Palma de Mallorca Semana Santa 2024

Sebastià Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca

CONFRARIESICONFRARES, UNITSENLANOSTRAIDENTITATIMISSIÓ

Pel baptisme som fills i filles de Déu, i membres de l’Església. La nostra decisió de ser confrares i pertànyer a una confraria ens dona una identitat especial pel fet de valorar la fraternitat i comprometre’ns en una missió que ens configura com a cristians i cristi anes, seguidors de Jesús. El nostre desig, una vegada més, ha de ser revitalitzar les nostres arrels cristianes i donar més esplendor a la nostra vida de confrares. El nostre treball en comú, l’estudi, la pregària, la formació, el diàleg entre nosaltres, ens han d’ajudar a fer confraria i reforçar la germanor. Les expressions externes de la nostra fe han de ser el resultat d’aquest estil de fer, sempre com a testimoni de vida cristiana.

La nostra identitat es projecta en l’evangelització i en ella hi trobam el sentit de la nostra missió dins l’Església i en el cor de la nostra societat. Fa falta tornar a les arrels evangèliques de la fe en Jesucrist, on troben el seu fonament les manifestacions populars de la fe cristiana. Això demana un ardor apostòlic que ha d’orientar les sortides processionals que poden arribar a ser, si es fan amb devoció, convicció i dignitat cristiana, vertaderes catequesis plàstiques en els seus recorreguts pels carrers, places i camins de les nostres ciutats i camps. La contemplació d’aquestes representacions religioses de la vida del Senyor, de la Mare de Déu i dels sants, ens recorden els misteris de la nostra salvació i ens estimulen a seguir la seva vida exemplar.

De nou, arribant a la Setmana santa i al temps pasqual, tenim l’oportunitat de donar testimoni de la nostra fe amb l’aval de ser un grup de “germans” que s’han pres seriosament el seguiment de Jesús i volem contribuir a una millor convivència eclesial

i ciutadana. Som portadors d’un missatge preciós: Déu ens estima, ens coneix, ens vol salvar de tot allò que ens deshumanitza, ens vol oferir una vida amb sentit, una esperança que romp les barreres de la mort i ens obre a una vida de plenitud per sempre, un estil de vida quotidià que vol fer del món una gran família de germans, molt per damunt de tota diferència.

Una confraria és una forma peculiar de vida cristiana, una associació de feels, un conjunt de cristians i cristianes amb una vocació similar de viure la fe. La seva principal característica es ser una “fraternitat”. Es, per tant, imprescindible per a la seva vertadera vida que tots les persones que en formen part es coneguin i estiguin disposades a ajudar-se mútuament i ser un actiu d’acció caritativa i social. El seu caràcter eminentment religiós li dona el to identitari de ser un part viva de la comunitat cristiana i compartint amb tots els qui la formen la missió que la defineix.

Per tot això, és important que les celebracions de l’Església i totes les ofertes de formació que es succeeixen al llarg de l’any siguin participades pels membres de totes les confraries, donant un marge d’actuació a tants laics i laiques que les formen i, amb el seu testimoni de corresponsabilitat, podem fer un bé immens. Que una vegada més, tot allò que viurem contemplant i celebrant els misteris de la Setmana santa i Pasqua, ens hi entreguem de tot cor i col·laborem fraternalment amb esperit de comunió. Som hereus d’una història i d’uns tradicions a les que hem de ser fidels. Ho farem en la mesura que tinguem clara la nostra identitat cristiana confrare i fent nostra la missió evangelitzadora de l’Església.

Jaime Martínez Llabrés Batle de Palma

SETMANASANTA:CULTURA ITRADICIÓDEPALMA

La Setmana Santa de Palma conjuga, a parts iguals, veneració, tradició, austeritat, germanor i un compromès sentit de la solidaritat que es tro ba clarament lligat als seus orígens.

Milers de confrares participen tots els anys en aquesta cita multitudinària que, a la vegada, es desenvolupa en un ambient de profund recolliment i emoció. Possiblement, aquesta és una de les característiques que, en major mesura, marquen la nostra Setmana Santa, a diferència de les celebracions que tenen lloc a altres territoris.

De fet, com succeeix en nombrosos aspectes de la vida ciutadana, la Setmana Santa de Palma presenta uns trets diferencials que convé remarcar i que, com ja s’ha dit, no són aliens als seus orígens, que cal cercar en la figura del Sant Crist de la Sang i en la processó celebrada, en honor seu, el Dijous Sant.

