Playlist by Eina Escola de Disseny i Art

Coordinació editorial Philip Stanton Disseny gràfic Lluc Massaguer Traducció i correcció Traduccions Mon S.L. © dels textos i de les imatges els seus autors Imprès a Cevagraf S.C.C.L. ISBN: 978-84-693-3391-4 D.L.: B-27855-2010 Monografies d’Eina núm. 17 Barcelona, juny de 2010

Presentació

Presentación

Presentation

Rafa Manso

Alejandro Basilio

Marina Capdevila

Anotio Cralos (A. Figueiredo)

Núria Frago

Carla Papiol

Carolina Jiménez

Ricard Guixà

Carolina Celas

Aniola Guilera

Nilobon Kijkrailas

Sergi Moreso

Elena Macias

Alba Del Rey

Imma Lorente

Susanna Tubiana

Daniel Torrado

Marta Such

Cristina Pagnoncelli

Fátima Menchén

Arrate Rodriguez

Germán March

Toni Domenech

Fabio Marascio

Katerina Saltanova

Texts estudiants

Textos estudiantes

Student Texts

Durant el curs 2009-2010 s’ha desenvolupat la primera edició de la diplomatura de postgrau en Il·lustració creativa i tècniques de comunicació visual. Aquest curs constitueix, al mateix temps, la desena edició del curs d’especialització que, amb el mateix nom, s’ha dut a terme exitosament a Eina, Escola de Disseny i Art durant els darrers nou anys.

RM: Hi estic d’acord. Jo ho veig com a una reacció a la generalització de l’ús de la informàtica. L’ús “mecànic” dels recursos propis del disseny gràfic perd atractiu i comença a avorrir perquè tots tenim accés a les mateixes eines. Dibuixar, en canvi, no està a l’abast de tothom i dóna lloc a un conjunt més ampli de tècniques, intencions i estils.

La progressiva consolidació de la il·lustració com a disciplina creativa i artística, juntament amb el gradual reconeixement social i professional que aquesta ha experimentat de forma evident durant l’última dècada, s’han vist conseqüentment reflectits en una ampliació dels continguts i la durada del postgrau.

PS: En canvi, en les primeres classes, molts de vosaltres vau mostrar certes reticències quan us vam plantejar treballar directament el dibuix amb llapis.

A continuació es transcriu la conversa entre Marina Capdevila [MC], Núria Frago [NF], Nilobon Kijkrailas [NK], Rafa Manso [RM], Carla Papiol [CP] i Katerina Saltanova [KS], sis dels estudiants de l’actual edició que constitueixen una mostra de diferents aproximacions a l’exercici de la il·lustració, tant pel que fa a la seva formació, el seu bagatge cultural o el seu estil, com pel que fa a la disciplina professional i al mitjà d’expressió personal. Conversa moderada per Oriol Pibernat [OP] i Philip Stanton [PS], coordinador del curs, i transcrita per Octavi Rofes. OP: Com percebeu el present de la il·lustració i com situeu la vostra feina en el context actual? NF: En positiu, sens dubte. La il·lustració ha vist com s’ampliaven tant els àmbits en què està present com l’interès que suscita i la seva valoració social. CP: Fa només cinc anys, el disseny gràfic ho era tot, i ara la il·lustració està avançant cap a l’equiparació en el seu reconeixement. PS: I no correm el risc que sigui una moda que passarà durant els propers cinc anys? MC: No ho crec. L’auge de la il·lustració, en part, pot ser degut a una tendència efímera però, en essència, aquesta està integrada en un corrent més profund que porta a una nova valoració dels processos manuals i artesanals, i aquí és on hem de situar el moment actual.

CP: Sí, jo venia del disseny gràfic, tot i que quan mostrava el meu book ja percebia més interès per les il·lustracions. Al principi em va resultar complicat deixar l’ordinador, però ara la dificultat, en canvi, està en trobar la manera de tornar-hi. Estic d’acord amb la Marina i el Rafa, el dibuix, com més artesanal millor. Permet personalitzar més els projectes i cuidar molt més els detalls, que és una de les característiques amb què construeixo el meu estil. KS: Jo, a Rússia, vaig estudiar un bachelor de Disseny de producte. No tenia experiència prèvia en il·lustració, tot i que ja m’interessaven més la part artística i el dibuix que no pas els aspectes tecnològics del disseny. Vaig pensar que, vivint fora del meu país, la il·lustració podia ser una bona opció professional perquè l’idioma no em suposaria un obstacle. Estudiar il·lustració em permet provar noves tècniques i aplicar-les per donar més expressió al meu estil, intensificant atmosferes sense necessitat d’assolir la perfecció en la descripció de detalls. RF: En el meu cas l’objectiu també és l’expressió. M’agrada el dibuix fresc i directe dels fanzines undergroud. Tot i que vaig estudiar disseny gràfic a Granada, vaig adonar-me que, des de l’ordinador, mai arribaria a assolir la intensitat en l’expressió que em proporcionava el dibuix a mà. PS: És cert que hem passat d’un tipus d’il·lustració més freda, més tecnològica, a estils que busquen més expressivitat, propers a tendències radicals, encara que sigui a costa de la correcció. I també és veritat que hi ha una nova relació amb el disseny gràfic. Si fa uns anys era necessari escollir entre il·lustració i disseny gràfic, ara hi ha més

versatilitat professional i el més habitual és treballar en il·lustració i disseny. La Nilobon, per exemple, va venir amb un dossier molt orientat al disseny gràfic, i molt americà, i durant aquest curs ha estat premiada en dos dels concursos d’il·lustració en què ha participat. Com es gestiona, en el teu cas, aquesta interdisciplinarietat? NK: Jo em vaig formar a Tailàndia i als Estats Units i he treballat com a dissenyadora gràfica, primer dos anys a Tailàndia en agències de publicitat, i més tard set anys a Sant Francisco en estudis de disseny gràfic. Gràcies a la meva formació prèvia en Belles arts, a més de dominar el disseny gràfic i les seves eines, mentre vaig treballar com a dissenyadora gràfica a San Francisco em vaig especialitzar en la realització d’il·lustracions i altres treballs manuals i artístics que sorgien a l’estudi. Quan em vaig instal·lar a Barcelona, vaig veure que la il·lustració, aquí, tenia un pes important. América Sánchez va valorar la meva feina, li va agradar el meu dossier, però em va comentar que l’impediment més gran que tenia era que la meva feina aquí no era reconeguda, i em va animar a preparar-me per obrir-me camí. Durant aquest curs he recuperat uns coneixements i uns recursos que, de fet, potser ja tenia, però que no havia utilitzat i que serveixen per ampliar la meva visió de la il·lustració. En el meu cas l’estil està supeditat a la idea, dibuixar és una manera de significar. NF: En canvi, d’alguna manera, la meva trajectòria ha anat en sentit contrari. Vaig estudiar Belles arts i, com que ja havia utilitzat els mitjans tradicionals, el meu pas a la il·lustració ha estat també un pas cap a l’acabat digital. Ara he trobat una manera de combinar el traç manual amb els processos digitals que em permet treballar amb molta agilitat i aconseguir el grau d’espontaneïtat que busco en les meves il·lustracions. OP: Sembla evident que la il·lustració ha guanyat espai de visibilitat gràcies a una doble necessitat. D’una banda, pel requeriment dels clients a anar més enllà de les propostes genèriques del disseny gràfic i, d’una altra, per la voluntat dels dissenyadors de trobar processos creatius més oberts. El reconeixement institucional està obligant a situar amb més claredat la posició del sector en el camp cultural. El projecte del MCIC (Museu del Còmic i la Il·lustració

de Catalunya), amb seu a Badalona, ha suscitat algunes controvèrsies sobre la relació entre la il·lustració i el còmic, que inclús han portat a plantejar la necessitat de desdoblar la direcció del museu. NK: Em sembla una bona idea donar valor des de la preservació del patrimoni i, des del meu punt de vista, la il·lustració és el tot i el còmic, una part. NF: Jo situaria el còmic com a part molt diferenciada dins el museu. Hi ha formes d’il·lustració que no admeten l’estructura en vinyetes o la representació del moviment. KS: Aquest seria el meu cas. Per a mi el còmic està molt lluny, no és compatible amb el meu estil ni amb la meva manera d’entendre la il·lustració. RM: També hi ha autors, com la Sonia Pulido, que són excel·lents en il·lustració i fan còmics perfectes. El còmic és molt ampli i és important no limitar-lo a Mortadelo y Filemón o al manga. PS: Entre els professors del curs, Miguel Gallardo és un bon exemple d’integració d’il·lustració, còmic i novel·la gràfica. Un museu que reuneixi il·lustració i còmic haurà de resoldre dos seriosos problemes. El primer està relacionat amb la naturalesa no autosuficient de la il·lustració, que neix associada, i per a donar solució, a situacions concretes. En les exposicions, en canvi, la il·lustració es mostra fora del seu context original, com una obra autònoma. El segon problema és el de la falta de teoria i crítica especialitzada. La proximitat del còmic a la literatura ha facilitat la seva presència en entorns acadèmics, però en el cas de la il·lustració, falta investigació i reflexió. OP: I, per acabar, tot i que aquesta publicació ja inclou comentaris de cada autor sobre la feina reproduïda, podríeu comentar les característiques de la proposta i l’enfocament que heu utilitzat per desenvolupar-la? MC: L’aspecte que dóna unitat a aquesta compilació és l’objectiu comú d’il·lustrar una cançó que podíem escollir nosaltres mateixos. Les úniques limitacions venien del format: una doble pàgina en una enquadernació rústica que condiciona la composició pel plec central

