El
Drac
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 107 JULIOL-AGOST ‘13
SUMARI
Foto portada: Rafel Martín
2
3
EDITORIAL
4
UN CAFÈ AMB...
6
CLUB
12
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
14
TERTÚLIA
16
HOCKEY
22
TENNIS
24
PÀDEL
26
HÍPICA
28
GOLF
30
FITNESS
31
ACTIVITATS DIRIGIDES
32
BRIDGE
34
LA TRAVESSA DEL DRAC
36
LA VEU DEL DRAC
37
EL POLLASTRE
EDITORIAL Els altres ratllats
Ho confesso, no he jugat mai a hockey… Amb prou
No tinc la resposta, però el que intueixo és que si
feines sé què és un penal-corner i, quan miro un
per a ells l’Egara és només la pràctica del seu propi
partit, no veig passar la pilota.
anglicisme serà difícil que es pengin les ratlles. Així, no els oferirem res més que allò que altres al voltant
No vull desmerèixer res ni ningú; sé que el hockey
també ofereixen.
és el pal de paller que vertebra el Club. Però tenim moltes altres activitats i altres ratllats que, amb la
Per a mi, la clau de volta del tema es diu
seva dedicació i participació, les mantenen vives i
transversalitat; transversalitat entre seccions i entre
dinàmiques i dels que, sovint, en parlem poc o hi
activitats, tant esportives com socials; iniciatives
parem poca atenció.
conjuntes que fomentin la participació de tothom en
Ben segur que l’anterior
diferents disciplines tan esportives com lúdiques. De
etapa del Club, si bé ens ha deixat unes instal·lacions
tot això en tenim bons i recents exemples: les mamis-
magnífiques que d’altra banda ara no tindríem, per la
hockey o el H20 de pàdel.
seva lògica idiosincràsia de gestió i negoci fomentava més la compartimentació entre seccions i activitats que
En aquest punt les seccions i els que en som
no pas la integració i la complementarietat.
responsables tenim molt a fer-hi. Però la realitat és que les millors iniciatives i les més encertades sempre
Ara, quan l’Egara ja torna a ser de tots nosaltres, la
vénen de la vostra banda, dels socis, perquè en
cosa es diferent, però no igual que abans: excursions,
definitiva ara sí que el Club és nostre. Donem entre
golf, bicicleta de muntanya, hípica, aquawellness,
tots idees i propostes. Poden mancar temps o recursos,
tai-txi, spinning, Pilates, jazz infantil, pàdel, bridge,
però el pitjor és que manquin ganes...
powerpump... Em pregunto quants altres ratllats hi ha darrere d’aquests anglicismes tan atractius i quins són
Bones vacances i no deixeu de jugar a pàdel.
d’abans o són nous ratllats. Francesc Devant
3
UN CAFÈ AMB
SANTI BACH Santi Bach i Lahor és el conseller delegat executiu del Grup GiemUnik, hòlding empresarial que abandera a nivell global la innovació d’un sector eminentment tradicional com el funerari. Explica amb la diligència d’un executiu convençut que els espais memorials són el futur i on triarem passar a millor vida. “Això del totxo i el ciment està morint... i mai millor dit!”. Té 40 anys, està casat amb la Raquel i és pare del Marcel i de la Jana. Es mostra orgullós que des que GiemSports, l’empresa del grup que gestiona espais memorials en l’àmbit esportiu, patrocina la Secció de Pàdel el primer equip egarista ha aconseguit tres ascensos de categoria consecutius. Assegura viure en plenitud la família del Pla del Bon Aire, on veu ben factible construir un columbari prop de la capella del Club per a tots aquells ratllats que vulguin quedar-s’hi eternament. Mentre espera que hi hagi demanda per poder convèncer el bisbe, és un soci molt actiu que gaudeix del gimnàs, de les pistes de pàdel, dels serveis de massatges o de la perruqueria del Club.
“Tenim la voluntat de dignificar i desdramatitzar la mort” Deia Gandhi que la mort no és res més que un somni i un oblit. La proposta de Giem és que en vida la gent ja acariciï el somni de ser sempre? El que busquem és lligar i donar sentit a un sentiment i als moments especials d’una persona al llarg de la seva vida. I que aquests sentiments i vincles el dia de demà puguin anar units en els espais memorials que nosaltres fem. Què és exactament un espai memorial? És bàsicament un columbari amb unes imatges que representen la història d’un club, d’un sentiment o d’una passió. D’aquesta manera, una persona pot assegurar-se formar part per sempre de la història d’allò que tant estima. Com neix aquesta idea? Tot neix de la idea de fer una urna que portava fotos i servia per tenir les cendres a casa sense que ningú ho sabés. Aquesta pràctica està prohibida a alguns països, com Bèlgica, així que vam creure que havíem de fer evolucionar el nostre producte. Calia fer urnes legals en espais públics o privats. Sí. I vam fer el primer columbari amb urnes. I a partir d’aquí, l’objectiu de la companyia sempre ha estat oferir una alternativa per a cada persona. És a dir, si una persona vol ser incinerada i anar al cementiri, nosaltres intentem tenir els millors columbaris allí. Si una persona vol quedar-se al tanatori, habilitem un espai per estar-se allà.
4
I si com a bon perico vull reposar eternament a Cornellà-El Prat puc fer-ho. Exacte. L’Espanyol va ser el primer club que va apostar fort per aquest projecte. Al nou estadi vam fer-hi el primer espai memorial de GiemSports. Actualment, també en tenim amb l’Atlético de Madrid, el Betis i el Circuit de Montmeló. A més, estem fent projectes per camps de golf a Espanya i a fora. Amb aquesta experiència i trajectòria, i havent firmat també recentment amb el FC Barcelona, estem potenciant la internacionalització del nostre negoci. De fet, és ben bé que hi ha molta gent que moriria pel seu equip de futbol. I la sort de ser d’un club que té un espai memorial t’assegura que el veí era, és i serà sempre dels teus... i no del club rival! Això al cementiri ningú t’ho garanteix, sinó més aviat al contrari... Quina gran pensada! Però per descobrir l’oportunitat de fer espais memorials als estadis de futbol abans vam passar per les confraries i germandats. De debò...?! El sentiment d’un membre d’una confraria cap a la seva comunitat religiosa és molt gran. Una germandat ens va demanar que féssim un columbari a la seva seu. Ho van enfocar com una font de finançament i com una solució per garantir que la família sempre estaria unida. I del sentiment religiós al sentiment esportiu. Passant per les esglésies, sí. Quan vam veure aquesta possibilitat amb les germandats ens vam posar a treballar, sobretot amb l’Església. Vam
està canviant en aquest sentit; s’ha acabat la imatge del totxo i el ciment... Tinc algú ben proper que sempre diu “a mi cremeu-me i tireu-me pel cap de Begur”. Com el convenço que és millor estar en un espai memorial que escampat per un penya-segat? No el voldria convèncer. Ens hauríem d’adaptar. I tot i que soni estrany i gairebé impossible, li diria que mirarem de fer un espai memorial al mar, en aquella zona. Ja hi ha idees en aquest sentit, tot i que la llei és diferent que en terra ferma i ho complica. Però per què no fer un espai memorial marí? Si una persona té aquest desig, hem de treballar per fer-lo real.
