El
Drac
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 113 MAIG’14
SUMARI
Foto portada: Rafa Martín
2
3
EDITORIAL
4
UN CAFÈ AMB...
6
CLUB
8
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
10
RATLLATS PEL MÓN
12
TERTÚLIA
14
HOCKEY
26
PÀDEL
28
HÍPICA
30
GOLF
32
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA I ACTIVITATS DIRIGIDES
34
BRIDGE
36
LA TRAVESSA
39
EL POLLASTRE
van consolidant mica en mica. El hockey femení és tot un gran èxit, tenim un equip de Divisió d’Honor que per un pèl no ha entrat als play off finals i un equip de segona que cada vegada està més amunt. El primer equip de hockey masculí, a dalt de tot, classificats per l’EHL de l’any vinent i lluitant fins l’últim segon pel títol de Lliga, amb tots els jugadors formats a casa nostra. El nostre segon equip, competint al més alt nivell a la
EDITORIAL Assignatura pendent
lliga “B”. Amb una gran afició, els Supporters Ratllats, que no els deixa mai. Tenim unes Escoles amb més nens que mai, any rere any van creixent... La Secció de Pàdel que no para de créixer, la Secció de Tennis en què cada
Hola a tots! Com no podia ser d’altra manera,
vegada és més difícil trobar pista, la Secció de Fitness
els d’El Drac ja m’han caçat. Sóc el membre més
que no para de reinventar-se amb noves activitats, una
novell d’aquesta Junta, però fa molts anys que
hípica renovada amb noves instal·lacions...
gaudeixo d’aquest Club i que intento col·laborar-
Socialment: Aquesta és la nostra assignatura pendent.
hi amb el que es pot. Des de monitor de l’Escola
Hem fet molta feina, només cal veure el calendari
de Hockey a Delegat d’Equip, col·laborant amb
d’activitats del mes de maig i juny, et falten caps de
l’organització de l’EHL, Membre de la Junta de
setmana per poder seguir-les totes. Una de les grans
Hockey i finalment Membre de la Junta Directiva.
diferències entre un club esportiu i un club social és la
En aquest Club les hem vist passar de tots colors,
quantitat d’activitats que es realitzen fora de l’àmbit
però mai un moment tan dur com va ser la
esportiu i que ens permeten relacionar-nos amb l’altre
incertesa per la recuperació de la gestió, després
gent. Tot i que hem avançat molt, això es pot veure
de l’etapa de Fitnessalud.
amb l’ambient que es respira en el Club durant la
Però, és clar, hi havia d’haver un després a partir
setmana i, sobretot, els caps de setmana, les activitats
d’aquest moment i això està succeint.
socials que celebren les diferents seccions no acaben de
Econòmicament no es pot dir que tot estigui fet,
veure les cares dels nous socis. Jo, particularment, us
però tenim persones molt competents a totes
animo a gaudir d’aquests sopars i festes, ja que això fa
les seccions que controlen tot i cada un dels
que puguis viure el Club d’una forma molt diferent.
moviments perquè no se’ns escapi un euro del
Aquest mes, el 13 de juny, tenim el sopar de Final de
nostre pressupost i les coses que es facin siguin
Temporada del nostre Club, amb festa a la terrassa al
assumibles. Tots voldríem satisfer les nostres
final del sopar. És el nostre gran dia i ens agradaria
necessitats de forma immediata, però no sempre
molt poder veure i compartir moments amb tots els
és possible i cal establir prioritats per tal de poder-
nous socis del Club; amb aquells socis més antics, però
les digerir financerament.
que fa molt de temps que no veiem en els nostres actes;
Esportivament. Hem aconseguit moltes coses,
amb aquells socis més joves que tant costa d’arrencar.
començant des de sota. Teníem molt clar que el
Animeu-vos i veniu-hi, us hi esperem a tots.
nostre futur esportiu depèn de la nostra base, de
Força Egara! Esteve Bosch Vicepresident del Club Foto: Rafa Martín
les nostres escoles. A la Secció de Hockey portem uns anys aconseguint petites fites, però que es
3
UN CAFÈ AMB
JOAN AGUADO En Joan Aguado i Moreno (Terrassa, 1963) va fer-se soci de l’Egara gairebé per casualitat. Reconeix que “sabia on era el Club però no hi havia vingut mai” fins que una perruquera que li tallava els cabells va venir a treballar al Pla del Bon Aire. El departament comercial el va convèncer de totes les possibilitats que li oferia el Club i no s’ho va pensar. Sempre vinculat al món social de Terrassa, va ser membre del Centre Excursionista i va fer de fuster durant una dècada. Li van diagnosticar unes cataractes congènites i va dubtar sobre el seu futur. Per això, va estudiar Disseny i Arts Gràfiques. Se’n va sortir i va fundar l’estudi Nexe, que encara existeix. Després, a un estudi de Sabadell va dissenyar per a marques com Montblanc, Yves Saint Laurent o Gucci. Ho va haver de deixar quan li van concedir la minusvalidesa total fruit de la diagnosi de la malaltia de Parkinson, que començava a manifestar-se-li entrada la quarantena. Tot i les moltes dificultats per la malaltia, ha tornat a sortir-se’n. I a buscar un nou repte que està aconseguint: té un invent patentat per digitalitzar diapositives i cinema super8 en fase prèvia a la comercialització. Gràcies a la feina de tot l’equip de professionals del Club va fer el Camí de Sant Jaume acompanyat del seu monitor de capçalera, en Xavi Sáez, i un amic comú, invident. D’aquest camí ple de vida va aquesta entrevista que més que una conversa ha resultat ser un relat sensacional d’una persona, soci de l’Egara, que exemplifica que no hi ha cap barrera real a la voluntat humana.
Com comença aquesta bona pensada? Fa un any arribo al Club com a soci i des d’aleshores només he conegut gent meravellosa. Un d’ells, el Xavi Sáez, m’ha tutelat des del primer dia els meus progressos en el gimnàs. Jo sempre posava excuses per apuntar-me a algun gimnàs, però aquí a l’Egara m’hi sento molt bé. I al Xavi li planteges que vols tornar a fer el Camí de Sant Jaume. Així és. Jo ja l’havia fet de més jove, en trams de Cap de Creus a Muxía, però volia tornar a fer-lo malgrat patir la malaltia de Parkinson. I un dia, entre exercici i exercici, li vaig dir al Xavi. Va anar tot rodat perquè teníem un conegut en comú, en Xavi Heras, director de l’ONCE a Terrassa durant molts anys, que també volia fer-lo.
observat. Però vaig pensar: “juga-te-la que segur que sortirà bé”. Tot i així, la primera nit em vaig bloquejar. Cadascú va a la seva, però jo pensava que tots em miraven i que no seria capaç de fer-ho. Tota una batalla interior. Exactament. Perquè just quan arrancàvem em va entrar una rampa. Era la ment que dubtava, no pas el cos. I és clar, penses: “ai mare, si només començar estem així, no ho farem pas, això”. Però ho vas saber superar i tirar endavant. Sí, vaig vèncer els meus dubtes. Amb l’ajuda dels meus companys, amb els que sempre vaig tenir una molt bona sintonia. El Xavi Heras em va fer una master class en aquest sentit. I vaig aprendre que havia d’actuar al revés del que havia fet sempre: que explicant el que sentia, no pas amagant la meva malaltia, era la manera de tirar endavant.
