L'Abans: Recull gràfic d'Arenys de Munt (1890-1978)

Page 1


L’Abans: Recull gràfic d’Arenys de Munt (1890-1978) Col·lecció L’Abans Primera edició: abril del 2018 © Mercè Colomer Bartrolí, pel text © Tònia Vila Paituví, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Col·laboració Ajuntament d’Arenys de Munt Amb el suport de

Documentalista Gaspar Casals Coll Autories fotogràfiques de les pàgines de presentació Pàgina 2: Ricard Molet Portulas / Fons Ricard Molet Pàgina 4: Thomas (Ed.) / Fons Roman Gibert Castroverde Pàgina 6: Autor desconegut / Fons M. Rosa Mora Casas Pàgina 8: Autor desconegut / Fons Mercè Colomer Bartrolí Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1890 i 1978. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’hi afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-16547-90-6 Dipòsit legal: B 8951-2018


D’ARENY I DE MUNT Carme Colomer i Planas

Des de l’ampit del matí contemplo l’estora blava amansida, sento el degoteig de veus i de presències, sota la volta immensa dels plàtans de l’areny, batec del jorn a jorn. Les façanes a banda i banda testimonis del passat afaiçonadores de l’esdevenir, escampen mirades encuriosides, xiuxiuejos de finestra a finestra. M’enjoia el concert de boixets trescadors, que trenen fils i fan estels, i encerclen dibuixos travats a l’aire. M’enamora aquella sentor especial que pregona dolçor de roges cireres –joiells pels petits, plaer pels grans– que ens engresquen com les festes i tot allò que ens fa més poble arrauxat i senyut, i pas a pas ens du més amunt.


4


Presentació JOAN RABASSEDA i FERRER Alcalde d’Arenys de Munt Què hi ha més real que una imatge? L’Abans d’Arenys de Munt és, principalment, un recull d’imatges antigues de la nostra vila, de fotografies recuperades i classificades amb paciència, perseverança i estima. I aquestes imatges, de ben segur, no han estat manipulades... La realitat depèn del punt d’observació i de l’instrument utilitzat per mesurar-la. Cada vegada és més difícil que de realitat només n’hi hagi una. Per què? Doncs, d’una banda, per la diversitat de models en la societat líquida –així va batejar el filòsof polonès Zygmunt Bauman aquesta societat en la qual ens ha tocat viure, aquest món que es transforma i s’adapta a tot– i, de l’altra, perquè, segons el punt d’observació d’un mateix fet, les interpretacions o conclusions que se’n deriven són molt diferents. És ben sabut que la història l’escriuen els vencedors, i les imatges són importants per donar credibilitat als relats. A les mans tenim un llibre principalment d’imatges. I d’imatges de debò, d’aquelles fetes amb una «màquina de retratar», algunes obtingudes fa més de cent anys, imatges que plasmen instants de la nostra vila. De les fotografies de L’Abans d’Arenys de Munt no en podem dubtar. En aquest recull d’imatges històriques de ben segur que no n’hi ha ni una que hagi estat alterada. Són imatges que han estat recopilades a partir d’un llarg i rigorós treball de recerca, buscant en arxius i en les capses de sabates en què moltes famílies hem guardat fotografies abans de l’època dels àlbums i de les fotografies digitals. Algunes imatges s’expliquen totes soles; d’altres, el relat dels autors les contextualitza i, per damunt de tot, la seva realitat ens ajuda a tenir més a prop el nostre passat com a poble. Actualment, en aquesta època històrica en què fins i tot les imatges de les portades d’alguns diaris són manipulades, és reconfortant poder admirar imatges autèntiques i amb missatge. L’Abans d’Arenys de Munt és també un exemple de projecte col·lectiu. Sovint, molt sovint, només tiren endavant els projectes en els quals participen diferents actors que comparteixen l’objectiu. I ens podem imaginar quanta gent ha hagut de participar perquè aquest llibre sigui una realitat. En nom de la vila d’Arenys de Munt, moltes, moltes gràcies. Especialment als autors, que hi heu dedicat tantes hores perquè ara els arenyencs i arenyenques puguem gaudir del vostre treball. Quan entro al despatx d’alcaldia, llegeixo sempre el quadre amb els versos de Salvador Espriu que diuen «Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l’or, la son i el nom...», i, quan veig quantes coses hem tirat endavant des de les diferents regidories en els últims anys, comprovo que, efectivament, els projectes col·lectius són els que triomfen. A la llarga llista de coses fetes per a la nostra vila ara tenim el goig d’afegir-hi el llibre L’Abans d’Arenys de Munt. Llegint el llibre i repassant les imatges veurem com era la riera, com els turons que ens envolten estaven plantats de vinya, com érem, com ens hem transformat com a societat, etc. Les persones conformem els pobles, i una mirada a l’abans sempre ajuda a entendre l’ara. Les imatges més antigues de la nostra vila són de finals del segle xix, quan Arenys de Munt tenia uns 3.000 habitants. La població es va mantenir entre els 3.000 i els 4.000 habitants fins a finals dels anys vuitanta del segle xx, i ara ja som uns 8.700 veïns i veïnes. I aquest treball de L’Abans d’Arenys de Munt ens pot interessar a tots, perquè, com va deixar escrit Virgili a l’Eneida: «aquí hi ha casa meva, aquesta és la meva pàtria». Visca Arenys de Munt!

