RCTB - Real Club de Tenis de Barcelona 213

Apreciados socios/as y asociados/as Benvolguts socis/es i associats/des

En aquesta edició de la nostra revista repassem de forma molt especial el 70è aniversari del Trofeu Conde de Godó, un esdeveniment que ha estat un èxit i que ha comptat, com sempre, amb la col·laboració i la complicitat de tots els nostres socis i fills de socis, a qui volem agrair molt especialment la seva implicació amb un dels millors tornejos de Club del món.

Per commemorar aquest aniversari, el Club ha volgut retre homenatge a la família Godó, per la seva iniciativa de crear un torneig internacional i pel seu suport incondicional al llarg de set dècades, així com també als campions espanyols i als directors del torneig, ja que la seva contribució ha estat decisiva per consolidar aquest esdeveniment al calendari internacional. Ha estat un any, també, de comiats: ha estat el darrer torneig del nostre estimat Josep Monclús, el pister José Luis Luna, i els jugadors Feliciano López i Pablo Andújar. En definitiva, una edició molt especial que sempre recordarem.

L’activitat de la Fundació durant el torneig també va ser destacada amb la visita d’un grup de la ONCE, que va gaudir del tennis a peu de pista així com d’una sessió de ‘Blind Tennis’ amb Fernando Verdasco, a més de la tradicional recepció a pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu. Un any més, es va promoure la donació pel Banc de Sang i Teixits i es va tancar amb èxit la iniciativa ‘La raqueta solidària’, recaptant més de 15.000 euros en favor de la Fundació.

A més, en aquesta edició de la revista conversem amb Joaquim Tort, jugador del nostre Club, alma matter de la Penya Llunàtics i memòria històrica de la nostra entitat. I continuem desvetllant l'ADN del Club, en aquest cas donant veu a Sergi Isidoro, conserge de l’RCTB-1899.

També expliquem els nous suggeriments del xef del Restaurant del Club, qui, de la mà dels germans Jover, està treballant per presentar una oferta gastronòmica variada, saludable i de la màxima qualitat.

Aprofitem per desitjar als nostres socis i sòcies un bon estiu i animar-los a gaudir de les nostres instal·lacions i serveis juntament amb les seves famílies, per fer esport i fer salut.

// La Junta Directiva

En esta edición de nuestra revista repasamos de forma muy especial el 70 aniversario del Trofeo Conde de Godó, un evento que ha sido un éxito y que ha contado, como siempre, con la colaboración y la complicidad de todos nuestros socios e hijos de socios, a los que queremos agradecer muy especialmente su implicación con uno de los mejores torneos de Club del mundo.

Para conmemorar este aniversario, el Club ha querido rendir homenaje a la familia Godó por su iniciativa de crear un torneo internacional y por su apoyo incondicional a lo largo de siete décadas, así como a los campeones españoles y directores del torneo, ya que su contribución ha sido decisiva para consolidar este evento en el calendario internacional. Ha sido un año, también, de despedida: ha sido el último torneo de nuestro querido Josep Monclús, el pistero José Luis Luna, y los jugadores Feliciano López y Pablo Andújar. En definitiva, una edición muy especial que siempre recordaremos.

La actividad de la Fundación durante el torneo también fue destacada con la visita de un grupo de la ONCE, que gozó del tenis a pie de pista así como de una sesión de 'Blind Tennis' con Fernando Verdasco, además de la tradicional recepción a pacientes del Hospital Sant Joan de Déu. Un año más, se promovió la donación para el Banc de Sang i Teixits y se cerró con éxito la iniciativa 'La raqueta solidaria', recaudando más de 15.000 euros en favor de la Fundación.

Además, en esta edición de la revista conversamos con Joaquim Tort, jugador de nuestro Club, alma matter de la Penya Llunàtics y memoria histórica de nuestra entidad. Y seguimos desvelando el ADN del Club, en este caso dando voz a Sergi Isidoro, conserje del RCTB-1899.

También explicamos las nuevas sugerencias del chef del Restaurante del Club, quien, de la mano de los hermanos Jover, está trabajando en presentar una oferta gastronómica variada, saludable y de la máxima calidad.

Aprovechamos para desear a nuestros socios y socias un buen verano y animarles a disfrutar de nuestras instalaciones y servicios junto con sus familias, para hacer deporte y salud.

// La Junta Directiva

Reial Club de Tennis

Barcelona - 1899

Bosch i Gimpera, 5-13

08034 Barcelona

www.rctb1899.es

JUNTA DIRECTIVA

President:

Josep Jordi Cambra Sánchez

Vicepresidents:

Xavier Pujol

Sònia Roig

Genaro Millet

Secretari:

Sebastián Farriols

Tresorer:

José Cuevas

Vocals:

Juan Antonio Bordas

Álvaro Boter

Josep Costa

Iris Faull

Peter González

Josep Juanpere

Ana Martí

Sònia Parera

Miriam Pich-Aguilera

Karim Perona

Carlos Rodríguez

Mònica Roura

Enric Sanmartí

Salvador Segura

Francesc Terns

EDITORIAL

La importància del Godó pel tennis espanyol

El Trofeu Conde de Godó ha estat, des de la seva creació, un dels títols més buscats pels jugadors espanyols, doncs assolir el triomf en un torneig de tant prestigi i fer-ho a casa, davant familiars i amics, és quelcom molt especial. D’entre els diversos campions del torneig destaquen aquells que ho han fet essent jugadors de l'RCTB-1899, fins a un total de 6, tenint en compte que Rafa Nadal ha guanyat en 12 ocasions. Tal i com molts d’ells van manifestar a peu de pista, “guanyar a casa significa fer realitat el somni que tots hem tingut de petits”. I és que el propi informe de l’ATP ho recull: el Trofeu Conde de Godó és un dels tornejos preferits pels jugadors, tant nacionals com internacionals, ja que al nostre Club se senten com a casa.

Edita:

Departament de Comunicació de l'RCTB-1899

Coordinació general:

Xavier Gonzàlvez-Amat

Pedro Hernández

Silvia Ramón-Cortés

Direcció publicitària:

Neus Àvila

Redacció:

Neus Àvila

Xavier Gonzàlvez-Amat

Pedro Hernández

Silvia Ramón-Cortés

Marc Raymundo

Neus Yerro

Col.laboradors:

Bonaventura Durall

Anna Turull

Pablo Acevedo

Escola de tennis

Fotografia:

Xavier Gonzàlvez-Amat

Arxiu històric de l'RCTB-1899

Fotògrafs oficials Trofeu

Conde de Godó 2023

Disseny i maquetació:

VABA Concept Lab

Producció:

Edicions MIC

Tel. 902 271 902 /

(+34) 93 799 07 07

www.revistesamida.cat

CARLOS ALCARAZ

El tennista murcià va superar a la final al grec Stefanos Tsitsipas per 6-3 i 6-4 en poc més d’una hora de joc.

El Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Conde de Godó va celebrar la seva 70a edició amb més vida que mai, després de batre el rècord d’assistència de públic i amb un gran espectacle al terreny de joc. Carlos Alcaraz va tornar a ser el gran protagonista del torneig per segon any consecutiu, defensant la seva corona contra Stefanos Tsitsipas en una final de categoria de Grand Slam.

Enguany, les condicions meteorològiques van ser favorables durant tots els dies i van permetre gaudir d’un gran espectacle. El murcià va superar al grec per 6-3 i 6-4 en una final molt esperada que va emparellar els dos principals caps de sèrie del torneig.

D’aquesta manera, Alcaraz va aconseguir aixecar el títol per segon any consecutiu, completant una gesta que no passava des de feia cinc anys, de la mà de Rafa Nadal. Precisament el mallorquí havia estat l’únic tennista local capaç de retenir el títol fins a l’aparició d’Alcaraz. Per contra, Stefanos Tsitsipas va caure derrotat per tercera vegada a la final de Barcelona. Tsitsipas va sortir valent, intentant sorprendre Alcaraz amb les seves pujades a la xarxa, però el murcià no va caure en el parany. I, si necessitava pujar una marxa més en el seu joc, hi havia prou reserves al seu repertori.

TROFEU CONDE DE GODÓ 2023 /////

Intractable. Sense pietat. Només va necessitar 78 minuts per imposar-se per 6-3 i 6-4 i arrodonir de forma brillant un torneig en el qual no va perdre cap set. “He tornat a ser jo”, va dir amb orgull el tennista d’El Palmar, davant els 8.000 assistents al partit. Alcaraz va completar un torneig impecable partint com a principal cap de sèrie i com a número 2 del rànquing ATP. En el seu debut a Barcelona, va superar al portugués Nuno Borges per 6-2 i 6-3. En la següent ronda, es va desfer de Roberto Bautista per 6-3 i 7-5. Amb pas ferm, la següent víctima del deixeble de Juan Carlos Ferrero va ser un altre jugador de l’RCTB-1899, Alex Davidovich, per 7-6(5) i 6-4.

