platja familiar amb tots els serveis; o una platja llarga, ideal per fer-hi esport. Vint-i-cinc poblacions costaneres a prop de Barcelona ––i totes connectades mitjançant transport públic–– donen per a molt!
Trobaràs totes les propostes escanejant aquest QR
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
10 propostes imprescindibles a les comarques de Barcelona per desconnectar per tornar a connectar, sense anar més lluny
1. Joies del romànic a prop de Barcelona: la Seu d’Ègara a Terrassa, el Monestir de Sant Cugat del Vallès i les esglésies romàniques del Berguedà
2. La Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, i els Jardins Artigas a la Pobla de Lillet, obres singulars de Gaudí
3. Cardona, castell i sal
4. Termalisme a l’interior a Caldes de Montbui i a la Garriga, o a prop de la costa a Arenys de Mar i a Caldes d’Estrac
5. Montserrat, un monestir mil·lenari i un munt de rutes senderistes
6. Vic ciutat medieval, Rupit i Pruit, Tavertet i el Collsacabra
7. El Montseny, Reserva de la Biosfera
8. Sitges: platges, gastronomia i Modernisme
9. Les platges del Maresme
10. Miradors, vinyes i cellers al Penedès
Les obres començaran el 2026 i comptaran amb una inversió de 145 milions d’euros
M. C. GALLEGO
L’Hospitalet podrà recuperar el seu accés al parc fluvial del riu Llobregat gràcies al soterrament de la Granvia al seu pas per Bellvitge, una obra que també permetrà connectar les dues bandes d’aquesta via a peu pla. El projecte seguirà el model de la primera fase de soterrament de la Granvia, el que va des de la plaça d’Ildefons Cerdà fins a la plaça Europa, i compta amb un pressupost de gairebé 145 milions d’euros.
El Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet han tancat un acord clau en la primera Comissió Bilateral de la legislatura, que permet desencallar un projecte llargament reivindicat que transformarà l’accés i la mobilitat a la gran Barcelona i que suposarà un impuls decisiu per a la recerca, la salut i l’economia del país. L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, va qualificar l’acord “d’històric” i va assegurar que aquest “és un pas endavant que ens permet passar de les paraules als fets”
Dels 145 milions d’euros que costarà el projecte, la Generalitat aportarà tant la seva part com els 40 milions que hauria d’assumir l’Ajuntament. De fet, aquest era el principal entrebanc per posar en marxa el projecte i que havia provocat el seu bloqueig. Els diners que avança la Generalitat es compensaran, un cop finalitzades les obres, amb l’entrega de terrenys per fer-hi equipaments
i polítiques públiques. “Equipaments que s’han de definir i acordar”, va precisar la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, durant la seva intervenció. “Apostem clarament per aquest projecte perquè pensem que no és només el millor per l’Hospitalet sinó també el millor per Catalunya”, va subratllar.
El soterrament permetrà als veïns de l’Hospitalet connectar a
‘Canas y cunas’ és una iniciativa de gran impacte social
Amb la finalitat d’aprofitar l’experiència de les persones grans i que aquestes ajudin en la criança a mares joves sense xarxa social, l’Ajuntament de l’Hospitalet ha posat en marxa el programa Canas y Cunas Aquest és un projecte pioner que uneix generacions i fomenta el benestar de mares joves amb poc entorn i de dones grans que comparteixen amb elles la seva experiència en la criança.
Es tracta d’una iniciativa innovadora que, liderada per l’equip del
Servei d’Intervenció Socioeducatiu amb el suport del Negociat de Serveis i Projectes per a la Gent Gran, reafirma el compromís de l’Hospitalet amb el benestar social i els drets a la ciutadania.
El projecte busca crear vincles intergeneracionals significatius entre les persones del barri, unint aquestes famílies amb persones grans que experimenten sentiment de soledat no desitjada. Els objectius principals són enfortir habilitats maternals i promoure la criança positiva; prevenir possibles situacions de risc en la cura dels
nadons; facilitar la circulació social i l’acompanyament socioeducatiu, i fomentar relacions enriquidores entre mares i persones grans, creant un espai d’aprenentatge mutu i de suport emocional.
