Enginy 9 (1/2018) - Un món de residus

9 1/2018 Nr

EnGiny Un món de residus La revista dels enginyers industrials de Girona

Preparats pel moment del gran canvi

De conversa

Àlex Ciurana “La metodologia aplana el camí cap a l’excel·lència”

Nous enginys

Els reptes del grafè, el “material dels miracles”

JUNTA DIRECTIVA AEIC President Jaume Masgrau Secretari Joan Juanals Vocals Quim de Ciurana Jordi Güell Josep Maria Soler JUNTA DIRECTIVA COEIC President Joan Juanals Secretari Quim de Ciurana Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder Jordi Güell Josep Maria Soler Jesús Teixidor Òscar Treceño

Número 9 (1/2018)

Direcció

Duaita Prats

Consell de redacció

Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume Masgrau, Núria Valenzuela

Per un futur brillant

E

l Col•legi-Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, com a entitat professional que representa, defensa i dóna serveis als enginyers industrials col•legiats-associats, és un col•lectiu amb una llarga trajectòria històrica de més de 155 anys que ha adquirit un pes específic i un reconeixement en la nostra societat, sobretot en el món industrial, i en general en tots els de les tecnologies aplicades. A fi de no només consolidar-lo, sinó de potenciar-lo de cara al futur, l’entitat ha de fer l’esforç que calgui per no perdre pistonada en la revolució de les tecnologies 4.0 al servei de la indústria i de la producció de béns de consum.

Els mandats de les nostres Juntes Directives tenen una durada de quatre anys, i cada dos es renoven per garantir la continuïtat de les experiències adquirides i els criteris i accions més exitoses. Just en aquests moments en què això escric, d’acord amb els estatuts toca aquesta renovació. Ens caldrà que els companys electes estiguin disposats a dedicar esforços en aconseguir les fites proposades i els nivells de presència, influència i protagonisme en el món productiu, així com en recerca, investigació i desenvolupament.

Un futur engrescador L’enginyeria i les tecnologies aplicades a la indústria tenen un futur engrescador, on les tècniques derivades dels descobriments científics en nous materials, robòtica i intel•ligència artificial, amb una cadència cada vegada més accelerada, fan que als enginyers industrials els esperi un futur ple d’oportunitats de creixement, auto realització i superació en bé de la societat.

Un goig i un honor Jo he tingut l’honor i el goig, en aquests moments de la meva vida,de poder compartir amb els companys de la Junta Directiva del Col•legi-Associació experiències i oportunitats de millorar coneixements sobre el món professional de l’enginyeria, del que ja fa temps he deixat d’estar-ne actiu, cosa que m’ha fet sentir i viure de prop l’explosió de la indústria intel•ligent. Sense la seva col•laboració, participació i entrega, no m’hauria estat possible exercir el càrrec amb dignitat. Sempre els estaré agraït.

Des d’aquí vull engrescar als futurs nous membres de les Juntes, a treballar i a implicarse en els reptes d’aquest prometedor futur, a fi que la nostra Demarcació de Girona sigui un col•lectiu professional potent, influent i participatiu, en la primera línia de l’imparable avanç del nou món industrial.

Tots i totes hi guanyem També vull fer una crida als nostres col•legiats-associats a col•laborar i viure les activitats professionals i lúdiques que la nostra entitat posa al seu abast. Sense el seu concurs aquesta no té raó de ser, i es podria convertir en un ens amb cap però sense cos. A més, dono fe del gaudi i l’enriquiment personal i comú que se’n deriva.

Endavant, enginyeres i enginyers! El futur és vostre en una professió que ens permet estar el capdavant del desenvolupament industrial del país i del món globalitzat.

Joan Juanals Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona del COEIC

Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita: Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

04|09

EN SERVEI Infos Demarcació

17 |

ECO ESPAI El canvi d’hora

10 |

EN PRIMER PLA Un món de residus

18|19

JOVES ENGINYERS Entrevista M.A. Pèlach

12 |

OPINIÓ Reciclar el reciclatge

20 |

JOVES ENGINYERS Tesi doctoral E. Massaguer

14|15

DE CONVERSA Àlex Ciurana

22|25

LES NOSTRES COMISSIONS

16 |

INNOVADORS Bianna Recycling

26 |

NOUS ENGINYS El grafè

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Acte de benvinguda als nous col·legiats als nous col·legiats

Eleccions a degà del COEIC

Per primera vegada a la Demarcació de Girona, es va celebrar un acte actede debenvinguda benvingudaper per alsals nous nous col·legiats col·legiats del 2017. del 2017.

Va serVael ser dia 1el de diafebrer 1 dequan febrer els quan recentment els recentment inscrits varen inscrits assistir varen al speech assistirque al speech el col•legiat que Jordi el col·legiat Agustí els Jordi va Agustí oferir com i Vergés a padrí, els va i posteriorment oferir com a se’ls padrí,va i posteriorment guardonar amb se’ls la va insígnia guardonar i vanamb poder la insígnia participar i vandel poder joc de participar networking del joc perde conèixer-se networkingentre per conèixer-se tots. I no vaentre faltartots. el tast de la Nonova va faltar ginebra el tast de Nut, de laelaborada nova ginebra pel col de•legiat Nut -elaborada Albert Prats, perper un reblar dels nostres la celebració. col·legiats, Albert Prats-, per reblar la celebració. Va Va serser tot tot un un èxit, èxit, i tindrà que tindrà continuïtat continuïtat en els en anys elsfuturs. anys futurs.

Josep Canós, cap de la candidatura Enginyers en Acció, va ser l’escollit com a nou degà del Col•legi, després d’unes eleccions molt igualades. Canós prenia possessió del càrrec el 14 de desembre en el marc de la corresponent Junta General.

Prèviament, el 14 de novembre, a la nostra seu s’havien presentat les dues candidatures, Enginyers en Acció i rE_ generació, als col•legiats/des interessats/ des. Els assistents van escoltar els programes respectius i van poder realitzar les preguntes pertinents als aspirants a degà de cadascuna d’elles.

m

m

en servei

N

N

Eleccions a la nostra Demarcació N

m Reunions del Comitè Tècnic de BEenerGi N

La nostra Demarcació participà en les reunions del comitè tècnic del programa BEenerGi de la Diputació de Girona, que ofereix assistència tècnica, jurídica i financera necessària als municipis adherits al Pacte d’alcaldes. La seva finalitat és mobilitzar inversions que promoguin l’eficiència energètica en l’enllumenat públic i en els edificis públics municipal, inclosa la creació de xarxes de calor.

BEenerGi promou nous models organitzatius a través de sistemes de finançament innovadors. Un dels pilars del programa és reforçar les capacitats entre els actors clau involucrats (PIMES, personal de l’administració pública, entitats financeres) i els beneficiaris finals (els municipis). A més, també proporciona l’accés a les dades de consums d’energia locals i promociona la comunicació dels resultats del programa a través d’Europa, per tal que aquests nous esquemes es puguin replicar a altres regions.

4

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

La Demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va finalitzar el seu corresponent procés electoral el passat 13 d’abril.

Donat que hi hagué una candidatura única, aquesta ja ha sigut proclamada per la Junta Electoral, i el pròxim mes de juny es celebrarà una reunió extraordinària on prendran possessió del càrrec els nous membres. Els electes són Jaume Masgrau, en qualitat de president, amb Helena Juscafresa, Josep Maria Soler, i Jesús Teixidor com a vocals.

Reunió ordinària de l’Executiu del Patronat Politècnica N

El 8 de març es realitzà una reunió ordinària del Consell Executiu del Patronat Politècnic, amb Joan Juanals com a membre i participant del seu Ple. El Patronat actua com a òrgan de connexió amb els diferents sectors públics i privats de les comarques gironines. Per aquest motiu, és obert a una àmplia participació de persones i entitats jurídiques que contribueixen a incrementar la qualitat de la formació dels futurs professionals de les nostres empreses i institucions.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

m

1r Torneig de pàdel de la Demarcació

NEl Club Pàdel x3 de Sant Gregori va

De ben segur, aquest any ho repetirem.

Prepareu les vostres pales!!

Aprovació de subvencions per a formació als col·legiats de Girona N

La Junta Directiva de Girona vam aprovar el 23 de gener el llistat de les subvencions de l’exercici 2017 per a formació. Amb la voluntat d’ajudar al màxim els professionals, aquesta Demarcació ofereix ajuts per a formació a tots els col.legiats/ des -actius i aturats- que s’inscriguin a cursos que es realitzin tant al COEIC com a institucions externes, així com per desplaçament en el cas d’assistència a cursos a la seu central de la Via Laietana de Barcelona.

Les subvencions estan vigents per aquest 2018.

Per a més informació, contacteu amb la Demarcació.

Comissió d’Afectats per Endesa N

La Demarcació de Girona formem part de la Comissió d’Afectats per Endesa, una plataforma creada amb l’objectiu d’unir esforços per solucionar els problemes amb aquesta companyia i millorar el servei que ofereix a la província.

Buscant solucionar les incidències que perjudiquen l’activitat diària d’empreses, professionals i tècnics, s’han consensuat uns canals de comunicació directa entre el responsable de nous subministraments de la circumscripció i els de cadascun dels col·lectius que agrupa la Comissió. Els qui tingueu alguna incidència oberta i pendent de resoldre de fa temps, ens ho podeu comunicar i farem les gestions que estiguin al nostre abast.

Patrocini “Cyberweek/OverDrive Hacking Conference” a l’EPS NLa Demarcació de Girona hem patrocinat un any més la tercera edició de l’OverDrive Hacking Conference, un congrés internacional sobre seguretat informàtica dut a terme del 18 al 20 d’abril pels estudiants i el professorat de l’EPS. Experts en seguretat informàtica d’arreu del món hi assistiren, amb una sessió inaugural presidida per la 3a Tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme de l’Ajuntament de Girona, Glòria Plana, i la participació del rector de la UdG, Joaquim Salvi.

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 5

en servei

acollir el 25 de novembre la primera edició d’un torneig d’aquest popular esport, que malgrat el fred intens es va poder celebrar amb la participació de 4 parelles.

La trobada va ser un èxit, i en la final la parella formada pel col.legiat Josep Bosch, acompanyat per Alfons Ribas, s’imposà a la del col.legiat Josep Maria Soler i Rai Uriach, enduent-se cap a casa uns fantàstics obsequis.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

m

Conveni de col·laboració amb Eurecat

en servei

NEurecat Girona i la Demarcació de Girona hem signat el 23 de març un acord que permet als nostres adscrits gaudir d’un descompte del 10% en tots els cursos que Eurecat imparteix a Girona.

