La Banda Municipal de Lleida i els seus precedents històrics - Lluís Marc Herrera i Llop

Lluís Marc Herrera i Llop

Assessorament lingüístic: Esperança Solans Buil

Disseny i producció editorial: Editorial MIC

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de l’Ajuntament de Lleida

ÍNDEX

Preàmbuls

01. La il·lusió d’un gran projecte: La Banda Municipal de Lleida – Sr. Amadeu Urrea 9

02. El batec d’una banda – Sr. Joan Cañagueral 17

03. Pròleg – Sr. Manel Lladonosa 19

04. Introducció – Sr. Lluís Marc Herrera 23

A. Història de les Bandes de música a Lleida.

1. Les bandes de música. Introducció històrica. 29

2. La Música Municipal a Lleida fins a l’aparició de la primera Banda Municipal (segles XIV a XVIII). 35

3. La primera Banda Municipal de Lleida (1816 1870). 39

4. De la Banda Popular (1869-1914) a la 2a Banda Municipal de Lleida (1914-1925). 47

5. Les Bandes Militars. 53

6. La Banda X (1882-1885) i La Banda Lira Popular (1889-1899 ?). 57

7. De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952). 59

8. La Banda de Santa Cecília (1900-1910). 75

9. Bandes de Cornetes i Tambors: La Banda de la Creu Roja (1951-anys 80). 77

10. La Banda del Foment Musical de Lleida (1983-1990). 83

Annexos

Cronologia de les Bandes de Música a Lleida. 88 Bandes als programes de Festa Major. 90 Bandes militars a Lleida. 100

Membres de la Banda Provincial (1927-1934). 104

B. Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

1. Els músics parlen. 109

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019). 123

3. Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné» Fem Banda i Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA. 151

4. Els músics. 161

5. Assistència a festivals internacionals. 179

6. Subgrups de la BML: Ilerband i Cobla Municipal de Lleida. 183

Annexos

Concerts i repertori de la BML. 189 Bibliografia 217

Abstracts

- La Banda Municipal de Lleida y sus precedentes históricos 219

- Banda Municipal de Lleida and its historical precedents 226

- La Banda Municipal de Lleida et ses précédents historiques 233

- La Banda Cittadina di Lleida e la sua storia 241

Preàmbuls

01. La il·lusió d’un gran projecte: La Banda Municipal de Lleida –Sr. Amadeu Urrea

Permeteu-me que us faci cinc cèntims del que ha representat per a la meva persona el fet d’estar al capdavant de la Banda Municipal de Lleida d’ençà de la seva creació. L’any 1998 m’incorporava al claustre de professors del Conservatori Professional Municipal de Músi ca de Lleida com a professor de saxòfon i clarinet, amb molta il·lusió per a formar futurs músics i transmetre l’estima per la música als joves, i no tan joves, que s’atansaven a la meva aula.

A poc a poc, el departament de vent que, aleshores, solament contemplava l’opció de l’estudi de la flauta com a instrument de fusta, el metall no hi era present ni tampoc la percussió, es va anar ampliant fins a incorporar totes i cadascuna de les especialitats instrumentals orquestrals.

Començava un nou curs acadèmic i em preocupava veure com els alumnes tenien una gran mancança en la seva formació, cosa que em va encaminar a la creació d’un grup que aglutinava

tots aquests estudiants. Tal encert va omplir de joia el centre i les famílies, que ens transmetien l’alegria i entusiasme que estàvem encomanant als seus fills i filles. Tot plegat va comportar la presentació pública de «L’orquestra de vent i percussió» del Conservatori de Lleida l’any 1991. Aquest projecte hauria de ser l’embrió de la futura Banda Municipal de Lleida.

Durant els cinc anys següents, aquest espai va créixer en nombre d’estudiants i en qualitat, tot esdevenint la peça angular en el currículum del centre. Els intercanvis amb altres formacions de característiques similars i les actuacions en els programes de divulgació, apropant la música als escolars, ens van donar un reconeixement social que ens va portar a realitzar tot un seguit de concerts a les localitats veïnes. Aquestes actuacions varen ser una eina fonamental en la forma ció dels futurs músics.

Certament, la nostra ciutat havia perdut la seva banda de música uns anys després de la Guerra Civil i no s’havia pogut tornar a recuperar. Amb l’arribada de la democràcia, l’entitat Foment Musical, vinculada a l’Ateneu Popular de Ponent, va impulsar la creació d’una banda que va fer un seguit de concerts, però malauradament, no va tenir la continuïtat que haguéssim desitjat molts de nosaltres.

Mentrestant, les primeres promocions d’estudiants de música de vent finalitzaven els seus estu dis al Conservatori amb la inquietud de no tenir un espai bandístic a la ciutat on poder continuar practicant la seva afició, cosa que plantejava la qüestió del sentit de l’estudi de la música i si, finalment, els instruments anirien a parar al fons de l’armari. L’esnobisme en l’estudi de la músi ca sempre ens ha molestat als mestres i calia ocupar-se del fet d’aconseguir formar músics i no «estudiants de música». La convicció que s’ha de viure i gaudir la música havia de comportar un grup humà que adquirís el compromís d’actuar en sales de concert i apropar-se al públic amb repertoris atractius i, alhora, exigents tècnicament per a mantenir un nivell alt de concentració i estudi.

El fet de tenir músics a la ciutat i comptar amb un centre de formació que anava llicenciant els seus estudiants, juntament amb la inauguració recent d’un espai especialitzat en el gaudi de la música com era l’Auditori Enric Granados, va comportar que la Paeria de Lleida donés suport al projecte presentat per a la creació de la «Banda Municipal de Lleida» (BML).

L’any 1996 iniciàvem un camí plegats que havia de significar l’orgull musical de la nostra ciutat. Una quarantena de músics molt ben formats i amb una il·lusió desbordant vam assajar amb con venciment i amb el màxim recolzament des de la Paeria.

Arribà el concert de presentació per a la festivitat de la patrona Santa Cecília i l’Auditori s’omplí de gom a gom. Deixeu-me que justifiqui breument el programa d’aquell gran dia. Encetàvem l’ac tuació amb la fanfàrria «Sonnenaufgang» que representa la sortida del Sol, del poema simfònic «Així parlà Zaratustra» de Richard Strauss, una obra que s’havia presentat el 27 de novembre de 1896, tot just cent anys abans i que el mateix R. Strauss la descriu amb les següents paraules: «” Zaratustra” és gloriós, molt de lluny la més important de totes les meves obres, la més perfec ta en forma, la més rica en contingut i la més individual en caràcter »

El colofó del programa havia de ser un «Mestre de casa» i, sense cap mena de discussió, essent l’Auditori on s’havia de presentar oficialment la nostra entitat, vaig triar l’«Intermedi» de l’òpera «Goyescas» d’Enric Granados, ja que instrumentalment és de les peces que encara admeten una transcripció digna per a banda. La resta del programa del concert calia fer-la diferent i varia da i hi vam incloure des de la música descriptiva «A la Terra Mística d’Egipte» d’Albert William Ketèlbey, al jazz simfònic de George Gershwin, tot passant per la música de bandes sonores de

la mà de Henry Mancini, sense oblidar la música espanyola amb l’«Intermedi de La boda de Luís Alonso» i la música catalana amb la sarsuela «Bohemios» d’Amadeu Vives.

Va ser un èxit total i en els concerts següents aquell encoratjament per part del públic es traduïa en unes programacions exigents i, alhora, amb la voluntat ferma d’atansar-nos a tots els públics amb un repertori atractiu.

Musicalment parlant, la BML es consolidava com una formació musical estable, tot afrontant la temporada de concerts a l’Auditori Enric Granados, però mancava el fet d’apropar-se a la ciutat en el vessant més popular. Vam plantejar l’opció de ser presents en la festivitat de Sant Anastasi acom panyant oficialment les autoritats en l’acte de l’ofrena floral. Aquest primer pas, el de ser presents en els actes festius de la ciutat, es va completar al cap de pocs anys, amb la presència incondicional de la banda a la romeria (processó) dels fanalets de Sant Jaume. Poc a poc, vam anar prenent el nostre propi lloc que, el segle passat, havia ocupat l’antiga Banda Municipal de Lleida. D’aquesta manera, la presència de la BML en els actes oficials de l’Ajuntament anava essent necessària i digni ficava solemnialment i protocol·lària els esdeveniments. En aquest sentit, els concerts als barris de la ciutat va ser el colofó a la proposta d’integrar l’entitat el més a prop del poble. La BML es deixava estimar i participava en els actes d’homenatge a mestres, com ara en Josep Prenafeta, Francisco Escartín o bé en memòria de Màrius Torres i Josep Lladonosa, d’entre altres. A més, participava en els actes d’inauguració de l’amfiteatre dels Camps Elisis, o bé la nova Acadèmia Mariana. Aquests tipus d’actuacions comportaven aprendre l’ofici d’artista tot llegint i caminant alhora. Una tècni ca contrària als ensenyaments professionalitzadors, que inculquen la pràctica instrumental sense moviments addicionals i amb el màxim de control i concentració. Però ningú no pot negar l’evidèn cia de la joia que es transmet al públic quan una banda desfila prop dels oients. Aquest és un dels objectius que ens ha mogut des de bell antuvi: el de fer arribar l’estima per la música.

De la mateixa manera, el suport a projectes solidaris com la Creu Roja, Mans Unides, Associació Contra el Càncer, Down Lleida, Solidàrium i Aremi han mostrat el compromís seriós dels nostres artistes. Sempre amb la voluntat de fer estimar la música i atansar-nos als més desfavorits.

Calia apropar-se també als escolars i pensar en les futures generacions per tal de fer estimar i gaudir de la música i també educar en valors als joves. Els repertoris i les guies didàctiques van adaptar-se als nous currículums amb la col·laboració de de Maria Alba Herrera, cap d’estudis de la facultat de Ciències de l’Educació de la UdL i el projecte Audisons, que va ser un revulsiu en la concepció d’aquest espai destinat als escolars amb la utilització de les noves tecnologies i oferint espectacles interactius. No n’hi havia prou de presentar els instruments musicals i escoltar el seu timbre. Els ensenyaments apostaven per la transversalitat i la música no podia quedar-se’n al marge. Les audicions van aportar una visió innovadora de les assignatures com ara idiomes, literatura, ciències i història des d’una perspectiva musical.

De la mateixa manera, calia pensar en els adolescents i, amb la col·laboració del seminari de pro fessors de música de secundària encapçalat per Ramon Llanes, vam adaptar els espectacles i les activitats prèvies a les audicions escoltant les seves recomanacions. La història del jazz, els musicals i les bandes sonores de cinema són alguns dels exemples que han permès als alumnes d’educació secundària endinsar-se, o bé descobrir, que hi ha d’altres tipus de música a part del pop, rap, reggaeton... i qui sap si aquesta descoberta, en escoltar «música culta», els ha portat a iniciar-se en l’estudi del llenguatge musical? De totes maneres, poder escoltar música i que, abans, t’expliquin quelcom de l’entorn d’allò que escoltarem a continuació és tot un luxe i una aposta per a la creació de nous públics.

La importància que té l’educació musical i els valors que transmet a la ciutadania ens han motivat a programar, amatents al nostre entorn, concerts i audicions per a públics joves. Sabedors de la

d’un gran

Municipal

Lleida

importància de la pedagogia, durant tots aquests anys hem posat molta cura en la presentació dels concerts i els seus continguts.

Finalment, calia pensar com atansar-nos als sèniors. La Regidoria de Serveis Socials ens va do nar totes les facilitats per a impulsar un nou programa musical on els cors de les llars de jubilats poguessin gaudir fent música conjuntament amb la BML. Aconseguir que persones grans, sense saber llegir una partitura, arribin a interpretar una peça musical amb un grau de musicalitat òptim i possibilitar que els protagonistes dalt de l’escenari siguin els cantaires ha estat un gran repte. Els grans desafiaments també tenen grans retorns i, en aquest cas, copsar la felicitat de la gent gran us ho ben asseguro que no té preu. D’aquesta manera, el projecte educacional tancava el cercle i la BML donava la mà als més joves i als no tan joves, propiciant un entorn admirable.

Pensar en els altres dignifica la persona i més quan ofereixes l’oportunitat d’educar en valors. Això ha fet que sovint tinguem present no solament el públic a qui van adreçades les nostres produccions, sinó als músics que, sense ser professionals, han demostrat, sempre, un grau de compromís i d’excel·lència en el treball. Concretament, produccions com el «Bolero» de Ravel han marcat un abans i un després de la BML. D’altres experiències han incidit de forma molt positiva en la cohesió del grup com l’estada a Schladming (Àustria), on el tracte hospitalari va ser magnífic, i les bandes de música participants d’un nivell d’excel·lència superior. El fet de poder escoltar la Banda Simfònica de Los Ángeles dels EUA va ser una de les millors actuacions que he presenciat a càrrec d’una banda de música. El «Concert d’Artie Shaw» per a clarinet i banda va posar colofó a una interpretació magistral.

Sempre hem procurat vetllar per la formació dels artistes impulsant l’acord per a dur a casa nostra als millors directors de banda del país. Una proposta arriscada pel compromís que repre sentava per part dels músics. Aquest intercanvi de saviesa ha propiciat nous reptes, que aviat, es veuran transformats en la voluntat, per part de la Federació Catalana de Societats Musicals, de dur a la nostra ciutat el Curs de Formació de Dir.s de Bandes de Música.

Diuen que des del cim s’albira l’horitzó. El padrí també deia que «cal sortir de casa i anar a veure món». L’intercanvi amb altres entitats similars a la nostra ha estat un altre pal de paller que hem cuidat amb molta delicadesa i que ens ha dut a compartir experiències excepcionals amb els companys de Foix a França, ciutat agermanada amb Lleida, i que ha donat com a fruit una amistat entranyable que es va iniciar l’any 1999 i encara es manté en l’actualitat. Recentment, ha estat el torn amb Xàtiva i el nostre desig que aquest inici de germanor ens condueixi per tan bons camins com amb els amics francesos. Intercanviar vivències i afrontar reptes fa créixer les persones i aquesta ha estat la nostra aposta amb companys i companyes artistes de Fraga, Montsó, Ampos ta i Almoradí a Alacant.

L’any 2004 Barcelona promogué el Fòrum de les Cultures. Aquest esdeveniment va ser un bon motiu per a enfortir-nos i obrir el camí per a l’any següent afrontar el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. Anar a un concurs pot comportar un desbordament de joia, en cas que sigui un èxit o bé, tot el contrari, com va ser el nostre cas. Ningú triomfa sense fracassar abans i cadascú ha de cometre els seus propis errors, no els dels altres. Però després de la tem pesta arriba la calma i, Déu ha creat els homes per a la seva glòria i lloança. Amb pas ferm i amb la nostra pròpia capacitat de pensar bé, el treball va anar donant el seu fruit. El primer pas, fer-nos membres de la World Association Symphonic Bands, amb l’objectiu de ser propers als esdeveni ments de primer ordre en l’àmbit mundial respecte el món bandístic; per un altre costat: assajar i treballar amb molta cura un programa de qualitat i que, alhora, no fos impossible d’afrontar amb garanties d’èxit. La BML va anar recobrant la seva millor expressió i, el 2008 arribà el guardó al Concurs Internacional de Bandes de Música d’Interlaken, a Suïssa. Vam obtenir el diploma de bronze.

Amb el desig que els nostres artistes es formin com a persones i com a músics, aquests darrers anys hem apostat per a ser presents en els millors festivals internacionals de bandes de música, tot compartint les experiències més fructíferes amb uns amics i amigues que han fet possible que l’entitat esdevingui quelcom més que un espai musical. França, Holanda, Suïssa, Àustria, Portugal, Grècia, Itàlia, Escòcia, República Txeca i Hongria ens han captivat i els tenim en el nos tre record, un tresor que ningú ens el podrà arravatar. Una persona és el que recorda!

Molts d’aquests records hem pogut encabir-los en els enregistraments dels CD’s compactes, com ara el Música i Músics de Lleida Aquest enregistrament del nostre primer CD va ser una experiència inoblidable. Molts de nosaltres no havíem enregistrat mai un disc compacte i el fet d’aconseguir uns segons de silenci després de cadascun dels passatges enregistrats provocava situacions d’un humor exacerbat. Després vindria el treball de laboratori a càrrec del director, una setmana sencera escoltant i triant cadascun dels millors tracks, juntament amb la feina del tècnic de so fent els enllaços amb subtilesa per a donar, al final, un treball d’excel·lència.

Aquesta experiència la vam tornar a repetir amb motiu del 10è aniversari i, en aquesta ocasió, vam voler que les dues entitats més històriques de la ciutat estiguessin juntes en l’enregistra ment. Es va encarregar a Pedro Pardo, director de l’Orfeó Lleidatà, la composició d’una obra amb motiu de l’efemèride, i els cantaires i els instrumentistes van plasmar per a la posteritat una pàgina musical brillant tot acariciant l’infinit. Aquests records nostàlgics viuran en les generaci ons futures, però d’altres estan al «disc dur» de la nostra ment, com ara compartir amb d’altres, l’estima i ajudar les persones. Tot plegat et comporta uns efectes secundaris molt propers a la felicitat.

Un fet destacable ha estat l’interès profund pels nostres avantpassats i recuperar la seva obra, treure-li «la pols», arranjar les obres dels mestres locals del segle passat i interpretar aquestes pàgines musicals, plenes de bones maneres de fer la música, i que van caient en l’oblit.

En aquesta tasca he d’aturar-me i fer especial menció al company Lluís Marc Herrera, gran col laborador de la BML i autor del present llibre, qui ha estat sempre al nostre costat amb propostes innovadores en els concerts de Santa Cecília i les audicions per a escolars. Sabedor de la impor tància de l’obra musical dels mestres lleidatans, ha propiciat la recuperació d’un gran nombre d’obres que ben conservades a l’Arxiu Històric Municipal, les quals hem fet nostres i les han gaudit el públic. És aquest un treball minuciós que sempre ens ha captivat, tot pensant el que eren capaços d’escriure els nostres avantpassats amb els instruments més arcaics i els pocs re cursos que disposaven. Han estat més d’una vintena d’obres dels mestres Joan Antoni Inglés, Josep Campabadal, Manel Giró, Víctor Mateu, Magí Pontí, Enric Reñé, Cosme Ribera, Francesc Vidal i els germans Roig i Torné. Peces musicals que hem anat donant-li ressò, fins a convertir una d’elles en el nostre himne, que cada any interpreten totes les bandes que assisteixen al Fes tival Internacional de Bandes de Música de Lleida; és el pasdoble català «Avant! Sempre avant!» del mestre Ribera, que va dedicar als músics de la Banda Popular, antecessora a la Banda Mu nicipal, en motiu de la seva reorganització. El pasdoble és la forma musical més popular que ha caracteritzat les bandes de música en el nostre país. Els compositors, amb la voluntat d’expressar sentiments, sensacions, entorns i, amb l’ajut dels sons, han anat segellant les seves obres i fent del pasdoble un gènere molt cultivat, que abraça des del pasdoble de concert al pasdoble taurí, tot passant pel pasdoble fester. Nosaltres hem apostat pel pasdoble català, ves per on!

Ocupats en aquest afer de la música tradicional i popular, aparegué la inquietud de com arribar a assumir la participació en les festes de la ciutat que demandaven la nostra col·laboració. El format simfònic de la BML no ajudava a la seva incorporació i dinàmica. Va ser l’any 2010 l’inici de la posada en marxa d’un nou projecte musical, de la mà d’en Joan Pere Roselló, que va do nar lloc al naixement de la Ilerband: Banda de Carrer de la Ciutat de Lleida, una formació més

il·lusió d’un gran projecte:

Banda Municipal de Lleida –

Amadeu

reduïda pel que fa al nombre de músics, però d’una qualitat excelsa que, amb el mestratge d’en José Maria Bretós, ha esdevingut el referent en els actes de cultura tradicional a la nostra ciu tat. Actualment, la formació dirigida per Adrià Urrea Mora ha diversificat encara més l’oferta cultural creant un nou grup, anomenat Festucs amb un caire més popular.

Com a director he de dir, amb sinceritat, que hi ha hagut un parell d’objectius difícils d’aconse guir que m’han fet perdre la son moltes vegades. El primer ha estat el fet d’aprendre que res del que succeeix fora de l’escenari durant la teva actuació té la més mínima importància. L’alumne ha de perseverar molt i molt per a poder superar el mestre i trobar la bellesa en l’art. Els monjos budistes són experts en posar els seus deixebles en situacions difícils perquè volen que experi mentin la pau interior al marge de les adversitats de l’entorn.