5


6


Pròleg Tònia Vila i Paituví Regidora d’Ensenyament, Cultura i Festes La col·lecció L’Abans de l’editorial Efadós recull la memòria històrica dels pobles de Catalunya i les Balears d’entre finals del segle xix fins a mitjan segle xx. És una oportunitat única per recollir en aquest volum una part de la història gràfica d’Arenys de Munt des del punt de vista de totes les seves mirades. Aquest recull de fotografies s’estructura en blocs temàtics que ens transporten per diferents aspectes de la nostra vila: la nostra gent i la seva manera de viure; costums, festes i tradicions; el nostre paisatge urbà i el rural, amb les masies; les puntes i altres oficis; la indústria; les escoles... La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha encarregat la tasca de redacció i recopilació de les fotografies a la historiadora Mercè Colomer i al documentalista Gaspar Casals, amants tots dos de la recerca històrica del nostre poble, experts coneixedors i grans divulgadors. Ells han buscat per tots els racons entre les famílies d’Arenys de Munt aquestes imatges, que de mica en mica han anat sortint de l’oblit per esdevenir testimonis del nostre passat. L’èxit d’aquest recull, a part de la feina apassionada i minuciosa que porten a terme la Mercè i en Gaspar, és la implicació de les famílies d’Arenys de Munt, que han buscat en les seves capses i calaixos aquells àlbums oblidats que són testimonis silenciosos de les vides quotidianes de les seves famílies al llarg dels anys. Amb aquestes fotografies podem veure els canvis profunds que ha sofert el poble i que són el reflex del canvi del país i del món, com també la transformació esdevinguda durant aquests darrers cent anys. Malgrat el creixement demogràfic succeït els últims cinquanta anys, els costums socials han perdurat en el temps i molts formen part de l’ADN dels vilatans. Atès que aquest recull ha estat fet a partir d’arxius familiars de diferents vilatans, en resulta una col·lecció diversa que ens aporta informació de l’ampli ventall social d’Arenys de Munt. Aquesta publicació aplega unes mil fotografies, restaurades digitalment, que formen un àlbum completíssim. L’obra es posarà a la venda setmanalment a través de cinquanta fascicles que aniran creixent fins a obtenir tot el volum sencer. Tot aquest material gràfic guardat amb tant de zel per les famílies ha estat digitalitzat amb molta cura i, amb l’autorització expressa de les famílies, passarà a formar part de l’Arxiu Històric d’Arenys de Munt, on es preservarà el seu gran valor històric i enriquirà enormement el fons gràfic de l’entitat. La sortida d’aquest volum coincidirà amb la creació de la Comissió de la Memòria Històrica, que ha de ser aprovada pel Ple del consistori. Des de la Regidoria de Cultura es pretén impulsar i crear una comissió d’experts i de persones amb inquietuds per la recuperació de la nostra història per tal d’aprofundir en el nostre passat i desvetllar-ne aspectes històrics no coneguts encara a través de la investigació. Com a representants electes, tenim el deure de fomentar aquests espais de recerca històrica i fer-ne la divulgació necessària perquè els nostres fills i nets coneguin el nostre passat per valorar-lo i estimar-lo. El nostre passat i el record que ens ha deixat són un bé preuat sobre el qual construïm el nostre present i el nostre futur. Recordar-lo ens ajuda a entendre com som ara i és essencial per poder viure el nostre dia a dia i projectar el nostre futur.