Aquest descompte s’afegeix al 20% que ja oferim a tots els col·legiats/des per realitzar formació externa.

Eurecat és el principal soci tecnològic de les empreses que treballen a Catalunya. Nascut amb la vocació de ser un referent en la cooperació públic i privada en l’àmbit de la investigació i la innovació, facilita a les empreses productes i serveis innovadors, mitjançat la recerca i el desenvolupament aplicat i la transferència de tecnologia.

Sopar de Germanor de la Demarcació de Lleida

NEl 18 de febrer visitàvem i fèiem un tast de vins diferent en una ciutat indigeta amb la gent de Glops d’Història, tot celebrant un DiumenEnginyer 2018 que ens duia a conèixer la història i el vi de l’Empordà a través d’una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. No faltà la tradicional calçotada, al restaurant Meson del Conde de Sant Martí d’Empúries, que posava el punt a aquest dia tan especial, passejant per indrets on la petjada de la producció vinícola ha marcat fortament el territori i les persones que hi han viscut al llarg de quasi 2600 anys.

m

NEl primer dia de novembre la Demarcació de Lleida celebrava el seu tradicional Sopar de Germanor, aquell on es reuneixen a la Finca Prats tots els enginyers i enginyeres de les comarques lleidatanes per donar la benvinguda als nous col•legiats i col•legiades.

Durant l’acte, es va lliurar el Premi Enginyers 2017 al millor treball fi de Màster de la titulació d’Enginyer Industrial 2016-17, en presència dels presidents de l’Associació i del Col•legi de la Demarcació de Girona, Jaume Masgrau i Joan Juanals, juntament amb altres personalitats i representants de demarcacions.

DiumengEnginyer: Calçotada i Empúries

m Presentació del llibre “Viatjant més enllà dels cercles polars (I)” NEl company col.legiat Josep Llagostera, ens presentava el 19 d’abril

el seu llibre, amb una introducció a càrrec de rector de la UdG, el Dr. Quim Salvi i Mas. El descobriment dels pols li permet compartir observacions sobre el naixement, la geologia, la fauna o la història dels dos cercles polars i els seus entorns. L’acte finalitzà amb un audiovisual de vivències d’un dels seus viatges, el de la Península Antàrtica.

6

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Trobada de Nadal 2018 dels Enginyers Industrials de Girona

N

en servei

És sens dubte un dels actes amb més concurrència de la nostra Demarcació, i el 2017 el celebravem el 22 de desembre, com sempre a la seu.

Aquí, la tarda prèvia a l’inici de les vacances de Nadal s’hi aplegaren una colla de nens, mares, pares, avis i àvies per retallar, enganxar i construir fanalets, maquillar-se les cares i berenar plegats.

Més tard, els adults vàrem gaudir d’un aperitiu i una copa de cava per felicitar-nos en aquestes dates.

Inici del nou curs “Lean Manufacturing”

Novetats en contractació pública

NDe febrer a abril va estar en marxa l’Escola Lean Manufacturing guiada per LeanSis Productividad de la mà del consultor Josep Maria Ramos. L’aula de formació de la Demarcació acollí durant vuit divendres un gran equip de dotze enginyers que van gaudir de la formació per a la millora continua i els fonaments per a l’èxit en la seva aplicació pràctica. El compromís de LeanSis i el seu equip docent és transmetre una visió clara del sistema Lean Manufacturing, la comprensió de les tècniques i eines per la seva implantació, i les claus del desenvolupament a tota la fàbrica.

Us esperem a la propera edició, que iniciarem el 25 de maig!

NJordi Brunet, advocat i cap del Servei de Contractació de la Diputació de Girona, va impartir el 13 de març una sessió sobre “Novetats en la contractació pública dels serveis d’enginyeria” . En ella se’ns va informar sobre la nova llei de contractes del sector públic, quins són els nous procediments de les administracions per contractar serveis d’enginyeria, i altres detalls de la llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

Conèixer els nous requisits de solvència i acreditació dels empresaris, el responsable del contracte i el director d’obres, i les noves modalitats de modificacions del contracte d’obres, van ser els punts tractats.

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 7

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Tallers de normativa

Taller de formació als estudiants de 3r de GETI

NDurant

NA finals de la passada tardor es van realitzar les 5 sessions d’aquest taller per als estudiants de 3r del Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials, en l’aula de la Demarcació en la qual cada any participen en aquestes conferències. El seu objectiu és donar a conèixer als futurs enginyers perfils i àmbits de treball diferents, a més de la relació amb l’administració i amb el Col•legi per l’exercici de la professió.

en servei

NRafaelVidal, de la firma Viessmann, impartia l’1 de març a la seu una jornada tècnica molt completa sobre bombes de calor, mercat i tendències tècniques actuals, més els criteris per escollir aquest sistema, consells pel muntatge i requisits de posada en marxa. La formació va aplegar una quinzena d’enginyers i enginyeres.

Generar negoci Com generar a travésa dels negoci través canals digitals dels canals digitals NElCom fer que canal digital sigui N ponent, JepielAlberti, va posar el nostre millor comercial per fer

en valor ser present com a empresa/ negoci, quin paper juga el màrqueting autònom als canals digitals, en aquesta digital en el pla d’empresa, comRemaraconjornada realitzada el 12 d’abril. seguir un retorn de la inversió...

En cà que cal fer-ho sota una estratègia definitiva, com portar trànsit a la nosdefinida, i en especial amb un objectra clar. web Com per augmentar vendes és tiu fer que elles canal digital el que posà en valor el ponent, Jepi sigui el nostre millor comercial per Alberti si volem ser presents com a fer negoci, quin paper juga el màrqueempresa/autònom als canals digitals, ting digital dins el pla d’empresa, com en aquesta un jornada el 12 aconseguir retornrealitzada de la inversió... d’abril.

Remarcà que cal fer-ho En definitiva, com portar trànsit sota a la una estratègia i en nostra web per definida, augmentar lesespecial vendes. amb un objectiu clar.

8

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

m

Jornada tècnica sobre aerotèrmia

m

el curs 2017/2018 s’han dut a terme tallers de normativa per a tots els graus d’enginyeria i Màster d’Enginyeria Industrial de l’EPS. El focus és donar eines als estudiants pel desenvolupament de projectes: què s’entén per normativa, com identificar la normativa aplicable en cada cas, quins tipus de documents diferents hi ha, quina és l’administració les regula, què han de tenir en compte: (rang de les disposicions, territori...). I sobretot i el més útil, com localitzar-la. Per això des de les nostres institucions posem a l’abast dels estudiants un accés a la legislació vigent aplicable a les empreses, productes i serveis, amb fitxes resums que faciliten la seva aplicació.

Recordeu! A la web de la Demarcació hi trobareu tota la informació actualitzada de les properes activitats

Taller “Com superar amb èxit la defensa del Treball Final” NEl 3 de maig es va oferir un taller per estudiants de final de Grau i Màster de cares a proporcionar recursos, “trucs” i consells als alumnes que han de defensar el seu TFG/TFM/PFC, i que la defensa sigui un èxit. Laia Marzabal, responsable d’impartir-lo, els explicà eines per evitar patir nervis en la presentació, fer-la més amena i interessant, i tractar adequadament les objeccions del Tribunal.

El programa proposat era: 1. Exercici: Què et preocupa a l’hora de fer la “Defensa”?

2. Recursos: Coses a fer abans del dia “D” per minimitzar els factors de risc.

3. Tècniques per controlar els nervis.

4. Eines per fer una bona exposició. Comunicació verbal i no verbal, estructura de la presentació i organització d’idees.

5. Com reaccionar a les preguntes.

6. Com reaccionar a les objeccions.

7. Bones pràctiques: Què fer i què no fer en l’exposició.

8. Exercici: Què t’ha de preocupar realment a l’hora de fer la Defensa?

en servei

N

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Taller “Aprendre a invertir racionalment” de La Mútua

Cicle “Vull ser Enginyer”

mm

N Del 17 de gener al 14 de febrer, el GREP (Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció) de la UdG, organitzava en col•laboració amb la Demarcació i el suport del Consell Social de la Universitat de Girona, “Vull ser enginyer”, cinc conferències per a estudiants de batxillerat interessats a conèixer la professió d’enginyer industrial de més aprop. El cicle l’encetava Jordi Agustí, de notable carrera i experiència dins del sector i en diferents camps. Sílvia Míguez, una jove emprenedora, parlà de gestió de sistemes de producció i emprenedoria, mentre Alexandra Barrio, gerent del Clúster de Materials Avançats de Catalunya, experta en nous materials i reptes en l’empresa, conduí la tercera sessió.

Després, el president Jaume Masgrau compartia la seva experiència en disseny i comercialització de màquines amb tecnologia pròpia, i finalment Francesc Tauler, industrial mecànic i enginyer de pista de competicions, explicà l’apassionant món de curses de cotxes a tota velocitat.

EN FLAIX NLa 7a Jornada d’Automatització i control d’habitatges, que havia tingut lloc a finals de tardor a la Sala d’Actes del Palau de la Fira de Girona, en el marc del projecte Construcció Connectada. Les ponències que s’hi van poder escoltar van ser sobre “Domòtica i estalvis energètics”, “La domòtica com a eina per millorar l’eficiència i gestió energètica dels edificis”, i “Simon 100, Digitalització d’espais”.

NEl Curs d’instal•lacions fotovoltaiques d’autoconsum impartit el 17 i 18 de gener per Joan Ramírez, que ens donà una visió general dels requisits de les instal•lacions d’energia solar fotovoltaica arran de la publicació del Reial Decret que regula les condicions administratives, tècniques i econòmiques per al subministrament i la producció d’electricitat amb autoconsum, a fi d’establir un marc normatiu on es garanteix la sostenibilitat econòmica del sistema i el repartiment adequat de les càrregues.

NEl Curs de cuina Thermomix realitzat el 21 de novembre per Nuri Lladó, que ens explicava les infinites possibilitats per a solucionar ràpidament el dia a dia culinari, i que vist el seu èxit repetirem.

NLa Jornada informativa Decret 152/2017 sobre la nova codificació, classificació i vies de gestió dels residus a Catalunya, impartida el 10 d’abril per Pau Guzmán, de l’Observatori de Residus de l’Agència de Residus, que n’explicà les principals novetats a partir del 19 de gener i presentà la nova guia associada. L’ACA ha adaptat el Sistema Documental de Residus (SDR) per tal que els usuaris puguin tramitar electrònicament els documents de gestió, codificació, classificació i gestió no prevista. També vam conèixer el procediment contradictori, el procediment i criteris de valorització energètica, consideracions i altres singularitats de diverses vies de gestió de determinats residus.

