El
Drac
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 108 SETEMBRE’13
SUMARI
Foto portada: Rafel Martín
2
3
EDITORIAL
4
UN CAFÈ AMB...
6
CLUB
12
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
14
TERTÚLIA
16
HOCKEY
22
TENNIS
24
PÀDEL
26
HÍPICA
28
GOLF
30
FITNESS
31
ACTIVITATS DIRIGIDES
32
BRIDGE
34
LA TRAVESSA DEL DRAC
36
LA VEU DEL DRAC
37
EL POLLASTRE
EDITORIAL Un raig d’esperança
Abans de finalitzar 2013 s’instal·larà un aparell que reduirà molt considerablement la factura energètica que es paga mensualment. Aquesta acció, que es calcula amortitzada en tan sols quatre anys, reduirà les tensions de tresoreria i els resultats negatius dels darrers anys. Amb aquests elements, i malgrat que no podrem La majoria de vostès no em coneixen i segur que
gaudir del joc al DH d’en Pol Amat, aconseguirem,
es preguntaran què faig aquí escrivint aquestes
com he dit abans, un raig d’esperança per començar a
línies. La resposta és ben fàcil: a partir d’ara seré
creure que sortirem poc a poc d’aquesta situació tan
vocal a la Junta per la secció d’Hípica, aquesta gran
aclaparadora.
desconeguda per a molts de vostès .No vaig saber dir
Per finalitzar, aprofito aquesta editorial per parlar un
que no a l’oferiment. Sempre em passa el mateix, no
mica de la secció d’Hípica, que també forma part del
sé dir no a l’Egara.
Club, i que encara que els seus integrants vagin vestits
Anem per matèria que, de temps, em penso, ningú
diferent a la resta, porten els colors ratllats per dintre.
de vostès va sobrat.
A principis de 2012 es va externalitzar la gestió de
Com ja saben de bona font i si no s’ho poden
l’hípica per tal de fer-la viable i que no representés
imaginar, la situació econòmica del Club està
una càrrega per al Club. Aquesta decisió presa ha estat
com a tot arreu, malament. Però tenim uns petits
positiva i és visible en tan sols un any. Per una banda,
indicadors que juntament amb una sèrie de millores
les millores de les instal·lacions han fet possible la
al Club, ens donen un raig d’esperança de cara a
sol·licitud d’homologació a la Federació per poder-
l’any vinent.
hi fer concursos a nivell nacional i internacional. I
Aquest any 2013, i per primer cop des de 2009, la
per l’altra, la incorporació d’un professorat titulat
massa social ha invertit la tendència de baixes i ara
en les disciplines olímpiques (doma i salt) ha
són superiors les altes a les baixes. El superàvit de
propiciat la conquesta de títols del nostre alumnat
socis és mínim, però significatiu de canvi, i situa el
d’Escola, destacant dues medalles d’or al Campionat
nombre de socis a nivells semblants de 2011. Des
de Catalunya infantil i una medalla d’argent al
d’aquí, les meves felicitacions a tot l’equip comercial
Campionat d’Espanya juvenil. Per primer cop s’ha
pel treball incansable de trobar nous socis en aquests
format un equip que ha participat a la Lliga Catalana
temps tan complicats.
de ponis amb molt bons resultats. No tenir poni o
Des de la Junta i, en concret, des de cada secció,
cavall ja no és excusa per iniciar-s’hi, l’Escola els
tenim l’obligació de buscar noves activitats que facin
facilita.
més atractiu el Club, tant per als de dintre com per
Bé, només afegir que estic a la disposició de vostès
als que puguin venir de fora. El resultat és l’estrena,
i és un honor poder presentar-me davant d’aquesta
al setembre, de la disciplina de judo, un èxit rotund
gran família que és l’Egara. Ens veiem pel Club. Força
entre els més menuts, i el simulador de golf, que
Egara! Manel García
ens col·loca al capdavant de la tecnologia aplicada a
President Secció d’Hípica
l’esport.
3
UN CAFÈ AMB
CARMEN MAS Carmen Mas i Comas és una arquitecta de reconegut prestigi. Propietària de MGarquitectes i sales manager d’Ecotimberhouse, al Club la majoria de socis la coneixen per ser una de les responsables del meravellós projecte de l’Egara Hockey Solidari (EHS). En el grup de les ”solidàries”, ha assumit sovint el rol de portaveu per comunicar les accions que es duen a terme. Com a professional, ha participat en totes les grans ampliacions o reformes que s’han dut a terme en les instal·lacions del Pla del Bon Aire. Va arribar al Club compartint vida amb l’enyoradíssim Joan Carles Garcia, fotògraf col·laborador durant molts anys d’aquest butlletí. Al Club ha vist créixer els seus dos fills, el Javi i l’Anna. Quan no està reunida amb les companyes d’EHS, fa esport corrent a les cintes del gimnàs, jugant a pàdel o participant a les classes de Pilates mentre busca hores per aficionar-se definitivament a un altre esport ben ratllat, el golf. Un acollidor bar del centre de Terrassa, anomenat “El taller dels silencis”, acull aquesta conversa amb una sòcia que desprèn intel·ligència, passió reposada i bonesa a cada paraula.
“La solidaritat és una responsabilitat de tots” La crisi ha fet que ja no es construeixi massa. Això vol dir que es construeix millor? Vol dir que hi ha més calma a l’hora de construir. I n’hi ha per part de tothom; promotors, tècnics, industrials... Ha ajudat que les presses no es converteixin en la pitjor companyia del sector, com en èpoques anteriors. A nivell arquitectònic, creus que els ratllats podem estar orgullosos de les instal·lacions que té el Club? L’edificació principal del Club és una referència arquitectònica boníssima. Sempre he estat una gran enamorada del nostre xalet. Per l’època en què es va fer i els mitjans que es tenien té una qualitat arquitectònica altíssima. Una autèntica casa club, sí. El pal de paller d’un Pla del Bon Aire còmode per a tothom. Exacte. I, a més, en la darrera ampliació es va procurar que no perdés aquest esperit. Calia ser curosos amb el tema estètic i crec que el resultat final és que els dos edificis, separats però units per la passera, conviuen molt bé tant a nivell visual com funcional. Era tot un repte i el llenguatge arquitectònic entre ells funciona. El Club se’n va en sortir perfectament. Creus que les nostres instal·lacions han anat creixent ordenadament al llarg dels anys? Vam tenir l’ampliació de fer la sala de dalt de l’actual recepció. No hi havia espai on créixer i el
4
Club necessitava aquest segon pis en el xalet. El temps ens ha dit que ha tingut molt i bon ús. La resta de modificacions, al marge de les obres de fa sis anys, van ser totes reformes d’espais interiors. En tot aquest procés crec que el Club ha seguit una línia molt correcta i les instal·lacions que tenim avui ho constaten. Què destacaries de les últimes obres, la gran transformació amb l’arribada del nou edifici? M’encanta l’espai de la piscina interior. Hi havia molts dubtes, però crec que ha estat un encert col·locar-la allí. La situació de la piscina és un privilegi i la llum de qualsevol hora del dia li dóna una màgia a tot l’edifici que no era fàcil d’aconseguir. Cap on pot créixer el Club i què seria el més interessant de projectar? A nivell de terrenys, un creixement ara mateix és molt complicat. Si s’aconseguís més espai, suposo que el Club hauria d’optar per projectar un altre camp de hockey o noves pistes de pàdel. Però així com cada soci veuria una prioritat diferent, crec que haurà de passar un temps perquè el Club pugui mirar de renovar-se més. Veient que no veurem noves obres aviat, explica’ns com va la permanent construcció de l’ànima solidària de l’Egara. Molt i molt bé. Egara Hockey Solidari (EHS) és un grup fantàstic; no em cansaré mai de dir-ho. Tots treballem per un mateix objectiu i ho fem al mateix nivell; amb responsabilitats diferents però sense càrrecs que ens distingeixin. Això, sumat a la implicació de molts socis del Club, dóna sentit a tota la tasca solidària que es fa.
