Page 1

11 1/2019 Nr

EnGiny Imaginar

el vehicle del futur La revista dels enginyers industrials de Girona

La indústria accelera en la cursa per una major eficiència del transport

De conversa

Jaume Juher “Hem de vetllar entre tots per una Politècnica competitiva”

Joves enginyers

25 anys del Fòrum Industrial i 20 anys dels estudis EI gironins

Nous enginys

La guerra del patinet elèctric


JUNTA DIRECTIVA DEMARCACIÓ President Jaume Masgrau Secretaris Quim de Ciurana (COEIC) Josep Maria Soler (AEIC) Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder Helena Juscafresa Jesús Teixidor Òscar Treceño

Número 11 (1/2019)

Direcció

Duaita Prats

Consell de redacció

Per no quedar enrere

T

ot fa preveure que hi haurà canvis importants en la manera com ens desplacem. No només tecnològics sinó també respecte d’un element ara ja decisiu a l’hora d’establir estratègies de mobilitat com és prioritzar la menor afectació mediambiental possible en les solucions aportades. El factor econòmic, així com les limitacions tecnològiques, segueixen essent elements determinants en el moment de definir les solucions per a nous projectes de vehicles, sens dubte, però la consideració de quina és la incidència sobre el medi ambient resulta cada vegada més rellevant per a l’èxit de les noves propostes.

Resulta curiós que, 99 anys després, Transportes Eléctricos Interurbanos S.A. (TEISA), torni de bell nou a incloure en la seva flota el vehicle elèctric i, posats a repensar coses que ja foren però que es quedaren pel camí, potser tindria sentit revisar la viabilitat d’antigues línies de ferrocarril com la que unia la Garrotxa amb el port de Sant Feliu de Guíxols, o la que enllaçava Banyoles amb Girona amb el famós “tren pinxo”... Reemprendre lideratges És conegut que en moments de canvi s’obren grans oportunitats i toca estar amatents per veure-les. Amb la creixent demanda de petits vehicles elèctrics (bicis, patins, etc.) sembla natural pensar que ara, recollint el llegat del que havia estat el potent sector de la motocicleta a Catalunya, a la nostra Demarcació encara representat per la figuerenca Rieju, es pugui recuperar el seu protagonisme malgrat la forta competència asiàtica. Caldrà ser dinàmics i pujar a aquest tren, si no volem quedar enrere!

Davant d’una revisió profunda En l’edició número 11 de la revista ens atansem a aquesta realitat que ja tenim al davant i que ens toca ben de prop com a enginyers industrials, ja que el món del transport a motor és, des de sempre, activitat estretament lligada al nostre àmbit professional. Resoldre si el futur vehicle elèctric ha de ser amb bateria o amb hidrogen, és tema de debat actual, però també nous plantejaments com el vehicle compartit apareixen com una realitat de la revisió profunda en la mobilitat de les persones.

Jaume Masgrau

Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona dels EIC

Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume Masgrau, Núria Valenzuela

Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita: Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per a col·legiats i associats a la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

REPORTATGE 13|15 04|06 ElELvehicle del futur

07|12 08|09 10 | 12 |

OPINIÓ Trencar amb l’

16|

JOVES ENGINYERS

18|23 24|25

EN SERVEI

DE CONVERSA Jaume Juher ECO ESPAI

Som mobilitat

Innovadors

TEISA

JOVES ENGINYERS

Aniversaris EIG i Fòrum Industrial

26|

Tesi doctoral de J.A. Tarrés Infos Demarcació COMISSIONS

Activitats diverses

NOUS ENGINYS

La guerra del patinet elèctric


el reportatge

COM SERA...À

EL VEHICLE DEL FUTUR? E

n aquest món canviant en el qual a la que et descuides el futur era ahir, imaginar com serà el vehicle de les generacions que ens succeiran és contemplar els models que ja estan llançant al mercat les indústries punteres. Com ho resulta escoltar les opinions de Vicenç Aguilera, enginyer industrial i president del Circuit de Catalunya, que també ho fou del Clúster de l’Automoció, i per tant és una de les veus més autoritzades en aquesta qüestió. Amb ell repassem els punts més importants que defineixen els nous escenaris, i posem a lloc alguns tòpics que l’actualitat situa com a protagonistes de les taules de treball de despatxos i tallers de fabricació de les grans marques. 4 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

Diuen que el sector de l’automòbil canviarà més en 10 anys que en tota la seva història i que veurem avenços de ciència-ficció. També que el model de negoci serà diferent, i que si fins ara parlàvem de prestacions mecàniques, seguretat i economia, ara la indústria s’haurà de posar les piles per equiparar la seva tradicional expertesa en la venda de vehicles amb la de serveis. “Penso de veritat que el salt no és tan gran”, comença Vicenç Aguilera. “Cal valorar que els canvis que venen s’afegeixen als dels darrers 90 anys. És el que en dic “efecte lasanya”: estem sumant capes a les que ja tenim, i el resultat és més aviat que augmentem la complexitat del producte”. Per afrontar reptes com l’increment de la densitat dels nuclis urbans, la situació medi ambiental, o un planeta dominat per la transformació digital, al vehicle dels usuaris del futur se li atribueixen quatre característiques: connectat, autònom, ecològic i compartit. Conformen el que els anglosaxons en diuen CASE (connected, shared, autonomous, electrified). Les repassem junts, una a una. Connectat Integrar-la entre les prestacions d’un vehicle no és una novetat, és un fet que pot convertir els nostres automòbils en el més gran enginy d’ús personal generador de dades de la Internet de les coses. Es diu que seran la segona plataforma digital, després del mòbil. Que qui vulgui guanyar la cursa del mercat ha d’aspirar a l’excel.lència en aquest àmbit. Segons el nostre expert, “el cotxe connectat ja no és el futur. La connectivitat és un bàsic en el llistat de prestacions que ens ofereix i que en els cinc anys vinents certament es multiplicarà. Al voltant d’ella naixeran molts negocis i sobretot nous models d’ús donada la gran quantitat d’informació que ens facilitarà”. Tot plegat comporta més predicció, més previsió, un més gran ventall de possibilitats al volant. Fins ara hem buscat mobilitat i aviat d’aquest escenari n’obtindrem moltes coses més. I també ens farà la conducció més fàcil, clar. Compartit Costa de creure-ho quan llegim que el 75% dels ciutadans pensen que en deu anys el cotxe ja no serà propietat d’una sola persona, i que el car-sharing es normalitzarà entre els usuaris. Nosaltres, els humans, que som tan poc de compartir! Aquí és on les empreses de serveis tindrien un paper rellevant,


aUna imatge que tardarem en veure al nostre païs: un punt de recàrrega per automòbil elèctric, que s’alimenta a partir de plaques solars.

el reportatge

en funció de l’èxit de la fórmula. “Malgrat tot -afirma Aguilera-, no la veig com una tendència dominant, sinó més aviat com una alternativa, una opció entre les altres, que si per una banda pot fer baixar el nombre de vehicles que es produeixen, donat que cada unitat tindrà un gran desgast, i també els seus components, tot s’haurà de renovar abans”. Això permetrà que els números dels fabricants es compensin. Autònom Aquesta és una característica que excita la nostra fantasia, i potser per això al cotxe autònom se li atorga un alt paper mediàtic. Si s’aconsegueix normalitzar-la en els nostres vehicles, es diu que facilitarà el flux de trànsit i afavorirà la reducció de la sinistralitat pel fet que la majoria d’accidents són errors humans. A alguns, però, ens genera una certa inquietud. “Ep, no està justificada…!”, ens tranquil·litza. “Cal saber que es parla molt de cotxe autònom i menys de què existeixen 5 nivells d’autonomia. Els 1 i 2 els tenim

molt implementats: vehicles que aparquen sols o que avisen de certs moviments, entre d’altres. Del 3 al 5, el cotxe pot actuar sol fent certes funcions mentre el conductor s’inhibeix, en major mesura com més pugem de nivell. Ara marques com Audi, BMW i Tesla comencen a vendre els primers de nivell 3. Funcionant en mode autònom, els seus conductors no seran responsables dels incidents que puguin passar i serà la marca qui hagi de respondre”. Això canvia moltes coses, per exemple el món de les assegurances. Hi ha un corrent molt important que es decanta cap als nivells 3 i 4, per exemple en casos de recorreguts i velocitats limitades, com autobusos sense conductor. “Aviat els veurem! Són molt segurs. El de nivell 5 seria l’autònom 100 per 100. Aquest trigarem a tenir-lo circulant amb normalitat”, aclareix. Elèctric Sembla que sigui la tendència comuna dels fabricants i que s’hagi de menjar

el mercat, tot i els requeriments que exigeix. “Tampoc hi estic d’acord...”. Segons l’enginyer, el cotxe elèctric serà una alternativa més, certament potent, però no l’única. “És un convidat nou en aquesta mobilitat extraordinària de la qual gaudim les darreres dècades, i com a resposta al repte dels enginyers de reduir la petjada de CO2 és una opció. Ara en vivim la primera gran onada de creixement”, ens diu. “Però no ens enganyem: no s’adoptarà unitàriament perquè planteja tant a les marques com a l’Administració la resolució d’aspectes complexos com els punts de recàrrega o la millora de la seva autonomia”. Per això creu que conviurà per molt de temps amb els de gasolina, els dièsel, els híbrids, el d’hidrogen i el biodièsel. “Veiem que cada fabricant té estratègies diferents. Toyota ho aposta tot a híbrid i hidrogen. i en canvi Nissan tot a l’elèctric. Volkswagen observava i ara apunta cap a l’elèctric... Si els líders mundials es diversifiquen, vol dir que la cosa no està tan clara!” >>>

“El vehicle elèctric conviurà per molt de temps amb els de gasolina, els dièsel, els híbrids, el d’hidrogen i el biodièsel. Cada fabricant té estratègies diferents. Toyota ho aposta tot a híbrid i hidrogen. Nissan tot a l’elèctric. Volkswagen observava i ara apunta cap a l’elèctric... Si els líders mundials es diversifiquen, vol dir que la cosa no està tan clara!”. Ens ho diu Vicenç Aguilera, enginyer industrial i President del Circuit de Catalunya. Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  5


“Afegit als enginyers de sempre i al més alt nivell, ara ens calen de manera vital, enginyers electrònics. Un cotxe d’uns 30.000 euros està dotat amb uns 5 milions de línies de codi de software, una brutalitat.

el reportatge

“El vehicle l’elèctric no és del tot innocent donat que per a la producció d’electricitat hi ha despesa de CO2. En clau well to wheel, a Espanya el seu impacte és de 25 grams de CO2 per km, i de l’híbrid 40 grams. A França els 25 baixen a 15 perquè aprofiten la producció nuclear. “Les motos elèctriques sí que són un producte ideal per imposar-se com opció. Les de dos temps no haurien ja ni d’estar permeses! Quant als autobusos, tots plegats hauríem d’exigir que un servei públic amb unes tals emissions fossin elèctrics al 100 per 100 com més aviat millor.

