L’AUTORA DE LA IMATGE DEL CORPUS 2018
Records de Florència Coll Mirabent El que ha sortit representat en aquesta obra
ble: tanca els ulls tot sentit l’olor d’un clavell
no és més que una al·legoria del que ha estat
que acaba de trencar-se i va a parar al seu
i és per a mi el dia de Corpus. Davant de la
rostre. Són aquests detalls que no te’ls pro-
tela buida, les mans i el sentiment em van
poses, sinó que surten quan sents el que pin-
conduir vers el record d’un jardí i d’una àvia
tes. Quant al color, dominen els blancs i els
estimada, que tenia cura d’aquells bonics
ocres ataronjats, el verd. Potser trobareu que
clavells que, coincidint amb la festa de Cor-
caldria un raig de sol de Veronese, que fes es-
pus, havia de presentar a l’Exposició de Cla-
clatar l’espai; o que hi falta un vermell de Tizià
vells. Es seguien uns ritus: pintar els testos,
que podria haver col·locat en algun punt de la
els ferros, triar els millors clavells, els nets
tela. Però si aquests són dos colors potents,
procuràvem que cap pilota anés a caure a so-
el groc encara té més força pel que significa
bre d’ells.
per a tots aquells que patim de veure gent innocent mancada de llibertat, lluny de la fa-
No vaig dubtar de decidir-me sobre aquest
mília i sense poder fruir de les coses més
tema. Amb ell no solament recordaria l’àvia,
senzilles, com gaudir de la bellesa de les flors
sinó que seria un homenatge a tots aquells
que neixen a la primavera.
que lluny del brugit, cara a cara amb els clavells, en una solitud volguda i necessària, van
El procés d’un quadre no saps mai on et por-
veient anar creixent la seva obra. Una manera
tarà. N’és una bona mostra aquesta obra ini-
de fer que la comparo amb la felicitat de l’ar-
ciada a través d’uns records d’una infantesa
tista quan es troba sol al taller, enfrontant-se
feliç i continuada marcadament influïda per
a la tela començada. Volgudament em vaig
la realitat actual. Fet que, una vegada més,
decidir per un espai comprimit, el qual per-
ens fa proclamar com la Pintura, com la Lite-
metés millor donar la idea buscada que cada
ratura o la Música, permeten a l’artista ex-
element allà representat té necessitat de l’al-
pressar els més profunds sentiments.
tre. La figura s’insereix al centre i al primer pla, emmarcada per uns testos posats a manera de columnes que, a diferència de les clàssiques, no segueixen una línia recta, sinó que actuen com a mitjans per donar a l’espai un cert dinamisme musical, complement del moviment de senzilla elegància i d’exquisida tendresa que busca desprendre la figura. No és estàtica, ans al contrari, camina sola, amb pas decidit tot transportant uns testos que han sobrat i que, de segur, li serviran per als clavells de l’any següent. És a la vegada una dona pràctica, tal com demostra el fet de recolzar la seva barbeta en el test superior que
Florència Coll i la seva cosina Mercè Carbonell, recollint
porta entre les mans, però també és sensi-
un premi als clavells de la seva àvia, Florència Hill.
13