NEl Taller de LinkedIn per a estudiants, un clàssic totalment pràctic que impartia als estudiants d’enginyeria de l’EPS el 12 d’abril l’arquitecte digital Jepi Oomkt. L’objectiu? Explicar les plataformes professionals i l’aplicació de LinkedIn per a la recerca de feina. La iniciativa, dins el XIX Fòrum Industrial, dotava de crèdits amb la seva assistència.

NEl Curs d’Infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics, de 8 hores, celebrat el 8 d’abril a la Demarcació per descriure els tipus de vehicles elèctrics, així com la normativa de característiques i condicions de funcionament dels punts de càrrega, i de la connexió entre la infraestructura i el vehicle, a més de la seva guia tècnica.

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 9

en servei

m

NÒscar Sanchez de l’Àrea d’estalvis i inversions de La Mútua ens donà el 22 de març aquest taller que aportava els coneixements i habilitats necessaris per a assolir la capacitat de prendre correctes decisions d’inversió econòmica privada. La idea era formar persones financerament més responsables en gestionar les seves inversions, amb un impacte positiu i beneficiós per a elles i la societat en general. Els objectius d’aprenentatge eren escollir bé en què invertir els estalvis, reconèixer els principals riscos dels productes financers, conèixer els principals productes disponibles en el mercat, identificar el propi perfil d’inversió i les claus per prendre les millors decisions al respecte, i descobrir les fonts d’informació imprescindibles per fer-ho.

La satisfacció manifestada per la quinzena d’assistents, ens van motivar a seguir planejant altres temàtiques del mateix estil.

m

en primer pla

Els entesos afirmen que estem davant d’un gran canvi, una autèntica revolució que afectarà la forma de produir i consumir. Que l’economia serà circular o no serà. I que per adaptar-nos, haurem de sortir dels nostres hàbits confortables. Universitats, empreses, constructors, consultors, i també nosaltres, els enginyers industrials, haurem de facilitar aquesta transició. En parlem, posant el focus en els nostres residus, amb una de les persones que millor els coneix: el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. egons el PNUMA (Programa de les Nacions Unides pel Medi S Ambient), si continuen les actuals pautes de consum i producció actuals, amb una població augmentada fins als 9,6 milions l’any 2050 necessitarem tres planetes per mantenir els nostres models de vida i consum. “En aquest context – apunta Josep Maria Tost-, els residus no són un problema, són una oportunitat”. I afegeix: “Per això, qualsevol sector que tingui la voluntat de crear un teixit sòlid industrial, entén que una de les claus de futur és el bon comportament mediambiental que garanteixi la seva sostenibilitat”.

La deixalla com a recurs Una deixalla és un recurs per obtenir noves matèries primeres i fomentar l’esquema circular. “Tota la indústria haurà d’adoptar aquest model. No uns sí i uns altres no. L’economia, en la indústria, serà circular o no serà”. Per això cal crear un estat d’opinió entre els industrials que faci que abans d’anar a buscar matèries primeres es plantegi cercar-les en la recuperació de la deixalla. “Des de fa anys hem impulsat la figura del subproducte com aquell residu que s'utilitza com a substitut d'un producte comercial i/o de primeres matèries, recuperable sense necessitat de sotmetre'l a operacions de tractament”. Gràcies a aquesta via, més de 3 milions de tones a Catalunya han evitat la seva gestió com a residu. I minimitzar la seva generació, té impacte sobre els resultats econòmics”.

Les indústries, en clau residual Quant a la generació industrials de residus a Girona, ateses les dades de 2016, les indústries alimentàries, de begudes i de tabac són les que presenten uns índexs més elevats de generació de residus amb un 51,74%. Molt més avall, amb un 14,34% hi ha les químiques, de productes farmacèutics, cautxú i matèries plàstiques; en tercer lloc, la metal•lúrgia amb un 8,97%; i, en quart, les indústries del paper i arts gràfiques, 8,64%. Pel que fa a residus perillosos, les químiques van presentar la xifra més elevada: 22.735 Tn. El nombre més gran de tones de residus no perilloses s’emmarquen a les indústries de l’alimentació, amb 175.924 Tn. “En termes d’evolució, entre 2015 i 2016, en tractament de residus industrials va augmentar la valorització (de 243.533 Tn a 263.999 Tn), i disminuí la deposició controlada (de 56.022 Tn a 46.323 Tn).

“Són dades positives, ja que entre 2010 i 2016 les xifres a penes havien tingut oscil•lacions”.

Reutilitzables, que no reutilitzats En general, els residus més aprofitats són els envasos de vidre.

“Hem de fomentar-los, ja que estalvien recursos. Estem endegant iniciatives com REWINE, que portarà 10.000 ampolles de vi a la planta de rentat per començar de nou el cicle, evitant unes 45 Tn de residus d'envasos. És una prova pilot que esperem finalitzar el juny del 2019”. Els més reutilitzables, en canvi, són l’alumini i la 10

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

ferralla, que es poden fondre i tornar a fabricar, i de nou el vidre.

I els més difícils, els residus complexos, conformats per diferents materials que costen de separar.

Planificar des del minut 0 Amb tot això, una correcta planificació pren encara més rellevància.

La prioritat és sempre la prevenció. “Per fer-ho bé, l’empresari ha de pensar què vol produir i com, per no generar ineficàcies o manques de qualitat. Llavors, quan tinc un bon producte i un bon procés, mirar a qui li pot ser útil el residu o com puc fer que tingui valor venent-lo o fabricant un nou producte de diferent qualitat, o per a un altre mercat.

Per exemple, a una pintura que ningú voldria, afegir-li un altre color i crear pintura negra per vendre-la; o una empresa que fabrica parquet, comprar una trituradora i vendre les serradures, fent doble negoci”.

Un altre aspecte a considerar, és el del disseny. “És remarcable la necessitat d’invertir en ecodisseny fabricant productes totalment reciclables un cop acabada la seva fase vital, i utilitzant menys materials. És una proposta de valor a l’hora d’adreçar-se al mercat. Nosaltres el promovem des de l’Estratègia Catalana d’Ecodisseny inclosa al PRECAT20”. També posant l’accent en realitzar auditories de qualitat als processos, que és on es generen les ineficàcies.

La importància d’una bona normativa Es troba en curs de formulació una nova llei de residus a Catalunya, ja que fa més de 20 anys de la promulgació de la llei 6/1993, pionera a tot l’Estat. “En l’àmbit continental, el 25 d’abril el Parlament Europeu va aprovar un paquet de mesures legislatives perquè el reciclatge faci un salt important -fins a doblar-se en el cas d’Espanya- i posant límits a les tones de residus que podran llançar-se als abocadors: el 2035 seran no més del 10% del total”. Els estats hauran d'augmentar el reciclatge almenys el 65%, i apostar per la reducció i la reutilització.

A Catalunya també s’està creant un bon marc regulador.

A Girona, amb d’indústries de mida mitjana i petita, el seu comportament es tradueix en un notable compliment de les obligacions, amb voluntat de presència al mercat català i europeu per proximitat geogràfica. “Entre els empresaris, el més pròxim a iniciatives de reutilització és l’emprenedor d’una Pime, qui té més clar el cicle complet i se sent més involucrat en no menysprear esforços ni diners”. De fet, el 43,5% de les empreses que s’han acollit als programes ACR de subvencions són Pimes, amb un 10% addicional en els ajuts.

Un estalvi... també per al medi La previsió d’estalvis amb un model d’economia circular apunta números importants. “Per exemple, en les papereres s’ha calculat que hi hauria un estalvi d’un 68,8% de les 1.443.840 tones de matèries verges necessàries, això sense tenir en compte els estalvis associats a l’emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle”. Si menyspreem possibilitats com aquesta, materials valuosos acaben en dipòsits controlats o en plantes incineradores, o senzillament es perden. I encara pitjor, seguim perjudicant voluntàriament el planeta. mEIGi

el reportatge

opinió

m

Com es millora la consciència ecològica a base de tocar-nos la butxaca: el secret de l’eficàcia del reciclatge amb el Sistema Dipòsit Devolució i Retorn. algrat les informacions que es publiquen any rere any sobre M l’augment del nombre de tones d’envasos que es recullen, estem molt lluny del que serien els objectius desitjables, i encara

més tenint en compte tota la moguda logística i econòmica que comporta el nostre sistema nomenat SIG (Sistema Integral de Gestió de Residus): el dels contenidors groc, verd i blau. De fet, es calcula que només a Espanya, cada dia es venen 51 milions d’envasos de begudes i d’aquests, diàriament 30 milions quedaran abandonats, incinerats o enterrats en abocadors.

El retorn té premi Per contra, en diversos països europeus com Alemanya, Noruega, Dinamarca o Finlàndia, s’ha introduït un altre procediment, el SDDR (Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn), on cada envàs està gravat amb un valor de dipòsit que es paga en el moment de la compra del producte, i que és retornat íntegrament en la seva devolució a les mateixes botigues o comerços. Ben mirat res nou, ans al contrari: un concepte molt semblant al que ja molts havíem conegut en el temps dels envasos de vidre retornables on cada ampolla d’aigua, refresc, cervesa, es quantificava en unes pessetes que de fet no ens eren cobrades si en fer la nova compra les retornàvem.

Eficiència provada... i rebutjada En els països abans esmentats, on ja fa anys que està funcionant el SDDR, la taxa efectiva de recuperació d’envasos està compresa entre un 85 i 95%, doncs l’estímul econòmic, com queda evidenciat, juga un important paper. Concretament, a Alemanya, per posar un exemple, una ampolla de plàstic PET (l’habitual per una aigua mineral) té una penyora (Pfand) de 15 cèntims d’euro, que s’afegeix al preu de la compra però que es pot fàcilment recuperar en el moment de retornar-la buida al súper en unes màquines automàtiques situades normalment a l’entrada. Aquestes, a mesura que es van introduint els envasos buits, van identificant l’envàs i generen un tiquet d’abonament per la suma de tots. En el cas del vidre, per les cerveses és de 8 cèntims, i el sistema permet inclús posar tota la caixa d’ampolles 12

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

i fer el còmput. El sistema SDDR, tot i que resulta clarament molt més eficient com ho constaten les dades, troba reticències a ser implementat en països com el nostre, on el sector del comerç, però sobretot el de la distribució, posen entrebancs a sortir del model actual, sota el control de dues entitats: Ecoembes i Ecovidrio, constituïdes pel sector dels fabricants d’envasos que, no cal dir, tampoc veuen amb bons ulls canviar l’actual mètode.

