Page 1

10 2/2018 Nr

EnGiny El laberint de les titulacions La revista dels enginyers industrials de Girona

Una cursa desenfrenada cap a una modernitat mal entesa

De conversa

Quim de Ciurana “S’està perdent l’essència de l’enginyeria”

Joves enginyers

Els nous GETI, MAI i GETI/ADE

Nous enginys

Xkelet, estilisme traumatològic made in Girona


JUNTA DIRECTIVA DEMARCACIÓ President Jaume Masgrau Secretaris Quim de Ciurana (COEIC) Josep Maria Soler (AEIC) Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder Helena Juscafresa Jesús Teixidor Òscar Treceño

Número 10 (2/2018)

Direcció

Duaita Prats

Una modernitat mal entesa

E

legir la carrera universitària no resulta una labor fàcil per als joves, no ho ha estat mai segurament, però actualment encara pot arribar a ser més difícil a causa de la tendència a l’especialització dels estudis. Si un noi o noia té inquietuds per seguir una disciplina tècnica en l’àmbit de l’enginyeria, el ventall d’oferta és amplíssim i poden sorgir molts dubtes de quina és la millor opció. Homologació europea En aquest número de la nostra publicació (ja el 10!) ens endinsem en el món dels estudis tècnics universitaris, amb informacions i opinions diverses sobre la situació actual. La seva adaptació a l’espai europeu, el conegut Procés de Bolonya, ha suposat un canvi important per tal d’homologar-nos a Europa. Per a obtenir el títol d’enginyer industrial, primerament cal fer el Grau en Tecnologies Industrials per a continuació fer el Màster si es vol tenir les atribucions equivalents al títol d’enginyer industrial... considerant però que entremig hi ha un gran nombre de trajectòries curriculars (uns quants centenars d’estudis de grau en l’àmbit de l’enginyeria), que poden també conduir al posterior Màster amb l’obtenció d’aquestes atribucions. Uns estudis singulars Caldria no oblidar però que la singularitat dels estudis d’enginyeria industrial estaven en el convenciment majoritari de la utilitat

d’oferir una àmplia formació pluridisciplinar, que més tard ens ha permès, en el transcurs de la nostra trajectòria professional, accedir amb certa facilitat a moltes diferents àrees. Especialitzar-se resulta força més fàcil quan un és posseïdor d’una amplia i sòlida formació. I és justament aquesta faceta, l’oferta de cursos d’especialització per als enginyers que ja es troben en ple exercici professional, la que ha estat una de les raons de ser de la nostra Associació ja des dels seus orígens, i que seguim amb tot l’empeny de continuar. Cursa desenfrenada Un té la impressió que una modernitat mal entesa ha conduït a aquesta cursa desenfrenada d’oferta d’especialitats d’enginyeria promogudes des de les universitats per raons que no sempre tenen a veure amb el que reclama la societat i el teixit industrial, i que, veient els ràpids canvis tecnològics que se succeeixen, pot acabant servint de poc aquesta excessiva focalització a una sola disciplina. Crec que apostar per mantenir la formació dels futurs enginyers amb uns plans d’estudi d’ampli contingut, és el millor camí per estar preparats per l’evolució tecnològica constant en la qual estem immersos.

Jaume Masgrau

Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona del COEIC

Consell de redacció

Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume Masgrau, Núria Valenzuela

Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita: Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per a col·legiats i associats a la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

PRIMER PLA 12|13 04|05 LesENnoves titulacions

06|12

OPINIÓ Bolonya, un marc conservador

14|16

08|09

DE CONVERSA Quim de Ciurana

18|23 24|25

10 | 11 |

ECO ESPAI

Passivhaus

Innovadors

Hipra

26|

JOVES ENGINYERS

Festes de Graduació

JOVES ENGINYERS

A. Manresa i C. Carabellido EN SERVEI

Infos

COMISSIONS

Infos

NOUS ENGINYS

Xkelet


J en primer pla

a fa 10 anys que les noves titulacions es varen implantar en el sistema universitari i encara avui en dia no són pocs als qui els costa entendre les relacions entre les quals s’oferien abans i les actuals, el perquè dels canvis, i què han suposat en la realitat del dia a dia. Són tantes les possibilitats i les seves combinacions que molts estudiants analitzen els itineraris acadèmics com qui se situa davant del mapa del laberint. I el món enginyer professional també cau a vegades en alguna confusió. En aquest article de la nostra revista hem volgut abordar aquest tema sense la intenció d’aportar cap opinió, sinó més aviat informació que orienti a aquells que sovint es pregunten per tot un seguit d’aspectes relacionats amb les carreres universitàries i, molt important, el desenvolupament de les competències com a enginyers.

El canvi de les titulacions universitàries té l'origen en la voluntat d'harmonització dels països que conformen la Unió Europea. Tal com progressivament s'ha anat fent amb la moneda, les fronteres, etc., va arribar el moment d'abordar aquesta facilitat en l'educació, per assolir un sistema universitari que condueixi a la lliure circulació de la gent formada en els diferents estats membres. Dit planerament: convalidar el títol universitari de manera que es pugui exercir en qualsevol dels països del grup. Els Acords de Bolonya Aquesta voluntat que dèiem va establirse amb els Acords de Bolonya, que exigien que els diferents participants regulessin el sistema universitari de manera que fos igual per a tots. Un canvi notable per nosaltres va ser la pèrdua de les anomenades "carreres", "llicenciatures" i "diplomatures", donant lloc a la nomenclatura de "graus" i "màsters". La majoria de titulacions es regularien en períodes de quatre anys i passaven a dir-se "Grau". En alguns casos, perquè la titulació s'adaptava així donat que l'estat espanyol ho requeria (Medicina, Arquitectura, etc.), 4 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi

o perquè l'estudiant podia demanar una especialització, es complementava amb els Màster d’un, un i mig o dos anys, o bé es feia un estudi integrat en sis anys. Una enginyeria particular Pel que fa a les titulacions d'enginyeria, Espanya té unes particularitats que en altres estats membres no es donaven. Primer, l'existència i cohabitació de titulacions de tres anys (enginyeries tècniques) amb titulacions de cinc anys (enginyeries). Segon, la presència dels col•legis professionals com el nostre que, entre altres competències, vetlla pel desenvolupament de l'activitat a través de les "atribucions segons la titulació". Aquestes diferències s'han hagut d'encaixar en el nou sistema de graus i màsters, amb ajustaments que costa entendre. Les relacions o equivalències Així doncs, abans de la implantació de Bolonya existien en el nostre sistema universitari les enginyeries tècniques i les enginyeries, totes elles realitzades en plans d'estudi de tres o cinc anys i sota el paraigua dels diferents col•legis professionals que són

propis a cada titulació. Sense pretendre una llista exhaustiva, hi havia per exemple d’una banda l'Enginyeria Tècnica en Mecànica, l'Enginyeria Tècnica en Electrònica Industrial i l'Enginyeria Tècnica en Química Industrial, l'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial... entre d'altres, programades en tres anys i sota el paraigua del Col•legi d'Enginyers Tècnics Industrial pel que fa a l'exercici de la professió. Per l'altre, teníem l'Enginyeria Industrial, l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports, l'Enginyeria Aeronàutica..., en cinc anys. En l'actualitat aquestes titulacions han passat a ser graus i màsters. Així doncs, en el cas concret de l'àmbit Industrial, hi ha el Grau en Enginyeria Mecànica, el Grau en Enginyeria Electrònica, el Grau en Enginyeria Química i el Grau en Enginyeria en Disseny Industrial. Aquests graus es podria dir que són els equivalents de les antigues enginyeries tècniques i que ara es fan en quatre anys en comptes de fer-se en tres anys. Però, en el cas de l'Enginyeria Industrial, les particularitats esmentades anteriorment ha fet que en realitat es cursi el Grau d'Enginyeria en Tecnologies Industrials, que


és un grau de quatre anys, i després el Màster en Enginyeria Industrial, de dos anys. Calen doncs sis anys per tenir la validació acadèmica de l'antiga Enginyeria Industrial. Aquí és on hi ha un xic de confusió, i mirarem d'explicar-ho més detalladament.