Ara has deixat a l’entrevistador sense paraules. En diré una, doncs, que per a mi és la clau. Responsabilitat. La solidaritat és una responsabilitat de tots. Si ho veiem així, sempre surten tots els projectes i podem, entre tots, ajudar els que realment ho necessiten, ja que, després de tants anys veient programes d’ajuda, us ben asseguro que ens podem sentir uns autèntics privilegiats. Sens dubte. És claríssim i així queda escrit. Parlant de responsabilitats i canviant d’àmbit, com es porta ser co-capitana d’un equip oficial de pàdel femení de l’Egara? Aquesta és una tasca molt fàcil! (Somriu). Tenim una capitana que penca molt, que és la Glòria Astals, i per això et diré molt sincerament que ser co-capitana és una de les coses més fàcils de totes les que he fet a l’Egara. Na Carmen convida El Drac a un cafè a “El taller dels silencis” (carrer Iscle Soler, número 7, de Terrassa) Dues tasses de te verd amb llimona: 4 €.
Des del 2004, els ratllats ens sentim molt orgullós que existeixi EHS. El grup de socis que ho tuteleu, de què us sentiu més orgullosos de la tasca d’aquests gairebé deu anys? En general, que el concepte de la solidaritat hagi arribat als nens i nenes de les Escoles. I en particular, de totes les accions que hem fet com la col·laboració amb el projecte Cuida’m de l’Hospital de Sant Joan de Déu, amb la Fundació Vicente Ferrer i la seva feina a l’Índia o amb el projecte “De dona a dona”, del pessebre, el sopar o la festa country solidaris, de l’aportació a ONCIGE (la “ONCE” de Guinea Equatorial)... I, és clar, del gran projecte de cada any: el Torneig de Hockey Solidari. Sí, amb el seu fet diferencial de comptar amb l’entesa de tots els clubs terrassencs de hockey. Vam començar plegats l’Atletic i l’Egara i uns anys després s’hi han sumat el CD Terrassa i el Línia-22. Una gran fita solidària que ha de tenir continuïtat. Però per singular i emotiva, la relació del Club amb en Carlos Daniel, un nen entranyable.
I una gran història humana, que ha anat recollint El Drac. Així és. Vam portar a en Carlos Daniel a Barcelona a través del projecte Cuida’m. Quan va arribar de Guinea Equatorial no tenia pràcticament visió. Li van fer diverses operacions i el que hem aconseguit és que un nen que al seu país corria un evident risc d’exclusió social, perquè els cecs no tenen cap tipus d’ajuda pugui fer la vida més normal possible. Gràcies a la solidaritat de tots els ratllats hem evitat que en Carlos Daniel acabés al carrer, que era segurament el seu cruel destí.
El pàdel, un aglutinador de socis. Segurament, un dels esports que més ha fet perquè cada cop més el Club sigui un tot unit i no només un conjunt de seccions. Ho veus així? És ben cert. El pàdel és un esport que fa pinya entre la gent del Club. La gent de diverses seccions es relaciona molt, s’apunten junts a tornejos, conviuen persones de totes les edats... Sens dubte, és un esport que aglutina i això li ha anat molt bé al Club. I canviant la pala pel drive i els ferros, podem ja anunciar oficialment que ets una jugadora més d’una altra secció molt dinàmica al Club com ho és la de golf? Encara no! M’estic iniciant i m’he tret ja el handicap. Sé que m’hi acabaré introduint però necessito més hores... i me’n falten!
Acabem amb un tema que em té molt preocupat. Diuen les males llengües que els teus encantadors fills, el Javi i l’Anna, surten amb una noia i un noi de l’altre costat de la riera. Si acabes tenint néts, ens assegures que els Se t’il·luminen els ulls en parlarpodrem batejar en la fe ratllada i no ne i això evidencia que sentim en d’altres...?! molt a prop en Carlos Daniel. És una història de les més maques Prometo que ho intentaré! Està claríssim que ho lluitaré. Ha, ha, ha! I que hem viscut amb EHS. N’hem això que, de moment, pinta l’assumpte tingut moltes però aquesta és de color estrany. Però jo crec que especial. Encara el veig ara quan com a mínim el 50% del tema està va arribar amb un traje que li anava enorme i unes sabates que assegurat. li queien i també quan va marxar, Moltes gràcies, Carmen i... edificada amb uns texans de la seva talla, queda la promesa! una gorra del Club i unes ulleres de color blau. Tant de bo cada dia la seva vida sigui millor, però el que és segur és que nosaltres Xavi Salvatella Mestres seguirem al seu costat. Foto: Rafel Martín
5
CLUB
Sopar de Final de Temporada: Manuel Ruiz, Soci d’Honor Les empreses guardonades, al seu torn, van ser El Celler de Cava i Hipogegant. Àlex Illa i Daniel Trujillo, respectivament, van recollir els guardons. Les plaques especials foren per a Miquel Guilà Llimona, Ramon Giró Peremiquel, Albert Pérez Esteban, Jordi Farrés Palet, Ramon Sala Vallhonrat i Anna Fitó Escamilla. La Placa al Mèrit la van rebre Jordi Torredemer El divendres 27 de setembre es va celebrar el Sopar de
Taló, Joan Galí Font, Santi Bach Lahor, Josep Maria
Final de Temporada del Club. Durant l’acte es va dur a
Domènech Ribas, Maria Antònia Mínguez Díez i
terme el lliurament de premis i distincions als associats
Glòria Serra Buxeda.
que, per les seves activitats esportives o socials en pro
Javier Ruiz Mirones va rebre el prestigiós Trofeu Paco
de l’Egara, se n’han fet mereixedors.
Dinarès In memoriam, moment en què aprofità
Els premiats amb el Diploma de l’Entitat van ser Adrian
per dirigir unes paraules al públic al voltant de la
Wilches, Maite Salvador Menchén, Gerard Girabent Reig,
importància de les famílies integradores.
Marta Clapés Novellas, Jan Torruella Blasi, Juan Antonio
Àlex Aurell Biosca i Lluís Rull Andreu van ser
Sanromà Vima, Rosa Cirera Hernández, Elena Comerma
homenatjats amb l’Escut d’Or.