Ja éreu tres i el repte estava definit. Sí, però jo sempre dic que el Xavi Sáez és un gran valent. Mai va dubtar a l’hora d’afrontar el repte de fer el camí acompanyant un invident i una persona amb la meva disfunció motora. El seu coratge és el que ens ha guiat sempre per acabar aconseguint-ho. Com va ser la preparació? Vam entrenar junts en caminades de 10 o 15 km. i vam posar-hi data: per Setmana Santa faríem el Camí. No us puc enganyar: estava força acollonit. Al llarg del dia, jo tinc hores bones i hores dolentes. Però la confiança que m’han donat els meus dos companys i ja amics ha estat decisiva. Arriba el dia i esteu a Roncesvalles, a punt de començar el camí. Què pensaves aleshores? Em va entrar la por escènica, la por a sentir-me
4
I així, tot va canviar. Em vaig destapar! Va ser una sensació impressionant. Allí on jo abans només hi veia recances i pors, eren ajuts i lloances. Això em va donar molta força. I des d’aleshores ja sabia que em vindrien les hores dolentes, però que també les guanyaria. I Roncesvalles avall que fa baixada! Des de l’inici, vam ser un espectacle tots tres junts. Les primeres baixades de Roncesvalles són forts pendents, jo no les recordava tan pronunciades. Ja va ser un gran primer repte. I allà estàvem: un invident que semblava que hi veiés perquè no tocava cap pedra, el Xavi ajudant-nos molt però no intervenint perquè volia que ho aconseguíssim sols, i jo posant-hi tota voluntat...!
“El Camí em va demostrar que allà on jo hi veia rebuig hi havia admiració” Amb tota una setmana per endavant per gaudir del camí i seguir vencent les pors. Sí, va ser de dilluns a dilluns. Jo em vaig anar obrint. I sentia que la vida i la gent m’hi ajudaven. El Camí té un component màgic innegable. Crea una gran comunió de seguida i entre tothom. És un fet que no passa mai en la societat. A mi només m’ha passat en el Camí. Recordo quan el vaig acabar fa 14 anys que a Muxía vam coincidir en l’etapa final una dotzena de persones de països diferents que, en acabar, ens vam agafar les mans i ens vam posar tots a plorar. El camí és un pou d’anècdotes com aquesta que ens expliques! En vam col·leccionar! A vegades ens trobàvem gent que es queixava que estaven cansats i quan ens veien a nosaltres ens acabaven dient que els hi havíem transmès energia. Al Xavi Sáez el va felicitar molta gent per atrevir-se a fer el camí amb nosaltres. La gent us mostrava admiració i això devia ser una gran insuflada d’ànims. Sens dubte. Una de les millors anècdotes va produir-se quan en una baixada molt difícil vam coincidir amb un senyor que anava molt tocat. Tant els seus amics
En Joan convida El Drac a un cafè a Stick Egara (Restaurant del Club Egara).
com el Xavi Sáez ens van esperar al final. Quan es van adonar de les nostres circumstàncies, un d’ells va agenollar-se recolzat amb el bastó i va repetir en veu alta “Respect! Respect!”. Sensacional! Aquests fets causaven que ens “despulléssim”, que ja féssim conya amb tot, que no amaguéssim les nostres discapacitats i frivolitzéssim amb les nostres realitats com no havíem fet mai. I és que, com va dir el President Maragall en la inauguració dels Paralímpics del ‘92, de minusvàlids en som tots, en alguna mesura o altra. A mi, el Camí em va demostrar que allà on jo hi veia rebuig hi havia admiració. I m’he tornat a trobar a mi mateix. Tot plegat, en un centenar de kilòmetres des de Roncesvalles fins a Estella, a tocar de Logroño. Va ser una gran evolució. Dels inicis complicats dient-me “ja sabia jo que això no aniria bé” a poder acabar totes les etapes molt feliç. Tot i que era una batalla meva que havia de guanyar jo sol, amb les frases dels dos Xavi vaig superar el bloqueig inicial i després tot va anar perfecte. Perquè en el Camí, la força te la dóna la gent. Com en els esports d’equip, que de la unió d’esforços en resulta 5
l’èxit.Així és. Perquè jo vaig tenir la sort d’anar-hi amb dues persones extraordinàries. De l’ajuda vital del Xavi Heras ja us n’he parlat abans. I el Xavi Sáez és tot humanitat, un professional fora de registre. Una persona que afronta el repte d’acompanyar un invident i una persona amb el Parkinson, un repte que podia sortir bé o malament, ja està definida totalment! Sens dubte, un exemple evident del gran equip de professionals que tenim al Club. Quan entro al Club només rebo que somriures dient-me bon dia. Això no té preu. Jo m’hi sento com a casa, a l’Egara. Molt ben acollit des del primer dia. La força del Club és la suma de tota aquesta gent que, de forma natural, et fa sentir bé. Tota una troballa per a tu. Sí, perquè jo sempre he cregut que les coses bones de la vida arriben quan no les busques. Moltes gràcies, Joan, i que l’Egara segueixi molts anys per aquest camí! Gràcies a vosaltres i a tot el Club, perquè segur que serà així! Xavi Salvatella i Mestres
CLUB
Camí de Sant Jaume la casualitat que tenien el mateix entrenador... Un entrenador del Club Egara. El punt d’unió va ser el Camí de Sant Jaume. Van decidir viatjar junts i conviure una experiència amb un final incert, però que sabien que amb il·lusió, empenta i treballant en equip seria possible. Tot i les mancances o deficiències físiques de les nostres malalties, ens varem posar l’objectiu de sortir de Roncesvalles i arribar a Estella en una setmana. Des del primer minut de començar el camí un d’ells tenia una porta bloquejada que no podia superar i al moment de deixar de sentir dubtes i por... Varem poder travessar-la! Un camí i un destí! Quin paisatge descobrirem?
Van venir muntanyes i rius, però ja res més els feia
Quina aventura trobarem? Varem començar una
aturar...
aventura amb un objectiu de dues persones que
Van obrir totes les portes del camí!
feia temps que no sabien res entre elles i va donar
Tu que pots, fes-lo!
6
Som un Club amb cor
Tenim Wi-Fi! El xalet del Club té Wi-Fi –accés a Internet sense fils–, un servei gratuït per als socis de l’Egara. L’empresa Preven Control n’ha patrocinat la instal·lació. Redacció Fotos: Rafa Martín
L’Egara col·labora amb Càritas Diocesana de Barcelona en el programa Clubs amb Cor, mitjançant la cessió de places gratuïtes per tal que els infants que Càritas determini puguin gaudir d’estades a les nostres instal·lacions en períodes concrets. Càritas és una institució que treballa per a les persones més necessitades de la nostra societat, a través de diferents programes assistencials, de la promoció a la persona i de la sensibilització, entre d’altres. Enguany, el Club hi col·laborarà aportant alguna plaça gratuïta dels casals d’estiu que se celebraran els mesos de juny i juliol.
7
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
La història de l’equip de 3a de Veterans
Ja fa anys que va néixer aquest equip,
podreu comprovar l’alt nivell de hockey
perquè els anys passen, però la filosofia
que desenvolupen.
segueix viva.