Ja en aquells moments inicials, Palma feia coincidir el caire penitent de l’acte, mogut per la finalitat d’expiar els pecats i les faltes, amb un tarannà altruista materialitzat en l’objectiu d’acumular almoines destinades a la gent més desvalguda i vulnerable.

Tot i els anys, els decennis i els segles transcorreguts, l’esperit que imbueix, any rere any, la programació de la Setmana Santa de Palma, no ha canviat.

En aquest sentit, com a batle, em complau felicitar totes i cadascuna de les confraries participants, i a l’entitat que les aglutina i representa, l’Associació de Confraries de Palma, pel rigor que posen de manifest a l’hora de fer possible la continuïtat de les proces-

sons amb la màxima fidelitat a la tradició.

Precisament, la tradició és, al meu parer, l’element clau en l’experiència de la Setmana Santa. Certament, les societats i cultures han anat transformant-se i incorporant nous valors i registres, però ningú no pot posar en dubte que la personalitat i el caràcter d’un poble, i, en definitiva, la conservació dels seus referents, mantenen un vincle directe amb l’expectativa de no perdre de vista els seus orígens i la seva història.

Des d’aquesta perspectiva, la Setmana Santa desenvolupa una funció essencial en la cohesió d’una comunitat que, més enllà de l’evolució que hagi experimentat, comparteix una identitat col·lectiva que ha de ser preservada si no es vol renunciar a la personalitat pròpia.

Enguany, amb les processons previstes als principals carrers de Palma, i a altres indrets de la ciutat, les confraries i els penitents evocaran novament aquest inveterat sentit de la tradició i la necessitat de no renunciar-hi, més enllà de modes temporals que obeeixen, bàsicament, a dinàmiques forçosament cícliques.

Per part de les institucions, la nostra responsabilitat ha de ser la de prestar el màxim suport a la preservació de cites tan neuràlgiques en el patrimoni cultural i religiós com la Setmana Santa.

Així ho entenem des de l’Ajuntament de Palma, i així tractarem de fer-ho palès al llarg d’aquesta legislatura.

Bona Setmana Santa a tots els palmesans.

P. Toni Cañellas, C.O. Consiliari de l’Associació de Confraries de Palma

“USDEIXLAPAU,USDONLAMEVA

PAU.JOUSDONLAPAUQUE ELMÓNNODONA”(JO.14,27)

PAU... constantment escoltam la paraula pau, la trobam cada dia als mitjans de comunicació, la pronunciam vàries vegades a les converses quotidianes. Com desitjam la pau!.

En aquest món violent, agressiu, bèl.lic que ens toca viure no hi ha dia que no invoquem la pau, no hi ha dia que no demanem amb insistència el final de la violència, no passa dia que fins i tot, no preguem perquè Déu ens concedesqui la tan ansiada pau. Demanam, suplicam, exigim que hi hagi pau...

Però, som capaços, després de desitjar i demanar la pau, construir-la?. Que feim per fer efectiu el nostre desig, la nostra petició i fins i tot la nostra pregària?. Som de aquelles i aquelles que constantment es queixen de tot, fins i tot dels esforços dels altres, i no feim res per donar solució a la situació violenta del nostre món?.

Tenguem molt present que som cristians i cristianes i ens sentim confrares i confrareses. Això ens obliga a viure i actuar com a persones que volen construir un món mes pacífic.

Novament celebram allò que dóna sentit a la nostra vocació de batiats i batiades, de confrares i de confrareses, celebram que el Fill de Déu s’entrega per nosaltres.

Ell ho va donar tot, fins i tot la vida i no oblidem, com resam al prefaci eucarístic , “Déu com era es va fer no res i per la seva Sang, reconcilià en la creu totes les coses (prefaci comú l)... ara depèn de noltros fer que la Sang vessada a la creu blanquegi el nostre món tacat de tanta sang inocent. I això serà possible quan en el moment de sortir en processó, tenguem la capacitat de deixar el ciri al peus del crucificat si recordam que estam barallats amb algú. Abans d’acompanyar al qui va morir per posar en pau l’univers, anem primer a fer les paus i, només després de sentir-nos reconciliats, podrem peregrinar amb coherència com a vertaders i autèntics cristians(Mt.5, 23-24), com a fills i filles de Déu que són feliços i benaurats perquè treballen per la pau (Mt.5, 9).

Encara hi ha molt de camí a fer en les nostres confraries per poder caminar amb esperit de penitència i devoció, il.luminant amb els nostres ciris Aquell que va morir i va ressuscitar per donar una pau divina al nostre món.