Abans d’arribar a la final, l’últim obstacle va ser el britànic Daniel Evans, a qui va superar per un doble

6-2. En total, el Barcelona Open Banc Sabadell va comptar amb la participació de quatre tennistes del Top-10: Alcaraz, Tsitsipas, Casper Ruud i Jannik Sinner.

També va comptar amb la presència d’altres jugadors de màxim nivell com Frances Tiafoe, Karen Khachanov, Cameron Norrie o Alex de Miñaur.

VUIT JUGADORS DEL CLUB AL QUADRE PRINCIPAL

Com cada any, l’RCTB-1899 va comptar amb una gran representació al quadre principal del torneig de casa. En total, vuit jugadors van participar a la 70 edició: Roberto Bautista, Alex Davidovich, Jaume Munar, Karen Khachanov, Daniel Rincón, Feliciano López, Albert Ramos i Pedro Cachín. El gran absent va ser Rafa Nadal, qui per segon any consecutiu va patir problemes físics i no va poder participar. Tampoc va poder jugar Pablo Carreño, finalista de l’edició 2022, baixa d’última hora per lesió.

A la fase prèvia, el Club també va comptar amb quatre representants, tot i que cap d’ells va aconseguir classificarse: Oriol Roca, Max Alcalà, Àlex Martí i Pol Martín. En dobles, Marcel Granollers també es va afegir a la llista de tennistes de la casa, juntament amb Ramos i Munar, que també ho feien de forma individual. Els qui no van poder accedir després de caure a la prèvia van ser Íñigo Cervantes i Oriol Roca. Finalment, també cal fer esment que el campió del torneig, Carlos Alcaraz, tot i no formar part aquest any de l’RCTB-1899, va créixer com a jugador del Club en categories inferiors.

MÁXIMO GONZÁLEZ I ANDRÉS MOLTENI, CAMPIONS EN DOBLES

Els argentins Máximo González i Andrés Molteni van completar una gran setmana a Barcelona, aconseguint el títol en dobles i complint amb la tradició de banyar-se a la piscina del Club. La seva victòria serà recordada com

una de les més meritòries després que haguessin de guanyar-se el bitllet per jugar el torneig a la fase prèvia. Els argentins van superar el quadre classificatori amb solvència i van afrontar el torneig per la part baixa del quadre com a tapats. Sense fer gaire soroll, van anar superant a tots els seus rivals,

ronda a ronda ( Albert Ramos i Jaume Munar ; Rafael Matos i David Vega ; Lloyd Glasspool i Harri Heliovaara ). Fins que es van plantar a la final i van superar els principals favorits del quadre, Wesley Koolhof i Neal Skupski per un ajustat 6-3, 6-7(8) i 10-4.

// Xavier Gonzàlvez-Amat

FELICIANO LÓPEZ SE DESPIDE TRAS UN RÉCORD DE 22 PARTICIPACIONES

Barcelona siempre ocupará un lugar especial en el corazón de Feliciano López, no en vano es el jugador que más ediciones ha disputado en el Trofeo Conde de Godó, con un total de 22. Este año, 'Feli' recibió una invitación para despedirse del público barcelonés y lo hizo en la Pista Rafa Nadal, tras un duro partido ante el francés Goffin.

"Barcelona es donde empezó mi vida deportiva y jugar por última vez en las pistas de mi Club ha sido algo muy especial" aseguraba el toledano.

"De pequeño soñaba con jugar algún día este torneo pero nunca pensé que podría disputar tantas ediciones. Cerrar ahora el círculo de esta forma me hace muy feliz" añadió emocionado. El RCTB-1899 seguirá siendo su casa.

LEYENDAS EN PISTA

La edición número 70 del Trofeo Conde de Godó rindió un especial y emotivo homenaje al enorme legado de grandes tenistas españoles que han dejado su huella en la competición por su condición de ganadores o finalistas, tanto en la prueba individual como en la de dobles.

Javier Godó, Conde de Godó, el presidente del RCT Barcelona-1899, Jordi Cambra, y el presidente del Consejo Superior de Deportes (CSD), José Manuel Franco, entre otras autoridades, acompañaron a los jugadores en la pista Rafa Nadal en un acto celebrado como preámbulo del partido entre Carlos Alcaraz y Roberto Bautista.

Manolo Orantes, Tommy Robredo, Albert Costa, Carlos Costa, Martín Jaite, Balazs Taroczy, David Ferrer, Sergi Bruguera, Alberto Berasategui, Pablo Carreño, Pablo Andújar, Nicolás Almagro, Albert Portas, Javier Sánchez Vicario, Jordi Burillo, Lis Arilla, Marcel Granollers, Àlex Corretja y Antonio Muñoz desfilaron entre los aplausos del público.

"Los jugadores formamos una parte pequeña de la historia del Trofeo Godó. Es un torneo que está a la altura de los mejores del mundo y eso no se

consigue sin gente muy seria y profesional durante todos estos años", destacaba Carlos Costa, tenista con sus raíces deportivas y familiares en el Club, y que estuvo involucrado en su día en el equipo directivo del mismo, que habló en nombre de los tenistas homenajeados dando las gracias a todas las personas implicadas para que el Godó, año tras año, sea una cita de primer orden deportivo. "No es nada fácil mantener un torneo como el Godó en un mundo tan competitivo como la ATP. Hay muchas historias", ha añadido Costa recordando también el trabajo de Sixte Cambra como un punto

de inflexión importante en la trayectoria del mismo. Precisamente, Javier Godó y Jordi Cambra tributaron también un reconocimiento especial a Sixte Cambra, persona fundamental para entender la excelente salud actual del Trofeo Godó. Él fue durante 25 años el director del torneo e impulsó los cambios necesarios para consolidar internacionalmente el Trofeo Conde de Godó en el calendario de la ATP.

La profesionalización definitiva del torneo, liderada por Sixte Cambra en la década de los

80, se visibilizó conforme avanzaban los años con argumentos y hechos fundamentales: una primera y urgente gestión para garantizar la necesaria viabilidad económica del torneo con la incoporación del marketing y la visión del necesario cambio de fechas del evento, pasando de las tradicionales fechas otoñales de aquellos años para incorporarse como una pieza indispensable de la gran gira de torneos europeos sobre tierra batida que culminan en Roland Garros, fueron movimientos llevados a cabo durante su dirección.

UNA NOCHE DE GALA Y DE HOMENAJES

Ese momento se reflejó en una Cena de Gala compartida junto a una de las más grandes competiciones de la historia del deporte, la America's Cup de Vela, que también ha apostado por la Ciudad Condal para su futuro.

Grant Dalton, director del Team New Zealand y máximo responsable de la Copa América que se disputará el año que viene en Barcelona, junto a su equipo organizativo fueron los invitados internacionales del torneo en lo que fue una gran noche para todos.

"Hoy es una noche especial", apuntó en la bienvenida a los 300 asistentes a la cena Javier Godó, Conde de Godó, cuyo padre, Carlos Godó Valls, fue como presidente del RCTB-1899 el impulsor en 1953 del torneo barcelonés, que tan buena salud sigue teniendo tras siete décadas.

"Nos comprometemos a mantener y potenciar la idea que hace 70 años tuvieron aquel grupo de aficionados al tenis”, añadió el editor de La Vanguardia, que recordó que en este impulso por hacer de Barcelona una ciudad de interés

mundial también su padre, Carlos Godó, inventó “el Trofeo Godó de vela, del que este año también estamos de celebración, es el 50 aniversario”.

Acto seguido, Grant Dalton, máximo responsable de la Copa América, tomó la palabra para agradecer la invitación, y decir que “hasta donde yo sé, no existe en el mundo ninguna otra competición con esta impronta familiar que haya cumplido ¡setenta años!, y de lo que estoy seguro es que, de trofeos de vela en manos de una familia y además con 50 años, sólo hay uno: el trofeo Godó. Esto es increíble”.

La Cena de Gala de la 70 edición del Trofeo Conde de Godó contó con la presencia de los miembros de la familia Godó, de una nutrida representación de grandes tenistas españoles que hicieron grande su historia, de Josep Oliu, presidente de Banc de Sabadell y patrocinador principal del torneo, de los componentes de la Junta Directiva del RCTB-1899, de Joan Laporta, presidente del FC Barcelona, y de destacados socios de la entidad.

Setenta años de compomiso con la gran competición que encarna el Trofeo Conde de Godó merecía una Cena de Gala especial y, aún más, aunando el histórico compromiso del RCT Barcelona-1899 con su ciudad.