Les novetats Els Acords de Bolonya, a més dels canvis explicats anteriorment, han suposat un augment en el mapa de titulacions.Ara disposem d'un ventall d'opcions en graus d'enginyeria molt més extens. Als tradicionals de Mecànica, Electrònica i Química anomenats, s'hi sumen noves titulacions universitàries que donen un arc de coneixement i temes molt amplis. No és estrany parlar del Grau en Enginyeria de Materials o el Grau en Enginyeria Biomèdica, o fins i tot, dobles titulacions com la d'Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica / Enginyeria Elèctrica. El gresol respon a una modernització del sistema universitari que pretén oferir opcions més d'acord amb les actuals necessitats tecnològiques de la indústria. També és cert que a vegades respon a la competència que s'ha creat entre les diferents universitats d'un territori, amb l'afany d'oferir una oferta temptadora per assolir la captació de futurs estudiants. Tan lícita és una motivació com l'altra. mEIGi

A casa nostra existeixen dotze universitats entre públiques i privades. Fa uns 25 anys, la universitat de referència i única en Enginyeries a Catalunya era la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Avui però, quasi totes les universitats catalanes tenen un o un altre títol relacionat amb aquesta disciplina. Una manera ràpida de buscar diferents titulacions, siguin enginyeries o no, i la universitat de destí, és a través del portal d’universitats de la Generalitat http:// universitats.gencat.cat/ca/inici/ La titulació de Grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials es du a terme a tres universitats, la UPC, en les escoles de Barcelona i Terrassa, la Universitat Ramon Llull (URL) en l’escola de l’Institut Químic de Sarrià i la Universitat de Girona (UdG) en l’Escola Politècnica Superior (EPS). Pel que fa al Màster en Enginyeria Industrial es du a terme a set universitats, la UPC, en les escoles de Barcelona i Terrassa, l’URL, la UdG, la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), i la Universitat Autònoma de Barcelona en consorci amb la Universitat de Vic (UAB-UVic). En el cas concret de la UdG, marc territorial de la revista Enginy, l’oferta de possibles titulacions de Grau i Màster relacionats amb l’enginyeria són: Dobles titulacions de graug Doble titulació Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica / Enginyeria Elèctrica l Doble titulació Enginyeria en Tecnologies Industrials / Administració i Direcció d’Empreses Titulacions de graug Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs l Grau en Enginyeria Agroalimentària l Grau en Enginyeria Biomèdica l Grau en Enginyeria Elèctrica l Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica l Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials l Grau en Enginyeria Informàtica l Grau en Enginyeria Mecànica l Grau en Enginyeria Química Titulacions de Màsterg Màster en Enginyeria Industrial l Master in Mechanics of Materials and Structures (MMS)

Analitzeu i valoreu abans de triar

Des d'aquestes línies volem animar als qui en un futur penseu optar a algunes d'aquestes titulacions, en feu una anàlisi crítica més enllà del nom, i us capbusseu en els continguts i les matèries per comprovar que realment els coneixements oferits i les competències s'avindran amb el que al final desitgeu. En alguns casos, els graus responen més a una especialització complementària que no pas a una titulació de grau... però això ja seria motiu d'un altre article. Cal també tenir present que per accedir al Màster d'Enginyeria Industrial no és obligatori haver fet el Grau d'Enginyeria en Tecnologies Industrials, sinó que es pot accedir al MEl des de qualsevol altra grau dels esmentats o dels existents en l'àmplia oferta universitària. Una altra cosa serà que alguns coneixements que se suposen assolits al grau no es disposin en realitat de forma completa, motiu pel qual caldrà cursar, en termes de responsabilitat personal, algun complement formatiu.

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  5

en primer pla

Competències i atribucions El Grau d'Enginyeria en Tecnologies Industrials es planteja en quatre anys, i a la conclusió s’obté una titulació universitària que permet exercir com a enginyer perquè se certifiquen les competències indicades en la titulació. La confusió prové del fet que amb aquest grau no “es tenen les atribucions” per fer el que fan els enginyers industrials o el que es feia amb la titulació d'Enginyeria Industrial. És a dir: no es disposa de les competències necessàries per assumir les responsabilitats dels projectes que firma un enginyer industrial. Per fer-ho, per tenir el nivell equivalent a l'Enginyeria Industrial de les antigues titulacions i així poder firmar projectes emparats per l'assegurança col•lectiva, a més del Grau d'Enginyeria en Tecnologies Industrials cal cursar el Màster en Enginyeria Industrial. Acabat el MEI, que són dos anys, ja s’obté aquesta disposició. Volem insistir novament que aquest punt d'equilibri que comporta pensar que hi ha certes incoherències entre els graus de mecànica, electrònica i química, que sí que tenen atribucions, i el grau de tecnologies industrials que no té atribucions, es deu a les particularitats esmentades anteriorment, i al consens arribat després d'anys de converses entre els diferents consells de col•legis professionals i les universitats.

Les opcions a Catalunya


BOLONYA, UN MARC MASSA CONSERVADOR PER A L’EI

L opinió

a declaració de Bolonya de 1999 posava les bases de l’Espai Europeu d’Educació Superior: de models universitaris propis de cada país es passava a un model homologable (no pas homogeni), al llarg del Continent. La transposició d’aquest model a Espanya es va fer a partir d’un Reial Decret el 2007, on es detallaven els tres nivells de grau, màster i doctorat. Tanmateix, per a les professions regulades encara vam haver d’esperar més: a inicis de 2009 rebíem els requisits de verificació dels títols de grau que habiliten per a exercir la professió d’Enginyer Tècnic Industrial, així com els corresponents al títol de màster que ho fan per a la d’Enginyer Industrial. Aquest termini de deu anys no és casual. Si per als estudis no regulats ja és llarg, el que s’endarrerís un parell d’anys més per a les enginyeries és indicador de la complexitat de compatibilitzar un model, que originalment volia ser flexible per a la configuració de les titulacions, amb el control que exerceix l’Estat quan les titulacions porten associat el reconeixement d’atribucions professionals. En la meva opinió, el marc definit per a l’enginyeria industrial en la reglamentació legal és excessivament conservador i, per aquesta raó, crec que com a col•lectiu ens interessaria molt que es pogués reformar (a través d’un consens), en un sentit més liberal. Un perfil molt ben acceptat No hi ha dubte que l’enginyer generalista és un perfil molt ben acceptat per la indústria, tant per l’amplitud de coneixements com per la capacitat per assumir-ne de nous. Crec que això és així gràcies en part a la durada més llarga dels estudis. Per tant, està molt bé que la consideració d’Enginyer Industrial vagi lligada a un màster. Ara que ja fa uns anys programant màsters i especialment el d’enginyeria industrial (MEI), es nota clarament la major maduresa i rendiment dels estudiants de Màster, que segueixen estudiant i intensifiquen les destreses i coneixements adquirits en el Grau. L’àmplia base del GETI El Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials (GETI) va ser dissenyat per permetre l’accés al MEI mantenint una base més rica en matèries bàsiques i, a la vegada, més transversal que les dels altres graus, que tenen les atribucions de les enginyeries tècniques. Tanmateix, cal recordar que la llei preveu l’accés al MEI específicament des d’aquests graus i que el GETI que, de fet i molt pròpiament és el millor camí d’accés al MEI, s’ha hagut de definir incorporant característiques d’ells. És a dir, el grau base d’una enginyeria generalista, per al qual no es preveuen atribucions, està fortament condicionat per les directrius dels graus especialitzats amb atribucions i, per exemple, obligat a realitzar un treball fi de Grau d’extensió igual al que es farà en el Màster. La rigidesa del MEI El MEI, per la seva banda, incorpora moltes matèries que, efectivament, procuren un perfil generalista, però que potser no caldria que totes es donessin en el Màster. Es podria acceptar que algunes s’haguessin cursat en el grau d’accés. Això donaria menys rigidesa al Màster, podria reduir la quantitat d’assignatures i possibilitaria una durada menor o fer-lo més reconfigurable per anar-se adaptant als canvis tecnològics, de mercat o a poder establir convenis de doble titulació amb universitats estrangeres. I el Màster integrat? Una possibilitat d’imbricació major entre el GETI i el MEI seria el Màster integrat. Cal no oblidar, però, que una de les idees fonamentals del model Grau-Màster és que el primer ha de capacitar per incorporar-se al mercat de treball. Això és bo, i és utilitzat sovint per estudiants que decideixen no passar al MEI o a cap màster. El cost dels estudis i la temptació d’incorporar-se al mercat de treball en acabar el GETI (indicant que és un grau amb valor propi), segur que hi tenen a veure. Però, no penseu que assolir el nivell de Màster i completar la formació d’EI són una inversió més que recomanable? En parlem? mNarcís Gascons, Professor de l'Escola Politècnica Superior de l’UdG

6 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi


Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  7


E de conversa

s diu de l’Iron Man, el superheroi de Marvel Comics, que de petit era conegut per tenir una ment brillant que el duria un dia a ser un gran empresari i enginyer. I més endavant, al personatge invencible amb un cor enorme que amb el seu enginy es dedicava a protegir el món. En certa manera, Joaquim de Ciurana, catedràtic i doctor en enginyeria industrial, em recorda un xic aquell home de ferro. Si més no, el paral•lelisme podria servir per explicar de quina forma conviuen en ell el professor estricte, l’investigador incansable i el gestor d’entitat compromès, rigors en l’exercici que s’aplica a si mateix en tots els àmbits de la vida. També en la dura rutina diària de preparació física, sense la qual confessa que ja no sabria viure. mper Duaita Prats