El cap visible és el Javi Ruiz, emparat
És un gran equip. De fet, a part dels
per la resta de jugadors, que són els que
èxits que molts dels seus components
configuren l’equip i la tàctica. El Cesc, que
han aconseguit al llarg d’un munt d’anys
sempre hi és, diu: “jo no mano, simplement
dedicats al nostre esport, l’equip com s’ha
m’ho passo molt bé, ja que la tècnica
proclamat ja en anteriors competicions
moderna no entra en els meus plans i el
Campió de Catalunya i d’Espanya de
meu manual és antiquat”.
Hockey.
Continua el Cesc: “El millor de tot és el
Però
a
banda
dels
títols
voldríem
3r temps, bon ambient, bona cervesa, pa
destacar l’harmonia que regna és total,
amb tomàquet, truita de patates, cacauets
probablement per això s’ho passen tan bé
salats, patates braves, converses de hockey
i per això segueixen fent grans resultats. És
i d’altres temes, que acabem solucionant
clar també que és un equip, actualment,
sempre. Al final uns xarrupets de BELUGA
amb 5 exolímpics i diversos exinternacionals
(Noble Russian Vodka), portat de Moscou,
i, per tant, amb molta tècnica, reforçada
per correu personal del nostre estimat
amb la resta de jugadors que completen
Josep Maria Rodó Cima, ja que quan ve
el grup i donen suport, amb escreix, el
a jugar ens obsequia amb aquest licor de
conjunt.
“baixa graduació”.
No volem donar noms, ni cognoms, són
Quan acaba la jornada, esperem amb deler
tots prou coneguts i no voldríem destacar-
el pròxim partit que juguem a casa.
ne alguns per sobre dels altres, però sí Jaume Riera i Cesc Llongueras Foto: Rafa Martín
que us convidem que un dia els vingueu a veure, però això sí, a les 9 del matí, i
8
9
RATLLATS PEL MÓN
Santi Torras, Madrid M’agradaria començar amb un…
que és intentar ensenyar hockey
que Internet m’ha permès seguir
no tinc paraules per agrair-vos la
als nens. Però gràcies a tots els
el Club. I a través dels amics de
proposta d’El Drac, i per donar-
entrenadors del Club hem pogut
sempre, me n’he mantingut al
me l’oportunitat de poder donar
gaudir molts anys de hockey...
dia. Sí, una de les coses bones
les gràcies a tanta i tanta gent del
Des que em vaig casar, ja fa...
del hockey és que fas amics per a
Club que ens han entrenat, des
uf, fa 12 anys, vaig deixar de
sempre.
del Cesc, passant pel Jimy, pel Xavi
jugar a hockey (i no hi busqueu
Cada vegada que vinc al Club
Comerma, pel Joan Amat, pel
acció/reacció) i la veritat és que
veig coses noves, instal·lacions,
Timon, pel Sasa…. I tants d’altres.
en poques ocasions he tornat al
la veritat és que ha canviat molt
I ho dic en aquest moment, ja que
Club, primer vivint a Barcelona i
des que hi jugava jo. Enhorabona,
des que sóc pare, veig que difícil
ara ja fa 3 anys a Madrid. Però sí
tenim un bon Club.
10
Els meus fills van començar al món
amistat amb els grans jugadors del
arreu, serà bo per tots.
del hockey al Polo. Sí, sí, al Polo.
Club de Campo, aquells que veiem
Per la resta, Madrid és una bona
Però vivint-hi al costat no veia el
com enemics acèrrims. La veritat,
ciutat per viure, té molta vida, tot
moment de portar-los fins l’Egara i
són els que m’han ajudat més, els
i que en ser molt gran, no hi ha la
tornar a casa. Algunes velles glòries
que s’han portat millor, i us he de
qualitat de vida que tenim aquí. I
del Polo, i alguns no tan vells i alguns
dir que tots ells coincideixen en
el millor de Madrid és la seva gent,
no tan glòries, em van temptar per
què el Club Egara és el seu club
educats, divertits, els agrada molt
jugar amb ells, però no m’acabava
preferit davant la resta d’equips
sortir a sopar, a fer una bona copa,
d’il·lusionar, els colors són els colors.
de Catalunya. Per mi és un honor
a gaudir de la vida i dels amics. I
Però els nens sí que van començar
poder “representar” els valors que
tothom coincideix amb lo bonic que
a l’escola, la veritat que molt ben
m’ha ensenyat l’Egara a Madrid
és Barcelona. No podem anar en
portada.
i ells estan encantats que pugui
bici al Club de Campo com ho fèiem
Després varem marxar cap a Madrid
jugar allí. És bo i diu molt del nostre
de petits de casa al Club Egara, amb
per la feina, com ja sabeu alguns
Club que tothom tingui una bona
la bossa i l’stick a l’esquena.
de vosaltres. Espero i desitjo que
paraula i un respecte per l’Egara.
I m’agradaria donar les gràcies
els que vareu venir estiguéssiu ben
A Madrid el hockey és diferent, no
a l’equip de veterans de l’Egara,
atesos. Moltes gràcies per confiar
forma tant part de la vida mateixa
començant pel Javi Ruiz, ja que em
en nosaltres. Els nens van començar
com a l’Egara, és més una activitat
van donar l’oportunitat de tornar-
a jugar amb el Club de Campo. I
de lleure, i es nota, ja que tot i els
me a vestir de ratllat 13 anys després
aquí sí que em van enganxar a mi, a
esforços l’escola i els entrenaments
i de jugar amb els meus colors. I de
Segona Divisió, jugo de nou, amb la
disten molt dels nostres. El millor és
rebre un bon detall del Club. Moltes
Real Sociedad 1927. Equip, diguem,
que en són conscients, i treballen
gràcies a tots i fins ben aviat.
d’expatriats, amb persones del Polo,
per
del Tenis Santander, del mateix Club
aconsegueixin, de forma que hi
de Campo.... I aquí he pogut travar
hagi més nivell de hockey a tot
avançar.
Esperem
que
ho
Santi Torras
Arriba el #6THS! El proper dissabte 7 de juny tindrà lloc al Club Egara la sisena edició del Torneig Hockey Solidari. Hockey, tennis, pàdel, cursa de muntanya, caminada, pedalada, crossfit, spinning, zumba, hípica, i com a novetat d’aquest any, golf. I pels més petits: inflables, tómbola, conta-contes! Una jornada plena d’activitats per a grans i petits amb l’objectiu de recaptar fons per a quatre entitats de Terrassa: Creu Roja, Espai la Fàbrica de Can Tusell, Gent Solidària i Associació T’akollim T’eskoltem.
11
Tots junts fent esport per una bona causa!
TERTÚLIA
Els premis de la gent del hockey Miquel Guilà, Pere Boix i Marta Puig van recollir enguany l’(H)Armonia d’Or, Plata i Bronze,respectivament.
És sens dubte la gran festa del
“Aquesta vegada pensava que
En Miquel, que va ser l’entrenador
hockey de l’Egara. Els Premis (H)
podia tenir possibilitats, però en
del filial masculí la temporada
Armonia 2013 van reunir prop
cap cas m’imaginava guanyar l’Or”,
passada amb qui van ser campions
de 250 ratllats al restaurant del
reconeix en Miquel Guilà. “No és
de la Divisió d’Honor B, admet
Club que van sopar i van retre
que cregui que m’ho mereixi més
que el premi està personalitzat
homenatge els tres guanyadors,
que els demés, però es valora molt
en ell, però que és gràcies a molta
escollits entre onze finalistes.
la feina d’una temporada i amb
gent. “Vull agrair a l’staff i al
Enguany, Miquel Guilà, com (H)
l’Egara 1935 vem guanyar la Lliga
Joaquin (Broto), amb qui he fet
Armonia d’Or, Pere Boix, com a
i vem fer una gran tasca. Tornant
d’entrenador durant molts anys.