L’altra inquietud, esdevinguda objectiu, en la qual me n’he ocupat amb perseverança, ha estat el fet de saber transmetre alegria als músics en el dia a dia. La proposta de nous projectes engres cadors i, poder anar superant-los amb tranquil·litat, han anat esdevenint adob d’un terreny que ha comportat un retorn amb el millor d’ells mateixos.

En aquests darrers anys, el fet d’organitzar el Fem Banda tots els músics de la BML ha sigut una experiència revitalitzant que ha significat una cohesió gran del grup i, al mateix temps, una con vivència intensa entre nosaltres i la resta de músics vinguts d’arreu a la nostra ciutat. El Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida ha suposat un pas molt important en la divulgació de la Música atansant al territori l’opció d’escoltar música en viu. La nostra ciutat rep entorn els sis-cents músics en un cap de setmana de convivència, on els ciutadans gaudeixen de les cercaviles i els concerts públics a les places i jardins. Val a dir que aquest festival té un tret dife renciador i ha estat el fet d’incorporar un concurs simfònic. Un equip encapçalat pel Josep Tous i el Joan Casanovas ha propiciat que els músics vinguts d’arreu també frueixin de les propostes innovadores de les bandes seleccionades per a concursar. A més, el fet d’atansar les formacions musicals a les poblacions veïnes genera nous públics que s’interessen per la temporada de con certs de la BML.

De la mateixa manera, poder afegir l’educació mediambiental en el marc del festival està generant resiliència amb els més joves, que participen en el concurs d’arts plàstiques amb la utilització de materials reciclats, amb l’objectiu de construir el seu propi instrument musical.

Vull transmetre el meu agraïment personal a tots els col·laboradors que han fet gran la Banda Municipal de Lleida i que amb les seves aportacions ens han ensenyat a millorar i entendre molt millor els secrets de la vida.

Les produccions al llarg dels anys han comptat amb la presència d’artistes excepcionals, sempre vetllant pels joves valors de la nostra ciutat, alhora compartint l’espectacle amb altres disciplines artístiques.

Avui, he d’agrair a tots els directors i directores de cors que hem treballat plegats i m’han fet entendre el món dels cantaires. Les directores i directors de les companyies de dansa que sempre m’han transmès el respecte mutu i el treball amb il·lusió desbordant. Els directors i directores de teatre que han entès el missatge musical de l’obra i ens han aportat una visió de l’escenari bastant diferent que l’entesa pels músics. Les solistes i els solistes que han sa but entendre que una banda i una orquestra són conceptes diferents, però no secundari un de l’altre. De la mateixa manera, agraeixo les crítiques constructives que ens han permès el creixement personal i han propiciat la millora del grup. Un agraïment especial a totes i cadas cuna d’aquelles persones que ens han aturat al carrer i amb els seus comentaris ens han dut a reflexionar, especialment als músics que m’han ensenyat la importància del respecte mutu

i el valor de saber escoltar, no solament la música, sinó també als artistes que la interpreten, deixant-me atansar al seu món interior. Després d’aquests vint-i-cinc anys, he descobert que el caràcter i la personalitat dels músics és el més important per a poder aconseguir un grup cohesionat amigablement i que, aconseguir aquesta fita, és més fructífer que una banda de música professional.

Han estat una colla d’anys al capdavant d’aquest grup d’artistes, alguns d’ells han anat dei xant-nos per motius d’estudis o bé de feina, d’altres s’han anat incorporant i, encara avui estem junts en aquest vaixell que navega amb molt bon rumb.

Potser no és gaire habitual veure a les persones que s’emocionen amb la seva feina i potser, des prés de vint-i-cinc anys al capdavant, la il·lusió hauria d’haver minvat. Personalment, sempre he cregut que cal esforçar-se amb l’objectiu de millorar i aquest ha estat el leitmotiv que he intentat transmetre a la BML. Portar passió i diversió, xalar amb el que fem i aprendre a no queixar-se, aquests són els trets identificadors del meu tarannà. He concebut la BML, l’he vist créixer, ha passat l’adolescència, ara és jove i m’agradaria dur-la a l’altar.

Amb el desig que la temporada vinent de concerts tingui més al·licients que l’anterior, i amb la il·lusió renovada de poder aportar coneixements nous al conjunt musical, sento la necessitat de poder ajudar a entendre el fraseig musical, els equilibris instrumentals i la qualitat en definitiva que busquem els artistes i que només es troba sabent escoltar als altres.

Amadeu Urrea, director de la Banda Municipal de Lleida

El batec d’una banda – Sr. Joan Cañagueral

Atota empresa, en el sentit més ampli de la paraula, quan es treballa amb consciència i sentit de la responsa bilitat el resultat quasi sempre és superior al de la suma de les seves parts. Així succe eix amb el present llibre: Lluís Marc Herrera i Llop aconsegueix trobar l’essència de la Banda Municipal de Lleida. Una fita que assoleix en dedicar el temps necessari, amb una informa ció acurada i molts detalls, a cadascuna de les parts que teixeixen la creació de la banda, així com el canemàs que la manté unida, un cop en funcionament.

Res del que llegirà el lector és aliè a l’actual Banda Municipal de Lleida, creada l’octubre de 1995, amb un primer concert el 24 de novembre a l’Auditori Enric Granados, per més que el seu autor de vegades es remunta a la primera Banda Municipal, de la que es té constància en 1860 –si bé abans, el 1823, l’autor ja demostra l’existència de 19 músics que «atenien a les necessitats de representació de l’Ajuntament de Lleida»–. Entendre les diferents etapes per les quals passa la figura de la banda municipal permet entendre que la iniciativa encapçalada per Amadeu Ur rea el 1995 va ser tant justificada pel seu context com no exempta de riscos. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de la lectura del minuciós treball de Marc Herrera.

Des de la segona Banda Municipal de Lleida, de 1914 a 1925, no hi ha cap banda pròpiament dita que ostenti el títol de municipal, però sí que a Lleida conflueixen, quasi podríem dir, multitud de bandes i formacions de cornetes i tambors, algunes de les quals acabarien assumint les tas ques de representació institucional. Tal com s’explica amb la Banda de la Creu Roja, formada per cornetes i tambors, assumeix la participació en les festes de la ciutat des de la dècada dels cinquanta del segle passat fins als vuitanta. El lector, de manera didàctica, mai no es perdrà en el camí que porta al naixement de l’actual Banda Municipal de Lleida, el 1996. Una banda que, com declara l’autor, és principalment hereva de les dues bandes municipals inicials.

Amb tot, el viatge que ens proposa l’autor per aquesta primera part del llibre paga la pena, en tenem tot un ecosistema cultural on es percep l’impacte de la Guerra Civil, els canvis de model: de les bandes de música a les formacions de cornetes i tambors, entre d’altres. I tot això acom

panyat d’una excel·lent documentació, que inclou la inclusió d’imatges dels programes originals de l’època.

Com dèiem, submergir-se en aquesta història prèvia permet entendre un context que, l’any 1995, es va veure afavorit per la professionalització dels músics gràcies al Conservatori Municipal i la inauguració de l’Auditori Enric Granados. Malgrat això, Lleida feia molts anys que no tenia una banda municipal, i bandes com la del Foment Municipal de Lleida tot just acabaven de desaparèi xer. Tots aquests antecedents ens porten a valorar la rellevància de la iniciativa d’Amadeu Urrea qui, conjuntament amb 30 músics, va crear l’actual Banda Municipal de Lleida, reunint-se amb les autoritats municipals per aconseguir la denominació oficial. Gràcies al recorregut de Lluís Marc Herrera, ràpidament veiem com la Banda va complir els concerts que formaven part dels convenis inicials, fent temporada a l’Auditori Enric Granados i, cada vegada més, es va anar am pliant l’activitat que duia a terme, tant dins la ciutat com de portes a fora, participant en diversos certàmens des de València, als internacionals com a Grècia (Illa de Kos) i Escòcia (Aberdeen), entre d’altres.

Totes aquestes activitats són essencials per a mantenir activa una banda. Però, què vol dir això? Mantenir la il·lusió dels músics per assajar, per progressar com a conjunt. Per tant, si la primera part ens ajuda a entendre el context del naixement de l’actual Banda Municipal de Lleida, la se gona –on s’explica des de la seva creació a la seva evolució– és cabdal per entendre com la banda arriba amb una gran salut en l’actualitat.

I no m’oblido d’una part importantíssima del llibre, una que serveix de frontissa entre els an tecedents històrics i la creació de la banda tal com la coneixem actualment. Una que per a qui escriu aquestes línies ha estat tota una sorpresa: a l’inici de la segona part se cedeix la veu als músics de la Banda Municipal. És en aquestes pàgines on millor podem sentir els batecs del cor, producte del sa nerviosisme previ a una actuació, l’alegria prèvia a una actuació en un festival internacional, el moment de carregar els baguls a l’autocar –«una obra d’enginyeria», comenta Marta Trepat, violoncel–... Totes aquestes vivències són el que manté viva una banda, el que fa que tot aquest viatge tingui sentit, i ho escric no només com a president de la Federació Catalana de Societats Musicals, sinó com a músic de la banda del meu poble.

Aquest capítol –«Els músics parlen»– no és només un reconeixement als músics, sinó que, durant unes pàgines se’ls cedeix el protagonisme i crec que no hi ha millor manera per entendre les emocions que comporta ser membre d’una banda. Un sentiment de cohesió que es comparteix i s’alimenta amb el projecte artístic del director.

A més, el llibre clou amb una profusió d’annexos que llisten la formació dels músics al llarg de les temporades de la Banda Municipal de Lleida i moltes altres informacions, com el llistat dels concerts i participacions en l’exterior.

L’autor, Lluís Marc Herrera, ofereix un llibre ple de dades i informació, amè i ple de detalls que desperten l’interès com les imatges dels programes històrics (tant des de mitjans de segle, com els més actuals), així com fotografies actuals de la banda.

Però per damunt de tot, en el llibre el lector hi escoltarà el batec d’una banda, la Banda Municipal de Lleida.

Joan Cañagueral Miralles President de la Federació Catalana de Societats Musicals

03. Pròleg – Sr. Manel Lladonosa

El lector té a les mans el testimoni històric dels 25 anys de vida de la Banda Municipal de Música de Lleida i dels seus precedents. Testimoni perquè les aportacions d’Amadeu Ur rea, el seu director, a l’inici d’aquest llibre, i les de diversos dels seus músics, ens mostren un bon quadre del que ha suposat aquesta experiència musical, en termes individuals i col·lec tius. Una oportunitat per comprendre la història de la tradició musical lleidatana precedent, amb les seves dificultats i realitzacions, i de la trajectòria de la banda municipal al llarg d’aquestes darreres dècades que ens ofereix Lluís Marc Herrera.

Herrera porta darrere seu una bona trajectòria d’historiador de les diverses manifestacions mu sicals a Lleida que ha combinat amb la seva docència sobre el mateix tema de la música i una sèrie d’aportacions a la seva didàctica. El 1997 va llegir la tesi doctoral sobre «Cosme Ribera i el seu temps», la qual oferia una panoràmica de la vida musical i cultural lleidatana a la segona meitat del segle XIX. La seva recerca s’ha plasmat en publicacions com La música teatral a Lleida durant la segona meitat del segle XIX, Cosme Ribera i Miró, 1842-1928, La música a Lleida durant l’època de la Renaixença i el Modernisme, Música en silenci. Fons musicals dels arxius de Lleida , Cent anys de l’Escola Municipal de Lleida i ha col·laborat a la Història de la música catalana, valencia na i balear, coordinada per Xosé Aviñoa. La seva tasca, doncs, ha estat exemplar en el seu esforç per rescatar un patrimoni cultural existent a la ciutat, més important que l’autoimatge dels llei

datans sobre el seu passat en aquest àmbit, no fa tants anys. El seu llibre esmentat, Música en silenci. Fons musicals dels arxius de Lleida, és un punt culminant d’aquest rescat patrimonial ja que és un diccionari biogràfic força complet de personatges de la vida musical lleidatana. Con vindria ara només que aquesta obra no caigués en silenci, precisament, i fos ben coneguda per la ciutadania lleidatana i els investigadors del país.

En el llibre que presentem es combinen una sèrie de materials que ofereixen la història de les bandes de música a Lleida, des l’època medieval fins els precedents immediats de la banda municipal actual amb una sèrie d’annexes de cronologia, programes, bandes militars i mem bres de la banda provincial que va existir entre 1927 i 1934, els testimonis de la banda d’aquests darrers 25 anys (els músics parlen), la seva trajectòria, principals esdeveniments i iniciatives, membres, i els subgrups sorgits del seu sí (Ilerband i Cobla Municipal) per acabar amb els con certs i repertoris. L’obra que comentem, doncs, rastreja els orígens medievals amb la música de trompetes, timbals i altres instrumentistes que prestaven relleu als seguicis i cerimònies municipals, celebracions religioses i civils i arribades reials o d’altres personatges notables. No cal dir que la música acompanyava les manifestacions militars. Als segles contemporanis trobem les manifestacions pròpiament de bandes de música. D’una banda, com ha mostrat Ra mon Fontova, aquest fenomen formava part d’una teatralització en la qual intervenien diversos ingredients festius o rituals per tal de fer visible el poder municipal i aconseguir la identificació de la població amb aquest poder1 , però també els de caire superior (religiós, polític, militar), en particular en èpoques de crisi com foren els conflictes freqüents d’indole política i social del segle XIX.

La música de banda als segles XIX i XX es correspon amb una nova sensibilitat popular i la ne cessitat de mobilitzar aquesta societat des de baix o des de dalt, segons els actors, i obtenir el seu suport o complicitat. Així podem veure el paper jugat per la interpretació d’himnes revolu cionaris com «La Marsellesa», la «música» que acompanya la milícia o guàrdia nacional, símbol aquesta de la institucionalització liberal que s’enfrontava a la revolta carlina; les bandes militars, i la presència de grups musicals a la Festa Major i la seva redefinició des de mitjans del segle XIX. Alguns cops, tanmateix, el personal i instrumental musical d’alguns d’aquests exemples podia ser modest a causa dels pocs recursos municipals com ho mostrava el memoràndum del comandant de la guàrdia nacional que, l’abril de 1855, demanava que s’augmentés el personal de la banda de música del seu batalló.

El fet que el 1869 es creï la Banda Popular, promoguda i dirigida per Jaume Roig i Torné 2 , és significatiu. Per la mateixa denominació, «popular» i data de naixement, en plena revolució democràtica de 1868 i quan l’Ajuntament pren el títol, precisament, d’Ajuntament «Popular» de Lleida. Era el moment d’’eclosió del republicanisme lleidatà. D’aquesta manera, el diumenge 29 de novembre de 1868 els republicans lleidatans organitzaren una concentració, a la qual arribaren des de tres punts de la ciutat. Els dos primers grups eren encapçalats per una banda de música que anava tocant «La Marsellesa». Un altre exemple més, el setembre de 1888 el diri gent republicà federal Francesc Pi i Margall visitava Lleida. S’allotjaria a la casa del cap federal lleidatà Miquel Ferrer i Garcés. Participaria en un míting i, en acabar, una banda de música tocaria «La Marsellesa» i una comitiva amb torxes l’acompanyaria a la casa de Ferrer en mig d’ovacions. Després, ens indica una font periodística, una banda popular de cent músics inter

1 V. FONTOVA CARLES, R.; Les representacions festives a Lleida (1700-1975), Lleida, Ajuntament de Lleida, 2012, p. 155171.

2 Lluís Marc Herrera ha fet la seva biografia i la del seu germà Ramon a la seva obra esmentada Música en silenci. Fons mu sicals dels arxius de Lleida, pp. 276-289. Josep Varela s’hi ha referit al seu llibre El temps dels Roig. Tres generacions d’una família de la Plaça de Sant Joan, Lleida, Pagès editors, 2014. També al breu diccionari del llibre de Quintí Casals Modernitza ció i Renaixença a la Lleida del segle XIX, Lleida, Pagès editors/UdL, 2013, pp. 365-366.

pretava una serenata 3 . La música, doncs, com a suscitadora d’emocions cíviques i adhesions polítiques en aquest cas.

Però no hem de creure en unes bandes o una música adherida necessàriament a unes causes. Els músics podien ser transversals com el mateix Jaume Roig que el veiem a la Societat Literària i de Belles Arts, amb un component democràtic i liberal rellevant, i a l’Acadèmia Mariana. Com s’esdevé amb altres manifestacions de la vida lleidatana l’increment de la premsa local en el dar rer terç del segle XIX i al segle XX, i la millor conservació arxivística de les seves col·leccions, ens permet de conèixer de manera més completa el panorama musical lleidatà, al marge del fet que el creixement econòmic de la ciutat i de l’educació també estimulin o acompanyin un major des plegament cultural. Així veiem com, a partir de la creació de la Banda Popular (1869-1914), es van creant altres entitats com la Banda X (1882-1885), la Banda Lira Popular (1889-1899?), la Banda de Santa Cecília (1900-1910?) o la segona Banda Municipal de Lleida (1914-1925).

La Diputació Provincial, una altra manifestació de la institucionalització liberal, farà la seva aportació amb la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1936) i la Banda Provincial (1927-1936 i 1941-1952). L’historiador Josep Lladonosa i Pujol ha deixat un testimoni de primera mà de l’Escola de Música i de la banda de la Casa de Misericòrdia que ell conegué personalment com alumne d’aquella escola i membre de l’orquestra4 . El pes de la guarnició militar a la ciutat de Lleida, d’una altra banda, va facilitar la formació de xarangues i bandes militars que varen tenir una projecció ciutadana amb els seus concerts fins a finals de segle XX com ho mostra la seva participació, al costat d’altres grups, als concerts als Camps Elisis que va organitzar l’Ateneu Popular de Ponent als anys vuitanta del darrer segle, tot intentant de reprendre la tradició musical dels concerts al Camps Elisis els diumenges, especialment d’abans de la guerra civil.

Lluís Marc Herrera va repassant tots els exemples i com va restar la situació després de la guerra civil quan van proliferar les bandes de cornetes i tambors, en connexió amb les organitzacions i la mentalitat del nou règim, alhora que prenien protagonisme les militars i la de la Creu Roja, unes i altres en celebracions cíviques, religioses i polítiques. A partir de la democratització de municipis i diputacions es tornaria a plantejar el projecte d’una banda de música de la ciutat, de primer amb la Banda del Foment Musical de Lleida (1983-1990), projecte sorgit al si de l’Ateneu Popular de Ponent. La consolidació i eixamplament del Conservatori de Música i la realització d’una infraestructura com l’Auditori Enric Granados, juntament amb les diverses iniciatives mu sicals de la ciutat, especialment de caràcter coral i instrumentista, van acabar creant l’ambient i la base socials necessàries perquè el 1996 es creés la Banda Municipal de Música de Lleida que ja porta 25 anys entre nosaltres, sorgida del projecte d’Amadeu Urrea i de la seva direcció. Ara amb aquest llibre podem fer-nos càrrec d’una trajectòria musical a la ciutat i del que representa la trajectòria de la Banda Municipal.

Manuel Lladonosa i Vall-llebrera Catedràtic d’Història Contemporània, Universitat de Lleida

3 LLADONOSA VALL-LLEBRERA, M.; Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896), Lleida, Pagès editor, 2018.

4 LLADONOSA I PUJOL, J.; Setanta-cinc anys de records (1907-1982), Lleida, Virgili & Pagès i Ajuntament d’Alguaire, 1989, pp. 85-89.

Introducció – Sr. Lluís Marc Herrera i Llop

El llibre que el lector té a les seves mans té l’objectiu de celebrar i reconèixer el 25è ani versari de la creació de la Banda Municipal de Lleida, que va néixer l’octubre de 1995 de la mà del seu director Amadeu Urrea i que va ser presentada en públic el 24 de novembre de 1996 a l’Auditori Enric Granados de Lleida, amb motiu de la festivitat de Santa Cecília.