La formació de nous professionals Al costat de totes aquestes particularitats tècniques i de mercat, hi ha un aspecte tan important com l’efecte en la formació de nous professionals que tots aquests canvis ha de comportar. Al requeriment d’enginyers mecànics s’hi afegeix i de manera creixent, la d’enginyers electrònics i de software. A tall d’exemple hi ha iniciatives com els graus en enginyeria d’automoció de la UVIC-UCC i la UPC iniciats el curs acadèmic 2017/18, o la implantació a l’Escola Universitària Mediterrani del grau en logística industrial i serveis comercials. El President del Circuit de Catalunya explica que la base de l’automòbil segueix necessitant els enginyers de sempre i al més alt nivell, vist l’augment de l’exigència mecànica i de l’eficiència de la màquina. “Però ara ens calen a més, i de manera vital, enginyers electrònics. Un cotxe d’uns 30.000 euros està dotat amb uns 5 milions de línies de codi de software, una brutalitat”. Cal posar les llargues Els actuals vehicles són productes molt sofisticats, i malauradament, en aquest sentit, la resposta acadèmica va per darrere de les necessitats. “Aquí sempre conduïm amb les curtes, ens costa posar les llargues!”, raona en metàfora. “La 6 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

universitat hauria d’anar per davant dels temps donat el que es veu venir, perquè ens podríem adaptar millor als canvis de mercat. És una discussió que sempre tinc”, es lamenta. I les màquines més grans? Parlem molt de l’automòbil, però, què hi ha de la resta de transports? Camions, autobusos, trens, avions… La popular motocicleta! “Amb aquest mitjà de transport tenim una gran assignatura pendent”, ens reconeix. “Les motos elèctriques sí que són un producte ideal per imposar-se com opció. Les de dos temps no haurien ja ni d’estar permeses!”. Pel que fa als autobusos, ho té claríssim: “Tots plegats hauríem d’exigir que un servei públic amb unes tals emissions fossin elèctrics al 100 per 100 com més aviat millor”. Quant a les grans màquines de llarg recorregut, costa més de definir quina seria la solució realista. “Personalment m’agrada molt l’hidrogen, del qual es parla poc perquè el seu cost de fabricació és més car que el del petroli”. Innocència relativa Els humans som impacients i ens estem acostumant que les coses passin ràpidament. Fins i tot hi ha qui albira un món no gaire llunyà de total mobilitat amb

zero emissions. És realista plantejar un escenari així en termes d’escala temporal humana? “Per mi, no”, apunta. “Ara bé, sí que podríem veure que en 15 o 20 la flota de cotxes que es venen són molt més sostenibles que els que s’hagin venut fins llavors. L’edat mitjana del vehicle a Espanya són 15 anys, i a més el concepte de “zero emissions” cal subscriure’l exclusivament a un objectiu de ciutat”. “També vull especificar que el vehicle l’elèctric no és del tot innocent -segueix-, donat que per a la producció d’electricitat hi ha despesa de CO2. Sovint no s’hi pensa”. En clau well to wheel, a Espanya l’impacte del vehicle elèctric pur és de 25 grams de CO2 per km, i de l’híbrid 40 grams. A França els 25 baixen a 15 perquè aprofiten la producció nuclear, que és més neta. El vehicle del futur... a la carta Llavors, d’entre tota aquesta carta de possibilitats, quin seria per Vicenç Aguilera el seu vehicle del futur? “Considerant com “futur” el pas d’una generació, en un país com el nostre amb tanta insolació m’apuntaria al cotxe d’hidrogen, ja que a mitjà termini és el més net. Aquesta seria la meva opció ideal”, confessa ja per acabar. Aviam què hi diuen les marques! mEIGi


TRENCAR AMB L’STATU QUO DE LA MOBILITAT, UN REPTE SOCIAL, AMBIENTAL I VITAL

opinió

E

n ple segle XXI, la revolució que ha representat l’empresa nord-americana Tesla per la indústria automobilística convencional és inqüestionable: cotxes autònoms que es mouen gràcies a eficients motors elèctrics i no per la combustió d’hidrocarburs, aconseguint un 77% de rendiment (bateria a la roda) versus el 25% (gasolina a la roda), i reduint les emissions (CO2, NOX, partícules, soroll,...) a les ciutats. Bateries que requereixen de millores pel que fa als materials utilitzats i ser carregades amb electricitat renovable, una recàrrega gestionada segons la saturació i potència disponible per la xarxa elèctrica que també ens alimentarà les cases.

La qualitat de l’aire és una preocupació creixent amb l’efecte nociu comprovat d’altes concentracions d’O3, NO2, SO2, PM2.5, PM10 i CO2.Ens hem acostumat a viure en ciutats intoxicades, enganyats per un model de transport car econòmicament i sanitària. Encara creu algú que podem seguir cremant hidrocarburs i no fer el salt a vehicles més sostenibles? La transformació social en mobilitat l’encapçala sovint el cotxe elèctric, amb tecnologia que li permet ser 100% autònom, però a les grans ciutats s’hi afegeixen les motos, les bicis i els patinets. Tots ells transports privats, o compartits mitjançant sistemes pay-per-use, que conviuen amb l’oferta pública de metros, ferrocarrils, tramvies o autobusos. Amb un 92% del temps a l’aparcament, l’elevat cost d’adquisició i manteniment, i la tendència al pagament per serveis de les noves generacions, no és d’estranyar que les fórmules de car-sharing o equivalents s’estiguin imposant a les grans urbs, i que a l’estat espanyol hi hagi més de 200 startups dedicades al negoci de la mobilitat. Tot i això, cal preguntar-se: resolen els problemes de congestió i ocupació de l’espai públic aquests models de negoci? L’Ajuntament de Barcelona entén que no, i és per això que de moment encara no s’ha legislat sobre mesures com la gratuïtat de les zones blava i verda per aquestes empreses, com sí que succeeix a Madrid. L’impacte del transport La transició energètica que urgeix accelerar passa entre d’altres per la descarbonització de la societat en tots els nivells, essent el

transport el responsable del 40% del consum d’energia final a Espanya (82.333ktep). Només els turismes representen el 15% de l’energia final (12.350ktep) la qual cosa, amb unes pèrdues del 75% del dipòsit a la roda, implica unes pèrdues energètiques d’uns 9.263ktep. Gairebé l’equivalent a tot el consum d’energia final del comerç, els serveis i l’administració pública espanyola junts! Si ho preferiu, podríem equiparar aquestes pèrdues a 3/5 parts de la demanda energètica final de tot el parc residencial espanyol. Encara creu algú que podem seguir cremant hidrocarburs (importacions per valor de 37.340M€ l’any 2017) i no fer el salt a vehicles més sostenibles? Ciutats intoxicades És ben cert però, que aquesta transició ha d’anar sí o sí acompanyada d’un augment massiu d’energia renovable i de proximitat. L’aprovació recent del RD 244/2019 sobre autoconsum ens permetrà a ciutadans i empreses no només ser consumidors, sinó també productors d’energia renovable i de quilòmetre 0. Electricitat produïda a les cobertes de les nostres cases i empreses que serviran per alimentar les bateries de cotxes, motos, bicicletes o patinets elèctrics, siguin propis o d’ús compartit.

Per últim, i no menys important, la qualitat de l’aire és una preocupació creixent a les grans ciutats europees amb l’efecte nociu comprovat d’altes concentracions d’O3, NO2, SO2, PM2.5, PM10 i CO2. L’any 2018 a Barcelona s’estimen més de 250 morts prematures per contaminació i més de 1.450 ingressos hospitalaris per malalties respiratòries i cardiovasculars. Ens hem acostumat a viure en ciutats intoxicades, enganyats per un model de transport car econòmicament i sanitària. El paper dels enginyers Davant dels reptes que planteja el canvi de model de mobilitat que estem vivint, no només a escala local sinó mundial, el paper dels enginyers industrials és transcendental. El col.lectiu ja ha demostrat en altres revolucions industrials ser un actor imprescindible a l’hora d’aplicar el coneixement científic i tècnic en el desenvolupament de la tecnologia i de models de negoci al servei de la societat. La nostra, cada vegada més tecnològica i globalitzada, requereix professionals de l’enginyeria compromesos amb l’excel. lència i el progrés sostenible. mLlorenç Albanell, Enginyer Industrial i Soci-Director Tècnic d’Audit Energia Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  7


de conversa

J

aume Juher és un home de profundes arrels empresarials, vinculat des de fa més de 30 anys a Roberlo, una firma gironina puntera en el desenvolupament i comercialització de productes per a l’automòbil, com també per a la construcció, la indústria i el bricolatge, de la qual és Conseller Del.legat des de 2008. Avui, però, l’entrevistem en relació a la presidència que ocupa d’un òrgan tan nuclear per engranar la vida estudiantil i la professional, com és el Patronat Politècnica, entitat que promou des de fa més de quatre dècades l’estudi, la difusió, la participació i la col.laboració en tasques i activitats desenvolupades per l’Escola Politècnica Superior gironina, sent l’enllaç entre ella i les empreses del territori. mper Duaita Prats