EMOTIVOS RECONOCIMIENTOS

corazón del tenista conquense, ejemplo de resiliencia, superación y entrega en pista. Pablo tuvo el adiós que deseaba, luchando hasta la extenuación en la Pista Rafa Nadal. No pudo celebrar un último triunfo pero se despidió con la cabeza alta y con lágrimas de emoción y satisfacción. “Mi cabeza ya me decía basta el año pasado. A día de hoy estoy vacío, no tengo más que dar, tengo otras prioridades.

ILIE NASTASE

Celebra el 50 aniversario de su primer título en Barcelona

Con la misma elegancia con la que ganó a todo un Manuel Orantes en 1973, Ilie Nastase apareció en la Pista Rafa Nadal para festejar el 50 aniversario de su primera victoria en el Godó (repetiría título en 1974). El ex campeón rumano, que también fue el primer número 1 del ranking ATP que compitió en las pistas del RCT Barcelona-1899, contempló emocionado un vídeo con imágenes de aquella victoria y de su trayectoria profesional junto a un buen número de otras leyendas de la historia del tenis como el propio Orantes, Manolo Santana y Bjorn Borg.

Después recibió una réplica del trofeo Conde de Godó entre los aplausos de los aficionados, que no perdieron la oportunidad de hacer fotos para inmortalizar un pedazo de los 70 años de vida del torneo. Nastase también

aprovechó su estancia en la Ciudad Condal para grabar imágenes para un documental sobre su carrera.

PABLO ANDÚJAR

Pablo Andújar, que colgará la raqueta cuando concluya este 2023, quiso despedirse del Godó, torneo en el que debutó en 2007 y en el que fue finalista en 2015 frente al japonés Kei Nishikori. Como para la mayoría de tenistas españoles, Barcelona tiene un lugar especial en el

Empiezo otra etapa de mi vida, feliz y consciente de que lo he dado todo” aseguró. Y es que no hay que olvidar que en 2015, cuando vivía su mejor momento -con victoria sobre Roger Federer incluida-, sufrió una lesión de codo que le martirizó durante tres años y le obligó a pasar hasta tres veces por el quirófano. Andújar se revolvió contra su suerte y, a su regreso, recuperó su puesto entre los 100 mejores. “Eso es lo que más orgullo me da de mi carrera. De hecho, estoy muy contento y orgulloso de mi carrera”, concluyó.

ALBERTO PULIDO I CARLA VÁZQUEZ, CAMPIONS DEL BOBS SUB-14

que va forçar un ‘súper tie break’ que va acabar amb un resultat de 10-7 a favor del canari. Va arribar a la final confiant plenament en les seves possibilitats, segellant una rotunda victòria davant el quart cap de sèrie i jugador de l’RCTB-1899, Nicolau Canas.

El canari Alberto Pulido i la catalana Carla Vázquez van ser els campions de la segona edició del Barcelona Open Banc Sabadell sub-14, prova que reunia a les millors raquetes d’un circuit per a joves talents del tennis que un any més ha promogut l’organització del torneig, en col·laboració amb la Federació Catalana de Tennis i Esportcat, i que aquest 2023 va comptar amb la participació de més de 1.000 jugadors. El circuit va tenir a Tommy Robredo, Max Alcalà i Marina Bassols com a ambaixadors mentre que la prova va comptar amb la implicació de Pablo Andújar, acompanyat de Lucas Mestres i Marharyta Khomenko, jugadors del Club, com a mans innocents del sorteig.

Pulido, primer cap de sèrie, després de superar Lucas Mestres en la primera ronda, va demostrar que havia vingut a Barcelona per a guanyar el torneig en les semifinals, ronda en la qual va treure els seus millors cops per a superar a un sòlid Vlad Secara,

Per part seva, Carla Vázquez també va arribar trepitjant fort a la competició en derrotar còmodament en el seu debut a Marharyta Khomenko. Es va valer de la seva condició de segona favorita per a superar a Anna Orlando en les semifinals, avançant amb pas ferm cap a la batalla contra la primera cap de sèrie. I va deixar clar que és una de les grans promeses del tennis nacional, després de superar a Idoia Razquin en un duel molt disputat, decidint-se per 10-6 en un ‘súper tie break’.

Sempre és un plaer poder veure joves que ben segur que continuaran creixent i donantnos grans èxits en un futur.

// Neus Yerro

APRENDIENDO DE LOS MEJORES

Poder contar con los mejores jugadores del mundo conlleva una serie de exigencias, una de ellas son los entrenamientos. Estos tenistas habitualmente quieren entrenar con jugadores que les permitan hacer los ejercicios o tareas a su medida, es decir, entrenar con un sparring . Durante la celebración del torneo se creó un grupo de sparrings que se encargaban de satisfacer las necesidades de entrenamiento de los jugadores que lo solicitaban y que formaron: Max Alcalà -que se unió tras, Sergi Tintoré , Milan Markovits , Nicolas Rating , Bruno Pujol , Javier González , Pau Bosch , Albert Pedrico y Roger Pascual .

Para poder formar parte del grupo ‘Sparring’ es imprescindible tener un nivel alto de tenis, el suficiente para poder aguantar el ritmo de peloteo de un jugador profesional. Los tenistas necesitan a alguien que no falle y les permita simular muchas jugadas de las que pondrán en práctica al día siguiente. Además, otra de las condiciones indispensables es la actitud y la predisposición para realizar un buen entrenamiento, el jugador top siempre valora que el sparring tenga un actitud positiva y esté al máximo nivel de intensidad durante toda la sesión.

Habitualmente los jugadores profesionales realizan dos tipos de entrenamiento con los sparrings. Por un lado, los entrenos destinados al calentamiento, que se centra en la realización de ejercicios para entrar en calor antes del inicio del partido. Por el otro, el jugador que ese día no juega solicita entrenamientos mayoritariamente orientados a la mejora o a un trabajo más específico, en el que el sparring se adapta a las peticiones del entrenador del tenista profesional.

La mayoría de los grandes estrellas del Barcelona Open Banc Sabadell – 70º Trofeo Conde de Godó solicitaron el servicio de sparring. Entre los más destacados, el campeón, Carlos Alcaraz y el finalista, Stefanos Tsisipas, además de Lorenzo Musetti, Jannik Sinner, Diego Schwartman y Grigor Dimitrov. Esto les brinda la posibilidad de ver el nivel que les exigirá el circuito si, en algún momento, quieren ser tenistas profesionales. Además, se llevan el aprendizaje de poder compartir espacio con jugadores de élite, comprobar cómo entrenan y la intensidad que ponen en cada sesión, entender de primera mano qué es ser un profesional de la raqueta.

Pero también es bueno conocer las impresiones de algunos de estos jugadores que son pieza clave para que el torneo crezca año tras año. Para Nicolás Rating, fue “una experiencia increíble, lo he pasado genial. Lo que más me ha gustado ha sido poder vivir un torneo profesional desde dentro y poder conocer un poco más de cerca a los tenistas profesionales”. Y una confesión: con quien se lo pasó mejor fue con Jaume Munar, como él, jugador del RCT Barcelona-1899

Javier González, por su parte, destacó que “la experiencia vivida ha sido muy buena, y el poder ver el tiro de los jugadores ha sido estupendo”.

Al igual que para su compañero, una de las mejores cosas fue el poder “convivir con los profesionales durante toda la semana” aunque no coincide en cuanto a su tenista ‘preferido’: en el caso de Javier, con quién más lo disfrutó fue con el italiano Lorenzo Musetti

// Javier Luengo Coordinador del equipo de sparrings

BALLKIDS: ELS MÉS JOVES TAMBÉ VIUEN EL TORNEIG AL MÀXIM

A l'equip humà del Godó tenen especial importància les noves generacions. Els més joves de l'escola del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 somien guanyar-se una plaça a l'equip de ballkids per tenir l'oportunitat d'estar a peu de pista amb els seus ídols. En aquesta edició, fins a un total de 83 nens i nenes, d'entre 14 i 16 anys, van ser seleccionats per iniciar a finals de gener un intens procés de formació sota les ordres del coordinador d’aplegapilotes, Marc Visiedo.

La primera fase de la preparació va consistir a memoritzar un manual amb les principals normes del joc i les pautes per dirigir-se als jugadors en cada ocasió per poder fer la seva tasca a la perfecció. En aquest sentit, també van comptar amb el suport dels seus entrenadors, per conèixer les particularitats de cada tennista del quadre i poder reaccionar davant de qualsevol situació que es pogués presentar.

A partir d'aquí, van entrar a la fase pràctica, prenent el rol

de aplegapilotes en amistosos entre alumnes de l'escola i, més endavant, al Campionat Social de 2023. Arribats a aquest punt, ja estaven llestos per saltar a l'acció. Nou dies d'emocions que van arribar al punt àlgid amb el punt guanyador del campió, un instant únic per a tothom que es trobi a la pista Rafa Nadal.