Factors d’estalvi energètic Un altre factor a valorar entre un mètode i l’altre és el de la petjada de carboni, i per tant, la demanda d’energia per aconseguir l’objectiu. Aquí el discurs llençat pel sistema SIG (es pot trobar en la seva web d’Ecovidrio), és de parlar d’estalvi d’energia obtingut al addicionar vidre recuperat en fer la mescla per a fabricar noves ampolles, en ser necessària menys energia per a fondre comparat en fer-ho a partir de les primeres matèries (sorra, carbonat sòdic i carbonat càlcic), resultant-ne una reducció d’un 15% dels 4.100 kWh necessaris per a cada tona d’ampolles.

Però aquest estalvi es queda molt curt si el comparem amb la reutilització de les ampolles de vidre aconseguida amb el sistema SDDR. Perquè en tinguem una idea, en la neteja i higienització de les ampolles reutilitzades, el consum d’energia cau dràsticament a uns 120 kWh per cada tona rentada. Per tant, parlem d’un estalvi en energia de prop del 96% respecte a tornar-les a fondre!

En via morta Malgrat tantes evidències que cal un canvi de model al nostre territori, per ara tot està molt aturat. A Cadaqués va fer-se una prova pilot del sistema SDDR ja fa uns anys, i també es troba avançada la iniciativa d’implantar-lo al País Valencià, tot i que fa poc han destituït l’impulsor, Julià Alvaro, secretari general de la Conselleria de Medi Ambient d’aquella comunitat autònoma. Això fa pensar que s’alentirà el replantejament del sistema.Vejam...

mJaume Masgrau, Enginyer Industrial i President de l’ Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya-Demarcació Girona

de conversa Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi  13

E

de conversa

n aquest“De conversa” parlem amb un enginyer industrial que viu la seva professió des d’un dels vessants més trending, el del medi ambient i les energies renovables. Ho fa, en canvi, en una trajectòria que podríem qualificar de clàssica: des de la seva empresa «de tota la vida», la multinacional gironina PGI Engineering.

Allà, malgrat la seva joventut, Àlex Ciurana ja hi ha recollit perles d’aprenentatge vital com què, sigui quina sigui la feina, allò que més compta és gaudir-ne. Ho fa des del compromís, amb una visió de llarg abast que defensa en una cultura com la nostra, tan reticent a considerar altra cosa que no sigui la satisfacció immediata, encara que aquesta amagui un gran parany.

mper Duaita Prats

ÀLEX “LA METODOLOGIA APLANA CIURANA EL CAMÍ CAP A L’EXCEL·LÈNCIA” Explica'ns a grans trets el teu recorregut enginyer. Sóc nascut i criat a Sant Boi de Llobregat, però per temes de nota vaig venir a estudiar enginyeria industrial a la Politècnica. Arran d'això, els estius compaginava estudis amb pràctiques a PGI Engineering.

I des de llavors, he seguit quinze anys en aquesta empresa passant per diferents etapes: a la seu de Girona he treballat de delineant a dissenyador d'instal·lacions, responsable d'equip, responsable de processos i millora de metodologies, director tècnic d'oficina... Ja de tornada a la meva ciutat, a les instal·lacions de Barcelona hi porto el Departament d'Energia i Sostenibilitat.

Perquè et vas decantar per l'enginyeria industrial?

Ho recordo molt bé. A casa, de petit, em fascinava veure que prement el botó del comandament de la televisió, s'engegava.

També hi ha una mena de "rescabalament familiar": el pare havia començat la carrera però per temes de manca de pols, no la va poder acabar. Llavors tot era manual.

I l'interès per l'eficiència energètica? Sempre m'ha atret i ho veia una necessitat social present i futura. Em vaig treure el certificat Energy Manager, o sigui que sóc gestor energètic, i el de professional per a fer mesures i verificació d'estalvis en eficiència energètica. També, formo part de l'Associació Americana d'Enginyers, estic a la Junta Directiva de l'ACTECIR (Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració), i 14

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

sóc tresorer del Clúster de l'Energia de Catalunya. A PGI, des del meu departament fem certificacions de sostenibilitat, gestionem el tema de la salubritat, l'eficiència energètica...

En quin punt situes l'enginyeria catalana en la teva especialitat? Que Catalunya estigui inclosa dins d'un altre estat ens condiciona. Aquí, malgrat les barreres, som punters i ambicionem assolir un alt nivell respecte del món, però ens veiem llastrats pel marc regulador d'Espanya. Així i tot hi som líders en eficiència energètica, mobilitat sostenible – el vehicle elèctric-, innovació i estratègies de sostenibilitat.

El cop que l'estat espanyol va donar a les energies renovables encara es fa sentir... Va ser fa uns anys però aquell replantejament de la factura elèctrica el seguim patint.

Com ja és ben sabut, abans la part fixa era petita i la variable, que suposava la despesa major, depenia del consum de cadascú.

Com en plena crisi havia baixat molt, van decidir invertir els termes i passar del 40/60 a favor del consum variable, a deixarlos en una mitjana de 70/30 a favor del fix. Així garanteixen els comptes d'explotació de les companyies elèctriques, a costa de què no puguem regular les nostres despeses.

Una salvatjada tant per a la indústria com per al sector terciari i la ciutadania en general. O sigui, tots nosaltres.

Que Catalunya estigui inclosa dins d’un altre estat ens condiciona. Aquí, malgrat les barreres, som punters i ambicionem assolir un alt nivell respecte del món, però ens veiem llastrats pel marc regulador d’Espanya. de conversa

Ens mata el "llarg placisme". Estem acostumats a voler les coses per avui, al benefici immediat encara que a la llarga ens perjudiqui. Aquí a Catalunya tenim una certa tendència europea que hem d'aprofitar, i fer un esforç per plantejar les coses pensant més enllà.

L'anàlisi del cicle de vida, per exemple, és un concepte del nostre dia a dia en construcció d'edificis que cada vegada va agafant més força. Estudiar el cost econòmic des de la fase de disseny a la del fi del projecte, passant per la de construcció, explotació i enderroc. O els "espais zero", un canvi de paradigma en l'edificació.

I amb una derivada molt perversa, ja que es perjudica la competitivitat: com és inútil buscar un estalvi a partir de consumir menys, augmentem la demanda i el cost dels productes. Aquí cal afegir el famós "impost al sol", gravant les renovables en funció dels quilowatts/hora captats i allargant la seva amortització en el temps per a fer-les poc atractives.

Amb la capacitat afegida d'incrementarlo via real decret quan vulguin.

I no és recurrible a Europa? De fet, ho està sent. Quan encara no existia aquesta norma impositiva, molta gent va apostar per les renovables i adquirir aparells i equips d'energia verda. Creixia una "bona bombolla" i rebentar-la ens convenia.

Però resulta que inversors estrangers van muntar aquí parcs fotovoltaics que després s'han vist afectats, i com a grans actors que són en el panorama mundial, han decidit recórrer a tribunals internacionals que han dictaminat a favor seu, en contra de l'estat espanyol. La mala notícia és que la compensació que es paga a aquestes empreses surt de les nostres butxaques perquè es fa amb diners públics.

Sempre guanyen els mateixos. Com ho podem revertir? Costarà perquè ens cal un canvi de fons, cultural. D'entrada,

ens mata el "llarg placisme". Estem acostumats a voler les coses per avui, al benefici immediat encara que a la llarga ens perjudiqui. Aquí a Catalunya tenim una certa tendència europea que hem d'aprofitar, i fer un esforç per plantejar les coses pensant més enllà. La sostenibilitat es basa en això: esforçar-nos a reduir els impactes ambientals aquí i avui, encara que signifiqui guanyar-hi menys, amb vista a un major benefici futur. La crisi però ha vingut a trencar aquesta línia i ho complica tot.

Aquí estem fent els deures... Jo també ho diria. Hi ha ganes de fer les coses bé.

L'anàlisi del cicle de vida, per exemple, és un concepte del nostre dia a dia en construcció d'edificis que cada vegada va agafant més força. Estudiar el cost econòmic des de la fase de disseny a la del fi del projecte, passant per la de construcció, explotació i enderroc. O els "espais zero", un canvi de paradigma en l'edificació.

Aquest futur és molt a prop, ja que la normativa aviat així ho requerirà, primer en l'edifici públic i després en el privat.

Tu com hi ajudes? En la meva feina dono als arquitectes les pautes per a construir en clau d'eficiència energètica; o certifico que un disseny d'edificació és sostenible en cada cas; i sobretot parlo

molt amb el client, l'oriento en el procés comercial, econòmic, administratiu, de producció..., perquè incrementi aquesta eficiència. Fins ara s'ha mirat de gastar poc construint un edifici deixant per l'usuari la gran despesa posterior en habitarlo. Ara mirem de girar el paradigma.

On sents molt present la teva ment enginyera? Clarament, en la importància que dono a la metodologia. Diria que és "marca de la casa", personal i a la feina, i l'aplico a tot, des de les petites coses a les grans accions. I encara que sembli accessori, em consta que està molt ben valorat. Millorar un servei pot significar un brillant, però només per aquest cas.

En canvi, si s'aconsegueix millorar el mètode, l'impacte és molt més gran.

Aplana el camí cap a l'excel·lència.

Aquest seria el teu missatge cap als joves enginyers? Als joves i a tothom.

Coneixement, habilitats, motivació i metodologia, són les quatre potes les quals ens serveixen per a valorar el desenvolupament d'una responsabilitat professional. Jo faria èmfasi en les dues últimes. Que no les descuidin, sobretot la motivació: facis el que facis, encara que no sigui el que vols, que et diverteixi. Per salut mental! R Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 15

Jordi Sala, CEO de Bianna Recycling:

innovadors

“ENS CAL VEURE EL RESIDU COM UNA OPORTUNITAT” ’any 1990, tot just es comencen a L desenvolupar les primeres lleis que regulen els residus urbans. En aquell món incipient, Masias

Recycling arranca fent de motor d’un sector que a poc a poc va agafant forma amb alguns dels primers grans projectes de gestió de residus a Catalunya. Actualment, Bianna Recycling és una multinacional amb empresa i oficines pròpies a Anglaterra, França i Portugal, però Girona exerceix d’eix articulador de la seva activitat, com sempre. “No és per casualitat”, ens comenta el seu CEO, Jordi Sala, des de Celrà. Amb ell seguint parlant perquè ens expliqui una mica més d’aquesta empresa i del món en què es mou.

A grans trets, quins productes oferiu?

Dissenyem, projectem i construïm solucions tecnològiques per a la gestió dels residus sòlids: plantes i instal•lacions de tractament, línies i equips com ara tromels, separadors balístics, biodrums, etc. També n’oferim serveis de manteniment. Per grandària, els nostres “productes estrella” són els Biodrums, uns equips de 5 metres de diàmetre per 50 metres de llarg i 250 tones de pes.