Des d’aquell primer concert fins a l’actualitat han estat més de 300 les actuacions que la Ban da Municipal ha ofert, bàsicament al públic de Lleida però també al de moltes altres localitats, algunes properes a la ciutat i també altres de molt llunyanes duent, a més, el nom de Lleida a di versos països europeus. Les nombroses actuacions de la banda s’han materialitzat a través de les temporades ininterrompudes any rere any a l’Auditori Enric Granados, als concerts i processons de la Festa Major, als concerts de Sant Jordi i de la Diada Nacional de Catalunya, als dels barris, als festivals internacionals, als festivals de música de Bandes Germans Roig i Torné. Fem Banda i als Festivals Internacionals de Bandes de Música de Lleida , als intercanvis amb altres bandes, als concerts commemoratius i a les col·laboracions amb diverses associacions i entitats de la ciutat, a les audicions escolars per a nens i nenes de primària i per a joves de secundària, sense

oblidar els subgrups a què ha donat lloc, especialment la Ilerband i la Cobla Municipal de Lleida. Han estat, doncs, 25 anys d’una intensa activitat que hem intentat plasmar a través de les pàgines d’aquest llibre.

L’actual Banda Municipal, d’altra banda, és hereva de dues bandes municipals anteriors, la pri mera de les quals data d’inicis del segle XIX. Segons documents conservats a l’Arxiu Municipal de Lleida, tenim constància documental de l’existència d’una banda des del 1816. Aquesta informa ció és corroborada pocs anys més tard, el 1823, amb la confirmació de l’existència d’una banda formada per 19 músics que atenien les necessitats de representació de l’Ajuntament de Lleida als seus actes protocol·laris i celebracions. Tanmateix, malgrat l’existència de bandes anteriors i pel volum d’informació conservada, hem considerat el 1860 com la data d’aparició d’una primera banda municipal (1a etapa) consolidada sota la direcció del Músic Major de la Municipalitat, en Pau Ichart Fuentes. Després de la desaparició d’aquesta formació instrumental el 1870, caldrà esperar fins a 1914 quan es torna a crear una nova Banda Municipal (2a etapa), aquest cop sota la direcció de Josep Vila Franquesa. Des que el 1925 acaba la 2a etapa de la Banda Municipal i fins a l’aparició el 1996 de l’actual Banda Municipal (3a etapa) han transcorregut uns 70 anys, al llarg dels quals la ciutat no ha disposat de cap Banda Municipal i les seves funcions han estat assu mides per altres formacions alienes a l’Ajuntament com la Banda Provincial (1827-1952), diverses bandes de cornetes i tambors (1951-anys 80) i la Banda del Foment Musical de Lleida (1981-1990), a més de diverses bandes militars com la Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1, la Banda de Música del Govern Militar i la Banda de la Divisió de Muntanya Urgell núm. 4.

Tenint en compte que a l’Estat espanyol la majoria de bandes municipals daten de la segona meitat del segle XIX, l’antiguitat de les primeres bandes municipals de Lleida és un fet rellevant. Recordem, per exemple, el naixement de la Banda Municipal de Màlaga (1859), la Banda Municipal d’Albacete (1861), la Banda Municipal de Palència (1879), la Banda Municipal de Càceres (1880), la Banda Municipal de Santander (1880), la Banda Municipal de Barcelona (1886), la Banda Municipal de Mérida (1886) i la Banda Municipal de Conca (1895). L’evidència documental de l’existència a Lleida d’una banda el 1816, tot i que probablement ja existia amb anterioritat, fa que la ciutat sigui una de les més primerenques de l’Estat a disposar d’aquest instrument al servei de la municipa litat que, a més, era un aglutinador de les iniciatives musicals i una via de difusió a nivell popular de les tendències estètiques del moment.

Per aitals motius, aquest llibre commemoratiu dels 25 anys de l’actual Banda Municipal de Lleida s’ha volgut acompanyar d’un extens capítol dedicat als precedents, a les bandes que han existit a la nostra ciutat des que en tenim constància documental. L’actual Banda Municipal no ha sortit doncs del no-res sinó que entre els seus precedents compta amb diverses formacions, vincula des o no a l’Ajuntament, la trajectòria de les quals s’ha estès al llarg d’uns 200 anys.

No tenim constància de treballs anteriors que facin una història de les bandes a la nostra ciutat, almenys no de manera específica. En aquest sentit, cal destacar el treball de Ramon Fontova que, sota el títol Les representacions festives a Lleida (1700-1975), publicat per Pagès Editors i l’Ajun tament de Lleida (2012), fa un documentat estudi de l’aparició de grups de músics municipals durant l’edat mitjana i fins al segle XIX, i també la col·lecció de 40 articles de Juan Riera titulats Lérida en la música publicats a la revista Ciudad entre els anys 1977 i 1982 en els quals van apa reixent, entre altres, informacions sobre les diferents bandes que han existit a Lleida. En treballs anteriors fets per qui escriu aquestes línies, des de la presentació de la tesi doctoral el 1997, han anat sortint informacions sobre les bandes de la ciutat en diverses publicacions, però cap d’elles havia tractat de manera específica i global la història d’aquestes formacions a Lleida.

D’altra banda, a hores d’ara, tampoc no hi ha cap treball global que aprofundeixi de manera sin gular en les bandes de música que hagin existit a Catalunya o d’altres zones de l’Estat i només

trobem treballs que aporten visions interessants i remarcables però parcials. Són especialment destacables la tesi doctoral de Salvador Astruells sobre la Banda Municipal de València (2003), els treballs d’Oriol Esteve sobre les bandes de música de la comarca del Montsià (2011), de Carme Queralt i Àlex Fornós sobre les bandes de Música a les comarques de Tarragona (2003) així com els diversos treballs de Josep M. Almacellas i Francesc Bonastre sobre la Banda Municipal de Barcelona.

El llibre s’estructura en dos capítols. Un primer, com ja s’ha dit, dedicat a fer un seguiment de totes les bandes existents a la ciutat de les quals hem pogut trobar constància documental i que constitueixen els precedents històrics de l’actual banda, i un segon dedicat a la celebració dels 25 anys de la Banda Municipal. El primer capítol inclou també quatre annexos:

1/ La cronologia de les bandes de música a Lleida, que mostra de manera gràfica el desenvolu pament d’aquestes agrupacions durant els darrers dos segles a la ciutat de Lleida.

2/ Bandes als programes de Festa Major, elaborat a partir del buidatge de tots els programes de Festa Major que s’han pogut localitzar des del 1863 fins al 1980 mostrant les diferents bandes que hi han anat participant, així com el tipus de participació que van tenir-hi i les activitats musicals paral·leles dutes a terme per altres agrupacions.

3/ Bandes militars a Lleida, que consta d’un recull de totes les bandes militars que s’han pogut documentar entre el 1862 i el 1996 i, quan aquesta informació ha estat possible, també amb els seus respectius directors.

4/ Membres de la Banda Provincial (1927-1934) és un llistat per anys dels diferents membres que van formar part de la Banda Provincial, elaborat a partir dels fulls de repartiment de be neficis de les actuacions, conservats en l’Arxiu de la Diputació de Lleida.

El capítol dedicat a la Banda Municipal de Lleida, està dividit en sis apartats:

1/ Els músics parlen, amb escrits de sis músics que expliquen les seves vivències i reflexions com a membres de la banda.

2/ Història de la Banda Municipal de Música de Lleida , que fa un seguiment dels 25 anys d’existència de l’agrupació, tot explicant i il·lustrant les accions més destacades de cadascuna de les temporades.

3/ Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné» Fem Banda i Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, on es recullen les dades de totes les edicions dels onze Festivals Germans Roig i Torné, fets des de 2004 i fins el 2014, a més de les cinc edicions del Festival Internacional celebrades entre el 2015 i el 2019.

4/ Els músics, on es recullen tots els músics que han anat passant per la Banda Municipal des dels seus inicis el 1996.

5/ Assistència a festivals Internacionals, on es ressenyen tots els festivals on ha participat la Banda Municipal des del primer, el XVIII Festival Internacional de Música a Matadepera (1998), fins el darrer, el XXIII Festival Internazionale Valle d’Itria-Itàlia (2019).

6/ Subgrups de la BML: Ilerband i Cobla Municipal, on s’explica la trajectòria de les dues agrupacions que han sorgit a partir de la Banda Municipal: la Ilerband, que va iniciar les se ves activitats el 2010 amb l’objectiu de participar als nombrosos actes ciutadans als quals la

Banda Municipal no podia donar resposta, i la Cobla Municipal de Lleida, que ha anat passat per diferents etapes des del 1907, quan va aparèixer la primera formació coneguda, fins que al 2002 la darrera Cobla Municipal va fer el seu debut a la Sala de Sessions de la Paeria de Lleida.

Igualment, el llibre inclou un annex amb tots els concerts i repertoris interpretats per la Banda Municipal des de 1996 fins al 2020, un total de més de 300 actuacions.

Per a l’elaboració del llibre ha calgut consultar diverses tipologies de fonts documentals que van des de la recerca bibliogràfica a l’hemerogràfica, tot incloent-hi diverses publicacions periòdi ques editades a la ciutat de Lleida (El País, Diario de Lérida, El Correo de Lérida, La Mañana i El Segre). Igualment, ha estat imprescindible consultar la documentació administrativa oficial corresponent a les Actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida conservades a l’Arxiu Municipal i el Butlletí Oficial de la Província de Lleida conservat a l’Arxiu de la Diputació, així com d’altres de particulars com les actes de les reunions de la Banda Municipal de Lleida. També s’ha recorregut als protagonistes d’algunes de les bandes estudiades, és el cas de la Banda del Foment Musical i d’algunes de les bandes de cornetes i tambors, que molt amablement ens han aportat la seva visió, coneixements i records, tot facilitant enormement la nostra recerca.

És obligat l’agraïment als membres de l’Arxiu Municipal de Lleida, en especial a l’Elena Gonzàlez i la Iolanda Enjuanes, per l’ajut i les facilitats que ens han ofert en tot moment; als tècnics de l’Arxiu de la Diputació, de manera especial a la seva directora, la Teresa Ibars, per l’accés a tots els documents que s’hi conserven i pel seu imprescindible ajut i orientació professional; a Enric Navàs, fundador de la Banda del Foment Lleidatà, pels seus records i també per la documentació facilitada; a Amadeu Urrea per posar a la nostra disposició tots els fons i registres de la Banda Municipal; a Francisco Cano per haver-nos facilitat diversos documents gràfics i els seus records personals en referència a la Banda de la Creu Roja i altres bandes de cornetes i tambors existents a Lleida a la dècada dels anys 60 i 70 i, finalment, també a J. Antoni Romero a qui cal agrair la seva tasca pacient i minuciosa de documentació fotográfica de la banda, moltes de les quals han estat utilitzades en aquest llibre.

Sense tots ells i elles aquest llibre no hauria estat possible.

Lluís Marc Herrera i Llop Doctor en Geografia i Història (Història de l’Art)

1. Les bandes de música. Introducció històrica.

El terme banda té nombrosos significats dels quals en destaquem: faixa, franja, llaçada... però també colla, grup i quadrilla , entre altres. Va ser a partir del segle XVII quan va començar a ser utilitzat per designar les formacions d’instruments de vent i percussió militars5 , que tenien la funció d’enaltir l’ànim dels soldats en combat i transmetre les ordres i in dicacions per tal de coordinar els moviments de les tropes6 . Molt abans, però, ja era conegut l’ús d’instruments de vent i percussió a través de cites literàries: a l’Antic Testament, per exemple, aquesta mena d’instruments són citats en diverses ocasions7 .

Instruments de vent-metall utilitzats a l’època de l’imperi romà.

5 Malgrat això, el terme banda també ha estat utilitzat al llarg de la història per designar formacions constituïdes per instruments de corda. El rei francès Lluís XIV, per exemple, comptava al segle XVII amb la Grand Bande, formada per 24 violins, i Carles II d’Anglaterra i Escòcia amb The King’s Private Band, formada per 24 flautes.

6 Alexandre Magne (356-323 aC) utilitzava els instruments musicals com a mitjà de comunicació codificada entre les seves unitats militars. Situació prèvia als tocs de corneta que s’utilitzen encara avui en dia.

7 Salvador Astruells, a la seva tesi doctoral La Banda Municipal de València y su aportación a la historia de la música valenciana presentada a la Universitat de València el 2003, en cita diversos exemples. Entre els instruments citats a la Bíblia destaquen les flautes, els corns i les trompetes i, segurament, un dels exem ples més explícits és el de les set trompetes usades per tal de derruir les muralles de Jericó. Per la seva part, Josep Roda, al seu article Les bandes de música: funció social, musical i pedagògica publicat a Temps d’Educació núm. 25 el 2001, cita l’ús de les trompetes en el viatge del poble hebreu a través del desert.

Les bandes de música.

Diversos autors coincideixen a indicar que les primeres agrupacions musicals de tipus mili tar s’atribueixen a les reformes que va introduir a l’exèrcit el rei romà Servi Tul·li (578-535 aC) qui, entre altres aspectes, va establir una nova organització del seu exèrcit dividit en centúries acompanyades de corns i trompetes. Les bandes militars que en van derivar tenien poca varietat d’instruments musicals. En destaquen el lituus, una mena de trompeta d’origen etrusc amb una part corba a l’extrem inferior amb un so força agut, les tubes o trompetes rectes amb un so greu i les botzines ( buccina, en llatí), que tenien forma de corn i un so encara més greu. També és en aquest període que s’introdueixen els tambors en les bandes militars.

Al llarg de l’Edat Mitjana, van ser nombrosos els exemples d’ús d’instruments musicals en com bat 8 , com l’acció dels ministrils, joglars i trobadors en les desfilades, processons i tota mena d’actes de caràcter civil o religiós, aconseguint així una progressiva presència tant en la socie tat, com en la cort o l’estament religiós. A finals d’aquest període, els grups formats per músics itinerants es van establir en pobles i ciutats, formant els primers grups estables al servei de l’aristocràcia, l’església i la nova classe social, la burgesia.

Les bandes de música tenen un origen molt antic que es remunta com a mínim al segle VI aC i fins al segle XIX van estar estretament vinculades als exèrcits.

Va ser a les ciutats on aquests primers grups estables de músics van tenir una especial rellevàn cia, convertint-se en les primeres agrupacions de caràcter municipal pensades per satisfer les necessitats de protocol dels ajuntaments.

8 Salvador Astruells cita l’ús de grups instrumentals a les Croades tant per part dels exèrcits musulmans com per part dels cristians. Els exèrcits musulmans acostumaven a fer formar davant les seves unitats militars un nombrós grup de tambors, el so dels quals espantava els cristians que creien estar en presència de la fi del món. D’altra banda, està documentat que els sobirans de la Corona d’Aragó van començar a utilitzar aquests cossos de trompetes i timbales almenys des del segle XV.

les Bandes de música a

Aquests primers músics municipals utilitzaven les cornamuses o sacs de gemecs, les xeremies, les trompes i les trompetes però, a partir del segle XV, aquesta varietat d’instruments va quedar reduïda només a trompetes i timbales.

Durant el Renaixement es van desenvolupar un nou tipus de formacions anomenades C on sort, que agrupaven famílies senceres d’instruments (xeremies, sacabutx, corns i bombardes).

La necessitat d’homogeneïtzació dels sons dels diferents instruments va contribuir a solu cionar els habituals problemes d’afinació propis dels instruments medievals. Però no va ser fins a l’inici del Barroc quan es va produir un salt qualitatiu en la millora dels instruments de vent. Durant aquest període els antics instruments, construïts inicialment d’una sola peça, van començar a dividir-se en tres parts, millorant l’afinació, la flexibilitat i la dinàmica.

Va ser durant el Renaixement que van aparèixer els anomenats consort o grups formats per instruments d’una mateixa família.

Durant el Barroc eren habituals les bandes militars, però també les de les capelles religioses, les de l’alta aristocràcia i les bandes civils al servei dels ajuntaments. Lluís XIV (1638-1715), el Rei Sol, va encarregar als compositors Jean-Baptiste Lully (1632-1687) i François-André Danican Philidor (membre d’una llarga nissaga de compositors francesos vinculats a la cort francesa) l’organització de bandes de música i la composició de les peces que havien de formar part del seu repertori. En aquells moments en què les bandes acostumaven a estar formades per cro morns, bombardes i tambors. Lully hi va introduir també els pifres, els oboès i les trompetes, a més de contribuir a la progressiva substitució de l’oboè pel clarinet. És sabut que Lluís XIV tenia al seu servei diferents grups de músics: la Capella Reial, la Cambra Reial, l’Acadèmia Reial i la Grande Écurie (La Gran Cavallerissa), de les quals només la darrera estava formada per ins truments de vent i percussió. Normalment la Grande Écurie era l’encarregada d’acompanyar el rei a les gales, cerimònies, desfilades i festes a l’aire lliure i la formaven uns 40 instrumentistes

1. Les bandes de música. Introducció

(trompetes, tambors, fagots, cornetes, sacabutx, musettes i cromorns). Dins de l’agrupació en destacava el subgrup format per 10 oboès i 2 fagots (era l’anomenada Banda d’Oboès del Rei).

Pel que fa a les bandes militars, al llarg del segle XVIII es van anar definint i estabilitzant les plantilles de músics al mateix temps que les formacions guanyaven presència en els actes ciutadans 9 . Diversos compositors del nivell de W.A. Mozart o L.v. Beethoven, vista l’accep tació del públic envers les bandes, van adaptar obres (sovint òperes) i en van composar de noves atenent les especificitats d’aquestes formacions.

Va ser, però, la Revolució Francesa (1879) que va marcar el punt de partida de les bandes de música modernes. L’evolució d’aquestes formacions instrumentals durant els aproximada ment 25 anys que van des de l’esclat de la revolució al final de l’Imperi Napoleònic va ser tal que es pot parlar sense por a equivocar-se d’un abans i d’un després en la història de les Bandes de Música; un model –el francès– que va ser imitat a la resta d’Europa i Amèrica, adoptant a cada lloc algunes peculiaritats distintives.

La Revolució Francesa (1879) va ser decisiva per al desenvolupament de les grans bandes de música, tant militars com civils.

La Revolució Francesa va donar un clar protagonisme a la música militar i al cant dels himnes a la llibertat, activitats que es duien a terme bàsicament a l’aire lliure, en carrers i places,

9 Salvador Astruells explica que a l’època de Frederic II el Gran de Prússia s’establí una plantilla força defini da formada per 2 oboès, 2 clarinets, 2 trompes i 2 fagots, a més de tambors i G.F. Haendel va incloure els instruments de vent a la Música per als Reials Focs d’Artifici (HWV351) amb una formació de 24 oboès, 12 fagots, 9 trompetes, 9 trompes, 3 parells de timbals, un contrafagot, un serpentó i tambors de bordons.

de les Bandes de música a Lleida

fet que implicava per raons òbvies l’ús d’instruments de vent i de percussió. A l’inici de la Revolució Francesa les bandes existents, formades per entre 8 i 12 instrumentistes, imitaven encara els models de la música militar anglesa, austríaca i prussiana, però les noves neces sitats generades a França van comportar l’augment espectacular de les plantilles10 . L’ascens de Napoleó el 1799 va suposar un canvi de paradigma per a les bandes que van perdre el protagonisme aconseguit durant els anys revolucionaris pel poc interès del nou emperador envers la música11 .

Malgrat tot, tant les bandes militars com civils van continuar desenvolupant-se a mesura que avançava el segle XIX degut, entre altres factors, als avenços tècnics que es van produir tant en els instruments de vent-metall (vàlvules o pistons) com en els de vent-fusta (claus). Són moltes les provatures que es van fer per tal d’aconseguir que els instruments esdevin guessin cromàtics, a diferència dels existents anteriorment, que només podien fer una nota fonamental i els seus harmònics. Van ser especialment destacables les aportacions d’Adolph Sax amb la millora dels saxhorns i l’invent dels saxofons el 1841, l’aparició de la tuba, paten tada per Wilhelm Friedrich Wieprecht i Carl Wilhelm Moritz el 1835, els treballs de Theobald Boehm que van suposar la implantació de les claus a la flauta travessera, primer, i posterior ment la seva generalització als instruments de fusta així com les aportacions de Heinrich Stölzel i Friedrich Blümhel, que van permetre la incorporació de les vàlvules o pistons als instruments de metall.