Que ressuscitem amb el Crist i sapiguem donar pau a tothom, començant pel nostre entorn.

Molt bona Pasqua de Resurrecció.

Recorreguts

DIVENDRES DE DOLORS

PROCESSÓ DELS ESTENDARDS

22 de març

Sortida del Convet Sant Antoniet a les 18,00h.

ITINERARI

C/ de Sant Miquel, Plça. Major, Plça. del Marquès del Palmer, C/ de Colom, C/ de la Cadena, Plça de Santa Eulalia,C/ de Sant Francesc, Plça de Sant Francesc, entrada a la Basílica de Sant Francesc.

DIUMENGE DE RAMS PROCESSÓ DE L’ENTRADA DE JESÚS A JERUSALEM

24 de març

Sortida de la Parroquia de Sant Jaume a les 18h.

ITINERARI

C/ de Sant. Jaume, Plça. de Santa Magdalena, C/ del Jardi Botanic, Costa de la Sang, La Rambla, C/ de la Riera, C/ Unió, Plça. del Mercat, C/ Unió, Plça. del Rei Joan Caries 1, Passeig d’es Born, C/ de Sant Feliu, C/ de Sant Gaieta i Entrada Iglesia de San Cayetano.

DILLUNS SANT PROCESSÓ DE NOSTRA SENYORA DE L’ESPERANCA I LA PAU

25 de març

Sortida de la Basílica de Sant Francesc a les 20,30 h.

ITINERARI

Sortida Basílica de Sant Francesc, Plça. de Sant Francesc, C/ de Sant Francesc, Plça. de Santa Eulalia, C/ Cadena, Plça. de Cort, C/ de Colom, C/. de la Bosseria, P. d’En Coll, C/ de la Galera, C/ de la Corderia, Plça. de la Quartera,C/ de l’Espateria, Plça. del Mercadal, Travessia d’en Ballester, C/ del Forn d’en Vila, C/ de la Gerreria, Plça. de Quadrado , C/ de Can Troncoso, Plça. de Sant Francesc, entrada a la Basilica de Sant Francesc.

DILLUNS SANT PROCESSÓ DEL SANT CRIST DELS BOTERS

25 de març

Sortida de l’Església de Sant Joan de Malta a les 21h.

ITINERARI

Sortida Església de Sant Joan de Malta, C/ de Sant Joan, C/ de la Llotja, Plça. de la Drassana, C/ de Sant Pere, C/ de Sant Llorenç, Costa de Santa Creu, CI de Sant Feliu, C/ de Montenegro, C/ de Sant Joan i entrada a la l’Esglesia de Sant Joan de Malta.

DILLUNS SANT PROCESIÓN DEL BUEN PERDÓN

25 de març

Salida Parroquia del Sagrado Corazón a las 20:30 h.

ITINERARI

Salida Parroquia del Sagrado Corazón, C/ Reina Violant, C/ Nunó Sanç, C/ Ventanyol, C/ Rul-lan, Plaça Santa Elisabet, C/ Reina Violant, Entrada Parroquia del Sagrado Corazón.

DILLUNS SANT PROCESSÓ DEL SANT CRIST DE L’AGONIA

25 de març

Sortida del Convent de Santa Clara a les 20,00 h.

ITINERARI

Sortida Convent de Santa Clara, C/ de Santa Clara, C/ de la Puresa, C/ d’En Morei, C/ de Can Fortuny, C/ del Call, C/ del Sol, C/ de la Pelleteria, C/ de Monti-Sion, C/ de Santa Clara y Entrada Convent de Santa Clara.

DIMARTS SANT PROCESSÓ DE LA VERGE DOLOROSA

26 de març

Sortida de l’Església de Sant Nicolau a les 21h.

ITINERARI

Sortida Església de Sant Nicolau, Plça. Frederic Chopin, C/ Tous i Maroto, C/ Constitucío, Passeig del Born, Plça. del Rei Joan Carles I, C/ de la Unió, Plça. del Mercat, C/ Unió, C/ de la Riera, La Rambla, Costa de la Sang, Costa de l’Hospital, Plça. de l’Hospital i entrada a l’Església de l’Anunciació.

DIMECRES SANT PROCESSÓ DEL CAMÍ DE GETSEMANÍ

27 de març

Sortida de l’Esglesia del Sagrat Cor a les 21h.

ITINERARI

Sortida de l’Esglesia Sagrat Cor. C/ Reina Violant, C/ Nuno Sanç, C/ Bujosa, C/ Forteza, C/ Reis Catolics, Pl. Miquel DolÇ, C/ Reis Catolics, C/ Sureda, C/ Sant Rafel, C/ Cabrera, Pl Minims, Entrada Església de Ntra. Sra. de la Soledat.