ens va fer escollir entre una estructura unitària o un díptic. CP: Disposar de tanta llibertat també pot ser una dificultat. Jo vaig passar massa temps triant la cançó i decidint entre oferir una interpretació literal o recollir les sensacions de la música sense gaire referències al tema. Tenia clars els elements i els vaig dibuixar per separat, després vaig fer diferents proves fent composicions i pintant amb Photoshop. KS: Jo tenia clar que volia realitzar la il·lustració amb tècniques manuals. Per representar l’atmosfera “nerviosa” de la cançó vaig utilitzar un contrast marcat entre un dibuix molt acabat i un fons imprecís d’aquarel·la. NF: Igual que li va passar a la Carla, per mi, la llibertat també va ser un problema. Vaig triar una cançó que permetia desenvolupar la tensió entre sexe i amor. Vaig fer molts esbossos que vaig compondre, utilitzant Photoshop, com a peces d’un trencaclosques, aïllant i recomponent cada pinzellada. En el procés vaig anar allunyant-me de les referències a la cançó. En les primeres proves donava molt pes al títol, que quedava integrat dins la il·lustració, i en la versió definitiva ha desaparegut. RM: Jo prefereixo no treballar a partir d’esbossos. Vaig estar dos dies escoltant la cançó, sense dibuixar, anotant elements dispersos per arribar a un relat conceptual que vaig estructurar en quatre vinyetes aparentment sense vinculació entre si. Dos dels conceptes, “soroll” i “distorsió”, no hi quedaven reflectits i els vaig incorporar amb solapaments i distorsions des de Photoshop. No m’agrada el color i volia un efecte semblant al de les serigrafies a dues tintes que vam fer al taller de l’Alexis Rom. En aquest sentit he d’agrair les “lliçons” de bitò de la Carla que em van permetre arribar al resultat que buscava. PS: És important destacar l’osmosi d’idees que es produeix al grup. Tot i que són treballs propis, està clar que durant el procés s’enriqueixen a partir, no només de les correccions, sinó dels comentaris informals que es generen. Aquest fet planteja al professor, davant d’estudiants que ja són autors, la necessitat de marcar un límit a les valoracions. Hi ha coses que penses,

però prefereixes no dir per no reconduir el procés de treball cap a terrenys que no són propis de l’estudiant. En el cas de la Marina, per exemple, va presentar dues versions molt diferents, i em produeix certa estranyesa el salt de la primera a la segona, perquè no trobo motius que justifiquin aquest canvi. A què es deu? MC: És cert, semblen dues feines diferents, però no deixen de ser versions a partir d’un mateix objectiu que es mantenia a les dues. Vaig escollir una cançó que em permetés treballar amb la representació del pas del temps. Vaig començar a partir d’un autoretrat, imaginantme a mi mateixa després d’un llarg procés de canvi, però també d’immobilitat, com si hagués estat fumant en un bar durant anys. Després vaig mirar-m’ho des de fora i vaig traslladar l’atmosfera a què havia arribat a un retrat del meu avi a la platja. Amb aquest fet, multiplicava l’efecte i el resultat guanyava intensitat. NK: Reprenent el tema obert pel Philip sobre el paper del professor, la meva il·lustració en aquest llibre sorgeix directament de les classes del Manel Rubiales. I no em refereixo només a l’adquisició de tècniques o de criteris, sinó a la importància d’ampliar les categories amb què treballem. Al principi, el plantejament del seu taller de collage no em va agradar gens, em semblava infantil, però m’ha permès portar la il·lustració més enllà d’on jo l’havia encasellat. Alguna cosa semblant m’ha passat en visitar l’exposició de Ray Johnson al Macba. No em va semblar gens interessant, fins que no vaig resituar la perspectiva i vaig poder integrar el seu treball dins un marc ampliat. Penso que aquesta obertura de perspectives és l’aportació principal dels tallers del postgrau.

Durante el curso 2009-2010 se desarrolló la primera edición de la Diplomatura de Posgrado en Ilustración Creativa y Técnicas de Comunicación Visual. Al mismo tiempo, este curso representa la décima edición del Curso de Especialización que, con el mismo nombre, se ha llevado a cabo con éxito en Eina Escola de Disseny i Art durante estos últimos nueve años. La progresiva consolidación de la ilustración como disciplina creativa y artística, junto con el gradual reconocimiento social y profesional que esta ha experimentando de forma evidente durante la última década, se han visto consecuentemente reflejados en una ampliación de los contenidos y la duración del posgrado. A continuación se transcribe la conversación mantenida entre Marina Capdevila [MC], Núria Frago [NF], Nilobon Kijkrailas [NK], Rafa Manso [RM], Carla Papiol [CP] y Katerina Saltanova [KS], seis de los alumnos de la presente edición y que son una muestra de las diferentes aproximaciones al ejercicio de la ilustración, tanto por lo que se refiere a su formación, bagaje cultural o estilo, como por lo que se refiere a su carácter de disciplina profesional y medio de expresión personal. Conversación moderada por Oriol Pibernat [OP] y Philip Stanton [PS], coordinador del curso sobre ilustración, y transcripción de Octavi Rofes. OP: ¿Como percibís el presente de la ilustración y como situáis vuestro trabajo en el contexto actual? NF: En un contexto positivo, sin duda. La ilustración ha visto cómo se ampliaban tanto los ámbitos en los que está presente como el interés que suscita y su valoración social. CP: Hace tan sólo cinco años el diseño gráfico lo era todo, pero ahora la ilustración está avanzando hacia la equiparación en lo que respecta al reconocimiento. PS: ¿Y no corremos el riesgo de que esta sea una moda que pase dentro de cinco años? MC: No creo. El auge de la ilustración puede deberse, en parte, a una tendencia efímera pero, en esencia, la ilustración está integrada en una corriente de mayor profundidad que

lleva a una nueva valoración de los procesos manuales y artesanales, y es aquí donde debemos situar el momento actual. RM: Estoy de acuerdo. Yo lo veo como una reacción a la generalización del uso de la informática. El uso “mecánico” de los recursos propios del diseño gráfico pierde atractivo y empieza a aburrir debido a que todos tenemos acceso a las mismas herramientas. Dibujar, en cambio, no está al alcance de cualquiera y da lugar a un conjunto más amplio de técnicas, intenciones y estilos. PS: En cambio, en las primeras clases, muchos mostrasteis cierta resistencia cuando os planteamos trabajar directamente el dibujo a lápiz… CP: Sí. Yo venía del diseño gráfico, aunque cuando mostraba mi book ya percibía un mayor interés por las ilustraciones. Al principio me resultó difícil dejar de lado el ordenador, pero ahora la dificultad está en encontrar la manera de volver. Estoy de acuerdo con Marina y Rafa: el dibujo –y cuanto más artesanal, mejor– permite personalizar más tus trabajos y cuidar mucho los detalles, y esa es una de las características con las que construyo mi estilo. KS: Yo, en Rusia, estudié un bachelor de Diseño de Producto. No tenía experiencia previa en ilustración, aunque ya me interesaba más la parte artística y el dibujo que no los aspectos tecnológicos del diseño. Pensé que, viviendo fuera de mi país, la ilustración podría ser una buena opción profesional porque el idioma no sería un obstáculo. Estudiar ilustración me permite probar nuevas técnicas y aplicarlas para dar más expresión a mi estilo, intensificando atmósferas sin necesidad de alcanzar la perfección en la descripción de los detalles. RF: En mi caso, el objetivo también es la expresión. Me gusta el dibujo fresco y directo de los fanzines underground. Aunque estudié diseño gráfico en Granada, me di cuenta de que con el ordenador nunca llegaría a alcanzar la intensidad en la expresión que me daba el dibujo a mano. PS: Es cierto que hemos pasado de un tipo de ilustración más fría, más tecnológica, a estilos que buscan una mayor expresividad, cercanos