Va ser també durant la segona meitat del segle XIX que es van generalitzar a Europa les bandes civils que prenien com a model les bandes militars de les quals n’imitaven l’ús d’uniformes, els repertoris patriòtics i la manera de desfilar. Es diferenciaven, però, en el nivell musical dels seus components: mentre a les bandes civils hi acostumem a trobar instrumentistes afecci onats, els que formaven part de les bandes militars tenien una formació musical molt més sòlida. Al llarg del segle les bandes civils van anar guanyant progressivament protagonisme enfront del declivi de les bandes militars que limitaven la seva funció cada vegada més a les tasques estrictament castrenses. Podem trobar bandes civils en totes les ciutats i pobles d’una certa importància interpretant repertoris de moda (sovint arranjaments d’òpera o sarsuela) i convertint-se en un important mitjà de transmissió del repertori líric que triomfava en aquells moments. Igualment, va ser creixent el nombre de compositors que van veure en elles una ma nera d’arribar al gran públic i van compondre obres per aquesta formació. No és gens estranya, en aquest sentit, la interpretació de simfonies de Beethoven o obertures operístiques de Wag ner entre els repertoris o, fins i tot, l’aparició de bandes en les representacions operístiques (Rossini) interactuant amb l’orquestra del teatre. Tot i això, no va ser fins al segle XX que els compositors van crear un repertori específic per a bandes format usualment per simfonies, rapsòdies, suites i poemes simfònics, entre altres.

10 Salvador Astruells cita al seu treball la creació de la Banda de Le corps de la Garde Nationale, una forma ció que va tenir una forta influència en la resta de bandes, que poc després de l’esclat de la Revolució el 1879, ja comptava amb 45 membres. Les innovacions que va introduir aquesta formació musical van venir en gran part de l’acció del seu director, el compositor François-Joseph Gossec, que va tenir un paper rellevant en la difusió de l’anomenada “Música cívica” a través de les cançons, els cors, les marxes i les bandes simfòniques adreçades a les grans masses per a la interpretació a l’aire lliure. Eren la veu del nou règim polític.

11 Un dels fets més rellevants durant l’etapa napoleònica va ser la creació el 1836 del Gymnase Musical Mi litaire, una institució dirigida inicialment per Frederic Berr i després per Michelle Carafa, pensada per a la reorganització de les bandes de música militars, en clara decadència a partir de 1830. Era una acadèmia molt conservadora per a l’entrenament de músics i directors on s’ensenyaven els instruments habituals seguint el mètodes tradicionals i poc avesada a la incorporació del canvis en els instruments arribats de la mà, entre altres, d’Adoph Sax.

1. Les bandes de música. Introducció

A l’Estat espanyol, a finals del XIX i inicis del XX, es van crear bandes civils a pràcticament totes les ciutats i pobles amb una certa població. Aquestes formacions no tenien una plantilla fixa que podia variar en funció de les possibilitats econòmiques de cada consistori.

Moltes de les bandes civils que van aparèixer al llarg del segle XIX i inicis del XX ho van fer vinculades als ajuntaments, esdevenint una eina imprescindible al servei de les corporaci ons municipals de les quals n’assumeixen la representativitat en molts dels protocols12 . De la mateixa manera en trobem d’altres que tenien el seu origen en entitats polítiques, obreres, recreatives, culturals o, simplement, musicals. Tot sovint, l’entorn d’aquestes bandes assumia també l’educació musical dels seus components, contribuint enormement a la lluita contra l’analfabetisme, l’alcoholisme, els abusos generalitzats i ajudant la gent a superar tot tipus de necessitats. És, probablement, per aquest motiu que les bandes de música acostumen a tenir encara avui una àmplia base popular com és especialment evident a les bandes del País Valen cià i també de Catalunya.

12 Algunes de les bandes municipals creades durant la segona meitat del segle XIX són: la Banda Muni cipal de Màlaga (1859), la Banda Municipal d’Albacete (1861), la Banda Municipal de Palència (1879), la Banda Municipal de Càceres (1880), la Banda Municipal de Santander (1880), la Banda Municipal de Barcelona (1886), la Banda Municipal de Mérida (1886) i la Banda Municipal de Conca (1895). Ja a inicis del segle XX apareixen altres bandes com la Banda Municipal de València (1903), la Banda Muni cipal d’Alacant (1912) o la Banda Municipal de Castelló (1925).

Bandes de música

Les bandes civils aparegudes durant el segle XIX van imitar les bandes militars tant en l’ús d’uniformes com en la manera de desfilar i també en els repertoris interpretats.

La Música Municipal a Lleida fins a l’aparició de la primera Banda Municipal (segles XIV a XVIII).

Una banda municipal, com el seu mateix nom indica, és una formació pròpia de l’Ajun tament d’una ciutat i com a tal ha d’intervenir en els diversos actes protocol·laris i celebracions en què participi la corporació municipal. Per conèixer l’origen de la relació entre la música i la municipalitat cal que ens remuntem a l’Edat Mitjana, quan els ajun taments i altres corporacions, per tal d’imitar el que ja passava en els ambients aristocràtics i reials, van començar a contractar músics amb l’objectiu de donar més pompa i lluïment a algu nes cerimònies. Inicialment, al segle XIV, es recorregué a la contractació ocasional de joglars i ministrils, però aquests contractes esporàdics es van anar consolidant amb el pas dels anys i, al segle XV, ja trobem a Lleida un grup estable que era contractat per anys o, fins i tot, per períodes més llargs.

Al segle XIV les corporacions municipals ja comptaven amb músics per a les cerimònies. Es tractava de ministrils o joglars contractats temporalment.

Aquests primers músics municipals utilitzaven les cornamuses o sacs de gemecs, les xeremies, les trompes i les trompetes però, a partir del segle XV, aquesta varietat d’instruments va quedar reduïda només a les trompetes i les timbales. L’Ajuntament proporcionava als músics l’instrument i la indumentària i, a més de les funcions festives, també havien de fer la feina de «corredors», és a dir, havien d’encarregar-se de la publicació de bans, edictes i disposicions, tant de la mateixa Paeria com d’altres institucions i particulars que necessitessin els seus serveis. Quan un particu lar els contractava per anunciar els seus productes o estris usats, els «corredors» acostumaven a endur-se un percentatge de les vendes.

El primer grup estable de músics municipals a Lleida ja està documentat el 1427 i estava for mat per quatre trompetes i dos o tres timbals13 . Aquest tipus de formacions instrumentals van tenir una gran difusió per tota Europa i forma ven part dels seguicis de les cases reials, dels magnats de les corts i també d’algunes corpo racions municipals poderoses.

La funció de la música cerimonial era la d’assenya lar la naturalesa espectacular d’un esdeveniment important, ja fos una trobada entre dos sobirans, una entrada reial, una processó o un banquet, i els instruments alts –també dits de «so fort»– eren els que millor s’adeien a aquest propòsit.

La formació més habitual entre els músics municipals medievals constava de trompetes i timbals.

Els sobirans de la Corona d’Aragó van comen çar a utilitzar aquests cossos de trompetes i timbales almenys des del segle XV, i Ferran el Catòlic va arribar a tenir al seu servei un conjunt de fins a vuit trompetes i quatre tim balers, mentre que Isabel de Castella també tenia el seu propi grup amb unes característi ques similars.

La Paeria lleidatana es dotà d’un cos de trompetes i timbals a sou del municipi per tal que rea litzessin aquesta funció protocol·lària d’acompanyament i representació de la ciutat i els seus magistrats. Els membres d’aquest cos eren requerits, a més de les ocasions tradicionals com processons i desfilades, en ocasions d’extraordinària solemnitat com visites i entrades reials o d’altres dignitats. A manera d’exemple, destacarem la que es produí el 1519 quan l’emperador Carles I visità la ciutat. En aquella ocasió, per tal de solemnitzar l’entrada de l’emperador, la Paeria contractà dos trompetes i dos timbals suplementaris per augmentar la música de la ciutat i, fins i tot, determinà com havia de ser el cerimonial de la rebuda: «Arribat lo avís del dia y hora en que sa Magestat ha d’entrar, se adelanten los Señors Pahers, y eixint de la Ciutat, amb les timbales, trompetes y ab les masses altes, y ab lo acompañamen de Caballers, Gentils hòmens y ciutadans tots a cavall van a encontrar a sa Magestat fins al cap del terme ». D’altres ocasions d’especial solemnitat durant les quals també varen ser requerits els músics munici

13 Ramon Fontova; Les representacions festives a Lleida (1700-1975), Col·lecció Estudis Monogràfics Guillem Botet publicat per Pagès Editors i Ajuntament de Lleida el 2012, dedica un documentat estudi a l’aparició d’aquests grups de músics municipals.

pals van ser l’estada a Lleida dels Prínceps de Savoia el 1603, la visita de Felip IV el 1632 i la de Felip V el 1701.

L’ofici dels trompeters i dels timbalers municipals es transmetia de pares a fills donant lloc a veritables llinatges familiars dedicats a aquesta tasca. Els pares eren els encarregats d’ensenyar les habilitats necessàries als seus fills, entre les que hi havia les de saber llegir i escriure, a més, lògicament, de saber tocar correctament l’instrument.

Probablement, els instruments utilitzats devien ser molt simples. Les trompetes devien ser na turals, sense cap mecanisme de claus o pistons i les timbales fetes d’aram, el mateix material que es feia servir per fer els calders. Això sí, tots els instruments estaven guarnits amb banderoles brodades amb els escuts de la ciutat, en el cas de les trompetes i faldons de color carmesí acabats amb serrells de cordoneria amb l’escut a les timbales. I la indumentària cerimonial dels músics incloïa cotes amb mànigues diferenciades i unes gorres ben particulars.

L’activitat dels trompeters i timbalers es va mantenir sense gaires canvis fins a inicis del segle XIX quan una nova formació instrumental va venir a substituir-los: ens referim a les bandes de música. En el cas de Lleida, l’existència de diverses bandes municipals no va fer desaparèixer del tot els antics músics municipals ja que al 1908 es creà la Comparsa dels Heralds i el Signífer (que és l’encarregat de dur el penó de la ciutat) que, tot i que inicialment no tenien res a veure, amb el temps han acabat convertint-se essencialment en el mateix. A partir dels anys 60 van desaparèi xer les trompetes i s’han mantingut només les timbales, les populars «Trampes» que encara avui en dia precedeixen els seguicis solemnes en els quals participa la corporació municipal.

Tot i que a inicis del segle XIX les bandes comencen a substituir les agrupacions de trompetes i tambors, les Trampes o timbals s’han mantingut en moltes poblacions catalanes.

La primera Banda Municipal de Lleida (1816-1870).

Com hem explicat, l’Ajuntament de Lleida va comptar des de l’Edat Mitjana amb una for mació de músics municipals estable, que va ser l’encarregada d’acompanyar la corporació muni cipal en els actes protocol·laris i les celebracions.

Aquest grup reduït format per trompetes i timbals va ser substituït a inicis del segle XIX per la prime ra «banda municipal» o «música municipal», com se l’anomenava llavors. La primera notícia documental de l’existència d’aquesta banda data del 1816, tot i que molt probablement devia ser anterior14 Alguns anys més tard, al 1823, un document es crit conservat a l’Arxiu Municipal15 certifica sense dubtes l’existència d’una banda formada per 19 músics16 , que tenia com a finalitat l’acompanyament de l’Ajuntament en 6 funcions anuals, a més

Programa de la Festa Major de Lleida de 1863

14 Ramon Fontova (op.cit. p.172-173) fa esment d’un memorial escrit el 1816 per Manel González, un dels músics de la banda municipal de Lleida, reclamant al Consistori nous uniformes per a una visita del bisbe D. Manuel del Villar.

15 El document en qüestió està datat el gener de 1823 i conté les condicions a què s’obliguen els músics que formin part de la banda municipal:

1. Acompanyar l’Ajuntament a les principals funcions de l’any.

2. Tocar a les 12 parades o formacions de revista de la Milícia Voluntària així com la participació de 12 cornetes en els actes que els comissionats decideixin.

3. Els membres de la banda municipal estan obligats a fer un total de 30 funcions l’any. L’Ajuntament els haurà d’abonar la quantitat de 20 pesos forts a cadascun els membres de la banda amb l’advertència de que si al gun dels músics faltés sense causa legítima a alguna de les funcions se li descomptaria la part proporcional.

4. Si es donés la casualitat de que per l’arribada d’algun general l’Ajuntament volgués fer-li un obsequi o per qualsevol altra concurrència de l’Excm. Cos o a la Milícia Voluntària els interessés fer algunes funcions a més de les 30 ja assenyalades, els membres de la banda municipal les haurien de fer amb una bonificació d’una pesseta per cada músic i funció.

16 El document està signat amb el nom de diversos membres de la banda, 19 en total, en senyal d’accepta ció de les condicions fixades. Alguns dels noms resulten il·legibles mentre que altres es poden identificar perfectament. Entre ells hi figuren els següents: Laguna, Francesc Torné, Bordes, Lozano, Joan Mensa, Agustí Lloberes, Manel Fabregas, Anastasi, Ramon Marcial, Roman Vidal, Josep Vidal, Jerònim Blabia i Isidre Prenafeta. Un segon document també conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida datat el 1851 cita els següents músics com a membres de la banda municipal: Bonaventura González, Nicolau Pujades, Aries (?), Felip Catllà, Rovira, Manel Gonzalez, Cristobal Pujades, Amadeu (?), Miquel Pinet i Emanuel Sales.

de tocar a les revistes de la Milícia Voluntària i participar en la rebuda a la ciutat de personatges rellevants. En aquest mateix document, per la seva part, l’Ajuntament es comprometia a abonar la quantitat anual de 20 pesos forts, però havia d’afegir una pesseta a cada músic per cada actu ació que es fes fora del programa previst.

Amb data de maig de 1860 es conserven dos do cuments més, un plec de condicions signat per Pau Ichart i una carta de Joan Barrull adreçada a l’Ajuntament. El document que Pau Ichart va fer arribar a l’Ajuntament consistia en un llis tat de les condicions laborals i una proposta de les funcions que hauria de tenir la banda per tal que ell se’n fes càrrec, unes condicions que cada cop eren més concretes. Pau Ichart dema nava a la Paeria que la banda estigués formada per 24 músics, també es fixaven les condicions econòmiques de cadascuna de les tasques i la necessitat de disposar d’uniformes, a més d’un local d’assaig a càrrec de l’Ajuntament. Els mú sics, per la seva part, es comprometien a fer com a mínim un assaig cada quinze dies i a no uti litzar els uniformes municipals amb finalitats personals així com a estar disponibles per si l’Ajuntament els necessitava fora de les actuaci ons pactades17 .

Uniforme de la Banda Municipal de Lleida utilitzat entorn el 1863.

A la carta signada el 17 de maig de 1860, Joan Barrull i Soteras, músic procedent d’Igualada, s’oferia per dirigir la Banda Municipal. Però, si hem de fer cas d’un altre document igualment

17 Les condicions posades per Pau Ichart per fer-se càrrec de la banda municipal s’han conservat en un altre document de l’Arxiu Municipal datat a Lleida el 22 de maig de 1860. Les condicions demanades són les següents:

1. El nombre d’individus que formarà la música serà el de 20 a 24 i estarà format pels següents instru ments: requint, flautí, cinc clarinets, quatre cornetins, dos trompes, quatre trombons, dos bombar dins, dos baixos, un redoblant, uns plats i un bombo.

2. L’Ajuntament satisfarà als individus membres de la banda i en representació seva al sota signant, la quantitat de dos-cents seixanta sis rals quan la banda acompanyi la municipalitat i la quantitat de quatre-cents vint i sis rals quan hagi d’assistir a una processó.

3. L’Ajuntament s’encarregarà de fer nous uniformes tot i que siguin senzills i de poc cost o en qualse vol cas, ordenarà la recomposició dels actuals augmentant el nombre en funció dels individus que componguin la nova banda.

4. Els músics quedaran obligats a tenir com a mínim una acadèmia cada quinze dies i altres més si el director ho jutgés necessari.

5. Serà responsabilitat de la Municipalitat proporcionar un local per a les acadèmies citades a l’anterior condició així com proporcionar o facilitar l’enllumenat necessari per a la celebració de les esmenta des acadèmies.

6. Els músics podran utilitzar l’uniforme que l’Excm. Ajuntament els designi sempre que les funcions estiguin relacionades amb la corporació municipal. Fora d’aquests casos, cap membre de la banda podrà fer ús de l’uniforme.

7. A més del que ja queda estipulat a la condició segona com a pagament de les funcions pactades per part de l’Excm. Ajuntament, el mateix Ajuntament abonarà al director de la banda la quantitat de 40 rals de velló mensuals per tal de comprar partitures, adquisició de paper per fer còpies, etc.

conservat a l’Arxiu Municipal en el qual figura el llistat de membres de la Banda Municipal18 , va ser Joan Roch qui finalment se’n va fer càrrec, figurant Joan Barrull com a sotsdirector.

Dir.: Sotsdirector:

Joan Roch Joan Barrull

N. Piqué

Ricard Mas Pere Marqués

Josep Capell

Antoni Aragonés

Joaquim Roch

N. Gallardo

Pau Amorós

N. Gayó

Erasme Pons

N. González

Anastasi Roch N. N.

Jaume Amorós

N. Bartra

Requint Clarinet Clarinet Clarinet Clarinet Cornetí Cornetí Cornetí Trombó Trombó Trombó Trompa Trompa Bombardó Bombo Plats Redoblant

Cal suposar que la plantilla de la banda estava subjecta a canvis constants, fos perquè els mú sics deixaven la formació per motius diversos o perquè eren sancionats per l’Ajuntament per no complir les condicions establertes. En aquest sentit és significativa la informació apareguda a les actes de l’Ajuntament amb data 6 de novembre de 1861 en la qual es deixava constància de l’expulsió d’Anastasi Roch per haver faltat a l’actuació del dia 16 de setembre anterior, mentre que altres membres –Josep Fabregat, Joan Font i Joan Roch– estaven a l’expectativa de la sanció que se’ls imposaria per haver comès la mateixa falta.

18 L’esmentat document que conté la llista de músics no està datat però figura a la carpeta de documents de 1860. Igualment, sembla versemblant la data, en tot cas seria impossible que fos anterior, si tenim en compte que les demandes dels dos músics Pau Ichart i Joan Barrull es van fer aquest any i que aquest segon figura al llistat com a sotsdirector.

primera Banda Municipal de Lleida (1816-1870).

Programa de la Festa Major de 1891 on s’anuncia una actuació de la Banda Popular dirigida per Pau Ichart, responsable de l’anterior Banda Municipal de Lleida.

Sigui com sigui, i malgrat el llistat anterior, Pau Ichart devia acabar fent-se càrrec aviat de la banda municipal perquè en diverses cartes da tades el 1867 i adreçades a Ichart per part de l’Ajuntament se li comunicava que no se li abona ven els pagaments endarrerits dels 24 duros que figuraven al llistat de condicions en concepte de partitures i còpies signat per ell el 1860. També ve a corroborar aquesta hipòtesi la carta del 13 d’abril signada per diversos músics de la banda partidaris de Pau Ichart on manifestaven que estaven disposats a demanar la dimissió si se’l destituïa com a director19 .

Pau Ichart va ser responsable de la Banda Municipal de Lleida fins la seva desaparició entorn el 1870.

La Banda Municipal tenia el local d’assaig a l’antic convent dels frares trinitaris desamortitzat el 1835. Aquest convent estava situat a la petita pla ceta de la Trinitat, a l’inici del carrer del Carme i allotjava, a més de la Banda Municipal, una escola de primària dita de la Concepció i l’Orfeó Lleidatà amb la seva pròpia escola de música. El 1887 l’antic convent s’enderrocà i es construí l’actual Baixada de la Trinitat. Un escrit del 27 de juny de 1867 con servat també a l’Arxiu Municipal confirma els dies en els que es varen fer els assajos (acadèmies) en tre els mesos de setembre de 1866 i juny de 1867, mantenint una freqüència mitjana d’un assaig cada quinze dies que augmentava a mesura que s’atan sava la Festa Major de maig i l’estiu20 , èpoques de més activitat de l’agrupació musical.

Pau Ichart va ser nomenat Músic Major de la Municipalitat el 21 de novembre de 1868, proba blement per reconèixer la tasca feta durant els anys ja dedicats anteriorment a la Banda Muni cipal, un càrrec que va mantenir durant 11 anys més enllà de la pròpia existència de la Banda

19 La carta del 13 d’abril de 1867 conservada a l’Arxiu Municipal de Lleida està signada pels següents músics: Antoni Santamaria (requint), Joan Font (cornetí principal), Joan Iglesias (cornetí), Joan Roch (clarinet principal), Francesc Corberó (clarinet primer), Joan Garsaball (clarinet segon), Joan Baulies (flautí), Joan Santamaria (bombardí primer), Jose Roca (bombardí segon), Josep Maria Gon zález (trompa), Josep Gasó (baix), Francesc Bartra (redoblant) i Ramon Ribó (plats).