En Santi convida El Drac a un cafè a la seu de GiemUnik (Plaça de la Terrassa Industrial, 4, 2n, 2a, de Terrassa) Refrescs cortesia de l’entrevistat.
iniciar un procés de recuperació en clau moderna de les tradicionals criptes. Finalment, cada cop més gent prefereix ser incinerada i el sector ha d’innovar. Quanta gent opta a hores d’ara per la incineració? D’entrada, un 8 per 1000 ens morim cada any. Això no falla. Quan vam començar l’any 1998 només un 9% optaven per la incineració i ara ja estem al voltant del 50%. En algunes poblacions, com Sevilla, està per sobre del 70%. La tendència en el nostre entorn és arribar a índexs del 75%, com ja tenen al Regne Unit. I com es pot innovar en un sector tan conservador i tradicional? S’ha de tenir la voluntat de dignificar i desdramatitzar el fet de la mort. És inevitable que quan un ésser estimat es mor existeixi un dol però com a mínim s’ha d’intentar que l’entorn, l’ambient o el moment siguin el més agradables possibles. El fet de poder acomiadar algú proper d’una manera sentida però fins a cert punt alegre és el que busquem. I això ho hem aconseguit amb els espais memorials.
Perquè la gent ja no vol anar al cementiri. Així és. Com a empresa, hem tingut la sort que la tendència és que cada cop més la gent opta per la incineració. I nosaltres no fem cementiris, fem espais memorials que tinguin vincles i sentiment. En tenim la patent mundial. De Terrassa al món amb un producte diferent i ben singular. Estem a Japó, per exemple, on hi ha un milió d’incineracions a l’any. El 99% de gent hi opta. Allí es fan edificis sencers per tenir espai. Per això, tenim un negoci global i fàcilment identificable amb la cultura local. Si estem en un país on no hi ha massa passió pel futbol, podem replicar el model en estadis de beisbol, per exemple.
I ara em diràs que també podem fer un columbari al Pla del Bon Aire, oi?! És clar que sí! Si una persona diu “jo m’he passat la vida a l’Egara”, per què els seus familiars no poden deixar les cendres al Club per sempre? A més, el Club té una gran particularitat: té una capella pròpia. Hauríem de parlar amb el bisbe i dir-li que volem fer-hi un espai memorial. Sona genial i escrita queda la viabilitat. Ja que parlem del club, explica’ns: com arriba la família del Santi Bach a l’Egara? Gràcies a una excel·lent acció de captació de socis. El meu fill volia provar de jugar a hockey i ens van oferir que ho fes sense pagar la quota de soci el primer any. Li va agradar i el segon any ja ens vam apuntar de socis tota la família. N’estem encantats i hi venim molt, al Cub. Què destacaries i què milloraries de la nostra entitat? Crec que el treball de les Escoles és sensacional. Quan veus la dedicació de monitors com el Santi Amat o el Jordi Rovira, que ho viuen tan intensament, penses: això és el que s’ha de fer. S’ha de tenir il·lusió. Al Club li demanaria que s’esforci encara més a ser formador i multidisciplinari. Però felicito a tothom perquè a l’Egara es nota que hi ha ganes de fer cada cop més i millors coses. Així segur que serem un Club de futur.
On està el límit? Podeu, per exemple, garantir els serveis En vida teva, Santi! en llocs turístics d’atracció sentimental? Hi estem treballant. Si una persona diu que li agrada molt Formentera i que vol que les seves cendres estiguin allí, hem de poder donar-hi resposta com a empresa. Hem de poder fer-ho tot. Adaptar el negoci a la il·lusió o voluntat de la persona. El sector
5
Xavi Salvatella Mestres Foto: Rafel Martín
CLUB
Final de curs de les Escoles Esportives El diumenge 16 de juny el Club va celebrar, sota un sol espaterrant, el final de curs de les Escoles Esportives, el punt culminant del qual va ser la tradicional desfilada pel camp u de hockey de tots els components dels planters de l’Egara. L’important nombre d’alumnes de les Escoles de Hockey, Tennis, Hípica i Gimnàs va evidenciar la bona salut formativa de l’Entitat. El públic, també nombrós a les graderies, va aplaudir i reconèixer la feina de monitors, entrenadors i jugadors de les diferents disciplines esportives. La cerimònia, conduïda per Joan Comerma –director de l’Escola de Hockey– va tenir de plat fort el premi a la família, que enguany va reconèixer la trajectòria del matrimoni Amat-Duran i de la seva activa descendència en pro de l’esport ratllat: jugadors, tècnics i directius d’una nissaga singular i valuosa, que continua. La jornada va finalitzar amb un dinar obert a totes a les Escoles que va tenir lloc a la zona infantil del Club. Pere Ejarque Fotos: Rafel Martín
6
7
CLUB
Ramon Romeu, in memoriam El Drac vol recordar Ramon Romeu, mort el passat 30 de maig, amb aquest recull d’escrits sobre la seva figura elaborats per diversos amics seus. Descansa en pau, Ramon. De cop i volta va arribar, tenia 13 anys i no s’havia format a les categories inferiors del Club. Sense fer soroll, amb discreció i amb molt de respecte cap a la entitat. Però ben aviat es va fer notar per la seva personalitat, el seu caràcter i el seu talent dins i fora del camp. Quasi bé ningú el coneixia. –D’on ha sortit? –Ve de Les Fonts. –De què juga? –Em sembla que de defensa. –Com es diu?: –Ramon Romeu.
La meva visió de la relació amb l’amic Ramon
Ens vam conèixer a l’Egara, els juves més chulus
Romeu.
de la història, temps de discoteca els dissabtes
Poca, però sempre bona.
a la tarda, amics, partits, festes, família, i més
Esporàdica, però sempre sincera.
partits, ja no nostres sinó dels nanos, i dinars de
Distant, però sempre a prop.
dissabte fantàstics durant anys, i sense adonar-
Silenciosa i tranquil·la, ja que com ell deia
nos-en, ja són ells al primer equip i nosaltres
sempre i més en els darrers anys “el meu mal no
allà al córner, trobant de nou l’oportunitat de
vol soroll”.
parlar, riure, estripar i celebrar i ser amics, i sense quasi adonar-nos-en te n’has anat… Rume, et trobarem molt a faltar.