Els aplegapilotes que van posar fi al seu darrer any després del tradicional bany amb els guanyadors s'endinsaran al 2024 en una nova aventura.

ELS PISTERS, ELS ALTRES GRANS MESTRES DE LA TERRA BATUDA

Els millors tennistes del circuit que venen cada any al Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Conde de Godó saben que és un torneig que els cuida, que els fa sentir com a casa. No és estrany que gairebé tot el qui participa per primera vegada acabi repetint. I una cosa en què tots coincideixen és en destacar especialment les seves pistes, moltes vegades comparades, fins i tot, amb les de Roland Garros.

La innegable qualitat de les pistes del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 s'ha aconseguit a base d'esforç, d'un treball que es duu a terme durant tot l'any de la mà d'un equip complet de mestres de la terra batuda liderat per Julio Palomo. Habitualment compta amb una plantilla de vuit persones, però aquest 2023 s'ha vist reforçada per cinc pisters més que han col·laborat els dies de més càrrega de treball de la competició, “cosa que ha servit per tenir també impecables les pistes per als escalfaments i les pràctiques que fan després dels partits”, explica el coordinador.

Julio explica que es van gastar entre 3 i quatre tones de terra en aquest setanta aniversari. Tot un èxit, tenint en compte que en edicions en què han tingut molt més vent o han patit la tan temuda pluja, han fregat les vuit tones. “Fa anys que veníem coneixent el torneig com el Godó de l'aigua”, diu entre riures Palomo, feliç per l'arribada d'una merescuda treva i que va respirar tranquil cada matí sabent que gaudiria d’un bon clima.

// Neus Yerro

LA FORÇA D’UN GRAN EQUIP

UN DELS SECRETS DE L’ÈXIT DEL TORNEIG

ÉS SENS DUBTE EL GRAN EQUIP QUE

HI HA AL DARRERE, UN GRUP DE GENT NOMBROSA I DIVERSA

TANT DEL PROPI CLUB COM PROFESSIONALS

EXTERNS QUE FAN

TOT EL POSSIBLE PERQUÈ NO FALLI RES. APLEGAPILOTES, VOLUNTÀRIES, COL·LABORADORS, PISTERS, PORTERS, EQUIP D’ATENCIÓ

AL SOCI, EQUIPS DE PROTOCOL I COMUNICACIÓ, SEGURETAT, MUNTATGE, PRODUCCIÓ... ETC.

CADA PERSONA POSA

EL SEU GRA DE SORRA PER FER POSSIBLE AQUEST MAGNÍFIC TORNEIG.

MOLTES GRÀCIES A

TOTHOM!

TROFEU CONDE DE GODÓ 2023 /////

ELS SOCIS ES VESTEIXEN DE GALA PEL SOPAR DEL 70 ANIVERSARI

MÉS DE 400 SOCIS I SÒCIES VAN ASSISTIR AL SOPAR COMMEMORATIU DEL 70 ANIVERSARI DEL TORNEIG, UNA VETLLADA QUE ES VA CELEBRAR AL RESTAURANT D’HOSPITALITAT DEL TORNEIG, VESTIT DE GALA PER L’OCASIÓ, TAL I COM VAREN FER TAMBÉ ELS CONVIDATS.

Abans d’iniciar-se al sopar, el President Jordi Cambra va donar pas a unes imatges inèdites, que foren una sorpresa per a don Javier Godó, Conde de Godó, ja que es tractava d’una entrevista que feu el periodista Juan José Castillo a Carlos Godó Valls, Fundador del Torneig, a la primera edició en la que ja competien jugadors professionals.

Molt emocionat, don Javier Godó, Conde de Godó, va pujar a l’escenari per dirigir unes paraules als socis i rebre de mans del President un trofeu commemoratiu en agraïment al recolzament de la família Godó al torneig durant aquestes set dècades.

Després del sopar, magníficament servit per ASPIC, la parella de socis més joves assistents al sopar van treure el pastis i van brindar amb el President Jordi Cambra i el Conde de Godó.

Posteriorment, i gràcies a la col·laboració dels patrocinadors del Sopar del Soci, hi va haver el tradicional sorteig de regals i copes i festa de la mà de Sutton.

TROFEU CONDE DE GODÓ 2023 /////

Va ser un sopar de gala a l’alçada d’un gran torneig com és el Trofeu Conde de Godó.

AGRAÏMENT ALS PATROCINADORS: B travel - ISDIN - La Roca Village – Lenovo – VISTAOPTICA – Wilson – Gramona

I ALS SERVEIS DEL CLUB: Perruqueria Femenina – Ana Riera i Roger Selga

UN TORNEIG REFERENT EN SOSTENIBILITAT

En aquesta edició del torneig, Agbar i el Barcelona Open Banc Sabadell Trofeu Conde de Godó van impulsar la II conferència de sostenibilitat per promoure solucions per reforçar el torneig com a referent en gestió sostenible en l’àmbit de l’esport.

Aigües de Barcelona i el torneig barceloní col·laboren per implementar solucions que contribueixin a assolir la neutralitat de les emissions i a continuar millorant la sostenibilitat del torneig. L’objectiu és reduir la petjada de carboni i hídrica i establir un pla d’acció que inclogui eixos com la sensibilització ciutadana, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o la gestió circular dels residus, entre d’altres.

Fruit d’aquesta aliança, es van realitzar accions de sensibilització, entre les que destaquen la II conferència de sostenibilitat, amb la presència de diferents ponents que van explicar iniciatives que ja funcionen com, per exemple, la utilització dels cordatges usats de les raquetes per fabricar roba esportiva mitjançant Infinite Athletic, la valorització energètica de les pilotes de tennis usades per l’empresa GreenBall, o la pressurització de pilotes per reutilitzar-les a través de Pascal Box.

La conferència va estar moderada per Ignasi Cubiñà, membre de la Comissió de Sostenibilitat de l’RCTB-1899 i va comptar amb la presència del president de l'RCTB-1899, Jordi Cambra, que va expressar el compromís del Club amb la lluita contra el canvi climàtic.

Xavier Bernat, director d’acció climàtica d’Aigües de Barcelona, va posar de manifest la importància de preservar un recurs tan preuat com és l’aigua.

A més, durant la conferència es va explicar el projecte de reutilització d’aigües grises i aigües pluvials, i la construcció de dipòsits subterranis que durà a terme el Reial Club de Tennis Barcelona-1899 aquest estiu, conjuntament amb les enginyeries ACO i CENPAS, i que permeterà al Club i al torneig ser 100% sostenibles en el reg de les pistes i els jardins.

// Silvia Ramón-Cortés

SUPEREM TOTES LES EXPECTATIVES AL 70È ANIVERSARI DEL GODÓ

LA FUNDACIÓ DEL CLUB HA ESTAT “CHARITY PARTNER” OFICIAL DEL BARCELONA OPEN BANC SABADELL I HA BATUT RÈCORD DE RECAPTACIÓ I DE VISIBILITAT.

El 70è aniversari del Barcelona Open Banc Sabadell - Trofeu Conde de Godó ha estat una edició extraordinària per a la Fundació, aconseguint un reconeixement sense precedents en ser designada com a "Charity Partner" oficial del Torneig. Aquesta distinció ha potenciat la visibilitat de la Fundació i dels seus projectes, com l'Escola de Tennis Solidari i la campanya de “La Raqueta Solidària”.

Sota el lema "Un Godó que suma, un Godó inclusiu", durant els nou dies de Torneig la Fundació va dur a terme una àmplia varietat d'activitats solidàries. Els alumnes de l'Escola de Tennis Solidari, vinguts de més de 10 barris diferents de la ciutat, van participar al Clínic de diumenge. Dimarts es va oferir una masterclass de tennis per a invidents, impartida per l'expert en blind tennis Raúl Fuentes, acompanyat pel campió del Torneig el 2010, Fernando Verdasco. També va ser molt emotiva la visita dels pacients de Sant Joan de Déu i dels amics de “Tennis x Tothom”, amb més de 50 persones amb discapacitat intel·lectual. La campanya de "La Raqueta Solidària" va comptar amb un espai al Fan Boulevard, on els visitants es feien fotos amb la imponent

raqueta gegant, símbol tangible de la raqueta més solidària, que Dunlop va cedir a la Fundació. L’equip de voluntaris, molts d’ells antics ballkids, va dinamitzar l’espai. Era la seva primera experiència com a voluntaris, contribuint amb la causa i brindant un suport inestimable als visitants, grans i petits.

'LA RAQUETA SOLIDÀRIA' D'ALCARAZ VA BATRE EL RÈCORD DE RECAPTACIÓ

La recaptació de "La Raqueta Solidària" va superar els 15.000€, gràcies als més de 1.500 donants participants al sorteig de la preuada raqueta del campió, Carlos Alcaraz (Adolfo Fernández, de La Corunya, va ser el guanyador del sorteig). Els fons es destinaran íntegrament a l'Escola de Tennis de la Fundació, oferint classes de tennis i valors a més de 300 nens i nenes en risc d'exclusió social de la ciutat.