Broto, Arnau Izard Gavarró, Teresa Pintado Carbonell,
I, finalment, Manuel Ruiz Vázquez va rebre el
Anna Brossa Rodriguez, Neus Rodríguez Álvarez, Yolanda
trofeu més important de la nit, el Soci d’Honor.
del Olmo Sánchez, Glòria Astals Ventayol, Jose Calzado
Ruiz, en dirigir unes paraules a tots els assistents
Gil, Xavi Santín Garcia, Katia Caubó Sala, Mariona Garcia
en nom dels premiats, va assegurar que l’Egara
Sánchez i Alexia Caubó Sala.
és un dels millors clubs d’Espanya.
Els col·lectius premiats van ser l’equip Femení A de Pàdel,
El President del Club, Pere Marcet, va tancar
l’Egara 1935 de Divisió d’Honor i l’Egara Juvenil Femení.
l’acte. Redacció
6
EHS: Èxit de la Fes-te Cowboy El 14 de setembre l’EHS vam organitzar una festa cowboy al descampat de davant del Club. La idea va sortir després que el Rafa Mundet ens expliqués que volia coure una vedella sencera. Doncs... endavant! Entre tots vam posar fil a l’agulla . Només faltava la vedella i els permisos per tirar endavant la festa, la il·lusió ja la posàvem nosaltres. Unes quantes reunions i molts whatsapp després, el dia 14 era una realitat. Puntuals com sempre, a les 3h. de la matinada el Rafa i els del Bon Soci Cuina ja eren al peu del canó fent el foc per rostir la vaca i procurant que tot estigués a punt a l’hora de sopar. Quan el sol era ben alt, vam arribar la resta de l’equip. Només faltaven els últims detalls i retocs perquè els
7
CLUB
més petits poguessin començar a gaudir de la jornada amb activitats pensades per a ells: passeig amb ponis, pinta cares, curses de sacs... A la tarda, vam comptar amb la presència de l’Alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, el Regidor d’esports, Alfredo Vega, i la Regidora de solidaritat, Josefina Soler, que van fer un tomb per la festa. Tocades les 19h, tots veu anar arribant, amb les camises de quadres, les botes i els barrets: la festa començava a tenir color. I la Conchica Villalba i el seu equip van saber donar el tret de sortida ensenyant-nos a ballar country. Després va ser el torn de The Weekend Band, amb el seu autèntic esperit country; els Mariners de Riera, que van acompanyar el sopar amb havaneres i ranxeres; i per últim, i abans de deixar pas al dj, van actuar els The One Day Band amb conegudes versions de rock californià. La festa va ser un gran èxit de participació. Grans i petits, ratllats i no ratllats, vam omplir la pista de ball fins a altes hores de la nit. Fent recompte, uns 60 nens i nenes van participar a la fira del matí, i al vespre vam servir més de 200 racions de vedella i uns 150 entrepans. Van ser prop de 500 persones les que van passar pel ranxo. Gràcies a la resposta de tots els que hi vàreu ser, l’EHS podrem mantenir el compromís dels apadrinaments dels nostres nens. Sense vosaltres això no seria possible. Un cop mes, des de l’EHS, gràcies per ser al nostre costat. Tots junts seguim fent de la solidaritat el millor equip! Egara Hockey Solidari Fotos: Rafa Martín
8
9
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
Parlem del reglament, i dels àrbitres
Els jugadors i aficionats al hockey, al llarg dels anys,
millorar la pràctica del hockey.
especialment en els darrers, hem anat veient com
Si fem una mica d’història recordarem “els més vells
canviava el reglament i l’hem hagut de reaprendre.
o els menys joves per no ferir susceptibilitats”, que
M’he assabentat que aquesta temporada també
els fores de bandes es treien amb la mà, els penals
hi hauran noves regles que haurem d’assimilar. No
es paraven amb la mà i s’executaven amb l’estic, hi
estic, encara, preparat per valorar-les o/i criticar-les.
havia fora de joc, etc. En fi, si ara expliquéssim tot
Però basant-me en els anteriors canvis (uns positius,
aquell reglament alguns es pensarien que parlàvem
altres no tant, al menys en la meva modesta opinió)
d’un altre esport.
desitjo que els que ara incorporaran serveixin per
10
El hockey, de fet, és l’esport de conjunt que ha modificat
A mi, i crec que a molts aficionats, no els agrada la
i millorat més el reglament, comparat amb altres, al
proposta d’aplicar els 4 temps (com en el bàsquet)
llarg dels anys.
de 17,5 minuts cadascun. Es perd temps, es para el joc, es presta a confusions etc. No sé si això s’arribarà
Però malgrat això, sempre hi ha un mètode millor i, per
a implantar definitivament, però com us deia, les
tant, si ara és perquè sigui més espectacular, millor.
primeres experiències que he viscut d’això no m’han agradat. Cesc Llongueras i Jaume Riera Foto: Rafa Martín
11
RATLLATS PEL MÓN
Josep Herreros Sala: Ferney Voltaire, França
Fa pocs mesos vaig assabentar-me de la bona notícia
vida, el dia a dia, del nostre Club Egara. Jo sóc dels
del retorn, via electrònica, d’El Drac, i poc després
que vaig aprendre a caminar amb un stick i una
el Pere Mora em demana una col·laboració, que jo
camisa de l’Egara. Vaig jugar a hockey (no gaire
amb un pèl de retard, em disposo a escriure.
bé, o potser no tan bé com el meu germà i els meus
Ja porto quasi bé 15 anys lluny de Terrassa, primer
cosins...), àrbitre ocasional i durant quasi 10 anys
a Albània i Kosovo, quan, de fet, era el segle,
monitor de l’Escola de hockey. I a més de tot això,
mil·lenni, passat. I des d’inici del 2000 a Amèrica
actiu supporter del nostre Egara. Durant molts
Llatina, primer a Guatemala, després a Colòmbia
anys vaig ser una persona de club, i els records de
i finalment a Equador, en cada país uns quatre
l’Egara són celebrar victòries, però sobretot, viure
anys i mig. En tots aquests anys, he pogut seguir
la vida familiar del nostre Club.
l’actualitat del nostre Club gràcies a internet, per
Tal com podeu imaginar, en la distància i per les
la web del Club, per les xarxes social, i és clar, pel
xarxes he intentat seguir els resultats dels nostres
Drac.
equips, sempre orgullós del nostre Egara, que tot i
El Drac m’ha permès, més enllà dels resultats de
ser un club petit, sempre és amunt, i aquesta és la
cada cap de setmana, poder seguir una mica més la
nostra victòria més important. Com escriu el nostre
12
també i sobretot en les zones rurals, molt afectat pel conflicte i la violència. Finalment els darrers 4 anys hem estat a Quito, Equador, treballant en l’assistència a refugiats colombians que arriben a aquest país. Naturalment Quito ens ha donat l’oportunitat de gaudir d’una vida més familiar, i és així que en aquesta ciutat andina han nascut els nostres dos fills, la Maria i el Nacho. Quan el Pere em demanava col·laborar amb El Drac ens trobàvem en plena mudança de Quito cap a Ginebra, des d’on escric, ja instal·lat en la que és la nova llar. Per ara vivim a Ferney Voltaire, un petit poble a Franca, consoci Xavi Salvatella, ser de l’Egara és un sentiment.