“LES NOVES TITULACIONS SÓN UNA MENA DE ‘GADGET’ PER ANIMAR EL MERCAT UNIVERSITARI” Com vas iniciar-te en l'enginyeria industrial? M'hi va adreçar el meu oncle. M'havia passat el COU convençut que faria química. També la física, les matemàtiques i les seves aplicacions m'eren atractives. Ell llavors em va dir que el que m'esqueia era l'enginyeria industrial, li vaig fer cas i ho vam encertar. Quina és l'especialitat que més t'interessa? La mecànica, que és la que vaig seguir. Llavors no hi havia tant on triar. També l'electrònica i la gestió empresarial. Combines diverses parts, l'acadèmica com a catedràtic d'universitat i professor, la d'investigador en cap al GREP, i el secretariat del Col•legi d'Enginyers Industrials a Girona. Com t'ho fas? Es veuen com tres activitats, però per mi són la mateixa. No aturo el rellotge quan acabo una cosa i en començo una altra. Un professor d'universitat complet no és només un docent sinó que també ha de ser investigador, aplicador i gestor. La càtedra i el GREP em permeten aquesta combinació, i al Col•legi ho completo amb iniciatives en favor de la gent. Per mi tenen un lligam innat. Tot s'enriqueix i es realimenta. Ho trobo fonamental i honest. Què t’agrada més del vessant docent? Ensenyo Enginyeria de Processos de fabricació. Antigament en dèiem “Tecnologia mecànica”: tornejar, fressar, emmotllar, deformació, innovació... Ara hi ha molt de formació additiva, el famós 3D d’impressió, que és alhora una de les línies mestres d’investigació del GREP. 8 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi

Enguany compleixes 25 anys de professor universitari. Com ho has celebrat? Ostres, tens raó! Doncs sincerament, de cap manera. No paro cas a aquestes coses. He estat educat en fer el que crec que pertoca. No calen festes ni premis per això. Però, què desitjaries assolir com a docent? Quelcom tan simple com que els alumnes aprenguin alguna cosa de mi. Voldria transmetre els valors de l’enginyeria, el seu tarannà: saber entendre, trobar la solució i aplicar-la amb la mínima afectació econòmica, temporal i en l’entorn. Amb naturalitat i rapidesa, amb “giny”. Això no aconsegueixen tots els professors. L’entusiasme per l’enginyeria és vocacional, o es pot ensenyar? A vegades ve de natural i a vegades és un reflex de l’ofici del pare, que no ve imposat però que d’alguna manera rau a l’inconscient. Es pot transmetre, i en el camí és fonamental trobar un bon mestre. Aquest és el paper que m’agradaria jugar. Suposo que saps que tens fama de dur. Ho sé i ho assumeixo. Primer va ser intencionat perquè només tenia 25 anys quan vaig començar, gairebé l’edat dels meus alumnes. Era el meu mecanisme d’autodefensa. Feia uns exàmens dificilíssims! Però tampoc era una actitud postissa perquè jo ja ho sóc d’estricte, començant per mi mateix.Val a dir que ara he rebaixat un xic aquell llistó. Formes part dels tribunals d’avaluació i per tant tens una visió privilegiada de l’enginyeria més jove. Que n’opines?


S’està perdent l’essència de l’enginyeria. L’enginyer per formació i/o per vocació va desapareixent, i el sistema universitari, els plans d’estudi, el perfil dels professors, els mètodes d’acreditació, tot plegat no ajuda.

Que no anem gaire bé. Si em preguntes pel nombre d’inscrits, et diré que en falten. Hi ha més demanda empresarial que oferta. Si em parles dels alumnes en si, són gent molt sana. Ara, el que per mi està mal girbat són els plans d’estudi i també molts dels docents implicats. S’està perdent l’essència de l’enginyeria, i em remeto al que et responia de l’actitud a l’hora d’ensenyar i de les matèries que s’imparteixen. L’enginyer per formació i/o per vocació va desapareixent, i el sistema universitari, els plans d’estudi, el perfil dels professors, els mètodes d’acreditació, tot plegat no ajuda. Crec que no et subscrius a l’àmbit català en el comentari. No, és així arreu de l’estat. Els estudis d’enginyeria reben joves amb poca vocació que volen treball segur, i massa gent acaba fent de professor quan en realitat el que busca com a modus vivendi és investigar, cosa que deformen encara més els mètodes d’acreditació. D’aquí arrenca el nou sistema universitari? Aquest n’és conseqüència, no causa inicial. S’ha anat modificant no tant en funció de les necessitats de la societat sinó de les necessitats internes de la universitat. Alguns lobbies estan més còmodes explicant una matèria “A” que una matèria “B”, amb més o menys essència de la disciplina. Els que l’ensenyen, sovint ja no vénen d’enginyeries. Res a veure això amb el Pla Bolonya? No, però és una distorsió més. El sentiment enginyer te’l donen tres assignatures: matemàtiques, física i química. I també el dibuix. Això després et portarà a la biomèdica o a la robòtica, o al que sigui. Però els fonaments enginyers mai han de faltar. Per mi ara els plans d’estudi es perden en adjectius i falta incidir en l’autèntic moll de l’os. Amb aquests pensaments et vas presentar a eleccions com a rector? Sí. M’hauria agradat canviar algunes coses, o almenys intentar-ho. Em va agradar somiar per un temps com volia que fos una universitat. Va ser una experiència amb una mica de tot, positiu i negatiu. Ara però, ja és pantalla passada. Estan ben connectats el món acadèmic i el món professional, en enginyeria industrial? No gens. I mira que es fan accions polítiques i universitàries per aconseguir-ho! Mentre ho plantegem com una resposta local a una empresa local que demana un lloc de treball local, no ens en sortirem prou bé. Es força la universitat a desenvolupar línies en les quals no n’és prou experta, i perquè aquesta gaudeixi dels ajuts públics que s’ofereixen es genera una estructura de col•laboració i serveis artificiosa. La solució? Augmentar la “generositat” dels dos agents: l’empresa hauria d’acceptar que sense renunciar al nucli, els seus objectius puguin ser un xic adaptats, amb l’incentiu de propiciar la novetat

de conversa

a

tecnològica; i la universitat potenciar i premiar la flexibilitat de les estructures i l’expertesa d’un grup de recerca. Si t’acaben avaluant amb publicacions i resultats fruit de l’experiència i saps que si surts d’aquesta línia perds “punts”, et quedes on has estat sempre. De les noves titulacions, portada de la nostra revista, què me’n dius? No les veig massa clares. Penso que són una mena de “gadget” atractiu per animar el mercat universitari. L’estudi hauria de tenir matèries pròpies dels pilars de l’enginyeria, i una particularització més pròpia lligada al nom de la titulació. I de les notícies sobre títols falsos? Fan molt de mal a tot el sistema educatiu, encara que les universitats involucrades quedin geogràficament lluny. Dinamiten la feina de molts anys. Afecten el futur i creen incerteses. A la UdG estem nets d’aquests assumptes. Del Grup de Recerca en Enginyeria de Procés, Producte i Producció, sé que et genera un treball intens. El GREP és molt gran, amb un munt de gent implicada. Per una banda en sóc l’investigador principal i dissenyo les estratègies per a la recerca i gestió de fons, a més de dur la direcció dels treballs. Per l’altra, considerant els camps de producció, producte i procés, em focalitzo més en aquesta última. Abans hauria parlat de fresatge, i des del 2009 la fabricació additiva és el corpus de la meva feina, sobretot en aplicacions biomèdiques. Quin objectiu perseguiu? La fiabilitat. Que els clients entenguin que poden confiar en aquest tipus de fabricació i els seus resultats, la peça. Encara no es veu prou clar. I això que pel món ja se n’estan produint bigues per fer cases a partir d’una impressora 3D! Viatges sovint. Què et porta aquí i allà? Depèn. Tant puc ser cridat com a GREP per un centre d’investigació per assessorar en algun tema de la meva especialitat o per fer xarxa, o a títol particular per una agència d’acreditació que vol saber si el seu nou programa universitari assoleix els requisits. O per una empresa que planeja endegar alguna prospecció i compte amb el GREP com a instrument. Quim, parles amb passió i sinceritat. Estàs satisfet del teu camí? Diria que sóc afortunat d’haver pogut dedicar-me al que volia, amb tots els clarobscurs que això comporta a la meva vida. Per últim, et prepares físicament com un home de ferro. Què significa aquesta rutina en la teva vida? És una necessitat diària sense la qual no puc passar. Nedar, la bici o córrer, no és prescindible, i m’ajuda a agafar perspectiva i posar la ment en blanc per trobar respostes a preguntes que em costen de resoldre. Després les veig més fàcilment... Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  9