8
El Viatge El primer gran viatge de hockey del Ramon el vàrem
compraré unes quantes. N: –Tu mateix, però no vàrem
fer tots junts. Amb la selecció nacional va anar a
quedar en jugar-nos-la en un parell? R: –Sí, però això
l’Índia i ell i altres inquiets de la colla van proposar de
no és el Passeig de Gràcia i no ho veig gens clar. N:
fer una inversió per tal de comprar “pedres precioses”
–Endavant, tu mateix.
i vendre-les ací. Allò va donar molt de si: telefonades,
Amb aquestes i d’altres descripcions i anècdotes sobre
reunions i discussions per tal de definir tipus, quantitat,
el país, va transcorre el nostre viatge per l’Índia.
colors i volum de la inversió. Finalment cadascú va
Un cop de retorn a Terrassa, el viatge encara no havia
invertir unes quantes setmanades i contents i amb el
finalitzat... bienvenue, remerciements, col·loquis
“Pla Estratègic” definit vàrem acomiadar el Ramon,
sobre el viatge, safari fotogràfic i... cap Barcelona
desitjant-li la millor de les sorts en l’àmbit esportiu
a fer la taxació de la mercaderia a una reconeguda
i en el crematístic... estàvem a les seves mans! Un
joieria. Bé, arribats aquest punt i atès els temps que
cop allí, tot i les mancances en telecomunicacions de
corren amb el fisc, us deixaré amb la incògnita de
l’època, el Ramon ens tenia informats dia a dia, per
si el gènero va ser mascle o femella. El que sí que
bé que la informació es desvirtuava pel boca orella.
us puc dir és que des de llavors, cada cop que veig
R: –Ja sóc a Nova Delhi, vaya gentíoooo! N: –Vigila les
una joieria, una bijuteria o quelcom relacionat amb
rúpies! R: –Ja sóc a Bombai! N: –Que ja has comprat?
brillants i joies, recordo amb enyorança aquell gran
R: –Ja sóc a Lahore N: –Lahore? No és al Pakistan?
primer viatge que vàrem fer tots plegats amb el
Compres o no? R: –Nois, en vista de l’oferta he decidit
Ramon.
diversificar el risc i en lloc d’un parell de pedres en
9
CLUB
No tenia mai pressa, sempre un o altre el passàvem
Dormilega empedreït, no hi havia forma d’aixecar-
a recollir, ja fos per anar a jugar hockey o per sortir
lo del llit i encara menys si havíem sortit a la nit...
amb la colla. I sempre ens havíem d’esperar sobre
ja no us explico quan el partit de hockey era a
la vorera del Passeig 22 de Juliol 544... més d’un
primera hora del matí.
cop arribàvem tard, però era ell, no el vàrem poder
Amant del bon menjar i bon beure, havíem tingut
canviar mai, ja ens agradava així.
grans converses i rialles al voltant d’una taula, la
Amb la seva rialla i la seva inseparable cigarreta,
darrera, un sopar pocs dies abans de deixar-nos,
entrava al cotxe i amb la seva flegma britànica et
com era ell, sense fer soroll, sense molestar, sense
preguntava: “fa gaire que t’esperes?”
temps per acomiadar-nos i amb un somriure als
Amic dels seus amics, sempre disposat a ajudar-te,
llavis.
amb un bon sentit de l’humor, et trobaves bé al
Et trobarem a faltar, Ramon, has estat un gran
seu costat i jugant a qualsevol esport, millor tenir-
amic i millor persona.
lo sempre en el teu equip.
10
D’amics se’n tenen molts i de coneguts encara més, però amics de la infantesa i adolescència són pocs. I tu, Ramon, formaves part d’aquest grup reduït. Després d’un sopar que vam fer fa poc al Club de Tennis Les Fonts i al qual no vas poder venir, ja et vaig trobar a faltar. Llavors, als pocs dies, rebia la mala notícia. Els records, de cop, se’m van acumular i els vaig assaborir: les festes que fèiem a les torres particulars, els tornejos de hockey sala i campionats, aquells estius llargs i les teves idees sempre esbojarrades... eres únic. Ah, i els partits contra els germans grans que sempre guanyàvem, genials! Recordo com vas entrar a l’Egara, dient que tenies 14 anys per poder jugar al juvenil de l’EHC, i en tenies només 12, però noi, quan et vam veure jugar semblava que en tinguessis 15! I així podria explicar moltes anècdotes i confessions d’adolescents, però aquestes les guardaré com un tresor i tornaré a recordar-les mil vegades, a assaborir-les com un bon vi i a comentar-les amb qui vulgui escoltar-les. Fins sempre, Ramon, fins sempre, amic Ramon.
Diumenge, 12.45h, arribo una mica tard al Club a veure el partit del Divi entre l’Egara i el Polo. Entro pels gronxadors, veig que guanyem 1-0 i pregunto: “–Ei Ramon, què fem? Com anem?” “–Pse, guanyem, però la veritat és que no anem massa bé, si no espavilem malament”. Acaba el partit i perdem 1-3, efectivament no anàvem massa bé, tal com deia el Rume. Aquest és el Ramon, de poques paraules, però sempre ben posades, aparentment poc accessible, però fàcil d’intimar, amic dels seus amics i d’aquells a qui sempre trobes quan el necessites. Fins sempre, Rume! Els teus amics
11
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
Una foto amb història
El Club Egara, des dels Jocs Olímpics de Roma
nostre hockey. I aquí a l’Egara els nostres ratllats
de 1960 fins a Londres 2012, ha tingut presència
han tingut una presència notable i destacada,
olímpica.
arribant algun d’ells a ser nomenat millor jugador
En aquesta foto de 12 jugadors, 10 d’ells varen
del món, cosa que ens enorgulleix enormement,
arribar a ser, en diferents moments, jugadors
sobretot perquè, si bé és cert que el mèrit més gran
olímpics, i 2 d’ells van assolir participar en 4 jocs.
és del propi jugador, també ho és, i no crec que se
Aquest va ser un dels equips més potents que hem
li escapi a ningú, de les persones que han portat les
tingut, era una meravella veure’ls jugar. Jo crec que
nostres escoles i els nostres equips.
fins i tot a molts equips contraris els agradava molt
Aquests mèrits, que els tenim, no ens han de fer
jugar aquest partit, era tot un repte enfrontar-se a
caure en el cofoisme, sinó en el sa orgull de saber
un equip com aquest.
que pertanyem a un Club amb història. Una entitat
Dels seus èxits, en parlen per si sols la quantitat de
que ha sabut treballar i esforçar-se de valent,
campionats i títols assolits.
conjuntament, sumant sinèrgies, i que això ens ha
És cert que el potencial d’un Club com el nostre es
de marcar per no caure en el desànim quan les coses
valora, i molt, pels valors i les actituds dels nostres
es torcen, sinó en el convenciment que tenim en
jugadors i àrbitres. Però també és valorat pel nivell
el nostre Club les eines, les persones. En definitiva
tècnic dels mateixos i el que han aportat al hockey,
el potencial per afrontar nous reptes de present i
més enllà dels seus propis clubs, jugant colze a
de futur, amb les màximes garanties de continuar
colze, amb qui han estat durant el campionat, els
situant-nos on la nostra història i trajectòria com a
adversaris al si de la selecció, representant-nos al
Club ens reclama estar.
conjunt de tots els qui constituïm la família del
12
Cesc Llongueras i Jaume Riera
fes-te
cowboy dissabte 14 de setembre al Club Egara gaudeix de servei de bar tot el dia i de
12 h. FIRA PER NENS
tapes variades a partir de les 19 h.