DIMECRES SANT PROCESSÓ DEL SANT CRIST DE SANTA CREU

27 de març

Sortida de l’Església de Santa Creu a les 20,30h.

ITINERARI

C/ del Forn de l’Olivera, C/ de ses Barques de Bou, C/ de la Pólvora, Plça. de la Porta de Santa Catalina, C/ de Santa Creu, C/ la Pau, C/ de Can Granada, C/ Sant Gaieta, C/ de Sant Feliu, C/ de Montenegro, C/ de Sant Joan, C/ de la Llotja, Plça. de la Drassana, C/ de Sant Pere, C/ de Sant Llorenc, Costa de Santa Creu, C/ del Fom de l’Olivera i entrada a l’Església de Santa Creu.

DIJOUS SANT

PROCESSO DEL SANT CRIST DE LA SANG

28 de març

Sortida de l’Església de l’Anunciació a les 19h.

ITINERARI

Plça. de l’Hospltal, Costa de l’Hospital, Costa de la Sang, La Rambla, C/ de los Olmos, C/ de Sant Miquel, PIça. Mallor, PIça. del Marquès del Palmer, C/ de Colom, Plça. de Cort, C/ del Palau Reial, entrada Catedral-Basílica de Santa Maria de Mallorca.

DIVENDRES SANT PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

29 de març

Sortida de la Basílica de Sant Francesc a les 19h.

ITINERARI

Sortida Basílica de Sant Francesc, Plça. de Sant Francesc, C/ de Sant Francesc, Plça. de Santa Eulàlia, C/ de la Cadena, Plça. de Cort, C/ de Colom, C/. de la Bosseria, Plça. d’En Coll, C/ de la Galera, C/ de la Cordería, Plça. de la Quartera, C/ de l’Esparteria, Plça. del Mercadal, C/ de la Ferreria, Plça. de Sant Antoni, C/ del Socors, Plça. Llorenç; Bisbal Batle, entrada a l’Església de Ntra. Sra. del Socors. Acabada la processó, seguidament, a l’Església de Ntra. Sra. del Socors, tindrà lloc la Solemne Cerimònia del Sant Enterrament.

CONFRARIESDEPALMASETMANASANTA2024

Ntro. Padre Jesús de la Humildad y Ntra. Sra. de la Paz

Església Castrense de Santa Margalida

Fundada al 2008. Passos: Ntro. Padre Jesús de la Humildad que representa a Jesús davant Caifàs dins la Primera Estació del Via Crucis (Mt 26, 63-66) i el de Ntra. Sra. de la Paz, ambdues obres de David Valenciano. Està acompanyada per l’Agrupació Musical Nuestro Padre Jesús de la Humildad, excepte diumenge de Rams per la Banda Musical de Porreras.

Antigua Cofradía Sacramental de Nuestra Señora de Belén, Hermandad Penitencial de la Santa Caridad y San Junípero Serra

Església de Ntra. Sra. Mercè

Año de fundación 2003. Sede Canónica: Iglesia de la Merced. Penitentes: Túnica blanca con escapulario y capirote morado. Cirio color rojo sacramental. Lunes Santo: Procesiona el Paso de “Las Negaciones de San Pedro” con acompañamiento musical de la Agrupación Musical de Nuestro Padre Jesús de la Humildad. Viernes Santo: Procesiona el Paso de “El Duelo de la Virgen” con acompañamiento musical del Quinteto de Música de Capilla “El Dol”.

Ntro. Padre Jesús del Gran Poder y María Stma. de la Concepción

Església de Sant Joan d’Àvila (Polígon de Llevant)

Fundada al 2001. Està acompanyada per la seva pròpia agrupació musical del mateix nom. Passos: Ntro. Padre Jesús del Gran Poder que representa a Jesús carregant la Creu ( Jn 19, 16-17) dins la Segona Estació del Via Crucis i el de María Santísima de la Concepción, obres de Luís González Rey.

Santa Mònica

Monestir de la Concepció (Agustines)

Fundada al 1997. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia banda de Santa Mònica de cornetes i tambors. Pas: Crist de l’Ampar camí de Getsemaní que representa a Jesús camí a l’Hort de Getsemaní (Mt 26, 36), obra d’Antoni Capó i el Crist dels Joves.