EL CONCEPTE “PASSIVHAUS”

eco espai

A LA RECERCA DE L’EDIFICACIÓ IDEAL El “passivhaus”, no és una elucubració imaginària d’arquitectes i enginyers, sinó una realitat aplicada que en el món de l’edificació va agafant força, d’entrada perquè té tot el sentit. Les construccions que arreu del món segueixen aquest precepte estan en línia amb el que aconsella el present, i sobretot el que exigirà un futur que cada cop és més a prop. mb l’alè del canvi climàtic i la crisi A econòmica bufant al nostre clatell, no hi ha dubte que la definició de “casa

ideal” ha variat molt del que haurien descrit, ja no els nostres avis, sinó els nostres pares i fins i tot fa ben poc nosaltres mateixos. En aquest sentit, el concepte de passivhaus nascut a Alemanya el 1988, guanya cada cop més força pel clar avenç que suposa com a solució constructiva a favor del medi... i de les nostres butxaques, ja que no necessita els mecanismes endollats d'aclimatació convencionals o ho fa en molt poca mesura. Es nodreix principalment de la bona planificació, la calor del sol, la generada pels mateixos ocupants i els dispositius domèstics, i de recuperar l'aire de rebuig, aconseguint un l’estalvi energètic que arriba a un 90% en comparació amb les més comuns, i a més del 75% per sota de les noves construccions. Quatre condicions Les quatre condicions bàsiques perquè un edifici pugui entrar en l'estàndard Passivhaus són: mDemanda d'energia per a calefacció: màx. 15 kW h/m2 a. mDemanda d'energia per a la refrigeració:

10 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi

màx. 15 kW h/m2 a de refrigeració sensible, més una part proporcional de refrigeració latent en climes humits. mDemanda d'energia primària renovable: <60 kWh / m2 a per a la certificació Classic, <45 kW h / m2 a per a la Plus, i <30 kW h / m2 a per a la Premium. mHermeticitat al pas de l'aire de valor n50 màxim permès = 0,6 / h. Criteris indirectes a considerar són la temperatura interior de l’aire a l’estiu (màxim 25 graus), la velocitat de l’aire (0,1m/s en les zones d’estar), la higiene i per descomptat el confort pel qual són especialment elogiades. Un mètode més que un estil Avui dia existeixen més de 15.000 passivhaus de tota mena i funció repartides arreu, que depassen el nom de qualsevol marca per erigir-se en un mètode de construcció. Utilitzen de mitjana menys d'1,5 L d'oli o 1,5 m3 de gas per escalfar 1m2 de superfície habitable durant un any, substancialment menys que els edificis habituals de "baixa energia". Durant els mesos estivals apliquen tècniques de refrigeració com l'ombreig estratègic per mantenir la frescor. Els conductes d'aire de subministrament transporten calor durant la temporada hivernal, aire

fresc durant els períodes calents, i aire sec per deshumidificar si cal. La unitat de recuperació de calor d'alta eficiència permet que es reutilitzi la calor continguda en l'aire d'escapament, convertit en aire de qualitat. Un exemple català L’ideari passivhaus és el mateix per a tots els climes del món, com ho són les lleis de la física en què es basa. Però lògicament, cada projecte serà diferent segons l'ús de l'edificació, el gust del client, el clima local i els valors U (coeficient de transferència de calor general) que se'n deriven. Un edifici que compleixi l'estàndard no tindrà igual imatge a Canadà o Austràlia. A Catalunya, un habitatge unifamiliar aïllat anomenat Passiv Palau, a la localitat de Palau-solità i Plegamans, va ser la primera passivhaus en clima mediterrani. En proves de mesurament, els seus propietaris van aconseguir limitar la demanda de calefacció a l'hivern fins a reduir la despesa energètica un 76% i situar-la en 20 euros per tot un hivern. El passivhaus és aquí per quedar-se. Passar una a una les seves bondats al món de la indústria és un repte de futur que aviat, més enllà del desig, es converirà en una necessitat. Per norma. mEIGi


HIPRA, D’AMER AL MÓN VETLLANT PER LA SALUT ANIMAL innovadors

L

’any 1971, un grup de joves emprenedors d’Olot decideix crear un laboratori de salut animal. Donat que en aquella època hi havien moltes dificultats per obtenir autoritzacions de registres oficials, es decideix comprar una empresa de Madrid denominada Laboratorios de Sanidad Veterinaria Hipra, S.A., i traslladar el domicili social a unes modestes i reduïdes instal•lacions d’Amer. En 1991 s’inicia un nou cicle de vida amb un important canvi accionarial i posterior relleu generacional de la Direcció. Amb una plantilla de 80 persones i una facturació de 10 milions d’euros, Hipra inicia l’etapa d’exportació que l’ha dut a anar creixent de manera progressiva, tant en personal com en instal•lacions i tecnologia punta, obrint filials en els cinc continents. El seu objectiu: esdevenir el referent mundial en prevenció amb productes diferencials per a la salut animal. Actualment ocupa el cinquè lloc en el rànquing mundial d’empreses de la indústria veterinària en vacunes, i és sinònim d’excel•lència. En parlem en aquesta secció amb el seu Director d’Enginyeria, Josep Desoi.

Recentment, Hipra ha presentat Smart vaccination, una solució pionera en vacunació animal que combina tecnologia digital, coneixement i servei al client.

Quin és el punt de mira d’Hipra? Ens enfoquem cap a la prevenció. També som especialistes en noves solucions que permetin identificar possibles amenaces en explotacions avícoles o ramaderes abans que apareguin. La innovació és intrínseca en la nostra manera de fer. Tots els nous projectes d'enginyeria tenen un alt contingut d'innovació, sempre millorant les tecnologies existents. Cada any organitzem uns premis d'innovació a l'empresa on els treballadors poden participar i aportar les seves idees. Tots els nostres esforços van encaminats a seguir oferint solucions diferents per a la indústria veterinària. Per quin producte se us coneix més? Disposem d’una àmplia gamma de vacunes i fàrmacs que ofereixen clars avantatges diferencials respecte d’altres que hi ha al mercat. Som l’únic laboratori de salut animal amb línia pròpia de kits de diagnòstic i tenim centres de diagnòstic -DIAGNOS- en tres continents, a través dels quals oferim servei tècnic als clients. Esteu desenvolupant algun producte que ens pugueu avançar? Recentment Hipra ha presentat Smart vaccination, un revolucionari concepte en medicina veterinària que combina tecnologia, coneixement i servei al client. És una solució pionera que sorgeix de la digitalització del procés de vacunació en salut animal. La incorporació d’un xip RFID a les nostres vacunes permet la comunicació amb els dispositius de vacunació que fabriquem nosaltres mateixos. Totes les dades del procés són transferides a Hipralink Vaccination, una aplicació que també hem desenvolupat, que facilita la traçabilitat des de qualsevol dispositiu i en qualsevol moment. És un clar exponent del nostre compromís de prevenir de manera més eficaç l’aparició de malalties a les granges.

A casa vostra, quin paper juga l’enginyeria industrial? Disposem d'un equip altament professionalitzat d'enginyers industrials multidisciplinars que participen en totes les fases de vida de l'empresa, des del disseny de noves instal•lacions a la seva pròpia execució i la introducció de nous equips d'alts requeriments tecnològics. Aquest grup també lidera la reenginyeria per millorar el rendiment de les instal•lacions i la productivitat. A més, tenim un departament de Medical Devices on un equip d'enginyers industrials dissenya, fabrica i distribueix dispositius per aplicar les nostres vacunes, amb un seguiment informatitzat de tot el procés de vacunació. Manteniu algun vincle amb l’enginyeria industrial acadèmica? A Hipra realitzem col•laboracions per projectes amb diverses universitats. També en la part d'Enginyeria hi ha acords específics, especialment amb la Universitat de Girona. Són convenis de pràctiques per dur-les a terme aquí. Tot això i més, des d’Amer. Com abordeu un tal creixement des d’una petita població com la vostra? A Amer hi tenim la seu i les principals plantes de producció, amb una xarxa que s’estén per tot el globus. Actualment l’empresa compta amb més de 1.800 treballadors repartits entre la central i les 37 filials pròpies a tot el món, i la facturació anual supera els 200 milions d’euros. Disposem de centres de producció a Brasil i estratègia de creixement sostingut, filials pròpies, distribució. Això ho fonamentem en els valors que perduren des de la fundació de l’empresa i que són compartits per tots els treballadors: excel•lència, credibilitat i optimisme. mEIGi Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  11


joves enginyers

La Demarcació va acollir el 13 de juliol una nova edició de la Festa de Graduació dels estudiants del Màster d’Enginyeria Industrial de l’EPS, corresponent a la Promoció 2016-2018.

TERCERA FESTA DE GRADUACIÓ DELS NOUS MÀSTER EN ENGINYERIA INDUSTRIAL atorce nous i una nova Màster, van escenificar el final C d’aquests estudis recollint amb molta alegria la banda davant dels seus familiars i amics, de mans dels màxims

exponents de les institucions acadèmiques i col•legials: M. Àngels Pèlach,directora de l’EPS, Jaume Masgrau,president de la nostra Demarcació, Rudi Castro, coordinador dels estudis del Màster en Enginyeria Industrial de l’EPS, i Oriol Vallmajó, representant del grup d’estudiants del Màster en Enginyeria Industrial de l’Escola.

