HISTÒRIA EN IMATGES divulgació històrica audiovisual El festival Tarraco Viva i l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) organitzen dos cicles de documentals arqueològics amb la col·laboració del prestigiós Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa (FICAB) i el Museu Romà d’Oiasso (Irun). L’ANTIGUITAT EN IMATGES VII Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics Organitza: Oficina del Festival Tarraco Viva XI CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa en itinerancia Organitza: Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya ELS JOCS OLÍMPICS A L’ANTIGUITAT Reconstruccions d’edificis d’Olímpia i dramatitzacions permeten conèixer en què consistien i com es practicaven les activitats esportives a Grècia. EL GRAN TOUR DE JORGE BONSOR Als inicis del segle XX molts investigadors europeus es van instal·lar al sud d’Espanya volent ser pioners de la ciència de moda: l’arqueologia. DESCOBRINT EL TEMPLE D’AMENOFIS III Un equip internacional d’arqueolegs torna a la vida un dels conjunts més impressionants d’Egipte.
Bonnet posa de manifest la importància de la civilització nubiana i els famosos «faraons negres». EL TROFEU DE POMPEU Va ser erigit als Pirineus orientals (73 i 71 aC) per a celebrar el triomf d’aquest general romà en les guerres sertorianes. PASSEIG PER NEMAUSUS Una visita a la ciutat romana de Nimes mitjançant les il·lustracions de Jean-Claude Golvin, amb tècniques de 2D i 3D. ELS ÚLTIMS ROMANS El jaciment arqueològic de Sagalassos, a Turquia, correspon a una ciutat grecoromana d’importància que intriga els arqueòlegs. Qui eren els habitants de Sagalassos? AIGUA PER A ALEXANDRIA Fins al segle XIX, Alexandria era una ciutat de canals i cisternes: eren la seva reserva d’aigua i, sense ella, Alexandria no hauria conegut un destí tan privilegiat com el que tenia. AKHENATON, 1350 aC Des de la seva arribada al poder, el faraó Amenofis IV s’oposa al culte politeista dels seus avantpassats. Per a ell, no hi ha més que un creador de l’univers: Aton, el déu solar.
RERE LES PETJADES DELS FARAONS NEGRES El treball durant quaranta anys de l’arqueòleg suís Charles
ROTONDA L’emperador romà Galeri no va arribar mai a ser enterrat en el mausoleu que va ordenar construir. Reconvertit en església cristiana, s’hi van afegir uns bellíssims mosaics paleocristians.
AKHENATON Museu Egipci del Caire
L’ULL I LA PEDRA Els metges de l’antiga Roma gravaven en unes petites roques els noms dels oculistes i els remeis que feien servir; els anomenats segells de col·liri. AU DIOV I SUA L S 107