(H)Armonia de Plata i Marta Puig,
a estar entre els finalistes, ho veia
Amb ell he portat des d’alevins
com a (H)Armonia de Bronze,van
més possible que l’any passat, que
i infantils, fins el 35. I també
ser els guardonats.
també vaig estar nominat”.
dono les gràcies als jugadors que
12
són els que ens van fer gaudir la temporada passada. Sense ells, no hagués recollit aquest guardó”. En Pere Boix, per la seva banda, va rebre l’(H)Armonia de Plata com “un reconeixement de la feina dels últims sis anys dins del Club” i explica que “no me l’esperava perquè era la primera vegada que arribava a estar entre els onze finalistes”. Entrenador de l’Egara de Primera Divisió, equip que va agafar a Segona, quan es necessitava un tècnic per formar un grup per assolir l’ascens. Va fer una gran tasca i va aconseguir l’objectiu. L’any passat, a més, van mantenir la categoria. Quan va sentir el seu nom, en Pere diu que “vaig tenir una il·lusió molt gran. A més, estava amb tot Hockey de l’Egara Fupar i enguany el meu equip a la taula. Sense ells repetirà com a portera de les Mami’s
vergonya. Després ja està; penses
no hagués estat ni nominat, així Hockey ratllades.
Puig estava especialment agraïda
que el premi també és d’ells i de la
perquè
gent que he tingut al costat”. Pere “Crec que el premi era ser finalista. Boix va recollir el premi orgullós S’aprecia la tasca que fas al Club,
Primer perquè és la gent del hockey.
i emocionat. “En aquell moment que la fas perquè vols i perquè ja vaig recordar-me dels meus pares, t’ompla. Això és el més important. No
estat enfocada a aquesta secció. I
sobretot. I de molts entrenadors esperem mai que hi hagi ningú que que van inculcar-me els valors ens ho reconegui perquè en aquest
constituït per persones properes,
que ara intento transmetre jo”, voluntariat ja hi ha una gratificació en ell mateix. Evidentment, com us conclou.
de veritat”.
podeu imaginar, quan em van donar
que tots són amics, de casa”. Marta “és
un
premi
diferent.
La meva col·laboració sempre ha també pel tipus de format: un jurat però molt diverses. Moltes gràcies,
Al
contrari.
Moltes
gràcies
i
I el premi de bronze se’l va l’(H)Armonia jo estava encantadíssima emportar Marta Puig, una dona de de la vida”, deia la Marta.
enhorabona a vosaltres per la vostra
club de tota la vida que sempre té
I que per molts anys!
un sí per a tot. Delegada de l’equip Ara bé, quan va començar a veure juvenil femení, també continua que la del primer currículum com a delegada de l’equip d’Special podia ser ella “vaig passar molta
13
feina i també a la resta de nominats.
Ferran Martínez Fotos: Rafa Martín
HOCKEY
DHMA: Aquest equip d’obrers torna a bategar! Després d’una temporada amb molts alts i baixos, hem acabat amb unes sensacions boníssimes. Ja no només pels resultats de l’equip sinó per la unió entre equip i afició, hem demostrat que junts podem arribar molt lluny. Aquí us deixo amb les sensacions i opinions del Pacho, Guille i Rutxi del que ha estat aquesta temporada i del que esperen de la vinent: 1. Com valores la temporada? Guille: Penso que hem fet una gran temporada. Aquest equip ha fet el primer pas per tornar a recuperar tots aquells valors que caracteritzava el nostre Club. La manera que s’ha treballat, la manera que s’ha viscut, la manera que s’ha lluitat ha sigut la clau perquè aquest Club torni a sentir. Hi ha hagut moments per a tot: moments de tristesa, de derrota, de victòria, de tolerància entre companys, d’alegria, de sinceritat, d’emocions, de sentiments, però aquest equip mai ha tingut un moment de rendició. Sempre ha intentat lluitar
14
felicitat, com quan vam guanyar el Campionat de Catalunya contra el Polo al seu camp també moments durs com l’eliminació per shoot outs de la Copa del Rei, però l’equip va seguir estant unit. Per acabar la Final Four, en què un sent orgull d’aquest per l’entrega i actitud de tothom i, no t’ho negaré, una mica de tristesa de tenir-ho tan a prop i al final quedar-te a les portes del somni de tots. La valoració no pot ser una altre que molt positiva, s’han guanyat moltes coses de cara el futur i s’ha perdut poc. 2. Quin és l’aspecte que ha fet que l’equip fes aquest pas endavant? G: El més important és que l’equip ha volgut fer aquest pas endavant, és a dir, a l’inici de temporada el objectius són fàcils, tothom està ple de motivació i tothom té ganes de tot. Però a mida que passa la temporada es fa difícil mantenir aquesta concentració, aquesta motivació, aquesta empenta, doncs bé, aquest equip ho ha fet!
fins el final de la millor manera que ha sabut. Això també li hem d’agrair el nostre entrenador ja que des de l’inici de la temporada ha tingut un control anímic i psicològic dels jugadors, que s’ha traslladat també a la forma de jugar. Estic molt orgullós de tots i cada un d’ells. Pacho: La temporada s’ha desenvolupat de manera
ascendent, la meva valoració és molt bona, d’acord amb els objectius plantejats a l’inici. Rutxi: Molt difícil resumir una temporada com aquesta en poques paraules, ja que ha sigut molt intensa des del primer partit fins a l’últim i plena de petits detalls que recordaré sempre. Hi ha hagut moments de molta
15
P: Els principals aspectes van ser la comunicació transparent, el respecte, la humilitat i la feina d’unió d’equip, per tal de fer més forts els diferents aspectes psicològics, com ara tenir il·lusió, ser sempre competitius i l’esperit de lluita permanent. R: Hi ha diferents aspectes, però sí que haig de destacar-ne un: hem competit millor que altres temporades. Mentalment hem estat més forts i valents i això s’ha vist sobretot en partits en què les coses s’havien posat en contra. El caràcter de l’entrenador i com ho ha transmès als jugadors ha sigut clau en aquest aspecte ja que no és una cosa que vingui sola sinó que ho hem treballat tot l’equip. 3. Com s’han adaptat els jugadors nous? Com han respòs els “dinosaures”?