a tendencias radicales, aunque sea a costa de la corrección. Y también es verdad que se ha establecido una nueva relación con el diseño gráfico: si hace unos años había que escoger entre ilustración o diseño gráfico, ahora existe una mayor versatilidad profesional y lo habitual es trabajar en ilustración y diseño. Nilobon, por ejemplo, vino con un portfolio muy orientado al diseño gráfico –y muy americano– y durante este curso ha sido premiada en dos de los concursos de ilustración en los que ha participado. ¿Cómo se gestiona, en tu caso, esta interdisciplinariedad? NK: Yo me formé en Tailandia y Estados Unidos, y he trabajado como diseñadora gráfica primero dos años en Tailandia en agencias de publicidad y más tarde siete años en San Francisco en unos estudios de diseño gráfico. Debido a mi formación previa en bellas artes, además de dominar el diseño gráfico y sus herramientas, durante mi trabajo como diseñadora gráfica en San Francisco me especialicé en la realización de ilustraciones y otros trabajos manuales y artísticos que surgían en el estudio. Cuando me instalé en Barcelona observé que aquí la ilustración tenía un peso importante. América Sánchez valoró mi trabajo –le gusto mi portfolio– pero me comentó que el mayor impedimento que tenía era que este no era reconocido aquí y me animó a prepararme para abrirme camino. Durante este curso he recuperado conocimientos y recursos que, de hecho, quizás ya tenía, pero que no había utilizado y que sirven para ampliar mi visión sobre la ilustración. En mi caso, el estilo está supeditado a la idea: dibujar es una manera de significar. NF: En cambio, mi trayectoria ha ido, de alguna manera, en sentido contrario. Estudié bellas artes y, dado que ya había utilizado los medios tradicionales, mi paso a la ilustración fue también un paso hacia el acabado digital. Ahora he encontrado una manera de combinar el trazo manual con los procesos digitales que me permite trabajar con mucha agilidad y conseguir el grado de espontaneidad que busco en mis ilustraciones. OP: Parece evidente que la ilustración ha ganado visibilidad gracias a una doble necesidad: por un lado, por el requerimiento de los clientes a ir más allá de las propuestas genéricas del

diseño gráfico y, por otro lado, por la voluntad de los diseñadores de encontrar procesos creativos más abiertos. El reconocimiento institucional está obligando a posicionar de forma más clara este sector en el ámbito cultural. El proyecto del MCIC (Museo del Cómic y de la Ilustración de Cataluña), con sede en Badalona, ha suscitado ciertas controversias sobre la relación entre la ilustración y el cómic que incluso han llevado a plantear la necesidad de desdoblar la dirección del museo. NK: Me parece una buena idea dar valor desde la preservación del patrimonio y, desde mi punto de vista, la ilustración es el todo y el cómic una parte. NF: Yo situaría el cómic como una parte muy diferenciada dentro del museo, pues hay formas de ilustración que no admiten la estructura en viñetas o la representación del movimiento. KS: Para mí, el cómic es algo muy lejano y no es compatible con mi estilo ni con mi manera de entender la ilustración. RM: También hay autores, como Sonia Pulido, que son excelentes en ilustración y que hacen cómics perfectos. El cómic es muy amplio y es importante no limitarlo a Mortadelo y Filemón o al manga. PS: Entre los profesores del curso, Miguel Gallardo es un buen ejemplo de integración de ilustración, cómic y novela gráfica. Un museo que reúna ilustración y cómic tendrá que resolver dos serios problemas. El primero guarda relación con la naturaleza no autosuficiente de la ilustración que nace asociada –y para dar solución– a situaciones concretas. En cambio, en las exposiciones la ilustración se muestra fuera de su contexto original, como una obra autónoma. El segundo problema es el de la falta de teoría y crítica especializada. La proximidad del cómic a la literatura ha facilitado su presencia en entornos académicos, pero en el caso de la ilustración falta investigación y reflexión. OP: Y para concluir, a pesar de que en esta publicación ya se incluyen comentarios de cada autor sobre el trabajo realizado, podríais comentar las características de la propuesta y el enfoque que habéis utilizado para desarrollarla…

MC: El aspecto que da unidad a esta compilación es el objetivo común de ilustrar una canción que podíamos escoger nosotros mismos. Así pues, las únicas limitaciones venían dadas, por el formato: una doble página en una encuadernación rústica que condicionaba la composición por el pliegue central, lo que obligaba a escoger entre una estructura unitaria o un díptico. CP: Disponer de tanta libertad también puede ser una dificultad Yo dediqué demasiado tiempo a escoger la canción y a decidir entre ofrecer una interpretación literal o recoger las sensaciones de la música sin hacer demasiadas referencias al tema. Tenía claros los elementos y los dibujé por separado. Después hice diferentes pruebas componiendo y pintando con Photoshop. KS: Yo tenía claro que quería realizar la ilustración utilizando técnicas manuales. Para representar la atmósfera inquieta de la canción utilicé un contraste marcado entre un dibujo muy acabado y un fondo impreciso de acuarela. NF: Al igual que para Carla, en mi caso la libertad también supuso un problema. Escogí una canción que permitía desarrollar la tensión entre sexo y amor. Realicé muchos esbozos que compuse, utilizando Photoshop, como piezas de un rompecabezas, aislando y recomponiendo cada pincelada. En el proceso fui alejándome de las referencias a la canción: en las primeras pruebas daba mucho peso al título, que quedaba integrado en la ilustración, pero en la versión definitiva este ha desaparecido. RM: Yo prefiero no trabajar a partir de bocetos, así que pasé dos días escuchando la canción, sin dibujar, anotando elementos dispersos para llegar a un relato conceptual que después estructuré en cuatro viñetas aparentemente sin relación entre ellas. Dos de los conceptos, “ruido” y “distorsión”, no quedaban reflejados y los incorporé con solapamientos y distorsiones desde Photoshop. No me gusta el color y quería lograr un efecto parecido al de las serigrafías a dos tintas que hicimos en el taller de Alexis Rom. En este sentido, tengo que agradecer las lecciones de duotono de Carla, que me permitieron conseguir el resultado que buscaba.

PS: Es importante destacar la ósmosis de ideas que se produce en el grupo. A pesar de tratarse de trabajos propios, está claro que durante el proceso se enriquecen a partir, no sólo de las correcciones, sino de los comentarios informales que se hacen. Esto plantea al profesor, delante a estudiantes que ya son autores, la necesidad de poner un límite a las evaluaciones. Piensas cosas pero prefieres no decir nada para no reconducir el proceso de trabajo hacia terrenos que no son propios del estudiante. En el caso de Marina, por ejemplo, ella presentó dos versiones muy diferentes y me produce cierta extrañeza el salto de la primera a la segunda porque no encuentro motivos para el cambio. ¿A qué se debe? MC: Es cierto, parecen dos trabajos distintos, pero no dejan de ser versiones a partir de un mismo objetivo que se mantuvo en las dos. Escogí una canción que me permitiese trabajar con la representación del paso del tiempo. Partí de un autorretrato, imaginándome a mí misma después de un largo proceso de cambio pero también de inmovilidad, como si hubiera estado fumando en un bar durante años. Después tomé distancia y trasladé la atmósfera a la que había llegado a un retrato de mi abuelo en la playa. Con esto multiplicaba el efecto y el resultado ganaba intensidad. NK: Retomando el tema abordado por Philip sobre el papel del profesor, mi ilustración en este libro surge directamente de las clases de Manel Rubiales. Y no me refiero únicamente a la adquisición de técnicas o criterios, sino a la importancia de ampliar las categorías con las que trabajamos. Al principio, el planteamiento de su taller de collage no me gustó nada porque me parecía infantil, pero me ha permitido sacar la ilustración de donde yo la tenía encasillada. Algo parecido me sucedió al visitar la exposición de Ray Johnson en el Macba: en un primer momento no me pareció interesante, hasta que resitué la perspectiva y pude integrar su trabajo en un marco ampliado. Pienso que esta apertura de perspectivas es la principal aportación de los talleres del posgrado.