Ntra. Sra. del Socorro y Ntro. Padre Jesús de la Pasión

Monestir de la Concepció (Agustines)

Fundada al 1994. El seu hàbit penitencial està compost per túnica, capirot i guants de color blanc, singol vermell, capa daurada i calçat negre. Esta composta majoritàriament per dames. El seu escut fa referència al pas talla del segle XV de Ntra. Sra. del Socorro i Ntro. Padre Jesús de la Pasión que processionen. No tenen acompanyament musical.

Ntro. Padre Jesús del Buen Perdón y Ntra. Sra. de las Angustias

Església del Sagrat Cor de Jesús

Fundada al 1988. Està acompanyada musicalment per la Banda de Tambors Granat i Verd i l’Agrupació Musical Ntro. Padre Jesús del Buen Perdón. Passos: Jesús del Buen Perdón que representa la Unció a Betània ( Jn 12, 1-11), obra de Ana Rey i Angel Pantoja de l’any 2018 i el de Ntra. Sra. de las Angustias, de Manuel Hernández León. L’any 2022 es va incorporar al pas processional de Ntro. Padre Jesús del Buen Perdón, la lmatge de Santa María Magdalena, obra també de l’escultor Àngel Pantoja.

Ntra Sra. de la Soledat

Església Ntra. Sra. de la Soledat

Fundada al 1957. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas Ntra. Sra. de la Soledat, obra de José Antonio Hernández Navarro.

Hermandad y Cofradía de la Sagrada Cena y Ntra. Sra. de la Salud, San Juan Evangelista y Santa Marta

Església Ntra. Sra. de la Mercè

Fundada al 1957. Està acompanyada per la Banda i Escola Municipal de Música de Marratxi Passos: El Sant Sopar (de la Casa Raventós) que representa el darrer sopar de Jesús amb els seus apòstols (Lc 22, 17-20) i el de Ntra. Sra. de la Salud, de Francisco Berlanga.

Ntra. Sra. del Remedio

Església Ntra. Sra. del Remei (El Molinar)

Fundada al 1955. Pas: L’Oració a l’Hort, obra de Lluís Font, que representa a Jesús pregant a l’hort de Getsemaní (Mt 26, 36).

Ntra. Sra.

de la Merced

Església Ntra. Sra. de la Mercè

Fundada al 1953. No té acompanyament musical. Desfila sense Pas.

Ntra. Sra. de l’Assumpció

Església Ntra. Sra. de l’Assumpció (Son Espanyolet)

Fundada al 1953. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia banda. Pas: El Bes de Judes, obra de Luís González Rey, que representa el moment que Judes entrega a Jesús (Mc 14, 42-46).

San Jerónimo

Església de Santa Eulàlia

Fundada al 1952. No té acompanyament musical. Els confrares, desfilen fermats amb cadenes portant una creu de fusta amb un fanal lluminós.Pas: El Prendiment (Jn 18, 1-2).

Sant Crist de Santa Creu

Església de Santa Creu

Fundada al 1951. Està acompanyada musicalment per seu propi grup de tambors. Passos: El Crist de la Santa Creu, obra anònima que processiona el Dimecres Sant, la Mare de Déu dels Dolors (anònima) i el de Jesús assotat a la columna de Salvador Torres, que representa la Primera Estació del Via Crucis (Jn 19, 1).

Santo Tomás de Aquino

Convent de Santa Clara

Fundada al 1945.

Pas: La Pietat, obra de Francisco Salvà que representa la Tretzena Estació del Via Crucis. Serà acompanyada per l’Agrupació Musical Joventut d’Inca.

Cofradía Penitentes de Santiago

Església de Sant Jaume

Fundada al 1944. No té acompanyament musical. Passos: L’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem (Mt 21, 1-10) de Jaume Mir, el Stm. Crist de les Set Paraules i Maria Stma. de l’Amargura, obres de Fernando de las Heras.

San Miguel Arcángel

Basílica de Sant Miquel

Fundada al 1941. Té acompanyament d’un grup propi de tambors. Passos: El Davallament de la Creu, que representa la Tretzena Estació del Via Crucis (Jn 19,38-42). Jesús davant Ponç Pilat (Jn 18, 28-38).

La Salle

Col·legi La Salle de Palma

Fundada al 1940.

Pas: La Mare del Dolor Serè, obra d’Ernest Forteza que representa la Tretzena Estació del Via Crucis.

Los Cartujos

Església de la Resurreció

Els confrares vesteixen túnica blanca i a sobre un escapulari que arriba fins als genolls, la caperutxa de forma monacal. Porten un fanal il·luminat per un llum d’oli que és el mateix que portaven els monjos cartoixans per assistir al funeral d’algún germà.