HOCKEY
G: L’adaptació dels jugadors joves ha sigut lenta, però a pas ferm. Han tingut un temps d’aprenentatge en què s’han guanyat un lloc entre l’equip. A més a més, deixant el terreny de joc, s’han integrat molt bé a nivell personal i fins i tot s’han fet grans amistats. Per altra banda els “dinosaures” han entès a la perfecció el paper que els tocava. Molts cops mirem i analitzem molt els joves que pugen, però poques vegades ens fixem amb aquelles persones que porten 13 anys jugant el divisió d’honor. Em trec el barret i els felicito personalment per la gran feina, motivació, ganes, il·lusió que han aportat. P: L’adaptació d’integració va ser bastant ràpid al grup, l’esportiva va ser una mica més lenta. Els jugadors més grans van desenvolupar el seu paper, d’ajudar a integrar els jugadors més joves, així com fer créixer als de mitjana edat. R: A nivell general l’adaptació va ser progressiva. No és fàcil arribar al primer equip i de seguida que les coses surtin perfecte, però crec que el que sí que de seguida es va notar va ser l’aire fresc i sobretot la molta il·lusió que tenien de jugar amb el primer equip. Alguns han jugat més que altres, però tots han fet molta pinya i això ha ajudat a tenir tot l’equip més unit. Pels que fa als “dinosaures” simplement hem intentat donar exemple i agafar responsabilitats en moments que ho havíem de fer. 4. Què espereu per a la temporada vinent? G: Doncs continuar amb aquesta concentració i/o
16
motivació per poder tornar a optar a jugar tots aquells partits importants que hem jugat aquest any. I evidentment tenir la sort de poder aixecar trofeus. Per altra banda, jugar l’EHL és un premi que s’haurà de treballar de valent per mantenir la posició, per arribar el màxim de lluny possible i, per què, donar la campanada. P: Continuar amb el projecte. R: Per la temporada vinent espero que l’equip segueixi creixent. Arribar a dalt és “fàcil” i lo difícil és mantenirse o millorar-ho. Això és un repte fantàstic per aquest equip, intentar millorar i fer-ho més bé que aquest any. Estic convençut que ho podem fer, però com amb tot s’haurà de treballar molt si ho volem aconseguir. 5. Què els diries a la gent del Club i afició? G: En primer lloc, moltes gràcies per tota aquesta temporada, ja que l’equip s’ha sentit recolzat en tot moment. També comentar que l’èxit no només és de l’equip, sinó que és de totes aquelles persones que han fet possible que es tornin a sentir aquests colors. Un equip sense afició no és res, han donat vida al Club i a nosaltres com a equip. Per altra banda, explico la meva anècdota personal, se’m va posar la pell de gallina: a la Final Four, quan l’Atlètic ens va marcar el 0-2. El minut més difícil de tots. Les cares dels jugadors, la sensació de derrota al minut 7 de partit. Vaig mirar els companys i ningú era capaç de mirar-se els ulls un amb l’altre. Semblava que la cosa tenia un final ja conegut. Però de sobte un grup anomenat Supporters Ratllats,
R: Pere Arch! Ha arribat tard a entrenar per feina molts pocs però amb 1 minut en te prou per escalfar i jugar com qualsevol altre!!El Pere mai em deixarà de sorprendre.
juntament amb totes les nostres famílies, va començar a cantar. Eren càntic d’ànims, d’il·lusió, de confiança, amb aquells 18 jugadors. Ràpidament la meva pell es va posar de gallina. Suposo que tots els meus companys els va passar el mateix i d’aquí va venir l’èxit. Gràcies a totes les persones que ens heu recolzat durant l’any.
c) Jugador revelació? G: Quim Broto, realment no tinc paraules per descriure la temporada que ha fet el Quim. Ha donat una lliçó d’esforç i sacrifici a tothom, mireu la seva carrera esportiva. Amb el teu permís et posaré sempre d’exemple a l’escola de l’Egara. R: Quim Broto. Em va sobtar des del primer partit de la temporada. Sempre tranquil, valent i defensant amb el pal a terra com no ho havia vist. És una roca! Un dia vaig xocar contra la seva espatlla i encara avui m’estic posant gel a l’orella ha ha ha! Espectacular temporada del Quim!
P: Gràcies. R: Doncs que hem d’aprofitar aquest ambient viscut a la Final Four per fer més Club i vida social que mai. Jo he conegut més gent del Club en 2 dies de la Final Four que en 4 anys. Potser és culpa meva ha ha ha. Per altra part, a nosaltres ens toca seguir treballant per seguir generant il·lusió i que la gent estigui orgullosa del seu equip.
d) Millor moment/anècdota de la temporada? G: Anècdota divertida, com no, Jordi Clapés entrant a la banqueta i preguntant si era invisible. Moment de la temporada, els 3 partits contra el Polo (Copa Catalunya, Lliga i Final Four). R: El gol del Vicenç a les semis de la Final Four contra l’Atlètic! Vaig provocar el penal a favor de l’Atlètic i em temia elpitjor. Quan vam fer el contraatac i vaig veure entrar la pilota no m’ho podia creure.
6. Preguntes breus: a) MVP de la temporada? G: Edi Tubau. Ha fet una gran temporada a nivell individual, però millor col·lectivament. Tot i ser molt i molt bo, els cracs també han de millorar. I ell aquest any ho ha fet! R: Quico Cortès/Edi Tubau Els dos tenen unes personalitats molt fortes, per lo bo i lo dolent, però han sigut els nostres líders dins del camp. Una sort poder jugar al seu costat!
e) Paraula o frase que defineix aquest equip? G: Li compro la frase al Marc Molins: Aquest equip torna a bategar! R: “Aquest és un equip d’obrers”, de Pacho Simeone.
b) MPV (Merci Per Venir) de la temporada? G: El meu Merci Per Venir, aquest any és l’Èric. No és un jugador, sinó el deixeble del Xavi Àvila. Preparador físic de pràctiques.
Fotos: Rafa Martín
17
HOCKEY
DHF: Valoració de la temporada ANNA COMERMA Com valores la temporada actual?
Què espereu per a la temporada
Si la comparo amb l’anterior només
vinent? A nivell personal, seguir
puc valorar-la positivament, tant a
gaudint amb el que faig. I suposo que a
nivell de grup com de joc. Tot i així he
nivell col·lectiu seguir millorant, creixent
trobat a faltar una recompensa en
i madurant, sobretot mentalment. Però
forma de playoff per la feina feta. És
el que crec que realment espera l’equip,
inqüestionable que les coses s’han fet
tot i que és massa aviat per apuntar tan
millor, però penso que encara hi ha
amunt, és tornar a jugar uns playoff. Bé,
moltes coses que hem de millorar entre
i ja posats, arribar a la final de la Copa
tots.
de la Reina! (no negarem que hi hem somiat sovint!).
Quin és l’aspecte que ha fet que l’equip fes un pas endavant? Per mi
Què els diries a la gent del Club i
són dos: la unió de l’equip dins del camp
afició? Als incondicionals els diria que
i el fet de tornar a encarar i treballar els
no deixin de ser-ho. I als que no ho són
partits com ho havíem fet temps enrere,
tant o gens els diria que nosaltres també
recuperant així una identitat que ens
il·lusionem!
definia com a equip. Van de la mà. Paraula o frase que defineix Com s’han adaptat les jugadores
l’equip? Collons, i no he dit ovaris, he
noves? Crec que les noves jugadores
dit collons. I amb la boca ben petita
s’han adaptat molt bé fora i dins del
diré que, a vegades, un pèl dèbil
camp. Fora, amb aquest equip, penso
mentalment.
que és molt fàcil. Pel què fa dins del camp, potser costa una mica més, però
Preguntes breus:
han respost molt positivament i han
MVP de la temporada? Mariona Gira.
estat a l’altura en totes les situacions per
MPV (Merci Per Venir) de la
les que han anat passant.
temporada? Ivet Imbers (sense conya). Jugador revelació? Sílvia Querol.