Quin és el vostre valor diferencial?

Anar un pas per davant pensant en el resultat econòmic de l'explotació. Per cada instal•lació fem un "vestit a mida". No es pot aplicar la mateixa solució a Alemanya que a Mèxic, a la Xina que a Nigèria. Cal establir la millor solució tècnica, sempre lligada al millor CAPEX i OPEX. En innovació, com contribuïu al millor tractament de residus industrials? Una de les fites assolides és el desenvolupament d’un sistema innovador que produeix un material valoritzable al qual hem anomenat CSR (Combustible Sòlid Recuperat) verd®. És un producte procedent de la fracció orgànica continguda en els residus amb un alt poder calorífic que pot fer-se servir com a font d’energia per a la indústria.

Treballeu en alguna novetat? Sí, i la presentarem a fira IFAT. Es tracta d'un

innovador concepte que replanteja com obtenim i què fem amb la informació que genera una planta o instal•lació de tractament en el seu dia a dia. Si coneixem en temps real paràmetres com ara el volum de material, percentatge de separació, incidències, etc., podem modificar, corregim i millorem el que és necessari per incrementar les ràtios de benefici i rendiment.També ens hem centrat en la tecnologia Remote Eye, que resol les incidències a planta en el mínim temps i en remot, amb els equipaments operatius el màxim possible.

Quina opinió us mereix l’actual gestió industrial dels residus al nostre país?

Aquí sempre s'ha intentat anar un pas per davant i Catalunya ha acabat sent un referent a un gran nombre de països, com per exemple a Centre i Sud Amèrica, on per mentalitat i cultura la generació de residus i recollides en origen és més similar al tipus mediterrani que no el germànic. Les nostres solucions s'ajusten molt més a la seva realitat que no les de centre Europa.

En el camí d’assolir una economia circular completa, on creu que ens trobem? Com a societat sabem quin és el camí, però en queda molt per recórrer.

El principal obstacle és que l'abocador sempre serà més barat. Necessitem lleis i reglamentacions ambientals que penalitzin econòmicament aquesta disposició. El nou paquet de mesures aprovat per la UE ja contempla la reducció d'abocador i és un boníssim senyal. Tancar el cicle del residu és rentable per si mateix, però cal que administracions i agents polítics hi creguin.

Estem mentalment preparats per entrar en sinergies amb altres empreses? Mentalment, segur. Ara cal que les parts vegin i aconsegueixin un avantatge.

Si és econòmic tothom l’entén a la primera, per tant,hem de ser imaginatius i transformar un rebuig en una matèria ‘prima’ per l’altre.

Llavors el repte esdevindrà en cas d’èxit.

m

A Girona,quina nota donaria a la gestió de residus industrials? Acceptable i camí de bona. Ens falta una mica per ser dalt de tot, però estem molt millor que d'altres. Les indústries generadores apliquen una bona gestió, i els gestors de residus cumpleixen.

Quin sector està fent millor els deures? Els que ja han treballat de forma conjunta entre generadors, gestors i utilitzadors, per unir punts en comú i assolir que deixi de ser un residu d'una i passi a ser una matèria necessària de l'altre. Els casos més coneguts són cimenteres que substitueixen una part dels combustibles fòssils per a la producció de calor per CSR's (Combustibles Sòlids Recuperats), matèria que abans era rebuig cap a l'abocador, i ara amb el tractament oportú acaba ‘transformat’ en combustible. El mateix poden fer papereres, tèrmiques, bòbiles, dessaladores... qualsevol que necessiti generació tèrmica per la seva producció.

Quin és l’argument per convèncer les empreses de la correcta gestió dels residus? La producció d’energia. El volum que n’ha d’assumir una empresa és elevat.

Ser capaç de generar-ne amb el seu residu, i que aquest no ‘es passegi’ perdent valor o gastant diners, és un escenari ple d’avantatges que les empreses més conscients i més visionàries ja estan duent a terme.

Quina seria la gran notícia que significaria un abans i un després en la matèria? Seria “de definició”. M’explico: que arribi el dia que no parlem que Bianna Recycling fa plantes de tractament de residus sòlids, sinó que fem plantes de generació de recursos sòlids. Ens cal veure el residu, no com un problema, sinó com una oportunitat.

Tradicionalment la societat ha cregut que el residu s'ha d'amagar, perdre de vista, enterrar.

Res més lluny d'això, s'ha de transformar: és energia! La manera com es gestiona és un fort indicador de desenvolupament econòmic. mEIGi

“Tradicionalment la societat ha cregut que el residu s'ha d'amagar, perdre de vista, enterrar. Res més lluny d'això, s'ha de transformar: és energia! La manera com es gestiona és un fort indicador de desenvolupament econòmic.

16

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

EL CANVI D’HORA, EFICIÈNCIA O ROMANÇOS

?

Quin és millor, l’horari d’estiu, o horari d’hivern? El tràfec que comporta canviar d’hora dos cops l’any, suposa un estalvi real? Quins paràmetres es contemplen per avaluar-lo? Els debats entre partidaris i detractors d’aquesta norma desigual que afecta la vida diària de més de 70 països, de la que molta gent ni en coneix l’origen, sembla no tenir fi... O sí?

de març i d’octubre centenars de milions de persones realitzem un gest que per a molts és una obligació mancada de tota lògica. En l’època en què el decurs dels dies ens regala cada vegada un xic més de la seva claror, ens avenim a avançar el rellotge per allargar-la encara més; i al contrari, quan el calendari els escurça, nosaltres encara movem les broques enrere 60 minuts en un gest dolorós que ens arrabassa la llum natural pels volts de les 5 de la tarda. I així, dos cops l’any, la polèmica està servida.

Una història recent Paradoxalment, seguir unes pautes horàries més o menys universals només devia quedar clar quan els humans ens regíem directament pel curs solar. Però d’això fa mil•lennis, i l’aparició d’aparells de mesurament abans, més la necessitat de posar-nos d’acord en un espai temporal exacte ja recentment, ens ha dut a fixar uns certs convenis per mantenir unes relacions locals i interestatals pautades. De fet, no hauríem d’anar molt enrera, a l’Espanya de fins a finals del XIX, per veure com cada província tenia la seva hora, de forma que Astúries i Mallorca podien viure amb un fus de diferència. Fins que l’1 de gener de 1901 el govern va decretar que l’hora oficial de tot el territori nacional fos la del Meridià de Greenwich o GMT. A nivell internacional, els fusos horaris es regularen en la conferència de París de 1912: n’hi hauria un per cada 15 graus de longitud d’aquest meridià. Després, aquí, durant la postguerra, per empatitzar amb els seus aliats alemanys el dictador Francisco Franco decidí apartar-nos una hora més del meridià que ens tocava, cosa que amb la crisi del petroli es va sumar a l’acord entre els països occidentals d’incorporar el 1974 el que diem “horari d’estiu”. I per això ara estem durant set mesos en zona GMT +2, i cinc en GMT +1. El canvi d’hora que tan diligentment seguim a la nostra manera, els anglesos el van batejar anomenant-la l’època del “Daily saving time”.

Els números de la sospita Aquesta mesura, per a molts obsoleta, que gairebé 70 països adopten amb dubtes i recances, se’ns presenta com un 5% d’estalvi potencial en il•luminació equivalent a uns 300 milions d’euros. El desglossament indica que la indústria i el sector terciari en salven 210, mentre 90 corresponen al potencial de les llars. Però alguns ens preguntem, d’acord amb quins barems se’ns sotmet a aquests canvis que ens destaroten

i que, o bé ens regalen llum de capvespre quan ja la tenim, o ens la treuen quan més falta ens fa? Qui calcula el suposat estalvi, que imaginem fluctuant segons el país i el perfil de cada consumidor o negoci? Les dades ronden fa anys aquell sospitós percentatge, mentre la tecnologia evoluciona ràpidament amb leds, programes i d’altres sistemes d’eficiència energètica. A més, hi ha la liberalització d’horaris, el treball des de casa, la desubicació i “destemportizació” que permet la virtualitat...

Quan unificar és perdre l’essència Unificar països tan diferents en els seus costums com poden ser Espanya o Alemanya, on les 10 del vespre és hora d’anar a dormir quan aquí molta gent tot just s’asseu a la taula, és bastant absurd. Només cal donar una ullada a la nostra escaleta televisiva: els programes de major audiència, comencen a partir de les 22 h. Quant als àpats, està força estandarditzat que dinem entre les 2 i les 4, i sopem a partir de les 9. En això, Girona seria una reserva més propera a Europa... excepte els tancaments dels comerços, que són ben tardans. Al migdia, part d’aquest sector manté el forat de lleure reminiscent dels anys més difícils, quan mols havien de doblar els jornals treballant al matí en un lloc i a la tarda en un altre, amb tres o quatre hores entremig per reposar.

I a la indústria?

A les indústries hi ha de tot, i si bé seria un sector on l’inici de l’horari de treball és més matiner, també per a moltes el canvi d’hora és una mesura ben inútil, ja que segueixen un sistema de torns i la maquinària, on es consumeix la major part de l’energia, mai s’atura, com tampoc la il•luminació.

Jordi Fontàs, Responsable de Seguretat, i Medi Ambient d’Hipra, ho té clar. “En una gran empresa com la nostra, amb part de l’activitat productiva amb torns de treball, nou enllumenat led de baix consum, mesures de dobles consignes per il·luminació, i per clima... la norma de canvi d’horari estiu-hivern no ens suposa un estalvi real, que en tot cas seria mínim. A més, el cost energètic ve en gran part del consum de fred i calor, no pas dels llums”.

Per la seva banda, treballs a l’aire lliure com l’agricultura o la construcció adapten l’horari a la claror solar, no al que diuen les broques. Al sector hostaler i de lleure, que a l’hivern el dia allargui força ja li va bé...

El preu dels dies tristos Quan arriba l’ajustament hivernal, tot i ser el que més ens acosta al normal decurs solar, en un país de cultura mediterrània com el nostre és el que més angoixes i polèmiques provoca. L’únic motiu que se’ns ofereix és el millor aprofitament solar a primera hora. Però, on és l’estalvi si la llum que el 25% de la població treballadora alçada a les 7 suposadament no encén, ens la gastarem multiplicada de 5 a 6 de la tarda quan el 75% restant, més el primer 25%, estaran a ple funcionament i serà negra nit?

A més, el moment provoca enrenou en els torns de personal i els horaris de transport. Es quantifiquen? I els problemes de salut per a les persones sensibles que s’angoixen o s’entristeixen més del compte per tenir uns dies tan curts?

La il•luminació pública de carrers, carreteres, autovies, rètols i edificis té un sistema de fotocèl•lula que s’activa i connecta l’enllumenat en caure el sol. Estarà doncs igualment encesa tantes hores com sia fosc.