10 The 2009-2010 academic year saw the first edition of the Postgraduate Diploma in Creative Illustration and Visual Communication Techniques. At the same time, this course also represents the tenth edition of the Specialisation Course, which has been successfully taught at Eina School of Design and Art under the same name for the past nine years. The progressive consolidation of illustration as a creative and artistic discipline, together with the gradual social and professional recognition that it has clearly experienced over the last decade, are consequently reflected in an expansion to the contents and duration of the postgraduate course. The following is a transcript of the conversation between Marina Capdevila [MC], Núria Frago [NF], Nilobon Kijkrailas [NK], Rafa Manso [RM], Carla Papiol [CP] and Katerina Saltanova [KS], six of the students taking part in this edition and who represent examples of different approaches to the exercise of illustration, both in terms of their training, cultural baggage and style, as well as their form of professional discipline and means of personal expression. Conversation chaired by Oriol Pibernat [OP] and Philip Stanton [PS], coordinator of the illustration course, and transcription by Octavi Rofes. OP: How do you view the present situation regarding illustration and how would you position your work within the current context? NF: In a positive context, naturally. Illustration has seen how the fields where it is present, the interest that it arouses and its social value have grown. CP: Only about five years ago, graphic design was the big thing, but now illustration is moving towards an equal footing in terms of recognition. PS: But aren’t we running the risk that this is just a passing fad that’ll be gone in five years? MC: I don’t think so. The rise of illustration may be due partly to a passing trend, but in essence, illustration is part and parcel of something that runs much deeper which leads

to a new assessment of manual and artisan processes, and it’s here where we need to be at the moment. RM: I agree. I see it as a reaction to the generalisation of the use of IT. The “mechanical” use of the resources of graphic design is losing its attraction and is becoming boring due to the fact that we all have access to the same tools. Drawing, however, is not within the reach of everyone and it creates a wider set of techniques, intentions and styles. PS: But in the initial classes, a lot of you put up some resistance when we suggested you sketched directly in pencil... CP: Yes. My background was in graphic design, although when I showed my book, I noticed more interest in the illustrations. I initially found it difficult to cut loose from my computer, but I’m now having difficulty in working out how to go back to it. I agree with Marina and Rafa: drawing – and the more artisan, the better – allows you to personalise your work more and take more care over the details, and that’s one of the characteristics I use to construct my style. KS: In Russia, I studied for a Bachelor’s Degree in Product Design. I didn’t have any previous experience in illustration, although the artistic part and drawing interested me more than the technological aspects of design. I thought that, living outside my own country, illustration could be a good professional option, as the language wouldn’t be an obstacle. Studying illustration offered me the chance to try and apply new techniques to my style to give it more expression and intensify atmospheres without needing to achieve perfection in the description of the details. RF: Expression is also my aim. I love the fresh and direct drawing in underground fanzines. Although I studied graphic design in Granada, I realised that I would never achieve the intensity in expression with a computer that I would with drawing by hand. PS: It’s true that we have gone from a colder, more technological type of illustration to styles that strive towards greater expressivity, more

in tune with radical trends, although at the cost of correction. And it’s also true that we have established a new relationship with graphic design: if a few years ago, we had to choose between illustration and graphic design, there’s now greater professional versatility, and what’s more usual is to work in illustration and design. For example, Nilobon arrived with a portfolio very much geared towards graphic design – and very American – and during this course she has won awards from two of the illustration competitions she entered. How would you handle this interdisciplinarity, in your case?

recognition is making it essential that this sector be positioned more clearly within the cultural sphere. The MCIC Project (The Catalan Museum of Comic Art and Illustration), which has its headquarters in Badalona, has aroused a number of controversies concerning the relationship between illustration and comics, which have even led to calls for the need to extend the museum’s management.

NK: I trained in Thailand and the United States and I worked as graphic designer first for two years in Thailand in advertising agencies and then for seven years in San Francisco with graphic design studios. Thanks to my previous fine art training, apart from mastering graphic design and its tools while working as a graphic designer in San Francisco, I also specialised in illustrations and other manual and artistic works created at the studio. When I moved to Barcelona, I noticed that illustration was pretty important here. América Sánchez assessed my work – he liked my portfolio – but he said that my greatest obstacle was that this was not recognised here and encouraged me to start paving the way to move on. On this course, I have rediscovered knowledge and resources which I did in fact perhaps already have, but which I hadn’t used and which helped expand my vision of illustration. In my case, style is dependent on the idea: drawing is a way to create meaning.

NF: I’d say comic art was a very different part of things at the museum, as there are illustration styles that do not accept the vignette structure or the representation of movement.

NF: My route, however, has to a certain extent gone in the opposite direction. I studied fine art and, since I had already used traditional methods, my move to illustration was also a step towards the digital finish. I’ve now found a way of combining the manual part with digital processes which enables me to work with greater flexibility and achieve the level of spontaneity that I am looking for in my illustrations. OP: Illustration does seem to have gained ground, thanks to a dual necessity: on the one hand, due to clients needing to push beyond the generic proposals of graphic design and, on the other, the desire of designers to seek out more open creative processes. Institutional

NK: I think it’s a good idea to add value to preserving heritage and, as I see it, illustration is the overall issue and comic art is a part of this.

KS: For me, comics are a very distant issue and are incompatible with both my style and my way of understanding illustration. RM: There are also authors, such as Sonia Pulido, who are excellent illustrators and who create perfect comics. Comic art is very broad discipline and it’s important not to limit it to Mortadelo y Filemón or Manga. PS: Of the lecturers on the course, Miguel Gallardo is a good example of how illustration, comics and the graphic novel can be integrated. A museum that brings together illustration and comic art will have to tackle two serious problems. The first one concerns the non-self sufficient nature of illustration which is tied in with – and to provide a solution to – specific situations. However, at exhibitions illustration is displayed outside its original context, as an independent work. The second problem is the lack of specialist theory and critique. The close link between the comic and literature has helped with its presence in academic environments, but in the case of illustration there is no research and reflection. OP: So to sum up, despite the fact that this publication already includes comments by each author on the work, could you give your thoughts on the proposal and focus that you have used to complete it?

12 MC: What brings a sense of unity to this compilation is the common aim of illustrating a song we were able to choose ourselves. As a result, the only limitations came from the format: a double page in paperback that conditioned the composition because of the central fold, which meant we had to choose between a unitary or diptych structure. CP: Having so much freedom can also makes things difficult. I spent too long choosing the song and deciding whether to offer a literal interpretation or pull together all the emotions of the music without making too many references to the theme. I had a clear idea of the elements and drew them separately. I then completed a series of tests using Photoshop to compose and paint. KS: I had a definite idea that I wanted to create the illustration using manual techniques. To represent the restless feel of the song, I used a strong contrast between a highly polished drawing and a vague watercolour background. NF: Like Carla, freedom was also a problem for me. I chose a song that allowed me to develop the tension between sex and love. I created a whole number of rough sketches, with Photoshop, like pieces of a jigsaw, isolating and reconstructing every brushstroke. During the process, I moved away from what the song was referring to: during the initial tests, I gave a lot of importance to the title, which was incorporated into the illustration, but which has disappeared from the final version. RM: I prefer not to work from sketches, so I spent two days listening to the song, not drawing, making a note of the various elements to help me reach a conceptual portrait which I would then use to construct four apparently unrelated vignettes. There were no traces of the two concepts, “noise” and “distortion”, so I incorporated them using overlapping and distortions with Photoshop. I don’t like colour and I wanted to achieve an effect like that of the two-tone silk-screen prints that we made in Alexis Rom’s workshop. So I really should say thank you to Carla’s two-tone lessons, which helped me get the result I was looking for.

PS: I should stress the importance of the osmosis of ideas which occurred within the group. Despite the fact that these were individual projects, what is clear is that during the process they were enriched not only by the corrections, but also the informal comments that were made. This creates a need in the lecturer, whose students are already authors, to place a limit on evaluations. You think of things, but prefer not to say anything in case you redirect the work process into areas that are not those of the student. In Marina’s case, for example, she presented two very different versions and I was rather surprised when I saw the leap between the first and the second, as I can’t find any reason for the change. Where does it come from? MC: It is true. They do seem to be two very different pieces of work, but they are still versions based on the same aim, which was maintained throughout both. I chose a song that allowed me to work on representing the passage of time. I began with a self-portrait, imagining myself after a long process of change, and also of immobility, as though I had been smoking in a bar for years. I then put some distance between myself and this and transferred the setting to what had become a portrait of my grandfather on the beach. I used this to multiply the effect and the result was even more intense. NK: Picking up the idea Philip mentioned regarding the role of the lecturer, my illustration in this book was a direct result of Manual Rubiales’ classes. I don’t only mean the acquisition of techniques or criteria, but also the importance of expanding the categories with which we work. In the beginning, I didn’t like the approach he gave in his collage workshops, as I felt it was childish, but it enabled me to release my illustration style from where I had hidden it. Something similar happened when I visited the Ray Johnson exhibition at the MACBA: I didn’t find it interesting at first, until I was able to get my head around perspective and integrate his work within an extended framework. I think that this opening up of perspectives is the main contribution of these postgraduate workshops.

X Rafa Manso 15

X Alejandro Basilio

1818

X Marina Capdevila

X Anotio Cralos (A. Figueiredo) 21

2222

X NĂşria Frago

X Carla Papiol

X Carolina JimĂŠnez 27

X Ricard Guixà

X Carolina Celas 31

X Aniola Guilera 33

3434

X Nilobon Kijkrailas

3636

X Sergi Moreso

X Elena Macias

X Alba Del Rey

X Imma Lorente 43

X Susanna Tubiana 45

X Daniel Torrado

48 48

X Marta Such

X Cristina Pagnoncelli 51

X Fátima Menchén 53

5454

X Arrate Rodriguez

X Germรกn March 57

X Toni Domenech 59

6060

X Fabio Marascio

X Katerina Saltanova 63

64 ALEJANDRO BASILIO elrallodeale@gmail.com Iron & Wine és un artista jove, dinàmic i diferent. Gràcies a una cançó fresca i emotiva, “Flightless Bird, American Mouth”, he pogut plasmar el dolor en el meu dibuix, però des d’un altre punt de vista, sense perdre el color de la vida. La il·lustració representa la recerca, la troballa i la pèrdua de tot el que enyorem.