A més d’ajudar mares joves que no tenen xarxa social a la ciutat, el projecte és també molt enriquidor per a les dones grans, algunes de les quals es troben en una situació de soledat, són vídues, tenen els seus propis fills lluny i no tenen feina. Això fa que tinguin menys relacions socials i el programa contribueix a lluitar contra
peu pla amb els centres de referència en atenció sanitària, formació i recerca com són l’Hospital de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia – Hospital Duran i Reynals, l’Idibell i la Universitat de Barcelona (UB).
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va reiterar que “l’objectiu és connectar barris i espais de la ciutat vinculats a la ciutadania i a l’activitat econòmica” i va emfatitzar que “el país necessita projectes amb aquesta ambició”
El soterrament de la Granvia es durà a terme en dues fases. La primera s’executarà entre el segon semestre de 2026 i el primer semestre de 2029. La segona fase s’estendrà del segon semestre de 2028 fins al segon semestre de 2030 i permetrà la creació d’un BioClúster d’Innovació i Salut, que agruparà en un mateix espai un ecosistema d’empreses i centres dedicats a la docència, la recerca biomèdica i la salut.
En matèria de seguretat, s’ha acordat incrementar els efectius
policials, especialment la presència d’unitats d’ordre públic (ARRO) durant els caps de setmana i en esdeveniments amb gran afluència de públic. A més, es reforçaran les actuacions centrades en la retirada d’armes de l’espai públic i en la lluita contra la multireincidència. En una segona fase, també es posarà el focus en fer front a les ocupacions il legals i als cultius de marihuana.
Així mateix, han acordat reformular el mapa sanitari i evitar que els veïns hagin de sortir de l’Hospitalet per rebre atenció mèdica. “El nostre objectiu és una atenció sanitària integral a la ciutat”, va declarar Quirós.
A més, s’ha arribat a un acord perquè l’Hospitalet formi part d’un nou projecte anomenat Zones Educatives, on l’Ajuntament tindrà un paper més rellevant. Finalment, el consistori s’ha compromès a signar el conveni de col laboració de finançament de Fira 2000, l’òrgan vinculat a Fira de Barcelona, que, entre altres coses, s’encarrega de l’ampliació del recinte de Gran Via.
aquesta realitat. Segons els experts, activitats d’aquest tipus ajuden a reduir el sentiment de solitud.
La segona edició de Canas y Cunas continuarà fins a l’1 de juliol als barris de Collblanc-la Torrassa.
El 2024 ja es va dur a terme una primera prova pilot del projecte als barris de Can Serra i Pubilla Cases, amb usuàries del Centre Naran-
jos i del Casal de la Gent Gran de Pubilla Cases, que van poder compartir experiències, dubtes i idees. Després de l’èxit d’aquesta prova pilot, ara l’objectiu és continuar avançant i millorant els diferents aspectes per crear més xarxes, sobretot perquè les mares se sentin més còmodes en aquest espai compartit i crear vincles socials.
Es faran actuacions al parc del
de Marianao i als
Els treballs de renaturalització ja s’han iniciat
EL FAR
L’Ajuntament de Sant Boi ha iniciat les obres per renaturalitzar el parc públic del Palau de Marianao. Es tracta de la primera de les actuacions que donaran un nou aire a tres parcs i jardins històrics del municipi. Les altres dues es faran als jardins de la Torre del Sol i del Puig del Castell. Totes tres són intervencions emmarcades en el projecte transformador Sant Boi Respira més Verd, que es financen amb fons europeus Next Generation.
El parc de Marianao és una petita part de l’antic parc d’estil romanticista de finals del s.XIX que abarcava gran part de l’actual barri de Marianao. Originalment comptava amb múltiples elements arquitectònics i col leccions botàniques, de les quals s’han conservat l’edifici del Palau de Marianao, el llac artificial, el sistema de canalització d’aigües i diverses espècies d’arbres de l’època.