Membre de la Banda Municipal entorn el 1863.

20 Setembre 1866: dies 20 i 24, novembre 1866: dies 19 i 24, desembre 1866: dies 25 i 31, gener 1867: dies 1 i 7, febrer 1867: dies 2 i 3, març 1867: dies 11 i 18, abril 1867: dies 1, 8 i 29, maig 1867: dies 8, 11 i 12, juny 1867: dies 12, 19, 20, 23 i 26.

Municipal. La banda dirigida per Ichart, però, no semblava tenir l’exclusivitat de les tasques de representació municipals perquè quan el 1869 Jaume Roig va fundar la Banda Popular, l’Ajuntament va decidir repartir els encàrrecs i no establir cap preferència entre totes dues formacions musicals.

Un cop nomenat Músic Major, Ichart era el responsable de gestionar la vida de la banda que in cloïa, entre altres conceptes, els repartiments de diners i el control de l’assistència als assajos i les actuacions. Sembla evident que l’aspecte més problemàtic devia ser l’econòmic, que implicava el repartiment dels ingressos procedents de l’Ajuntament, les actuacions i les penalitzacions per faltes d’assistència als assajos. Diversos fulls de comptes21 i cartes conservats a l’Arxiu lleidatà demostren que no sempre aquest repartiment es va fer a gust de tothom. Aquesta gestió va ser especialment complicada el 1869, any en què van ser registrades a l’Ajuntament diverses cartes escrites tant per detractors22 com per defensors23 de la gestió econòmica feta per Ichart.

21 El full de comptes expressat en rals presentat per Pau Ichart el 17 de novembre de 1868 diu el següent: Comptes que el Músic Major de la Municipalitat presenta espontàniament als individus de la banda amb la distribució proporcional dels 75 duros rebuts pels actes celebrats darrerament, dels vuit a compte que varen ser rebuts posteriorment de l’Excm. Ajuntament i de les despeses que s’han fet.

Ingressos:

Rebut pels actes darrerament confiats: 1.500

- Sobrant existent dels actes celebrats anteriorment: 37

- Romanent del producte de faltes a les acadèmies: 24

- Cent seixanta rals rebuts de l’Excma. Diputació: 160

Total: 1.721

Despeses:

- Per la instància dirigida a la Diputació: 20

- Per la repetició de la mateixa: 6

Pel paper amb oficial corresponent: 4

- Per la instal·lació de faristols a tots els actes públics: 6

- Per la recomposició dels mateixos: 20

Per la gratificació feta a l’encarregat d’avisar: 8

- Per l’import de la distribució feta als membres de la banda: 1.407

Total: 1.481

Al mateix full de comptes hi figuren els noms dels membres de la banda a qui va dirigida la distribució dels diners: Antonio Santamaría, Roch, Sierra, Corberó, il·legible, Amorós 2n, Garsaball, Font, Ramonet, Iglesias, Amorós 3r, Erasme, González, Mateo, Currià, Condal, Baulies,Joan Santamaría, Roca, Amorós 1r, Tarruella, Gasó, Ribó i Bartra.

22 Carta adreçada a l’Ajuntament per part dels detractors de la gestió de Pau Ichart signada el 13 d’abril de 1869. Excm. Ajuntament.

Els sota signants professors de la banda d’aquesta municipalitat a V.E. atentament exposem que els és del tot impossible poder continuar formant part de l’esmentada banda per la desavinença en la qual hem convingut a causa del poc interès que es pren el seu director D. Pau Ichart per al seu lluïment i conservació i principal ment per no merèixer la nostra confiança en el desenvolupament del seu càrrec, car volem un director que ens passi comptes de tot el que es recapti donat que des de la fundació de la banda això no s’ha fet.

A V.R. supliquem que prengui en consideració la nostra demanda destituint del seu apreciat càrrec al director D. Pau Ichart nomenant-ne un altre al seu lloc.

Es justícia que esperem aconseguir de V.E.

Signants: Antoni Santamaría (requint), Joan Roch (clarinet principal), Joan Font (cornetí principal), Joan Santamaría (bombardí 1r), Josep Gasó (?) (baix), Josep Roca (bombardí 2n), Joan Garsaball (clarinet 2n), Francesc Bartra (redoblant), Francesc Corberó (clarinet 1r), Ramon Ribó (plats), Joan Baulies (flautí), Josep Ma González i Pena (trompa) i Joan Iglesias (cornetí).

23 Carta adreçada a l’Ajuntament per part dels defensors de la gestió de Pau Ichart signada el 16 d’abril de 1869. Els sota signants individus de la Banda de música de l’Excm. Ajuntament estem disposats a declarar davant V.E. que estem intensament satisfets amb la direcció d’aquesta banda que desenvolupa D. Pau Ichart, a qui en cas necessari i lícit donarem els nostres vots per a que continuï en la mateixa direcció, car tant en la part artística com en l’econòmica ha demostrat sobradament segons opinió dels sota signants, el seu càrrec.

primera Banda Municipal de Lleida (1816-1870).

Pocs dies després de la rebuda de les cartes (13 i 16 d’abril de 1869) el malestar d’alguns dels músics de la banda amb la gestió de Pau Ichart va fer que la Comissió de Música i Teatres de l’Ajuntament decidís un dictamen (21 d’abril de 1869) signat per Eusebi Montull pel qual es reco llien tots els instruments i es dissolia la Banda Municipal. Una decisió que fou presa malgrat les al·legacions en defensa pròpia aportades pel propi Pau Ichart 24 .

Poc temps abans de la dissolució de la Banda Municipal, concretament el 23 de març de 1869, Jaume Roig comunicava per carta a l’alcaldia la recent creació d’una nova banda de música for mada per 24 músics procedents de l’orquestra del teatre anomenada Banda Popular. Roig oferia la nova banda per tocar als actes oficials i festius de la ciutat de manera gratuïta. Una altra carta enviada per l’alcaldia com a resposta (14 juny) li deia que, vista la bona predisposició i comporta ment dels membres de la Banda Popular, n’acceptava la proposta i que els faria tocar en els actes oficials de la ciutat.

Tot i la dissolució de la Banda Municipal l’abril de 1869, no creiem que la desaparició fos im mediata i durant uns quants mesos devia conviure amb la nova Banda Popular. Així, una altra carta datada el 20 d’octubre de 1869 parlava de l’existència de dues bandes de música a la ciutat. L’Ajuntament, vist que els membres de les dues bandes eren de la ciutat i es movien pels mateixos interessos de servei, va decidir no establir cap preferència a l’hora de decidir la seva participació als actes ciutadans.

Tot sembla indicar que durant el 1870 l’antiga Banda Municipal devia desaparèixer definitiva ment, essent substituïda en les seves funcions per la Banda Popular dirigida per Jaume Roig i Torné, una nova banda que, a partir d’aquest moment, va assumir l’acompanyament musical dels desplaçaments rituals de la corporació municipal fins el 1914. Tot i això, ocasionalment les bandes militars amb guarnició a la Seu Vella també eren requerides per fer algunes de les tasques municipals, provocant la queixa dels músics civils 25

L’acció de les bandes (fossin civils, municipals o militars) tenia una gran repercussió i pre sència en la vida cultural de la ciutat tot participant en festes de fi de curs, concerts de Sta. Cecília i de Sant Josep, funcions de beneficència, concerts de Festa Major, certàmens de l’Acadèmia Mariana... També col·laboraven amb les orquestres dels teatres i amb actes orga nitzats per entitats de tot tipus i feien, a més, concerts als cafès de la ciutat i al passeig dels Camps Elisis.

Els repertoris preferits cobrien l’ample ventall que va des de la música popular de l’època pasdobles, masurques, valsos, jotes, xotis, tangos, sarsueles, etc.) fins a simfonies d’obres conegudes del repertori operístic o simfònic de l’època (Rossini, Verdi, Puccini, Wagner, Bizet, Meyerbeer, Beethoven...).

I per a què consti i per a defensa del director, signem aquesta declaració a Lleida el 16 d’abril de 1869. Signants: Manuel Herrera, Anastasi Cortada, Josep Borràs, Erasme Pons, Josep Currià, Mateu Gomez, Ramon Gomàs, Josep Tarruella, Enric Sierra, Jaume Amorós, Ramon Amorós, Joan Amorós, Antoni Condal, Miquel Borràs i cinc signatures més il·legibles.

24 Pau Ichart, per la seva part, va adreçar una carta a l’Ajuntament amb data 17 d’abril en la qual es defen sava de totes les acusacions que se li havien fet de manca d’interès artístic i de no repartir correctament entre els músics els diners de les actuacions de què havia estat objecte per part d’alguns membres de la banda.

25 Així, per exemple, Jaume Roig i Torné es queixava en una carta dirigida a l’Ajuntament el 5 març 1886 del contracte fet per l’Ajuntament a la Banda Militar del Regiment de Guipúscoa i no haver tingut en compte la Banda Popular per fer la feina.

les Bandes de música a

Durant la segona meitat del segle XIX van aparèixer bandes a moltes poblacions. En són bons exemples la Banda del Soleràs (dalt) i la banda de la Societat de ball La Walkyria de Lleida (baix).

3. La primera Banda Municipal de Lleida (1816-1870).

De la Banda Popular (18691914) a la 2a Banda Municipal de Lleida (1914-1925).

La Banda Popular va ser creada el 1869 i di rigida per Jaume Roig fins la seva mort el 7 de juliol de 1890. Tal com ja hem dit, en una carta datada el 23 de març de 1869 i con servada a l’Arxiu Municipal de Lleida, Jaume Roig comunicava a l’alcaldia de la ciutat la constitució d’una nova banda formada per 24 músics proce dents de l’orquestra del teatre26

Inicialment, la Banda Popular va estar estreta ment vinculada al Centre Artístic, una societat que tenia la seu social a la Casa Serra de carrer Major núm. 71 que disposava d’una gran sala en voltada per una galeria i que servia com a local d’assaig de la banda.

Tot i que la banda va ser creada el 1869, no va ser fins dotze anys més tard, l’11 d’octubre de 1881, que es redactà el seu Reglament Orgànic, obtenint així el reconeixement oficial. Entre al tres punts, a l’esmentat reglament hi figuren els següents:

Jaume Roig (1839-1890), creador de la Banda Popular de Lleida el 1869.

La banda serà formada per 40 músics i, en cas que n’hi hagi més, aquests tindran condició de meritoris.

Obligació de portar gorra i uniforme.

Obligació d’assistir als assajos i actes.

L’ incompliment d’alguna d’aquestes normes està penalitzat amb una multa.

La banda se subdivideix en dos grups: el gran nucli i el petit nucli.

Es nomena un director i un vicedirector.

Es fa un assaig setmanal de dues hores de durada.

La nova Banda Popular va aplegar bona part dels professionals o semiprofessionals de la ciu tat que participaven desinteressadament en les activitats de la banda. Majoritàriament, com ja hem dit, els músics de la Banda Popular procedien de les orquestres del teatre Principal o dels

26 Es tracta dels músics que formaven part de l’orquestra del Teatre Principal o dels Agustins, lloc on es celebraven les temporades dramàtiques i líriques a l’hivern.

Cosme Ribera (1842-1928) va fer-se càrrec de la Banda Popular entre 1892 i 1909.

Agustins però també n’hi havia alguns procedents de l’antiga Banda Municipal27 i altres de l’Escola de Música de la Casa de Misericòrdia. Desconeixem els membres inicials de la formació en el moment de la seva creació el 1869 però el 1881 quan es va redactar el Reglament la banda estava formada per 32 membres28.

Jaume Roig va morir el 7 de juliol de 1890 i a partir d’aquell mo ment, i només per un període transitori de dos anys, va ser l’antic director de la Banda Municipal Pau Ichart i Fuentes qui n’assumí la direcció. A partir del mes de novembre de 1892 la tasca direc tiva va recaure en Cosme Ribera i Miró, músic procedent de l’Albi que s’acabava d’instal·lar a la ciutat i que tenia una dilatada ex periència musical adquirida en els teatres barcelonins del Liceu i Principal. Cosme Ribera va dirigir la banda fins el 1909, quan es jubilà i retornà a l’Albi.

Programes de la Festa Major de Lleida de finals del segle XIX amb anuncis de les actuacions de la Banda Popular.

27 És el cas de Joan Roch, Joan Garsaball, Joan Santamaria i Francesc Bartra.

28 El 1881, els membres de la Banda Popular eren els següents: Salvador Revés, Josep Arnó, Pere Marqués, Anastasi Cortada, Josep Antoni Casases, Ventura Pallarés, Josep Mur, Francesc Bartra, Enric Sierra, Salva dor Piró, Manel Miranda, Josep Torrens, Ricard Sierra, Joan Roch, Francesc Calvera, Ramon Santamaria, Josep Borràs, Ramon Chimeno, Josep Guallar, Primitiu Garcia, Josep Campo, Joan Santamaria, Manel Herrera, Pau Roure, Ramon Roure, Calixte Corberó, Francesc Piño, Josep Clavé, Pere Llina i Joan Garsa ball. Figuren també Jaume Roig com a director i Francesc Urrutia com a sotsdirector.

les Bandes de música a Lleida

Hi ha informacions no contrastades segons les quals Cosme Ribera hauria dimitit de la direcció de la banda l’1 de novembre de 1893, passant a Perfecte Miró com a nou director de la formació. Cap document, però, confirma aquesta dada. Tot i això, sí que és cert que durant un període d’aproximadament uns dos anys, la Banda Popular va afluixar el ritme i la qualitat de les seves actuacions, centrades només en les festes majors i processons, mentre que a partir del 1895 sembla recuperar el ritme inicial de 1892-93, fet que ens permetria suposar que altre cop, si és que realment mai la va deixar, la banda tornava a estar sota la direcció de Cosme Ribera29

A partir de 1909, amb la marxa de Ribera, la banda, ara sota la direc ció de Josep Vila i Franquesa, va passar per un període de decadència que la va dur a gairebé desaparèixer, deixant d’actuar fins i tot als actes de la Festa Major, fins que el 1912 es tornà a reorganitzar30. La primera actuació feta després de la reorganització va ser la rebuda de Ricard Viñes a l’estació de tren de Lleida, el 9 de maig de 1912, on la banda, amb uniformes nous confeccionats per un «entusiasta» de la mateixa formació, va desfilar darrera de la corporació municipal.

Logotip de la Banda Popular que apareix a les partitures utilitzades per la formació.

Banda Popular de Lleida amb una imatge del seu fundador, Jaume Roig, al mig.

29 Durant el 1895 hi ha constància de la participació de la banda en 5 vetllades musicals al Centre Artístic que es fan els dies 28 de gener, 10 d’abril, 2 de maig, 9 de juny i 2 d’agost. A partir de 1901, trobem una secció de la Banda Popular actuant al Cafè del Comerç. Per més informació detallada de les activitats de la Banda Popular durant aquests anys, vegeu HERRERA, Lluís; La Música a Lleida durant la Renaixença i el Modernisme, pp. 42 a 51, publicat a Lleida el 2002 per Pagès Editors.

30 Cosme Ribera va escriure un pasdoble català titulat Avant, sempre avant! Amb motiu de la reorganització de la banda i dedicat als seus antics membres de la banda. El manuscrit original d’aquest pasdoble va ser escrit a l’Albi l’abril de 1912 i va ser estrenat per la Banda Popular el 10 de maig del mateix any durant les celebracions de la Festa Major de Lleida.

4. De la Banda Popular (1869-1914) a la 2a Banda Municipal de Lleida (1914-1925).

El cas és que si la Banda Popular dequeia no podia assumir correctament les tasques requerides pel consistori. Diferents membres de l’Ajuntament, conscients de la situació creada, van decidir que calia trobar una solució. Durant el 191331 s’acordà crear una nova Banda Municipal i per a ferho es va decidir que el procediment seria un concurs lliure al qual s’hi podrien presentar totes les bandes que ho desitgessin. La banda que superés el concurs seria la nova Banda Municipal.

El novembre de 191332 es va posar en marxa el mecanisme del concurs, el desembre es va nome nar el tribunal format per músics de renom de la ciutat i membres de l’Ajuntament i també es van decidir els exercicis que haurien de fer-se33 Al febrer de 1914 les bases del concurs ja estaven preparades i s’obria el període d’inscripció per a les bandes. Al mes d’abril Josep Vila Franquesa, com a responsable de la Banda Popular, feia la sol·licitud formal de participació, i a finals del ma teix mes d’abril el jurat feia saber que, en complir totes les condicions exigides, la Banda Popular era acceptada al concurs. La Banda Popular no hauria de tenir problemes per ser proclamada nova Banda Municipal, ja que va ser l’única que va fer la sol·licitud, tot i que en aquells moments existien altres bandes a la ciutat.

El dia fixat per a la prova va ser el dimarts 5 de maig de 191434, pocs dies abans que comencés la Festa Major, i el lloc, el teatre dels Camps Elisis. Com era d’esperar, no hi va haver problemes i la Banda Popular va superar folgadament les pro ves convertint-se a partir d’aquest moment en la nova Banda Municipal35 .

Les proves, presidides per l’alcalde Pinell, van consistir a interpretar un programa prèvia ment fixat pel jurat. Es tractava d’un fragment de l’òpera Samsó i Dalila del compositor francès Camille Saint-Saëns i un altre de La Walkíria , segona de les quatre òperes que formen la te tralogia L’anell del Nibelung de Richard Wagner. A més es van interpretar els pasdobles Jacob i Lo pregó, aquest darrer composat pel Sr. Lucas, membre de la mateixa Banda Popular i dedicat a l’Ajuntament de Lleida36 .

Una de les principals tasques de la Banda Popular van ser les actuacions en festes majors i processons, desfilades i cercaviles de tota mena.

Els dos anys següents, però, es van caracteritzar per les baixes contínues dels membres de la ban da que per motius diversos van anar abandonant la formació i, tot i els esforços del seu director

31 Actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida dels dies 23 d’abril i 30 de maig de 1913.

32 Actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida dels dies 28 de novembre i 24 de desembre de 1913.

33 Els membres del tribunal van ser publicats a l’Acta del Ple de l’Ajuntament de Lleida del dia 21 de gener de 2014 i estava format per Francesc Vidal i Codina, Ramon Aguilà, Santiago Piñol, Jerònim Príncipe, Humbert Torres i Ignasi Simon Pontí.

34 Diario de Lérida del dimarts 5 de maig de 1914, núm. 10.817, pàg. 2.

35 Acta del Ple de l’Ajuntament del 6 de maig de 1914.

36 Diario de Lérida del dimecres 6 de maig de 1914, núm. 10.818, pàg. 3 i El País del dijous 7 de maig de 1914, núm. 10.364, pàg. 2.

Bandes de música

Josep Vila en la formació de nous músics, la banda va anar decaient a poc a poc fins a arribar al punt que el 1917 ja pràcticament no hi havia banda i Josep Franquesa se’n va retirar de la direc ció. Malgrat tot, la Banda Municipal creada el 1914, amb molts alts i baixos, es va mantenir més o menys activa fins a almenys el 1925 data en què deixa de figurar als actes de Festa Major com havia fet ininterrompudament fins llavors. A partir de 1925, no hem pogut localitzar cap més no tícia de les activitats de la banda que és substituïda en els actes de Festa Major per altres bandes, especialment la Banda Provincial i les bandes militars dels regiments de Navarra i Albuera. Des de la seva desaparició i fins a la creació el 1996 de l’actual Banda Municipal de Música de Lleida, sota la direcció d’Amadeu Urrea, no n’ha existit cap altra amb aquesta denominació. És per això que l’actual Banda Municipal de Lleida pot ser considerada, sens dubte, la successora directa de l’antiga Banda Municipal formada el 1914.

La Banda Popular no tenia una plantilla massa estable, els seus membres tenien un elevat grau de mobilitat i no és estrany trobar músics que cercaven un futur professional a Barcelona o a altres ciutat de l’Estat37 El 1895, la banda estava formada per 1 requint, 6 bombardins, 1 oboè, 7 trom bons, 9 clarinets, 3 baixos, 1 flauta, 1 bombo, 2 trompes, 7 cornetins, 1 fiscorn plats i caixa, un total d’uns quaranta músics. Tot i això, resulta útil revisar la instrumentació de les obres escrites per Cosme Ribera per veure els instruments que van integrar la banda durant aquest període. Una de les primeres obres d’aquest període que formava part dels repertoris habituals de la banda és una americana composta per Salvador Revés però instrumentada per Ribera el 1893 que duu per títol Copa d’Or La instrumentació d’aquesta americana és la següent: requint, cornetins 1-2, flautí, trompes 1-2, flauta, fagots 1-2, oboè, trombons 1-2-3, clarinets 1-2, bombardins 1-2, saxofon en Mi b, baix en Do (bastuba), fiscorns 1-2 i bateria (caixa, bombo i plats). Aquesta instrumentació es manté amb diferències poc significatives en les diverses obres per a banda escrites pel com positor de l’Albi durant els anys de la seva estada a Lleida.