ANOTIO CRALOS (A. Figueiredo) info.anotio@gmail.com Rão Kyao, “Festa do Vinho” Un tribut a aquells matisos de la vida que només es poden mirar a través del misteriós fons d’una ampolla.

MARINA CAPDEVILA PAPIÓ marinacapdevila@hotmail.com www.marinacapdevila.com “I Still Haven’t Found What I’m Looking For” és una cançó dels U2 que en una època determinada vaig escoltar bastant, sempre pensant el mateix: jo tampoc he trobat encara el que estic buscant, que no sé ni què és exactament. Aquesta il·lustració és la representació d’aquesta espera, però ja en una fase més avançada: tot i haver viscut tota una vida, potser encara continuaré buscant el que em pugui omplir aquesta sensació de buidor. Aquest pensament està personificat en un retrat del meu avi esperant davant el mar, ja que la seva és una vellesa molt propera a mi mateixa.

CAROLINA CELAS carolinacelas@gmail.com www.flickr.com/photos/carolinabranca Kings of Convenience és un grup d’indie-pop amb què m’identifico molt. Vaig triar aquest àlbum perquè està relacionat amb el meu últim any a Barcelona. “Me in You” diu que a l’interior de la resta de persones hi ha una mica de nosaltres i al nostre interior, una mica dels altres. La idea, que es construeix a partir de petites frases, combina elements delicats i detallats característics del meu estil d’il·lustració. Aquests elements sembla que adquireixen sentit amb la tranquil·litat i la calma que transmet la música i amb els aspectes presos del món que ens envolta i que després van a parar al nostre interior.

ALBA DEL REY CLOSA vivoenunsaco@hotmail.com Jarabe de Palo és un grup espanyol de rockpop llatí que sempre ha estat present a la meva vida. He intentat il·lustrar una de les cançons amb què més m’identifico, “Duerme conmigo”, que parla de la recerca d’un nou lloc per evadirs’hi i trobar-s’hi, un lloc diferent, un lloc al món.

TONI DOMENECH toni_domenech10@hotmail.com www.tonidomenech.es En aquesta il·lustració de Bob Dylan m’he centrat en els himnes antibel·licistes contra la guerra del Vietnam, però sense representar una cançó determinada. És un treball fet amb bolígraf i acolorit després digitalment.

NÚRIA FRAGO nuriafrago@gmail.com nuriafrago.wordpress.com “Love Will Tear Us Apart”, de Joy Division, és una cançó que vaig descobrir de nit, ballant.

Sempre he pensat que era brusca, transcendent i animada. Aquesta cançó parla de l’amor; diu que l’amor ens tornarà a esquinçar un cop més (això repeteix la cançó). Els meus dibuixos també són una mica bruscos i el seu traç és directe. M’agraden les coses fresques i inacabades, m’agrada el ritme de la cançó, el que significa. “Love Will Tear Us Apart” és un tema amb força i caràcter, que és just el que busco en els traços fets amb tinta.

ANIOLA GUILERA zittizitti@gmail.com www.aniolaguilera.blogspot.com “The Town and the City”, de Teenage Fanclub, és una cançó vitalista que em transmet ganes de viure, de saltar i de volar. És com retrobarse amb el millor de tu mateix després d’haver estat una estona perdut en algun racó fosc d’aquells que ens atrapen de tant en tant, com ara abraçar un amic després d’haver estat molt de temps sense veure’l i recordar els temps passats entre rialles i una nostàlgia infinita.

RICARD GUIXÀ rk_estudio@telefonica.net “Extreme Ways” - Moby “Extreme songs that told me they helped me down every night I didn’t have much to say I didn’t get above the light I closed my eyes and closed myself and closed my world and never opened up to anything that could get me along” (Cançons al límit que em deien que m’ajudaven cada nit. No tenia gaire coses per dir, no podia anar més enllà de la llum. Vaig tancar els ulls i em vaig tancar, i vaig tancar el meu món i mai no em vaig obrir a res que em pogués dur amb ell) (fragment de la cançó)

CAROLINA JIMÉNEZ carolina.j.d1080@gmail.com www.domestika.org/portfolios/carolina_jimenez Dinosaur Jr., pioners de l’indie-rock, entren de ple a la banda sonora de la meva vida. La distorsió de les seves guitarres, quan flueixen pel gran volum dels seus amplificadors, recorda cada moment viscut. El seu últim disc, Farm, reflecteix aquest sinuós camí ple de distorsió, experimentació i resultats que han estat les seves experiències personals i les meves.

NILOBON KIJKRAILAS bon@nilobon.com www.nilobon.com www.nilobon-bon.blogspot.com El títol de la cançó “Working for Vacation” de Cibo Matto és el tema de la meva il·lustració. La tècnica mixta s’inspira en la barreja de diferents sons que la banda va crear per a la música d’aquest àlbum.

INMA LORENTE immalorentechafer@gmail.com www.domestika.org/portfolios/imma_lorente www.flickr.com/photos/immalorente Patti Smith – “People Have The Power” Estava tenint un somni brillant i just, però es va trencar i em vaig despertar plorant, pensant que el poble té el poder de redimir les obres dels necis, que el poble governa. Tenim el poder, el poder de somiar per lluitar contra el món dels necis.

FABIO MARASCIO fabiomarascio@libero.it fabiomarascio.carbonmade.com

ELENA MACÍAS nayade.purrs@hotmail.com www.nayadepillow.deviantart.com Tema: “Love” Banda: Colour Haze Estilo: stoner, space rock i psicodèlia El tema parla de la sensació que produeix asseure’s al capdamunt d’una muntanya i mirar cap a la llunyania, de sentir-se ple d’un amor real i palpar la connexió entre dues persones, de sentir que pots assolir-ho tot i buidar l’ànima per ser lliure. “Love” és una successió de corrents temperats i descàrregues intenses, salvatges, que et calmen i et fan lleuger per transportar el teu cos fins al cim d’aquesta muntanya, on tot és pur i insoluble. Quan escolto aquesta cançó, vibro i esclato lentament, in crescendo. Em transforma.

TELEVISION – “Marquee Moon” La cançó dels Television avança per imatges evocades des de la memòria. Vaig decidir partir d’aquesta idea i col·locar la imatge com una fotografia enganxada en un full en què amb prou feines es veuen algunes parts de la lletra. S’esmenten, entre altres coses, els llamps, els cementiris i els Cadillac, a més a més de la lluna, evidentment. La poesia de les paraules i el so de la guitarra em van dur a dibuixar un estrany pantà del qual sorgeixen plantes carnívores. De la memòria només se’n pot sortir a bord d’un Cadillac en forma de peix.

GERMÁN MARCH SIERRA gmarch@xtec.cat www.xtec.cat/~gmarch La il·lustració correspon a la cançó de J. Sabina “La canción más hermosa del mundo”. La lletra de la cançó ens transporta des de la innocent infantesa fins a la maduresa més crua. El to melangiós que desprèn em permet retornar als escenaris de la meva infantesa.

RAFA MANSO kurcco@gmail.com www.domestika.org/portfolios/rafamanso Soroll i crits; melodia, fet i fet. So brut i confós. Lletres extravagants i inspiradores. Aquesta és l’atmosfera en què em moc. Les imatges, que parlen per si mateixes, es barregen i s’uneixen per crear una peça que flueix i creix amb la cançó.

FÁTIMA MENCHÉN sraelefanta@hotmail.com www.sraelefanta.blogspot.com He treballat en aquesta il·lustració basant-me en les sensacions que em produeix la cançó titulada “Na Na Na” del grup The Knife. Aquest grup suec, creat l’any 1999 per dos germans, toca música electrònica amb tocs pop. Aquest tema del seu disc Silent Shout m’evoca una situació de flotabilitat i tendresa amb matisos foscos.

SERGI MORESO srgmoreso@gmail.com tarariquenotevi.blogspot.com Per a mi, Chemical Brothers són una de les bases de la música del futur. Quan les mentalitats siguin més obertes valorarem profundament el que avui en dia alguns encara consideren soroll. Aquest dibuix és un homenatge a la música electrònica i als que la valoren.

passa molt de temps al carrer Amor. Té una casa 67 amb jardí. M’agradaria veure què passa) Aquesta cançó de l’àlbum Waiting for the Sun de The Doors em transporta directament a una època en què m’hauria agradat viure: la del Summer of Love (estiu de l’amor), un temps de conquesta de llibertats, de lluita per la pau i d’explosió de la bona música.