Els nous MEI són: Jordi Bardalet, Òscar Caballero, Joan Carbonell, Carles Compaña, Joan Esteba, Aleix Fusté, Pol Hospital, Ariadna Manresa, Yadier Mendiburt, Oriol Vallmajó, Marc Pomés, David Ramos, Xavier Ros, Guillem Roura, Ferran Serra. Moltes felicitats!

12 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi


ELS GETI REBEN LES BANDES A LA NOSTRA SEU joves enginyers

a que també ha estat tercera edició de l’Acte de L Graduació dels estudiants de Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials de l’Escola Politècnica Superior de la UdG (promoció 2018-2018), l’acollia la seu de Narcís Blanch el divendres 6 de juliol de 2018 amb el protocol habitual de parlaments, seguits del lliurament de bandes i l’aperitiu que reblava la festa.

En aquesta ocasió, van fer les al•locucions Daniel Trias, coordinador dels estudis de GETI i Pau Vial, representant del grup d’estudiants, a més de M. Àngels Pèlach i Jaume Masgrau.

Els nous GETI són: Gabriel Barios, Marta Bel, Marc Bonavia, Ylenia Castro, Xavier Comas, Miquel Cruañas, Ariadna Gallardo, Gemma González, Tània Leal, Gina Mearelli, Ariadna Oller, Judit Turró, Marc Valero, Pau Vial, Pau Vidal, Adrià Vila i Paula Zubillaga.

PRIMERA PROMOCIÓ DE LA DOBLE TITULACIÓ GETI/ADE L’estudi s’imparteix a cavall de dos centres de la UdG –EPS i Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials– i, des de la seva creació ha tingut molt bona acollida. Les expectatives d’inserció laboral són molt altes, si bé la gran majoria seguiran la formació realitzant un màster en Enginyeria Industrial. l 22 de juny la primera promoció de graduats en Enginyeria E en Tecnologies Industrials / Administració i Direcció d'Empreses, va celebrar el seu acte de graduació a l’EPS, amb la Demarcació com a entitat col•laboradora. La benvinguda als assistents va anar a càrrec de l’estudiant delegat de la promoció, Àngel Renart. Van seguir unes paraules del coordinador de l'estudi, Rudi de Castro, i la degana de FCEE, Anna Garriga, que van animar els estudiants a seguir formant-se i a escampar els valors i el coneixement adquirits des dels seus llocs de treball. La doble titulació GETI-ADE està dirigida als estudiants que volen realitzar en paral•lel, durant cinc cursos, dos estudis independents però alhora complementaris, per obtenir un ampli coneixement en gestió i organització empresarial. El Grau enginyer resumeix totes les branques de la tecnologia i l’enginyeria (mecànica, electrònica i química), i forma part de la formació necessària per a esdevenir Enginyer Industrial; i el Grau empresarial que proporciona la formació adequada en economia i en organització de l'empresa, i capacita per desenvolupar les tasques pròpies de la direcció.

Els nous graduats GETI-ADE són: Tomàs Aràbia, Núria Batllori, Clàudia Carabellido, Eduard Crehuet, Lluís Dutras, Lucía Garcerán, Jofre Martínez, Daniela Petrescu, Àngel Renart i Joel Surís. Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  13


joves enginyeres

ARIADNA MANRESA, PREMI DE LA DEMARCACIÓ AL MILLOR TREBALL MEI

L’enginyeria biomèdica té un gran

impacte social, i la USM permet fabricar micro-components amb poc malbaratament de material. En les últimes dècades ha augmentat la importància dels polímers destinats al sector mèdic. S’utilitzen en l’enginyeria de teixits o en els dispositius de fixació interna en cirurgia ortopèdica.

Tenia

clar que volia focalitzar la meva etapa universitària en uns estudis tècnics i l’enginyeria industrial aporta una visió general que et facilita escollir més endavant en quin sector especialitzar-se. Ara tinc l’oportunitat de continuar demostrant que les professions no hi entenen de sexes. Estic segura que molta gent comparteix aquesta idea i no em plantejo que el fet de ser dona em pugui condicionar en cap aspecte professional. Espero que en el futur no sigui necessari reivindicar res d’això.

14 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi


ENQUESTA Te n s

Què et sembla el nostre

entre les mans o a la pantalla, el número 10 de la revista de la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de treballar-la per a tu, ens preguntem ...

EnGiny 10 números

?

de Catalunya, i després de cinc anys

. 10 preguntes ... i la possibilitat de guanyar UN FANTÀSTIC IPHONE 8.

Si disposes d’uns minuts, col•labora en la petita enquesta que trobaràs a

https://girona.eic.cat

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  15


joves enginyeres

CLAUDIA CARABELLIDO, PREMI AL MILLOR TREBALL FINAL DE GRAU ’enginyera de Fornells de La Selva va ser la mereixedora del Premi al Millor Treball Final de Grau en Enginyeria en L Tecnologies Industrials, pel seu projecte “Disseny d’una màquina extrusora per la fabricació de filament d’impressora 3D a partir de plàstics reciclats”. Aquesta distinció, atorgada també per la nostra Demarcació el 10 d’octubre, comportava una dotació econòmica de 600 euros.

La Clàudia ha dissenyat una màquina extrusora capaç de convertir diferents subproductes plàstics en filament per a impressores 3D que utilitzen la tecnologia FDM, a l’abast d’un usuari particular. La seva funció principal, donar una segona vida a residus plàstics típics usats durant el dia, i a peces impreses errònies. Quin era l’objectiu de partida? Volia que es pogués tenir a casa, al laboratori o a l’oficina, un aparell petit de disseny agradable, i muntatge senzill, per fabricarte fàcilment material en 3D de qualitat. Finalment vaig arribar a un sobretaula de 44 x 10,2 x 25,2 cm, només 5 kg de pes, amb un límit de temperatura de 250 °C i velocitat de rotació d’entre 0 i 25 rpm. A més, l’usuari pot modificar la mesura del filament amb un senzill canvi. Perquè hi vas pensar? Pel desig de començar un projecte des de zero i sentirlo meu, aplicant el màxim de coneixements estudiats a la carrera. També vaig voler reutilitzar els residus plàstics, un dels principals problemes mediambientals on l’enginyeria pot aportar molt. Tot sempre potenciant la creativitat. Cal remarcar que és un projecte de disseny, no de fabricació. Dissenyar era un dels principals temes que volia tractar. Trobar-me enmig de problemes i cercar solucions. Crec que ho he aconseguit. Què significa per a tu, aquesta fita? Molt, perquè concentra en si mateixa la definició de l’enginyeria: millorar processos, unir diferents temes com és 16 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi

medi ambient i impressores 3D, resoldre conflictes… També hi havia la motivació extra de la doble titulació del Grau amb el d’Administració i Direcció d’empreses. Complementava el disseny de producte amb la formulació d’un pla d’empresa a partir d’una anàlisi de mercat. Què t’ha dut a voler ser enginyera? Sempre m’han agradat moltes coses: la tecnologia, la biologia, les belles arts, la història... Amb l’enginyeria ho puc relacionar tot. He trobat el que volia estudiar de veritat, fent front als estereotips que encara té la societat. La capacitat de crear i innovar no depèn del gènere. Espero que em jutgin per competències i actitud, i desitjo que arribi el dia que no ens hàgim de fer aquesta pregunta. Quins són els teus plans de futur? Estic estudiant el MEI a l’EPS per exercir un dia d’enginyera industrial superior. Sóc bastant optimista, ja que l’enginyeria industrial obra moltes portes. Potser és una frase típica però m’agradaria poder aportar-hi el meu gra de sorra. Com valores aquest temps de carrera? Com una barreja de treball constant, companyonia, exigència, practicitat… He crescut, he millorat, he conegut persones, i punts de vistes diferents, he après a organitzar-me, a adaptar-me, a relacionar assignatures contradictòries, a espavilar-me a solucionar, a confiar. He vist com és de gran el món i més el de l’enginyeria. Estic molt orgullosa d’haver-lo escollit. Era el meu camí.mEIGi

Volia que es pogués tenir a casa,

al laboratori o a l’oficina, un aparell petit de disseny agradable, i muntatge senzill, per fabricar-te fàcilment material en 3D de qualitat. Finalment vaig arribar a un sobretaula de 44 x 10,2 x 25,2 cm, només 5 kg de pes, amb un límit de temperatura de 250 °C i velocitat de rotació d’entre 0 i 25 rpm. A més, l’usuari pot modificar la mesura del filament amb un senzill canvi.

sempre m’han agradat moltes coses:

la tecnologia, la biologia, les belles arts, la història... Amb l’enginyeria ho puc relacionar tot. He trobat el que volia estudiar de veritat, fent front als estereotips que encara té la societat. La capacitat de crear i innovar no depèn del gènere. Espero que em jutgin per competències i actitud, i desitjo que arribi el dia que no ens hàgim de fer aquesta pregunta.


eco espai

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGiâ&#x20AC;&#x192; 17


Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

N

Junta General Extraordinària de Girona: canvi de Directiva N

en serrvei

La convocatòria, programada per l’11 de juny, tenia com a eix el canvi de Junta Directiva de la Demarcació. En ella, després de 4 anys al càrrec de presidència del Col•legi, i d’uns quants més com a vocal, Joan Juanals deixava pas a Jaume Masgrau al capdavant, ara sí, de les dues institucions, aquesta i l’Associació. També servia per incorporar l’enginyeria Helena Juscafresa a l’equip en substitució del vocal Jordi Güell, qui ha dedicat molts anys a la junta i seguirà essent un actiu col•laborador de la nostra entitat.

