Page 1


En la fotografia superior podem veure Elies Abat a punt d'entrar a l'avenc. A l'entrada s'han col·locat dos troncs en forma d'aspa, lligats amb cordes, que serveixen per sostenir una corriola. Mentre un dels homes baixava, lligat a la corda, els companys s'encarregaven d'aguantar-la. Aquest avenc era força conegut pels aficionats a l'espeleologia i sovint arribaven excursionistes de Barcelona i altres indrets preguntant on podien trobar-lo. No tots els que anaven a aquest avenc eren forasters; sovint també hi anaven els mateixos corberencs, encara que només els més agosarats hi baixaven, ja que era força perillós. Un dels més valents era en Lluïset de cal Silvestre, que hi anava sovint, fins i tot sabia els metres de corda necessaris per baixar, i explicava als que no podien fer-ho que des de baix es podia sentir el soroll de l'aigua que corria. Malgrat que hi havia poca gent que s'atrevís a baixar-hi, l'indret és força conegut pels corberencs, que sovint hi organitzaven excursions o el veien quan anaven camí de l'Ordal. La imatge de la dreta recull el moment en què un dels excursionistes està davallant a l'avenc, i està feta des de l'interior d'aquest.

122


Les tècniques espeleològiques han variat molt amb el pas dels temps, bàsicament gràcies a l'evolució dels materials: les pesades cordes que observem en aquestes fotografies s'han substituït per altres de materials més lleugers. On també es veu de manera clara el canvi és en la il·luminació, ja que s'han substituït els fanalets o les torxes que s'empraven anteriorment. L'any 1907 ja va ser estudiat aquest avenc, en una expedició espeleològica en què van participar, entre d'altres, Nobert Font i Sagué, Baltasar Serradell, Pere Mir i Joan Vendrell. Nobert Font va escriure una ressenya d'aquesta expedició a Sota Terra, el butlletí del Club Muntanyenc de Barcelona (primera entitat dedicada a l'espeleologia a Catalunya), i Baltasar Taradell va publicar la seva ressenya al butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, aquesta darrera va ser publicada el gener de 1908. Aquests personatges són considerats pioners en el camp de l'espeleologia i la investigació de coves i avencs. Nobert Font fou l'introductor de l'espeleologia a Catalunya i l'any 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans.

123


124


La ressenya apareguda a Sota Terra ens narra de manera minuciosa tota l'expedició, a partir del moment en què van sortir amb tartana des del Lledoner. Nobert Font explica que, quan ell va arribar, ja hi havia un grup d'homes esperant; aquests homes l'ajudaren a baixar per una corda, que aguantaven des de dalt. Als 13 metres hi ha un replà i, des d'aquest punt, l'espai s'eixampla en direcció sud-est; continuaren baixant amb una escala de corda, fins a arribar al punt més baix, a 41 metres de profunditat; en aquest moment ens diu que es veuen estalactites rogenques. En aquest espai alguns participants de l'expedició van recollir mostres d'insectes, que enviaren a analitzar, i es van publicar els resultats al butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Cap al sud-est veieren el que podria ser la continuació de l'avenc, i van avançar uns 23 metres, fins al punt que no es podia seguir endavant. Aquesta expedició també va servir per aixecar un plànol de l'indret, força útil per als posteriors visitants de l'avenc. En la fotografia de l’esquerra podem veure Ferran Mañé dins la sala principal de l'avenc d'en Roca, sota el que es coneix com "l'Orga"; en la imatge inferior podem veure'n un detall.

125


L

a vigília del Dimecres de Cendra es clouen les festes de Carnaval. El Dimecres de Cendra enceta la Quaresma, un període de penitència i abstinència que dura quaranta dies, fins al Diumenge de

Rams.

Durant tots els diumenges de l'any es celebraven balls, que es suspenien en començar la Quaresma. Aquests dies els joves havien de buscar altres diversions; mossèn Cucurull, per exemple, els encoratjà perquè fessin teatre. Durant tot el segle s'havien fet sovint representacions teatrals, organitzades per un grup d'aficionats de Corbera de Dalt. Mentre el rector va ser mossèn Esteve d'Ordal es representava L'Estel de Natzaret durant les festes nadalenques, però no va ser fins a l'època de mossèn Cucurull que el teatre rebé un gran impuls. En la fotografia superior podem veure, d'esquerra a dreta, Concepció Bel, Núria Escala, Josefina Escala, Montserrat Cañellas, Mercè Roca, Lolita de la fàbrica, Mercè Moraleda, professora de piano, que els ensenyava la part musical; M. Carme Cañellas i Carme Ollé, a la plaça del Castell, l'any 1957. Durant un temps aquestes dones van fer teatre a Corbera de Dalt.

128


Cada diumenge es feia una funció diferent, i això portava molta feina, ja que els actors acostumaven a ser els mateixos, i necessitaven força temps per assajar; a més, també actuaven en altres diades durant l'any, especialment per la Festa Major de Santa Magdalena. Primer es reunien un dia a la setmana; però, a mida que s'avançava en la Quaresma, ho feien dos cops setmanalment. El director era mossèn Cucurull, que també s'encarregava de triar les obres i repartir els diferents papers. Algunes de les obres representades en aquests dies van ser: Els dos sergents francesos, Cinc fills!, Marianela, entre altres. En la fotografia podem veure el grup de joves que va interpretar Els dos sergents francesos, amb el vestuari que portaven per a l'obra. D'esquerra a dreta i de dalt a baix són: Lluís Ollé, Josep Cañellas, Eugeni Roca, Pere Ros, Josep Mira, Lluís Ros, Enric Canals, M. Carme Ros, M. Rosa Ambrós, Josep M. Boltà, Josep Roig i Joan Massana. El vestuari que lluïen normalment el feien els mateixos actors o les seves mares, ja que llogar-los valia molts diners. Si els mancava alguna cosa, del vestuari o l'atretzo, ho anaven a demanar per les cases, i normalment els ho deixaven. En alguna ocasió, per a alguna obra més destacada, havien llogat la roba, però només la dels dos personatges principals.

129


De l'elaboració dels decorats se n'encarregaven els mateixos joves; els acostumaven a fer dos nois amb molta traça, l'Enric Canals i el Joan Mira, que hi dedicaven una estona cada vespre. Quan faltava poc temps per a la representació i tenien feina endarrerida, els ajudaven la resta de nois i noies. Era habitual que el primer assaig es fes a la sala de la rectoria, per fer el repartiment de papers... Després es passava a assajar l'obra a la sala de la Societat Sant Telm, ja que era millor fer-ho al mateix escenari on després es representaria l'obra. Les entrades es podien comprar a la mateixa Societat Sant Telm, però en alguna ocasió també s'havien pogut encarregar o comprar a casa del Lluís Ros, sabater; això es feia perquè de les poques botigues que hi havia a Corbera de Dalt la seva sempre era oberta.

130

Corbera de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965  

Col·lecció L'Abans

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you