CRISTINA ELOISE PAGNONCELLI contato@desfigure.com www.desfigure.com No hi ha res millor que la bona música per inspirar-nos i deixar volar la nostra imaginació. Per això, per a la meva il·lustració he triat un dels millors discos d’Alice Cooper: Along Came a Spider. S’hi ens explica la història d’un assassí en sèrie psicòpata i amb fòbia a les aranyes, Spider. El conceptual disc gira al voltant d’aquest personatge. A cada nova cançó, Spider ens revela els seus actes en forma de cartes enviades a la policia. L’àlbum, a més de basar-se en una història molt forta, està ple de cançons amb una melodia que ens transmet la bogeria i l’eufòria del protagonista en el millor estil hard rock. Així, a través dels meus colors i les meves formes mostro la meva visió d’aquest meravellós àlbum.

CARLA PAPIOL carlapapiol@gmail.com www.flickr.com/photos/sirope www.elmundodepipa.blogspot.com “Love Street”, The Doors, 1968. «She lives on Love Street, lingers long on Love Street, she has a house and garden, I would like to see what happens...» ([Ella] Viu al carrer Amor,

ARRATE RODRIGUEZ arrate.rodriguez@gmail.com Grup: The xx Àlbum: xx Malenconiós, però animat i esperançador. Com la neu quan cau: aquell moment en què el cel es tanca i es torna blau fosc, gairebé negre. Predomina la quietud, tota la ciutat s’atura i, només aleshores, comença a aparèixer el blanc pur, la llum instantània que banya les cases, els cotxes, els arbres, els caps i les espatlles de la gent, els cossos dels gossos i la sorra. Cares i ulls cristal·litzats, inquietants els carrers. Poc després, només joia. Durant un moment, la vida deixa de ser vida, fins que els blancs flocs cristal·lins que s’han dipositat, gairebé transformats en cotó, es tornen grisos i la ciutat es posa en marxa de nou.

KATERINA SALTANOVA k.saltanova@gmail.com La il·lustració és una dedicatòria a la cantant Zemfira. La cançó “Blues” de l’àlbum Vendetta, la lletra de la qual va inspirar la meva il·lustració, crea una atmosfera molt especial i té una melodia sorprenent.

68 MARTA SUCH suchmarta@gmail.com Cançó: “Yellow” / Artista: Coldplay / Àlbum: Parachutes «Look at the stars, look how they shine for you, … they are all yellow.» (Mira com les estrelles, brillen per a tu. … Són totes grogues.)

SUSANNA TUBIANA susanna.tubiana@gmail.com www.susannatubiana.carbonmade.com Dead Can Dance, Spiritchaser (1996), “Indus” Conscient i subconscient, somni i realitat, espiritualitat i materialitat. Un ritme constant que marca el pas del temps… i de la cançó. Aquesta és l’atmosfera d’“Indus”. La memòria d’Orient que impregna aquesta cançó es materialitza a la meva ment com una atmosfera fluida i com dues figures d’animals. D’una banda, la serp, a la qual totes les cultures atribueixen múltiples significats, tant positius com negatius. A Àsia és la font principal de totes les coses i de les forces que reposen a la profunditat. I d’altra banda, la tortuga. «A la tradició xinesa, aleshores, la tortuga té un altre gran valor: és el símbol del cosmos. La part inferior de la closca és un quadrat, la terra; i la part superior és un globus, el cel. La tortuga, per tant, incorpora la totalitat d’espai i temps i, com que els que dominen aquests dos elements poden entendre el passat i llegir el futur, la tortuga sempre s’ha utilitzat en l’endevinació.» (Tiziano Terzani, Un adivino me dijo).

DANIEL TORRADO dtorrado@gmail.com www.dtorrado.com www.dtorrado.blogspot.com Grup: Maga - Tema: Diecinueve Obrir un ull i no saber si es fa de dia o de nit. Pessigolles al nas i a la galta. No et moguis o el despertaràs. Apropa’t a poc a poc i enfonsa’t en el seus cabells. Sospir compartit, a l’uníson. Petó. Brisa matutina… o vespertina? No hi ha començar, ni seguir, ni acabar. Petit univers, bombolla sideral. Com el músic, hem d’il·lustrar el que sentim i sentir el que il·lustrem.

ALEJANDRO BASILIO elrallodeale@gmail.com Iron & Wine es un artista joven, dinámico y diferente. Gracias a una canción fresca y emotiva, Flightless Bird, American Mouth, he podido plasmar el dolor en mi dibujo pero desde otro punto de vista, sin perder el color de la vida. La ilustración representa la búsqueda, el hallazgo y la pérdida de todo lo que añoramos.

MARINA CAPDEVILA PAPIÓ marinacapdevila@hotmail.com www.marinacapdevila.com Hubo una época en la que escuchaba bastante a menudo la canción de U2 I Still Haven’t Found What I’m Looking For y siempre pensaba lo mismo: yo tampoco aún no he encontrado lo que estoy buscando, que exactamente no sé lo que es. En esta ilustración represento esa espera, pero ya en una fase más avanzada: a pesar de vivir toda una vida, puede que siempre esté buscando algo que llene esta sensación de vacío que tengo. Este pensamiento se personifica en un retrato de mi abuelo esperando frente al mar, puesto que la suya es una vejez muy cercana a mí.

69 año en Barcelona. Me in You habla de que en el interior de las personas hay un poco de nosotros y en nuestro interior, un poco de los demás. La idea, que se construye a partir de pequeñas frases, combina elementos delicados y detallados característicos de mi estilo de ilustración. Estos elementos parecen adquirir sentido con la tranquilidad y la calma que transmite la música y con los aspectos tomados del mundo que nos rodea y que luego van a parar a nuestro interior.

ANOTIO CRALOS (A. Figueiredo) info.anotio@gmail.com Rão Kyao, Festa do Vinho Un tributo a aquellos matices de la vida que sólo se pueden mirar a través del misterioso fondo de una botella.

ALBA DEL REY CLOSA vivoenunsaco@hotmail.com Jarabe de Palo es un grupo español de rockpop latino que siempre ha estado presente en mi vida. He intentado ilustrar una de las canciones con las que más me identifico, Duerme conmigo, que trata de la búsqueda de un nuevo lugar donde poder evadirse y encontrarse, un lugar diferente, un lugar en el mundo.

TONI DOMENECH toni_domenech10@hotmail.com www.tonidomenech.es

CAROLINA CELAS carolinacelas@gmail.com www.flickr.com/photos/carolinabranca Kings of Conveniente es un grupo de indie-pop con el que me identifico mucho. Elegí este álbum porque guarda relación con mi último

En esta ilustración de Bob Dylan me he centrado en los himnos antibelicistas contra la guerra de Vietnam pero sin representar una canción determinada. Este trabajo lo he realizado con bolígrafo y después lo he coloreado digitalmente.

70 NÚRIA FRAGO nuriafrago@gmail.com nuriafrago.wordpress.com

RICARD GUIXÀ rk_estudio@telefonica.net Extreme Ways - Moby

Love Will Tear Us Apart, de Joy Division, es una canción que descubrí de noche, bailando. Siempre pensé que era brusca, trascendente y animada. Esta canción trata del amor; habla de que el amor nos desgarrará una vez más (eso repite la canción). Mis dibujos también son un poco bruscos y de trazo directo. Me gustan las cosas frescas e inacabadas, me gusta el ritmo de la canción, lo que significa. Love Will Tear Us Apart es un tema con fuerza y carácter, que es justo lo que busco en los trazos hechos con tinta.

«Extreme songs that told me they helped me down every night I didn’t have much to say I didn’t get above the light I closed my eyes and closed myself and closed my world and never opened up to anything that could get me along» (Canciones al límite que me decían que me ayudaban cada noche. No tenía mucho que decir, no podía ir más allá de la luz. Cerré mis ojos y me cerré, y cerré mi mundo y nunca me abrí a nada que pudiera llevarme consigo) (fragmento de la canción)

ANIOLA GUILERA zittizitti@gmail.com www.aniolaguilera.blogspot.com The Town and the City es una canción vitalista que me transmite ganas de vivir, de saltar y de volar. Es como reencontrarte con lo mejor de ti mismo después de haber estado un rato perdido en algún rincón oscuro de esos que nos atrapan de vez en cuando, como abrazar a un amigo después de haber estado mucho tiempo sin verlo y recordar los tiempos pasados entre risas y una nostalgia infinita.

CAROLINA JIMÉNEZ carolina.j.d1080@gmail.com www.domestika.org/portfolios/carolina_jimenez Dinosaur Jr., pioneros del indie-rock, entran de lleno en la banda sonora de mi vida. La distorsión de sus guitarras, al fluir por el gran volumen de sus amplificadores, recuerda cada momento vivido. Su último disco, Farm, refleja ese sinuoso camino lleno de distorsión, experimentación y resultados que han sido sus experiencias personales y las mías.

NILOBON KIJKRAILAS bon@nilobon.com www.nilobon.com www.nilobon-bon.blogspot.com El título de la canción Working for Vacation de Cibo Matto es el tema de mi ilustración. La técnica mixta se inspira en la mezcla de diferentes sonidos que la banda creó para la música de este álbum.