JAUME JUHER

“HEM DE VETLLAR ENTRE TOTS PER UNA POLITÈCNICA COMPETITIVA” Com definiria el Patronat de l’EPS? És un òrgan connector entre diferents sectors públics i privats gironins, una associació empresarial que dóna suport i assessora la Politècnica perquè esdevingui cada cop més competitiva i adaptada al món professional. L’acompanyem en el seu desenvolupament i la promocionem a fi que les empreses la coneguin i en treguin un rendiment. Afavorim la relació entre l’empresa i la universitat, la realització de projectes tecnològics amb els grups de recerca, els serveis i anàlisis tècnics, la realització de formació professional, la validació de nous productes, etc. Des de fa dos anys, també interactuem amb els centres de secundària i formació professional per atraure talent i despertar vocacions tecnològiques. El seu naixement va ser cabdal per a la creació de l’EPS a Girona. Ens ho pot explicar? El 15 de gener de 1974, dia en el qual s’inaugurava oficialment l’EPS, es constituïa el Patronat de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola. L’endemà iniciava activitats en unes dependències de la Cambra de Comerç. Es van haver de buscar professors, administratius... i diners. Aquesta fou la funció inicial: cobrir les mancances econòmiques que les administracions no oferien en aquell moment, sempre des del 8 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

convenciment que l’Escola era un element cabdal per a la millora de les nostres empreses. Entre les personalitats del primer Patronat cal destacar al president, Andreu Agustí, els empresaris Manel Xifra, Josep Palau i Jaume Casademont; el president de la Diputació, Antoni Xuclà i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Francesc Ferrer, com també els delegats ministerials i els presidents del col•legis professionals com el vostre. Quins han estat els moments clau de la seva història? Un la construcció de l’Edifici P1, origen del campus de Montilivi. Un altre la incorporació de la Politècnica a la UdG el 1992. Llavors la funció del Patronat haguera pogut desaparèixer, però va ser just al contrari, els empresaris compromesos van fer un pas endavant i es van crear diferents línies d’ajuts cap als estudiants per valorar el seu esforç i talent. Els Premis Patronat, que l’any vinent arribaran a la 25a edició, en són un clar exemple. Per mi, l’últim moment clau ha estat el 2014, quan continuant amb la política de l’anterior mandat decidim professionalitzar l’entitat incorporant l’actual director tècnic, en Gerard Lechuga, per millorar encara els serveis cap a les empreses. El model ens ha funcionat molt bé i l’hem replicat fitxant una

tècnica, la Berta Llenas, per l’últim eix de treball: despertar vocacions tecnològiques. Qui compon el Patronat Politècnica? Actualment sumem 130 patrons, entre els quals hi ha tant empreses tradicionals de dimensions grans com d’altres de recent creació. Totes hi tenen cabuda. Dins el consell executiu, a part de tenir una bona representació d’empreses de diferents sectors d’activitat i localitzacions, comptem amb col•legis professionals com el dels Enginyers Industrials de la demarcació, la mateixa Universitat i Escola, el Consell Social o la Cambra de Comerç. Com es fa possible econòmicament la seva existència? Per les aportacions dels patrons, als quals estem enormement agraïts. Destacar per la seva forta implicació la Diputació de Girona i el Consell Social, que ens han ajudat molt a créixer. Sense la seva participació i confiança no haguérem arribat tan lluny. Compartir un projecte de territori entre institucions públiques i privades, apostant per la millora de la competitivitat del territori, agrada i molt a les empreses. En els darrers anys, Caixabank amb l’Obra Social també està esdevenint un partner econòmic important que ens ha permès afrontar nous reptes.


Com s’articula el treball amb els diversos actors? Estem al servei de les empreses i entitats membres, que contacten amb nosaltres quan en tenen necessitat. En paral•lel, mirem de ser proactius i dinamitzem la relació recordant-los per a què ens poden utilitzar. En l’àmbit de l’Escola, tenim els premis, beques i ajuts molt consolidats i ben coneguts per part dels estudiants, així que ens limitem a fer una tasca de promoció i gestió interna. Per sort, cada cop hi ha més empreses que volen col•laborar o crear-ne de nous, i els ajudem a convertir-les en realitat. L’últim exemple són els Premis Participació i Compromís Social, impulsades per Marlex Human Capital. Quines accions destacaria d’entre les que endeguen? Tenim dos eixos de treball especialment exitosos. Un és l’impuls en la transferència de tecnologia entre empreses del territori i els grups de recerca de la UdG. Durant cinc anys hem potenciat aquesta relació, fins al punt de firmar un acord amb la universitat per gestionar des del Patronat el Campus de Tecnologia i Innovació. En segon lloc, la tasca abans esmentada de desvetllar l’interès dels més joves i atraure talent cap a l’Escola, amb molt bona rebuda per part dels centres de secundària. Com plantegen l’enllaç entre estudiant i empresa? És bàsic i treballem perquè cada cop sigui més fort i es mantingui present mentre l’estudiant es forma dins l’Escola.Actualment els principals lligams són les Estades en Entorn Laboral, la realització del Projecte fi de grau a l’empresa, el Fòrum Industrial i les xerrades d’orientació laboral per àmbits que realitzem. En algunes ocasions, els mateixos professors són professionals externs que aporten aquest enllaç, o en algunes assignatures es realitzen pràctiques de laboratori, així com visites guiades en les empreses. A més, estem treballant en alguna idea nova per seguir-lo potenciant. Si el Patronat s’hagués de felicitar per alguna cosa en especial, perquè seria? Més que per haver augmentat considerablement el nombre de patrons o de disposar d’un pressupost més elevat, pel feedback rebut dels diferents actors. Que les empreses t’agraeixin el servei que els hi has donat o rebre una carta de gratitud d’un estudiant per algun dels nostres premis o ajuts, fa que ens sentim orgullosos i motivats per anar endavant. Què hi aporta la demarcació de Girona del Col•legi d’Enginyers Industrials? És vital dins el consell executiu. Com entitat vinculada des del primer dia i amb objectius afins, ens aporta la seva visió especialitzada i té dret i vot en les decisions de govern. Quin benefici obté actualment obté l’àmbit educatiu de la seva existència? Mirem de contribuïr, tant pel que fa als

universitaris com als preuniversitaris. Als primers els acostem tot un ventall de tallers, ponències i jornades entorn l’enginyeria i l’arquitectura que molts centres educatius desconeixien. Busquem una relació de confiança i col•laboració pel bé dels seus estudiants, i volem apropar la Politècnica al món preuniversitari per despertar vocacions a través de material innovador i de la implicació de molts dels professors. En el sector universitari, el Patronat sempre ha estat l’òrgan per traslladar-hi la veu de les necessitats empresarials respecte de la formació. Històricament s’han creat estudis i postgraus impulsats per l’entitat. Dobles titulacions importants com les de GETI-ADE o la de GEEIAGEE en són exemples. La implicació de les nostres empreses en el Fòrum Industrial i en les jornades d’orientació laboral, també aporta un valor afegit a la docència molt important. I el món empresarial? Fem d’òrgan de connexió i suport important per aprofitar tots els serveis que la universitat i en particular l’EPS els pot oferir. Som un interlocutor que els visita i dinamitza perquè participin del dia a dia de l’Escola i la UdG. Què demanaria al teixit empresarial? A les empreses que ja són membres del Patronat, els agrairia la seva col•laboració permanent. A les que no ens coneixien fins ara, que ens contactin i s’informin de tot el que els podem oferir, que n’obtindran un elevat rendiment. Es tracta de vetllar entre tots per una Politècnica competitiva, que aporti excel•lència a l’entorn. Per acabar, des de quan n’és vostè President? Des de desembre del 2012. En Manel Xifra, l’anterior president, em va fer la proposta i vaig pensar que era una bona manera de servir en un tema que connecta empresa, universitat, joventut, i formació. Així és. Ara ja em trobo al final del segon i darrer termini. Què li suposa com a professional i com a persona? Una gran experiència. M’ha enriquit molt conèixer millor la universitat i accedir a les necessitats d’un ampli ventall d’empreses del nostre entorn, per lligar-les amb les possibilitats de la UdG. Els motius i l’esperit que el van dur a ocupar el càrrec, es mantenen? Els motius sí, el coneixement et dóna una perspectiva diferent. M’ha reforçat la visió que cal refermar el flux de relació entre les empreses i la universitat. Què ha significat per al seu creixement personal? Conèixer un grapat de gent nova, lligada a la UdG i a diferents empreses, i constatar que sempre es pot trobar gent disposada a treballar per projectes col•lectius tan positius com aquest t

ue les empreses t’agraeixin el servei que els hi has donat o rebre una carta de gratitud d’un estudiant

Qper algun dels nostres premis o ajuts, fa que ens sentim orgullosos i motivats per anar endavant.

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  9

de conversa

T

enim dos eixos de treball especialment exitosos. Un és l’impuls en la transferència de tecnologia entre empreses del territori i els grups de recerca de la UdG. I fa gairebé dos anys hem iniciat una tasca per despertar vocacions i atraure talent cap a l’EPS.


eco espai

SOM MOBILITAT

UN TRANSPORT PRIVAT MÉS SOSTENIBLE, JA ÉS POSSIBLE Som Mobilitat és una cooperativa fundada el 2016 per oferir productes i serveis a les persones sòcies, amb el leitmotiv d’accelerar la transició cap a una mobilitat més sostenible. Practiquen un model social i col•laboratiu basat en la compartició, respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris, que funciona sota criteris democràtics d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. om estem veient en el present Enginy, C cada cop es qüestiona més el model de mobilitat actual, tan basat en el cotxe de combustió privat que fa que les ciutats tinguin un alt índex de contaminació, amb un augment dels problemes de salut derivats i uns espais públics ocupats per un gran nombre de vehicles. Tot plegat empitjora la qualitat de l’aire i la vida de les persones que hi vivim.

Compartir és la clau Per sort, progressivament van aflorant iniciatives que donen resposta a aquests reptes, amb un enfocament col•lectiu, de cura del medi ambient i col•laborant amb altres agents socials del territori. Som Mobilitat, cooperativa de consum sense afany de lucre, és una d’elles, i treballa fa dos anys per fer una mobilitat més sostenible. La seva proposta implica prioritzar els desplaçaments a peu, en bicicleta i transport públic i, quan calgui un vehicle a motor, que aquest sigui elèctric. Comptant que de mitjana un cotxe està aturat 23 hores al dia, Som Mobilitat actua

amb el convenciment que la mobilitat elèctrica ja no és el futur, sinó el present, i s’apunta al canvi de paradigma del pas de la propietat privada a l’ús del cotxe (elèctric) compartit, per quan es necessita. D’aquesta manera, proposa una forma d’optimitzar-ne l’ús i reduir el consum de recursos escassos i contaminants, amb serveis de car-sharing i d’altres vehicles implementats a 11 ciutats catalanes, entre les quals hi ha Figueres, Olot, Vic, Barcelona i Mataró. “El nostre objectiu és construir una xarxa d’aparcaments de barri on els veïns comparteixen bicicletes, cotxes i furgonetes elèctrics”, afirma Ricard Jornet, el seu president. Proper objectiu: Girona De mica en mica es van estenent també per la resta del territori català, i en concret a la ciutat de Girona exploren la possibilitat d’ubicar dos cotxes elèctrics en un aparcament situat a tocar de l’estació de tren i la d’autobusos, que facilitaria els desplaçaments intermodals. L’objectiu és ara signar un conveni amb la Fundació MIFAS, encarregada de la

gestió d’aquest pàrquing, amb la idea de connectar-se amb agents rellevants del territori que treballen per un desenvolupament sostenible en tots els seus àmbits. A més, compten amb el suport de la cooperativa Som Energia, que planeja usar la seva flota per realitzar els desplaçaments laborals allà on no arriba el transport públic. La força dels socis Som Mobilitat suma actualment més de 1.300 socis, alguns dels quals a la ciutat de Girona. La cooperativa s’estructura en grups locals formats per membres amb ganes d’impulsar la mobilitat sostenible. “Juguen un paper clau en el nostre creixement, donat que són els qui creen microcomunitats de barri o de poble i que treballen perquè els nostres serveis arribin als municipis” comenta el coordinador, l’Arnau Vilardell. Donat que en el cas de Girona encara no hi ha grup constituït, des de Som Mobilitat aprofiten aquesta finestra per animar a tots els i les sòcies de la ciutat a posar fil a l’agulla.mEIGi