Quant a la seguretat viària, és pitjor de nit i els capvespres hi ha més tràfic que de matinada. Per tant, més perill d’accidents.

Semblaria doncs que, si més no a casa nostra, per hàbits i una economia de negocis molt de cara al públic, l’horari d’estiu és el que millor aprofita la llum solar, sobretot a l’hivern, malgrat el desfasament que suposa anar dues hores per davant del sol.

Un bon poti-poti per treure’n un estàndard, i opinions segons els costums o necessitats de cadascú, que diferents associacions comencen a qüestionar de forma activa. mEIGi Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 17

eco espai

es de fa gairebé més de mig segle, D basant-se en un suposat estalvi energètic, cada any el darrer cap de setmana

joves enginyers

Entrevistem la nova directora de l’EPS, la Dra. Maria Àngels Pèlach El passat gener la direcció de l’Escola Politècnica Superior de Girona canviava de perfil i inscrivia, per primera vegada, un nom de dona al lloc capdavanter: el de la Dra. Maria Àngels Pèlach. Per això, però sobretot perquè la seva tasca afecta tan directament els nostres joves enginyers, no podia faltar en la seva secció l’entrevista amb aquesta persona positiva i ben preparada, coneguda ja de fa temps en els àmbits acadèmics i gironina fins a la medul•la, que no defuig cap pregunta i té ganes de dur la nau de l’EPS cap a la singularitat i l’orgull de país.

INCREMENTAR EL NOMBRE D’ESTUDIANTS I TITULATS, ÉS UNA NECESSITAT DE PAÍS ra que ja fa uns mesos és A directora de l´EPS, com valora de moment l’experiència? Abans de presentar-me al càrrec ja formava part de l’equip de govern amb l’actual rector Quim Salvi com a director, i coneixia en certa manera les funcions que implicava el càrrec. Suposa una tasca de representació i gestió important, i és el que m’he anat trobant. Per sort compto amb un equip molt implicat i il•lusionat per afrontar el repte i aconseguir els objectius.

Cap a quins marges de millora enfoca els plans d’actuació? Principalment a incrementar el nombre d’estudiants i titulats en els estudis de grau. Aquesta no és només una necessitat interna sinó de país. Hem de poder cobrir la demanda de titulats en enginyeria, en tecnologia, en arquitectura. El territori ho requereixi per a evolucionar cap a una societat millor, més avançada i independent des del punt de vista dels recursos humans.

També volem incidir en la millora dels processos de gestió de la qualitat per a facilitar el seguiment i acreditació dels estudis de grau i màster.

18

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

Per altra banda, quines directrius regents de l’EPS fins a la seva arribada vol conservar? La més important, la transparència en la gestió. Una altra fins i tot a incrementar, és la participació en les decisions importants de l’EPS de totes les persones que la conformen. És així que podem oferir un servei públic d’alt valor afegit del qual l’entorn se’n senti orgullós.

Quina posició manté respecte a reduir a tres anys els estudis de grau?

Els que tenen atribucions professionals no haurien d’entrar dins d’aquesta discussió, evitant generar una lluita entre estudis de grau de 3 anys i de 4 anys, i oferint només determinats estudis programats a 3 anys.

Quines accions pensa fer per als estudis de GETI i MEI? Volem incidir en accions de promoció de tots els nostres estudis tecnològics, d’enginyeria, d’arquitectura als estudiants preuniversitaris i societat en general.

No ens plantegem, de moment, accions particulars pels GETI i MEI.

I davant la davallada de matriculació, què farà per potenciar la del MEI? Volem oferir una docència diferencial en un entorn també diferent com és la ciutat de Girona. D’això n’hauríem de fer bandera per a competir amb les ofertes de MEI, per exemple de Barcelona.

Donada la generació de cada vegada més titulacions, prioritzaran el MEI enfront d’altres màsters professionalitzadors? És difícil dins de la Politècnica oferir altres màsters professionalitzadors que els que ja tenim. Ara bé, l’oferta de màsters sense atribucions professionals procura més marge de llibertat. Per l’Escola, el MEI és una aposta a mantenir i potenciar.

Pensen dotar d’un tret diferencial als GETI/MEI respecte d’altres escoles i universitats? Fer-ho en uns estudis que van regits per una memòria aprovada i amb competències professionals com és el cas del MEI, demanaria canviar per exemple, el sistema d’ensenyament i plantejar la formació per projectes, però difícilment modificar el seu pla d’estudis.

“Volem oferir una docència diferencial en un entorn també diferent com és la ciutat de Girona. D’això n’hauríem de fer bandera”.

“És difícil dins de la Politècnica oferir altres màsters professionalitzadors que els que ja tenim. Ara bé, l’oferta de màsters sense atribucions professionals procura més marge de llibertat.

Per l’Escola, el MEI és una aposta a mantenir i potenciar.

“El percentatge de dones als estudis de la Politècnica és baix, entorn del 20%. Atraure talent femení cap a l’enginyeria vol també fer-ne difusió des dels fonaments: educadors, mestres, pares i mares.

molt important, a potenciar constantment i incloure en els currículums acadèmics.

Valoraria recuperar la figura de professors associats com a docents, enginyers industrials en actiu? El docent que desenvolupa la seva tasca principal fora de la universitat té un valor afegit importantíssim pels nostres estudis. Hauríem de fer el possible per a recuperar-lo. La seva presència ha anat disminuint per raons alienes als nostres desitjos.

Com creu que el nostre Col•legi pot afavorir la incorporació laboral? La cooperació del Col•legi d’Enginyers Industrials amb l’EPS ha d’anar en el mateix sentit que aquesta es dóna amb el Patronat Politècnica, del qual n’és membre. L’objectiu seria detectar de forma directa les necessitats formatives dels titulats en GETI i MEI.

Hi ha alguna iniciativa que fomenti l’augment del rati d’estudiants femenines?

El percentatge de dones als estudis de la Politècnica és baix, entorn del 20%. Una bona manera és explicar les experiències en les quals estan exercint. A casa nostra, i des de l’associació FEMenGIN, s’estan fent passos importants. I atraure talent femení cap a l’enginyeria vol també fer-ne difusió des dels fonaments: educadors, mestres, pares i mares.

Com es planteja estrènyer relacions amb els sectors i entitats que representen els enginyers industrials? Les empreses, els col•legis professionals i les institucions de l’àrea d’influència, formen part de l’entorn de la nostra Escola. Bona part està representat pel Patronat Politècnica, que vehicula directament aquesta relació i l’acompanya en la detecció de necessitats formatives, d’inserció laboral i d’innovació tecnològica. És un vincle

Quina idea té per seguir potenciant la visibilitat dels col•legis professionals entre l’alumnat? Volem mantenir amb vosaltres un contacte continu, atenent totes aquelles iniciatives que vagin encarades a una millora d’aquest coneixement mutu.

Per últim, i en l’àmbit més personal, què li suposa a Maria Àngels Pèlach l’assumpció d’aquest càrrec? Presentar la meva candidatura va ser una decisió important i un repte personal. En exercir-lo, se m’ha obert un ventall de coneixements encara molt més ampli.

L’EPS té una complexitat que potser no tenen altres facultats de la Universitat de Girona, a part del nombre de graus i màsters. Mantenim relacions molt directes amb l’entorn empresarial a través del Patronat Politècnica, amb els col•legis professionals, i això demana atenció diferencial.Tot plegat és molta feina però a hores d'ara n’estic contenta, i esperançada amb el camí que ens queda per recórrer. mEIGi

UN ANY MÉS, LA NOSTRA DEMARCACIÓ PRESENT AL FÒRUM EPS Dparticipar en el Fòrum Industrial de e nou, la Demarcació de Girona vam

l'Escola Politècnica, aquesta gran trobada organitzada voluntàriament des de fa 19 anys per estudiants, amb l’enfocament cap a l'ocupació present i futura dels joves enginyers.

En l'esdeveniment, empreses, grups de recerca, universitaris i associacions coincideixen en un mateix espai per establir relacions laborals i professionals. Allà, entre converses, ponències, tallers i d'altres activitats, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials vam aportar des del nostre estand, presència i assessorament a tothom que s’hi va acostar. I com ja és tradició, també un punt de diversió amb el sorteig entre els nostres visitants d'un rellotge esportiu que va anar a parar a mans de Mireia Porta, estudiant de Grau d'Enginyeria en Tecnologies Industrials.mEIGi Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 19

joves enginyers

“Hem de poder cobrir la demanda de titulats en enginyeria, en tecnologia, en arquitectura.

El territori ho requereixi per a evolucionar cap a una societat millor, més avançada i independent des del punt de vista dels recursos humans.

No representaria un tret diferencial quan a darrere hi ha un currículum predefinit.

LA TESI DOCTORAL D’EDUARD MASSAGUER, UN PAS MÉS EN RECUPERADORS DE CALOR RESIDUAL venços en la modelització de recol•lectors d’energia termoelèctrica en aplicacions de recuperació de calor residual”

joves enginyers

“Aés el treball del jove enginyer industrial Eduard Massaguer que aprofundeix en la recuperació de calor en xarxes de fluids mitjançant tecnologia termoelèctrica, i proposa una eina genèrica per a la simulació i dimensionament de recuperadors termoelèctrics. Un recuperador termoelèctric és un equip que permet convertir calor residual de baixa-mitja entalpia, directament en electricitat. És una eina, molt útil de cara a dissenyar recuperadors que converteixin l’energia tèrmica residual, com per exemple de gasos d’escapament de vehicles o de xemeneies industrials, en electricitat.

Aquests recuperadors utilitzen diversos mòduls termoelèctrics col•locats en sèrie o en paral•lel respecte a la direcció de flux de calor residual, uns equips que estan despertant molt interès. El model desenvolupat en el treball de Massaguer permet estimar amb precisió l'energia recuperada en aplicacions industrials que comprenen múltiples mòduls termoelèctrics, així com la solució més optima a escala energètica i econòmica.

Ell i el seu germà Albert, han dedicat les tesis a desenvolupar el model de simulació que els ha permès dissenyar i construir recuperadors pensats inicialment per al sector automoció (recuperació en escapaments). Això els ha dut a obtenir premis i reconeixements, entre ells el Premi Think Blue de Volkswagen que ja vam explicar en aquestes pàgines, i també entre d’altres el Premi IDEA, o el Premio PROYECTO del Fondo de Emprendedores de la Fundación Repsol.

Què t’ha motivat a seguir per aquesta línia? Principalment les ganes de transferir al mercat la investigació i idees que s’han anat generant al llarg de les tesis.