PASSEIG AMB PONIS, PINTA-CARES, CURSA DE SACS... I MOLT MÉS
Rostit d’una vedella a l’estil argentí a càrrec de RAFA MUNDET “y su tribu”
19 h. CLASSE DE COUNTRY AMB CONCHITA VILLALBA I ELS SEUS COMPANYS DE COUNTRY
20.30 h. MARINERS DE RIERA HAVANERES I CANÇÓ DE TAVERNA
i després de sopar festa amb DJ, toro mecànic i molt més!
22.00 h. OLD WEEKEND BAND
No t’oblidis la camisa de quadres!
CONCERT DE MÚSICA COUNTRY
Tu tries... 25 € sopar i moltes sorpreses 5 € entrepà + beguda
23.30 h. THE ONE DAY BAND
Tickets a la recepció del Club Egara*
CONCERT DE COUNTRY I ROCK
Preus no anticipats: 27 € sopar, 7 € entrepà + beguda
13
ORGANITZAT PER EGARA HOCKEY SOLIDARI
TERTÚLIA
EL CASAL ENGANXA Nens i nenes han omplert el club durant cinc setmanes per participar en el Casal d’Estiu Els monitors, satisfets de la tasca feta, destaquen que “treballar amb nanos és un plaer”
Com cada estiu, el club s’omple durant el mes de
Els monitors són gent de club i això es nota. El
juliol de nens i nenes que participen al Casal d’Estiu.
mateix Marc Gabarró comenta que “la veritat
Molapetits, molagrans, molamés... són els noms
és que hi ha molt bon ambient i com que tots
dels diferents grups que formen el Casal. Durant el
ens coneixem fa que tot sigui molt més fàcil”. El
matí, cada nen i cada nena pot triar l’esport que vol
monitor de Molapetits 2 apunta que “m’ho estic
practicar. És una excel·lent manera de provar noves
passant molt bé perquè no és només una feina.
disciplines que durant l’any no es poden practicar.
Treballar amb els nanos és un plaer”.
David Pino, que enguany afronta el seu tercer estiu
En Marc ja ha estat monitor en altres edicions del
com a director, explica que “hem pujat bastant la
Casal d’Estiu i d’aquest any destaca que “tot està
participació, especialment de nanos de 3 a 7 anys,
molt controlat i sempre molt organitzat. Els nens
i estem molt contents. A més, aquest any hem
tenen molt clar què toca fer en cada moment”.
ampliat el casal una semana més”. Pino reconeix
Finalment, i a nivell personal, afegeix que
que “el casal enganxa” i admet que “és una manera
“m’agrada que els nens gaudeixin del club.
de fer socis”. Una de les coordinadores, la Pili Casey, també “Cada any es va millorant”, com apunta Marc
comparteix l’opinió: “aquest any ha estat el millor
Gabarró, un dels monitors. Una de les grans
des que sóc aquí. Hi hagut molt bon rotllo entre
novetats d’aquest estiu es que els nens fan dos dies
tots els monitors i això també ho hem transmès als
d’anglès a la setmana. Professors d’una acadèmia
nens i nenes”. “Són cinc setmanes molt intenses,
vénen al club per impartir les seves classes durant
però la veritat és que acabes orgullosa de la tasca
una hora.
feta”.
14
Tant la Pili com el David expliquen que el feedback que han tingut per part dels pares ha estat molt positiu, quelcom que encara els fa estar més orgullosos. “Molts nanos venien per estar-se una o dues setmanes i s’han acabat quedant fins el final. Crec que nivell de club aportarà nous socis i nous esportistes”. “El Casal enganxa”, destaca el director. En aquesta edició el Casal ha seguit un fil conductor: les civilitzacions antigues. A partir d’aquí, després de l’esport matinal, s’aprofitava a la tarda per fer tallers i activitats relacionades amb la temàtica de la setmana. “L’objectiu és treballar l’esport des dels valors i el que significa. Volem formar esportistes, però també persones”, puntualitza David Pino. Ferran Martínez Fotos: Rafel Martín
15
HOCKEY
DHMA: Final de temporada i inici de pretemporada C’est fini, que dirien els de Perpinyà. S’ha acabat la temporada i, no ens enganyem,
L’any que ve s’afronta amb sensacions diverses.
no ha estat una bona temporada. Teníem moltes
Jugadors importants dels últims anys com Ramon
expectatives i confiança a fer grans coses, però per
Romeu i Javi Garcia van a provar sort als Països
uns motius o altres no ha estat així. Hem quedat
Baixos, Pol Amat penja l’stick, i entrenador nou,
3rs de la lliga regular, que feia 3-4 anys que no
Pacho Keenan que, amb Edu Quemada, seran la
s’aconseguia, però per a un club com el nostre això
parella d’entrenadors de la temporada 2013-14.
no serveix de res, l’únic que serveix són títols i no n’hem aconseguit.
A dia 11 de juny ja vam començar la pretemporada. Sí, ho heu llegit bé, pretemporada. I si és amb Xavi
A final de temporada ens arribava una mala notícia:
Àvila significa que toca patir, suar, córrer i córrer i
l’entrenador dels últims 3 anys, Ramon Rius, ens deixa. El
gym i córrer i córrer i gym i gym i córrer... Encara
Ramon va agafar un equip totalment nou després de la
que per a jugadors com Sergi Aurell, Josep Farrés
baixa de 9 puntals de la plantilla i any rere any ha anat
i Vicenç Ruiz això és glòria, ja que el mes d’agost
creant un estil de joc i sobretot un equip. Aquest era un
podran mostrar els seus músculs a totes les titis de la
any per acabar-lo amb un títol i posar la cirereta del pastís
Costa Brava i Vacarisses.
a aquest projecte, però com ja he dit no ha pogut ser.