Jaume Masgrau es manté com a President de l’Associació, i agafa el relleu de Joan Juanals al front del Col·legi, en la nostra Demarcació.

La Demarcació i els 23 Premis Patronat NEl10 d’octubre, dins l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2018/2019 de l’EPS, es va dur a terme la 23a edició dels Premis Patronat de la Politècnica, amb una bossa de 35.950 euros per als 14 alumnes amb més talent de la Politècnica. Més de 200 assistents van acompanyar els premiats, en presència de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. En Enginyeria industrial, la nostra Demarcació atorgà el Premi extraordinari de GETI a Genís Busquets, en reconeixement al millor expedient acadèmic del 2016-17. Va ser premiat amb un any de col•legiació gratuït, i un pack de benvinguda que incloïa un Ipad. També vam reconèixer el Millor treball de Final del grau en tecnologies industrials, que va ser el de Clàudia Carabellido i de Màster en enginyeria industrial, d’una altra enginyera, l’Ariadna Masferrer. Els expliquem més àmpliament en aquestes mateixes pàgines.

Atenció, ampliem el termini per sol•licitar subvencions per formació N

!!!

Si has fet algun curs relacionat amb l’enginyeria durant aquest any, a qualsevol institució, pots beneficiar-te d’una subvenció de fins al 20% de descompte de la matrícula. Només cal que ens enviïs la factura. I si has seguit algun curs a la demarcació de Barcelona dels EIC, et subvencionem el viatge (25 €/sessió). PERQUÈ A EIC GIRONA VOLEM QUE PUGUIS CONTINUAR FORMANT-TE CADA DIA. Per tal de poder acollir-te a aquests ajuts, aquí tens les condicions: 1à Límit màxim de 500 euros anuals per adscrits a la Demarcació. 2à Les persones en situació d’atur es podran beneficiar del 50% de la subvenció en l’ import de la matrícula per als cursos impartits a la demarcació de Girona dels EIC (fins a un màxim del 35% dels matriculats). En el cas de cursos externs, la subvenció serà del 20 %. 3 à Les sol•licituds per a la subvenció s’hauran de presentar a girona@eic.cat adjuntant còpia de la factura, a nom del col•legiat (a títol personal, no a nom d’empresa). 4à L’aprovació i abonament d’aquestes subvencions es farà trimestralment, un cop s’hagin validat per la Junta Directiva. 5 à L’ import màxim total que hi destinarà la nostra Demarcació és de 4.000 euros. En cas de rebre un nombre de peticions que suposessin superar el volum pressupostat, s’aplicarà un prorrateig de manera que tots els col•legiats se’n puguin beneficiar. Consulta les bases completes al nostre web, o truca’ns a la Demarcació.

18 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Junta General amb conferència Blockchain i sopar

mm

en servei

NAmb l’arribada de la tardor hem estrenat un nou format de Junta general que es mostra més engrescador. Amb la voluntat d’apropar la governança a tot el col•lectiu, el 23 d’octubre vàrem començar la tarda coneixent l’actualitat sobre el blockchain de la mà de Carlos Barbero. Membre fundador de l’Associació Blockchain Catalunya, amb més de 20 anys d'experiència com a controller i dirigint les finances a l'empresa privada, aquest especialista es dedica des que coneix Bitcoin a la primavera del 2014, a ensenyar i assessorar particulars i empreses.

Bitcoin i blockchain A més de coordinador de la Barcelona Bitcoin Community ha participat en diverses jornades bitcoin i explicat els 4 pilars bàsics del blockchain a Catalunya, Euskadi, Holanda i Bèlgica. Barbero ens va parlar el 23 d’octubre d’aquesta tecnologia, principalment des del punt de vista econòmic. “Estem parlant d’un canvi de paradigma amb la tecnologia blockchain -ens deia-, ja que es passa de la confecció descentralitzada de llibres a la centralització automatitzada de registres”. Al final de la presentació, ens va fer plantejar si és una revolució o una reforma, assegurant que la resposta dependrà de la ciutadania, ja que “el blockchain demanarà ciutadans responsables, actius i implicats”. Seguidament vàrem celebrar la reunió de Junta general on, a part dels membres de la directiva hi participaren col•legiats i col•legiades de totes les edats, alguns nouvinguts i d’altres més habituals en aquestes reunions. Per finalitzar la vetllada, vam gaudir d’un deliciós catering d’El Ginjoler. Tot plegat ens va deixar un bon regust, que farà que repetim. I aquest cop, esperem comptar amb la participació de tots i totes!!

Signatura d’un conveni entre la Diputació de Girona i la Demarcació NEl passat mes de setembre la Demarcació va signar un acord de col•laboració amb la Diputació de Girona per a que ens sigui encomanada l’emissió d’informes de supervisió dels projectes municipals en l’àmbit de l’enginyeria. Exemples d’aquests serveis que se’ns poden encarregar, són la supervisió de projectes que li siguin requerits per part dels Ajuntaments de la província, i que la Diputació no pugui atendre amb els seus mitjans propis.

Et convidem a fer un cafè... i parlem! NEns interessen molt les teves opinions, suggeriments i valoracions entorn el nostre col•lectiu i els seus serveis, així com en allò que com a associat i associada consideres que hi tenim quelcom a dir o fer. Amb l’objectiu d’apropar-nos a tots vosaltres i posar a la vostra disposició un recurs més de comunicació i proximitat, obrim aquest espai de comunicació directa amb el President i la Junta Directiva. Tot fent un cafè, podrem recollir, conèixer, revisar i compartir inquietuds i suggeriments. Si et ve de gust aquesta iniciativa, posa’t en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic gerenciagirona@eic.cat i concertarem una trobada. Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  19


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Taula rodona sobre el futur baixador del TAV a l’aeroport de Girona

en servei

ser duta a terme el 21 de juny, amb l’organització conjunta de la nostra Demarcació i la delegació de Girona del Col•legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Es tractà d’una taula rodona on varen participar el president del lobby que impulsa la construcció del Corredor Mediterrani (Ferrmed), Joan Amorós, el director general d’Infraestructures i Mobilitat, Xavier Flores, i els presidents dels respectius col•legis organitzadors, Jaume Masgrau i Robert Lluís. Cal presentar batalla Amorós va exigir que la Generalitat “presenti batalla” perquè la connexió futura entre els aeroports de Barcelona i Girona sigui d’ample internacional. Mentre que Flores va dir que la Generalitat “no entendria” que hi hagués “cap canvi” per

part del nou govern espanyol en els compromisos adoptats en relació a la construcció del baixador del tren d’alta velocitat (TAV) a l’aeroport de Girona-Costa Brava. Aquest, Xavier Flores, també va recordar que “no hi ha cap causa tècnica” que “avali una nova estratègia”. “L’aeroport de Girona continuarà tenint les mateixes possibilitats que abans i per tant l’estació continua sent igual de necessària”, afirmà. Ampli ressò A l’acte van assistir-hi 35 persones, entre ells molts alcaldes i regidors dels municipis afectats, així com nombrosos enginyers interessats en el tema, i va tenir un ampli ressò als mitjans de comunicació. Dos fets que deixen ben palès que tant el tema del Corredor com el baixador gironí, són assumptes que preocupen a un ampli sector de la població.

Llibre “Aigua i energia” de Joan Carles Alayo

m

NAquesta rellevant activitat va

NDesprés d’haver treballat durant molts anys al sector elèctric català, Joan Carles Alayo, doctor enginyer industrial, s’ha dedicat a la recerca històrica sobre l’electrificació de Catalunya. Membre de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC, i també de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, en el seu nou llibre, “Aigua i Energia”, Alayo estudia la utilització energètica dels rius catalans, i els seus aprofitaments i projectes, descrivint els que actualment funcionen. L’any 2007 ja va publicar “L’electricitat a Catalunya, de 1875 a 1935”, on exposava el que va passar en aquella primera fase de l’electrificació catalana, un treball que fou premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2010. A la presentació en la nostra Demarcació, el 17 d’octubre, l’autor va fer un plantejament focalitzant el tema de l’aigua a les comarques gironines, car per ell, Girona és una de les capitals de l’aigua de Catalunya, junt amb Lleida i Manresa. 20 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en servei

Sopar de germanor dels enginyers industrials de Girona NL’1 de juny vam celebrar la tradicional trobada de germanor dels enginyers, i aquest cop ho fèiem a Girona, gaudint en companyia de molts col•legiats i col•legiades, amics, companys…, i de les magnífiques vistes de l’Hotel AC Palau de Bellavista, a la zona residencial de Les Pedreres, un dels llocs considerats d’interès històric de la ciutat. Les imatges donen fe de l’agradable celebració, que va estar emmarcada per un capvespre excepcional.