Ametller Origen i Panasonic van fer "matching" amb la Fundació, duplicant la xifra obtinguda. La seva contribució generosa demostra el compromís compartit amb la solidaritat i permet ampliar l'abast i l'impacte dels programes desenvolupats per la Fundació.

REPORTATGE /////

TANCAMENT DEL CURS 22-23 DE L’ESCOLA DE TENNIS SOLIDARI: PROMOVENT VALORS A TRAVÉS DEL TENNIS

"Tennis amb Valors" i "Play All" transformen vides a Barcelona

Més de 350 nens han trobat una oportunitat única per donar vida a l'Escola de Tennis Solidari de l’RCTB-1899. En un impuls conjunt per fer una diferència real a la vida dels nens i nenes en risc d'exclusió social, els programes "Tennis amb Valors" i "Play All" estan portant el tennis i els seus valors a comunitats desafavorides de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Els participants aprenen no només les habilitats tècniques del tennis, sinó també l'esportivitat, el compromís, la

companyonia i l'esforç, valors fonamentals que els acompanyaran al llarg de les seves vides.

"TENNIS AMB VALORS", EL PROGRAMA INSÍGNIA DE LA FUNDACIÓ TENNIS BARCELONA

Brindem a molts infants l'oportunitat de participar en activitats de tennis setmanals als seus propis barris, proporcionant-los una via per millorar tant la forma física com el benestar emocional a través de la pràctica del tennis i els seus valors.

ALL", UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA AMB LA FUNDACIÓ RAFA NADAL

Un programa nascut de l’aliança estratègica amb la Fundació Rafa Nadal i el suport de Nike. El programa ha arribat a la Zona Franca, la Vall d'Hebron, el Carmel i el Raval, on es dona suport als nens i nenes derivats dels serveis socials i atesos per organitzacions locals.

UNA AJUDA QUE ARRIBA A NENS I NENES DE MÉS DE 20 NACIONALITATS

Una de les característiques més notables d’aquests programes és la diversitat. Entre els menors hi ha més de 20 nacionalitats i orígens diferents, fet que enriqueix enormement l’experiència, inclusiva i diversa, que fomenta la comprensió mútua.

"PLAY

FUNDACIÓ TENNIS BARCELONA /////

LA FUNDACIÓ OFEREIX UN ESTIU PLE DE TENNIS I VALORS

L'Escola de Tennis Solidari d'Estiu permetrà que prop de 400 infants en risc d'exclusió social visquin una experiència inoblidable que combina l'esport, la diversió i la transmissió de valors

L'estiu és una època de diversió, aprenentatge i noves experiències pels nens i nenes. En aquest sentit, l'Escola de Tennis Solidari d'Estiu de la Fundació Tennis Barcelona es presenta com una proposta única que combina la passió pel tennis amb una metodologia enfocada a la inclusió social i la transmissió de valors. Amb el tancament d'un curs molt especial, aquesta escola es consolida com un espai d'oportunitats per als més joves, permetent millorar les seves habilitats tennístiques i, alhora, promovent valors fonamentals per al seu desenvolupament personal.

Durant el mes de juliol, els infants tindran l´oportunitat d´unir-se a nosaltres i gaudir d´una experiència esportiva enriquidora de l´Escola de Tennis d´Estiu, submergint-se en un món de diversió i aprenentatge. A més de les sessions d'entrenament, s'organitzaran activitats lúdiques, jocs i competicions amistoses que fomentaran la companyonia i l'esperit esportiu. Cada dia serà una oportunitat per descobrir noves habilitats, millorar la tècnica i gaudir del

tennis en un ambient estimulant i enriquidor. El tancament d'un curs i l'obertura de l'Escola d'Estiu és sempre un moment especial per reflexionar sobre els èxits aconseguits i celebrar els èxits obtinguts.

EL RCTB-1899 OBRE EL SEU CAMPUS D'ESTIU A CÀRITAS

A part de l'Escola de Tennis d'Estiu de la Fundació -i com a mostra del compromís solidari del Reial Club de Tennis Barcelona-1899el Club ha reservat un nombre de places especials perquè nens i nenes de Càritas tinguin l'oportunitat de gaudir del Campus d'Estiu que organitza per als vostres socis/es. Aquesta iniciativa demostra que tant la FTB com el RCTB1899 treballen en la mateixa direcció, utilitzant els valors del tennis per oferir als nens i nenes una vida millor i plena d’oportunitats.

¡L'Escola de Tennis d'Estiu ja està en marxa!

// Anna Turull

PLAYER

SIMPOSIUM BARCELONA

EL PRIMER CONGRESO NACIONAL DE CLUBS DE TENIS

Durante la celebración del torneo, se celebró el Simposium Barcelona, el primer congreso nacional de Clubs de tenis cuyo objetivo fue compartir conocimientos y buenas prácticas, así como debatir sobre los principales retos a los que se enfrentan los Clubs de tenis en nuestro país.

El congreso contó con el apoyo del Consejo Superior de Deportes, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, la Real Federación Española de Tenis (RFET) y la Federació Catalana de Tennis (FCT), y contó con la asistencia de presidentes y directores generales de los principales Clubs de tenis de nuestro país.

Abrió la jornada el presidente del RCTB-1899, Jordi Cambra, quien agradeció la asistencia y la participación de todos y manifestó la voluntad de continuidad del congreso. A continuación, se debatió acerca de sostenibilidad y eficiencia energética, con Ignasi Cubiñá, socio fundador de EcoIntelligent Growth y miembro de la comisión de sostenibilidad del RCTB-1899 y Toni Lerga, presidente del CT Pamplona, quienes presentaron las principales iniciativas en este ámbito que están llevando a cabo sus Clubs. El siguiente tema a debate fue la digitalización de la gestión de los Clubs de tenis, con Jordi

Pallarés, fundador de la startup TaTenis y miembro de la Comisión de Innovación del RCTB-1899, Rafael Melendreras, directivo del Murcia Club de Tenis y Antonio Saura, presidente del Murcia CT y presidente del Comité de Clubs de la RFET. La tercera sesión debatió sobre Modelos de Clubs de tenis y la protagonizaron Jordi Cambra, presidente del RCTB-1899 y Felip Ródenas, presidente del CT la Salut y de la Federació Catalana de Pàdel. Y tras una pausa, la última sesión abordó cómo Fomentar la afición y los valores del tenis y contó con la participación de Javier Soler, director deportivo de la RFET y Óscar Mas, director deportivo de la FCT.

El congreso finalizó con la mesa redonda Retos de Futuro que contó con la presencia de Helena San Martín, presidenta del CT Barcino, David Cortés, presidente del CT Reus Monterols y Adoración Borges, presidenta del RCT Betis. Como moderador participó Jordi Tamayo, presidente de la FCT.

La clausura del simposium corrió a cargo de Anna Caula, secretària general de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya.

// Silvia Ramón-Cortés

JOAQUÍN TORT

“ME APASIONÉ CON EL TENIS VIENDO JUGAR A PEDRO MASIP”

Hace 75 años, el Real Club de Tenis Barcelona-1899, entonces situado en las instalaciones de la calle Ganduxer con Paseo Modolell, aumentó su masa social con la incorporación, casi por orden familiar, de Joaquín Tort Betriu, quien acaba de recibir la insignia de oro de la entidad en la pasada cena social.

“Yo tenía una gran afición al fútbol, pero a mi padre no le gustaba”, explica Joaquín Tort. “Un día, mi padre me dijo que, si dejaba de jugar al fútbol, me hacía socio del Club de tenis que yo eligiera. Yo no era socio, pero ya conocía el RCT Barcelona porque los fines de semana o los días de fiesta en el colegio me invitaba a jugar Carlos Godó, hermano de Javier Godó, actual Conde de Godó. Así que fue fácil elegir el Club y le dije a mi padre que quería ser socio. No conocía otros Clubs. A partir de ahí empezó a fortalecerse mi afición por el tenis y fui apartándome del fútbol”, añade.

El nuevo socio no tardó en enamorarse del deporte de la raqueta. “Recuerdo que me aficioné tanto al tenis que me pasaba horas y horas viendo jugar a los mejores y, de manera muy especial, a Pedro Masip. Para mí Masip era excepcional, un super campeón y, sin duda, el mejor jugador de Europa. También me fijaba en Lluís Carles, en Jaume Bartrolí y otros, pero Masip era el mejor. Yo me sentaba en la pista 1, en la que tenían preferencia los tenistas de

“LA

VIDA EN EL CLUB DE GANDUXER ERA UNA MARAVILLA”

Primera Categoría, y me pasaba la mañana viendo como practicaban. Por la tarde me iba al frontón e intentaba imitar sus golpes”, recuerda.