Juventud Oratoriana de San Felipe Neri

Església de Sant Felip Neri

Fundada al 1934. Passos: Jesús Coronat d’Espines, de Gabriel Marroig, que dins la Primera Estació del Via Crucis representa el moment en què els soldats romans es burlen de Jesús i li col·loquen una corona d’espines (Mt 27, 27-29), el Sant Crist Rescatat (Dilluns Sant) i el Sant Crist de l’Escolania de Sant Felip Neri.

Real Cofradía Ntro. Padre Jesús Nazareno

Església de Montision

Fundada al 1930. Està acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical del Camp Redó. Pas: Jesús Cautivo, de Faustino Sanz que representa el moment què Ponç Pilat presenta a Jesús al poble dins la Primera Estació del Via Crucis (Jn 19, 4-6).

Ntra. Sra. del Carmen

Parròquia Nostra Senyora del Carme (Coll d’en Rabassa; carrer Bartomeu Castell, número 6)

Fundada al 1930. Pas: La primera Caiguda de Jesús. Tallers de Arte Cristiano d’Olot, Girona, que representa la Tercera Estació del via Crucis

Joventut Seràfica

Basílica de Sant Francesc

Fundada al 1930. No té acompanyament musical. Passos: El Sant Enterrament. Obra de Jaume Mir que representa la Catorzena Estació del Via Crucis i el Pas de la Creu, que representa una creu nua.

Cristo de los Navegantes

Església de Sant Magí

Fundada al 1929. Passos: L’Ecce Homo (anònim del s. XVII) que representa dins la Primera Estació del Via Crucis ( Jn 19, 5-6) el moment en què Ponç Pilat presenta a Jesús al poble i la Verge dels Dolors (Tallers Arte Cristiano d’Olot, Girona). Acompanyat per l’Agrupació Musical Esencia

Joventut Antoniana

Convent dels Caputxins

Fundada en 1928. Està acompanyada musicalment per Banda de Música del Municipi de Selva.

Pas: La Segona Caiguda, obra de Juan de Ávalos que representa la Setena Estació del Via Crucis.

Simón Cirineo

Fundació Patronat Obrer

Fundada al 1928. Està acompanyada per un grup propi de tambors.

Pas Vivent: Jesús amb la Creu escortat per Legionaris Romans i ajudat pel Cirineu (Mt 27, 32) dins la Cinquena Estació del Via Crucis.

Creuada de l’Amor Diví

Església de Sant Joan de Malta

Fundada al 1928. Passos: El Sant Crist dels Boters (anònim s.XV), L’Expoli (Tallers Arte Cristiano d’Olot, Girona) que representa la Desena Estació del Via Crucis i la Mare de l’Amor Diví, de Joan Roig.

El Silencio

Església de Montision

Fundada al 1927. Pas Crist del Silenci ( anònim) que els seus confrares porten a pes amb unes cordes acompanyat pel so d’un tamborí.

Sto. Cristo de la Agonía

Convent de Santa Clara

Fundada al 1924. Acompanyada musicalment per la Banda de cometes y tambors La Expiración. Passos: L’Elevació de Crist en la Creu, de Llinàs Riera que representa el moment dins l’Onzena Estació del Via Crucis en què la Creu amb Jesús ja crucificat és aixecada i el del Redemptor Mundi o Crist de l’Agonia, obra de Luís S. Torres Romero que escenifica la Dotzena Estació del Via Crucis ( Jn 19, 30). Acompanya el Crist Redemptor Mundi en el seu pas Processional, Ntr. Sra. Reina deis Angels i Mare de la Vida, obra de Juan Ventura (Sevilla).

Ntra. Sra. de L’Esperança de la i Pau

Basílica de Sant Francesc

Fundada al 1924. Està acompanyada per la seva pròpia agrupació musical del mateix nom. Pas de pal·li: Nostra Senyora de l’Esperança, obra de Josep Viladomat i Massanes al 1954.

Santa Faz

Església de Sant Sebastià

Fundada al 1923. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas: La Verònica, obra de Miquel Arcas que representa la Sisena Estació del Via Crucis.

Cinco Llagas

Església de Sant Gaietà

Fundada al 1917. Acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical Ntra. Sra. de los Dolores de Sa lndioteria. Passos: La Llançada, de Maria Antònia Cerdà que representa el moment en què el costat de Jesús ja mort és travessat per la llança del soldat romà ( Jn 19, 32-37) dins la Dotzena Estació del Via Crucis i Jesús l’Abandonat (anònim) que recorda una de les Set Paraules pronunciades a la Creu (Mt 27, 46).

