L’ASSOCIACIONISME A TAVERNES DE LA VALLDIGNA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX Com totes i tots sabem el dia 25 de desembre de 1916, a la Gaceta de Madrid, apareix un Reial Decret del Ministeri de la Governació pel qual Tavernes de la Valldigna és nomenada ciutat. El reial decret literalment diu que:
Queriendo dar una prueba de Mi Real aprecio á la villa de Tabernes de Valldigna, provincia de Valencia, por el crecientedesarrollo de su agricultura, industria y comercio, y suconstanteadhesión á la Monarquia;
anat forjant a Tavernes ja des del primer terç del segle XIX i que apareixien clarament reflectits, per exemple, en el Llibres de Contribució Industrial del Sexenni Revolucionari (1869-73). I malgrat que la fi de la Primera Guerra Mundial suposarà per a Espanya l’acabament d’una època daurada, durant aquest primer terç del segle XX assistirem a un gran desenvolupament econòmic basat en l’aprofundiment d’allò que coneguem com a Segona Revolució Industrial.
Només per a situar-nos, cal recordar que el 1917-18 hi hagué un increment de l’activitat vaguística. El 1917 hi hagué Dado en Palacio á veintiuno de Diciem- una forta crisi amb tres fronts: militar, política i social, juntament amb la conbre de mil novecientosdieciséis. vocatòria d’una vaga general la qual provocà incidents molt forts a Madrid, Bar celona, País Basc i Astúries i el govern ALFONSO hi va respondre mitjançant la repressió i la instauració de la llei marcial i l’en El Ministro de la Gobernación viament de l’exèrcit. El 1919 es produí Joaquín Ruiz Jiménez aquella famosa vaga de l’empresa d’elecÉs per eixe motiu pel qual enguany tricitat La Canadenca la qual va acabar hem encetat un seguit d’actes pel tal també donant lloc a una vaga general de commemorar aquella data. I aquest en la indústria i el comerç catalans que, article, avanç d’altre més exhaustiu que com sempre passava, obtingué del goestem preparant, s’insereix plenament vern la mateixa resposta: l’ús d’una dura en aquest desig per una part de celebrar repressió que sobretot s’exercia i sofrien aquest esdeveniment i per altra d’esbri- les masses obreres. nar quin és el marc històric en el qual té Però no és farà palés només eixe desenlloc aquesta declaració. volupament econòmic, perquè anirà La declaració ja és bastant explícita acompanyat també d’un canvi social, sobre el que estava succeint per aque- sociològic i de mentalitats que anirà lles dates a Tavernes. S’estava produint, transformant paulatinament la societat efectivament, un gran desenvolupa- vallera. I els dos, al seu torn exigiran un ment econòmic, basat en una pròspe- canvi polític que no tardarà a arribar ra agricultura però també en un sector amb la desaparició d’aquell règim que industrial cada vegada més gran. Al seu coneguem com la Restauració i la protorn, aquests dos factors donaran lloc clamació de la Segona República. No vola un gran creixement del comerç tant dria pas deixar de fer notar com aquella de productes agraris, especialment per “constante adhesión á la Monarquia”a a l’exportació, com industrials. Aquest què fa referència la declaració de ciutat desenvolupament, tot i que s’havia pro- sembla no ser massa real. Tavernes serà duït gràcies a la conjuntura favorable tant durant la Primera com durant la de la Primera Guerra Mundial, venia Segona República un nucli important de ja d’abans. Ens referim al nodrit grup republicanisme tal com ja férem notar a d’industrials i comerciants que s’havien l’estudi que elaborarem ara fa uns anys Vengo en conceder el título de Ciudad.
Tavernes 2017
| 20
sobre la Primera República a Tavernes de la Valldigna. I aquest republicanisme, com més endavant assenyalarem no va desaparèixer mai de la ment ni de la sensibilitat d’un bon grapat d’homes i dones que formaven part de la societat vallera. Una vegada feta aquesta breu introducció voldria ara entrar de ple en eixe canvi social al qual féiem esment més amunt. I això perquè, si bé és cert que la declaració de ciutat fou una fita important, més ho va ser el desenvolupament d’un concepte que en part va lligat a aquell de ciutat però que, en aquest cas, és inclús anterior. Ens referim al concepte de ciutadania. És aquesta una idea, una mentalitat, un sentiment, un concepte que va forjant-se a poc a poc entre els habitants de la nostra ciutat i que anirà materialitzant-se en l’exigència i la conquesta d’un seguit de drets que li són inherents. Drets que contribueixen a anar progressivament consolidant allò que coneguem com a ciutadania democràtica/democràcia ciutadana. I entre aquests drets, per descomptat, destacar el dret d’associació. Fou aquest un dret que va tardar molt a ser reconegut a Espanya. Fou la Revolució Gloriosa de 1868 la que essencialment obrí el camí per a aquest reconeixement el qual obtingué la seua sanció total a ser inclòs a l’article 17 de la Constitució de 1869. Posteriorment, la Constitució federal de 1873, tot i que no va entrar en vigor, reconeixia aquest dret en l’article tercer. I encara que en un primer moment l’època de la Restauració marcà un clar retrocés en relació amb aquest dret, a poc a poc el règim no tingué més remei que anar reconeixent-lo. Dates clau foren el 17 de febrer de 1881, quan una circular del Ministeri de la Governació permeté que isqueren de la clandestinitat les associacions obreres; igualment el 1887 quan es va donar la primera Llei d’Associacions d’Espanya la qual reconeixia associacions religioses,