Programes de la Festa Major de Lleida posteriors a 1914, moment a partir del qual la Banda Popular va convertir-se en Banda Municipal a través del concurs organitzat per la Paeria.

Les activitats de la Banda Popular eren diverses i anaven des de la participació en actes de la Fes ta Major i actes religiosos, fins a concerts aïllats passant per la col·laboració amb altres entitats de la ciutat així com la sortida fora de Lleida per participar en actes diversos (generalment festes majors de pobles de les rodalies). A partir del moment en què Cosme Ribera se’n va fer càrrec s’aprecia un canvi substancial en les activitats de la formació que passà a participar en projectes

37 El 1895 formen part de la banda músics que no apareixien al llistat de 1881. És el cas de Lluís Sedó o Salvador Revés que, tot i figurar a l’anterior llista, ara ocupa el càrrec de vicepresident.

4. De la Banda Popular (1869-1914) a la 2a Banda Municipal de Lleida (1914-1925).

musicals de més envergadura interpretant repertoris més al gust de l’època, principalment ar ranjaments d’òperes italianes, franceses i alemanyes.

La Banda Popular, amb els nous uniformes, just després de la seva reorganització el 1912.

Durant els segles XIX-XX-XXI, però, hi ha hagut altres bandes a la ciutat que han anat assumint en diferents moments les tasques de representació que eren pròpies de la música municipal. Contemporànies a la mateixa Banda Popular, primer, i a la Banda Municipal, després, han existit a Lleida sense comptar les bandes militars, la Banda Lira Popular (1889), la Banda de la Casa de Mi sericòrdia (1892) i la Banda Provincial (1926-27/1941), la Banda de Santa Cecília (1900), la Banda de la Creu Roja (1955), la Banda del Foment Musical de Lleida (1983), l’actual Banda Municipal (1996) i la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida (2014).

Les Bandes Militars.

La Seu Vella, convertida en caserna militar a partir de 1707, va allotjar diversos regiments fins que el 1948 els militars van traslladar-se a les noves casernes de Gardeny.

Les primeres informacions de l’existència de bandes de música daten de l’època romana, però la Revolució Francesa i l’Imperi Napoleònic (1789-1813) van fer un important gir a aquest tipus d’agrupacions. Els himnes a la llibertat i la música militar es van convertir en les músiques preferides pels revolucionaris francesos. Aquest fet, sumat al gust per lo grandilo qüent i lo enèrgic, va donar un important impuls a les formacions formades per instruments de vent i de percussió. Fora dels teatres i de les sales de concerts, la Revolució Francesa va generar una gran quantitat de música que es consumia a l’aire lliure, en carrers i places.

Banda militar d’inicis de segle XX formada per instruments de vent-metall, vent-fusta i percussió.

Durant el segle XIX les bandes militars exis tents a tota Europa van passar de les petites formacions de vuit instruments pròpies del Classicisme a la incorporació de ple dret dels nous instruments apareguts que, juntament amb el perfeccionament dels ja existents i amb l’ús de repertoris ambiciosos compostos per compositors professionals, van canviar totalment el panorama musical. A inicis del segle XX, les bandes militars comptaven amb plantilles força ben nodrides, però van anar disminuint fins a estabilitzar-se en uns 25 exe cutants als Regiments i Acadèmies i uns 20 a les bandes del batallons. Les que estaven situ ades en poblacions grans podien augmentar els membres fins a convertir-se en veritables bandes de música, mentre que les que forma ven part dels batallons de segon i tercer ordre

comptaven amb sort amb una petita plantilla de músics fixos. Als anys 40, després de la guerra civil, les bandes de les divisions i acadèmies podrien arribar a estar formades per plantilles de 80 músics, uns 30 dels quals eren de 2a i 3a categoria (brigades i sergents) mentre que la resta eren de 3a categoria i educands.

Les bandes militars tenien una funció clarament castrense però, alhora, van incorporar-se progressivament a la vida musical i cultural de les ciutats. Aquesta relació entre les bandes militars i el gran públic no va passar desapercebu da pels grans compositors, que sovint van transcriure les seves millors obres per a ser interpretades per les bandes militars. Les simfonies de Beethoven, les obertures de les òperes de Wagner o dels compositors italians con Rossini, Donizetti, Bellini i Verdi, formaven habitualment part dels repertoris oferts.

L’èxit de les bandes militars a mitjan segle XIX va comportar la progressiva aparició de bandes civils que les imitaven. Aquest tipus de formacions eren apreciades per la participació en ac tes i celebracions ciutadanes i religioses de tota mena, a més de ser un estímul als joves i els catalitzadors de la important tasca social que sovint feien entre els obrers tot allunyant-los de la beguda i del joc.

La major part de les grans bandes municipals europees es van formar justament en aquests moments, a mitjans del segle XIX. Hi va contribuir la recent incorporació de la fa mília dels saxhorns inventats per Adolph Sax, aportant millores tècniques i de varietat cromàtica de sons. Les no ves bandes al servei de la municipalitat continuaven tenint entre les seves obligacions l’exaltació i l’acompanyament de les corporacions municipals, però les seves actuacions havien assolit un esgraó més: ara eren considerades tam bé com a elements artístics amb capacitat de transmetre la música i la cultura en els racons i els pobles més allunyats dels nuclis urbans.

Anunci de premsa d’un concert de la Banda Militar el 30 d’octubre de 1966 durant els actes commemoratius del 50 aniversari de la mort de Granados.

Lleida ha estat de sempre una ciutat amb una forta presència militar, ja que se l’ha considerada com un punt estratègic per al control dels Pirineus i de la ruta entre Barcelona i Madrid. A Lleida s’han mantingut fins fa relativament pocs anys quarters militars situats primer a la Seu Vella i al turó de Gardeny, però les remodelacions dutes al terme pel Ministeri de Defensa els han fet desaparèixer.

Durant els anys de presència militar a la ciutat van ser diversos els regiments, i per tant les bandes que en formaven part, que hi van fer estada. Recordem especialment les Bandes dels Regiments d’Albuera, de Màlaga, de Navarra i de Luchana pels anys que van romandre a la ciutat i la intensa participació que van tenir en la vida cultural ciutadana, sense oblidar els Regiments d’Infanteria de Caçadors de Muntanya núm. 1 i la Divisió de Muntanya Urgell 42, que ha estat la darrera a ocupar els antics quarters de Gardeny. No oblidem que els integrants de les bandes militars, tot i que plenament integrats en l’escalafó militar, són bàsicament músics i aquesta con dició els permetia fondre’s amb els altres músics de la ciutat i participar en tota mena d’actes juntament amb les agrupacions i entitats locals.

les Bandes de música a Lleida

Xaranga militar a la Seu Vella de Lleida (probablement als anys 40).

Són moltes les ocasions i mostres en què les bandes militars han participat en la vida cultural de la ciutat 38 convertint-se, en algunes ocasions, en introductores de tendències musicals i l’obra dels compositors abans que qualsevol altra formació musical de caràcter civil.

A finals del segle XIX ja veiem la tendència a separar les funcions de la banda de música i les de les xarangues i les bandes de cornetes i tambors39. Les xarangues estan formades per només una part de la banda, tenen molta més mobilitat que la banda de música i els seus repertoris acostu men a ser més populars. Són formacions instrumentals pensades especialment per acompanyar desfilades i processons. Per contra, quan la Banda de Música, més enllà de les funcions castren ses, participa en actes civils, aquests acostumen a ser concerts en llocs cèntrics i emblemàtics de la ciutat. En el cas de Lleida, les places de la Constitució i de la Llibertat, Blondel i els Camps Elisis, van ser els llocs més habituals de les actuacions durant el segle XIX i inicis del XX.

A finals del segle XIX les xarangues militars van començar a ser contractades per a participar en festes majors i altra mena d’actes on, a més de dianes, processons i desfilades, oferien sessions de ball. Justament, el fet que aquestes sessions fossin remunerades va forçar a l’aparició de di verses normatives militars per regular aquest tipus d’accions. El 189240, per exemple, la premsa lleidatana es feia ressò de les noves normes marcades pel Ministeri de la Guerra relatives a la prohibició d’alterar les partitures i, si era el cas, declarar-ne les adaptacions per tal de garantir

38 Aquesta temàtica ja va ser tractada en el llibre La música a Lleida durant la Renaixença i el Modernisme, publicat per l’Ajuntament de Lleida dins la Col·lecció Antropològica núm. 4, el 2002, pp. 37 a 42.

39 Segons la importància del batalló, aquest podia tenir una banda de cornetes (formada per un grup de cornetes sense pistons i timbales), xaranga (quan hi havia instruments de vent-metall) o banda de música (amb vent, fusta i percussió).

40 Diario de Lérida núm. 3042 del dimarts 8 de novembre de 1892, p. 2.

el drets d’autor en el cas que la seva interpretació estigués remunerada. Pocs anys després, el 1895 41 , la premsa es tornava a fer ressò del paper que havien de tenir els músics majors o direc tors de les bandes en aquestes activitats extra militars i de les quantitats que calia ingressar per a benefici de tots els membres de la banda independentment que participessin o no a la xaranga, entre altres aspectes. La funció de les xarangues militars va decaure als anys 30 del segle XX amb l’aparició de les primeres orquestrines de Jazz, una moda vinguda directament dels Estats Units. A Lleida, per exemple, les xarangues militars van tenir una forta presència a totes les festes majors fins que el 1935 hi van aparèixer les primeres orquestres de Jazz amb noms tant significatius com Espada Jazz, Gentlemen of the Jazz, Dakar Jazz i Select Jazz.

Anuncis de diferents orquestres de Jazz aparegudes a Lleida a inicis dels anys 30.

41 Diario de Lérida núm. 2845 del dijous 14 de març de 1895, p. 2.

de

a

La Banda X (1882-1885) i La Banda Lira Popular (18891899 ?).

Programa de la Festa Major de Lleida de 1894.

La primera aparició de la Banda X va ser als actes de la Festa Major de 1882, una presèn cia que es va anar repetint a les celebracions dels anys 1883, 1884 i 1885. A les festes, la Banda X va anar assumint diversos encàrrecs que van des de la realització de concerts i serenates a acompanyar actes populars com el lliurament dels premis als alumnes de les escoles públiques, ambientar espectacles, festivals o demostracions 42 . La va dirigir Josep Torné qui, al guns anys més tard, també va encarregar-se de la Banda La Lira Popular43 .

42 A la Festa Major de1883 la Banda X va estar present mentre es feia un espectacle de llum elèctrica; a la del 1884 va acompanyar les maniobres que van fer els bombers i a la de 1885 va actuar al festival d’avia ció i al combat naval que es va celebrar al riu Segre.

43 No hi ha més informació d’aquesta banda, excepte la resposta de la Diputació de Lleida (BOP 19 setem bre de 1884) a Josep Torné autoritzant-lo a utilitzar les inicials de la Companyia de Bombers per a la seva Banda X sempre i quan s’avingués a oferir dues actuacions gratuïtes i a participar als enterraments dels bombers. No tenim cap altra informació que relacioni les dues bandes - la Banda Lira Popular i la Banda X- excepte que eren dirigides per Torné.

La Banda Lira Popular va ser creada el març de 1889 per Manel Herrera 44 i s’anunciava com una agrupació de caràcter simfònic. La primera referència documental que tenim data de la festa de Sant Josep de 1889 45 quan la banda va oferir una serenata a Josep Plubins i a Josep Plana, tornant a actuar el 8 de juny46 per oferir una altra serenata, ara al Governador Civil. La Banda Lira Popular també va participar en altres actuacions com concerts als Camps Elisis o processons.

La Banda va actuar als actes de les festes majors de 1894, 1895 i altre cop el 1899, tot i que aquesta vegada no amb el nom de «Lira Popular» sinó amb el de «Banda del Sr. Torné». Tot i que no tenim més informació sobre aquesta agrupació instrumental, sembla que a partir de 1897 se n’hauria encarregat Josep Torné, que figura com a director en les actuacions fetes aquest any i els poste riors. Torné, però, no s’hauria pogut mantenir per massa temps al davant de la formació perquè va morir el 1899.

Programa de la Festa Major de 1895 anunciant diverses actuacions de la Banda Lira Popular.

44 Manel Herrera també va fundar l’Orfeón Ilerdense el 1884 que, tot i tenir el nom d’Orfeó, sembla que era una formació més propera als cors claverians. Anteriorment, Herrera havia format part dels membres de la Banda Municipal (1868) i també de la Banda Popular (1881).

45 Diario de Lérida núm. 1056 del diumenge 17 de març de 1889, p. 3.

46 Diario de Lérida núm. 1123 del dissabte 8 de juny de 1889, p. 3.

de les Bandes de música a Lleida

De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial

/ 1941-1952).

Banda de la Casa de Misericòrdia

La Banda de la Casa de Misericòrdia va sorgir com a conseqüència de la tasca feta a l’Escola de Música de l’entitat, on rebien formació musical els asilats residents en aquesta insti tució gestionada per la Diputació de Lleida. Més endavant, ja entrat el segle XX, aquesta banda formada inicialment només per estudiants va ser l’embrió de la Banda Provincial.

La Diputació va crear l’Escola de Música a la Casa de Misericòrdia el 1864 que va ser dirigida des del primer moment per Magí Pontí i Ferrer, mestre de capella de la Catedral de Lleida des del 1833. Magí Pontí, que va estar al càrrec de l’Escola durant un període de 45 anys, va morir el 1881 i pocs anys després, el 1886, la Diputació convocava oposicions a la plaça vacant. Josep Torné i Solà, natural de Les Borges Blanques, guanyà l’oposició després de competir amb altres candi dats com Manel Chimeno, Pau Ichart, Enric Reñé, Josep Roure i Francesc Oliver. Josep Torné va mantenir-se al càrrec fins la seva mort el 1899. Josep Torné va acceptar la decisió de la Dipu

De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

La Casa de Misericòrdia de Lleida va allotjar el servei de beneficència dirigit per la Diputació de Lleida.

tació de restablir la banda fundada anys abans per Magí Pontí i que havia caigut en l’abandó 47 . Pocs anys després la banda ja tornava a ser una realitat. La banda, formada pels nois de l’escola de la Casa de Misericòrdia, provocava elogis en totes les seves actuacions amb comentaris com els següents:

«Ayer jueves lardero, atronaron los aires al gunas comparsas con su correspondiente murga. No merece tal nombre la música de los niños hospicianos que dirige el maestro señor Torné la cual ayer recorrió las calles llamando la atención per la precisión y ajus te con que ejecutó bonitas y aun difíciles piezas.» 48

«Ha llamado la atención la diminuta banda de la Casa de Misericordia que ha tocada en varias procesiones del pasado Corpus. La componen 16 jovencitos asilados bajo la di rección de su maestro de música Sr. Torné, que ha conseguido formar un conjunto ins trumental que, atendida la edad y los medios de los músicos, no hay más que pedir.» 49

Magí Pontí i Ferrer (1815-1881), fundador de l’Escola de Música de la Casa de Misericordia de Lérida.

La primera referència que hem pogut localitzar sobre la renovada Banda de la Casa de Misericòr dia prové del programa de la Festa Major de 1891 quan per primera vegada s’anunciava l’actuació d’una «Banda Provincial» al costat de la Banda Popular. Les actuacions es van repetir els anys se güents fins el 1894 inclòs tot i que en alguna ocasió ho va fer amb el nom de «Banda de la Casa de Misericòrdia». Igualment, el mes d’agost de 1891 la Diputació Provincial donava permís a la banda per actuar durant les festes de Carnaval50 . És evident que es tracta de la mateixa banda originà ria del centre de beneficència nascuda a partir de l’escola de música creada inicialment per Magí Pontí. Donat que no hem pogut trobar cap altra notícia anterior, considerem el 1891 com la data de reaparició «oficial» de l’esmentada banda que ja hauria tingut una primera etapa en temps de Magí Pontí, el fundador de l’escola de música el 1854 de la qual, però, no n’hem pogut trobar cap referència documental.

A més de les actuacions a les festes majors, la premsa lleidatana va anar donant notícies sobre la Banda de la Casa de Misericòrdia entre el 1892 i el 1906. La mateixa premsa, però, ja es feia ressò

47 Són diverses les obres de Magí Pontí conservades a l’Arxiu Capitular de Lleida que estan escrites per a “orquestra de vent” o bé per a “banda militar”, denominacions que Pontí utilitzava per designar la banda d’estudiants de la Casa de Misericòrdia a qui les dedicava. En algunes obres feia una dedicatòria molt més explícita dient «Para los niños acogidos de la Casa de Misericòrdia de Lérida». Totes elles són obres datades en els anys 60’s i 70’s del segle XIX, època en què Pontí van estar al davant de les classes de música de la Casa de Misericòrdia.

48 Diario de Lérida, núm. 1943 del diumenge 6 de març de 1892, p. 2.

49 Diario de Lérida, núm. 2031 del divendres 24 de juny de 1892, p. 2-3.

50 Butlletí Oficial de la Província de Lleida del 17 d’agost de 1891.

Bandes de música

de l’existència d’una agrupació musical alguns anys abans, concretament el 5 de gener de 1889, quan el Diario de Lérida anunciava51:

«El día de reyes por la tarde en la iglesia de la Casa de la Misericordia habrá rosario cantado y villancicos a toda orquesta que ejecutaran los asilados que asisten a la escuela de música de dicho establecimiento bajo la dirección del profesor Sr. Torné».

La notícia no esmenta de forma expressa l’existència d’una banda, tot i que, possiblement, quan es refereix a l’«orquestra» en realitat deu voler dir «banda».

Programa de la Festa Major de 1891 on s’anuncien les primeres actuacions de la Banda Provincial o Banda de la Casa de Misericòrdia.

Les activitats de la banda formada per 16 nois durant l’etapa de Josep Torné, eren molt limitades pel poc nivell musical dels seus components, tots massa joves i encara estudiants. És per això que es van fer molt pocs concerts públics i la seva activitat es va centrar majoritàriament als actes, fossin religiosos o no, que es feien al propi hospici. Malgrat tot, la banda va fer algunes sortides a processons, festes majors i va fer serenates a persones rellevants de Lleida52 .

Els repertoris interpretats no eren diferents dels d’altres formacions del mateix tipus i estaven formats per valsos, masurques, jotes, xotis, sardanes, arranjaments de fragments d’òperes itali anes així com arranjaments d’obres famoses del repertori clàssic.

A la mort de Josep Torné el 1899, va fer-se càrrec de la Banda de la Casa de Misericòrdia en Ramon Aguilar i Saureu (1870-1930), antic deixeble de Magí Pontí. Aguilar va accedir al càrrec l’1 d’octubre de 1900 i el va mantenir fins el 1921, any en què es jubilà. Tot i la poca informació que s’ha conservat, cal suposar que la Banda va continuar la seva activitat amb alts i baixos fins el 1923, moment en què Antoni Mateu i Moles, després de la jubilació de Ramon Aguilar als 52 anys, creà la Banda Provin cial. Sembla que durant els darrers temps de la gestió de Ramon Aguilar tant la banda com l’escola de música van passar per un període d’estancament i de poca activitat que van fer necessària una reorganització. Josep Lladonosa, a les seves memòries, ho descrivia amb aquestes paraules53:

51 Diario de Lérida , núm. 996 del dissabte 5 de gener de 1889, p. 2.

52 Vegeu la informació que es dona sobre les activitats de la banda a HERRERA i Llop, Lluís; La música a Lleida durant la Renaixença i el Modernisme; Col·lecció Antropològica núm. 4 editat per l’Ajuntament de Lleida el 2002, pp.51 a 55.

53 LLADONOSA i Pujol, Josep; Setanta-cinc anys de records 1907-1982; Ed. Virgili i Pagès. Lleida 1989. p. 89.

7. De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

«[...] La primera tasca del senyor Mateu fou la de reorganitzar l’orquestra que el seu an tecessor tenia gairebé oblidada. En aquells tres anys anteriors, els violins, el violoncel i el contrabaix romanien guardats a l’armari [...]».