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  21


Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en servei

N

22 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi

Tallers de normativa als Graus i Màsters

Com perpetuar la teva empresa familiar

NLa companya Marta Torelló és la responsable d’impartir, des del passat octubre, els tallers de normativa als estudiants GETI i MEI d’enginyeria de l’Escola Politècnica. La iniciativa gaudeix any rere any de molt bona acollida entre docents i estudiants, i la nostra aula acostuma a estar molt concorreguda de participants que desitgen estar al dia en la matèria: què s’entén per normativa, quina aplicar en cada cas, la tipologia de documents, i sobretot, com localitzar-la. Al Col·legi tenim a disposició un accés a la legislació vigent aplicable a empreses, productes i serveis, amb les corresponents fitxes de resums.

NEl 9 de setembre, rebiem informació i consells de la mà d’un expert en assumptes patrimonials sobre com afrontar el relleu generacional dels fundadors del negoci, per la continuïtat de l’empresa familiar. Se’ns va explicar que amb les eines apropiades i una feina prèvia, és possible dur aquesta trancisió amb èxit i evitar que l’empresa desaparegui. També es posà en relleu que és una oportunitat per fer un canvi de lideratge. Professionalitzar el negoci, millorar la comunicació i preparar-se pels reptes del futur, són tres oportunitats més que presenta aquest escenari.

Drenatges i tractament d’aigües

Planificació successòria: tot lligat i ben lligat

NLa indústria agroalimentària va ser el focus, el 25 d’abril, de la jornada impartida el 10 d’octubre per Víctor Judici, responsable de projectes del grup ACOIberia. En ella, l’expert va tractar temes com la garantia de la innocuïtat alimentària per mitjà del disseny higiènic, solucions de drenatge i tractaments d’aigües residuals, i aportà exemples en indústria làctia i càrnia, a més de solucions de depuració. Amb més de 30 anys d’experiència al mercat, ACOIberia lidera el sector del disseny, fabricació i comercialització de sistemes i productes per al drenatge, pretractament, atenuació i infiltració d’aigües pluvials, industrials i sanitàries, en els sectors d’obra civil, urbanisme (SUDS), indústria i edificació.

NLa planificació hereditària és clau per agilitzar els tràmits de la successió, evitar un augment de les despeses associades com a conseqüència de la interposició de procediments judicials i, per tant, els conflictes familiars que poden esdevenir en una ruptura total de relacions. Només un 15% de les persones atorguen testament però aquests temes no es reserven només als grans patrimonis: els potencials problemes personals i la pressió fiscal afecten també a la classe mitjana. Aquest taller, realitzat el 6 de novembre, es plantejava per conèixer les diferents eines jurídiques existents per transmetre el nostre patrimoni i formalitzar la nostra voluntat, reduint els futurs conflictes familiars. També per pagar menys impostos, i saber quina designació d’hereus i legataris és la més convenient des del punt de vista fiscal.


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Reptes de l’aplicació del RIPCI a Catalunya

NEl 19 d’octubre vam començar una nova edició de l’Escola Lean Manufacturing, guiada per LeanSis Productividad de la mà del consultor Josep Maria Ramos. L’aula de formació de la Demarcació de Girona va rebre, durant unes setmanes, un grup d’enginyers en procés de formació, amb l’objectiu de guiar-los en el coneixement de la millora continua i els fonaments per a l’èxit en la seva aplicació pràctica. El Lean Manufacturing es una filosofía /sistema de gestió sobre comoperar un negoci. compromís de LeanSis i el seu equip docent és el d’aconseguir transmetre una visió clara del sistema Lean Manufacturing, la comprensió de les tècniques i eines per la seva implantació, i les claus del desenvolupament a tota la fàbrica. La iniciativa desperta tant d’interès, que ja comencem a tenir inscripcions per l’edició del curs que arrancarà el mes de maig de 2019!

Agenda 17/11/18 – II Torneig de Pàdel a la Demarcació a l’X3 Club Girona Pàdel 20/11/18 – Curs de receptes de Nadal amb Thermomix (Narcís Blanch) 23/11/18 – Visita tècnica a la Fàbrica Nestlé a Girona, amb motiu del seu 50è aniversari 11/12/18 – Workshop de Lean Construction (Narcís Blanch) 21/12/18 – Trobada de Nadal dels enginyers industrials de Girona (Narcís Blanch) 17/01/19 – Conferència sobre “Ciberriscos: conèixer el perill , ens fa més segurs” (Narcís Blanch) 21/01/19 – Jornada sobre “El paper del vehicle elèctric en la mobilitat del futur ” (Narcís Blanch) Recordeu que a la web de la Demarcació hi trobareu tota la informació actualitzada de les properes activitats (www.girona.eic.cat)

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  23

en servei

NEl 16 d’octubre de 2018 més de vuitanta persones van assistir a la presentació de l’SP136 i la Guia de bones pràctiques per a la protecció passiva contra incendis (PPCI): aplicació, instal•lació i manteniment a la seu territorial de la Generalitat a Girona. La jornada pretenia, per una banda, donar a conèixer com s’implementa la RIPCI a Catalunya i, per l’altra, posar de manifest les principals novetats que incorpora en diferents tipologies d’instal•lació, sense deixar de banda un debat integrador entre diferents agents del sector de la seguretat contra incendis. En representació de la Demarcació, hi va participar l’enginyer industrial Jordi Güell.

Inici d’un nou curs de Lean Manufacturing


Compartir les bones idees, ens fa créixer junts... les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

BORDEUS I LA TOMOGRAFIA, DUES DE LES PROPOSTES DELS MÉS GRANS

L

a Comissió de Jubilats i Prejubilats fa un repàs de les seves activitats, entre les quals destaquen el viatge a Bordeus en època de verema, i la conferència de tomografia del nostre apreciat col·lega Josep Amat.

uExplicades

de manera cronològica, les activitats de la comissió de Jubilats i Prejubilats corresponents a aquest Enginy 10, s’iniciaven el 8 de maig amb la Conferència-col.loqui de Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC, sobre “Tomografia: principis i aplicacions”. En ella, l’interessantíssim discurs del nostre col·lega permeté conèixer aquesta metodologia consistent en el procés d’obtenció d’imatges per seccions (TC i TAC), tan emprada en medicina, arqueologia, biologia i altres ciències. Sorpresos per la importància de la matemàtica en el tema, com sempre Amat va fer que una matèria difícil resultes d’allò més entenedora. uDues

setmanes després, el 23 de maig, sortíem en parella a dinar a Sa Malica de Blanes. El dia va ser esplèndid, i el lloc -el restaurant és com un mirador elevat sobre el mar amb la roca Sa Palomera a primer terme-, va ser un marc magnífic per aquesta agradable jornada. uEl

juliol ens va portar al carrer Castell de Peralada de Girona. Allà estàvem convidats el dia 10 per Carles Pastor a l’espai de l’UdG per fer activitats. La nostra va ser una cantada de cançons pròpies que ens va fer passar una estona molt divertida i per tant, la repetirem.

QUÈ FAREM ELS PRÒXIMS MESOS? 7 de novembre: visionat del vídeo del viatge a Bordeus. 15 de novembre: inici de les tertúlies amb el tema “El trasbals de la Terra”, iniciativa de Joan Juanals. u23 de novembre: visita a la Fàbrica Nestlé que aquest any celebra el seu 50 aniversari. Serà una activitat molt tècnica on tindrem oportunitat de conèixer les últimes inversions d’aquesta firma internacional líder en el sector. u u

Dates a confirmar: Visita amb la parella al Museu i Restaurant de la Fortalesa de Sant Julià de Ramis. uVisita al Super Ordinador Mare Nostrum. uSortida la Tarragona romana. u

Tenim moltes propostes per a tu. Anima’t i participa de la nostra comissió! 24 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi

la tardor teníem la típica sortida a Bordeus, a l’Aquitània francesa. La vam fer entre el 30 de Se-

uEntrant

tembre i el 4 d’Octubre, dates que ens permeteren gaudir de la verema en un lloc privilegiat, ja que la ciutat està envoltada de vinyes i l’activitat vinícola a la zona és màxima. De camí d’anada vàrem dinar a Moissac, i només d’arribar ja vam fer una primera visita a la vila. Dilluns vam conèixer el Chateau Baudan, on vàrem voltar per les vinyes i fer degustació de vins. Dimarts, Sabres, la Duna de Pilat i Arcachon. Dimecres l’illa d’Oleron, amb un passeig amb vaixell al voltant del Fort Boyard, una impressionant fortalesa al mig del mar promoguda per Napoleó. També ens vam acostar al far de Chassiron, una preciosa construcció que mostrem a les imatges. I dijous ja de tornada, visita al poble de Sant Emilion, patrimoni mundial de la Unesco, per reblar un viatge magnífic. mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats.