Real Cofradía de la Virgen Dolorosa

Església de Sant Nicolau

Fundada al 1910. Reial Confraria de Penitents de la Verge Dolorosa.. La imatge de la Verge és obra de Guillem Galmes. Dimarts Sant processiona acompanyada de l’Agrupació Musical Esencia.

Antiquíssima Confraria de la Creu de Calatrava

Església de Ntra. Sra. del Socors

Fundada al 1902. Està acompanyada musicalment per un grup propi de tambors. És la confraria penitencial més antiga de Palma. Passos: El Crist de la Bona Mort (talles anònimes dels s. XVI-XVII) que representa dins la Dotzena Estació del Via Crucis el moment en què Jesús mor a la Creu, el del Sant Sepulcre (anònim) que representa una urna amb el cos jacent de Jesús dins la Catorzena Estació del Via Crucis (imatge amb la qual el Divendres Sant es fa l’acte del Sant Enterrament), Jesús Humiliat (anònim) que representa dins la Primera Estació del Via Crucis el moment en què Jesús és presentat al poble per Ponç Pilat (Jn 19, 1-5) i el de Nostra Senyora de Gràcia (també anònima).

AgrupacióndePenitentes delSantoCristodelaAgonía

La Agrupación de Penitentes del Santo Cristo de la Agonía fue fundada en el año 1924 por iniciativa de José Pomar, Juan Bonnin y Jaime Simonet como primer presidente, pero no fue hasta el año 1927 que se realizaron los primeros estatutos. Diversas personas han pasado por la presidencia de esta cofradía, entre ellos, Antonio Marqués, Juan Forteza, Enrique Fuster y Mariano Segura. Siendo su actual presidente Ricardo Juan Pomar Acedo.

Actualmente sigue manteniendo las mismas vestiduras, túnica blanca, capa, capirote y fajín granates. Como sedes canónicas la cofradía mantiene el Convento de Santa Clara y la Parroquia de San Pío X.

En el año 1931 se incorpora a la agrupación el primer titular de la cofradía, la elevación de Cristo en la Cruz, obra de Juan Llinàs Riera, dicha imagen es bendecida el mismo año. En el año 2000 se realiza una peana y faroles nuevos de plata de Eleuterio Aragón (Motril).

La imagen del Redemptor Mundi, cristo de la agonía, obra de Luis Sergio Tor-

res Romero, se incorpora a la cofradía en el año 2004, bendecida también este mismo año en la Parroquia de San Pío X. su primera salida procesional fue en el 2004 a ruedas, en el año 2006 se procesiona por primera vez a peso con molía. Cabe destacar que salía desde el portón del Convento de Santa Clara de rodillas.

La titular mariana de la agrupación recibe el nombre de Nuestra Señora Reina de los Ángeles y Madre de la Vida. Obra del imaginero Juan Ventura fue bendecida en Sevilla en el año 2011. No fue hasta el año 2017 que sale en procesión por primera vez en el mismo paso que su hijo, el Redemptor Mundi.

Musicalmente ha sido acompañada por diversas Agrupaciones Musicales, pero desde el año 2023 se decide realizar un cambio en el estilo musical y es acompañada por la Banda de Cornetas y Tambores La Expiración.

Tras cien años de historia el objetivo de la Cofradía es seguir creciendo y llevando la devoción y ayuda al prójimo a todas las calles de Palma.

Ntra.Sra.deL’EsperançadelaiPau

En el año 1924, en el interior de una barbería de Ciutat, don Bartolomé Crespí Cladera sugiere a sus amigos don Antonio Caldés, don José Juan Zanoguera y don Miquel Picornell la fundación de una nueva cofradía penitencial con carácter independiente para asistir a la procesión del Jueves Santo, cuya vesta sería una túnica de color verde con botonadura, faja, antifaz, guantes y sandalias de color negro; y la capa y los calcetines de color blanco. El nombre elegido fue el de Ntra. Sra. de la Esperanza y la sede canónica era la iglesia de La Sang.

En 1931 estrenó su primer estandarte, de seda blanca bordada por delante y seda verde por detrás, realizado por las Hnas. de la Caridad y Práxedes Crespí Riera. Además ese año los cofrades llevaron escudos pintados en el antifaz, obra de Magdalena Moranta. Además, se incorporó por primera vez el añadido “y de la Paz” en el nombre de la cofradía.