Com han respost les “dinosaures”
Millor moment/anècdota de la
(les
Respecte les
temporada? El millor moment per
“dinosaures” no parlaré, ja que em
mi va ser fora del camp, fora dels
considero una d’elles. Deixo la valoració
entrenaments i fora del vestuari. Va ser
a alguna jugadora del grup de la
la reacció que va tenir l’equip quan vaig
“canalla”!
dir-los que al juliol passaria per l’altar.
més
grans)?
Ni la millor celebració de gol superaria aquell moment. 18
MARIONA GIRABENT Com valores la temporada actual? Considero que en general la valoració és
Què els diries a la gent del Club i afició?
positiva. S’ha vist un equip que ha anat
Primer de tot, agrair tota la gent que ha
de menys a més, el desembre patíem
vingut a veure’ns algun diumenge. Gràcies,
per no quedar-nos al grup de baix (que
no us podeu imaginar com ens empenyeu
comportava un neguit per no perdre la
i ens ajudeu. I que la unió fa la força, és el
categoria), i a l’abril lluitàvem fins al final
moment d’estar tots units. Hem pogut
per entrar al playoff. Tot i que perdre l’últim
veure a la Final Four de DHM que tenim
partit i quedar-nos-en fora ens deixa un
la millor afició d’Espanya, que segueixi així
gust amarg.
durant segles!
Quin és l’aspecte que ha fet que
Paraula o frase que defineix l’equip?
l’equip fes un pas endavant? Crec que
En aquest equip només hi ha una norma:
l’actitud de l’equip ha sigut un aspecte clau
aquí totes lluitem, ningú es rendeix.
durant tota la temporada. Hem treballat tant el dia que jugàvem contra el primer
Preguntes breus:
com el dia que jugàvem contra l’últim
MVP de la temporada? Carola.
classificat, sense sobrevalorar ni subestimar
MPV (Merci Per Venir) de la temporada?
a cap equip. A lluitar fins al final, tant si
Lau (gracias por bajar tu posicion, ahora ya
teníem el resultat en contra o a favor. I el
puedes volver a subir).
dia que no ens sortien les coses, a no deixar
Jugadora revelació? Anna Fitó.
de córrer.
Millor
Com s’han adaptat les jugadores
temporada?
noves?
Sincerament una temporada dóna molt
Com
han
respost
les
moment/anècdota
de
la
“dinosaures” (les més grans)?
bons moments i anècdotes amb què et
Tant les jugadores noves com les dinosaures
passes una setmana rient. Recordo el partit
s’han adaptat a la perfecció. Tant unes com
contra l’Alcalà, la Clapés treia de fora de
les altres han estat a l’alçada.
banda. El problema el va tenir quan va veure que no tenia passada, ja que la Fitó
Què espereu per a la temporada
estava cridant i corrent perquè la perseguia
vinent? Espero fer un gran pas cap
un insecte.
endavant, aquest any hem plantat cara
O durant la celebració d’un gol, la Cumi va
als equips de dalt, però en la majoria dels
arribar a la pinya molt eufòrica i el seu stick
partits els hem empatat o perdut per un
va anar a parar al front de la Cris (li va sortir
gol. Crec que ja és hora de guanyar aquests
un bony considerable). També hem tingut
partits. Però per sobre de tot, espero que
debats entre si era millor pesar la fruita amb
tant l’equip com l’afició gaudeixi.
nus o sense nus.
19
HOCKEY
MARTA CLAPÉS Com
valores
la
temporada
una temporada encara millor que
actual? sobretot, positiva, molt
la que hem viscut, l’afrontem amb
positiva. A nivell de resultats hi
moltes ganes i il·lusió de poder
ha hagut partits millors i partits
“agafar el tren” que aquest any
pitjors, però el més important és
hem perdut per tan poc!
que un any més hem estat entre les millors i hem lluitat de tu a tu
Què els diries a la gent del
contra tots i cadascun dels equips
Club i afició? L’únic que els puc
de la Lliga. Hem crescut com a
dir és moltíssimes gràcies per
equip i cada any estem una mica
tot el suport que ens han donat
més amunt; aquest any ens hem
durant tot l’any i que segueixin
quedat a les portes d’allò que
confiant en nosaltres, perquè
totes volíem, però que es preparin
estic del tot segura que si lluitem
l’any que ve que seguirem donant
tots junts, aquest Club i aquest
molta, molta guerra!
equip és capaç de tot! Paraula o frase que defineix
Quin és l’aspecte que ha fet que
l’equip? Gran, molt molt gran!
l’equip fes un pas endavant? El bon ambient, esforç i ganes de
Preguntes breus:
superació inimaginables que hi
MVP de la temporada? Maria
ha en aquest equip!
Tost. MPV (Merci Per Venir) de la
Com
s’han
adaptat
les
temporada? Mariona Girabent
jugadores noves? Com han
(sort que has vingut!).
respost
Jugadora
les
“dinosaures”
revelació?
Ivet
(les més grans)? Jo no diria
Imbers.
jugadores noves.. les peques que
Millor
han pujat aquest any porten
la temporada? El dia que vam
temps entrenant amb nosaltres,
anar a l’IKEA amb algunes de
així que no els ha calgut adaptar-
l’equip a comprar mobiliari per
se! A les més jovenetes (ha ha) els
al vestuari va ser molt divertit...
ha faltat temps per començar-les
Però el millor és que d’això ja fa
a ajudar a créixer i a millorar dia
gairebé 3 mesos i encara segueix
a dia, estan amb tot les nostres
tot al vestuari desmuntat amb el
“fòssils”!
mateix plàstic amb el que ens ho
moment/anècdota
de
vam emportar de l’IKEA! Què
espereu
temporada
per
vinent?