16
I com no, no em podia acomiadar sense esmentar el
Au, us deixo, que tinc hora a Corporación Dermoestética
sopar/festa sènior del Club Egara, pensat i organitzat
per fer-me unes infiltracions de botox, afaitar-me la
pels mateixos jugadors del Club i que servirà per
barba i els cataplins i posar-me una mica de grans a la
fomentar les relacions asexuals entre els diferents
cara, que l’entrenador de l’any vinent va comentar que
equips i fer una mica de Club. Publicat aquest Drac la
volia una mitjana d’edat de 22-23 anys.
festa ja s’haurà fet, així que espero que la pel·lícula
Cert, clar i breu.
Project X sigui un aniversari al Chiqui Park comparat Peter Keenan (El noi que té 18 anys, adora els asados argentinos, la concha de la lora, es fot un batut de Puleva cada matí i vol un lloc al 1r equip). Foto: Rafel Martín
amb l’Egara Summer Festival.
17
HOCKEY
Egara Juvenil Femení: Tricampiones! Els dies 27,28,29 i 30 de juny l’Egara va acollir el
parte. S’acosta el partit, noto que tot va bé, però
Campionat d’Espanya Juvenil Femení d’Herba,
encara no ens hem ajuntat tot el grup. Ha arribat
esdeveniment que va dur força públic a les graderies,
l’hora i ja estic a l’Egara, fent scauting del Valdeluz,
exceptuant bona part dels jugadors dels nostres
i les noies arriben. Les sensacions són bones, estan
equips sèniors.
concentrades, saben el que volen i com ho han de
Estem a punt? Personalment, i encara que sembli un
fer. Arriben l’Andrew i la Marta, ara va de debò.
tòpic, jo creia que no. I menys encara quan al juny
La reunió és curta, en sabem poc, del Tennis, i
has de compaginar entrenaments amb exàmens
segurament tots pensem que no fa falta saber-ne
finals, selectivitat, viatges de final de curs… Tot
mes. Passem a les noies unes imatges de sortides,
barrejat.
pressió, etc. Juguem, patim, empatem i cap el
Dos entrenaments finals, repàs de temes logístics
vestuari. Cares llargues, alguns plors de ràbia i algú
(la Marta Puig presenta un power point fantàstic,
comença a pensar que això serà més complicat d’allò
que no deixa res a la improvisació) i quedem per
previst.
al dia següent a Ca n’Escamilla, que ens acullen de
No passa res. En el primer partit és tan important
concentració. Merci, Anna i Chus, ja que tenir a 21
guanyar com no perdre. Tornem a Ca n’Escamilla,
persones de fora al teu jardí des del matí fins al
parlem una mica, sopem i a dormir.
vespre és complicat.
L’endemà seguim la mateixa rutina, sabedors que
Ha arribat el dia. No hi sóc. Vaig amb camisa i
ja no tenim marge d’error. El Club de Campo és al
corbata i, tot treballant, l’Andrew em va passant el
Camp i nosaltres el volem guanyar com sigui.
18
El partit és nostre en tot moment
trencar per recuperar l’esbufec que
Prat marca el 3 a 2. I campiones!
i aconseguim guanyar-lo per 3 a
necessitarem per jugar. El juvenil
Una temporada quasi perfecta:
1. Hem aconseguit vèncer, però
femení de l’Egara està a punt de fer
Campionat
d’Espanya
de
encara no tenim el segon objectiu.
una temporada quasi perfecta.
Catalunya
d’Herba,
d’Espanya
Per gols l’empat és per al Terrassa
I quin partit! Fantàstic. Juguem com
d’Herba i segones al Català de Sala.
i, per tant, necessitem guanyar el
a bloc, unes ens ajudem a les altres,
Les
dissabte.
ningú defalleix. Tallem, pressionem,
Domingo, Anna Escamilla, Clàudia
Dissabte és el dia del segon objectiu
correm, arribem, però el San Pablo
Illa, Laura Querol, Alex Torredemer,
del Campionat: anar a la final.
marca, 0-1.
Clàudia Adell, Anna Fitó, Queralt
Durant el partit el rival quasi no
Seguim, ens ho creiem, els ho
Colet, Nona López, Carla López,
passa del mig camp. Tota l’estona
posem molt difícil, toquem per
Míriam Gibert, Marta Fuentes, Anna
som al camp i a l’àrea del Terrassa,
fora, juguem directe… I empatem,
Codina, Carla Gómez, Mariona Fitó,
però la pilota no vol entrar. Mitja
de penal.
Tània Escamilla, Anna Castelló, i
part seguim igual. Al final de
Seguim i seguim. Xuts, Pals, lluita..
Gigi Prat.
la segona i de la manera més
I a la segona part, després d’una
Amb Andrew Wilson com a primer
inversemblant, marquem el gol que
bonica jugada i tres rebots, la
entrenador, Lluís Mercadé de segon,
ens duu a la final. El segon objectiu
Mariona Fitó, fa el 2-1. Estem al
Marta Puig de cap d’equip i el trio
l’hem aconseguit.
davant.
Marc Tost, Jordi Borràs i Quim Broto
Diumenge després de Sant Joan,
Gran joc d’equip, però el SPV no és
de fisioterapeutes.
una setmana després de la revetlla
coix i ens empaten. Sant tornem-hi!
ens trobem: cares de tensió, mal
Llavors totes som una. Totes animem.
de panxa, silencis que intentem
Així, a falta de cinc minuts la Gigi
19
18
Campiones
són:
Sala,
Berta
Lluís Mercadé Fotos: Rafel Martín
+ HOCKEY
2a Copa Catalunya de Beach Hockey El dissabte cinc de juliol, a les platges de Castelldefels,
Ordóñez, Tati Ruiz, Vlat Rodó, Josep Maria Rodó i
va tenir lloc la 2a Copa Catalunya de Beach Hockey.
Javi Ruiz.
Hi van participar cinc equips masculins i cinc de
Aquesta modalitat de hockey, molt popular als Països
femenins, entre ells, el primer equip de l’Egara
Baixos, compta amb cinc jugadors per equip, una pilota
d’aquesta modalitat. Els seus integrants van ser
de la mida d’una d’handbol i té com a particularitat que
Joan Galí, Pere Arch, Pere Jufresa, Toni Sala, Luis
pot fer-se gol des de qualsevol part del camp.