7



Introducció Aquest volum de la col·lecció L’Abans dedicat a Arenys de Munt pretén, mitjançant un recull de fotografies antigues procedents, en general, d’arxius familiars, reconstruir un passat que, si no, estaria potser en risc de perdre’s per sempre. Certament, són nombroses les famílies que guarden, com un tresor irrepetible, les seves fotografies familiars i testimonials, però ara es tracta de posar-les en comú dins d’una publicació com aquesta per tal de construir un relat, una història plural dels arenyencs de Munt. Com tota agrupació humana amb un passat comú, el poble d’Arenys de Munt pot presentar tantes facetes com activitats ha experimentat al llarg dels segles, des de tants punts de vista com arenyencs hi ha hagut, però el que importa en aquest cas és com aquests aspectes han estat captats, i, d’alguna manera, immortalitzats, per una oportuna càmera fotogràfica. Així, les activitats, dèries, il·lusions, tradicions, projectes, realitzacions dels nostres avantpassats se’ns mostren amb una intensitat molt diferent del que podrien ser els relats escrits, una mica més difícils de contextualitzar, no tan precisos i, per descomptat, no tan generalitzats. D’altra banda, s’hi pot veure amb detall la transformació del poble, de quina manera han canviat carrers, places, espais d’infantesa per als uns i espais perduts definitivament per als altres, que segurament ens havien estat explicats de viva veu pels nostres avis, però que la immersió fotogràfica ens permetrà de valorar en la seva justa dimensió, sense oblidar les masies i els veïnats, allunyats del nucli central del poble però no pas per això menys importants, ja que constitueixen un punt fort dins la història arenyenca. Al mateix temps, podrem contemplar, mitjançant les imatges, quin era el vessant social d’aquestes generacions pretèrites: com es relacionaven, especialment a les festes, tant laiques com religioses, i, per cert, molt especialment en aquestes, com celebraven les cerimònies familiars, com vestien, com eren les seves llars i els condicionaments d’aquestes. Hi ha una mirada, així mateix,

