ELS PRADOS DE FRUITES I HORTALISSES A TAVERNES: 1908-1988
arbres plataners al voltant del prado per donar ombra a l’estiu. Totes aquestes reformes costaren a la vila 2.228,46 pessetes, uns diners que havien estat pressupostats per a la celebració de les festes patronals i que no se celebraren pels aldarulls ocorreguts al poble en el mes de setembre7.
Els primers prados: de la Plaça Major al carrer de l’estació. 1857-1923. Tavernes, la primera notícia que tenim del prado o mercat per a vendre hortalisses, fruites i llegums a l’engròs data de 1857 1. Els documents ens diuen que els venedors es col·locaven sota les balconades de l’ajuntament.
A
El 1867, a l’època que s’estava construint el nou ajuntament, el prado ja es realitzava al final del carrer Major2. L’any 1900 aquest mercat a l’engròs que es realitzava a l’aire lliure va ser traslladat al carrer La Mar3, però en pocs anys es va quedar menut perquè no reunia unes bones condicions per a la venda. La corporació, presidida pel Sr. Vicente Mifsud Grau, el 1908 acordà establir-lo de forma provisional al carrer de l’Estació, situat entre el moll de l’estació i el cinema Ideal, més conegut com el cine de la Carretera. Per poder pagar el lloguer del solar, la junta municipal va imposar un arbitri de 15 cèntims per cada transacció realitzada 4.
Venent hortalisses en el prado del carrer de l’Estació.
El prado del carrer de l’estació prompte va quedar menut, com a conseqüència del creixement urbà i comercial de Tavernes8. Així, el 1919, amb la urbanització dels nous carrers cap al sud de la ciutat, el prado s’havia quedat estrangulat per l’ampliació de la carretera i les instal·lacions ferroviàries, amb l’eixamplament del moll de càrrega i descàrrega de l’estació9 i per tot això es va creure necessari el seu trasllat. La corporació, aleshores, va decidir vendre aquest terreny i per poder-ho fer de manera legal el va declarar “...solar-terreno sobrante de la vía publica”10. Amb aquests diners, el consistori va comprar, en el mateix any i per 52.146,72 pessetes, un terreny propietat de Sr. Cristóbal Almel·la, situat a la partida Camí del Mar i comunicat amb la plaça Major, pel carrer La Creu11 (actual carrer Doctor Grau). Aquest terreny és l’actual passeig del País Valencià.
Prado del carrer de l’Estació.
Aquesta nova ubicació va ser ben acollida pels comerciants, ja que facilitava el transport de les mercaderies amb tren. A l’any següent l’Ajuntament va comprar els terrenys a Joaquín Royo Celda i Juan Bautista Grau Bel·lan5 i es signà l’escriptura de venda a favor del municipi6. El 1911, sent alcalde el Sr. Gabriel Hernández Martí, es va urbanitzar la zona per facilitar l’accés a l’estació del ferrocarril i es van plantar
Al llarg de tres anys va continuar tot igual i els llauradors seguien portant les seues collites al prado del carrer de l’Estació. Mentre no es construïa el nou prado, s’acordà que les 4 fanecades, 1 quart i 40 braces, continuarien amb els mateixos llogaters “...que los habían cultivado hasta el presente y por el mismo precio” 12. El prado del carrer Teodoro Llorente. 1924-1954. En 1923, amb l’adveniment de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera les obres van prendre força13, es va terraplenar el terreny, es va demolir la sénia i la bassa que hi havia14 i s’hi plantaren 60 arbres “plataners” “...para que en su día den sombra y embellezcan el mercado” 15, i al mateix temps cobriren la séquia que passava pel mig per millorar les condicions higièniques16.
1 AMTV. Acta 15 de novembre 1857. A-16. 2 AMTV. Acta 5 de maig 1867, A-20. “… en la calle Mayor de esta villa, junto a la calle llamada de las Porchadas…” 3 AMTV. Acta 30 d’octubre 1900. A-33. 4 AMTV. Acta 23 de juny de 1908. A-39. 5 AMTV. Acta 25 d’octubre de 1908. A-39. Pagant-lo en 3 terminis anuals, en 1909, 1910 i 1911. 6 AMTV. Acta 22 de juny de 1909. A-40. 7 L’any 1911 no se celebraren festes a Tavernes, pels successos ocorreguts al mes de setembre per tota la Ribera, la Safor, la Costera i la Marina. A Cullera mataren el jutge de Sueca, el secretari i l’agutzil, prenent part en aquests fets el Xato de Cuqueta, que fou jutjat i empresonat. Aquests fets es produïren com a conseqüència dels successos ocorreguts a Barcelona, coneguts com la Setmana Tràgica, el 1909 en esclatar una vaga general en protesta pel reclutament dels reservistes obligats a anar a la guerra del Marroc. Els problemes de fons eren, però, més complexos: la fam, l’explotació laboral, i la desigualtat social, entre altres. 8 AMTV. Acta 4 juliol de 1919. A-48. 9 AMTV. Acta 13 desembre de 1918. A-47. 10 AMTV. Acta 4 de juliol de 1919. A-48. 11 AMTV. Acta 15 d’agost de 1919. A 48. L’ajuntament el va comprar amb el compromís de pagar-lo en tres terminis iguals, durant els exercicis de 1920, 1921 i 1922. Cada any havien d’abonar la quantitat de 17.382,24 pessetes més 1.070,80 pessetes en concepte d’interessos. 12 AMTV. Acta 17 d’octubre de 1921. A-50. 13 AMTV. El projecte del nou mercat a l’engròs fou realitzat per l’arquitecte Sr. Eugenio López Aracil. 14 AMTV. Acta 6 de gener de 1924. A-52. 15 AMTV. Acta 24 de gener de 1924. A-52. 16 AMTV. Acta 27 de gener de 1924. A-52.
15