20
Va ser una jornada festiva i esportiva
persones responsables de la Copa
en la qual es va lliurar al nostre equip
Catalunya de Beach Hockey, Salva
el trofeu fair play, reconeixement
Tomás i Álvaro Monfort.
que va premiar el gest de l’equip
Per últim volem destacar tant l’esforç
ratllat de cedir la disputa de la final
de Josep Maria i Vlat Rodó per
a un equip del club organitzador, el
desplaçar-se des de Rússia per jugar
Castelldefels.
aquest torneig, com la creativitat
En la cerimònia de cloenda, Toni
que van saber reflectir en el polo
Sala va rebre el premi MVP al millor
i la visera que van dissenyar per
jugador del torneig.
a la competició, obsequiant cada
De la nostra banda, agraint la
component de l’equip amb sengles
invitació al torneig, vam fer entrega
peces.
de dos polos dissenyats especialment per a aquest esdeveniment a les 21
Javier Ruíz Mirones
TENNIS
Interclub Dames El dimecres 19 i dijous 20 de juny es va celebrar a les nostres instal·lacions el Màster de Catalunya i la festa cloenda del 33è Interclub Dames Club Egara. Al Màster hi competeixen els dos primers equips guanyadors de cada grup, més dos equips convidats. És un torneig festiu la finalitat del qual no és tant guanyar, sinó passar una bona estona fent el que més ens agrada, jugar a tennis. S’hi fan tres dobles i un individual i s’hi donen avantatges als equips dels grups inferiors. Al dinar de cloenda vam reunir més de 170 persones. Va ser una festa molt entranyable, en què vam fer l’entrega dels trofeus de la
temporada, a més de reconèixer la labor de les capitanes, que fan possible que l’Interclub funcioni. Aquest any es va reconèixer la tasca de Pilar Sanmartí, que durant més de 25 anys ha estat al peu del canó vetllant pel torneig. També aquest any, se celebrava que en fa 10 que Karina Herms és directora de l’Interclub, amb la paciència i entrega que això requereix. El president del Club, Pere Marcet, va lliurar el trofeu del torneig. Aquest any ens van acompanyar el president de la Federació Catalana de Tennis, Joan Navarro, el regidor de Presidència de l’Ajuntament de Terrassa, Joan Antonio Gallardo, el president del
22
Club, Pere Marcet, i el president de la secció de Tennis, Lluís Rull... Només vam trobar a faltar la nostra entranyable Marta Ferrusola, que fins ara mai ens havia fallat. La festa va ser un èxit. Va acabar amb tothom dret, ballant al ritme del Frank, un animador i professor de ball molt simpàtic, que ens va ajudar a fer la digestió… I, com sempre, tothom va marxar carregat de regals! Crec que el torneig és una bona ocasió per lluir del nostre Club, de les nostres instal·lacions i del nostre potencial... Vist amb els ulls dels nostres convidats ens sentim orgulloses de l’Egara. Sonia Draper
Triomf al Comarcal català L’equip Club Egara +50 masculí es va proclamar campió del Comarcal de Catalunya en guanyar a la final al CT Badalona per 4 a 0, a les instal·lacions de la Federació Catalana de Tennis. El capità de l’equip, Rafael Arguindegui Pons, és la quarta vegada consecutiva que guanya aquest Campionat.
Completen l’esquadra Basili Busuldu Pujols; Xavi Rodríguez Alsina; Jordi Querol Massó; Jordi Riba Farrés; Lluís Maria Rull Andreu; Josep Maria Domènech Ribas; Fulgenci Vallejo Rodríguez i Josep maria Tabueña Mur. Fulgencio Vallejo
23
PÀDEL
Torneig Social H2O El passat 15 de juny,es va celebrar el torneig H20 de pàdel amb la participació de més de 50 jugadors, entre socis i convidats. Una gran festa social que, amb les partides de pàdel, el sopar a pistes, el bar i la música discotequera, va acabar a les tres de la matinada del diumenge i posa la cloenda a la temporada de la Secció.
Ben aviat tornen les 12 Hores de Pàdel El proper 5 d’octubre celebrarem les 12 hores de pàdel. Apunteu-vos la data i no hi falteu! Bones vacances a tots i no deixeu de jugar a pàdel.
24
Capitans d’equips i entrenadors: Gràcies En altres ocasions ja hem anat destacant la magnifica temporada esportiva i els títols assolits pels diferents equips de pàdel del Club al llarg d’aquesta temporada, tant en categoria femenina com masculina. Però ara toca retre homenatge i agrair a les persones que, des de les capitanies dels equips o com entrenadors, han fet possible, amb la seva tasca voluntària i desinteressada, que es poguessin assolir aquestes fites. Elles i ells són les capitanes i capitans dels equips
de pàdel: Anna Brossa, Cheles Marcet, Teresa Pintado, Neus Rodríguez, Glòria Astals, Carmen Mas, Hermina Martos, Rosa Peris, Vicenç Fitó, Àlex Aurell, Agustí Aguilar, i Joan Sanromà. I els entrenadors: Adrian Biglieri, Manel Cots, i Edu Altimires. Des de aquí, l’agraïment de la Secció i del Club per la vostra tasca i dedicació. Francesc Devant Fotos: Rafel Martín
25
HÍPICA
Campionat de Catalunya de Ponis 2013 Aquest mes de juny es va celebrar a l’hípica CET de Torredembarra el Campionat de Catalunya de Ponis 2013. De la nostra Escola hi van participar 3 alumnes en la disciplina de salt, obtenint-hi excel·lents resultats, que ens van ratificant el bon camí que estem recorrent. Dues de les nostres alumnes van participar en la prova de ponis C2: Mariona Macià, muntant Sunny, i Alexia Caubo, muntant a Cocotier. En la prova de C2 va participar Mariona Macià, amb Sunny, que va fer una gran actuació en la primera qualificativa (4 punts) i en la segona va tenir una caiguda en l’últim obstacle, no podent optar a medalla. En aquesta mateixa prova,
26
Alexia Caubo, muntant a Cocotier, va realitzar uns recorreguts fantàstics, obtenint els dos dies 0 punts en els recorreguts, fet que li va permetre l’accés al desempat, que va executar amb gran velocitat i sense cometre cap enderrocament, obtenint, així, la medalla d’or. D’altra banda, Mariona Garcia va participar en la prova de D2, amb Juliana du Bibal, realitzant-hi uns recorreguts immillorables amb 0 faltes en ambdues qualificatives i obtenint-hi la medalla d’or, ja que va ser l’únic binomi que va acabar amb 0 punts. Només podem felicitar aquestes grans amazones i sentir-nos-en orgullosos. Moltes felicitats! Mònica Sala
27
GOLF
28
Cloenda de la temporada El passat 7 de juny vàrem celebrar la cloenda de la 9a temporada de Golf Egara. La celebració va començar amb la disputa de 9 forats stableford a les instal·lacions del Vallès Golf. Seguidament vam gaudir del sopar ofert per el restaurant Stick, al
Club, i de l’esperada entrega de guardons a tots els guanyadors de la temporada. Com sempre, el bon ambient va regnar entre tots els assistents. Podeu veure els guanyadors al blog de la Secció.