Como varias generaciones de jugadores del Club, ‘Quimet’ Tort tuvo un profesor de referencia en la entidad. “Juan Ventura fue mi profesor. Ventura era una persona muy especial. Yo tenía una relación cordial con él pero, cuando años después me incorporé como miembro de la Junta Directiva, se me acercó y me dijo que ya dejábamos de ser amigos. Como técnico era muy bueno enseñando el golpe de revés, casi una marca distintiva de los tenistas del RCTB-1899, pero no tanto con el golpe de derecha”.

La vida en Ganduxer era una delicia para Joaquín Tort. “Cuando el Club estaba en Ganduxer era una maravilla. La mayoría de socios vivíamos más o menos cerca pero, cuando se decidió trasladarse a Pedralbes aquello fue un problema porque estaba muy lejos y mal comunicado. Yo, por fortuna, ya conducía y recuerdo que aparcaba dentro del Club porque los alrededores eran campos de algarrobos y estaban sin asfaltar. Hubo un periodo de tiempo, entre 1953 y 1954, que se podía jugar en los dos recintos. De hecho, el último partido que se jugó en Ganduxer fue la final del Campeonato Social de 1954 en la que Andrés Gimeno me superó en la final. Acto seguido comenzó el derribo de Ganduxer”, explica.

“Sin la firme apuesta de Carlos Godó Valls, presidente del Club, que asumió buena parte de la compra de acciones para trasladarnos a la sede actual, el futuro del Club podría haber sido complicado. De Ganduxer tengo recuerdos tanto de amigos que eran más para jugar al tenis, como de otros que lo eran más para conversar. Recuerdo a los hermanos Blanc- Juan Manuel llegó a ser campeón de España-, a Pancho Omedes, Miguel Par y Jordi Bruix por decir algunos”, añade.

Lejos de Barcelona, en Puigcerdà, capital de la Baja Cerdaña, Joaquín Tort seguía con su pasión por el tenis. “Juan Ventura organizaba en la casa que la familia Godó tenía en Puigcerdà una competición que se llamaba las ‘Olimpiadas de Casa Godó’. Él vivía en una casa más pequeña en la entrada de la finca y allí se organizaban carreras, pruebas de natación, saltos de altura,

partidos de tenis, etc. Yo conocía la casa porque era amigo de Carlos y mi familia tenía también una casa en Puigcerdà. En los años 50 se llegó incluso a disputar un torneo internacional de tenis”, explica.

En las nuevas instalaciones de Pedralbes, Joaquín Tort asumió funciones directivas en la entidad cuando, a propuesta de Salvador Torrent, que era el secretario del Club, aceptó el cargo de vicesecretario de la Junta Directiva.

Joaquín Tort asistió con indignación a la marcha obligada del Club de su ídolo y amigo, Pedro Masip. “Nunca fue un profesional pero la mayor parte de directivos del tenis mundial se equivocaron con él y le vetaron. El sólo había ganado dinero jugando al frontón en el Txiqui durante la Guerra, pero nunca con el tenis. Por eso se tuvo que marchar a Barranquilla para poder mantener a su familia”, recuerda.

Otra leyenda del RCTB-1899, pasó a jugar un papel en su vida. “Con Andrés Gimeno y su familia tenía una buena amistad. Soy padrino de la hija de Andrés. Un día Esteban, padre de Andrés, me pidió que fuera a buscar con mi coche a su hijo a la frontera con Francia porque había ganado los Campeonatos de Francia sobre pista de madera en Lyon y regresaba con una docena de raquetas nuevas y era complicado pasarlas sin problemas por la frontera porque podían decir que eran de contrabando”, explica.

“ANDRÉS GIMENO ME OFRECIÓ

JUGAR TORNEOS, PERO LA

TUBERCULOSIS ME IMPIDIÓ JUGAR DURANTE CINCO AÑOS”

Andrés le hizo una oferta fantástica para un veinteañero que jugaba al tenis.

“Entonces no había ranking, ni inscripciones oficiales a los torneos, sino que debían invitarte. Si me acompañas, te dejaran entrar en todos los torneos en los que yo participe, me dijo Andrés. Yo tenía 21 años, había acabado la carrera de peritaje industrial y acepté la propuesta pensando que sólo lo haría durante un año. Pero, mientras estaba jugando la Copa Navidad

ME APASIONÉ CON EL TENIS VIENDO JUGAR A PEDRO MASIP /////

en el Real Club de Tenis Turó, de repente me puse a toser y mi mano acabó totalmente ensangrentada. Había contraído la tuberculosis y estuve cinco años sin jugar al tenis. Tenía 21 años. Sabía que no era un gran campeón pero me lo habría pasado muy bien”.

Y llegaron los años 60 y el boom del tenis en España con la pista del Club como escenario de privilegio. “Fue una época excelente porque salió un fenómeno llamado Manolo Santana, que además con José Luis Arilla formaron una gran pareja. El ‘entró, entró’ de Juan José Castillo era un grito de guerra. El doble de la eliminatoria de Copa Davis contra los Estados Unidos de 1965 fue un momento impresionante”, explica Tort.

Y entre el fenómeno Santana y el pase de Gimeno al tenis profesional, también se vivió el debate de cuál de los dos era mejor. “Andrés me contó que había jugado nueve partidos serios con Santana, de los que había ganado seis. Un día, durante el torneo de Roma al que Andrés me había invitado, fuimos a cenar con Rod Laver y Martin Mulligan. En un momento que Andrés no estaba en la mesa, le pregunté a Laver por esa rivalidad. Laver me contestó que Andrés y Manolo estaban al mismo nivel sobre tierra batida, pero que Gimeno era mejor en el resto de superficies”.

Para Joaquín Tort, la longevidad y éxito del Trofeo Conde de Godó “dio la razón al impulso y la gran idea de Carlos Godó”, convirtiéndose en un motor de la vida en el Club. “Las actuales instalaciones son increíbles, como fueron acertadas las decisiones de sus dirigentes con el paso de los años. El Club es un referente, tanto en sus instalaciones como en la vida social. Yo soy miembro de dos de las Peñas del Club: los Llunatics y la de las 14 horas, y somos un grupo de amigos que, además de haber jugado en los equipos del Club, tenemos intensas vivencias comunes”.

En el horizonte, para alguien que lleva más de siete décadas disfrutando de la entidad, sólo hay un inconveniente. “Yo, ni he jugado, ni quiero

jugar al pádel porque el toque con una madera no tiene relación alguna con el toque en un cordaje. El pádel se ha convertido en un problema porque hace que las pistas no estén llenas. A los socios les continúa gustando ver jugar al tenis, pero no tanto jugarlo”, sentencia.

// Pere Hernández

“EL PÁDEL SE HA CONVERTIDO EN UN PROBLEMA PORQUE LAS PISTAS DE TENIS ESTÁN MÁS VACÍAS”

SERGI ISIDORO

Sergi Isidoro va néixer a Barcelona -al barri de Gràcia- i va estudiar enginyeria industrial a la UPC. Va entrar a formar part de l’RCTB-1899 com a conserge el 2012 després de passar tota vida voltant pel món treballant a l’industria de la moda. Ha viscut entre desfilades, congressos i fires i ha pogut treballar en ciutats com Tòquio, Milà, París, Seül, Osaka i Hong Kong, entre d’altres. És un apassionat dels esports i la natura i sempre que pot s’escapa a la seva casa del Delta de l’Ebre.

1. Quan va arribar a l’RCTB-1899?

Vaig arribar el 2012 després de passar tota la meva trajectòria laboral al sector comercial de la moda. El canvi va ser gran, però treballar en un Club tan prestigiós com l’RCTB-1899 era un repte molt interessant.

2. Havia tingut algun contacte previ amb el món del tennis?

Sí, de jove havia jugat molt al Club Vall Parc, d’on era soci i d’on guardo molts bons records. M’agradava molt el tennis i per això coneixia l’RCTB-1899, la seva història i el torneig Godó. L’ambient que hi havia entre els socis del Vall Parc era genial. El Club també treballava molt bé per organitzar moltes activitats i fer caliu entre la gent.

3. I canvia molt veure un Club com l’RCTB-1899 des de fora a viure’l des de dins?

Sí, i tant... Per començar, des de fora no et pots imaginar tot el que es mou a dins del Club per fer-lo funcionar. L’RCTB-1899 és una entitat centenària que té molt prestigi, però la gent no sap la feinada que hi ha al darrere i que és la clau del seu èxit. Fins i tot, hi ha moltes coses que els propis socis no coneixen del dia a dia. Una de les iniciatives més interessants que fem durant l’any és la d’incorporar a socis joves per col·laborar en l’organització del Godó. És una molt bona manera de fer-los partícips del torneig i que coneguin per dins l’engranatge que fa moure el Club.