a les manifestacions esportives del jovent, enderiat pel futbol, amb força tendència a retratar-se abans o després dels partits, i a les entitats culturals, recreatives, socials o polítiques, sense oblidar els esdeveniments històrics tot seguint un calendari festiu de la primavera a l’hivern. També entrarem en les tasques més habituals en l’àmbit del treball: pagesos, traginers, paletes, industrials, botiguers i comerciants, entre d’altres, sense oblidar els finíssims treballs de puntes de coixí amb què les dones, i també les nenes, podien arrodonir els diners que entraven en una llar. És important també la part de l’ensenyament, en què es pot apreciar l’interès que hi havia entre les famílies per l’educació dels infants, tant nens com nenes. No hi poden faltar les visions sobre infraestructures i equipaments, privats i públics, que serviren de marc vital als nostres avantpassats, una bona reflexió amb vista al present i al futur. De tot això, i més, ens parlen aquestes entranyables imatges: la pluralitat i la complexitat d’aquest llegat ens pot fer pensar en els bocins del mirall trencat del conte La reina de les neus, de Hans Christian Andersen, en què cada bocí és un mirall que reprodueix una imatge allunyada en el temps, en aquest cas cada fotografia, però que al mateix temps és una expressió de la pluralitat d’una comunitat. Aquesta publicació en podria ser un paradigma: bocins diversos que formen part d’un tot, la multiplicitat del qual en palesa la riquesa. És una excel·lent oportunitat per conèixer les nostres arrels socioculturals i, a la vegada, transmetre-les a les generacions futures. La força d’un poble rau en la seva gent, en la suma d’aquells actes orientats vers un objectiu comú i en les vivències compartides al llarg del temps, amb una coherència semblant a la que presenten les puntes: tot treballant fils diferents, gruixuts o prims, amb dissenys i textures de tota mena, s’arriba a teixir una peça imaginària contínua, esplèndida, sòlida, que ha anat configurant la idiosincràsia del nostre poble, Arenys de Munt.

9


Capítol I

Riera avall: un poble, una gent, un tarannà

RÍ-VAL MÍLIA TUDU D.) / Fons FA THOMAS (E

LS

La primera impressió que ofereix el poble d’Arenys de Munt a vista d’ocell és la d’una forma allargassada formada per la riera de Sobirans i alimentada pels seus sediments. El mateix topònim «areny», terrer, sauló, arenal, és un terme que sovinteja sota formes llatinitzades en documents antics. La riera és l’eix que ha anat determinant l’estructura poblacional de la vila al llarg dels segles, dins d’una relació d’amor-odi amb els vilatans, sempre temerosos dels danys que els embats de les rierades podien causar en els seus béns, en el bestiar o en ells mateixos. Però, tot prenent precaucions, van anar construint les seves cases a prop seu.


L

a riera és l’eix que ha determinat l’estructura del poble. De fet, són dos els fills de la riera de Sobirans: el més antic, el de Munt, citat ja al segle ix en documentació eclesiàstica, i el més jove, el de Mar, en els seus orígens vinculat al germà gran i que, més endavant, en albirar al segle xvi les possibilitats que oferien la vida i l’economia marineres, va decidir seguir el seu propi camí. Però, per a ambdós pobles, l’omnipresent riera de Sobirans ha estat la base de la seva estructura poblacional. Però què és i què no és una riera? Una riera és un llit de sorra per on discorre l’aigua de pluja a partir d’una precipitació d’una intensitat important i contínua, però que s’asseca en finalitzar l’episodi pluviomètric i es transforma, com és el cas dels dos Arenys, en el carrer principal de la vila. Una riera no és un riu, no és un curs regular d’aigua amb continuïtat. Resulta obvi, doncs, que cal començar la descripció del poble d’Arenys de Munt analitzant l’origen del seu eix vertebrador, la riera de Sobirans. S’ha calculat que la riera presenta un recorregut de gairebé 8,5 quilòmetres des del seu torrent inicial fins a la seva arribada al mar, una part dels quals tindria la consideració de tram urbà d’Arenys de Munt. Nascuda de la confluència dels torrents procedents de la serralada del

Corredor i del Montnegre, que recullen aigües pluvials generades per xàfecs importants, especialment a la tardor i a l’hivern, o bé en xarbotades sobtades d’estiu i de primavera, un cop acabat l’episodi pluvial, la riera recupera la seva funció social. La riera de Sobirans constituïa la via natural de comunicació entre els dos Arenys quan encara no existia la carretera i encetava el camí que, pel Panagall i el Fondo de Can Rossell i Collsacreu, menava a Vallgorguina i permetia que la gent de la Marina s’arribés al mercat de Sant Celoni, al Vallès. Per tal de fixar els mots, les acumulacions de sediments que delimitaven els flancs de la riera, s’hi plantaven canyissars, pollancres i alocars, que els feien més resistents a les envestides de les rierades. En el decurs de la riera es poden distingir, a vista d’ocell i a banda i banda, unes protuberàncies de sòl irregulars que es van anar convertint en els espais urbanitzables on els arenyencs, al llarg dels segles, han anat aixecant els seus habitatges. Perquè cal precisar que el curs corbat de la riera transcorre entre turons de terrer o sauló, de més o menys elevació, que redueixen els espais plans més aptes per a la construcció a prop de la riera, i més susceptibles, per tant, de veure’s inundats. L’evidència més antiga