“El nostre objectiu és construir una xarxa d’aparcaments de barri on els veïns comparteixen bicicletes, cotxes i furgonetes elèctrics”, afirma Ricard Jornet, president de Som Mobilitat. 10 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi


Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  11


innovadors

TEISA PROVA EL BUS HÍBRID A LES COMARQUES GIRONINES

E

scollir l’opció energètica per al transport públic del futur serà clau per reduir la contaminació a les ciutats. El nombre de vehicles que les flotes d’autobusos tenen constantment circulant, les característiques pròpies d’una mobilitat consistent en arrencades i aturades, fan que considerar-ne l’eficàcia en termes de consum i aprofitament sigui un tema de salut ciutadana que empreses i administracions han d’abordar de manera prioritària. La gironina TEISA, fundada l’any 1920, ha fet dos petits grans passos en aquest sentit.

Un el donava a finals de 2018 amb el primer autocar interurbà híbrid de la província de Girona, dotat d’un motor de combustió i un altre d’elèctric. L’empresa el prova a la línia que uneix Girona i Santa Coloma de Farners, amb la previsió futura d’analitzar també la viabilitat en les rutes Girona-Sant Feliu de Guíxols, CamprodonCampdevànol, i diversos trajectes que tenen Olot com a punt de pas o destí, ciutat particularment castigada pel trànsit pesant que travessa el seu nucli urbà. El combustible... i les bateries “En 4 mesos i 30.000 km -explica el gerent de TEISA, Àlex Gilabert- hem observat un estalvi de combustible del 17% que es traduiria en 6.000 litres anuals menys respecte els altres autocars que realitzen la mateixa ruta. D’altra banda, estem fent seguiment de l’estat de les bateries, doncs tot i que són d’ió-liti i no tenen l’anomenat “efecte memòria”, sí que acusen desgast i en 4 mesos han passat a una capacitat del 96% de la inicial. La dada és molt rellevant i cal anar-la seguint, ja que en global suposa un benefici medi ambiental però té uns costos superiors als vehicles actuals”. Ara volen seguir durant uns mesos més la prova a la línia GironaSanta Coloma, i després canviar el vehicle a rutes que permetin doble torn i operació continua durant 14 hores al dia, per poder funcionar amb el màxim d’estalvi de combustible possible. Línies com el Bus Transversal de la Garrotxa, amb un recorregut força planer (els vehicles híbrids no tenen grans motoritzacions per desnivells importants), i un horari continu. Una prova més La segona implementació la van arrencar el febrer amb el primer bus urbà híbrid endollable de les comarques gironines, cobrint les línies de Girona a Salt, i Girona - Vila-roja -Sarrià de Ter - Sant Julià de Ramis. S’estima que suposa un estalvi d’uns 7.500 litres de combustible i gairebé 20 tones menys de CO2 anuals, a més de

minvar la contaminació acústica dels carrers per on passa, però “és aviat per valorar-ne els resultats en només 2.200 km realitzats. En ser un vehicle endollable i amb major capacitat de bateries esperem un estalvi de consums del 30%, important donat que l’autobús urbà té consums superiors als interurbans”, ens diu. Respecte als dièsel dels anys 90, el bus híbrid genera 18 vegades menys òxid de nitrogen, 48 vegades menys hidrocarburs i 33 cops menys monòxid de carboni. El motor elèctric funciona quan hi ha més consum d’energia, és a dir, en les acceleracions i en les arrencades. Està propulsat per bateries de ió-liti refrigerades per aigua que es carreguen durant la marxa del vehicle i regeneren l’energia durant les frenades. Modernitat i experiència centenària TEISA no disposa de cap ajut per poder anar incorporant flota híbrida. Cada unitat suposa una inversió d’almenys 330.000 euros, un 65% més que els autobusos convencionals, sense comptar en la reinversió en canvi de bateries. “No obstant això -rebla Gilabertcom operadors de transport públic i per implicació en el servei que prestem, volem sumar gradualment aquest tipus de vehicles i trobar els mecanismes amb l’Administració perquè s’incentivi la seva incorporació, doncs un autocar és un vehicle industrial que té una vida útil d’entre 16 i 20 anys a Europa, continent tendent al concepte de transport elèctric 100%”. En el context del transport públic, TEISA afronta el futur amb l’avantatge d’una experiència centenària en el sector, on després d’un segle torna a l’electromobilitat dels seus orígens com a factor rellevant i clau a les properes dècades. Esperem que gràcies a impulsos com el seu, la normalització del bus híbrid, i en un futur elèctric al cent per cent, puguin ser una realitat en un termini no massa llarg. Seria una de les notícies que més ens agradaria donar pel canvi que significaria sobretot per alguna de les nostres ambientalment congestionades ciutats. mEIGi

“Com operadors de transport públic i per implicació en el servei que prestem, volem sumar gradualment aquest tipus de vehicles i trobar els mecanismes amb l’Administració perquè s’incentivi la seva incorporació, doncs un autocar és un vehicle industrial que té una vida útil d’entre 16 i 20 anys a Europa, continent tendent al concepte de transport elèctric 100%. 12 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi


25 ANYS

joves enginyers

DELS ESTUDIS D’ENGINYERIA INDUSTRIAL A LA UdG E

l setembre de 1993, l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona iniciava el seu primer curs d’Enginyeria Industrial. En aquells moments, només a les Escoles Superiors d’Enginyeria de Barcelona i Terrassa es duia a terme aquesta formació, i ambdues pertanyien a la UPC. Aquest és, doncs, un 25 aniversari que val la pena remarcar.

La història comença el 1992, quan l’Escola d’Enginyeries Tècniques de Girona deixa de pertànyer a la UPC. Arran d’una operació d’unió amb el Col.legi Universitari de Girona -motivada per la creació de la Universitat de Girona- es creen els nous estudis d’Enginyeria Industrial, els primers fora de la Politècnica. Ser llavors els únics de segon cicle fa que l’Escola passi a denominar-se Escola Politècnica Superior, per poder-los acollir al nivell d’aquest estadi de formació. Nou impuls per la ciutat Per la ciutat de Girona i les contrades del voltant, la nova oferta docent comporta un creixement important del qual es veu afavorida, no tan sols la ciutat, que passa a incorporar un títol de grau superior en tecnologia, sinó tot l’entorn, començant pels diferents actors lligats a la indústria. Durant els primers anys i fins al curs 2011/12, els estudis d’Enginyeria Industrial conviuen amb les titulacions d’Enginyeries Tècniques Industrial Mecànica, Química i Electrònica, essent un títol de cinc cursos acadèmics. A mig camí però, durant el curs 2004/05, es realitza una reforma del pla d’estudis que modifica alguns continguts, però no la durada ni el nom. Ja en el curs acadèmic 2011/12, per la implantació dels nous graus i màsters seguint el Pla Bolonya, Enginyeria Industrial canvia la denominació per la dels actuals Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials (GETI), i Màster en Enginyeria Industrial (MEI). Uns estudis “especials” En 25 anys s’acumulen infinitat d’anècdotes, algunes positives i d’altres no tant, que no han fet més que enfortir aquells trets que fan dels estudis d’Enginyeria Industrial de Girona tan especials. En contraposició a les grans escoles de Barcelona i Terrassa, a casa nostra la major part dels cursos han tingut un sol grup de classe amb una mitjana d’entrada d’uns 75 estudiants. Aquesta particularitat els atorga una flexibilitat i

adaptació als canvis inexistent en escoles amb grans envergadures i fortes inèrcies. El paper del Col·legi i del Patronat Així, ha estat fàcil modelar-los en funció de les necessitats que requeria la societat, sovint incorporades pel contacte de molts professors amb la indústria o per la influència d’ens socials com el Col. legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (Demarcació de Girona) o el Patronat de l’EPS, que faciliten els vincles amb la societat industrial. Una segona particularitat és la tan variada convivència al campus amb professors, personal d’administració, serveis i alumnes d’altres carreres de diferent rang i temàtica, que aporta un valor afegit que no es troba en altres escoles amb una única titulació. El territori No es disposa de dades numèriques i objectives, tal com ens agradaria per la nostra formació d’enginyers, que quantifiquin la correlació entre l’avenç industrial i la presència dels estudis d’Enginyeria Industrial a l’EPS. Sense cap mena de dubte seria una recerca interessantíssima de realitzar i analitzar. Però el que sí que podem afirmar és que des de l’any 1998, cada vegada és més evident la presència d’enginyers industrials en els entorns que els són competents en les nostres demarcacions. Les indústries gironines no disposaven de professionals del nostre rang, o de ben pocs. Avui dia és evident els nombrosos enginyers que hi desenvolupen diferents tasques i càrrecs. I més enllà dels enginyers assalariats, també és destacable aquí la creació d’empreses i

negocis duta a terme per aquells que amb un talent emprenedor s’han aventurat a enriquir el nostre desenvolupament. Es pot concloure doncs, que de manera qualitativa es fa palès l’impuls que ha suposat la presència dels estudis d’Enginyeria Industrial en el nostre entorn. I ara, que toca? La resposta és fàcil: seguir treballant i millorant el que tenim entre mans. No podem, però, obviar que passem per un moment molt delicat, difícil i complicat. El Pla Bolonya ha portat un desconcert en les titulacions tant de Grau com de Màster, que des dels futurs estudiants fins a les universitats, passant per les famílies, professors i societat, no hem sabut ni digerir, ni explicar, ni contextualitzar-ne els possibles escenaris, de la millor manera. Cal un esforç considerable per ordenar el mapa universitari. L’aparició de nous graus i màsters fora dels “tradicionals”, suposa la irrupció de noves idees que han atomitzat l’arc universitari i fan que costi generar el sentiment de necessitat i pertinença a uns col.lectius que fins ara han estat generadors i vertebradors de riquesa. En finalitzar el Grau, donada l’àmplia oferta d’estudis, la competència de possibles Màster és tan ferotge que s’estan perdent els sistemes de referència als que estàvem acostumats. Toca als col.lectius implicats dissenyar els esquemes necessaris per tornar a posar en el mapa i dotar de la importància necessària a la formació en enginyeria industrial. Benvinguts siguin per aconseguir-ho els nostres primers 25 anys d’experiència. m Quim de Ciurana, Enginyer industrial

Toca als col.lectius implicats en el nostre ensenyament, dissenyar els esquemes necessaris per tornar a posar en el mapa i dotar de la importància necessària a la formació en Enginyeria Industrial. Benvinguts siguin per aconseguir-ho els nostres primers 25 anys d’experiència. Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  13


EL FÒRUM INDUSTRIAL DE

A joves enginyers

quest és un any d’efemèrides pel que respecta a les sinergies que a Girona flueixen entre el món professional i l’estudiantil. Si a la pàgina anterior parlàvem dels 25 anys de l’inici d’estudis d’enginyeria industrial a la UPC, que al seu dia va suposar un punt de partida per a moltes coses, en aquesta celebrem que tot just cinc anys més tard naixia el Fòrum industrial de l’EPS. La iniciativa compleix doncs aquest 2019 les seves primeres dues dècades d’existència. La seva és la història d’un cas d’èxit gràcies al gran treball dels organitzadors, els estudiants, i a la fórmula win-to-win on ells i el sector empresarial, hi surten guanyant.