a
la Fotos: Rafa Martín
Esperem
20
21
HOCKEY
Escola: Benjamins i benjamines a Jolaseta Els dies 2, 3 i 4 de maig dos equips benjamins del Club Egara, un masculí i l’altre femení, participaren al Memorial Gabriel Arias, torneig organitzat pel Real Club Jolaseta, a Getxo (Bilbao). Durant tres dies, els dos equips varen jugar contra alguns dels millors equips de tot Espanya: Club de Campo, RC Jolaseta, Tenis Santander, Hocquet, Atlético San Sebastián, RC Polo, Junior i el mateix RC Jolaseta. Els resultats esportius foren altament positius. L’equip masculí va obtenir el segon lloc, mentre que el femení va fer-se amb la quarta plaça. Partit
22
rere partit els nois i noies amb la camisa ratllada s’esforçaven a passar-se bé la pilota, defensar amb solvència, accionar com a equip i aprofitar tant sí com no cada entrada, sempre intempestiva, a l’àrea rival, tot plegat senyals d’identitat del hockey made in Club Egara. I els altres resultats, els socials, que a l’etapa formativa de l’esport són infinitament més importants, foren igualment exitosos: els benjamins i benjamines varen conviure al camp i fora d’ell amb nens i nenes que durant molts anys seran contrincants,
establint relacions d’afecte que fan gran aquest esport anomenat hockey. Amistats noves amb jugadors i jugadores d’equips amb els que no competeixen a les lligues regulars. Entre elles es destaca la relació especial construïda amb els jugadors i jugadores del RC Jolaseta, iniciada el cap de setmana de març durant l’intercanvi entre els dos clubs i consolidada amb la presència dels nostres equips al torneig de Jolaseta. Qualsevol dels jugadors primera línia i amb llarga trajectòria que ha donat el nostre Club, es digui Pol Amat, Ramon Sala, Ivet Imbers o Gemma Martínez, a l’hora de valorar la seva carrera esportiva sempre recalquen en un lloc molt central les amistats fetes a través del hockey. Finalment cal també assenyalar que alguns pares i mares dels nois i les noies varen acompanyar als
seus fills al desplaçament. A més de gaudir de l’estada al club i a la ciutat de Getxo –preciosa i acollidora-, també varen assaborir un dels grans plaers locals, la gastronomia: divendres a la nit, familiars, jugadors
23
i jugadores i entrenadors, tingué lloc un sopar de Club Egara a un llegendari Asador Sidrería al centre de Bilbao. Exquisit. Tomàs Herreros Sala
HOCKEY
Les Mamis, un festival “Gràcies, Egara, sou les mega cracs”. I segueix: Enveja pura (sana, però enveja) de veure tanta complicitat: mamis, papis, solters, casats, fills, cambrers, àrbitres, munta taules i cadires, netejadors, grans, petits... El Club sencer bolcat, això és molt gran. Teniu un esperit contagiós i el resultat us llueix, és impressionant. Una vegada més, gràcies i felicitats, de tot cor. Ése Egara, ése Egara, eh, eh!”. Aquestes són les paraules d’una Mami que va participar al 2n European Mami’s Hockey Festival. N’hem rebut molts i molts, de missatges, felicitantnos a tots per l’organització i l’èxit! Però aquest em sembla que resumeix el que realment ha sigut
24
aquest Festival: una manifestació que l’Egara és més viu que mai, que som una gran família i que som molt grans! També voldria donar les gràcies a totes a les Mami’s que veu participar, venint de diferents punts del món i també del costat de casa nostra. I a les Mami’s Ratllades, que tot i jugar, encara trèieu les forces per ajudar a muntar, desmuntar i atendre totes les nostres convidades. Gràcies a tothom per fer-ho possible! Anna Torrella (membre de l’Organització) Fotos: Rafa Martín
25
PÀDEL
Magnífic paper dels primers equips
Del 5 a l’11 de maig el Club va acollir el Torneig de Pàdel Categoria Or del Circuit Català de la Federació Catalana de Pàdel, en què van participar 266 jugadores i jugadors, entre ells, alguns dels deu primers en el rànquing català. En la primera categoria femenina, les guanyadores van ser Núria Rivas i Ari Sánchez, que es van imposar en un partit molt renyit a Eli Duran i Ana Viñes. En primera categoria masculina, els guanyadors van ser Benzal i Rivera, jugant una emocional final a tres sets i dos breack contra Juna i Luque. Entre els jugadors participants, diversos socis del nostre Club que, en diferents categories, van tenir un papar molt destacable. I emocionats partides en el campionat. Els socis participants foren Adrián Bilgieri, Manel Cots, Edu Altimires, Jordi Querol, Victor Rusiñol, Manel Nart, Pere Salvó, Aleix Salvó, Gerard Aguilar, Marc de Ignacio Alberto Borràs,
Jordi Balcells, Mercè Domingo, Ivet Escamilla, Mari Carmona, Neus Rodriguez i Mercè Gómez. El cap de setmana vam comptar amb la col·laboració dels pares i jugadors dels equips juvenils de Hockey del Club, que amb la seva carpa-bar van donar molta més vida i animació al village del Campionat. Aquesta edició va comptar amb LEXUS SABADELL com a patrocinador principal del Torneig. Des del Club i la Secció, el nostre més sincer agraïment pel seu suport. Francesc Devant Fotos: Rafa Martín
26
27
HÍPICA
Saltem! El mes d’abril vam participar en dos dels campionats nacionals més importants que se celebren durant l’any. D’una banda el Reial Club de Polo de Barcelona va acollir el Campionat d’Espanya de Salts 2014 en les categories d’Absolut i Joves Genets. Una de les nostres genets, Kàtia Caubó, amb la seva euga Canturada, va participar en el Campionat de Joves Genets, realitzant un gran campionat, que la va dur a situar-se cinquena, sent la millor catalana del campionat. Segonament, en el Club SEK de Madrid es va celebrar un dels més prestigiosos trofeus d’àmbit nacional de la disciplina de salt en ponis, el Trofeu Infanta Elena. En aquest campionat va debutar una de les nostres promeses del Poniclub, Mariona Macià, amb el seu nou poni Cocotier. Després de tres dies de competició amb cap enderroc, va accedir a la final, acabant-hi en sisè lloc a la categoria de ponis C2. Només podem felicitar les nostres genets i desitjar-los el millor davant els nous reptes en els quals participaran. Mònica Sala Coronas
28
29
GOLF
6a prova XCSG Club Egara, Fontanals de Cerdanya El dissabte 17 de maig els socis del Club ens vam desplaçar fins al magnífic camp de golf de Fontanals per disputar l’última prova del 10è Campionat Social. Un dissabte perfecte per jugar, amb sol, sense vent i un camp que tot i que es va punxar, presentava un aspecte immillorable, a excepció d’alguns greens. Les sortides a partir de les 9 hores i tothom escalfant per jugar la partida definitiva.
Torneig de Golf Egara Solidari
En handicap inferior, Xavi Serra, tenia avantatge per guanyar el Campionat, però no podia despistar-se. I no ho va fer, guanyant a Fontanals i assegurant-se la primera plaça del Social. En handicap superior, amb moltes coses per decidir, Corona Gual no va donar cap opció i també va guanyar l’última prova i el Campiona. Felicitats a tots dos. La bola més propera va ser per a Corona Gual i també el drive més llarg femení. El drive més llarg masculí va ser per Javier Jover. Trobareu totes les classificacions al blog de la Secció.
Us recordem que el divendres 6 de juny, a partir de les 16 hores, celebrarem al camp de golf municipal de Matadepera, el primer torneig solidari, emmarcat dins de les accions del 6è Torneig Hockey Solidari. Podeu fer les vostres inscripcions a la web del Solidari. Us demanem un esforç més per jugar aquest torneig, la causa s’ho val.
30
Sopar de cloenda
Divers
El sopar cloenda de temporada serà definitivament el dissabte 14 de juny. A la tarda disputarem el torneig de cloenda, al Vallès Golf i seguidament tindrem el sopar cloenda, al restaurant Stick del Club Egara. Tindreu més informació en el blog de la Secció.