INMA LORENTE immalorentechafer@gmail.com www.domestika.org/portfolios/imma_lorente www.flickr.com/photos/immalorente Patti Smith - People Have The Power Estaba soñando un sueño brillante y justo, pero mi sueño se rompió y me desperté llorando, pensando que el pueblo tiene el poder de redimir las obras de los necios, que el pueblo gobierna. Tenemos el poder, el poder de soñar para luchar contra el mundo de los necios.

ELENA MACÍAS nayade.purrs@hotmail.com www.nayadepillow.deviantart.com Tema: Love Banda: Colour Haze Estilo: stoner, space rock y psicodelia El tema habla de la sensación que produce sentarse en lo alto de una montaña y mirar hacia lo lejos, de sentirse lleno de un amor real y palpar la conexión entre dos personas, de sentir que puedes alcanzarlo todo y vaciar el alma para ser libre. Love es una sucesión de corrientes templadas y descargas intensas, salvajes, que te alivian y te hacen ligero para transportar tu cuerpo a la cima de esa montaña, donde todo es puro e insoluble. Cuando escucho esa canción, vibro y explosiono lentamente, in crescendo. Me transforma.

RAFA MANSO kurcco@gmail.com www.domestika.org/portfolios/rafamanso Ruido y gritos; melodía, al fin y al cabo. Sonido sucio y confuso. Letras bizarras e inspiradoras. Esta es la atmósfera en que me muevo. Las imágenes, que hablan por sí solas, se mezclan y se unen para crear una pieza que fluye y crece con la canción.

FABIO MARASCIO fabiomarascio@libero.it fabiomarascio.carbonmade.com TELEVISION - Marquee Moon La canción de los Television avanza por imágenes evocadas desde la memoria. Decidí partir de esa idea y colocar la imagen como una foto pegada en una hoja en la que apenas se ven algunas partes de la letra. Se mencionan, entre otras cosas, los rayos, los cementerios y los Cadillac, además de la luna, por supuesto. La poesía de las palabras y el sonido de la guitarra me llevaron a dibujar un extraño pantano del que surgen plantas carnívoras. De la memoria sólo se puede salir a bordo de un Cadillac en forma de pez.

GERMÁN MARCH SIERRA gmarch@xtec.cat www.xtec.cat/~gmarch La ilustración corresponde a la canción de J. Sabina La canción más hermosa del mundo. Su letra nos transporta de la inocente infancia a la madurez más cruda. Su tono melancólico me hace regresar a los escenarios de mi infancia.

FÁTIMA MENCHÉN sraelefanta@hotmail.com www.sraelefanta.blogspot.com En esta ilustración he trabajado basándome en las sensaciones que me produce la canción titulada Na Na Na del grupo The Knife. Este grupo sueco, creado en 1999 por dos hermanos, toca música electrónica con tintes pop. Este tema de su disco Silent Shout me evoca una situación de flotabilidad y ternura con matices oscuros.

SERGI MORESO srgmoreso@gmail.com tarariquenotevi.blogspot.com Para mí, los Chemical Brothers son una de las bases de la música del futuro. Cuando nuestra

72 mentalidad sea más abierta valoraremos profundamente lo que hoy en día todavía algunos consideran ruido. Este dibujo es un homenaje a la música electrónica y a quienes la aprecian.

CRISTINA ELOISE PAGNONCELLI contato@desfigure.com www.desfigure.com Nada mejor que buena música para inspirarnos y dejar volar nuestra imaginación. Por eso, para mi ilustración he elegido uno de los mejores discos de Alice Cooper: Along Came a Spider. En él se nos cuenta la historia de un asesino en serie psicópata y con fobia a las arañas, Spider. El conceptual disco gira en torno a este personaje. En cada nueva canción, Spider nos revela sus actos en forma de cartas enviadas a la policía. El álbum, además de basarse en una historia muy fuerte, está repleto de canciones cuya melodía nos transmite la locura y euforia del protagonista en el mejor estilo hard rock. Así, a través de mis colores y formas muestro mi visión de este maravilloso álbum.

ARRATE RODRIGUEZ arrate.rodriguez@gmail.com Grupo: The xx Álbum: xx Melancólico, pero animado y esperanzador. Como la nieve cuando cae: ese momento en el que el cielo se cierra y se vuelve azul oscuro, casi negro. Predomina la quietud, toda la ciudad se detiene y, sólo entonces, empieza a aparecer el blanco puro, la luz instantánea que baña las casas, los coches, los árboles, las cabezas y los hombros de la gente, los cuerpos de los perros y la arena. Caras y ojos cristalizados, inquietantes las calles. Poco después, sólo júbilo. Por un momento, la vida deja de ser vida, hasta que los blancos copos cristalinos que se han posado, casi transformados en algodón, se tornan grises y la ciudad vuelve a ponerse en marcha.

CARLA PAPIOL carlapapiol@gmail.com www.flickr.com/photos/sirope www.elmundodepipa.blogspot.com Love Street, The Doors, 1968. «She lives on Love Street, lingers long on Love Street, she has a house and garden, I would like to see what happens...» ([Ella] Vive en la calle Amor, pasa mucho tiempo en la calle Amor. Tiene una casa con jardín. Me gustaría ver qué ocurre) Esta canción del álbum Waiting for the Sun de The Doors me transporta directamente a una época en la que me habría gustado vivir: la del Summer of Love (verano del amor), un tiempo de conquista de libertades, de lucha por la paz y de explosión de la buena música.

KATERINA SALTANOVA k.saltanova@gmail.com La ilustración es una dedicatoria a la cantante Zemfira. La canción «Blues» del álbum Vendetta, cuya letra inspiró la ilustración, crea una atmósfera muy especial y posee una melodía asombrosa.

superior es un globo, el cielo. La tortuga por lo tanto incorpora la totalidad de espacio y tiempo y, como los que dominan estos dos elementos pueden entender el pasado y leer el futuro, la tortuga siempre ha sido utilizada en la adivinación.» (Tiziano Terzani, Un adivino me dijo).

MARTA SUCH suchmarta@gmail.com Canción: Yellow / Artista: Coldplay Álbum: Parachutes «Look at the stars, look how they shine for you, … they are all yellow.» (Mira las estrellas, cómo brillan para ti. … Son todas amarillas.)

SUSANNA TUBIANA susanna.tubiana@gmail.com www.susannatubiana.carbonmade.com Dead Can Dance, Spiritchaser (1996), «Indus» Consciente y subconsciente, sueño y realidad, espiritualidad y materialidad. Un ritmo constante que marca el fluir del tiempo… y de la canción. Esta es la atmósfera de Indus. La memoria de Oriente que impregna esta canción se materializa en mi mente en forma de una atmósfera fluida y de dos figuras de animales. Por un lado, la serpiente, a la que todas las culturas atribuyen múltiples significados, tanto positivos como negativos. En Asia es la principal fuente de todas las cosas y de las fuerzas que yacen en lo profundo. Y por otro lado, la tortuga. «En la tradición china, entonces, la tortuga tiene otro gran valor: es el símbolo del cosmos. La parte inferior de la concha es un cuadrado, la tierra; y la parte

DANIEL TORRADO dtorrado@gmail.com www.dtorrado.com www.dtorrado.blogspot.com Grupo: Maga - Tema: Diecinueve Abrir un ojo y no saber si amanece o atardece. Cosquillas en la nariz y en la mejilla. No te muevas o le despertarás. Acércate despacio y húndete en su pelo. Suspiro compartido, al unísono. Beso. Brisa matutina… ¿o vespertina? No hay empezar, ni seguir, ni acabar. Pequeño universo, burbuja sideral. Como el músico, debemos ilustrar lo que sentimos y sentir lo que ilustramos.

74 ALEJANDRO BASILIO elrallodeale@gmail.com Iron & Wine is a young, dynamic and different kind of artist. Thanks to the fresh and emotional song Flightless Bird, American Mouth, I was able to capture pain in my drawing, but from another perspective and without losing the colour of life. The illustration represents searching for, finding and losing everything we yearn for.

short phrases, combines delicate and detailed elements which are characteristic of my illustration style. These elements seem to make sense with the peace and calm transmitted by the music and the aspects taken from the world that surrounds us and then take hold inside of us.

ANOTIO CRALOS (A. Figueiredo) info.anotio@gmail.com Rão Kyao, Festa do Vinho A tribute to the nuances in life that can only be seen through the mysterious bottom of a bottle.

ALBA DEL REY CLOSA vivoenunsaco@hotmail.com

MARINA CAPDEVILA PAPIÓ marinacapdevila@hotmail.com www.marinacapdevila.com There was a time when I often listened to U2’s song I Still Haven’t Found What I’m Looking For and I always thought about the same thing: I also still haven’t found what I’m looking for and that I don’t exactly know what that is. This illustration represents that hope, but in a more advanced stage: despite living an entire life, it’s possible that I’m still always looking for something to fill that feeling of emptiness I have. This thought is personified in a portrait of my grandfather lost in hope in front of the sea, given that his old age is very close to mine.