L’origen del parc són els vincles d’una família benestant, els Samà, amb la localitat cubana de Marianao, on van fer fortuna. En una finca de Sant Boi van recrear un parc amb l’ambient natural, colonial i exòtic d’aquell país, que ha esdevingut un parc d’ús públic i un símbol del patrimoni local.
zona del llac i el seu entorn, canviant el sistema de funcionament del filtratge de l’aigua i evitant-ne la cloració. “Això té com a objectiu garantir que hi hagi presència de vegetació dins de l’aigua i que tornin els ànecs a visitar-nos”, expliquen fonts municipals.
El projecte Sant Boi Respira més Verd proposa també la renaturalització i connexió dels parcs públics de la Torre del Sol i del Puig del Castell, situats al nucli històric.
Per garantir la funcionalitat ecològica dels dos parcs i augmentar els beneficis per a la ciutadania
i cap a l’entorn, aquest projecte integra els dos espais en un únic concepte de connectivitat verda. Es treballarà principalment per garantir l’accessibilitat i la millora dels camins dels dos entorns.
Totes les zones tindran noves plantacions d’arbrat per generar espais d’ombra i estada, vegetació més resilient i refugis per a la biodiversitat (per exemple, hotels d’insectes, refugis per a rèptils o zones per a papallones). Els dos parcs es podran fer servir com a refugis climàtics a l’estiu.
Aquests espais del nucli històric, que es troben molt a prop l’un de
l’altre, es connectaran millor mitjançant un itinerari continu. Aquest itinerari travessarà els dos parcs passant pel nou accés que es construirà als Jardins de la Torre del Sol. El parc de la Torre del Sol consta d’una zona de jardí d’inspiració noucentista i una part superior amb més arbrat. Ara, el conjunt es recuperarà per a l’ús ciutadà com a espai de lleure i per acollir activitats d’educació ambiental.
El cost global de l’actuació, que començarà després de l’estiu, superarà els 300.000 euros, segons les previsions.
La intenció és mantenir i reforçar el valor natural i històric d’aquest indret. En una primera fase, es vol recuperar el patrimoni de palmeres, que ha quedat malmès amb els anys a causa de la plaga del morrut. Es preveu plantar 20 palmeres i 92 margallons al conjunt del parc, donant valor a aquesta darrera espècie, que és l’única varietat de palmera autòctona a la península.
A més, es repararan els marges dels parterres amb pedra natural amb l’estètica històrica del parc, tot respectant així el disseny original, i es crearan espais singulars com una zona de descans amb banc entre la vegetació, una estructura que servirà com a refugi per a rèptils i altres animals i un mirador amb vistes al llac, que s’arranjarà en una fase posterior.
Quedarà configurada així una zona d’interès per observar la natura i conèixer els valors de la biodiversitat, que en el futur allotjarà activitats d’educació ambiental i un espai d’interpretació.
Les obres de la primera fase afecten una superfície de 8.000 m² i tindran una durada aproximada de dos mesos i mig. El pressupost ascendeix a 164.000 euros. Dins d’aquest projecte de renaturalització, es preveu també renovar la
El full de ruta es defineix en un pla previst per als pròxims cinc anys
AJUNTAMENT DE GAVÀ EL FAR
L’Ajuntament de Gavà ha reactivat el Pla Estratègic de Turisme que ha de posicionar la ciutat com a destinació turística sostenible i de qualitat.
El full de ruta es concreta en un pla amb 24 accions a desenvolupar en els pròxims cinc anys. L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha apuntat que el pla “està totalment alineat amb el nostre model de ciutat, basat en la sostenibilitat, l’equilibri i la preservació del nostre patrimoni, divers i de gran riquesa natural, històrica, cultural i social”
L’AMB inaugura el servei als vestíbuls de Cèntric i Les Moreres, amb 27 i 25 places, respectivament
EL FAR
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament del Prat han presentat aquest mes de juny l’arribada del Bicibox a l’interior de dues estacions de metro del municipi: Cèntric i Les Moreres. L’organisme metropolità segueix ampliant i diversificant aquest servei d’aparcament segur per atendre la demanda d’usuaris de bicicleta i vehicles de mobilitat personal i per promoure una mobilitat més sostenible.