4. I quina és la clau d’aquest èxit que comenta?

L’RCTB-1899 és un model d’èxit per la resta de Clubs, però jo sóc de l’opinió que sempre podem seguir millorant. De la mateixa manera que per cuinar un bon plat, a més a més de tenir una bona idea, ens cal tenir bons ingredients, amb un Club de tennis passa el mateix. Per començar, aquest Club sempre ha d’aspirar a tenir els millors professionals en tots els àmbits. Per exemple, si volem tenir les millors pistes de tennis per jugar –com és el cas-, hem de tenir als millors

operaris de manteniment de pistes del sector. I així en totes les àrees, costi el que costi. Quan Ferrari fabrica els seus cotxes hi dedica més temps i diners que la resta de companyies, però ho fa amb tanta cura i precisió que res pot sortir malament.

5. Què va aprendre dels anys que va treballar al sector de la moda? Doncs una cosa molt important i que procuro aplicar és que per fer les coses ben fetes s’ha de pensar molt i planificar molt bé. A la feina anterior havíem de quedar-nos a treballar moltes nits per culpa de les idees a última hora que tenia el nostre superior. Quan treballes a cuita corrents i a última hora és molt difícil que el resultat sigui bo. També és molt important planificar tot el que fas i avançar-te als possibles problemes que puguin sortir. Abans de fer una passa s’ha de tenir molt clar l’objectiu i minimitzar els riscos per garantir l’èxit.

6. I fora de la feina quines aficions té? M’agrada molt fer esport, principalment sortir a córrer per la muntanya i anar en bicicleta. Necessito estar en contacte amb la natura per desconnectar del dia a dia i aclarir les idees. Un dels gran reptes que faig cada any és la marxa de resistència Matagalls – Montserrat de 83 km. Sempre intento millorar la meva marca personal i considero que

preparar-la m’ajuda també a rendir millor a la feina.

7. Quines coses de la Matagalls –Montserrat aplica a la feina? Fer una marxa de resistència de tants kilòmetres comporta molts mesos de preparació on ser ordenat i disciplinat és el més important. S’ha de treballar molt bé durant moltes setmanes per arribar a la línia de sortida de la prova amb els deures ben fets. Al Club tenim el gran repte de celebrar el Godó i calen molts mesos de feina ben feta per arribar preparats a la setmana clau. L’RCTB-1899 té la dificultat de ser un Club que té activitat durant tot l’any i la preparació del torneig s’ha de fer en unes dates molt concretes i amb molta pressa per minimitzar les molèsties cap al soci. Això forma part del nostre ADN i és una dificultat a la que ens hem d’adaptar de la millor manera.

8. I ara que li queden pocs mesos per jubilar-se, quin és el millor record que s’endurà del Club?

La gent, sense dubte. Durant tots aquests anys que he estat treballant al Club he pogut conèixer a molta gent fantàstica que val molt. Parlo de companys de feina, però també de socis. Marxo amb amistats de les que es poden considerar per a tota la vida.

// Xavier Gonzàlvez-Amat

COSA QUE PROCURO APLICAR ÉS QUE PER FER LES COSES BEN FETES S’HA DE PENSAR

BÉ"

“RCTB: 50 YEARS LATER…”

En el mismo lugar y las mismas personas/familias, el pasado lunes 20 de febrero tuvo lugar un encuentro de la Comisión de Expansión del RCTB1899 que ejerció sus funciones… en !1973!

Por aquel entonces el Club había alcanzado su consolidación en la “nueva” sede de Pedralbes y la Junta Directiva decidió nombrar una Comisión para el estudio de nuevas inversiones e instalaciones. Sus trabajos dieron pronto sus frutos y, en 1974, se inició la construcción del nuevo-actual local social, snack bar y zona de vestuarios, cuyo proyecto arquitectónico corrió a cargo del estudio Correa&Milá.

Conocido el documento gráfico de 1973 gracias al archivo histórico del RCTB-1899, los componentes de la citada Comisión (y/o sus sucesores)

fueron convocados para repetir la experiencia fotográfica… ¡¡50 años después!!

En un simpático ejercicio comparativo que bien podría titularse “Antes y Después”, las fotografías adjuntas recogen a los miembros de la citada Comisión o sus sucesores, colocados en el mismo lugar (antigua sala de juntas) y posición.

Son los Sres. Antonio Durall, Pedro Loewe, Ramón Batlle (RIP), Juan Mª Tintoré Turull (RIP/sustituido por su hijo Juan Mª Tintoré Belil), Jorge Cabré (RIP/sustituido por su hermano Eduard Cabré), Alberto Esplugas, Eusebio Diaz Morera, Germán Loewe y Pedro de Amilibia (RIP/sustituido por su hijo Jorge de Amilibia).

// Jorge de Amilibia

DECIR COSAS CON POCO EN ESTE BOLETÍN, RECUPERAMOS UNA SECCIÓN

HISTÓRICA DE LOS BOLETINES DEL RCTB-1899: LA TIRA CÓMICA

Lo hacemos de la mano de una de nuestras socias, Alicia Portabella, quien toma el relevo de ilustres dibujantes que han colaborado con nuestro Club,

encabezados por el mítico Muntañola, dibujante de La Vanguardia y colaborador en múltiples publicaciones deportivas como Mundo Deportivo, Dicen o Don Balón. Tal y como expresa la propia Alicia, madre del joven jugador de los equipos infantiles del Club Lucas Mestres, “antes de estudiar Derecho ya dibujaba en clase, pero fue a raíz de la pandemia y de hacer un cambio de vida, que retomé en serio mi pasión: dibujar. Las cosas se

pusieron interesantes cuando aprendí a hablar a través de mis dibujos, ya que lo que más me motiva es explicar cosas a través de ellos. Si quién los mira se siente identificado, no puedo pedir más”. Además de en esta sección, podéis disfrutar de sus dibujos en su perfil de Instagram @alportabella. Esperamos que esta nueva sección os arranque siempre una sonrisa.

// Silvia Ramón-Cortés

CONEIXES ELS BENEFICIS DEL DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL I DE LA PRESSOTERÀPIA? /////

El servei de FisioSalut de l'RCTB-1899

La sang de l’organisme es manté en moviment gràcies al batec del cor. Les artèries són les encarregades de transportar la sang rica en oxigen a tots els teixits del cos. Per altra banda, les venes s’encarreguen de transportar la sang pobre en oxigen des dels teixits cap al cor per tornar-la a oxigenar als pulmons.

Per tal que aquest sistema sigui encara més eficaç,

paral·lelament a les venes hi ha els vasos del sistema limfàtic on circula la limfa. El sistema limfàtic té la funció de recollir les cèl·lules mortes, els lípids, les proteïnes, els bacteris, els virus, els productes del metabolisme cel·lular i tot allò que li sobra a la cèl·lula de la seva nutrició. Al llarg dels vasos limfàtics hi trobem els ganglis limfàtics. Els ganglis són una de les primeres línies de defensa del sistema immunitari. Segur

que alguna vegada que has estat encostipat t’has notat els ganglis de sota la mandíbula inflamats.

Degut a una lesió muscular o articular o bé per una disfunció del sistema circulatori, es forma molt més líquid del que les venes i els vasos limfàtics són capaços d’evacuar. Quan aquest sistema de retorn venós és ineficaç es forma un edema. És a dir, un edema és una acumulació

utilitza aquestes tècniques i tenen a disposició dels socis les millors màquines del mercat

de líquid que no és capaç de reabsorbir-se per si sol i que queda estancat al teixit.

Una de les tècniques que utilitza la fisioteràpia per afavorir la circulació de retorn és el drenatge limfàtic manual (DLM) i la pressoteràpia. El DLM està indicat per una gran quantitat de trastorns sobretot pels limfedemes post quirúrgics (com per exemple en un càncer de mama o una liposucció), i en problemes de retorn venós com una retenció

de líquids. Els limfedemes són la conseqüència directa d’una disfunció del sistema limfàtic.

En altres casos com, per exemple, en traumatologia, el DLM és una teràpia complementària. Es poden tractar amb èxit petites tenosinovitis, hematomes i esquinços lligamentosos. En casos lleus, quan el sistema circulatori té un funcionament fisiològic, la pressoteràpia és un tractament ideal per una recuperació post partit,

després d’una cursa, qualsevol exercici aeròbic que impliqui les extremitats inferiors i en retencions de líquids lleus.

Al servei de FisioSalut comptem amb una màquina de pressoteràpia d’última generació i l’Agnès Fauró és la fisioterapeuta responsable de realitzar el DLM. Si penses que algun d’aquests exemples podria ser el teu cas, no dubtis en posarte en contacte amb els fisioterapeutes del Club.