El meu objectiu és que aquest coneixement tingui un impacte al món. La recerca és molt important, però ho és molt més que aquesta estigui connectada amb problemes reals de la societat i que per tant es reverteixi la inversió, és a dir, que serveixi per a solucionar problemes de tots. Com a enginyer em sento responsable de fer-ho.

Quins progressos significatius has realitzat en recuperació de calor, des de la publicació de la tesi? Recentment, amb el meu germà hem finalitzat la segona versió del recuperador per automoció que s’ha pogut assajar en un vehicle BMW X1, a les instal•lacions d'IDIADA Applus.

Això ens ha permès arribar a un estalvi de combustible i una reducció d’emissions de CO2 d’1,1%. Ara estem embarcats en la tercera versió, que va enfocada a vehicle pesat com són els camions de llarg recorregut. Alhora, en el sector d'automoció, fa tan sols unes setmanes hem llançat al mercat el primer generador elèctric a partir de biomassa, el Vulcan Force. Es tracta d’un equip pensat per anar 20

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

incorporat en estufes, llars de foc, i en general en qualsevol equip de combustió de biomassa que permet generar electricitat a partir de la calor posterior a la combustió. Ara ja es poden veure equips que incorporen Vulcan Force al mercat.

Perquè creus que és important investigar en aquest camp en particular? Estudis recents apunten que més del 70% de l’energia primària consumida a escala mundial, es perd en forma de calor residual. Cal doncs seguir investigant en millorar l’eficiència dels equips de recuperació d’aquesta calor.

Quina evolució futura preveus en la matèria? Els avenços més importants ens porten a nous materials termoelèctrics amb eficiències superiors al 10% i d’altres en base silici, que són molt més econòmics.

Això permetrà desenvolupar recuperadors industrials amb uns ràtios de €/W, ROIs i paybacks molt més interessants que permetran estendre la seva aplicació a altres sectors amb menys nínxol.

Ens explicaves en un passat Enginy el projecte de crear una empresa que es dediqués a la recuperació de calor.

Heu tirat endavant la idea? Sí. Vam crear un spin-off sorgit de la UdG el febrer del 2016. A partir de llavors, i gràcies a l’ajuda de la Fundación Repsol i altres fons més petits, hem pogut desenvolupar, durant aquests 2 anys i escaig, recuperadors termoelèctrics per automoció amb la col•laboració d’empreses del sector i també equips de cogeneració per al sector biomassa. El cert és que cal molt d’esforç, capacitat d’adaptació, esperit innovador i perseverança per tirar-ho endavant, i estem molt contents que el projecte avanci i que les idees inicials es converteixen en solucions aplicades.

Tens algun altre projecte professional entre mans ara mateix, o en un futur pròxim? Professionalment, em centro 100% en l’empresa. Amb l’Albert estem a punt de presentar un nou generador elèctric per a habitatges aïllats que permetrà calefactar, il•luminar i carregar bateries a partir només de biomassa. mEIGi

Assajos inicials del ThERS 2 a Girona

Vulcan Force carregant un smartphone

“Estudis recents apunten que més del 70% de l’energia primària consumida a escala mundial, es perd en forma de calor residual. Cal seguir investigant en millorar l’eficiència dels equips de recuperació d’aquesta calor .

” “La recerca és molt important, però ho és molt més que aquesta estigui connectada amb problemes reals de la societat i que per tant es reverteixi la inversió, és a dir, que serveixi per a solucionar problemes de tots. Com a enginyer em sento responsable de fer-ho .

”

joves enginyers

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi  21

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

COMISSIÓ ENGINYER I EMPRESA

L

ALGUNES REFLEXIONS A LA RECERCA DEL FACTOR DIFERENCIAL

’objectiu de la Comissió Enginyer i Empresa és aglutinar el col·lectiu d’enginyers capficats en millorar la gestió de l’empresa.

I diem capficats, per què aquest és un tema que ens té inquiets i ocupats, i que ens

genera reflexions diverses com la que aquí compartim aprofitant la finestra de l’Enginy.

Tot reflexionant En el nostre entorn proper, el de la Demarcació de Girona, veiem moltes empreses que tenen una aptitud comercial remarcable, en les quals treballen persones que són capaces de copsar les necessitats dels seus clients i en conseqüència de transformar-les en un producte o servei.

També veiem empreses amb un potencial d'innovació important, amb recursos per convertir noves idees en solucions concretes al mercat.

Per altra part, hem copsat que han anat reduint el seu impacte i presència a la societat, empreses que havien arribat a ser potents industrialment i eficients en els seus costos, però per contra han demostrat poca capacitat comercial i d'innovació.

Quatre puntals... i més Si sabem combinar un enfocament comercial potent, la materialització de noves idees i la gestió eficient, i això ho acompanyem d'un tractament altament professional en les finances, haurem bastit els quatre puntals on recolzar la continuïtat de l'empresa.

De totes maneres, però, hi ha un altre factor determinant i que resulta difícilment quantificable.

22

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

La clau que decanta la balança Diem que podem calcular la capacitat comercial en ratis de renovació de gamma, el tant per cent de creixement, el tant per cent de nous mercats, etc.; que podem mesurar la capacitat d'innovació en el percentatge de despeses d'I+D sobre la facturació, el nombre de persones al Departament d'I+D, etc.; que podem mesurar la productivitat de moltes maneres, i la gestió econòmica i financera amb un munt de ràtios...

Quin és el puntal vital que ens falta, què és el que diferencia una empresa de l'altra?

A la nostra comissió fa temps que hi donem voltes per trobar-ne la clau, si és que n'hi ha alguna, i creiem haver arribat a una conclusió al respecte: existeix un factor diferenciador, no sabem si l'únic, però en tot cas prou valuós per a decantar la balança.

Aquest factor ens sembla que és la implicació de les persones amb l'empresa.

Què el dispara?

I què fa que cada matí algú s'aixequi amb l'ànim i l'empenta necessària per transformar i evolucionar l'estat de les coses, que algú vagi a treballar implicat en el bon fer de l'empresa?

Què impulsa que algú adopti aquesta

actitud, i en canvi algú altre no?

Deixem que vosaltres mateixos us respongueu la pregunta.

En tot cas, ens permetem compartir unes idees que us poden orientar a trobar la resposta: si a mi, com a treballador em conviden a participar en certa mesura en les decisions, m'hi deixen dir la meva, i a més m'escolten, potser es començaran a establir unes bases perquè la meva implicació millori dia a dia.

Un factor decisiu Pensem que aquest detonador, de difícil mesura com abans hem comentat, es pot qualificar de determinant per a la sostenibilitat de l'empresa si s'aconsegueix que la major part del col·lectiu l'adopti en la seva actitud laboral.

Quan d’alguna cosa en notem el pes i en canvi ens resulta difícil de mesurar, segurament estigui sent decisiva de cara a assolir un cert resultat.

Per tant, com passa en el cas que ens ocupa -el de la implicació-, cal considerar-la com un factor a tenir molt en compte a l’hora de planificar la gestió de les nostres empreses. mDavid Bartra, Responsable de la Comissió Enginyer i Empresa

Vine i participa’n!

A Estem orgullosos dels camins que hem anat obrint per ajudar els altres, i et convidem a col·laborar en aquesta tasca tan gratificant. mb l’arribada del bon temps, la nostra revista Enginy ens recorda que és el moment d’informar-vos de les moltes activitats que la C.A.S. ha dut a terme en l’últim semestre.

Sopar solidari de Càritas Comencem el repàs d’activitats de la Comissió d’Acció Social per l’assistència al Sopar solidari de Càritas Diocesana de Girona, en suport a la infància en representació de la Demarcació, que tingué lloc el passat 26 d’octubre.

Donar-nos a conèixer i oferir la nostra col·laboració amb l’entitat, així com establir diferents contactes amb persones locals del tercer sector, van ser els propòsits d’aquesta acció.

Trobada anual de voluntaris Després, el 30 de novembre hi haguè la Trobada anual d’Enginyers Voluntaris i Entitats, la segona ja, que organitzava la Demarcació de Barcelona per conèixer, compartir, opinar i proposar experiències entre tots els enginyers voluntaris i entitats.

Aquest cop ens van acollir la Fundació Esclat Marina, i vam poder visitar les seves avançades instal·lacions com a residència i centre de dia on atenen a més de 200 persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats similars.

Fundació Ramon Noguera Amb el Grup Fundació Ramon Noguera de Girona hem continuat realitzant les accions formatives que havíem iniciat l’any

anterior per alguna de les fundacions que integren el grup. Per exemple, el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Gironès, on el passat mes de febrer assistíem 15 terapeutes que donen el servei a infants i familiars. Seguim també amb el disseny d’un Pla de formació general pel Grup.

Fundació ALTEM A Figueres, recordem, la Fundació ALTEM havia demanat la nostra col•laboració per tirar endavant el projecte de construcció d’una nova residència assistida i centre de dia per persones amb discapacitat intel•lectual amb necessitats de suport extens i generalitzat. a la mateixa ciutat de Figueres. Des del passat mes de gener comptem per a la tasca amb l’expertesa del nostre company Santiago Cardenal, que ha mantingut ja diferents reunions amb la direcció de l’entitat i l’Ajuntament de Figueres, amb l’objectiu d’assessorar i fer tutoria en la realització d’aquest important projecte.

Fundació El Moli d’en Puigvert El dia 1 de febrer una representació de la Comissió d’Acció Social va ser convidada pel Gerent de la Fundació El Moli d’en Puigvert, a visitar les seves instal·lacions. Allà se’ns van explicar les activitats d’integració

laboral que realitzen per a les persones a les quals atenen, tals com jardineria, neteja, producció agrària, restauració de mobles i comerç. Això queda especialment palès a les 8 botigues de venda de producte outlet de primeres marques de les quals disposen, entre altres la d’Inditex a la mateixa població de Palafolls. Actualment ens trobem encara en fase de valorar i concretar la nostra cooperació en la seva organització.

Fundació MIFAS Aquesta entitat també va adreçar-nos una sol•licitud tot interessant-se en que poguéssim col•laborar amb ells. A hores d’ara us podem dir que hem mantingut una reunió, i estem en vies de concretar algunes de les seves necessitats per tal d’assignar a un voluntari expert en les seves possibles mancances.

Com podeu veure, la Comissió d’Acció Social és un equip de treball molt viu en el si de la nostra Demarcació, i s’està obrint cada dia més a la societat del tercer sector gironí.

Per això, aprofitem des d’aquestes pàgines a engrescar-vos a formar-ne part per tal de tornar a la societat un xic del que hem rebut durant la nostra vida professional.