El Fòrum Industrial és una fira d’ocupació on els universitaris i les empreses coincideixen en un mateix espai per establir relacions laborals i professionals. Durant la jornada, consolidada ja com una de les activitats més importants de l’Escola Politècnica Superior (EPS), les indústries disposen d’un estand modular on exhibir-se i acollir els visitants, molts d’ells alumnes en fase de titulació. Paral•lelament s’organitzen xerrades, conferències, entrevistes de feina i altres activitats orientades a facilitar a les empreses la transició del coneixement tecnològic, i apropar el món laboral als estudiants universitaris. Sempre amunt La jornada l’organitzen exclusivament els membres de l’Associació d’Estudiants d’Industrials (AEdI), amb el suport de la Direcció de l’EPS. Es tracta d’una associació de la Politècnica formada per estudiants dels diferents graus de l’escola, que s’agrupa en diferents comitès per dur a terme totes les tasques. Tant l’organització com la celebració del fòrum han evolucionat al llarg de les edicions. Cada cop s’inclouen més activitats, xerrades, ponències i tallers, que discorren paral•lelament al Fòrum. És per aquest motiu que, mentre que en la primera només es van dedicar dos mesos per la seva preparació, actualment s’hi dedica tot el curs universitari. El punt fort La iniciativa va néixer el 1999 prenent com a referència una activitat similar que es feia a la Universitat Politècnica de Catalunya. Impulsats pels Enginyers Industrials de Catalunya, va ser com els membres d’AEdI es van decidir a organitzar la primera edició del Fòrum Industrial. Ha tingut molts moments destacats, com per exemple l’exhibició de trial a càrrec de GasGas, la ponència d’un enginyer de la Fórmula 1, la visita dels serveis d’ocupació d’Alemanya i Suècia... 14 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

Però el punt fort sempre és afavorir el contacte amb les empreses i institucions participants. Inicialment aquest es realitzava fent visites anuals a cadascuna d’elles, però actualment es compta amb una base de dades de totes les empreses assistents, que es complimenta amb la cerca o rebuda de noves i serveix com a eina per a la posada en marxa i l’enllaç entre les parts. Un Fòrum molt actiu En els últims anys s’han introduït activitats com el Job Speed Dating, el qual consisteix en entrevistes laborals de 8 minuts per tal que l’empresa pugui valorar molts candidats potencials en poc temps, i que ha evolucionat notablement respecte del primer cop que es va fer. Una altra és l’Esmorzar amb empresa, on aquestes i els estudiants seleccionats pel seu CV es troben en un ambient distès per poder-se conèixer. Des de fa uns anys, a cada Fòrum, el Patronat de l’EPS organitza la Tribuna del Patronat Jove. Consisteix en una ponència on 3 directors generals de diferents empreses del Patronat vénen a compartir les seves experiències i acaben amb una taula rodona responent els dubtes dels assistents. Enguany els ponents eren, per Tavil el Director Q&S Area, Lluís Vilanova, per Nichirin Spain el Director general Emmanuel Jofre, i per Prefabricats Planas la Directora General Marisé Planells.

Per nosaltres, els estudiants, el Fòrum Industrial és una molt bona oportunitat per conèixer les empreses de la zona. Ens permet informar-nos sobre la seva activitat i tenir un primer contacte amb el món laboral.


L’EPS JA FA... 20 ANYS!

joves enginyers

No només durant el dia del Fòrum, sinó durant tot el curs acadèmic, també es munten xerrades i activitats on els alumnes es poden inscriure, com poden ser el Job Speed Dating o les taules rodones d’emprenedoria... Cal destacar-ne dues que organitza precisament la Demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya: un taller per treure el màxim profit de LinkedIn i una xerrada sobre com defensar el Treball de Fi de Grau/Màster. L’EPS, els empresaris i el Patronat Tal com s’ha comentat anteriorment, aquestes iniciatives són organitzades i dutes a terme per estudiants de l’EPS. Així i tot, l’arribada a bon port any rere any no seria possible sense l’ajuda rebuda pel personal i direcció de l’EPS, i també per la confiança que dipositen en nosaltres les empreses i institucions. A més, tenim el suport del Patronat, un organisme indispensable per la realització del Fòrum Industrial, del qual el Col•legi és part. Al llarg dels anys s’ha comptat a més amb el patrocini de diversos col•laboradors com Haribo, Frit Ravich i el Girona FC. 20 anys batent rècords La 20a edició tornava a ser un èxit, i de nou es va superar el nombre de participants. A més, es va assolir el rècord absolut

A més, les firmes presents a la trobada gironina tenen ofertes tant de pràctiques com laborals que poden ser-nos de gran interès. Per tot plegat, suposa un moment de l’any molt esperat.

d’estands (56), i el d’empreses assistents (43). Pel que fa al desenvolupament de la celebració, l’aniversari es va festejar d’una manera especial. Donat que els dos pilars de la jornada són, un d’ells els estudiants, i l’altre les empreses i institucions participants, es va decidir dur a terme una celebració per cadascun d’ells. Les empreses van rebre un obsequi singular per commemorar aquesta efemèride. A més, es van atorgar els Premis pel Compromís i Participació en el Fòrum Industrial a les tres empreses i dues institucions que havien participat en més edicions. Els estudiants van reblar aquests 20 anys amb una vetllada musical amb festa per finalitzar la jornada ballant i gaudint amb els amics i companys. Mirem endavant L’objectiu de l’associació és el de millorar el Fòrum any rere any a partir del feedback rebut en cada edició. És difícil saber amb certesa com evolucionarà aquesta iniciativa ja que depèn de l’equip organitzador, però s’espera que en les pròximes edicions segueixi el creixement i augmentin les activitats i ponències complementàries. Si el nombre de participants s’incrementés notablement, es podria considerar la possibilitat d’ampliar-lo a dos dies i separar-ho en funció dels sectors empresarials que opten a prendre-hi part. Per nosaltres, el Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior, és una molt bona oportunitat per conèixer les empreses de diferents sectors de la zona. Comptar-hi en directe ens permet informar-nos sobre la seva activitat i tenir un primer contacte amb el món laboral. A més, les firmes presents a la trobada gironina tenen ofertes tant de pràctiques com laborals que poden ser-nos de gran interès. Per tot plegat, suposa un moment de l’any molt esperat per uns i altres. mNil Coll Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  15


TESI DOCTORAL DE JOAQUIM A.TARRÉS

joves enginyers

a tesi que compartim té com a autor el ja doctor Joaquim Agustí Tarrés, i s’emmarca en el grup de recerca de LEPAMAP de la L UdG. Explora l’optimització del pretractament d’hidròlisi enzimàtica per a l’obtenció de nanofibres de cel·lulosa amb elevades prestacions. Per a la seva realització, ha estat dirigit pels professors Pere Mutjé i Marc Delgado-Aguilar. En els darrers anys, s’ha despertat un gran interès en la producció, caracterització i utilització de nanofibres de cel.lulosa, donat el seu caràcter biodegradable, l’origen renovable i la versatilitat que les fa aptes per materials compostos, films amb propietats barrera, additius en pintures, producció de suports transparents i flexibles, gasses, cosmètica, depuració d’aigües, etc. L’esclat d’aquesta recerca va tenir lloc deu anys enrere, amb un creixement exponencial de publicacions i patents des d’aleshores. Actualment, la seva evolució se centra en les possibles aplicacions en forma d’hidrogel, aerogel, nanopaper, o com a additiu o reforç. Pensant en el medi No obstant això, la majoria de tècniques de pretractament s’han centrat fins ara en processos químics com l’oxidació catalitzada per TEMPO, la carboximetil.lació o la carboximetil.lació amb clorit-periodat, carbonat sòdic, sulfonació o hidròlisi àcida suau. “Representen un alt consum de productes químics no respectuosos amb el medi ambient, i un cost de producció inviable quan les nanofibres van destinades a sectors tecnològics madurs com la indústria paperera”, ens argumenta Tarrés com a fonament motivador de la seva tesi. I afegeix: “Altres metodologies com el pretractament per hidròlisi enzimàtica o pretractaments mecànics tenen un menor cost econòmic i impacte ambiental, però les nanofibres aporten característiques molt inferiors”.

L’objectiu La tesi pretén demostrar que les nanofibres de cel.lulosa a partir d’un pretractament d’hidròlisi enzimàtica, poden ser produïdes de forma efectiva i aplicades en múltiples camps científics i tecnològics. La seva gran versatilitat, disponibilitat, baix cost i impacte mediambiental, justifiquen que es continuï amb la investigació sobre noves aplicacions. El treball La tesi s’ha desenvolupat en el marc del grup de recerca LEPAMAP de la UdG. “Sense el seu suport i el dels dos directors no haguera estat possible. El seu esforç i dedicació excepcionals, i l’entorn de treball, han sigut un factor clau en la consecució dels objectius marcats”, afirma l’autor. L’optimització del procés de fabricació de micro/nanocel.lulosa s’ha realitzat mitjançant l’estudi de l’efecte de la temperatura de treball, concentració de la suspensió, pH, concentració d’enzim i temps d’hidròlisi, i aplicant aquestes nanofibres ja optimitzat el pretractament d’hidròlisi sobre suspensions papereres. S’ha demostrat molt efectiu, amb increments en les propietats mecàniques del mateix ordre que el de les nanofibres de cel. lulosa obtingudes per oxidació TEMPO. També s’han estudiat aquestes en combinació amb altres mètodes per millorar propietats mecàniques del paper, com el refí mecànic i el biorefí, per aconseguir papers amb elevades prestacions. En aquest sentit, s’ha investigat la compatibilitat utilitzades en massa amb una

Els resultats aporten un allargament de la vida útil del producte en el qual s’apliquin les nanofibres, i l’augment de cicles de reciclat.