En 1944 ya había más de 50 cofrades y ese año la cofradía hizo turnos de guardia ante el Sant Crist de la Sang en su iglesia el Viernes Santo.

En 1953, gracias al mecenazgo de doña Leonor Servera Melis, se estrenó la reorganización de la cofradía, con 55 nuevos cofrades y las actuales túnicas tan características, de terciopelo verde y con escudos de plata. También se estrenó el maravilloso estandarte, bordado por las Hnas. Celadoras del Culto Eucarístico de Palma, y los faroles de madera tallada, obra de Francesc Sacanell.

En 1954, culminando esta reorganización, se estrenó el espectacular paso de palio, los 4 faroles de plata y la imagen de Ntra. Sra. de la Esperanza, bendecidos el Domingo de Ramos de ese año por el obispo Juan Hervás i Benet en la basílica de San Francisco, nueva sede de la cofradía. Desde ese mismo año es portado a hombros por dos grupos de 28 costaleros cada uno, siendo el primer paso de Mallorca en ser llevado por costaleros. Esta reorganización fue diseñada comple-

tamente (desde las túnicas de los cofrades hasta el último detalle del paso) por don Antonio Jiménez Vidal.

El paso es obra de Casa Coda de Palma y el taller Corberó de Barcelona (la orfebrería de plata); y Sacanell (la ornamentación escultórica). La imagen de la Virgen y los 4 ángeles son obra de Josep Viladomat i Massanes, escultor catalán. Y el regio manto y las bambalinas del palio, bordadas profusamente en oro y sedas de colores sobre terciopelo verde, obra cumbre del bordado en las Baleares, son obra de las Religiosas Trinitarias de Sevilla.

Este paso procesional fue una revolución en el diseño sacro de la Semana Santa palmesana, cargado de simbolismo e iconografía. Un palio de estilo neobarroco, sobrio pero elegante. Su peso total es de unos 1.400 kg.

El paso de palio fue utilizado para llevar la custodia de la Seu en las procesiones del Corpus Christi de los años 1962 y 1977, además del I Congreso Eucarístico Diocesano de Mallorca en 1957.

En 1995 se funda la Banda de Cornetas y Tambores Virgen de la Esperanza, banda propia de la cofradía, a pesar de siempre haber estado acompañando musicalmente por alguna banda. Dicha formación se transformó en 2004 en agrupación musical, que se mantiene hasta nuestros días, casi 30 años después, siendo el binomio paso-banda más longevo de la Semana Santa de Palma.

Desde el 2004 celebra su procesión propia el Lunes Santo, saliendo de la basílica de San Francisco y recorriendo las calles de la feligresía.

En este 2024 nuestra cofradía celebra su primer centenario de historia, siendo la presidenta de honor S.M. La Reina Doña Sofía. Se trata de un año muy especial para nosotros, lleno de eventos y celebraciones. Actualmente el presidente de la cofradía es Pedro Barceló, la cual se compone de 120 penitentes, 60 músicos, unos 80 costaleros y auxiliares y 20 monaguillos.

activitats



Biblioteca Pública de Palma Biblioteca Pública de Palma

“Can Sales” “Can Sales”

Dissabte, 23 de març Dissabte, 23 de març

CONFERÈNCIA CONFERÈNCIA

La Setmana Santa de Palma a través dels llibres

A les 11:00 h. A les 11:00 h.

A c à r r e c d e A c à r r e c d e

J u a n S o r i a ( i n v e s t i g a d o r ) J u a n S o r i a ( i n v e s t i g a d o r )

Á n g e l A l f a r o ( h i s t o r i a d o r )

Á n g e l A l f a r o ( h i s t o r i a d o r )

A n t o n i o A l f a r o ( h i s t o r i a d o r d e l ' a r t ) A n t o n i o A l f a r o ( h i s t o r i a d o r d e l ' a r t )

P e d r o A n g u l o ( i n v e s t i g a d o r ) P e d r o A n g u l o ( i n v e s t i g a d o r )

J u a n J o s é S o l e r ( h i s t o r i a d o r d e l ' a r t ) J u a n J o s é S o l e r ( h i s t o r i a d o r d e l ' a r t )

A m b l a c o l · l a b o r a c i ó d e A m b l a c o l · l a b o r a c i ó d e l ' A s s o c i a c i ó d e c o n f r a r i e s d e l ' A s s o c i a c i ó d e c o n f r a r i e s d e

S e t m a n a S a n t a d e P a l m a

S e t m a n a S a n t a d e P a l m a

pregón

Edita: Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma Amb la col.laboració Producció editorial