CAROLINA CELAS carolinacelas@gmail.com www.flickr.com/photos/carolinabranca Kings of Convenience is an indie pop group I highly identify myself with. I chose this album because it is connected to my last year in Barcelona. Me in You tells how there’s a little bit of us inside other people and inside us, a little bit of everyone else. The idea, built with

Jarabe de Palo is a Spanish Latin pop rock group that has always been present in my life. I have tried to illustrate one of the songs I most identify with, Duerme conmigo, which is about the search for a new place to be able to escape and find yourself – a different kind of place somewhere in the world.

TONI DOMENECH toni_domenech10@hotmail.com www.tonidomenech.es In this illustration of Bob Dylan, I focused on anti-war hymns against the Vietnam war without representing one specific song. I did this work with a pen and later coloured it digitally.

I closed my eyes and closed myself and closed my world and never opened up to anything that could get me along” (a fragment of the song)

NÚRIA FRAGO nuriafrago@gmail.com nuriafrago.wordpress.com

CAROLINA JIMÉNEZ carolina.j.d1080@gmail.com www.domestika.org/portfolios/carolina_jimenez

Love Will Tear Us Apart by Joy Division is a song that I discovered on night while I was dancing. I always thought it was abrupt, transcendent and lively. This song is about love; it talks about how love will tear us apart again (this is repeated in the song). My drawings are also a bit abrupt with direct lines. I like fresh, unfinished things; I like the rhythm of the song and what it means. Love Will Tear Us Apart is a song with force and character which is exactly what I’m looking for with the lines in ink.

Dinosaur Jr., pioneers of indie rock, plunge into the soundtrack of my life. The distortion of their guitars flowing through the tremendous volume of their amplifiers is a reminder of each moment lived. Their latest album, Farm, reflects this winding path full of distortion, experimentation and results as have been their personal experiences and mine.

ANIOLA GUILERA zittizitti@gmail.com www.aniolaguilera.blogspot.com The Town and the City is a song that is full of life and makes me want to live, jump and fly. It’s like rediscovering yourself with the best in you after having been lost for awhile in one of those little dark corners that traps us once in a while, like hugging a friend after not seeing her for a long time and remembering times past with plenty of laughs and infinite nostalgia.

NILOBON KIJKRAILAS bon@nilobon.com www.nilobon.com www.nilobon-bon.blogspot.com The title of the song “Working for Vacation” by Cibo Matto is used as the topic for my illustration. And the mixed media technique is inspired by the blend of different sounds that the band created for their music in this album.

RICARD GUIXÀ rk_estudio@telefonica.net “Extreme Ways” - Moby “Extreme songs that told me they helped me down every night I didn’t have much to say I didn’t get above the light

INMA LORENTE immalorentechafer@gmail.com www.domestika.org/portfolios/imma_lorente www.flickr.com/photos/immalorente Patti Smith - People Have The Power I was dreaming in my dreaming of an aspect

76 bright and fair, and my sleeping it was broken, I awakened to the cry that the people have the power to redeem the work of fools, that the people rule. We have the power, the power to dream…to wrestle the world from fools.

ELENA MACÍAS nayade.purrs@hotmail.com www.nayadepillow.deviantart.com Song: Love Group: Colour Haze Style: stoner/psychedelic rock The song talks about the feeling you get when sitting at the top of a mountain and looking far away, of being full of real love and feeling the connection between two people, of feeling like you can do anything and emptying your soul to be free. Love is a succession of warm currents and intense, wild discharges that alleviate and make you feel light so as to transport your body to the top of that mountain where everything is pure and insoluble. When I listen to that song, I vibrate and slowly explode in crescendo. It transforms me.

RAFA MANSO kurcco@gmail.com www.domestika.org/portfolios/rafamanso Noise and yelling; melody after all. A dirty and confusing sound. Bizarre and inspiring lyrics. This is the atmosphere in which I move. The images, which speak for themselves, are mixed and connected to create a piece that flows and grows with the song.

FABIO MARASCIO fabiomarascio@libero.it fabiomarascio.carbonmade.com TELEVISION - Marquee Moon Television’s song progresses through images recalled from memories. I decided to start with this idea and arrange the image like a photo glued on a sheet with just a few parts of the lyrics visible. Among other things, lightning, cemeteries, Cadillacs and of course, the moon, are mentioned. The poetry of the words and the sound of the guitar led me to draw a strange marsh with carnivorous plants. You can only get out of the memory in a Cadillac shaped like a fish.

GERMÁN MARCH SIERRA gmarch@xtec.cat www.xtec.cat/~gmarch The illustration corresponds to J. Sabina’s song La canción más hermosa del mundo (The Most Beautiful Song in the World). The lyrics take us from childhood innocence to the most severe maturity. The melancholic tone makes me return to the scenes of my childhood.

FÁTIMA MENCHÉN sraelefanta@hotmail.com www.sraelefanta.blogspot.com I worked on this illustration thinking about the feelings I get when I hear the song entitled Na Na Na by the group The Knife. This Swedish

group, which was formed in 1999 by two brothers, plays electronic music with hints of pop. This song from their album Silent Shout evokes in me a situation of buoyancy and tenderness with dark nuances.

SERGI MORESO srgmoreso@gmail.com tarariquenotevi.blogspot.com For me, the Chemical Brothers are one of the foundations for the future of music. When our minds are more open, we deeply value what some today still think is noise. This drawing is homage to electronic music and those who appreciate it.

CRISTINA ELOISE PAGNONCELLI contato@desfigure.com www.desfigure.com There’s nothing better than good music to get inspired and let your imagination soar. For this reason, I’ve chosen one of Alice Cooper’s best albums for my illustration: Along Came a Spider. It tells the story of a psychopathic serial killer who has a fear of spiders, named Spider. The concept album revolves around this character. With each new song, Spider reveals his acts through letters sent to the police. Besides being based on a really shocking story, the album is full of songs with melodies that transmit the craziness and euphoria of the main character in the purest of hard rock style. Thus, I show my view of this marvellous album with my colours and shapes.

CARLA PAPIOL carlapapiol@gmail.com www.flickr.com/photos/sirope www.elmundodepipa.blogspot.com Love Street, The Doors, 1968. “She lives on Love Street, lingers long on Love Street, she has a house and garden, I would like to see what happens...” This song from the Doors’ album Waiting for the Sun brings me directly back to a period in which I would have liked to have lived: that of the Summer of Love – a time to conquer freedoms, fight for peace and an explosion of good music.

ARRATE RODRIGUEZ arrate.rodriguez@gmail.com Group: The xx Album: xx Wistful, but encouraging and hopeful. Like falling snow: that moment when the sky becomes overcast and gets dark blue, almost black. Calm prevails, the entire city stops and, only then, the pure white begins to appear – the instant light that bathes the houses, cars, trees, the people’s heads and shoulders, the dogs’ bodies and the sand. Faces and eyes crystallized, the streets unsettling. And shortly thereafter, there is only jubilation. For just a moment, life stops being life until the crystalline white, almost cotton-like flakes that have fallen turn grey and the city begins bustling again.

KATERINA SALTANOVA k.saltanova@gmail.com The illustration is a dedication to the singer Zemfira. The song Blues from the album Vendetta, the lyrics of which inspired the illustration, creates a very special atmosphere and has an astonishing melody.

MARTA SUCH suchmarta@gmail.com Song: Yellow / Artist: Coldplay / Album: Parachutes “Look at the stars, look how they shine for you, … yeah they were all yellow.”

SUSANNA TUBIANA susanna.tubiana@gmail.com www.susannatubiana.carbonmade.com Dead Can Dance, Spiritchaser (1996), “Indus” Conscience and subconscious, dreams and reality, spirituality and materialism. A constant rhythm that marks the flow of time…and of the song. This is the atmosphere of Indus. The memory of the East that impregnates this song is materialized in my mind in the form of a fluid atmosphere and two animal figures. On the one hand, a snake, which all culture attribute many different meanings to – both positive and negative. In Asia, it’s the primary source of all things and the forces that lie beneath. And on the other hand, a turtle. “In Chinese tradition, the turtle has another great value: it’s the symbol of the cosmos. The bottom of the shell is a square, the Earth; and the top is a globe, the sky. Therefore, the turtle incorporates all space and time and, just like those that dominate these two elements can understand the past and read the future, the turtle has always been used in fortune telling.” (Tiziano Terzani, A Fortune Teller Told Me).

DANIEL TORRADO dtorrado@gmail.com www.dtorrado.com www.dtorrado.blogspot.com Artist: Maga - Song: Diecinueve Open one eye and not know if it’s dusk or dawn. Tickles on your nose and cheek. Don’t move or you’ll wake it up. Slowly approach and delve into her hair. A shared sigh in unison. A kiss. Morning breeze…or evening? You don’t have to begin or continue or finish. A small universe, a sidereal bubble. Like musicians, we must illustrate what we feel and feel what we illustrate.