16 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

posterior aplicació superficial de nanofibres de cel.lulosa TEMPO. “Alguns dels principals avantatges que mostren els resultats –diu- són una certa conservació de les propietats originals de les fibres, la possibilitat de reduir el gramatge dels papers i/o l’addició d’una major quantitat de càrregues minerals. Això permetria allargar-ne la vida útil i l’augment del nombre de cicles de reciclat”. Així mateix, s’ha avaluat l’ús de les nanofibres en altres camps diferents del paperer, demostrant que és possible la seva utilització en la fabricació d’aerogels amb superfície especifica suficient per a una gran capacitat d’absorció, i per altra banda nanopapers amb unes elevades propietats mecàniques i òptiques. Es van modificar amb nanopartícules de magnetita, donant lloc a membranes amb potencial ús en altaveus. El futur L’investigador espera aprofundir en el camí iniciat.“Gran part de la meva recerca segueix i seguirà vinculada amb les nanofibres de cel.lulosa. Actualment sóc Investigador Ordinari a la UdG i segueixo en el grup de recerca LEPAMAP, des d’on vull continuar línies d’investigació com la incorporació de les nanofibres en el camp dels materials plàstics. Un dels meus principals objectius és el desenvolupament de nanocompòsits de matriu plàstica biobasada i biodegradable, com és el cas de l’àcid poli-làctic amb nanofibres de cel.lulosa”, rebla. mEIGi

Desenvolupar

nous materials és apassionant, i les nanofibres de cel.lulosa presenten un ventall de possibilitats immens. Parlem de portar una fibra natural fins a diàmetres d’entre 5-40 nanòmetres amb una enorme superfície especifica. A tot això s’hi suma que podem modificar la seva superfície per aconseguir diferents comportaments i per tant un gran rang d’aplicacions possibles, sense oblidar que la matèria primera (la cel.lulosa) és d’origen renovable i biodegradable.


eco espai

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  17


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en serrvei

mm

Encara sou a temps de sol·licitar les subvencions per a l’any 2019, i poder assistir a cursos de formació com aquest.

Subvencions per a formació N

Amb data 29 de gener es varen aprovar totes les peticions de subvencions de 2018 i es renovaren les bases pel 2019 perquè totes les persones del nostre col·lectiu -en actiu o aturades- que s’inscriguin a cursos realitzats tant a l‘entitat com a institucions externes, gaudeixin d’ajudes econòmiques per a les matrícules. També es concedeixen ajuts per a desplaçament en el cas d’assistència a cursos a la seu central de Barcelona, a la Via Laietana. Les subvencions estan vigents per aquest 2019 i la seva tramitació és molt senzilla. Per a més informació, contacteu amb la Demarcació.

Reunions mensuals amb Endesa NLa Demarcació seguim participant de les reunions mensuals de la Plataforma d’Afectats per Endesa creada amb l’objectiu d’unir esforços per solucionar els problemes amb la companyia i millorar el servei que ofereix a la província de Girona. Us recordem que totes les incidències que tingueu amb nous subministres ens les podeu fer arribar i nosaltres tractarem d’agilitzar-les a les trobades mensuals amb els responsables de nous subministres de la companyia a Girona, com vam tornar a fer fa dos mesos.

18 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

Signatura del conveni amb ECOSOL NLa Demarcació ha signat un conveni amb ECOSOL i des del mes d’abril ens ofereixen el servei innovador, ecològic i sostenible de repartiment i distribució de paqueteria a la ciutat de Girona. La proposta està pensada per a la distribució de mercaderies utilitzant vehicles de càrrega elèctrica que poden transportar fins a 180 quilos de pes. Els principals avantatges són la mobilitat sostenible, lliure d’emissions de CO2 i de soroll, les petites dimensions del vehicle, que contribueixen a descongestionar el trànsit, i la seva capacitat d’accedir sense restriccions horàries a zones de vianants o de difícil accés.


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Junta General/Assemblea + Conferència Carles Riba

en servei

NEL 28 de febrer celebràvem conjuntament la Junta General del Col·legi i l’Assemblea de l’Associació, per segona vegada amb una conferència prèvia de l’enginyer industrial Carles Riba, professor emèrit de la UPC, impulsor del projecte TME (Transició vers un nou Model Energètic), President de CMES, i autor del llibre “Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles”. El col·lectiu CMES està format per un grup de professionals, majorment dels camps de l’enginyeria, preocupats per les greus incoherències de l’actual model energètic que, dominat pels combustibles fòssils i la fissió de l’urani, esgota els recursos i ens aboca a una crisi mediambiental, econòmica i social sense precedents. Tot això ho fa menystenint les enormes potencialitats de les fonts netes i renovables d’energia de les quals podem disposar. Seguidament vàrem celebrar les reunions de Junta General del Col·legi i l’Assemblea de l’Associació, on entre altres temes es varen aprovar els comptes de l’exercici 2018. Després vàrem gaudir d’un sopar informal amb els assistents a l’acte.

Enquesta Enginy: sorteig d’un Iphone

XX Fòrum industrial

mm

NPer celebrar els 10 números d’aquesta revista, al febrer vam organitzar un sorteig entre tots els lectors que varen participar d’una petita enquesta sobre l’Enginy. L’afortunada guanyadora fou l’enginyera industrial Gemma Font, que amb la seva col·laboració en la nostra iniciativa es va emportar un fantàstic iPhone8 de 256GB. Enhorabona !!

NCom expliquem en la secció Joves enginyers,el dimecres 10 d’abril la Demarcació de Girona va estar present un any més al Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, el 20è ja d’un esdeveniment on sempre hem estat presents i actius des de la seva fundació. Els joves que s’apropaven al nostre estand van rebre informació dels serveis que els oferim i a més varen participar al sorteig d’una càmera instantània Polaroid que va guanyar l’estudiant de Grau en Enginyeria Mecànica Jordi Oliveras. Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  19


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Trobada de Nadal

dels enginyers industrials de Girona

en servei

NCom cada any en apropar-se el final de l’any, la Demarcació va convidar a totes les persones col·legiades i els seus familiars a celebrar l’inici de les festes en la tradicional Trobada de Nadal a la nostra seu. Aquest cop el dia de la cita era el 21 de desembre. En ell, amb l’ajuda de petits i grans, es varen crear bonics fanalets per anar a esperar els reis, convertint la sala de formació en un taller de creacions i “projectes d’enginyeria nadalenca”. Tot plegat es va reblar amb un bon aperitiu i una copa de cava com a cloenda de celebració.

II Torneig de pàdel de la Demarcació NLa segona edició del torneig es va celebrar el 7 d’abril, de nou al X3 Club Pàdel de Sant Gregori, ja que compta amb instal·lacions outdoor i indoor. Encara que al final el sol va lluir tot el diumenge, el torneig es va desenvolupar a les pistes interiors per la previsió de pluja. Van competir-hi 5 parelles i el resultat va ser que l’enginyer Josep Bosch i la seva parella, Alfons Ribas, repetiren com a guanyadors, i Josep Maria Soler també com a finalista, aquest any amb Carlos Cristianci. El sol, la pràctica de l’esport i l’aperitiu posterior van permetre a tots els participants gaudir d’una molt bona estona. Us animem a participar en la pròxima edició!!

20 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en servei

DiumengEnginyer

Calçotada i Cap de Creus amb els monjos cellerers NEn el DiumengEnginyer de 2019, la gent de Glops d’Història ens proposaven una visita al monestir de Sant Pere de Rodes amb tast històric i aperitiu; un viatge de més de 5.000 anys a través dels vins, els paisatges i les coses del Cap de Creus. Un indret espiritual tant pels pobles de la prehistòria com pel surrealista Dalí, de paisatges lacerats per la tramuntana en les roques de granit i esquist, condicions ideals per fer créixer la vinya i produir uns vins de qualitat. En aquest entorn durant l’edat mitjana s’hi construí el monestir benedictí més impressionant de Catalunya: Sant Pere de Rodes, protagonista i impulsor del conreu de la vinya al territori. Després de fer una mica d’enoturisme i d’història, el grup va degustar una calçotada al restaurant La Balleta de Llançà. Tot això passava el dia 24 de març.

FEMenGINY

II Speed Networking/ Mentoring amb enginyeres professionals

m

m

NAmb motiu del Dia de la dona, el 7 de març la Politècnica de la UdG acollía una taula rodona d’entitats, i també el II Speed Networking/ Mentoring, organitzat per FEMenGINY amb la nostra participació. L’EPS també va presentar el FEM-STEAM, un projecte d’acompanyament i de difusió dels àmbits de les ciències, tecnologia, enginyeria, arquitectura i edificació, per fer créixer el percentatge de noies STEM. L’objectiu principal és donar suport i acompanyar a les interessades en els àmbits de formació de l’Escola amb un programa de mentories, i difondre tot plegat entre les estudiants preuniversitàries i de primària. Seguidament en el Speed Networking/Mentoring, enginyeres professionals i estudiants van poder compartir experiències i inquietuds. Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  21


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Què esperar de la transició energètica?

Taller de Linkedin per estudiants

NLa Càtedra de Processos Industrials Sostenibles

NEn la 20a edició del Fòrum Industrial vàrem organitzar, com l’any anterior, dos tallers pels estudiants dels últims cursos, repetint el de Linkedin amb Jepi Alberti, especialitzat en màrqueting on-line i docent de formació en xarxes socials. L’expert va presentar la importància de tenir un bon perfil professional a la xarxa perquè els nostres futurs enginyers estiguin ben preparats per entrar al món laboral.

en servei

de la UdG, amb el suport de la Demarcació entre d’altres, va impulsar aquesta jornada tècnica del 14 de febrer per sensibilitzar els principals actors de la societat sobre un repte major com és la sostenibilitat en les activitats en general, i en els processos industrials en particular. Hi va participar en representació nostra Llorenç Albanell, en una taula rodona sobre flexibilitat energètica.