Des de la Secció del Golf del Club Egara volem felicitar el nostre consoci Josep Maria Serra jr. per la seva victòria al Golf de Costa Daurada, proclamant-se brillant Campió de Catalunya en la Categoria Aleví. Moltes felicitats. Jordi Prat
31
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Gràcies, Egara! Quan van posar la primera pedra, fa més de 50 anys, hi vaig ser... També a la pel·lícula promocional... Però en aquell moment no em podia imaginar la meva història d’amor amb el Club Egara. Quan em van demanar per escriure en aquesta revista, no vaig dubtar-ne ni un moment: realment tinc un missatge per transmetre: joves i no tan joves, no deixeu mai de fer esport: falta de temps? Accepta que és una excusa, si vols el trobaràs. Desànim? Falta de motivació? Sàpigues que mai és tard i que el teu cos és tan agraït que de seguida veuràs com et transformes, fins i tot mentalment. Vaig començar al gimnàs i a les màquines als 42 anys, a córrer als 50, Pilates, ioga als 65, i ara Zumba! També he pogut perfeccionar natació en aquesta meravellosa piscina: algú s’atreveix a dir-me: tinc
32
massa anys per començar? O per tornar-hi? L’agilitat que ara teniu gratuïtament, després s’ha de guanyar: molt sovint penso com hauria pogut jugar, esquiar, nedar, remar, etc., amb els meus néts i nétes sense l’ajuda dels fantàstics monitors del Club? Sempre atents i contestant els meus dubtes, sempre motivant-me amb un somriure, els socorristes, les que porten les classes dirigides. Ja sou conscients que gràcies a vosaltres tots els que venim anem fent anys tot augmentant la qualitat de vida? Tinc l’alegria de veure créixer aquest Club i de veurehi tota la família implicada. Per molts anys, Egara! Ah! Signat, Montserrat Pagès Armengol (1 de juny 1943)
JAZZ
Actuació brillant al festival Fes Dansa
El diumenge sis d’abril es va celebrar a l’hotel Melià de Sitges la 27a edició del festival Fes Dansa, una trobada de multitud d’escoles de dansa de tot Catalunya que cada primavera reuneix 2000 participants. El Club Egara hi va participar en l’edició de matí, en la qual 40 grups de ball de totes les edats van mostrar les seves coreografies. Les ballarines de l’Egara van fer una gran actuació, impactant el públic amb una coreografia de l’Hel·lena Lardies en què feien una fusió d’estils.
En finalitzar el festival totes les assistents van rebre obsequis per la participació. Felicitem les ballarines egaristes, que van fer-ho d’allò més bé, tot i els nervis previs. Ara toca preparar el festival de final de curs en el qual, de ben segur, ens deixaran bocabadats. Us esperem al pavelló del Club el pròxim 14 de juny a les 16:30h al Final de Curs de les Escoles Esportives.
33
BRIDGE
Sant Jordi El bridge és un joc elegant i seriós, però hi ha algun dia que també es pot fer una mica de xerinola. Aquest és el dia de Sant Jordi. Després del joc vam donar les roses de magdalena als que van quedar a la mitjana, però, això sí, tots van menjar la mona de Pasqua. Doncs els bons moments no es poden deixar passar, s’han d’assaborir i xalar-ne amb alegria. Una rosa no és qualsevol cosa. Una rosa amor simbolitzat! Raig lluminós. Ofrena de la natura. Silenci olorós. Avui i sempre és la nostra cultura!
34
35
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
RAMON CLAPÉS,
finisher de la Marató de Barcelona (3h29’) amb la ratllada posada.
1 2 3 4 5 6 7 8
Hockey o running? Els practico i els gaudeixo tots dos per igual.
Vas córrer Marató amb la ratllada, però també ets jugador: la camisa d’ara o la de màniga llarga de tota la vida? Clarament, la nova. És mil vegades més còmoda. De fet, amb l’antiga ni m’hagués plantejat córrer una marató.
Esport d’equip o individual? És més social i més entretingut. A més, prefereixo fer la cervesa de després amb bona companyia.
Un diumenge al matí tens dos esdeveniments a l’agenda. La Marató de Barcelona i un derbi de Tercera contra l’Atlètic? Aniria a jugar el derbi perquè l’acabaria abans.
Si haguessis d’executar un shoot-out. Aniries a assegurar o a sorprendre estil Pere Arch? Com el del Pere. El vaig veure en directe i el Ramon Sala ja em va avisar. “Em sembla que farà una animalada”. Va estar molt bé.
Per desconnectar. Sortir a córrer o a fer una cervesa? Em va millor rodar una estona perquè és un moment personal que t’allunya de tot i et fa veure les coses amb més perspectiva.
Barça o Espanyol? Culer de tota la vida.
És més complicat ser Clapés i culer o superar el famós ‘mur’ d’una Marató. Indiscutiblement la primera opció. Em foten molta canya. Els meus cosins Jordi i Toni, especialment, que són molt ressentits.
36
9
Rosellista o Laportista? Tampoc de cap dels dos en concret, però sí que en Laporta era més divertit.
10
Com a culer, què et va fer més ràbia: no guanyar la Lliga o la Décima de Madrid? La Copa d’Europa dels blancs. Ara haurem d’aguantar els merengues, i també alguns periquitos, amb tota aquesta conya de la Décima.
11
Per córrer. Asfalt o muntanya? És molt més agraït anar per muntanya. Tant per a l’esportista, perquè les sensacions són molt millors, com per a les articulacions.
12
Sovint puges al Pallars. Jussà o Sobirà? Com més amunt, millor; perquè ets més a prop de les muntanyes.
13
Tens dos fills jugant a hockey. Pare patidor o més aviat tranquil? Tranquil perquè faig de delegat i a vegades em toca calmar els altres pares.
14
Com a advocat. A Catalunya què tenim millor, els jutges o els àrbitres? Em quedo amb la segona opció. I millor que ho deixem aquí.
15
Després de sopar. Postres o gintònic directament. No aguanto els gintònics. Prefereixo un bon whisky.
37
38
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
58, The answer, my friend, is blowing in the wind... Informació de servei: Benvolgut soci, atenció: en qualsevol lloc –al bar, als sofàs blaus, camí dels vestidors, al camp dos, al Poni Club...– pot abordar-te un coordinador, una directora, un entrenador, una presidenta... un qualsevol càrrec, explicar-te la tasca que està desenvolupant –molts diran “endegant”– i proposar-te que hi col·laboris. Propostes tipus: “–Com ho tens per fer de delegat, aquest any, a l’equip del teu nano?”; o “–Pots donar un cop de mà a “el drac”? o “–Ens falta una persona amb empenta, a la Junta” poden ser llamineres per a un soci despistat. Ull viu: siguin aquestes les propostes, siguin unes altres, alerta amb les respostes. Se n’analitzen cinc, a mode d’exemple: u: “–Potser sí”: A l’Egara no pots començar cap resposta amb l’expressió “potser sí”, és un error gravíssim. En sentir “potser sí” el càrrec posarà ulls de Terminator que ha trobat l’objectiu. I tres mesos més tard, a la reunió de la tercera comissió de què formes part, estaràs tornant a enviar el whatsapp “Kri, vax trd. Neu supan”. dos: “–Qui hi sou?”: Ingenuïtat colossal. Sempre hi coneixeràs algú, a la comissió, al grup, a la junta, a l’equip al qual et proposen d’entrar. I aquell a qui coneguis et recordarà qualsevol episodi energumènic de joventut, li pagaràs la cervesa i et repetirà ad infinitum “hosti és bonissim!”. No en sortiràs mai més, del grup. tres: “–I hi feu moltes reunions?/I és per molts dies?”: Tocat i enfonsat. Quan s’entra en un grup es comença una reunió, un vespre, i la reunió no acaba mai. De fet, molts continuen a la primera reunió –encara no han decidit res. quatre: “–És que ara estic fent un màster”: Resposta que només ajorna la disponibilitat. A partir d’haver anunciat el màster, cada vegada que et trobis el càrrec et preguntarà com et va i quan l’acabes. El més probable és que al final t’hi hagis de matricular –i aprovar-lo –pagar-lo. cinc: No badar boca i posar cara de Miquel Bauçà (Google; imatges; Miquel Bauçà, fotografia de Carles Fargas): matrícula d’honor. Pere Ejarque www.pollastre.blog.cat
EL DRAC Equip de redacció:
Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Rafa Martín Anna Garcia
CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es
Escriu-nos a drac@egara.es
39