“És molt important fomentar la intermodalitat bicicleta-transport públic i és un repte clau per nosaltres”, va manifestar la consellera de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Elisabet Latorre. “És la manera d’avançar per
convertir la bicicleta en un autèntic mitjà de transport quotidià i fer que més ciutadans la vegin com una alternativa”, va afegir. Latorre va recordar que “en els darrers mesos, l’AMB ha incrementat l’oferta del Bicibox per assumir la demanda, i amb aquestes 52 noves places el servei ja arriba a les 3.019”
Concretament, a l’estació de metro Cèntric, el servei de Bicibox disposa de 27 places al vestíbul i, a l’estació de metro Les Moreres, de 25 places. A cadascuna, es reserven 10 places per a les persones que tinguin l’abonament Total.
L’abonament Total, de llarga durada, es va crear a finals del 2024 i permet als usuaris gaudir d’una plaça reservada i sense límit horari.
Té un cost de 40 euros l’any i funciona com un aparcament sense límits en una estació concreta, amb una plaça reservada, i com un abonament Flexible (fins a 72 hores), a la resta d’estacions. Inicialment, l’abonament Total està disponible únicament als aparcaments de gran capacitat de les estacions de Rodalies-RENFE de Gavà i Badalona, al local Bicibox de Mirasol (Sant Cugat del Vallès) i al Bicibox de les següents estacions de metro: Cèntric i Les Moreres (el Prat), Parc Logístic (Zona Franca de Barcelona) i Pompeu Fabra (Badalona). Progressivament, s’anirà ampliant a altres aparcaments segons l’evolució de la demanda, com els de gran capacitat del Prat, Viladecans i l’Hospitalet.
Gavà, que propiciïn fluxos de visitants i turistes que dinamitzin les ofertes de turisme, comerç i agroalimentació. Segons Badia “el que volem és donar a conèixer Gavà més enllà del turisme de platja o certes activitats anuals que es fan a la ciutat. Gavà té molt patrimoni per conèixer, molta capacitat de créixer. El Pla de Turisme ha d’ajudar a promocionar tot el que la ciutat ofereix”
“A partir d’aquí, amb les diferents accions a desenvolupar hem d’aconseguir, respectant aquest model i la sostenibilitat, promocionar la ciutat”, ha afegit Badia.
L’alcaldessa ha apuntat que “el turisme i el sector econòmic que se’n deriva han de respectar aquestes premisses i això és del tot compatible amb l’impuls i la dinamització d’un sector que volem que guanyi pes en la nostra economia i que la riquesa que generi reverteixi en el conjunt de la ciutadania”
L’objectiu és configurar experiències úniques i diferencials de
Per assolir aquest turisme de qualitat i atraure un públic sensible amb la sostenibilitat, l’Ajuntament treballarà per obtenir nous certificats com ara el de turisme familiar o de destí turístic intel ligent, així com la creació d’un Sistema d’Informació Turística Local.
A més, també es programaran accions per destacar la dinamització de l’oferta comercial, la millora de l’accessibilitat i la mobilitat turística i la potenciació de l’oferta cultural històrica i patrimonial. Finalment, el consistori promocionarà els principals esdeveniments festius i culturals de la ciutat, des de la Fira d’Espàrrecs fins al Festival de Titelles o la Festa Major per atreure visitants.
El tinent d’alcaldia d’Acció Institucional, Projectes Urbans i Mobilitat del Prat, Juan Pedro Pérez, va afirmar que “la ciutat fa anys que aposta per l’ús de la bicicleta” i va assegurar que “hem treballat per tenir una ciutat amable per als ciclistes, millorant progressivament els serveis per a les persones que fan ús d’aquest mitjà de transport” Pérez considera que “els nous Bicibox milloraran de forma notable la intermodalitat i tindran una gran acceptació per part
dels usuaris habituals, així com de nous usuaris que s’animin a utilitzar la bicicleta per arribar al metro i escurçar el seu temps de desplaçament habitual”. A més, va ressaltar que “la decisió de situar-la a una estació com la de Cèntric, on el Bicibox de superfície sempre acostuma estar ple, ajudarà a reforçar encara més l’ús de la bicicleta” Actualment, el servei Bicibox compta amb més de 24.600 persones registrades i una mitjana de 1.337 usuaris diaris.
