UNA
XARXA DE CAMINS ON EL BESTIAR TÉ EL DRET DE PAS
126 I 127
El mapa
El mapa que va existir i que ningú mapa que va existir i que n no va dibuixar mai ambElprecisió
no va dibuixar mai amb precisió
CATALUNYA ES CALCULA QUE LA XARXA DE CAMINS RAMADERS PODRIA SUPERAR els 20.000 km. Tanmateix, n’hi ha uns quants que són els grans camins històrics de la transhumància i la resta podrien considerar-se trams secundaris, ni que en temps recents molts dels secundaris hagin pogut tenir un trànsit de bestiar molt superior al dels principals.
A
Entre els grans camins històrics cal destacar, a la zona de Ponent, la cabanera aragonesa i la pallaresa. La primera –la més utilitzada en l’actualitat al conjunt dels Pirineus– puja per Lleida, Almenar, Saganta –on enforquen els camins que vénen de la Llitera–, Colladrons, Queixigar i la serra de Sis; d’allà continua per la ribera de la Noguera Ribagorçana i el port de Viella fins a l’Aran, o bé davalla cap al Pont de Suert i, per Durro, Boí i el port de Caldes, ateny també l’Aran. La segona, la cabanera pallaresa, sempre entre les dues Nogueres, s’enfila per les Avellanes, el coll d’Ares, la serra de Gurp, l’Avedoga d’Adons i Camporan; des d’allà pot continuar pel coll de la creu de Perves i el port d’Erta fins a trobar la cabanera anterior a Boí, o bé baixar a la Vall Fosca i, per Sant Quiri, saltar cap a Llessui i continuar fins a les valls d’Àneu. El tercer gran camí pujava entre la Noguera Pallaresa i el Segre, per Os de Balaguer, l’Hostal Roig, Carreu i Taús, més amunt del qual, o bé baixava cap a l’Hostal del Rei per seguir la Noguera fins a les valls d’Àneu, o bé s’arribava cap a les muntanyes d’Andorra. Finalment, el quart gran camí, el que seguia la ribera del Segre, avui pràcticament s’ha perdut. A la regió oriental de transhumància, també de ponent a llevant, cal destacar, en primer lloc, el gran eix de la Segarra, el gran camí ramader que, seguint la divisòria d’aigües entre les conques hidrogràfiques del Segre i del Llobregat, van fer servir els monestirs del Cister per enviar els seus ramats al Pirineu. Aquest camí arrenca del Baix Penedès –per la plana d’Ancosa– o del Camp de Tarragona i va a trobar la Panadella i el santuari de Pinós, des d’on continua cap al Miracle, la Torregassa i Lladurs fins al Port del Comte i Tuixent, o bé continua per Freixinet, Montmajor, Berga
Ramat de casa Bonet de Castellnou d’Avellanos, el darrer que va pujar a peu, l’any 2000, per la cabanera pallaresa. A l’esquerra, al seu pas pel Meüll i, en la doble pàgina anterior, quan enfila la serra de Sant Gervàs.