All costat, una perspectiva del 1921 de la Riera on es veu la renglera de cases de cos amb les portes obertes cap enfora per tal d’aguantar millor els possibles embats de les rierades. Una dona surt d’una botiga mentre la mainada, sobre el rec, vigila l’aviram, que campa lliurement. En aquesta pàgina, celebració de l’Eucaristia per la festa del Corpus al veïnat del Barracà el 1976, amb domassos als balcons i una creu feta amb flors i esparreguera. AUTOR DESCONEGUT / ARXIU JOAQUIM MISSÉ

15


carrers i places

11 7

4 2

1

19

6

3

24

12 9

5 8

11

17

10

21

15 13

14 16

20 18

25 22 23

28 26 27

29


PUNTS D’INTERÈS

Panoràmica d’Arenys de Munt durant la nevada del dia de Nadal del 1926. Poble longitudinal, definit per la Riera i el seu principal afluent, el rial del Panagall (9), està configurat per turons com el d’en Gravat (11) o el del Fangar (17), amb les vinyes a tocar (1). Els horts pràcticament formaven part de la trama urbana, eren el rebost proper de molts habitatges, i alguns dels més extensos, com ara l’hort de can Tustets (2) o el de can Borrell (27), eren a tocar de les cases; no gaire

lluny, l’alzinar de can Rossell (4) i els boscos de can Bellsolell (24) evidencien la proximitat de la massa forestal. El nucli més antic de la vila es troba entorn de l’església (28), amb els tres primers carrers: Vell, Nou i de l’Olivera (29); a la part alta s’hi veuen masies més separades del nucli, com ara can Rossell (6), Villa Josefa i Mas Talleda (3), can Bellsolell (19) –a banda i banda de la Riera– i, ja més avall, can Pibernat (26), aquesta a la plaça. Es van anar edificant línies de cases de cos a la Riera (20),

i també una nova trama urbana en els carrers de Sant Antoni (10) i de Sant Pau (12), i amb les cases de l’Eixample (5), i va sorgir un nou barri, el Barracà (7). A la Riera, a més, s’hi van construir cases senyorials i torres d’estiueig, com Villa Cristina-can Terrades (8), can Regàs, ara can Roca (13), i can Borrell-Mollfulleda (22), entre d’altres, però també edificacions industrials, com la fàbrica Mateu Closa (14), fent cantonada amb el passatge de la Cotxeria (15). No hi

podien faltar els espais de lleure, el cafè Corrioles (18), el cafè del Siglo-can Ton (25), el Centre Moral (23) i el Centre Democràtic, on més tard hi hauria les primeres escoles (16), i, al rial Bellsolell, fent cantonada amb la carretera de Sant Celoni, un espai educatiu, el col·legi Santa Caterina de Siena, regentat per les monges dominiques (21).

RICARD MOLET I MOLET / Fons RICARD MOLET PORTULAS

14


carrers i places

documentada de l’existència de població en el paratge arenyenc és del 878, en una concessió de propietats del rei franc Lluís el Balb al bisbe de Barcelona entre les quals s’esmenta una sancti Martini ecclesiam, ubicada al territori actual d’Arenys de Munt, la qual cosa indicaria l’existència d’un incipient nucli habitat, ja que també s’hi esmenten les vinyes, els boscos i les vil·les que hi pertanyen. No s’han trobat restes d’aquesta primitiva edificació eclesial, però també per via documental se sap que el 998 consta en un document eclesiàstic ecclesiam sancti Martini sita super arennios, els arenys, que no han deixat mai d’identificar no solament un paisatge sinó també els seus pobladors. Els primers pagesos arenyencs estigueren sotmesos administrativament al monestir de Sant Pol i al vescomtat de Cabrera, i en l’àmbit eclesiàstic, al bisbat de Girona, dins del qual segueix encara el poble actual. Es calcula