El servei, que patrulla a peu pels barris del municipi, garanteix el civisme i la tranquil·litat durant les nits
Els agents fan la seva tasca sota la supervisió de la Policia Local
EL FAR
La Policia Local de Sant Joan Despí compta, un any més, amb el suport d’un equip d’agents de convivència per vetllar per la tranquil litat, el civisme i la seguretat durant les nits. El servei, que va a peu per tots els barris, ha esdevingut un referent
per a les persones que es mouen de nit per la ciutat. Els agents de convivència desenvolupen la seva tasca des de les 21 hores fins a les tres de la matinada de dimecres a diumenge. L’equip, que funciona sota la supervisió de la Policia Local, porta una indumentària identificativa i
fa tasques de control dels espais públics, d’informació sobre la normativa de civisme i convivència, de control de sorolls i de supervisió de les activitats a la via pública.
Els i les agents de convivència també tenen com a missió ser un referent per a les persones que es mouen de nit per la ciutat, en especial des d’una perspectiva de gènere, per tal de reforçar la percepció de seguretat de les dones, així com d’altres col lectius com gent gran o persones amb mobilitat reduïda.
“La figura de l’agent de convivència és fruit de les polítiques municipals de l’Ajuntament de Sant Joan Despí en l’àmbit de la perspectiva de gènere, la seguretat i la convivència”, subratllen fonts municipals.
Un servei que pren especial relleu a l’estiu, quan hi ha més afluència de persones a l’espai públic. Per aquest motiu, l’equip es va incrementar amb nou persones durant el mes de maig i, a partir de juliol, se n’incorporaran nou més gràcies a un pla d’ocupació finançat a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
EL FAR
L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat inicialment l’Estudi Informatiu per a l’ampliació del Trambaix a Sant Feliu. “Aquest projecte, llargament reivindicat, permetrà avançar en la millora de la mobilitat sostenible i la integració urbana de la ciutat”, asseguren des de l’Ajuntament.
L’actuació té un pressupost estimat d’uns 39 milions d’euros i preveu l’ampliació de la línia actual amb un nou tram d’1,7 quilòmetres, que connectarà l’estació terminal de Sant Feliu/Consell Comarcal amb els barris Centre, Salut i Can Maginàs. El nou re-
corregut s’integrarà en l’eix viari alliberat pel soterrament de les vies de ferrocarril, en el marc del futur ecodistricte.
El traçat inclourà dues noves parades principals: Sant Feliu Centre, situada al cor de la ciutat i amb connexió directa amb la nova estació de Rodalies, i La Salut/Can Maginàs, barris que, juntament amb Can Calders, quedaran més connectats amb la xarxa de transport públic de la ciutat.
A més, a petició municipal, s’ha estudiat la incorporació d’una tercera parada a l’entrada del polígon El Pla: Sànson/Palau de la Justícia, que es posarà en servei quan estigui construït aquest nou equipament judicial.
Aquest juliol, també entrarà en funcionament el sistema porta a porta per als residus domèstics als barris de Mas Ratés, Alba-rosa, Can Guardiola, Can Batllori i Can Palmer
AJUNTAMENT DE VILADECANS
L’Ajuntament facilita el material per a la separació de residus
EL FAR
A partir del 7 de juliol, l’Ajuntament de Viladecans posarà en marxa un nou sistema de recollida de mobles i trastos vells, que substituirà el mètode actual de deixarlos al carrer un dia concret segons el barri. Amb la nova organització, la ciutadania haurà de sol licitar prèviament la recollida a domicili, i en el cas dels mobles, també serà necessari lliurar-los desmuntats. El servei funcionarà de dilluns a dissabte i implicarà la prohibició de deixar objectes voluminosos a la via pública.