1er Lean Manufacturing 2019 NEntre febrer i abril ha tingut lloc l’Escola Lean Manufacturing guiada per LeanSis Productividad de la mà del consultor Josep Maria Ramos. L’aula de formació de la Demarcació de Girona ha acollit durant vuit divendres un grup de persones per guiar-les en el coneixement de la Millora Continua i els fonaments per a l’èxit en la seva aplicació pràctica. El compromís de LeanSis i el seu equip docent és transmetre una visió clara del sistema Lean Manufacturing, la comprensió de les tècniques i eines per a la seva implantació, i les claus del desenvolupament a tota la fàbrica. Ben aviat programaran la segona edició d’aquest any de l’Escola LF a Girona.

Workshop de Lean Construction

Nova aplicació de certificació NA mitjans de gener es feia pública la darrera aplicació per a certificar projectes, una eina que incorpora millores i funcionalitats per guanyar temps i agilitat, donat que és més usable, ràpida i eficaç que l’anterior versió.

El paper del vehicle elèctric en la mobilitat del futur NUna jornada la del 21 de gener molt ben acollida, on els dos ponents, de Seat i Toyota, van aportar la seva visió sobre el tema central de la nostra revista: la mobilitat del futur, la relació amb el sector energètic, la conducció autònoma, el car-sharing, la connectivitat avançada i els nous serveis basats en les de dades. Vam escoltar d’aquestes dues marques punteres, quins seran els nous serveis de mobilitat i com afectaran el mercat, les polítiques de circulació i les subvencions de les administracions, etc. Tot plegat canvis que, de mica en mica, van revolucionant la nostra manera de transportar-nos i que en un futur no molt llunyà seran habituals per a tots nosaltres.

NEl

Lean s’ha convertit en el sistema i filosofia global de producció i gestió de negocis del segle XXI que proporciona major entrega de valor al client a un menor cost, i Lean Construction n’és l’adaptació a la indústria de l’arquitectura i la construcció. Cada vegada són més les empreses i organitzacions que exigeixen per contracte treballar amb aquest mètode. Juan Felipe Pons, de qui es diu quer n’és el major expert d’Espanya, venia el dia 11 de desembre a Girona a conduir la jornada sobre el tema. En ella els alumnes van participar d’un joc que consisteix a construir una casa en dues rondes: a la primera seguint la gestió de projectes tradicional, i a la segona aplicant una millora amb els principis i eines pròpies del sistema, en concret la metodologia del Last Planner System.

22 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

Parlar sobre “construcció industrial” al MEI NEl 19 de febrer, l’enginyer industrial i regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Salt, Àlex Barceló, va ser el responsable d’impartir una xerrada referent a aquesta qüestió dins l’assignatura de Construcció Industrial del Màster en Tecnologies Industrials de l’EPS de Girona. Els conceptes clau van ser implantació industrial, normativa i planejament urbanístic, i cicle de vida del projecte (concepció, execució i ús). La xerrada s’emmarca dins el conjunt d’actuacions que des de la Demarcació impulsem per donar una visió real als estudiants de l’activitat i els àmbits d’actuació dels enginyers, sempre en col·laboració amb la Politècnica.


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

CURSOS, EN FLAIX Passivhaus

Aplicació de la ITC-BT-52 NImpartit el 8 de febrer per Alejandro Valdovinos, responsable de la Unitat de Negoci de Vehicle Elèctric de Simon, en ell es varen transmetre conceptes bàsics, teòrics, tecnològics i d’entorn normatiu que facilitaven tota la informació necessària que envolta el món de les infraestructures de recàrrega de vehicle elèctric i les seves instal·lacions. Al curs hi assistiren una vintena d’enginyers industrials col·legiats.

Instal·lacions solars fotovoltaiques NAmb la recent aprovació del RDL 15/2018 que elimina l’impost al sol i simplifica molt els tràmits de les instal·lacions d’autoconsum, el curs que de nou donava Joan Ramírez el 24 i 25 de març, desperta tant d’interès que el repetíem aquest mes d’abril. En ell ens ofereix una visió general dels requisits de les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica, i els coneixements per dur a la pràctica una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum segons la normativa vigent.

Informes tècnics pericials NL’enginyer

industrial i pèrit judicial, German Palacin, especialista en patologies de construcció i reclamacions d’obres per disconformitat en les certificacions, amb un gran bagatge en el sector, va oferir el 20 de febrer el Curs d’Informes tècnics pericials. L’enginyer Industrial dins l’àmbit de l’activitat pericial. La proposta, a la qual van respondre amb la seva assistència 16 enginyers industrials col·legiats, es va dur a terme en dues sessions, una de contingut teòric sobre l’àmbit legal de l’activitat pericial, i després una part totalment pràctica sobre casos reals.

NEn el primer trimestre alguns dels nostres col·legiats van impartir xerrades als alumnes de 3r de GETI sobre l’exercici de la professió. En elles compartien amb els estudiants la seva experiència, per donar-los una visió amplia sobre la professió. També, com cada any, hem organitzat tallers de normativa pels graus d’enginyeria i màster.

en servei

NCom vam explicar en un passat Enginy, les passivhaus són habitatges creats per mantenir les condicions atmosfèriques ideals a l’interior aconseguint un estalvi energètic d’entre el 70 i el 90% respecte a habitatges convencionals. Són construccions que han de comptar amb aïllament tèrmic òptim, trencament del pont tèrmic, ventilació mecànica amb recuperació de calor i tancament d’altes prestacions. En aquest curs celebrat el 3 de març, els 12 enginyers industrials col·legiats assistents van rebre explicacions sobre tots aquests sistemes - els passius i els actius - així com dels criteris de Certificació Passivhaus, la filosofia de l’Estàndard Passivhaus, més alguns exemples de projectes realitzats per Oliver Style i el seu equip de Progetic.

Xerrades per a GETI

Fusions i adquisicions NEl 22 de gener vam acollir una sessió informativa de Barcelona Business Landing, que treballa en serveis específics de fusions i adquisicions per a empreses que desenvolupa en estratègies de creixement o desinversió, utilitzant els models més actuals per maximitzar el valor de les operacions. L’objectiu fou donar a conèixer els elements més importants per a preparar l’empresa per a un procés de compra o venda eficient, i treure’n el màxim valor operacional i estratègic.

Agenda

02/05/19 – Inici del cicle de conferències “Vull ser enginyer ” 06/05/19 – Presentació del viatge a l’Alta Savoia i Ginebra + Visita al CERN 09/05/19 – Ètica i Responsabilitat Civil Professional dels Enginyers 17/05/19 – Jornada “Noves fórmules i oportunitats per a la sostenibilitat energètica” 31/05/19 – Sopar de Germanor dels enginyers industrials de Girona 10-13/06/19 – Inici del curs de preparació i exàmen per a l’obtenció de la certificació d’Auditor Energètic A la web de la Demarcació hi trobareu tota la informació actualitzada de les activitats (www.girona.eic.cat)

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  23


Compartir les bones idees, ens fa créixer junts... les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

UNA FÀBRICA D’ANIVERSARI, UNA FORTALESA SORPRENENT, I MOLT MÉS!

A

quí teniu, a tall de resum, les activitats que la Comissió hem dut a terme des d’octubre de l’any passat. Entre elles destaquem la visita a la Nestlé gironina en el 50 aniversari, i les sorpreses de Museu i Restaurant de la Fortalesa de Sant Joan de Ramis.

Records i “El trasbals de la Terra” Comptar entre els participants d’un viatge amb un expert en la realització de vídeos com és el company Quim Salvatella, és una sort. Gràcies a això, el 7 de novembre vam visionar a la nostra seu el magnífic viatge que havíem fet a Bordeus la tardor de 2018. Va ser una gran oportunitat per a reviure’l, tot comentant experiències i anècdotes. Uns dies més tard, el 15 del mateix mes, proposàvem la tertúlia “El trasbals de la Terra”, que als organitzadors ens semblava ben interessant però que comptà amb una discreta assistència. Els que hi vam ser, vam saber que ara ja som 7400 milions d’habitants i es preveu arribar als 21.000 milions el 2100. Aquest fort creixement demogràfic planteja tot tipus de qüestions, i un previsible trasbals, motiu de la interessant tertúlia promoguda per en Joan Juanals. 50 anys de Nestlé a Girona Seguíem amb les activitats el 23 de novembre visitant la fàbrica Nestlé, que l’any passat complia el 50 aniversari de la posada en marxa de la seu gironina. Era un any de celebracions per als seus responsables i treballadors, cosa que va facilitar l’activitat. El director, Jordi Frigolé, ens va fer una interessant exposició d’aspectes tècnics i històrics, i del que representa dins del conjunt de la firma global. Després ens va convidar a fer una visita a les noves instal.lacions, amb la torre de 50 metres d’altura que actualment destaca sobre la resta. També vàrem veure la nau de Dolce Gusto, on cridaven l’atenció els robots sense conductor que es movien tan tranquils per la planta transportant palets.

QUÈ FAREM ELS PRÒXIMS MESOS? De moment, tenim previst: u28 de maig: Sortida a Barcelona amb visita al Super Ordinador Mare Nostrum. Inclou: •10h: Conferència “Indústria 4.0” a la UPC amb el Dr. Josep Amat. •12h: visita al Mare Nostrum •13.30h: dinar a la UPC •16h: visita al Futbol Club Barcelona

ATENCIÓ !!

Setembre: viatge a l’Alta Savoia, incloent-hi Ginebra i entrada al CERN. Aviat en sabrem els detalls!!

24 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

Fortaleses i una tertúlia “moguda” El dia 11 de desembre canviàvem de registre i visitàvem amb les nostres parelles el Museu i Restaurant de la Fortalesa de Sant Julià de Ramis. Els comentaris, des de punt de vista dels enginyers, van ser de sorpresa per la gran obra realitzada en l’aspecte reconstructiu, ja que tots la recordàvem pràcticament en runes. S’ha transformat en moltes coses, però potser la més destacada és que acaba sent un enorme museu de joies molt ben protegit. L’obra museística acompanya a tot un gran projecte de restauració. Ja enguany, el 15 de gener, aprofitàvem l’anada al nou Restaurant del Tennis Girona, per a fer una tertúlia sobre “Finances i Impostos”. El conductor del tema era el company Joan Gras. i diguem que va ser força ‘moguda’. Tots els participants semblaven entendre molt de finances, fins al punt que en Joan tenia dificultat per a presentar els seus comentaris.Va quedar clar que hi havia un gran interès i per tant mirarem de repetir. Benvingut, Jordi! Ens alegrem de donar la benvinguda a Jordi Bayer com a nou component de la nostra Comissió. Aquest actiu col.legiat també forma part de la Comissió Social, com passa amb en Joan Juanals. D’aquí l’acord de fer en un mateix dia les dues reunions per no augmentar la freqüència de dies compromesos. Per acabar, aquests han estat els restaurants que han acollit els nostres agradables dinars-tertúlia: La Barca de Bescanó, Can Joan d’Adri, La Fortalesa de Sant Julià de Ramis,Tennis Girona, Meat Garden a Girona i Can Ribas a Sant Gregori. mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats.