frontera amb Suïssa, veí de Ginebra, on
Jo també he portat molt orgullós aquest sentiment en
segueixo treballant amb l’ACNUR, ara a les oficines
la distància.
centrals. Mentre ens instal·lem pensem que en estar
Com deia, porto 14 anys lluny de casa. Tot va començar al
a prop de casa, segurament podrem venir més sovint,
segle passat amb la crisi de Kosovo, llavors vaig començar
i de tant en tant anar a l’Egara. També per recuperar
a col·laborar amb l’ACNUR, l’Alt comissionat de Nacions
algunes coses, després de 14 anys podria tornar a
Unides pels Refugiats. Primer en una província albanesa
practicar el hockey, ja n’hem parlat amb el Santi Imbers,
frontera amb Kosovo, i més tard a Mitrovica, la ciutat
l’altre ratllat veí també de Ginebra. I ja estem buscat
kosovar dividida entre albano-kosovars i serbis. La feina
algun club on córrer amb els veterans i on la Maria i el
a Kosovo estava relacionada amb el retorn de refugiats
Nacho puguin començar a jugar a hockey. Lògicament
i el seu procés de reintegració després de la guerra, i la
espero que gaudeixin tant i aprenguin tant d’aquest
protecció de minories ètniques.
esport meravellós com jo ho he fet, però també espero
En acabar a Kosovo, em varen traslladar a Guatemala,
que juguin millor que el seu pare, potser com algun
on durant 4 anys vaig poder treballar com a Observador
del seus oncles! Allà on siguem serem tots de l’Egara,
de Drets Humans en el Procés de Pau d’aquest país.
i jo podré dir que un dia vaig veure jugar el Pol Amat,
Guatemala és un país d’una geografia impressionant i
el millor jugador del món, al primer equip i a l’Escola, i
una gent meravellosa, però també és un país que ha
que vaig gaudir d’aquell Egara del Pol i Santi Amat, Edi
sofert més de 40 anys de terrible guerra, un genocidi
Tubau, Jan Dinarès, Pep Ejarque, Víctor Pujol, Chupi,
contra la població indígena, i un present encara amb
Ramon Sala, de tants altres i del meu germà Miqui!
molta violència, pobresa i discriminació. Després vaig
Aquestes són unes línies, a manera de Ratllats pel Món,
tenir l’oportunitat de treballar a Colòmbia, de nou amb
que sols puc acabar amb un Visca l’Egara!
l’ACNUR, en la protecció i assistència de la població desplaçada pel conflicte armat que pateix aquest país. Colòmbia és també un país ben interessant, amb geografia diversa, i una àmplia riquesa cultural, però
13
TERTÚLIA
DE LA CASA I PER MOLTS ANYS
Els primers equips de la casa comencen la temporada
treballem en una mateixa línia. Hem d’aconseguir
amb nous projectes a mitjà-llarg termini
que quan els jugadors passin de categoria no notin
Els començaments de temporada a l’Egara sempre
pràcticament el canvi en la manera de fer i de jugar.
són il·lusionants. A la Secció de Hockey s’allarga
A més, com és el cas entre 35 i Egara, quan hi ha
fins al desembre, quan ja comences a pair on
jugadors vinculats encara és més important”.
poden arribar els respectius equips top de la casa.
Siso Ventalló sap que agafa el vigent campió de
Per equip top entenem Egara DHM, Egara DHF i
DHB, però recorda que el principal objectiu, més
Egara 1935 DHB. Feta la puntualització.
enllà de la lliga “és formar jugadors per al primer
Dins la línia masculina s’ha construït un projecte
equip”. A nivell de competició, “hem de classificar-
nou. Patricio Keenan ha agafat les regnes del primer
nos per estar al grup de dalt –entre els sis primers-,
equip, substituint Ramon Rius, i Siso Ventalló ha
però no tenim pressió. L’equip és nou, hem tingut
tornat al Pla del Bon Aire per fer-se càrrec del filial,
nou baixes que hem cobert amb alguns juvenils i
l’Egara 1935. Des de la direcció tècnica s’ha marcat
nois de Primera. Ens hem de cohesionar perquè
una manera de fer que va des del primer equip fins
l’equip no té res a veure amb el de la temporada
a l’Escola.
passada”. Ara bé, el tècnic del filial apunta que
“És un projecte que apunta al 2017. La idea es
“hem mantingut un nivell alt per poder lluitar en
treballar des del cadet al primer equip, passant pel
cada partit”.
juvenil i per l’Egara 1935. Volem arribar a tenir un
A nivell personal, Ventalló admet que “sempre
equip competitiu, fet amb gent de la casa i que
m’ha agradat entrenar amb gent jove. És un bon
lluiti plenament per guanyar títols i per estar a
repte, amb nois molt seriosos que els agrada molt
Europa”, explica Keenan.
jugar i que volen arribar a dalt i triomfar en el
En aquest sentit, Ventalló també apunta que “tots
hockey. M’encanta ajudar-los”.
14
Tornant al primer equip masculí, el seu entrenador
col·lectivament. Abans tiràvem d’individualitats i a
insisteix a anar pas a pas. “Volem anar partit a partit.
partir d’ara la nostra força ha de ser jugar en equip.
El primer que hem de fer és quedar entre els sis primers
Un cop aconseguit el primer objectiu, anirem per al
per evitar el descens”. L’argentí insisteix en la salvació,
segon. I a partir d’aquí ja es veurà”.
un objectiu que sembla poc ambiciós per un club de la
Enguany el sistema de Lliga ha canviat. Els Play-off
història de l’Egara. “La història demostra que l’Egara
passen a ser una Final Four. Semifinal i final en un
podia ser ambiciós”, i argumenta que “el hockey ha
cap de setmana i una mateixa seu. Keenan creu que
canviat i jo he de modernitzar l’equip i renovar-lo.