Des de l’Ajuntament subratllen que a més de la major co-
moditat, el sistema “tindrà un caràcter social”, ja que es promourà la reutilització dels mobles en millor estat, donant-los una segona vida. Aquest model també s’aplicarà a la recollida de restes de poda, que es farà sota demanda. Per sol licitar qualsevol d’aquests serveis, es pot trucar al telèfon 937 328 284 o bé fer la petició a través de l’aplicació mòbil Viladecans&Tu.
Nova etapa en la recollida de residus
Aquest mes de juliol també començarà la implantació del sistema de recollida porta a porta
per als residus domèstics. Aquest model més eficient s’aplicarà en les zones amb habitatges unifamiliars dels barris d’Alba-rosa, Mas Ratés, Can Guardiola, Can Batllori i Can Palmer. En altres municipis on ja s’ha provat, aquest sistema ha aconseguit fites del 70 al 80 % de recollida selectiva.
Durant el mes de juny, l’Ajuntament ha organitzat xerrades informatives per resoldre els dubtes de la ciutadania i està distribuint tot el material necessari per fer una bona separació de residus. En aquestes zones, també es canviarà el sistema actual de recollida de poda, que passarà a fer-se porta a porta amb sacs individualitzats.
D’aquesta manera, Viladecans comptarà amb dues modalitats del porta a porta, perquè el nou barri de Llevant incorpora aquest nou sistema de recollida a nivell comunitari. “Així, s’aconsegueix un espai públic més net sense la presència de contenidors als carrers”, apunten les mateixes fonts. Més endavant, serà el torn de la implantació de contenidors intel ligents de forma progressiva en la resta de barris de la ciutat.
A totes aquestes novetats, cal afegir la nova taxa de gestió de residus, que s’activarà a partir del mes de setembre per finançar-ne la despesa, en compliment de la legislació estatal i europea vigent.
Una oficina per resoldre dubtes
Coincidint amb aquests canvis, el 7 de juliol també obrirà portes la nova oficina de gestió de residus (avinguda de la Roureda, 60), que estarà destinada a resoldre dubtes de la ciutadania. Es podrà contactar presencialment, per telèfon (937 328 284) o per correu electrònic (informacioresidus@viladecans.cat). Els horaris d’atenció seran: dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, de 10 a 14 hores.
Del 30 de juny al 4 de juliol, el Citilab acull la 16a edició de la iniciativa amb cursos sobre bruixeria, addiccions, ciència
i veu femenina a l’espai públic
EL FAR
La Universitat d’Estiu de les Dones celebra la seva setzena edició del 30 de juny al 4 de juliol al Citilab de Cornellà, amb una oferta formativa centrada en la perspectiva de gènere.
Enguany, els quatre cursos que s’hi impartiran aborden temàtiques tan diverses com la bruixeria i el feminisme, les addiccions, la veu de les dones en l’espai públic i el reconeixement de les científiques al llarg de la història.
Organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Cornellà i la Universitat de Barcelona (UB), dins del programa Els Juliols, aquesta universitat d’estiu està oberta a tothom i no exigeix requisits previs. Està pensada per a persones que vulguin complementar els seus estudis o simplement enriquir el currículum.
El programa inclou dues conferències comunes per a tot l’alumnat: la inaugural, a càrrec de la
catedràtica d’Economia Aplicada Judit Vall, sobre les desigualtats en la salut de les dones; i la de clausura, que pronunciarà la professora Trinidad Donoso, centrada en la creació del patriarcat.
A més, el cicle Les tardes de la universitat ofereix dues activitats culturals gratuïtes i obertes al públic: el dimarts 1 de juliol, la ballarina Sandy Lewis donarà una sessió sobre swing i patriarcat; i el dijous 3, Ángeles Camacho presentarà el concert de copla amb perspectiva de gènere ¡Ay, campanera!
Paral lelament, a la biblioteca Clara Campoamor es durà terme un curs adreçat a estudiants de doctorat o a persones que estiguin finalitzant els estudis de grau en l’àmbit de les Biociències. Es proposa explorar com el gènere influeix en la construcció del coneixement i en les pràctiques científiques, així com reflexionar sobre com la nostra posició social i cultural impacta en la manera de desenvolupar la ciència.