Vine i participa’n!

LA CAS TRANSFORMA LES SEVES ENERGIES EN ACCIONS PRÀCTIQUES CAP AL TERCER SECTOR

E

stem ja de ple a la tardor, i amb l’inici del nou curs la nostra revista ENGINY ens recorda que us informem de les activitats que la Comissió d’Acció Social ha dut a terme en l’últim semestre. Com veureu han estat nombroses, i ens permeten dir que comptem amb un grup ben actiu que empra les seves energies en accions

pràctiques cap al tercer sector.

Us expliquem les més rellevants, a partir de les entitats amb les quals s’han treballat.

Fundació RAMON NOGUE- de cooperatives que es basin en els RA de Girona. Hem continuat amb principis d’economia social i solidària. les accions formatives per a l’equip directiu de la Fundació. El tema escollit ha estat “Comportaments eficaços en la comunicació”. Seguim també amb el disseny d’un Pla de formació en col•laboració amb el seu Departament de Relacions Humanes.

Fundació ALTEM de Figueres.

Un dels nostres companys destina una dedicació preferent a la tutoria del projecte de construcció d’una nova residència assistida i centre de dia a Figueres, per a persones amb discapacitat intel•lectual, amb necessitats de suport extens i generalitzat. S’està pendent del terreny que l’Ajuntament pot cedir a la institució.

ració amb aquesta associació a la qual pertanyen alguns companys de l’actual Comissió d’Acció Social, per utilitzar material formatiu i sinergies que permetin un millor servei a les entitats.

Col•laboració amb la Comissió de Voluntariat Corporatiu de Barcelona. Endeguem l’en-

trada en contacte amb l’empresa Comexi, firma de referència en el compromís amb la societat. L’objectiu és reunir informació sobre les seves pràctiques socials.

Assistència a reunions de la Fundació MIFAS de Girona. seu de Barcelona del Col•legi. Hem participat en l’estudi i confecció d’un informe inicial sobre comunicació interna efectiva (mesures, metodologies, implantació…), i l’organització del departament informàtic. Acabada la temporada estival en la qual finalitzen molts serveis gestionats per aquesta entitat, esperem entrar en la tutoria de la implantació de les nostres propostes,

Fundació VIMAR de Palamós. Ens va requerir

Reunió de la Comissió que es va fer a Vilamaniscle en el Celler Mas Pólit (foto Jordi Bayer)

Conveni amb AGOE de Girona. Hem aprovat un conveni de coope-

ajut en organització i formació. Després de diferents reunions s’han acordat diverses accions formatives destinades al personal de Direcció i l’assistencial. Aquesta formació s’haurà materialitzat durant la darrera quinzena d’octubre.

ATENEU COOPERATIU TERRES GIRONINES. Una

repre-sentant d’aquesta entitat va ser convidada a la reunió del més maig per informar-nos sobre les activitats centrades en l’assessorament i creació

Estem assistint a les convocatòries de la Comissió d’Acció Social/Enginyers Voluntaris de Barcelona per poder conèixer i participar en les accions susceptibles de resultar d’interès per a la nostra Demarcació.

Activitats de germanor A més de totes aquestes accions, també procurem dur a terme alguna trobada de germanor i d’esplai amb tots els integrants de la CAS. Són iniciatives gratificants que els motiven a seguir en contacte i ens impulsen a continuar amb les tasques solidàries. Com la reunió organitzada al celler d’un company a Vilamaniscle. Acabada la comissió ordinària, es va fer la visita comentada del procés i fases de l’elaboració dels seus vins per l’expert titular. Seguit, durant el dinar en un restaurant proper vam tenir l’ocasió de degustar una anyada especial del Celler Mas Pólit. Des d’aquestes línies us convidem a col•laborar amb la Comissió com a voluntaris. L’experiència ens diu que us sentireu realitzats i a més donareu un cop de mà que aporta coses positives als col•lectius del tercer sector. mXavier Pérez, Responsable de la Comissió d’Acció Social Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi  25

les nostres comissions

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL


nous enginys

XKELET, LA REVOLUCIÓ GIRONINA A LA INDÚSTRIA SANITÀRIA A vegades hi ha troballes les bondats de les quals són tan evidents que quan arriben et preguntes com pot ser que ningú hi hagi pensat abans. Perquè, qui en la vida no ha patit alguna fractura en una extremitat i s’ha hagut de passar setmanes d’incomoditat amb un braç o un peu empresonat i asfixiat? Per millorar la teràpia de la immobilització traumatològica ara tenim l’Xkelet, un nou enginy nascut a Girona que malda per obrir-se pas en l’exigent món de la sanitat. Xkelet és un producte d’aplicació mèdica i aspecte futurista, que permet crear immobilitzacions personalitzades. Les seves característiques canvien la manera tradicional d’abordar aquest tipus de fèrules post traumàtiques i terapèutiques, ja que substitueix el guix o resina epòxica per una malla ventilada d’un material biocompatible realment atractiva i clarament més còmoda. I per si no fos prou, pot ser acolorida i és impermeable. Una eina única La combinació de hardware i software fan d’Xkelet l’única eina 3D portàtil al mercat per aquest tipus d’aplicació ortopèdica: gràcies al software XKApp, seguint el tipus de lesió i les mesures antropomètriques de la zona afectada, els professionals metges poden generar-la per a cada pacient en concret. El jove gironí Jordi Tura, el seu CEO, ens explica que la idea va néixer a partir d’una fractura i la natural curiositat per les coses. “Estic acostumat a realitzar projectes i productes per altres empreses i vaig decidir dedicar-li un temps com a hobby”. El que en va sortir el va convèncer, i després de treballarho amb un grup de professionals ho van presentar a un traumatòleg reputat. Els hi va dir “Ho vull ja!”, i van decidir convertir-ho en una empresa. Preparats per a l’èxit L’objectiu i leitmotiv d’Xkelet és “millorar la qualitat de vida de la societat”. Per aconseguir-ho, al projecte hi ha dissenyadors industrials, enginyers, empresaris, dissenyadors gràfics, desenvolupadors informàtics, metges, consultors, advocats, inversors i comercials. A més de ser una solució disruptiva i avantatjosa davant dels guixos, termoplàstics o sistemes d’ortesis, i de posseir les certificacions necessàries i patents internacionals, en preu de producció i venda no tenen rival. “Volem que sigui un article massiu i a l’accés de tothom. El nostre acabat 26 

Revista EnGiny 2/2018

{ EIGi

tampoc té comparació amb el de la competència i vam ser guanyadors del prestigiós RedDot Desing Award 2016, que en verifica l’excel•lència”. També en el temps de generació són capdavanters. “El procés des de l’escaneig a la construcció virtual de la immobilització no excedeix 1 minut, mentre la competència tarda vàries hores amb el consegüent encariment del cost. Amb el nostre sistema d’impressió som capaços de servir el producte final en un màxim de 8 hores, que treballem per reduir a 30 minuts en els pròxims mesos”. L’estètica importa De la seva estètica, què cal afegir? Un cop d’ull a les formes amables i les diferents possibilitats cromàtiques que ofereix, ho diu tot. “A qui no li agrada portar quelcom que sigui agraït a la vista, si ho ha de dur per força? També ajuda a apaivagar o erradicar possibles trastorns psicològics derivats del tractament. Per això ens va semblar un aspecte súper important i l’hem treballat a fons”. Esperit made in Girona Malgrat les bondats, la penetració en un mercat tan complex com el sanitari no és fàcil. “Quan vam començar la feina comercial ens tancaven totes les portes. A vegades es treu una solució que requereix una reeducació en el sector i en la societat”. Ara estan començant a recollir els primers fruits. “Cada vegada hi ha més acceptació i comencem a tenir vendes. Val a dir que de moment no hem fet cap tasca comercial directa: són els clients potencials els qui contacten amb nosaltres. Estem molt agraïts”. Tot plegat ho fan des de Girona, sense ajuts i moguts per la fe en la seva descoberta. “No m’agrada dir-ho, però vivim en un món bastant reticent a invertir en quelcom que no existeix, o bé que no té unes mètriques de vendes demostrades. De manera que ens hem hagut d’arremangar i remar tots junts per tirar endavant”.mEIGi


Profile for Demarcació de Girona EIC

Enginy 10 (2/2018) - El laberint de les titulacions  

La revista dels enginyers industrials de Girona

Enginy 10 (2/2018) - El laberint de les titulacions  

La revista dels enginyers industrials de Girona

Profile for eicgirona
Advertisement