Vine i participa’n!

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

L

a primavera ha arribat i amb ella el número 11 de la nostra revista Enginy, que ens serveix de finestra per mostrar-vos les activitats que la Comissió d’Acció Social hem desenvolupat en el darrer semestre. Com sempre, aprofitem per

animar-vos a que us integreu al grup per sumar i poder arribar a més entitats del tercer sector de la província de Girona.

Fundació RAMON NOGUERA de Girona. Vam acabar l’any 2018 amb la

realització d’accions formatives adreçades a l’equip directiu de la Fundació, i aquest any 2019 seguim la col·laboració treballant amb diverses àrees de l’entitat. Concretament, el receptor de la formació que els oferim està sent el nou Servei d’Orientació i Ocupació del grup, format per vuit psicòlegs i pedagogs que necessiten reforçar temes de comunicació, motivació de persones i equips, lideratge dinàmic i gestió del temps.

Fundació ALTEM de Figueres. Vam acabar l’any 2018 en el punt en què

l’Ajuntament de Figueres els hi havia donat a triar entre dues possibles ubicacions per a la construcció de la seva nova residència assistida i centre de dia. El nostre voluntari assignat al projecte va aportar la seva opinió sobre la idoneïtat d’un dels terrenys posats a disposició. Un cop superats els tràmits burocràtics legals i quan es doni el tret de sortida a les obres, centrarem la nostra actuació en la supervisió i l’assessorament en la qualitat de la construcció que es vagi portant a terme, d’acord amb els interessos de l’entitat.

Associació INTEGRA d’Olot. Se’ns ha demanat col·laboració per la realització

d’un estudi de viabilitat d’una cooperativa per a donar ocupació a persones amb discapacitat intel·lectual que provenen d’una escola d’educació especial, i d’un taller ocupacional, tots dos de la mateixa entitat. Al ser una activitat nova dins de l’associació, el primer pas és fer un Pla d’Empresa amb tots els ingressos que puguem preveure, així com les despeses normals de funcionament per tal de veure quin és el punt d’equilibri i certificar la viabilitat de l’inici d’aquesta cooperativa. Estem en aquesta fase d’estudi, amb la il·lusió que es pugui finalment posar en marxa i facilitar que persones d’aquesta associació i de la comarca de La Garrotxa puguin incorporar-se al món del treball, tot cobrint les necessitats tant individuals com de les empreses locals.

Fundació VIMAR de Palamós. Durant l’últim trimestre del 2018 vam fer diverses

accions formatives en l’àmbit del personal de Direcció i Assistencial en les seves instal·lacions. Un cop finalitzada amb èxit aquesta etapa, estem a l’espera d’iniciar un nou projecte d’organització en l’àrea d’Administració i Informàtica.

Trobada anual de voluntaris a Barcelona. Com va passar els dos anys anteriors, el 2019 també vam assitir a aquesta diada tan especial per tots nosaltres. Bàsicament es tracta d’un acte de reconeixement a tots els enginyers voluntaris i significa un punt de trobada amb les entitats del tercer sector social amb les que col·laborem. Aquest cop s’ha canviat el format de l’acte perquè sigui més obert: es va programar en sessió de tarda a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Allà vam tractar de la situació actual i els nous projectes dels enginyers voluntaris, a més de presentar la ponència ”La transformació digital a les ONG”. També van ser-hi els Degans i Presidents de les diferents institucions que ens van lloar la feina. Base de dades de la CAS. Hem creat una base de dades

Trebalant amb la Fundació Ramon Noguera

pròpia referent a la gestió de les accions realitzades en les entitats amb les quals col·laborem. El nostre expert informàtic ha posat en marxa una aplicació telemàtica perquè cadascun dels voluntaris pugui registrar l’avanç dels treballs en curs, i la cronologia de les actuacions. També fa més fàcil la consulta de totes les feines dutes a terme i de la documentació que s’ha fet servir en cada ocasió. Ja sabeu: si voleu sentir-vos realitzats com a experts i ajudar els col·lectius més desfavorits, us estem esperant! mXavier Pérez, Responsable de la Comissió d’Acció Social Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi  25

les nostres comissions

LA CAS, PLENA DE PROJECTES... I DE REALITATS!


LA GUERRA DEL PATINET ELÈCTRIC nous enginys nous enginys

Tot i haver redactat aquest article fa escassament tres setmanes, és possible que quan arribi a les vostres mans ja estigui en algunes de les seves informacions desfasat. La guerra per treure al mercat “el patí elèctric ideal” s’ha desfermat entre els fabricants d’aquest artefacte que cada cop volta més per ciutats i pobles als peus de diferents tipus de consumidors, i la pugna per guanyar la partida s’accelera per moments.

ue avui dia l’avenç tecnològic deixa obsolets molts enginys Q d’ús quotidià a penes mesos més tard de ser llançats al mercat, ho coneixem bé els usuaris de mòbils, càmeres fotogràfiques digitals, ordinadors, tablets… A aquesta carrera tecnològica i competitiva s’hi ha sumat un vehicle que fa uns anys era una raresa que feia girar el cap al seu pas per les voreres dels nostres carrers. Ara però, el patí elèctric comença a ser ja un transport més en els desplaçaments de curta i mitjana distància de molts ciutadans que busquen en el seu ús la rapidesa, la comoditat, la facilitat d’aparcament… i per descomptat, l’estalvi. I si de retruc aporta una minva del CO2 en l’aire, dòmino pels poc caminadors.

Per a tots els gustos La majoria d’enginys que entren dins el paraigua de “patinet elèctric” estan inspirats en els patins de joguet tota la vida. Hi ha però també el monocicle, l’hoverboard i el monopatí. Fins i tot entre els més primers podem trobar diferències com que tinguin o no manillar i seient, o que siguin per adults o per nens. El patinet elèctric clàssic té manillar i dues rodes, una al davant i l’altra al darrera. El monocicle elèctric és un patí d’una sola roda i és més difícil d’usar donada l’estabilitat que requereix, però amb l’avantatge que també et transporta i per guardar-lo cap a tot arreu. L’hoverboard és més aviat per diversió, però també se’n veuen pels carrers. Té una gran roda a cada costat i un disseny cridaner que pot incorporar llums i so. I per últim, un més aviat per esportistes que és el monopatí elèctric de quatre rodes, en les versions skate i longboard, que és més llarg. De tots, almenys de moment, el més comercialitzat per transportar-se per ciutat és el primer, al voltant del qual les principals marques aposten per desenvolupar models amb millors prestacions, segons paràmetres com l’autonomia, el temps de recàrrega, la velocitat… L’autonomia i la bateria L’autonomia és el cavall de batalla de la majoria d’apostes de mobilitat sostenible que requereixin electricitat. Les millors marques es mouen entre els 20 i els 30 quilòmetres amb un estat de bateries impecable. Com a tot aparell que necessita ser alimentat, és condició important. Els més punters oscil. len entre un rendiment de 3 a 6 hores, i un temps de càrrega de 3 a 8 hores, depenent de la capacitat i la qualitat. La velocitat i la potència Hi ha patins que agafen els 40 km/h, una barbaritat si tenim en compte la fragilitat del xassís. A més de la sensació de rapidesa, tenim la potència (entre els 120 i els 3000W, colant-hi una scooter de facto), i també, lògicament, el pes. La forquilla va entre 26 

Revista EnGiny 1/2019

{ EIGi

els gairebé 40 kg i els només 12,5 kg, que si el plegues i l’has de carregar es converteix en una dada important. El disseny El més comú no s’aparta gaire de l’aspecte que tenien els patinets de quan érem petits. Incorpora elements com la pantalla LCD per veure alguns paràmetres, els botons de control, els discs de frenada, els fars… i alguns venen amb seient. Venen preparats per a ser connectats via bluetooth a una app des d’on obtenir informació com la velocitat, l’estat de la bateria, el nivell d’energia de recuperació, els quilòmetres realitzats o la possibilitat de bloqueig, segons el desenvolupador. Si parlem dels altres aparells, ja veieu les imatges de la capçalera. Els preus Per a molta gent, la mare dels ous de tots els articles que valoren adquirir. Diríem que actualment el preu d’un patí elèctric el posa força a l’abast de tothom: hi ha mòbils molt més cars. Es pot adquirir un de bo gastant entre 400 i 600 euros. La normativa El gran meló. És evident que a un mitjà de transport com aquest, en ús creixent, que ha de conviure en l’espai urbà de les ciutats, li cal una normativa de circulació clara. En aquest cas el fet ha anat per davant de la llei i varia entre ciutats. Alguna ni tan sols el contempla. Saber per on circular i per on no, si cal dur casc, quantes persones poden transportar, a quina velocitat… són qüestions importants que no estan resoltes. La Dirección General de Tráfico espanyola prepara un reglament únic per a tot l’estat que es preveu entri en vigor a l’estiu i que respecte als patinets elèctrics considera aquestes categories: Vehicles de mobilitat personal. Patinets elèctrics per adults, monocicles i Segways. No poden superar els 25 km/h ni la potència dels motors excedir els 2 kW. No poden circular per la vorera, sinó pels carrils bici, carrers de plataforma única i calçades fins a 30 km/h. No cal matriculació però sí disposar d’identificació. Cicles motoritzats. Amb forma de bicicleta, patinet o moto, de fins a 4 kW de potència i velocitat màxima de 45 km/h. Poden circular per plataformes úniques i totes les calçades. Requereixen matriculació i per comercialitzar-se han d’estar homologats. De joguina, res! Total, un enginy que anirà sent nou en cada versió, que sembla una joguina però que no ho és, i que com qui no vol la cosa s’està fent un lloc entre els molts actors de la mobilitat urbana de les nostres ciutats, amb tots els avantatges i inconvenients d’un ús que caldrà regular perquè sigui realment benvingut.mEIGi


Profile for Demarcació de Girona EIC

Enginy 11 (1/2019) - Imaginar el vehicle del futur  

Revista dels enginers industrials de Girona.

Enginy 11 (1/2019) - Imaginar el vehicle del futur  

Revista dels enginers industrials de Girona.

Profile for eicgirona
Advertisement