El traçat inclourà les estacions d’Esplugues
la connectivitat amb l’entorn
GENERALITAT DE CATALUNYA
EL FAR
El Govern de la Generalitat ha licitat l’actualització del projecte de perllongament de la línia 3 del metro (la verda) des de Zona Universitària fins al centre d’Esplugues, amb una inversió de 4,5 milions d’euros i un termini de redacció de 12 mesos.
El projecte inclou dues estacions al terme municipal: Esplugues Centre, situada a la plaça de Santa Magdalena, davant l’Ajuntament, i Sant Joan de Déu–Finestrelles, al costat de l’Hospital Sant Joan de Déu i molt a prop del futur Campus Clínic.
El traçat finalitzarà a la cruïlla dels carrers Laureà Miró i Josep Puig i Cadafalch, abans de travessar l’autopista B-23, i inclourà també la construcció d’una cua de maniobra com a final de línia.
L’anunci de la licitació es va fer el 26 de maig en el marc de la
reunió de la Comissió Mixta de Seguiment del futur Campus Clínic, de la qual forma part l’Ajuntament d’Esplugues, juntament amb els de Barcelona i l’Hospitalet, la Generalitat de Catalunya, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, va assegurar que aquest “és un pas molt important, fruit del treball constant que hem fet des de l’Ajuntament per millorar les connexions amb transport públic”, i va subratllar que “l’arribada de la línia 3 del metro a Esplugues serà un abans i un després per a la nostra mobilitat”.
El Departament de Territori de la Generalitat ja disposava d’un projecte redactat per a aquesta primera fase —relativa a infraestructura, via i catenària— amb una estimació d’inversió de 430 milions d’euros. Amb l’acord
institucional per al desenvolupament del futur Campus Clínic, s’ha considerat adient actualitzar el projecte per garantir una bona connexió en transport públic amb aquest nou pol sanitari i científic.
L’alcalde ha remarcat que aquesta “és una infraestructura estratègica”. Segons Sanz, “no només ens connectarà millor amb Barcelona i amb la resta de l’àrea metropolitana, sinó que ens posiciona com a municipi clau en la futura xarxa de serveis del Campus Clínic”
El batlle d’Esplugues ha declarat que “és una aposta clara per la sostenibilitat i pel progrés de la ciutat”
El perllongament fins a Esplugues forma part del Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2021–2030 de la Regió Metropolitana de Barcelona. El traçat global preveu un tram de 8,5 quilòmetres i nou estacions, que connectaran Zona Universitària amb Sant Feliu.
La fase ara licitada, de 2,5 quilòmetres i dues estacions, és el primer pas per fer realitat aquest objectiu.
Gavà ha preparat desenes d’activitats amb motiu de la Festa Major de Sant Pere, que s’allargarà fins al 29 de juny. L’agenda recull un ventall de propostes que faran vibrar tothom amb la música, la tradició, el color i el foc.
La Festa Major de Sant Pere estrena element identificatiu: un mocador que es repartirà en els principals esdeveniments. L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha explicat que “aquest mocador és un símbol d’unió i de festa”, i ha reconegut que “ens fa molta il·lusió que tothom el porti”
Un any més, la música tindrà un gran protagonisme. “És important que tothom pugui ballar, passar-s’ho bé i compartir
bons moments, per això la programació inclou una àmplia i
variada oferta amb diferents estils musicals”, segons ha mani-
Els carrers i les places de Viladecans es convertiran del 4 al 6 de juliol en grans escenaris a l’aire lliure, plens de color, màgia i diversió. Serà gràcies a la 36a edició del Festival Al Carrer, un certamen de referència tant en l’àmbit nacional com internacional en el sector de les arts escèniques de carrer, que continua fidel al seu esperit de portar l’art a l’espai públic i fer-ho amb qualitat i il lusió.
El festival comptarà amb la participació de 35 companyies professionals que oferiran un total de 73 funcions gratuïtes. La programació incorpora un gran ventall de disciplines artístiques: teatre, circ, dansa, música itinerant, titelles, acrobàcies, màgia, humor, tecnologia amb drons i, fins i tot, espectacles de foc i pirotècnia.