ERNEST CUFFÍ / Fons MARIA COLOMER SOLER

16

que cap al segle xvi, a Sant Martí d’Arenys, l’actual Arenys de Munt, es construeixen la majoria de masies importants, ca l’Amar, can Bellsolell, can Borrell, can Pasqual i can Pibernat, entre d’altres, a més d’emprendre la construcció d’una nova església. Igualment, en aquests mateixos temps es comença a gestar la separació, que es faria definitiva el 1599, del veïnat de mar que esdevindrà Santa Maria d’Arenys, Arenys de Mar en el futur, mentre que el vescomte de Cabrera atorga als arenyencs de munt un primer esbós de consell municipal. Tot i estar molt mancat de recursos, cosa que va implicar limitacions en la seva capacitat d’actuació, va representar un primer pas d’autogestió. I, cada vegada més, les serralades de turons eren ocupades per sembrats i vinyes en detriment dels boscos de pins i alzines, un paisatge que va perdurar fins ben entrat el segle xx.


Durant el segle xviii, la part de la riera més propera al nucli de l’església i als seus carrers adjacents, com el carrer Vell, el carrer Nou i el de l’Olivera, es va anar edificant amb cases de cos, principalment en terrenys que pertanyien a dos dels casals més importants, can Bellsolell i can Borrell, situats a una certa altura a banda i banda de la riera, i, cap al segle xix, la població ja sobrepassava els 3.000 habitants. De fet, la trama urbana d’Arenys de Munt no va començar donant la cara, és a dir, la façana, a la Riera, sinó d’esquena a ella, sempre per la temença de les perilloses rierades. Es pot observar encara en els habitatges de certs carrers paral·lels a la Riera aquesta curiosa distribució: per exemple, al carrer de Sant Josep, on els darreres de les cases antigues donaven al rial Bellsolell, que solia baixar ben carregat quan plovia molt; o bé al carrer dels Capellans, amb els darreres al rial Pasqual. El mateix passava al carrer Vell, amb la façana principal al carrer i els darreres, generalment horts o eixides, de cara a la Riera; altres exemples es trobarien al Panagall, també una riera, amb el carrer de Sant Antoni o el de l’Olivera, que giren l’esquena a la riera, és a dir, viure a prop de la riera, però protegint-se dels seus possibles efectes devastadors. Amb el temps, i amb la «domesticació» progressiva de la riera, ja s’hi anava construint de cara, tot i que moltes vegades havia provocat més d’un ensurt i havia inundat i omplert de fang més d’una entrada de casa. Segons un plànol del 1862, l’estructura urbana mostra ja carrers força poblats i ben delimitats, on s’aprecien el Panagall, el Barracà, els carrers de Sant Antoni, de Sant Pau, de Sant Ramon, de Sant Martí i de Sant Josep, els