EL GRUP D’ACTIVITATS

OUTDOOR CONQUEREIX EL CAMÍ DE CAVALLS I LA RUTA QUIXOT

Una de les seccions més actives de l’RCTB-1899 és el grup d’Activitats Outdoor del Wellness Center, liderat pel José Carlos Sánchez. Tenen un calendari anual ple d’excursions i activitats diverses fora de les instal·lacions del Club. En aquestes sortides es combina la pràctica esportiva, el turisme i el bon ambient. Durant aquest primer semestre del 2023, aquest grup ha afrontat dos reptes amb èxit: el Camí de Cavalls a Menorca i la Ruta Quixot a Castella-La Manxa.

Per a més informació sobre el calendari d'activitats es pot enviar un correu a activitatsoutdoor@rctb1899.es

El Wellness Center ofereix als socis/es un calendari anual fora de les instal·lacions del Club amb activitats que combinen esport, turisme i el bon ambient

El José Carlos i l’Anna Carbó van organitzar una sortida guiada a Menorca amb una quinzena de socis/ es, que van participar en aquesta activitat seguint la ruta del Camí de Cavalls amb camins de pedra que encerclen l’illa. Durant els quatre dies d’excursió els participants van poder caminar per prats únics, van fer una sessió de ioga, van veure postes de sol i van gaudir de la gastronomia local.

L’àrea d’Activitats Outdoor també organitza excursions en bicicleta, com la que van fer al mes de març a Castella-La Manxa per completar la Ruta Quixot (una ruta organitzada per les terres de Don Quixot). L’excursió va durar quatre dies i va constar de 316 km totals i 2.500 m de desnivell, per les províncies d’Albacete i de Ciutat Reial. Els socis/es participants van gaudir dels molins i dels paisatges manxecs de postal, mentre van complementar l’excursió en bicicleta amb visites cuturals d’interès per la zona. // Àrea de Wellness

ELS SUGGERIMENTS DEL XEF

El Restaurant de l’RCTB-1899 ha començat una nova etapa de la mà dels germans Jordi i Andrés Jover i estan treballant per presentar una oferta gastronòmica variada i de la màxima qualitat. En aquesta ocasió, el xef del restaurant, el Juan González, ens presenta quatre plats de temporada que faran les delícies de tots aquells que els tastin. El principal objectiu del nou operador és l’excel·lència tant en la qualitat de les propostes gastronòmiques com en el servei als socis/es.

Per començar, tenim:

1. Còctel de marisc

amb cranc, gamba, pop, musclo i verdures, marinat amb pebrot vermell. És un plat ideal per acompanyar amb una copa de cava Gramona o amb vermut.

2. Plat d'espàrrecs amb salmó

Aquests suggeriments

Es tracta d’un plat molt saludable que barreja verdura amb peix. Els espàrrecs blancs són de la qualitat més alta i vénen de Navarra amb l’etiqueta d’Indicació Geogràfica Protegida, una delícia amb denominació d’origen que destaca pel seu sabor intens i agradable. S’acompanya d’uns daus de salmó i està marinat amb una salsa especial de la casa feta amb maonesa de taronja.

El xef també ens presenta un altre plat mariner:

3. Carrabiner de l’Atlàntic acompanyat d’una fideuada i gratinat amb allioli

saludables

Per acabar l’àpat al restaurant, el xef ens recomana unes postres noves i amb segell propi.

4.

Risotto

recuit de mel i mató

El carrabiner té un sabor fort en comparació amb espècies semblants com les gambes i els llagostins. El seu cap, és molt saborós i és excel·lent en la preparació de salses, sopes i cremes. Aquest plat té un sabor intens a mar i es recomana gaudir-lo acompanyat d’un vi Albariño.

La textura és semblant a la d’un arròs amb llet clàssic, però amb gust de torrat que realça el sabor del formatge i dels fruits del bosc que l’acompanyen.

El Restaurant de l’RCTB-1899 obre de dilluns a diumenge i es pot reservar taula per menjar.

// Xavier Gonzálvez Amat

932 036 986

Restaurant RCTB-1899

del xef són plats

i àgils de menjar. Incorporen productes de primera qualitat i es poden trobar a la carta.

DEJAD QUE HABLEN LAS RAQUETAS

Sección inspirada en la célebre frase de John McEnroe “l let my racket do the talking” (“Yo dejo que hable mi raqueta”), aunque no se puede decir que él lo siguiera a rajatabla.

Aquí estamos con este nuevo episodio de nuestra sección, en la que esperamos divertir y arrancar alguna sonrisa y tal vez sumergir a los lectores en algunos momentos históricos, bonitos y/o curiosos de nuestro amado deporte. Son nuestras “Perlas”. Como siempre, en la segunda parte, reproduciremos algunas frases en torno a un solo tema. En esta ocasión, centrándonos en el astro norteamericano Arthur Ashe quien nos dejó algunos consejos esenciales.

// Bonaventura Durall

“Con los años he comprendido que el componente psicológico es el más importante en el tenis. En una ocasión en Paris, me desperté al lado de Flavia (Penneta) a medianoche llorando, sudando y con dolor de brazo. Creí que era un ataque de corazón. Era un ataque de pánico”. Fabio Fognini.

“Quiero que se vayan a dormir hoy sabiendo que he ganado gracias a ustedes”. Daniil Medvedev, desafiando al público del US Open en entrevista a pie de pista después de batir en cuatro duros sets a Feliciano López en un partido en el que se ganó continuos abucheos del público por su mal comportamiento.

“Quiero alcanzar la perfección absoluta. Y pienso que puedo hacerlo”. Steffi Graf. Damos fe de que lo consiguió.

“Dejo de pensar y empiezo a sentir. Entonces mis golpes son medio segundo más rápidos y mis decisiones empiezan a provenir más del instinto que

de la lógica”. André Agassi, sobre la importancia de la confianza en el tenis.

“Solía jugar a que era Tom atacando a Jerry, que estaba dibujado en la pelota”. Monica Seles, muy gráfica sobre la agresividad de su juego.

“El momento de la victoria es demasiado corto como para vivir solo para ello”. Martina Navratilova, sobre la importancia que le da a ganar en su vida.

“Allí fuera es uno contra uno. No te puedes esconder. No puedes pasar la pelota a otro”. Pete Sampras, explicando la diferencia básica entre el tenis y el futbol.

“No sabe cocinar”. Michael Chang, preguntado sobre el punto débil de Pete Sampras. Elocuente ¿no?

“En este punto de mi vida, que se vea una relación sentimental como una distracción para los deportistas es una falta de respeto. Es como si dijéramos que un periodista escribe malos artículos porqué tiene esposa e hijos. No tiene ningún sentido”. Matteo Berrettini. No le falta razón al jugador italiano.

“Cuando alguien quiere postear en las redes sociales, siempre es sobre mí, Rafa o Novak, nadie

más. Me dicen: “oh, ¡¡no hagas esto!!” pero luego siempre usan mi nombre para atraer a los fans y vender más tickets”. Nick Kyrgios, sobre la hipocresía en el mundo del deporte.

PERLAS DE ARTHUR ASHE

“Cuando más viejo te haces, más bueno habías sido”. John McEnroe, ironizando sobre los halagos que todavía hoy recibe.

“El tenis es la perfecta combinación de acción violenta en una atmósfera de total tranquilidad”. Billie Jean King.

“Un campeón tiene miedo a perder. El resto tienen miedo a ganar.” Billie Jean King. No estoy muy seguro de esto, pero ¡pensémoslo!

“La derrota no es mi enemigo. Mi enemigo es el miedo a perder”. Rafael Nadal, a tenor de las pocas veces que ha perdido a lo largo de su carrera, es un auténtico “juan-sin-miedo” (a perder).

“Lo mejor en la vida es ganar un partido de tenis. Lo segundo mejor es perderlo”. Jimmy Connors. Esto demuestra su amor por nuestro deporte y explica su longevidad sobre las pistas.

“La actitud ideal en la pista es estar físicamente relajado y mentalmente tenso”. Algunos hacemos exactamente lo contrario. Y así nos va.

“Sin tener en cuenta cómo te sientes realmente, muéstrate siempre como un campeón”. Buen consejo del astro norteamericano.

“No puedes bajar los brazos y arrojar la toalla. Si lo haces, ¡eres como todos!” La gran Chris Evert explicaba así la diferencia entre los grandes campeones y el resto del pelotón.

“Sigo sintiéndome jugador, no tengo una vida alegre viendo tenis por televisión”. Juan Martín del Potro. Otro que ama el tenis desde lo más profundo.

PATROCINADORS I COL·LABORADORS /////

Patrocinadors i Proveïdors Oficials de l'RCTB-1899