1r Obert Festa Major de Terrassa - Club Egara El dilluns 1 de juliol, Festa Major de la ciutat, vam disputar el primer Obert, organitzat per la secció del Club Egara, a les instal·lacions del Golf Muntanyà. Amb l’assistència de 40 jugadors de diferents clubs de la ciutat i amb sortida shot-gun vàrem començar la matinal, en un camp magnífic i perfectament cuidat. El guanyador de la categoria scratx va ser Artur Gispert; i en handicap superior Xavi Serra. El drive més llarg femení va ser per a María Cortés i el masculí per a Xavi Yagüe. Menció especial per al hole in one del nostre consoci
Joan Comerma, al forat 2, encara que aquesta vegada no hi havia un cotxe de regal. Felicitats, Joan. Podeu consultar el resultats complerts al blog de la secció. Per part de la Secció tenim la intenció d’establir aquest torneig com a fix en el calendari de golf del Club Egara. Per tant, aneu reservant-vos la data per a l’any que ve, dilluns de Festa Major. Us desitgem un bon estiu i esperem retrobar-vos al setembre, nosaltres amb alguna sorpresa... Jordi Prat Fotos: Rafel Martín
29
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Piscina exterior La piscina exterior ja està oberta i a disposició de tots els socis. El dos socorristes, Ferran Lapuente i Oriol Sellarès, us animen a xalarne durant la temporada d’estiu. Els horaris de la piscina són de les 11h del matí a les 20h del vespre, exceptuant els dijous dels mesos de juny i juliol, en què la piscina obrirà fins ales 21.30h del vespre. Us estarem esperant amb els braços oberts, però no podem passar per alt cap de les normatives vigents sobre la piscina exterior, les més destacables de les quals són: Recordeu que cal tenir un mínim 14 anys per poder banyar-vos a la piscina sense anar acompanyats d’un adult, ja que els socorristes no som responsables dels menors d’aquesta edat. Això sí, pot entrarhi tothom, sempre i quan vinguin acompanyats d’un adult (18 anys). També considerem oportú recordar que no es pot entrar a la piscina calçat i vestit de carrer, ja que si no s’altera la higiene del recinte exterior i, en conseqüència, de l’aigua. Podeu menjar i beure a la piscina, sempre ii quan es faci a les zones habilitades. aquesta norma l’executem per tal d’evitar la presència d’insectes desagradables a les zones verdes de la piscina. Si teniu algun dubte sobre la situació de les zones habilitades, nosaltres estarem encantats de fer-vos-ho saber. No es pot fumar en tot el recinte esportiu, inclosa la piscina, tal com estipula la norma redactada per la Generalitat de Catalunya fa 2 anys i mig. Recordeu que els socorristes estem per assegurar la vostra seguretat, per tant creiem convenient que no us enfonseu, ni us llanceu a l’aigua bruscament, ni feu salts perillosos. Per acabar, ens agrada molt veure els infants jugar amb materials lúdics, però quan hi ha molt aforament, per seguretat dels socis es recomana no utilitzar-los. Esperem que entre tots aconseguim complir les normatives i així fer que l’estiu sigui més agradable i menys accidentat. Moltes gràcies i bon estiu!
30
ACTIVITATS DIRIGIDES
ACTIVITATS DIRIGIDES Què és el CrossFit? Si encara no coneixies el CrossFit no saps el que t’estàs perdent. És una activitat que es fa des del setembre al Club i, bàsicament, és una metodologia d’entrenament que causa furor als Estats Units i ara a Europa. Ha estat un autèntic boom. Són milers els centres esportius que han nascut arreu del món incorporant aquesta nova forma d’entrenament i nosaltres no hem estat menys. El CrossFit és un sistema d’entrenament i condicionament físic, la metodologia es basa en moviments funcionals en constant variació i executats a alta intensitat. Moviments locomotrius naturals, multi articulars, efectius i eficients... Un altre dels seus principis és que ens allunyem completament de l’especialització esportiva, ja que aquesta permet ser un atleta molt bo en una disciplina, però tenir moltes mancances i debilitats en la resta d’habilitats i capacitats. Al CrossFit es propicia el desenvolupament multilateral de l’esportista, cosa que li permet ser extremadament complet en tots els esports. Es busca crear un atleta entrenat en totes les capacitats físiques. En una classe de CrossFit hi ha diversos i variats tipus d’entrenament, que comprenen una millora en la resistència cardiorespiratòria, resistència muscular, força, flexibilitat, potència, velocitat, coordinació, agilitat, equilibri i precisió. Això es deu, principalment, al fet que el CrossFit incorpora els elements més importants i eficaços de cada disciplina esportiva. Es córrer, es neda, es munta en bicicleta, es fa rem, se
salta a corda. S’hi incorporen exercicis d’aixecament de peses com l’esquat, el pes mort i les carregades i arrencades de potència. S’hi realitzen moviments propis de la gimnàstica com els exercicis en anelles, en paral·leles, pins, piruetes, dominades, fons, etc. S’hi treballa amb pilotes medicinals, sacs de sorra, kettlebells o peses russes i una infinitat de material que permet un entrenament completament variat. No hi ha un programa de força i condicionament que funcioni amb una major diversitat d’eines, modalitats i exercicis. Aquest tipus d’activitat ofereix una millora en la condició física sorprenent. Nosaltres ho hem provat i per descomptat us el recomanem. Els resultats estan garantits. Per celebrar el final de temporada amb els nostres alumnes, estem preparant una masterclass on els alumnes són els protagonistes, participant en l’organització de la classe. Durant una hora farem els exercicis més importants, correrem, saltarem, aixecarem pes, esprintarem, suarem i, com no, riurem i ens ho passarem d’allò més bé. Us convido a participar en aquest esdeveniment. Apunta a la teva agenda: dimecres 24 de juliol a les 20.30h. I després de la màster tots anirem a gaudir d’un bon entrepà. T’hi esperem! Ramon Fernández Perea Tècnic d’activitats dirigides Personal Trainer
31
BRIDGE
Una tarda al Bridge Dijous, 17h de la tarda. La sala de bridge de l’Egara comença a omplir-se de gent, que arriba i se saluda, penja la jaqueta als penjadors amb rodes i deixa les bosses a les cadires. Els primers en arribar van muntant les taules de 4 persones i s’hi van asseient, amb la seva parella al costat i algú més que s’hi afegeix a l’altra banda. Poc a poc el volum va baixant fins al silenci més extrem, que indica concentració. La Marta ja ha repartit una carpeta a cada taula, assegurant-se que estiguin girades pel costat que està folrat de color verd. Cada carpeta té el seu número i les baralles suficients per poder completar fins a 21 jugades. Les dues parelles deixen que l’atzar dels nombres esculli qui és nord i qui és sud. Aquests últims són els que anoten tots els punts i reparteixen les cartes, amb una neutralitat escrupolosa perquè ningú els cridi l’atenció. Un cop està tot a punt, les cartes comencen a passar de les mans a la taula i de la taula a unes altres mans. Les boques no pronuncien sons però si es poguessin escoltar els cervells, recitarien números i pals de forma repetitiva, per memoritzar les jugades dels adversaris. Al final, tot es desfà com s’ha fet i la Marta torna a recollir les carpetes per sumar tots els punts, tan importants per a aquells que han guanyat. Els jugadors recullen i marxen, sabent que dijous que ve hi tornaran. Marta Martí
32
FOTOGRAFIES 1er
RAFAEL CANALS
2on
SENYORS SERRA
3er
ENRIQUETA SOLA
33
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
XAVI SÁEZ Xavi Sáez Albuixech (46), entrenador personal i coordinador de la Secció de Fitness i Piscina. Preparador físic de les Mamis Ratllades.