carrers de Pons, del Regàs, de Pasqual i dels Capellans, a més dels més antics, Vell, Nou i de l’Olivera, que constitueixen el nucli poblacional primitiu determinat pel traçat urbà de la riera de Sobirans i la confluència amb la plaça de l’Església. Altres nuclis de la conurbació d’Arenys de Munt els constitueixen tres tipologies diferents d’habitatges: els veïnats distanciats del centre urbà, les masies aïllades i les modernes urbanitzacions més o menys properes al centre de la població, ja que el terme municipal d’Arenys de Munt és un dels més extensos del Maresme, i per aquest fet ha conegut una bona florida d’urbanitzacions. El veïnat més proper és Sobirans, situat a la vall que configuren el turó de Ca l’Amar i Collsacreu. Allà hi neix la riera, que portarà el seu nom, riera de Sobirans, i serà coneguda en arribar al mar com a Riera d’Arenys pel fet de travessar les dues poblacions arenyenques, Arenys de Munt i Arenys de Mar. L’altre veïnat dependent d’Arenys de Munt és el de Torrenbò, que es troba al peu del turó d’en Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt. Torrentbò ha anat perdent habitants amb el pas del temps i s’ha anat transformant en un lloc ben orientat, amb cases d’estiuejants importants i segones residències, però ha perdut la pagesia. El modern fenomen de les urbanitzacions també ha afectat el territori d’Arenys de Munt a causa de l’amplitud del seu terme i de disposar de llocs alts amb vistes al mar, i de ser relativament a prop de Barcelona. D’abans del 1980 són l’Aiguaviva, l’Ajup, el Barri de Migdia, la Creueta, Collsacreu, Can Sagrera, Santa Rosa dels Pins, les Suredes i els Tres Turons.

A la pàgina del costat, representació d’un ball de gitanes, en el moment de la sortida amb els primers compassos, a la plaça de l’Església a càrrec de l’Esbart Sant Jordi, de l’Orfeó de Sants, de Barcelona, l’agost del 1925, segurament per celebrar la festa de la Mare de Déu d’Agost. També s’hi aprecia, a l’esquerra, una de les casetes que formaven part del mercat, sobre de la qual s’han enfilat uns quants espectadors més joves. Al fons, can Paituví, que encara existeix.

15


carrers i places / Nucli antic

16


PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Any 1913: sortida d’una multitud, separats els homes i les dones, que va assistir a la missa en acció de gràcies pel feliç retorn de Melilla dels obrers de la població que van anar a servir la pàtria. S’observa, a la dreta de l’edifici de l’església, i separada només per un estret passatge, l’antiga rectoria i la paret de can Pibernat. S’hi veu també una font monumental ubicada davant de la fonda de can Genís. Tots els homes, fins i tot els vailets, es cobreixen el cap amb gorres. A primera línia, un personatge que sembla més important, ja que porta barret. AUTOR DESCONEGUT / Fons EULÀLIA COLOMER JAURÉS

17


carrers i places / Nucli antic

JOAN B. BLANCAFORT / ACO

18


JOSEP M. CO I DE TRIOLA / AFCEC

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Al costat, una colla de gent encercla la representació d’un ball de gitanes el 1905. En primer terme, un espectador no ha dubtat a enfilar-se dalt de la tartana, molt interessat en l’exhibició dels dansaires. Al fons, amb la teulada inclinada, la primitiva casa de la família Co i, més a la dreta, afrontada amb la Riera, can Matalí, encara existent. En aquesta pàgina, entre el 1917 i el 1920 ja apareix la nova casa de can Co de Triola, amb el balcó ple de dones que contemplen, en privat, l’espectacle de saltimbanquis que s’oferia a la plaça per al públic en general.

19


carrers i places / Nucli antic

20


PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Final d’una cerimònia religiosa celebrada a la placeta de l’Església cap a la dècada del 1910, probablement en honor del cos armat del sometent, una organització paramilitar d’autoprotecció civil per a la defensa pròpia i de la terra; molts homes porten l’escopeta a l’esquena i, com que no es podien entrar armes al temple, degueren prendre la decisió de celebrar la missa a la placeta. Entre els dos arbres de la dreta s’aprecia un volum quadrat fosc, que podria ser un harmònium, un instrument de teclat i vent, habitual en cerimònies religioses acompanyades de música. RICARD MOLET I MOLET / Fons RICARD MOLET PORTULAS

21


ERNEST CUFFÍ / Fons MARIA COLOMER SOLER

carrers i places / Nucli antic

AUTOR DESCONEGUT / Fons ROMAN GIBERT CASTROVERDE

22


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.