“aquest sistema ens afavoreix”, però no vol pensar
Així que en tot període de transició els objectius han
tan enllà: “primer hem d’arribar-hi”.
de ser menors. Primer hem de començar a funcionar
El femení, amb la base feta Andy Lock, tècnic de l’Egara DHF, reconeix que la temporada passada no va ser fàcil. “Tot era nou i els inicis sempre són complicats. Però vam aconseguir posar una bona base de treball i conèixer-nos. Ara, volem fer créixer a partir d’aquests fonaments”. L’entrenador del femení explica es basaran en la unió del grup. “Volem treure el màxim rendiment en cada entrenament, a nivell col·lectiu i també de cada noia. Creiem en la cultura de l’esforç i del treball com a via per arribar l’èxit. Aquest és el nostre objectiu”, diu. D’aquesta manera, tampoc vol sentir a parlar de títols perquè “evitem pressió i crear massa expectatives. El que us asseguro és que aquest equip competirà contra tots els equips i que tenim un potencial increïble per a treballar a mitjà-llarg termini”. Ferran Martínez Fotos: Rafel Martín
15
HOCKEY
DHMA: Estrena golejadora L’equip de Pacho Keenan ha derrotat al RS Tenis per
cinc gols més. El segon, al minut 8 l’ha fet Guillem
0-6 al pla del Bon Aire. Durant tota la primera part
Fustagueres. Molt seguit ha arribat el tercer, al minut
l’encontre ha estat prou igualat amb alguns xuts poc
11 de Quera. El capità de l’ equip, Fustagueres, ha
precisos de l’Egara i un parell de contres perilloses
anotat el seu segon gol deixant el marcador 0-4 en
per part de l’equip de Santander. No obstant això, al
el minut 21. Quera no ha volgut quedar-se enrere
minut 30 els ratllats han marcat el primer gol, obra
i al minut 30 ha marcat també el seu segon gol.
d’Eduard Arbós, que ha tancat el primer temps a
Finalment Arbós, qui ja havia obert el marcador a la
favor de l’equip local.
primera part, ha arrodonit el resultat amb un últim
Després del descans l’Egara ha pujat el ritme i ha
gol al minut 35.
coordinat bé les jugades mentre que el Tenis dequeia físicament. Aquest canvi ha trencat l’equilibri de la
Gabinet de Comunicació i Premsa Secció de Hockey del Club Egara Fotos: Jaume Farrés
primera part, permetent a l’equip local d’anotar
Nota de la redacció: A partir d’aquest número, El Drac publicarà les cròniques de l’Egara DHMA elaborades pel Gabinet de Comunicació i Premsa de la Secció de Hockey del Club Egara.
16
Campionat del Món s21: quatre ratllades fan història Hola ratllats! Som la Maria Tost, la Mariona Girabent, la Cristina i la Carola Salvatella. El mes de juliol vam disputar el Campionat del Món amb la selecció espanyola sub21. Fou una experiència inoblidable i per això la volem compartir amb vosaltres! Ho farem en forma de diari, escrit entre les quatre ratllades que vam aconseguir el cinquè lloc mundial, la millor marca de la història.
17
HOCKEY
Dijous 25 de juliol:
5-0. El primer objectiu, el top 8 món, estava més a
Amb poc més d’una setmana de preparació, ens
prop.
vam trobar a les 9 del matí a la T1 de l’aeroport
Diumenge 28 de juliol:
de Barcelona per embarcar cap a Dusseldorf, les
Com cada dia després de llevar-nos, toca una
maletes plenes d’il·lusió per disputar la Copa del
passejada pels boscos del voltant de l’hotel. A les
Món a Mönchengladbach.
18h juguem per primera vegada a l’estadi principal!
Després d’instal·lar-nos, ens vam dirigir al Warsteiner
Ens enfrontem a les amfitriones, així que l’ambient
Hockey Park per al primer entrenament i adaptar-
és màxim i també l’expectació. 70 minuts de lluita,
nos a l’ambient de la competició. Descobrir aquell
70 minuts defensant i sense parar de córrer. El
espectacular estadi ens va fer augmentar encara
partit se’ns va posar dues vegades en contra, però
més les ganes de jugar i gaudir d’aquella gran
vam aconseguir l’empat a 2 amb un gol de Carola
experiència!
Salvatella. Cal destacar també el gran partit de la
Divendres 26 de juliol:
Gira, que va parar un strock i va frenar tots els atacs
Faltava encara un dia per ala competició. Aprofitem
de les jugadores alemanyes.
per fer una altra sessió d’entrenament i els últims
Dilluns 29 de juliol:
retocs per estar ben preparades! Al vespre ens
Primer dia de descans. Ens quedava l’últim partit de
esperava una sorpresa: vam agafar l’autobús cap al
grup enfront Bèlgica, una victòria i seríem primeres
centre de Mönchengladbach on l’organització havia
de grup. Entrenament suau, descans a l’hotel, una
preparat una recepció als equips. La diversió i el
visita al supermercat del poble i a dormir!
bon ambient no hi van faltar! Fotografies amb les
Dimarts 30 de juliol:
jugadores dels altres equips, balls africans, una mica
Altre vegada a les 16.30 de la tarda al camp 2,
de pica-pica i, ara sí, a punt per començar!
les quatre ratllades estem a punt per començar
Dissabte 27 de juliol:
l’últim partit de la primera fase davant les belgues
A les 16.30h amb una mica de nervis arribava el
(teòricament l’equip menys perillós del grup). I 3-0.
nostre moment. Al primer partit ens enfrontàvem a
S’acaba la primera fase, primer objectiu complert.
Anglaterra, un equip conegut, molt fort físicament
Som primeres de grup i ens hem classificat per jugar
i sempre difícil. Al minut 5 Carola Salvatella va obrir
els quarts de final, ja estem entre els 8 millors equips
el marcador. Minuts més tard, altre vegada la Carola
del món!
marcava. L’equip no va afluixar i Maria Tost va fer el
Dimecres 31 de juliol:
tercer a l’inici de la segona meitat. A partir d’aquest
Altra vegada dia de descans, taller de fisioteràpia
moment, vam poder jugar i vam acabar guanyant
i reunions tàctiques. Estones de relax i diversió
18
juntament amb les noies de la selecció xinesa amb qui
Diumenge 4 d’agost:
compartíem hotel! Una bona manera de descobrir una
Arriba el moment més important i el més esperat.
altra cultura.
Sonen els himnes al Warsteiner Hockey Park i comença
Dijous 1 d’agost:
el partit! Les quatre ratllades tenim clar que passi el
El dia somiat per totes, l’oportunitat històrica d’entrar
que passi lluitarem fins l’últim moment. Com preveiem,
per primera vegada a semifinals en un campionat del
toca defensar gairebé tot el partit. Bones intervencions
món sub21. Plantegem un partit molt seriós davant
de la Mariona a la porteria, algun o altre contraatac
les índies, el primer equip no europeu al qual ens
perillós ,i per fi, en un rebot de penal, arriba el nostre
enfrontem. Una primera part molt igualada ens permet
gol. Mitja part amb el resultat favorable, cal aguantar
marxar al vestidor amb un empat a 2. Tot i així, els
35 minuts més. Entrega, esforç i sacrifici de totes les
errors defensius i la gran efectivitat de les rivals fan que
jugadores, defensant cada pilota com si fos la última
acabem perdent 4-2, resultat que ens deixava fora de
i lluitant fins l’últim segon. Objectiu assolit, alegria
la lluita pels 4 primers llocs. Calia aprendre dels errors
màxima, som cinquenes del món!
i no parar de lluitar fins a complir el segon objectiu:
Després d’una bona celebració, tornem a l’estadi per
aconseguir un cinquè lloc mai assolit per Espanya i
veure la final de la Junior World Cup entre Holanda
entrar a la història del hockey estatal.
i Argentina. Aprofitem per canviar roba amb les
Divendres 2 d’agost:
jugadores dels altres països i fer-nos fotografies per tal
Últim dia de descans. Ens queden tan sols dos partits
de no oblidar mai aquests moments!
a Mönchengladbach, això s’està acabant i totes volem
Sens dubte, estem les quatre d’acord en que ha estat la
gaudir i aprofitar al màxim aquests últims dies.
millor experiència viscuda fins ara, hem vist el hockey a
Dissabte 3 d’agost:
nivell mundial, hem après i crescut com a jugadores i el
Ens enfrontem a per la lluita del cinquè al vuitè llocs.
què és més important, ens hem divertit tant dins com
Temperatura de més de 38 graus. Enmig d’una gran
fora del camp!
quantitat d’ocasions de gol arriba el primer gol sud-
Dilluns 5 d’agost:
africà. Però sabem que estem fent les coses bé i que no
De
s’ha de perdre la paciència, i així, en menys de 5 minuts,
Mönchengladbach, toca tornar a Barcelona i començar
aconseguim capgirar el marcador i establir el definitiu
les nostres vacances.
