Per a la bibliotecària que va oferir casa a un ratolí, i per a tots aquells (grans o petits) que obren la porta als altres. J. S.
A les meves companyes d’estudi: la Petzi, que em conforta i inspira amb els seus ulls rodons, i la Valentina, que estima els ratolins, els de debò i els de paper. I. A.
Traducció: Miquel Desclot · Primera edició, febrer 2023 © 2023 Jonathan Stutzman, text © 2023 Isabelle Arsenault, il·lustracions · © 2023 Ediciones Ekaré · Tots els drets reservats. C/ Sant Agustí, 6, baixos. 08012 Barcelona · www.ekare.es · Publicat amb acord amb Walker Books Ltd, 87 Vauxhall Walk, London SE11 5HJ · Títol de l’original: The Mouse Who Carried a House on His Back · ISBN 978-84-125049-3-4 · Dipòsit legal B.14188.2022 · Imprès a la Xina. Aquest producte està fet de materials reciclats i d’altres fonts controlades.
la casA del ratOLÍ
Jonathan Stutzman · Il·lustracions d’Isabelle Arsenault
Traducció: Miquel Desclot
EKARÉ
EDICIONES
En Llorenç és un ratolí amb botes als peus, un barret al cap i una casa a l’esquena.
Ha viatjat amunt i avall i ha viscut a molts llocs, però avui en Llorenç vol viure aquí, perquè sap que és aquí on ha de viure.
Ha arribat a un turó com qualsevol altre, amb herbes altes, un camí fressat,
i una vista que s’estén fins molt i molt lluny.
En Llorenç es treu les botes.
Es treu el barret.
I finalment, es treu la casa de l’esquena.
Poc després, un caminant apareix pel camí.
—Bon dia! —fa en Llorenç.
—Què té de bo? —rauca la granota—. Estic saltant des de trenc d’alba i les potes ja no em volen fer ni un salt més.
—Si et sembla —diu en Llorenç—, pots descansar les potes aquí, a casa meva.
—Casa teva? —se’n riu el granotot—. És massa petita per encabir-hi una granota tan grossa com jo.
Però el granotot s’equivoca. La casa d’en Llorenç és molt més gran del que sembla.
Quan el sol ja és alt, compareix un gat.
—Sembles un ratolí ben maco —miola el gat—. Però he caminat molt i tinc una gana terrible. Series un mos deliciós.
—Crec que no m’agradaria —fa el ratolí, educadament—. En comptes de menjar-te’m per sopar, per què no et quedes a sopar amb mi? Tinc bresques de mel i llet calentona.
—Oh, nyam! —ronca el gat—. Això sona deliciós! Però no sé pas si em podria encabir al menjador de casa teva.
Però el gat s’equivoca. La casa d’en Llorenç és molt més gran del que sembla. Hi ha lloc fins i tot per a un gat afamat.
«L’extraordinària caseta d’en Llorenç es fa gran per encabir-hi tots aquells que necessiten refugi [...] Una narració plàcida»
KirKus reviews
«El text de Stutzman traspua un humor subtil. Les il·lustracions d’Arsenault, plenes de textures i bonics detalls i sorpreses, porten a la vida l’acollidor món interior de la casa d’en Llorenç. Una lectura càlida i satisfactòria»
The horn BooK