Els escenaris estaran distri-
buïts per diversos punts de Viladecans, convertint la ciutat en un gran teatre a cel obert. El festival aposta pel talent emergent, amb la participació de dues companyies locals: LP Dansa, que presentarà l’espectacle de dansa contemporània Albha ZERO, i Pepino Producciones, que aportarà el seu toc humorístic i crític amb Amor
Ten Fe
Hi haurà també una àmplia representació d’artistes procedents d’arreu de la resta d’Espanya. En total, vuit companyies nacionals provinents de cinc comunitats autònomes —País Basc, Comunitat Valenciana, Galícia, Illes Balears i Astúries— participaran en el festival, aportant talent i estils diversos.
A escala internacional, el festival comptarà amb set grups europeus reconeguts per la seva qualitat i trajectòria. Entre ells, destaquen el poètic i visual espectacle Bakeké
(França-Itàlia), les acrobàcies de Ludo & Arsène (Bèlgica) i la delicadesa de les trapezistes Trashpeze (Finlàndia).
Sostenibilitat i inclusió
Coincidint amb el reconeixement de Viladecans com a Capital Europea Green Leaf 2025, el festival aposta per incorporar continguts i formats que valorin el respecte pel medi ambient. En aquest sentit, destaca l’espectacle immersiu Sfumato, una proposta contemporània que reflexiona sobre la relació entre humans i altres espècies, així com sobre els límits de l’empatia i la convivència.
Aquesta peça és una mostra clara del compromís que té aquesta edició del festival amb la sostenibilitat, la responsabilitat ecològica i les noves narratives en l’àmbit de les arts escèniques.
La tinenta d’alcaldessa de Cultura, Alba Riba, ha destacat el fet que la programació també estigui pensada per a infants i joves. “És important que els més petits tinguin un espai propi com és El Petit Sant Pere i que els joves puguin expressar-se musicalment en les sessions de djs”, ha subratllat.
festat l’alcaldessa. El cap de cartell és La Casa Azul, el grup de música pop que va escalfar motors a l’última edició del Primavera Sound, i que portarà a Gavà èxits com La revolución sexual, Nunca nadie pudo volar i Esta noche solo cantan para mí
Les propostes musicals es completen amb les rumbes de Sabor de Gràcia, la festa més remember amb Los 80 Principales, les millors sessions de Dj amb el festival The City Fest, l’orquestra de revetlla, les nits de concerts a l’auditori Marc Grau i les havaneres de fi de festa.
La tradició arribarà amb el Petit Sant Pere, que inclou dues noves activitats com són l’escape room i el màpping, unes propostes que neixen del Consell d’Infants.
Com cada any, les entitats del Xerinolis seran presents a la Festa Major, en una edició que serà més refrescant que mai, ja que remullaran a tothom abans de l’inici de la cercavila que tindrà lloc diumenge 29 de juny.
El foc és un altre dels elements que mai malta a la festa: amb el Castell de Focs a la platja el divendres 27 de juny i les propostes de la Companyia General del Foc amb l’esclat diabòlic i els correfocs, dissabte 28.
La programació inclou activitats ja tradicionals i consolidades com la trobada de puntaires i l’intercanvi de plaques de cava, la festa Holi, les competicions esportives, les propostes de la Unió de Cooperadors, les exposicions, els actes de la gent gran, cinema i les cites a les biblioteques i el Museu.
El festival comptarà amb la participació de 35 companyies
A més, el certamen manté la seva política d’accessibilitat universal amb escenaris i espais adaptats per garantir l’accés a persones amb mobilitat reduïda, per tal que tothom pugui gaudir dels espectacles.
En aquesta edició sobresurt la presència de dones creadores. El 25 % dels espectacles ha estat creat, dirigit o interpretat per dones, fet que evidencia una clara voluntat del festival de promoure la igualtat de gènere dins el món de les arts escèniques. Al Carrer compta amb la col laboració activa de la PATEA (Associació de Professionals d’Arts de Carrer), una aliança que ha permès ampliar el ventall de propostes i millorar la qualitat de la programació, afavorint la professionalització i visibilització de les arts escèniques de carrer.