1-3. Un resultat que ens classifica per jugar el cinquè i
A renovar energies per començar la temporada a tope!
sisè llocs, enfront Austràlia.
Esperem un bon any per l’Egara DHF i lluitarem perquè
bon
matí,
i
després
d’una
llarga
nit
per
així sigui. Maria Tost, Mariona Girabent , Cristina Salvatella i Carola Salvatella
19
ESCOLA DE HOCKEY
Inici de Curs i nou servei de bar
La segona setmana de setembre va començar el curs 2013/2014 a l’Escola. Uns 320 alumnes, entre nens i nenes, en formaran part. Com a novetats, enguany, s’ha habilitat un nou servei de bar i terrassa al camp “Cesc Llongueras”, d’aquesta manera els pares poden veure com entrenen els menuts, mentre gaudeixen d’algun refrigeri. Així mateix, es pretén alliberar la zona lateral on fins ara se situaven els pares per tal de donar una mica d’aire als petits i que no se sentin tan pressionats. Segur que la iniciativa serà ben rebuda per grans i petits.
Visita del Del Alster El diumenge 22 de setembre, al Camp 3, es van disputar uns interessants partits entre nenes benjamins entre el club alemany Der Altser d’Hamburg i el Club Egara. Els tres partits es van realitzar en format 5X5 i 7x7, i el resultat va ser favorable en els tres partits a les jugadores locals. Posteriorment va tenir lloc el tercer temps, en què els pares de les nenes ratllades van convidar a un aperitiu a totes les jugadores i als seus familiars. Sembla ser que s’hi van trobar tan a gust, que alguns pares es van quedar a dinar paella amb els alemanys.
20
Amb la col·laboració del nostre
Jornades de formació
àrbitre
Ignasi
Petanàs
s’han
realitzat un seguit de xerrades de formació als jugadors de l’escola, sobre els canvis introduïts al reglament.
Entre
altres
cal
destacar que a la modalitat de hockey sala es passa a jugar amb un jugador menys i se suprimeix l’anomenat autogol tant a herba com a sala. Pere Mora Fotos: Rafa Martín i altres
21
TENNIS
Circuit Juvenil d’estiu Fa 24 anys que el Club organitza aquesta competició juvenil, conjuntament amb la Federació Catalana de Tennis. Cada mes de juliol, i com a complement a les escoles esportives dels clubs, organitzem aquesta competició única a tot el món, ja que en un radi molt petit, més de 100 clubs d’arreu de Catalunya participen en el citat circuit, donant cabuda a més de 12.000 jugadors. Molts d’aquests jugadors vénen d’altres comunitats i de països interessats pel gran nivell de tennis i per la facilitat de jugar prop de les seves residències.
22
En aquesta competició participen jugadors de 8 a 19 anys, tant noies com nois. A l’Egara s’han disputat tres torneigs durant el mes de juliol: de l’1 al 8 han jugat els Benjamins, Alevins i Infantils; del 8 al 14, Cadets i Júnior; del 15 al 21 hem repetit amb Benjamins, Alevins i Infantils. La participació total ha sumat més de 450 jugadors. Durant aquest 26 anys el Jutge Àrbitre de la competició ha estat en Fulgenci Vallejo.
Torneig de dobles veterans de diumenges al matí
El 7 de juliol vam finalitzar la temporada de partits de tennis de dobles veterans, encontres que des de l’any passat vam estar disputant, amb una i celebració força nombrosa, compartint un refrigeri i incloent-hi els jugadors que van participar amb el joc de dòmino. Enguany també tornem a celebrar-ho tots plegats, amb la satisfacció de veure que el grup ha experimentat un augment considerable arran de les altes de socis que s’han produït al Club, provinents d’altres clubs. A tots ells els agraïm la cooperació i l’entusiasme per integrarse amb la resta de companys.
Hem de fer una menció especial a aquells companys que durant la temporada han sofert lesions diverses, unes de poca durada i d’altres una mica més llargues. A tots els fem arribar el nostre agraïment i la nostra admiració per la seva col·laboració durant tot el temps que han participat a la competició. Una salutació amb afecte per a tots. Albert Bofarull
23
PÀDEL
Les 12 hores El proper dissabte 12 d’octubre, la Secció organitza les 12 HORES DE PÀDEL 2013. Com sempre, hi haurà esmorzar, molt pàdel, dinar-barbacoa i a la tarda gintònics, snacks i sorteig de regals. Les inscripcions ja estan obertes a Recepció del Club o mitjançant correu a: padelegara@gmail.com Us hi esperem.
Equips de l’Interclub Vallès, temporada 2013-2014 Els passats 14 i 15 de setembre, es va iniciar la Lliga Catalana de Pàdel (Edició Interclubs Vallès) per a la temporada 2013-2014. Enguany, el Club presenta quatre equips femenins, amb l´ Equip A jugant a Primera Categoria, dos equips masculins en categoria absoluta i dos equips a Categoria Veterans. Els desitgem molta sort i molts èxits. Francesc Devant
24
GOLF
Hem estrenat simulador Com molts ja sabeu, disposem d’un nou servei. Per a la seva utilització recomanem que en seguiu les instruccions. També us volen indicar que és important que reserveu hora a recepció, d’aquesta manera ens ajudeu a organitzarne millor l’ús.
25
GOLF
Reglament d’ús del simulador de golf Ubicació: gimnàs vell del Club. Un simulador de golf és un aparell format per un tee amb una sèrie de sensors i una pantalla on es projecta el vol de la bola i es visualitzen diferents paràmetres de l’impacte del swing i del vol de la bola, tal com velocitat del swing, angles i punt d’impacte, i respecte al vol, la direcció, elevació i distància assolida. Es poden fer tirs a un driving range o simular una partida de golf de 9 o 18 forats, per a un màxim de 4 jugadors simultàniament.