Banda de la Casa de Misericòrdia formada pels asilats (foto dels anys 20).

És per aquesta raó que certes publicacions com El avance de la provincia de Lérida en el último quinquenio editada el 192954 , que és una memòria de les activitats fetes per la Diputació du rant cinc anys, parla de la «creació» –de fet, hauria de dir «renovació» o «reorganització»– de l’Escola de Música l’1 de juliol de 1922 de la mà dels serveis de la Mancomunitat de Catalunya, que en aquells moments era la responsable dels establiments de beneficència. Segons aquesta publicació l’estat de l’Escola de Música era deplorable i Antoni Mateu, amb el suport de la Dipu tació, hauria remuntat la institució donant un nou impuls a la banda que ja hi existia. És a partir d’aquest moment que a totes les notícies i informacions aparegudes ja s’utilitza la denominació única de Banda Provincial55:

«L’escola va començar a funcionar l’11 de juliol de 1922, sota el mandat de la Mancomunitat de Catalunya, però el seu estat era pèssim (sense alumnes ni material) i no va ser fins l’arri bada de la dictadura de Primo de Rivera, el 1924, que se’n va fer càrrec la Diputació. Com a

54 El avance de la provincia de Lérida en el último quinquenio 1923-1929; Tipografia Provincial de la Casa de Misericòrdia de Lleida, Lleida, 1929.

55 El avance de la provincia de Lérida en el último quinquenio 1923-1929 (Op.cit.), pp. 123-124.

de les Bandes de música a Lleida

conseqüència el nombre d’alumnes va augmentar, es va augmentar el nivell de solfeig per tal que els alumnes poguessin iniciar l’estudi dels instruments. La Diputació va adquirir els ins truments amb la idea de constituir una banda de música.

Per millorar la situació, a finals de 1926 i inicis de 1927, es van crear cinc places de professors auxiliars amb un sou anual de 1000 pessetes, a més del 5 % del que es recaptés amb les actu acions de la banda, amb l’obligació de donar una hora de classe diària.

El 8 d’abril de 1927, amb motiu de l’arribada del bisbe a Lleida, la banda va fer la seva primera aparició en públic. Formaven la banda 23 músics, xifra que ha arribat a 30 el 1929. Un dels problemes que s’han anat succeint és que els membres de la banda, quan deixaven la Casa de Misericòrdia, deixaven també la banda. L’èxit de la Banda va dur a plantejar la creació d’una capella de música».

Els esforços i la tenacitat de Mateu van aconse guir que entre 1926 i 1927 la Diputació creés places de professors auxiliars que donaven classes de di versos instruments als asilats. El Butlletí Oficial de la Província va començar a publicar anuncis de convocatòria de places de professors per a la Banda Provincial el 1926 a través de concur sos-oposició en els quals, a més dels certificats mèdics i la partida de naixement, els aspirants podien aportar tots els mèrits que creguessin necessaris, especialment si havien format part de bandes militars. El 24 de juliol s’anunciava la convocatòria de places de clarinet, saxofon, cor netí i bombardí amb l’obligació de tocar a la banda i, alhora, fer classes als asilats; el 14 d’octubre es confirmava la convocatòria, el 4 de novembre ja s’anunciava l’adjudicació de la plaça de saxofon a Jaume Villalba i la de baix a Carles Bo i el 28 de desembre es nomenaven els professors Eusebi Antonio, Antoni Ariche i Francesc Sisó.

Ja al 1927, abans però de la presentació oficial de la banda, el 5 d’abril del Butlletí Oficial de la Província anunciava l’adquisició de material destinat a la nova banda i el 17 de març en presentava el llistat: 20 faristols plegables, 1 estoig de requint, 5 de clarinet, 2 de trompeta i 1 de fiscorn, 20 fundes de cuir per als faristols, 2 més de baix, 2 de bombardí, 2 de saxofon i 3 de trombó.

Finalment, la presentació pública de la nova Banda Provincial es produí el 8 d’abril de 1927 en un concert organitzat amb motiu de l’arribada a Lleida del bisbe de la diòcesi: en aquells moments la banda estava formada per un total de 23 nois que més endavant es va estabilitzar al voltant dels 30 components.

Banda Provincial

A partir de la presentació en públic de la Banda Provincial el 8 d’abril de 1927, les activitats fe tes per l’agrupació han quedat reflectides en diversos fulls conservats a l’Arxiu de la Diputació de Lleida on es fa esment del repartiment dels beneficis obtinguts a les actuacions. El primer d’aquests fulls ja comença a comptabilitzar actuacions a partir del mes d’octubre del mateix any

7. De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

1927, i els llistats conservats s’estenen fins el maig de 1934, tot i que les activitats de la banda –anomenada ara Banda de la Generalitat– es van mantenir fins el 1936 quan, amb l’esclat de la guerra civil, la banda es va dissoldre.

Als fulls de distribució de beneficis citats, els criteris de repartiment es van mantenir amb pocs canvis al llarg dels anys: la mateixa Diputació rebia un 15 % dels beneficis, el director un 10 %, els professors un 25 % i el 50 % restant es distribuïa entre els asilats. També es destinava una part dels diners recaptats a l’adquisició de noves partitures.

Període Ingressos Membres

1 octubre 1927 – 30 juny 1928 2.671 ptes. 22

1 juliol 1928 – 30 setembre 1928 3.400 ptes. 21

1 octubre 1928 – 18 setembre 1929 2.200 ptes. 24

19 setembre 1929 – 31 desembre 1929 600 ptes. 16

1 abril 1930 – 30 juny 1930 900 ptes. 22

1 juliol 1930 – 30 setembre 1930 1.000 ptes. 20

1 octubre 1930 1 març 1931 500 ptes. 30

1 març 1931 30 juliol 1931 900 ptes. 26

1 gener 1933 – 31 maig 1933 1.275 ptes. 27

15 juny 1933 – 18 maig 1934 1.175 ptes. 26

Els ingressos reflectits a la graella anterior donen una mitjana d’entre 100 i 300 ptes. aproxima dament cada mes, tenint en compte que els mesos de primavera i estiu eren més productius que altres moments de l’any. En algunes ocasions també es repartien donacions d’entitats com Acció Catòlica. Es desprèn igualment de les dades anteriors que durant els inicis de la Banda Provinci al, especialment l’any 1928, l’activitat de la Banda devia ser important mentre que a partir de 1930 els ingressos decauen significativament.

Les activitats de la Banda Provincial, a més de les de la pròpia Casa de Misericòrdia i la Diputació, eren diverses i no es limitaven únicament a la ciutat de Lleida sinó que sovint es feien actuacions en pobles de les rodalies56 .

56 Al full de repartiment de beneficis del període 15 juny de 1933 al 18 de maig de 1934, per exemple, hi figuren els llocs on es van fer les actuacions i les entitats/administracions que els van contractar: Centre Sardanista Lleidatà, Ajuntament dels Torms, Ajuntament de Lleida, Rector de Vilanova de Bellpuig i Ajun tament de Lleida.

de música

Classe de Música de la Casa de Misericòrdia.

Pel que fa als integrants de la Banda, els llistats només reflecteixen els noms dels asilats i no els dels professors que els impartien les classes, que també formaven part de l’agrupació. El nombre d’asilats va variant en els diferents fulls de repartiment, tot i que inicialment eren uns 20 membres, a partir de mitjans 1930 el nombre sembla augmentar i estabilitzar-se entorn els 30. Els noms de músics que formen la banda, excepte el del seu director Antoni Mateu, es van repetint –sovint germans– als diferents llistats, tot i que són pocs els que van formar part de la banda durant tots els anys entre el 1927 i el 193457 Això s’explica perquè els asilats, seguint les normes de la institució, havien de deixar la Casa de Misericòrdia en assolir la majoria d’edat i en aquest cas, lògicament, també deixaven la banda. Hi ha alguns –pocs– casos en què nois que ha vien format part de la Banda Provincial essent asilats a la Casa de Misericòrdia, després, amb la reorganització de la banda un cop acabada la guerra civil, en van tornar a formar part ara, però, com a professionals58 .

57 Només quatre membres van formar-ne part durant tots els anys entre 1927 i 1934. Es tracta de Modest Escuer, Francesc Cauvet, Josep Caminol i Antoni Ibáñez. Aquests noms, però, ja no apareixen als llistats posteriors a la guerra civil.

58 És el cas, per exemple, de Josep Ma Baldomà Vinós (clarinet) i Llorenç Piró Torres (plats) que figuraven tant en els llistats de repartiment de beneficis de les actuacions dels anys 1927-34 com en el moment de dissoldre la banda a inicis dels anys 50.

De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

Els repertoris interpretats per la Banda Pro vincial van ser des de l’inici tangos, xotis, pasdobles, polques, obertures, intermedis, jo tes i cercaviles d’autors com Bachini, Barbieri, Benlloch, Granados, Cambronero, Cherubini, Cornelius, Corto, Gerrero, Luna i Marquina, en tre altres.

La banda no va ser l’única formació que va dirigir Antoni Mateu durant els anys que va ser a la Casa de Misericòrdia. Efectivament, a partir de l’1 de juliol de 1928 es conserven també diversos llis tats similars als anteriorment esmentats, però ara referits a la Capella Provincial. En aquest cas no hi ha professors com passava amb la Banda Provincial i als llistats només figuren el director i els nois cantors, que majoritàriament coinci deixen amb els de la banda tot i que en menor número.

La banda dirigida per Mateu es va mantenir en funcionament fins la guerra civil, a partir de 1933 i fins el 1936 sota la denominació de «Banda de la Generalitat». La darrera notícia que hem pogut localitzar abans de la disso lució va ser el contracte d’un nou professor de trompeta, en Ramon Parés i Carrera, el 23 de juny de 1936. El 17 del juliol del mateix any ja esclatava la guerra civil que duraria fins l’1 d’abril de 1939, moment a partir del qual va començar la dictadura franquista. Tot i això, Lleida va estar sota el poder de les forces po lítiques d’esquerres des de l’inici del conflicte fins el 3 d’abril de 1938 quan, després d’una curta batalla iniciada el 30 de març, s’hi van establir les tropes franquistes. El front va que dar estabilitzat durant uns mesos al riu Segre, tot separant els dos bàndols de combatents (franquistes a la riba dreta i republicans a l’esquerra), fins el 23 de desembre del mateix 1938, moment en què les tropes franquistes van travessar definitivament el riu, trencant el front i avançant cap a Barcelona. Va ser a partir d’aquest moment, tot i que encara faltaven uns mesos per a la finalització del conflicte a nivell estatal, que les administracions locals, Paeria i Diputació, van poder tornar a posar-se en marxa per tal de recuperar la normalitat perduda durant els anys anteriors.

Capella de la Casa de Misericòrdia.

Programa de la Festa Major de 1941 anunciant les actuacions de la Banda Provincial.

Havia passat un any des que el conflicte havia acabat oficialment que ja es va fer una prime ra proposta per recuperar la Banda Provincial59. Va ser concretament a la sessió del Ple de la Diputació del 15 d’abril de 1940 que s’aprovava tornar a reorganitzar la banda. Aquest acord con templava aspectes com els professors 60 i els elements reforçadors (asilats) 61 que en formarien part, les tasques que havien de desenvolupar, els assajos a què es comprometien així com les remuneracions que rebrien i els criteris de repartiment dels beneficis 62 . La data d’inici de les classes quedava marcada per a l’1 de maig de 1940, i els membres de la banda quedaven establerts en 1 director, 14 professors i 11 asilats.

59 Tot i que el nom del diputat que va fer la proposta no consta al document conservat, és molt probable que fos Luís Alonso de Olarte que també va ser el redactor del projecte de reorganització de la banda el novembre de 1941.

60 Els professors que es van proposar van ser Francesc Sisó (clarinet principal), Àngel Ros (saxofon en mib), Ramón Parés (fiscorn) i Antoni Ariche (bombardino). Tots ells tenien l’obligació de donar una hora de classe diària als nens que formaven part de la banda.

61 Van ser proposats com a elements reforçadors (asilats) els professors següents: Josep Corberó (requint), Manel Oliva (clarinet 1r), Enric Roca (clarinet 2n), Josep Clarisó (clarinet 3r), Lluís Payà (saxofon 2n en mib), Antoni Garcia (saxofon en mib), Josep Roure (trompeta), Enric Borràs (trombó 1r), Josep Camí (baix) i Enric Castellví (bateria). Inicialment es contemplava una gratificació anual de 1.000 ptes. (que més tard seria augmentada a 1.500 ptes).

62 Tant els professors com els membres reforçadors estaven obligats a assistir a 4 assajos mensuals i a fer dos actuacions mensuals gratuïtes acumulables en el cas que en un mes no es fessin les dues progra mades i tot plegat amb una gratificació anual de 400 ptes. La proposta també contemplava que quan es fessin més de dues actuacions mensuals, la Diputació es comprometia a repartir la recaptació seguint el següent criteri: Diputació (30 %), director de la banda (5,20 %), a cadascun dels professors (4 %) i a cadascun dels asilats que formessin part de la banda (0,80 %).

7. De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

Assaig de la Banda Provincial dirigida per Víctor Mateu

Un cop aprovada la proposta de reorganització de la Banda Provincial van iniciar-se els tràmits preliminars i els nomenaments dels músics63 de manera immediata. Seguint les tendències del moment, i a manera de pas previ a la reorganització de la banda, els asilats van poder participar en una banda de cornetes i tambors com ho demostra el fet que el mateix any 1940, sota la pre sidència de José Ma Porcioles, la Diputació reconeixia la tasca feta per Pio Peroy Molinero com a instructor de la Banda de Cornetes de la Casa de Misericòrdia64 . La Banda Provincial ja figu rava en els actes de la Festa Major del maig de 1940 i a partir d’aquest moment els va mantenir de manera ininterrompuda –en ocasions amb la denominació de «Banda de l’Excma. Diputació Provincial»– fins la seva dissolució el 1952. En general, i pel que fa a la Festa Major, la Banda Pro vincial acostumava a encarregar-se d’oferir concerts públics en moments determinats de la festa deixant les cercaviles i l’acompanyament de les processons a les bandes de cornetes i tambors65.

La reorganització definitiva de la banda va produir-se el 1941. El 14 de novembre era presentat pel diputat Luís Alonso Olarte el projecte de reorganització de la Banda Provincial al Ple de la Diputació. En aquest projecte redactat pel mateix director de la banda, Antoni Mateu i Moles, hi figuraven els membres que havia de tenir la formació, on van quedar-hi 1 director, 1 sotsdirector i 13 professors dels instruments següents: requint, 3 clarinets, 3 saxofons, fiscorn, trompeta, trombó, bombardí, baix i bateria. Al mateix projecte ja es feia la proposta d’augment de cinc places més de professors de les especialitats de flauta, clarinet, saxofon, trompeta i oboè. Tam bé havien de formar part de la banda els asilats que estiguessin en condicions de participar-hi. L’agrupació tenia un pressupost anual de 22.000 pessetes, que suposava uns ingressos de 1.000 pessetes per cadascun dels músics (excepte el clarinet 1r i un dels professors de saxofon que exercia també com a professor d’instruments de corda que rebrien la quantitat de 1.500 pessetes anuals) i 2.000 pessetes més en concepte de material.

Programes de la Festa Major de Lleida dels anys 1940, 1949 i 1951.

63 El juliol de 1941 els músics ja adscrits així com els professors de la banda van poder gaudir de la conces sió d’un augment de sou del 10 % tal com també es va fer amb els altres funcionaris i obrers dependents de la Diputació.

64 El 25 de setembre de 1940 l’advocat i secretari de la Diputació Sr. Lluís G. Abadal i Corominas certificava la concessió de la gratificació per un import de 100 pessetes.

65 A la Festa Major de 1940, per exemple, hi figuraven les actuacions de la Banda de Cornetes i Tambors de les Organitzacions Juvenils F.E.T i de les J.O.N.S i també les de la Banda de Cornetes i tambors d’Educación y Descanso. L’any següent, el 1941, a més de les bandes esmentades s’hi afegeix la Banda de Cornetes i Tambors del Regiment núm. 16.

de

En el projecte presentat es proposava un reglament amb 7 articles que contemplava aspectes com la puntualitat als assajos i a les actuacions, la necessitat de signar les fulles d’assistència la responsabilitat de les quals requeia sobre el sotsdirector, la pèrdua de sou corresponent a 2 dies per cada falta injustificada i en cas de reincidència s’acordava proposar la suspensió, la necessi tat de ser al local un quart d’hora abans dels assajos i la regulació de les faltes d’assistència per malaltia cas en què calia justificar-ho abans de 24 hores, el control de les quals requeia igualment en el sotsdirector. En el mateix projecte de reorganització, Antoni Mateu feia referència a les obligacions que calia acceptar tant per part de la Diputació com per part dels membres de la banda, unes obligacions que feien referència a la tipologia i quantitat d’actuacions, als sous dels músics i a l’obligatorietat d’impartir classes d’instrument als asilats de la Casa de Misericòrdia, entre altres aspectes66 .

66 OBLIGACIONS

1/ La banda estava obligada a tocar gratuïtament als actes que la Diputació cregués convenients. Es conside rava que els responsables de la Diputació ja tenien prou criteri en la selecció dels actes on havia d’intervenir la Banda donat que si l’agrupació instrumental havia de tocar en actes “insignificants i repetits” es cauria en un repertori monòton i comportaria una pèrdua d’interès per part del públic.

2/Els músics amb un sou de 1500 pessetes anuals estaven obligats a donar diàriament una classe dels seus respectius instruments als asilats que intervenien a la banda.

3/ El director i subdirector donaven tres hores diàries de classes i en elles hi estava inclòs el solfeig, al teoria de la música, el piano, l’harmonia, etc. El subdirector era l’encarregat de substituir el director quan fos necessari i també s’encarregava de la “correcció moral i artística” dels músics, la reconstrucció de material, la selecció i instrumentació de les obres musicals que es volguessin interpretar així com totes les atencions que fossin necessàries per a la bona marxa de la banda.

4/ Si hi havia desplaçaments, caldria tenir en compte els possibles perjudicis que aquests poguessin com portar a la vida quotidiana dels músics, per la qual cosa s’abonaria una quantitat extra de 20 o 25 pessetes diàries a més de les despeses.

A més, s’estipulava que calia estudiar possibles solucions pel fet que els asilats marxessin de la institució i també deixessin la banda de música, fet que provocava molts problemes.

Pel que fa a l’admissió de nous professors a la banda, s’establia que als exàmens, tindrien preferència, en igualtat de condicions, aquells que a més de l’instrument de banda també toquessin algun instrument de corda.

7. De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

Víctor Mateu i Moles (1898-1987).

A partir d’aquest moment, i fins el desembre de 1952, la vida de la Banda Provincial va transcórrer en un ambient de normalitat i quotidianitat. Alguns músics van ser substituïts per motius diver sos67 , es van reclamar reajustaments dels sous68 i el director Antoni Mateu va fer propostes de cobrir baixes, crear noves places o adquirir més instruments69. Així, per exemple, el 12 d’abril de 1949 es convocava un concurs per proveir places de flauta, requint, saxofon tenor, baix i caixa (les tres primeres per cobrir baixes i les dues darreres eren places de nova creació). Els aspirants van haver de presentar la documentació següent: instància manuscrita demanant la plaça, partida del registre civil amb la data de naixement, certificació d’antecedents penals, certificat de bona con ducta expedit per l’alcaldia i d’adhesió al Movimiento Nacional, 2 fotografies i una declaració jurada de mèrits i serveis prestats. Calia tenir de 21 a 45 anys, excepte els procedents de bandes militars o civils que podien tenir fins a 50 anys. S’oferia un sou de 1.500 ptes. anuals i no estaven obligats a donar classes als asilats. El tribunal estava format pel president de la Diputació o persona en qui delegui, el director i el sotsdirector de la banda70. I el 27 juliol de 1950 es convocava un nou concurs per cobrir la plaça de trombó primer de la Banda Provincial, a causa de la mort del titular71 .

Tota la normalitat en la vida de la banda va desaparèixer de cop, quan el 16 de desembre de 1952, en el moment d’aprovar el pressupost de 1953, la corporació provincial, per tal de moderar les despeses, va decidir suprimir la consignació de la Banda Provincial de Música. En conseqüència, s’imposava la dissolució de la banda i el cessament de les funcions a partir de l’1 de gener de 1953. El 31 de desembre de 1952, doncs, es feu efectiu l’acomiadament de tots els membres de la Banda Provincial.