1
Spinning o bici a la Torrota de l’Obac? Tot té el seu atractiu. En l’spinning descarregues adrenalina a dojo i amb la bicicleta de muntanya desconnectes i carregues les piles.
2
Nedar en una piscina coberta o en una boia a vuit milles de terra? A la piscina ho tinc tot controlat; en aigües obertes hi ha certs riscos.
3 4 5
Jordi Tarrés o Toni Bou? Jordi Tarrés va ser un referent i va fer escola per als pilots catalans que lideren ara el Mundial.
Marc Márquez o Freddie Spencer? Aquí sí que poso la mà al foc... Marc Márquez serà campió del Mundial aquest any... És un 6 en 1.
Purito Rodríguez o Josep Lluís Laguía? En uns últims anys de ciclisme marcats pel dopatge, en Purito té un físic treballat a base de quilòmetres i no de farmàcia. Crec que els ciclistes que estaran al capdamunt seran pesos ploma.
6
Asterix o els romans? Es un líder, Asterix. Lluita amb els seus en grup com una família, tot i les seves diferències.
7
Manel o Rage against the machine? M’agrada tot tipus de música... Tota té el seu moment i els seus records... Però vull que torni el rock dels 70 o 80.
8
Cordons o Velcro? Per a certes coses calma i bona lletra; i per altres, canya!
9
Agenda o memòria? De vegades no m’hi cap tot, al cap; una agenda hi ajuda molt.
34
10 11 12 13 14 15
Granissat o orxata? Orxata fins als 30º, granissat passats els 30º
Samarreta imperi o T-shirt? Em passo la vida amb xandall, ha ha!
Amanida verda o entremesos variats? Vitamines i proteïnes.
Gillete o màquina elèctrica? En gasto unes quantes!
El lleó en zel del Kalahari a La2 o Turf des de l’hipòdrom de la Zarzuela a Teledeporte? Per a la migdiada no hi ha res millor que una etapa llarga i plana del Tour.
Assecadora de roba o sisí? Vivim en un entorn genial, tot i que quan pengem la roba de tant en tant se’ns mulla. A recer dels mesos amb erra, esperant les ostres i el vi blanc. Pere Ejarque
35
LA VEU DEL DRAC
Estiu al Club L’estiu ja és aquí. Però el Club no tanca per vacances, al contrari. Pensant en el soci segueix aportant una gran oferta d’activitats a tots els ratllats que no marxin en aquestes dates. El Casal d’Estiu, la piscina a l’aire lliure o les activitats habituals al gimnàs amb nous horaris, en són bons exemples. Des del butlletí celebrem aquesta vocació de servei al soci els 365 dies de l’any. La transformació del Club en una entitat multidisciplinària també ha estat potenciada per aquesta voluntat d’oferir al soci que visqui l’Egara tot l’any. Sens dubte, és el camí per consolidar i fer créixer una massa social que, com demostren les enquestes internes, es mostra satisfeta per
les competicions, els caps de setmana amb més
Vols publicitar-te a El Drac?
moviment. Però mentre no arriba la rentrée,
Si vols que el teu anunci surti publicat a El
l’empenta del Club en aquest àmbit. Quan s’acabin les vacances tornaran les Escoles,
gaudim d’una forma més tranquil·la del nostre
Drac pots posar-te en contacte amb l’equip
esplèndid racó d’esport i lleure al Pla del Bon
de redacció a través de drac@egara.es
Aire. Perquè un estiu al Club també és un gran estiu. Des d’El Drac, bones vacances a tothom. Ens llegim a la tornada!
Equip de redacció
LA BÚSTIA Escriu-nos a drac@egara.es
36
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
52, mentides del soci-outdoor que el soci-incaut ha de saber “–Serà una sortida de nivell mitjà-baix”: Aquesta frase amaga una etapa ciclista d’un mínim de quaranta quilòmetres, amb un desnivell acumulat de més de mil metres, i sense parades ni per pixar. El soci-incaut no hi ha de participar de cap de les maneres. Així, quan algun dels socis-outdoor pregunti al soci-incaut si anirà a la sortida de nivell mitjà-baix del cap de setmana, la resposta, independentment de l’època de l’any, ha de ser: “–Aquest diumenge no puc, tinc una calçotada”. “–Sí, anirem junts tota l’estona”: Segona argúcia amb què el soci-outdoor mira d’engalipar el soci-incaut perquè participi en la sortida de nivell mitjà-baix. Caure-hi comporta que, després de pujar plegats a les bicis a l’Egara, el soci-incaut no veurà més el soci-outdoor fins a la tornada al Club, en què li semblarà distingir-lo tot i la seva visió ennuvolada i delirant. “–És llarga, però es puja bé”: Ja en plena sortida de nivell mitjà-baix, expressió amb què el soci-outdoor defineix l’ascensió a qualsevol cim d’un dinou per cent de desnivell. El soci-incaut, com era d’esperar, haurà de baixar de la bici i pujar a peu els deu quilòmetres fins a la coronació. A dalt el felicitaran: “–Has pujat bé, eh?”. Només la manca absoluta de forces evitarà l’assassinat. “–T’espero a dalt, d’acord?”: Frase sovint pronunciada conjuntament amb l’anterior que, malgrat no ser mentida, és una de les que fa més mal. Certament el soci-outdoor s’espera a dalt del cim a l’arribada del soci-incaut. L’escac i mat esdevé en el moment que l’incaut, esbufegant com el cérvol que se sabia objectiu, fa cim i l’outdoor li diu: “–Som-hi, doncs. Seguim”. “–Va, que ara ja arribem”: El soci-outdoor es dirigeix amb aquestes paraules al soci-incaut en veure’l de color lilós i amb tremolor espasmòdic. Arribar? No només encara no arriben, sinó que són a la meitat. L’única solució per al soci-incaut és buscar la carretera més pròxima i trucar a la seva parella perquè el vingui a recollir amb cotxe. La bici, al cotxe, no hi cabrà. Pere Ejarque
EL DRAC Equip de redacció:
Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia
CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es drac@egara.es
37