Material: El Club posa a disposició dels usuaris diversos jocs de pals i boles, de manera que sols és necessari aportar el propi guant. Es prega que es deixi el material en el mateix estat i ubicació en què s’ha trobat. Manual d’ús: Es troba en el document existent en el taulell del simulador. Per a la primera utilització és recomanable que contacteu amb Jordi Prat (676.990.652), vocal de la Secció, qui farà una breu explicació del seu funcionament. Jordi Prat
Existeixen dues formes de utilització: UTILITZACIÓ LLIURE Qualsevol soci del Club Egara, major de 18 anys o menor acompanyat, pot reservar les instal·lacions a la recepció del Club, per un mínim de ½ hora i un màxim d’1 hora, en cas que la demanda no permeti mes estona.
Preus per a socis: • ½ Hora, 5 euros • 1 Hora, 8 euros.
Pagament. Es farà directament a la recepció del Club, en efectiu o a carregar en el compte del soci.
UTILITZACIÓ ASSISTIDA PER PROFESSIONALS Qualsevol soci o no soci del Club pot contractar classes particulars, o en grups de màxim dues persones, directament als professionals designats. Es concerta l’hora directament amb el professional, que farà la reserva oportuna de les instal·lacions.
Preus per a socis: • ½ Hora, 25 euros (20+5) • 1 Hora, 40 euros (35+5)
Preus per a no socis: • ½ Hora, 30 euros (20+10 • 1 Hora, 45 euros (35+10)
Pagament. La quota d’utilització serà abonada directament a la recepció del Club, en efectiu o a carregar en el compte del soci, i la part del professional directament a ell. Professionals designats: Jordi Plà (653.171.370), Chema Iturmendi: (649.396.810)
26
27
HÍPICA
Els Ponis Em semblava interessant explicar el concepte Poniclub, perquè així tots coneguem el que significa, ja que sovint no es valora suficientment. Nosaltres ensenyem a muntar els nens amb ponis. I us preguntareu: per què no en cavalls? Abans de res hem de saber que a França, Alemanya, Bèlgica, on l’equitació és un dels esports més practicats o el més practicat, l’aprenentatge dels infants es realitza amb ponis. La mida del poni permet al nen poder utilitzar totes les ajudes (sobretot cames, la més important i necessària per aprendre a muntar, cosa que en
• • • •
el cavall, pel seu volum, és impossible). El nen va sobre el cavall però sense poder incidir en ell. També permeten desenvolupar moltes altres habilitats. El modus vivendi en un poniclub entrena les activitats en grup, la cura dels ponis, els treballs, els jocs, la disciplina, el respecte a unes normes de conducta per respectar el poni. Però hem de saber que hi ha quatre mides de ponis diferents, que els anem adaptant al desenvolupament físic i al nivell de munta dels nens:
PONI A, el poni que tothom identifica com a tal, el més petit de tots, amb una alçada de 110cm PONI B, amb una alçada entre 110-130cm PONI C, amb una alçada entre 130-140cm PONI D, amb una alçada entre 140 - 148cm (a 149cm ja és cavall)
Foto: Poni A
28
La diferència entre poni i cavall és només la seva alçada. Tan sols hi ha una raça específica de poni, els shetland els més petits de tots i que són poni A. Treballant amb ponis aconseguim un aprenentatge més profund i segur de l’equitació, a part del vincle emocional i afectiu que s’estableix especialment entre ponis i nens. Mònica Sala
Foto: Ponis A, B i C
Foto: Poni D
29
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Triatló: molt més que un esport Estem iniciant una nova escola, la de triatló, en què espero que hi estigueu tan il·lusionats com n’estic jo. Cinc cèntims sobre el triatló El triatló és una prova multi esportiva formada per tres segments que se succeeixen sense pauses: natació, ciclisme i cursa a peu.
Beneficis que pots obtenir amb la pràctica del triatló • En entrenar les tres modalitats, aconsegueixes un equilibri general de tot el cos. Amb la natació augmentes la teva massa muscular de la part superior del teu cos (braços, pit i esquena). Amb el ciclisme i la cursa a peu millores el teu tren inferior. • Més enllà d’una millora física, també s’hi desenvolupa la constància i l’esperit esportiu. • És un esport que allunya la monotonia, l’adrenalina s’hi activa amb força. Tot això combinat amb el pas per les tres disciplines esportives evita que el triatleta es pugi avorrir o desmotivar durant la seva pràctica. • En tractar-se d’una activitat de resistència, quasi la totalitat de l’entrenament és cardiovascular i així millora el funcionament del sistema.
Avantatges de practicar triatló a l’Egara • Formaràs part d’una nova Escola Esportiva de la mà de grans professionals del sector. • Cada setmana rebràs els entrenaments (tant presencials com lliures) desenvolupats, fàcils d’entendre i complets. A mesura que s’acosti una competició (qui ho vulgui), es farà un entrenament i seguiment més personalitzat i específic per tal d’aconseguir els objectius. • Gaudiràs d’un entorn immillorable per practicar el teu esport. A part d’una piscina on nedar, el Club es troba en un entorn immillorable i d’accés immediat per poder practicar les altres dues modalitats restants: el ciclisme i la cursa a peu. Recorda que el secret rau a voler fer-ho. La resta surt a mesura que t’ho proposes. Salut i esports. Álvaro Ribas Tècnic d’esports i Entrenador de l’Escola de Triatló
30
ACTIVITATS DIRIGIDES
Nova temporada S’ha acabat l’estiu, durant el que de ben segur t’has relaxat, has gaudit d’unes merescudes vacances i possiblement has deixat a un costat el tema de l’exercici i la dieta. Ara és l’hora de tornar a iniciar les nostres activitats diàries en les que s’ha d’incloure l’esport. Encara que iniciar novament una rutina d’exercicis pot ser molt difícil, sobretot quan l’arribada d’un clima més fresc està tan a prop, al Club oferim un ventall d’activitats en què es troben les classes dirigides. Comença la nova temporada 2013-2014 tant pels més petits de la casa, com pels que no ho sou tant i l’horari d’activitats dirigides per adults i infants ofereix alguns canvis dels que de ben segur gaudiràs. Pels més menuts de la família aquest any, a banda de poder realitzar Ballet, Jazz, Patinatge, Gimnens i Aquajocs, els nens de 4 a 12 anys es poden inscriure a l’activitat de Judo, una activitat de lluita esportiva, equilibri i disciplina personal. I per als adults els horaris han sofert alguns canvis. Als matins hem canviat les classes d’Aquawellness, ara pots venir a la piscina coberta del Club dimarts i dijous a les 08:15 a gaudir del medi aquàtic i començar el dia d’una manera fresca i divertida. Els dimecres a les 08:30 hem incorporat la classe de RSF, activitat de reprogramació corporal, en què es realitza un treball d’abdominals hipopressius. També al matí hem ampliat l’oferta de Ioga i Taitxi, classes que s’imparteixen de dilluns a dijous a les 10:30.