Ja sabeu… us hi esperem!! mXavier Pérez, Responsable de la Comissió d’Acció Social

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 23

les nostres comissions

LA COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL, A TOTA MARXA!

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

ENGINYERIA I LLEURE, UN COMBINAT PERFECTE PER ALS NOSTRES JUBILATS I PREJUBILATS U n semestre com sempre molt actiu el que hem viscut els jubilats i prejubilats, amb la posada en escena de les propostes que la nostra comissió ha dut a terme. D'entre elles, la primera que aquí destaquem ens remet al 3 de novembre, dia en què estava programada la sortida en parella a Canet de Mar per gaudir d’una jornada dedicada al modernisme.

El Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil Aquesta localitat del Maresme és ben coneguda per la seva tradició en la fabricació de teixits, i per això no va faltar la visita al Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil, on els participants vam aprendre molt sobre una indústria que ha fet història al nostre país.

També molt interessant va resultar conèixer la Casa Museu Lluís Domènec i Montaner, plenament immersa en el modernisme, com el posterior dinar a una altra edificació del mateix estil: Casa Roure - Restaurant 6Q. I totalment fora de programa, vam poder conèixer una casa particular edificada en la mateixa època i estil, la dels Srs. Josep Maria i Blanca Soler, que els va entusiasmar.

El Laboratori de Robòtica i en Josep Amat El 13 de febrer el vam destinar a visitar el Laboratori de Robòtica situat al Camps Nord de la UPC. Allà ens va rebre l'enginyer Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC, que ens va acompanyar i il·lustrar durant el recorregut, i també va participar-hi puntualment la catedràtica Alícia Casals.

A més, vam poder conversar amb els enginyers que hi estaven treballant amb diferents robots, molts d’ells pensats per a aplicacions mèdiques. Tot plegat va fer que l’estada fos molt profitosa, i ens facilità la comprensió de com els robots ajuden a la medicina, especialment en les intervencions quirúrgiques, amb els prototips que allà es desenvolupen.

Posteriorment, el grup dinava al restaurant de la UPC per seguidament desplaçarnos al Cosmo Caixa i admirar al rei de l'exposició, l'imponent Tiranosaure Rex.

24

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

Vine i participa’n!

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

Quo Vadis, Auto?

Fa un mes, el dia 11 d'abril, la nostra seu hostatjava la Conferència - col·loqui amb Vicenç Aguilera, actual president del Circuit Barcelona-Catalunya. Amb el gràfic enunciat de "Quo Vadis Auto?" es qüestionava el concepte de mobilitat i el fet que pels joves el cotxe com a tal sigui ja una commodity. Pot ser que passem de ser consumidors de cotxes a consumidors de kilòmetres? Acabarem comprant un pack de 10.000 km amb diferents cotxes, en lloc d'un cotxe per a fer-los?

En tot cas, el que creiem segur és que a Catalunya seguirà havent-hi una indústria de l'automòbil molt important i per molts anys, no en va ara mateix representa un 7,5% del PIB i més d'un 33% del PIB industrial. Però, de quin automòbil? El seu futur és complex i entre vehicles híbrids, elèctrics, a gas, hidrogen...... caldrà veure quin guanya, amb el vehicle com a centre del disseny. mDomingo Argilès, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats

A

la UPC ens va rebre Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC, que ens va acompanyar i il·lustrar durant el recorregut, com també va participar-hi puntualment la catedràtica Alícia Casals. A més, vam poder conversar amb els enginyers que estaven treballant-hi amb diferents robots, molts d’ells pensats per aplicacions mèdiques.

I QUÈ FAREM ELS PRÒXIMS MESOS? La previsió pel semestre vinent ens situa en aquest mes de maig a Blanes, en una sortida amb parella on dinarem al restaurant Sa Malica. També aquest mes està programada una conferència sobre la tomografia, des de les seves aplicacions en medicina fins a l’exploració de les piràmides d’Egipte. El conferenciant, Josep Amat, ben conegut de la nostra revista.

També planegem la creació de tertúlies de jubilats un cop al mes, que segurament organitzaríem a la nostra seu i per les quals aprofitem aquest mitjà per dir que cerquem voluntaris per a dirigir-les. Ja al setembre, tenim al cap un viatge de 5 dies a la regió d’Aquitània, a Bordeus.... i a més d’aquestes, moltes altres activitats per a les quals comptem amb la vostra participació i col•laboració.

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi 25

les nostres comissions

E

l recull semestral de la Comissió de Jubilats i Prejubilats no decep i està ple d’activitats, algunes purament de lleure i d’altres amb un accent marcadament enginyer. Destaquem les visites al Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil de Canet i al Laboratori de robòtica del Campus Nord de la UPC, més la conferència “Quo vadis, Auto?” a la nostra seu.

ELS REPTES DEL GRAFÈ, EL “MATERIAL DELS MIRACLES”

nous enginys

Moltes promeses i alguna realitat en aplicacions pràctiques d’un element que des de fa més d’una dècada està cridat a revolucionar la indústria

L Andrey Gueim i Konstantín No’any 2004, els investigadors russos

vosiólov aconseguien aïllar a partir del grafit un poderós material al qual batejaven com “grafè” en honor al seu enllaç doble de carboni.Tenien a la mà una mono capa de grafit 200 vegades més resistent que l’acer i 5 vegades més lleugera que l’alumini. Aviat es va veure el munt de possibilitats que generava i sis anys més tard eren guardonats amb el Premi Nobel.

Una nina multifunció Entre les seves moltes virtuts, el grafè destaca com a conductor imbatible on els electrons es mouen molt més ràpid que en el silici, disminuint el consum energètic i produint menys calor. A més, és transparent, resisteix la radiació ionitzant, altament dens però deixa passar l’aigua, i antibacterià.

Només amb el que hem dit les seves utilitats serien infinites, des de l’electrònica a la indústria alimentària, la medicina, l’automoció, o un article tan democràtic com el preservatiu. Però l’aplicació revolucionària hauria de venir, com sempre, de les telecomunicacions: bateries de llarga durada i càrrega gairebé instantània, pantalles tàctils flexibles de duresa diamantina...

Seguim somiant: tintes conductores per imprimir circuits, dispositius que podríem enrotllar o plegar, nano circuits mil milions menors que un metre, plaques solars exponencialment més eficients, elements de protecció més portables i segurs, xassís súper resistents, cotxes híbrids com a alternativa real, envasos per a aliments que impedeixin la generació de microorganismes patògens, dessalinització de l’aigua amb un cost clarament reduït. I ja entrats en mons cybor, tatuatges digitals com una segona pell amb informació sobre cadascun de nosaltres. Uau. Delícies que no arriben Què ho fa que aquest al•lòtrop del carboni que sembla destinat a canviar el món, no acaba de concretar-se? No serà que no hi hagi un munt de gent i de diners invertits arreu per superar-ne les dificultats! Les més de 10.000 patents presentades ho demostren. Però xoquen amb la impossibilitat de la seva producció massiva: o es segueix un procés car, o el que se’n treu no és prou bo.

Actualment es comercialitza en dues for26

Revista EnGiny 1/2018

{ EIGi

Algunes realitats De tota manera, gairebé silenciosament hem començat a conviure amb el grafè a petita escala combinat amb altres materials.Catlike en reforça els cascs per bicicleta, Head alguna de les raquetes, o Vittoria el quadre de bicicleta. Se’n fan canyes de pescar intercalant-lo amb fibra de carboni, i McLaren el posa en el rellotge RM 50-03.

Més. L’any passat Team Group anunciava discs durs SSD T-Force Cardea Zero amb xips recoberts amb coure més grafè, i en alta fidelitat tenim els auriculars Fiio F3, Zolo Liberty, iBasso IT01... A casa nostra, per la seva capacitat de detectar quantitats mínimes de substàncies, l’Institut Català de Nanociència n’ha desenvolupat per Biolin Scientific el sensor Q-Sense GO de diagnosi mèdica.

Ens hi seguim acostant Enguany ja se n’han fet públics dos avenços. Un des d’Atlanta que obre la porta a la superació d’un dels seus majors inconvenients: en principi, no podria superar el silici perquè al contrari d’aquest no es pot “apagar”. Però Pablo JarilloHerrero, des del MIT de Massachusetts l’ha convertit en un superconductor i de pas l’ha fet un xic més controlable amb la superposició en “angle màgic” de 1.1° de dues de les seves làmines. El preu? Encara inassequible. Però potser s’albira un segon Nobel mentre ens hi seguim acostant.

El segon prové del sector de la telefonia mòbil, on diverses marques l’investiguen a contrarellotge. Entre elles hi trobem Huawei, però sobretot, Samsung, que sembla que ho té a tocar quan el gegant sud-coreà presentava un nou material al qual anomenen “bola de grafè”, que cobreix els elèctrodes de la bateria de liti facilitant-ne la recàrrega a velocitats 5 vegades superiors a les actuals i augmentant fins a un 45 per cent la capacitat. Tot i això, el resultat més espectacular seria com millora del temps de recàrrega completa: uns 12 minuts.

De pantalles tàctils flexibles a preservatius super segurs i ultra fins.

El grafè ens fa albirar un món amb estètica cybor i usos més ecològics... si en resolem la producció eficient i el tema dels residus.

Un “fals nou enginy” Es parla del grafè com d’un descobriment de l’any 2010, quan l’enllaç químic i l’estructura es descrivien ja durant els anys 30 i el 1949 Philip Russell Wallace en calculava per primera vegada l’estructura electrònica de bandes. Llavors no se li feia gaire cas creient-lo inestable. Es pensava que les fluctuacions tèrmiques destruirien l’ordre del cristall i el fondrien. Hem tardat més de mig segle en entendre’l i tot just comencem a controlar-lo.

Però de moment, a excepció de la bateria anunciada per Samsung i de l’angle màgic del MIT, semblaria que us hem dut a aquesta pàgina un “fals nou enginy”. La gran troballa i la fama seran per qui el desenvolupi com a clau que obri la porta a la tecnologia 5G i a les aplicacions que realment canvien el nostre món, tant en les coses importants… com en els capricis. Perquè, què en diríeu sinó de poder plegar un mòbil, o de disposar d’unes bateries també flexibles?

Una vegada més, les veus expertes diuen que hi som molt a prop, a cinc o deu anys vista com a màxim. I ara sembla que sí. mEIGi

mes, en làmina i en pols. El laminatge és de qualitat, s’aplica a l’electrònica, la informàtica, l’aeronàutica... i és car d’obtenir. En pols el sistema és més barat i en facilita l’ús, però perd propietats. Tampoc està resolt el reciclatge, un tema gens menor com hem vist en aquest número i que per les seves característiques esdevindrà un gran problema.

D’aquest punt, per cert, se’n parla poc.