Durant la tarda hem incorporat dues classes de Sumba-Tono els dimecres i divendres, activitat cardiovascular en què podràs moure tot el cos seguint diferents ritmes musicals i realitzar un treball de tonificació. No et perdis aquesta classe, t’hi divertiràs i hi realitzaràs un treball molt complert. També oferim Aquawellness cada tarda a les 19:30 i els dijous a aquesta mateixa hora hem introduït la classe d’Extrem Training & Stretching, una activitat en què realitzaràs un entrenament d’alta intensitat i en la qual acabaràs estirant tot el teu cos, una combinació perfecta que no pots deixar de provar. Dedica temps del teu dia a realitzar exercici, no ho vegis com una obligació, utilitza aquest moment per eliminar l’estrès i desconnectar de la rutina diària amb alguna activitat que gaudeixis en l’horari que més et convingui. Si et flexibilitzes i comences a percebre l’esport com un hobby et sentiràs més motivat, actiu i preparat per al dia a dia. Ja ho saps, pots venir sol o acompanyat, no busquis excuses. Aquesta temporada FES ESPORT, FES SALUT i fes-ho al teu Club, el CLUB EGARA. Alexandra Marín Martínez Coordinadora d’Activitats Dirigides
31
ACTIVITATS DIRIGIDES
32
53, els KaramĂ zov
33
BRIDGE
Tornen la subhasta i el carteig Començat el setembre, la Secció de Brigde ja s’ha tornat a posar en marxa per jugar cada tarda de dijous, després de l’aturada per vacances durant el mes d’agost. El curs passat el vam acabar el juliol, quan encara quedaven alguns membres de la secció per l’Egara que no es volien perdre ni una jornada de joc. Però n’hi faltaven molts que ja havien marxat a passar l’estiu en llocs menys calorosos i per aquest motiu, la festa de final de curs es va celebrar a finals de juny. Aprofitant l’últim dijous abans de Sant Joan, vam ocupar tarda i vespre la sala del primer pis per jugar una estona a bridge -perquè després no fos dit que només fan gresca. Un cop acabada la partida, la responsable de la secció, la Marta Martí, va obsequiar tots els jugadors amb una safata en forma de gallina i unes pastes a dins o una colònia. Així, com ja és tradició de fa uns anys, van marxar tots amb un regal sota el braç. Per fer passar la gana, la Marta va cuinar crema de meló, quiches de formatge i pernil dolç, truites a la jardinera i, d’acord amb les dates, coca de Sant Joan amb xocolata. Com a tota bona festa no hi va faltar la música, en aquest cas, havaneres a càrrec del Jaume Vilanova, acompanyat de la seva guitarra, la veu de tota la resta i els mocadors blancs en entonar La bella Lola. Marta Martí
34
35
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
EDU QUEMADA Segon entrenador de l’Egara DHM
1
Rioja o Penedès? No hi ha color. Rioja
2
Rubias o Morenas? Aquí sí que hi ha color, i si no, algunes se’l posen. Jo em vaig quedar amb la rubia, però natural!
3 4 5
Esperar i jugar a la contra o tenir la pilota per proposar tu? Tenir la pilota, a priori, et dóna més control de la situació.
Què prioritzes. Un bon atac o una bona defensa? Un bon equilibri és el secret però al final has de fer sempre un gol més que el contrari.
Què prefereixes, ser jugador o entrenador? Ara entrenador. Les cames no donen per jugar.
6
L’Egara té equip per aspirar al títol. L’Egara té un equip amb molt futur i que ha de seguir creixent. L’Egara ha d’estar sempre en creixement continuat i preparat per aspirar al titol.
7
Lliga espanyola o lliga belga? Una lliga espanyola com la belga.
8
Per a un migcampista què és més imprescindible. Un bon tackle o una bona passada? Un bon tackle. Fer una bona passada és més fàcil d’aprendre.
9
Per a un merengón com tu. Ancelotti o Mourinho? Els extrems no són bons i Mou està en un d’ells.
36
10 11 12 13 14 15
Casillas o Diego López? La dona de Casillas i l’actitud de Diego Lopez.
Defineix-te com a entrenador: estil Camacho, de crit i gesticulació des de la banda, o pausat i tranquil, tipus Rijkaard? Per manera de ser, seria més tipus Camacho (sense suar tant). Ara estic aprenent a ser més tranquil, tipus Rijkaard, però no tan empanat.
Més enllà del hockey i per influència familiar. Natació o waterpolo? Jo a dins l’aigua m’ofego, però sóc partidari dels jocs d’equip. Waterpolo.
Carn o peix? Si m’ho preguntes així, peix.
Sopar amb vi o cervesa artesana? Una mica de cada.
Després d’un bon sopar. Postres o gintònic directament? A casa meva les postres, si n’hi ha, sempre són després del gintònic. Ferran Martínez
37
LA VEU DEL DRAC
Vols publicitar-te a El Drac? Si vols que el teu anunci surti publicat a El Drac pots posar-te en contacte amb l’equip de redacció a través de drac@egara.es
LA BÚSTIA Escriu-nos a drac@egara.es
38
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
53, els Karamàzov “–I per què no?” D’aquí ve tot, del líder que ho veu clar que va gosar amb la pregunta. I, és clar, després, imbuïts de l’esperit Karamàzov, els altres líders van dir el convicent “–bueno, parlem-ne” que, com sap tothom, és sinònim de sí. Comptat i debatut, que ja tenim el sopar de final de temporada al començament de la temporada. Les justificacions dels líders van anar del “–no hi ha dates” com a primera resposta, fins al desitjat “–l’any passat ja ho vam fer així”. Ah, la llei de la inèrcia! Sense ella estaríem perduts. De la seva mà el canvi ha esdevingut norma i la norma, dogma: el sopar de final de temporada és al començament de la temporada. Punt i final. El frívol, que se’n riu del líder que ho veu clar i dels altres líders, dels Karamàzov i de la llei de la inèrcia, considerarà que no hem d’aturar-nos aquí: “–Si la fem, l’hem de fer bé: que els Reis vinguin al Club al juliol i el Carnestoltes el sofrirem a l’octubre.” De descastats n’hi ha hagut sempre. Però ni el líder que ho veu clar i els altres líders, ni la llei de la inèrcia, ni molt menys els Karamàzov –comptanthi el pare, en Fiodor Pàvlovitx, un caràcter– són de la broma. Cal fidelitat a les preguntes, l’únic que ens queda. I vindrà un dia, és profecia, que la truita regressarà a l’ou. Un altre líder que ho veurà clar gosarà amb la pregunta: “–I per què no?” Els altres líders, imbuïts de nou pels Karamàzov, faran el “–bueno, parlem-ne”, sinònim del sí. I patapam, ja tornarem a tenir el sopar de final de temporada al final de la temporada; tornarem a passar pels “– no hi ha dates” i “–l’any passat ja ho vam fer així”; i la llei de la inèrcia exercirà un altre cop; i el frívol descastat se’n fotrà una vegada més. Així, ens queden cinc preguntes: a l’inici dels temps, el sopar de final de temporada era al començament o al final, de la temporada? El frívol descastat i el líder que ho veu clar són un? Què va ser primer, l’ou o la truita? Qui la va dictar, la llei de la inèrcia? I aquests Karamàzov, són socis? Pere Ejarque
EL DRAC Equip de redacció:
Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia
CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es drac@egara.es
39