67 El 5 de febrer de 1943 es comunicava la mort del membre de la Banda Provincial, Jacob Corberó Not (requint), el dia 18 de gener passat. Al comunicat es deia que era membre de la banda des dels inicis de l’agrupació i que se li pagués la mensualitat de 125 ptes. corresponents al mes de gener a la seva vídua.

68 El 25 d’octubre de 1947 els professors de la banda Francesc Sisó, Àngel Ros, Ramon Parés i Antoni Aric he feien un escrit al president de la Diputació reclamant un augment de sou donat que cobraven 1500 ptes. (el mateix que la resta de membres de la banda) anuals més una gratificació de 500 ptes. i ells es taven obligats a donar classes diàries als asilats mentre la resta cobraven el mateix (sense la gratificació) i només tenien l’obligació d’assistir a dos assajos mensuals. El 27 de novembre de 1947 la Diputació, en resposta a la petició anterior, deia que ara no es podia modificar el pressupost de 1948 perquè ja estava aprovat però es considerava que haurien de cobrar 200 ptes. més com a gratificació per fer les classes diàries als asilats i que es tindria en compte per al pressupost de 1949.

69 El 8 de novembre de 1948 Antoni Mateu presentava un projecte de reorganització de la Banda Provincial en el qual demanava cobrir les places vacants de flauta, requint i saxofon en sib; crear una plaça de baix i una de caixa; adquirir un saxofon i un bombardí de quatre cilindres (8.500 ptes.) i reclamar els instru ments de l’Escola de Música de la Casa de Misericòrdia (4 trombons, 2 bombardins i 1 trompeta) que no es feien servir tot assumint que calia arreglar-los i presentava un pressupost de 2.500 pessetes.

70 Els resultats d’aquesta convocatòria de places va quedar resumit en l’acta següent: reunits al Palau de la Diputació el 10 de juliol de 1949 el Sr Diputat Lluís Hernández, el director de la Banda Antoni Mateu i el sotsdirector Víctor Mateu es fa saber el resultat de les deliberacions per cobrir les places del concurs. S’han rebut les següents peticions:

Flauta: Antoni Carranza Pons (no ha de fer la prova de suficiència perquè és sergent músic de la Banda de Música de l’Agrupació de Muntanya n.1. Se li dona un termini de sis mesos perquè deixi la banda militar).

Requint: Filibert Satorra Serret (no ha de fer la prova de suficiència perquè és una persona coneguda que havia tocat en una banda militar i ara està jubilat).

Saxofon tenor: Gabriel Mayoral Navarro (no ha de fer la prova de suficiència perquè és una persona conegu da que toca a diverses agrupacions de la ciutat).

Baix: Lluís Camí Cristóbal (no ha de fer la prova de suficiència perquè ja havia format part de la Banda Provincial).

Caixa: Josep Pascual Martín i Joan Rubí Grás.

Obté la plaça Josep Pascual que havia estat a l’exèrcit durant 20 anys com a sergent músic per oposició.

71 La plaça no implicava donar classes als asilats i estava dotada amb la quantitat de 1500 ptes. anuals. La resta de condicions eren les mateixes que les del concurs de 1949.

de música

Com era previsible, els músics no van acceptar de bon grat la decisió presa per la Diputació i el mes de gener de 1953 van presentar una reclamació laboral conjunta davant de la Magis tratura de Treball de Lleida, una reclamació que es basava en l’acomiadament improcedent de treballadors de la corporació provincial que en molts casos havien accedit a la feina a tra vés d’un concurs públic i tenien els nomenaments pertinents. Els mesos que van seguir van estar plens de decisions judicials que en certs moments van semblar decantar-se a favor dels demandants, però el resultat final va ser categòric: la Banda Provincial havia deixat d’existir de manera definitiva.

Només puntuals la Diputació acceptar readmetre alguns dels antics integrants de la ban estat Anto d’ells, contrac tats com a professors de la Llar de Sant Josep, la Casa de Maternitat o l’Escola de Cecs, totes elles

Programa de la Festa Major de 1952, la darrera en què va actuar la Banda Provincial.

El cas de l’antic director de la banda, Antoni en el re ocupat pel fet de ser membre del Cos Nacional de Ban banda Mateu d’exce resoldre del conflic Palmés, va dels ajuntaments, obligada una banda de música i que la Banda Provincial havia nascut amb la finalitat de tenir professors de música per als asilats.

El 24 de març de 1953 la Magistratura de Treball va resoldre que la reclamació posada pels mú sics no tenia validesa, ja que cap d’ells no tenia condició de funcionari, i que els serveis prestats eren eventuals i no fixes del que es desprenia que la corporació no tenia cap obligació amb ells. Una nova sentència de la Magistratura del 13 d’abril deia, contràriament, que la Diputació estava obligada a readmetre els músics o a indemnitzar-los econòmicament. Com que la Magistratura

72 El 4 de febrer de 1953 la Diputació va considerar procedent la contractació del que va ser sots director de la Banda, Víctor Mateu Moles, per a que seguís les seves funcions de professor a la Llar de Sant Josep i Casa de Maternitat amb el sou mensual de 687,50 ptes.; a Àngel Ros com a professor de clarinet, saxo fon, violí i classes a l’Escola de Cecs per 375 ptes.; a Antoni Ariche Esteve com a professor de bombardí per 250 ptes.; a Ramon Parés Carreras com a professor de trompeta per 250 ptes. i a Ramon Currià Caelles professor de solfeig per 187,50 ptes. Tots aquests contractes van ser vigents a partir de l’1 de gener de 1953.

7. De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

lleidatana no va resoldre de manera clara el conflicte, els antics músics de la banda representats per l’advocat Enric Mut Remolà van presentar al·legacions al Tribunal Central de Treball a Ma drid73 Les al·legacions es van presentar en contra de la sentència de la Magistratura de Treball de Lleida i es reclamava que l’acomiadament fos considerat nul o, en tot cas, injust. Es demanava, igualment, que els músics tinguessin opció a reingrés o a percebre una indemnització. La posi ció generalitzada va ser que tots ells tenien la condició d’obrers fixes perquè en molts casos els músics s’havien incorporat a la banda a través d’un concurs oposició públic que prèviament havia estat anunciat al Butlletí Oficial de la Província i, conseqüentment, s’havien fet els nomenaments preceptius.

Finalment, a finals de juny, la Diputació va acceptar pagar una indemnització corresponent a una mensualitat per cada any a cadascun dels músics havien format part de la banda. La banda, però, havia desaparegut.

La documentació presentada pels músics en el moment del conflicte laboral ha permès fer un llistat dels membres de la banda així com de les dates d’ingrés a la formació i l’instrument que tocaven cadascun d’ells o, en tot cas, la responsabilitat que hi tenien.

Data ingrés

Instrument/tasca

Antoni Mateu Moles 11 de juliol de 1922 Dir.

Víctor Mateu Moles 15 febrer 1940 Sotsdirector

Àngel Ros Solé 23 d’abril de 1940

Professor de saxofon sib (solista + classes)

Antoni Ariche Esteve 1 gener 1927 Professor de bombardí (solista + classes)

Ramon Parés Carrera 23 juny 1936 Professor de trompeta (solista + classes)

Josep Sampedro Zárate 5 febrer 1942 Clarinet 1r

Vicens Jauset Rius 23 abril 1940 Saxofon Mib

Josep Roure Merola 23 abril 1940 Trompeta

Leandre Ibars Arnau 15 abril 1941 Baix 2n

Enric Castellví 23 abril 1940 Bateria

Josep Clarisó Esteve 23 abril 1940 Clarinet 3r

73 El 4 de maig de 1953 es presentaven al·legacions al Tribunal Central de Treball a Madrid per l’advocat Enric Mut Remolà en representació dels següents membres de la Banda: Àngel Ros Solé, Antoni Aritja Esteve, Josep Parés Carrera, Lluís Payà López, Vïctor Mateu Moles, Josep Sampedro Zárate, Josep Ma Baldomà Vinós, Rosendo Torrebadella Castelló, Josep Clarisó Esteve, Antoni Garcia Berenguer, Vicent Jauset Rius, Salvador Novella González, Josep Roure Merola (50 anys), Manel Fajardo Montserrat, Josep Setó Pifarré, Lluís Camí Cristóbal, Leandre Ibars Arnau, Gabriel Mayoral Navarra, Filibert Satorra Bernet i Antoni Carriza Pons. (20 músics en total).

de les Bandes de música a Lleida

Data ingrés Instrument/tasca

Antoni Garcia Berenguer 23 abril 1940 Saxofon 1r Mib

Josep Setó Pifarré 1 febrer 1943 Trombó 2n

Rosendo Torrebadella Castelló 21 abril 1943 Clarinet 2n

Josep Ma Baldomà Vinós 5 gener 1945 Clarinet 1r Salvador Novella González 1 maig 1945 Fiscorn tenor

Antoni Carriza Pons 1 febrer 1950 Flauta

Lluís Camí Cristóbal 11 juliol 1949 Baix 1r

Filibert Satorra Serret 11 juliol 1949 Requint Gabriel Mayoral Navarra 11 juliol 1949 Saxofon 2n sib

Josep Pascual Marín 11 juny 1949 Caixa

Manel Fajardo Montserrat 20 novembre 1950 Trombó 1r

Llorenç Piró Torres 23 abril 1940 Plats

Josep Jauset Rius 23 abril 1940 Saxofon 2n Mib

Lluís Payà López

Ramon Currià Caelles

La Diputació de Lleida ha tingut, doncs, al llarg dels anys, dues bandes successives estretament vinculades entre si. Una relació que es va iniciar amb la Banda de la Casa de Misericòrdia refeta a partir de 1891 tot i que ja tenia un origen anterior. Aquesta primera formació es va transformar en Banda Provincial a partir de 1927 i el 1941, després de la guerra civil, es va tornar a reorganitzar mantenint-se activa fins el 1952, moment en què va desaparèixer de manera definitiva.

Amb la desaparició de la Banda Provincial, la ciutat de Lleida havia tornat a quedar sense cap banda. No existia cap altra banda ni a la Diputació, ni a l’Ajuntament ni tampoc dependent de cap entitat privada. En aquells moments, només la Banda Militar o les diferents Bandes de Cornetes i Tambors que existien podien ser reclamades en les ocasions en què calia la seva participació (desfilades, processons, actes públics, etc.). Poc temps després, el 1951, feia apa rició una d’aquestes Bandes de Cornetes i Tambors vinculada a la Creu Roja lleidatana que va mantenir una presència continuada a la ciutat durant anys.

7. De la Banda de la Casa de Misericòrdia (1891-1927) a la Banda Provincial (1927-1936 / 1941-1952).

8. La Banda de Santa Cecília (1900-1910?).

La Banda de Santa Cecília va aparèixer el juny de 190074 i va estar activa durant la primera dècada del segle XX. Dirigida per Francesc Gelambí i posteriorment per Dionís Baiget va participar en nombroses processons com la del Corpus i actes religiosos de tota mena a més de compartir alguns anys el cartell de les actuacions de la Festa Major amb la Banda Po pular i actuar en els lliuraments de premis als certàmens dels Jocs Florals.

La Banda de Santa Cecília va estar estretament vinculada a l’Associació Catalanista, orga nitzadora dels Jocs Florals a Lleida, i també a entitats religioses de la ciutat com demos tren les primeres referències aparegudes a la premsa local que se’n tenen: l’anunci de la participació a la processó del Corpus de l’es glésia de Sant Llorenç el 16 de juny de 1900 i la participació a la rebuda del bisbe de Lleida a l’estació de tren després d’una estada a Roma el 17 d’octubre del mateix any 75 Prèviament, però, la Banda havia participat a la Festa Major del mes de maig, molt probablement la prime ra de les seves actuacions. El seu fundador, Francesc Gelambí, procedia de Montblanc on havia exercit d’organista i havia dirigit algunes formacions vocals i instrumentals. A Lleida, a més de la direcció de la Banda de Santa Cecília, Gelambí va ocupar durant alguns anys el càr rec de mestre de capella de l’Acadèmia Mariana, va encarregar-se de dirigir l’Orquestra de Lleida a les nombroses actuacions que va fer als cafès de la ciutat i va encapçalar la creació de l’Orfeó Lleidatà el 1902.

Francesc Gelambí i Dalmau (1856-1914).

74 La primera referència sobre la banda apareguda a la premsa lleidatana la dóna el Diario de Lérida núm. 5501 del dissabte 16 de juny de 1900, p. 3.

75 Diario de Lérida núm. 5602 del dimecres 17 d’octubre de 1900, p. 2.

Programa de la Festa Major de 1902.

La Banda de Santa Cecília va tenir una ac tivitat important fins el 1907 participant en actes ciutadans de tot tipus (serenates, participació als Jocs Florals, actes de Fes ta Major, etc.). A partir de 1907 deixem de tenir notícies de la banda fins que el 1909, una breu informació apareguda al Diario de Lérida 76 anunciava que s’havia d’estrenar un pasdoble compost pel mateix Gelambí. Les darreres notícies relacionades amb l’acti vitat de la Banda de Santa Cecília que hem pogut trobar daten de l’any següent, el 1910, quan s’anunciava la participació a la Festa Major de Puigvert 77 ara, però, sota la direc ció de Dionís Baiget i la negativa, juntament amb la Banda Popular, a participar als actes de la Festa Major de Lleida del mes de maig 78 Després d’aquesta data79 , no hi ha cap altra referència. Cal tenir present que Gelambí va deixar Lleida per instal·lar-se a Les Borges Blanques el 1911, fet que ens fa pensar que el projecte de la Banda de Santa Cecília, donada l’estreta vinculació amb el seu director, quan aquest va deixar la ciutat, la Banda també de via deixar d’existir.

Programa de la Festa Major de 1904.

76 Diario de Lérida núm. 8468 del dimecres 5 de maig de 1909, p. 2.

77 El Correo de Lérida núm. 304 de l’1 de febrer de 1910, p. 2.

78 El Correo de Lérida núm. 384 del 8 de maig de 1910, p. 2.

79 El lector trobarà més referències de les actuacions de la Banda de Santa Cecília a HERRERA, LL: La Músi ca a Lleida durant la Renaixença i el Modernisme, publicat per la Paeria dins la Col·lecció Antropològica núm. 4, el 2002, pp. 62 a 64.

de música

Bandes de Cornetes i Tambors: La Banda de la Creu Roja (1951-anys 80).

La Creu Roja de Lleida80 , una institució amb presència a la ciutat des del 1873, ja havia tin gut una banda de cornetes i tambors a finals del segle XIX i inicis del XX81, però no va ser fins al 2 d’abril de 1955 quan la nova banda va fer un concert íntim de presentació al Palau d’Esports dels Camps Elisis.

Programa de la Festa Major de 1940.

La tradició de les Bandes de Cornetes i Tambors d’inspiració militar es fa especialment palpable a Lleida després de la guerra civil espanyola. Després del conflicte armat, tot just

80 L’Associació Internacional de la Creu Roja es va constituir a Ginebra el 1863 sota l’impuls de Henri Dunant. El 1871 es va constituir l’Assemblea de Barcelona i el desembre 1872 s’iniciaven els contactes a Lleida que finalment, el 1873, es constitueix a la nostra ciutat en el context històric de les guerres carlistes.

81 Són diverses les notícies que han anat apareixent tant a la premsa local com a diverses publicacions que ho reflecteixen. Així, per exemple, hi ha constància que la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja va partici par al festival fet el Nadal de 1896 organitzat per recollir diners que havien de permetre atendre els ferits que anaven arribant de les colònies de Filipines i Cuba. Igualment, el diumenge 29 d’octubre de 1905 la banda de cornetes i tambors interpretava el pasdoble Lo Canciller de F. Gelambí al passa carrers de la tarda i el 5 de juny de 1907 la banda, dirigida ara per Dionís Baiget, participava a la processó del Corpus a la Parròquia de Sant Andreu.

recuperada la Festa Major l’any 1940, ja veiem l’actuació de dues formacions musicals d’aquest tipus, la Banda de Cornetas i Tambores de les Organitzacions Juvenils FET i la Banda de Cor netas y Tambores de Educación y Descanso. L’any següent s’hi afegeix la Banda de Cornetes i Tambors del Regiment núm. 16 i també les dels Batallons d’Infanteria Navarra núm. 1 i Albuera núm. 2. A la Festa Major aquestes bandes de cornetes i tambors són les encarregades de fer les cercaviles, les dianes matinals, acompanyar les processons i les retretes de final de festa, mentre que els concerts es deixen a les bandes de música. Cal distingir clarament entre els dos tipus de bandes: les de cornetes i tambors i les bandes de música. Mentre les primeres estan formades per músics afeccionats sense preparació musical, les segones, amb un nivell musical força més elevat, poden enfrontar-se a repertoris molt més ambiciosos82 Després de la guerra civil és notòria també la progressiva transformació de les bandes de música militars en bandes de cornetes i tambors.

A partir de la desaparició de la Banda Provincial el 1952 i al llarg de les dècades dels anys 60’s, 70’s i 80’s, en no haver-hi bandes de música civils a Lleida, tant les bandes de cornetes i tambors com la banda militar tindran un protagonisme absolut en tota mena d’actes ciutadans (festes majors, processons, celebracions, etc.). De manera molt puntual, trobem altres bandes de cornetes i tambors que actuen a la ciutat, és el cas de la Centúria Montserrat que va actuar a la Festa Major dels anys 1955 i 1956 i de la Banda de Cornetas y Tambores de Educación y Descanso que ho va fer el 1971 després d’anys de no tenir cap mena de presència.

Malgrat tot, en algunes ocasions caldrà recórrer també a bandes de música fo ranes per complir amb els protocols de Festa Major: és el cas de les actuacions de la Banda del Hogar Pignatelli83 pro cedent de Saragossa els anys 1971, 1972 i 1978 i de la Banda Lira Ampostina el 1973 que, tot i ser bandes de música comple tes, assumeixen concerts, cercaviles i acompanyaments de processons.

Les primeres notícies de la participació d’una Banda de la Creu Roja als actes de la Festa Major de Lleida daten de 1951 i s’aniran repetint al llarg dels anys se güents durant tota la dècada dels 50’s i fins el 1964 quan els programes de Festa Major deixen de citar el nom explícit de «Banda de la Creu Roja» per utilitzar el nom genèric de «Bandes de Cor netes i Tambors de la ciutat»84 Tot fa pensar que aquesta banda es va anar desenvolupant fins arribar al 1955, quan es fan contactes amb la Diputació per consolidar-la, tenint en compte que la Banda Provincial s’havia dissolt el 1952 i que no hi havia, excepte les militars, cap altra banda a

82 A partir de l’any 1944 els programes de Festa Major es fan ressò explícit de la participació als actes de la Festa Major de la Banda de l’Agrupació de Caçadors de Muntanya Urgell núm. 1 (a partir dels anys 70’s serà la núm. 4), dirigida als anys 50’s per José García García. El paper de la banda militar acostuma a ser la realització de concerts en llocs emblemàtics com les places de la Constitució, Llibertat o els Camps Elisis.

83 La Banda del Hogar Pignatelli o Banda Provincial era l’equivalent a la Banda de la Casa de Misericòrdia i posterior Banda Provincial de Lleida. Va ser una de les moltes iniciatives sortides de la casa de beneficèn cia saragossana.

84 Només al programa de festes de l’any 1971 es torna a citar explícitament el nom de «Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja».

de les Bandes de música a Lleida

Assaig de la Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja de Lleida (anys 70).

Programa de la Festa Major de 1941.

convertir la Banda de Cornetes i Tambors en una Banda

Al mes de febrer de 1955 la Diputació Provin cial, a través d’una carta del secretari Lluís G. Abadal, oferia els instruments de la dissolta Banda Provincial a la nova banda que s’estava organitzant a la Creu Roja85. Es feia constar que s’havia fet inventari dels instruments conser vats a l’antic local de la Banda Provincial i hi havia instruments perfectament conservats (2 clarinets, 1 flautí, 1 requint, 1 trompeta, 1 trombó, 2 bombardins, 2 helicons, 1 bombo, plats, caixa, 2 violoncels, 3 violins, 1 contrabaix, 3 saxofons instruments.

En una altra carta conservada a l’Arxiu de la Diputació, datada el 16 d’abril de 1955, el Dr. Fran cesc Montull (president-delegat de l’Assemblea de la Creu Roja de Lleida i màxim responsable de la institució benèfica) comunicava de manera oficial la creació de la banda de música associada a la Brigada núm. 27 seguint els articles 11 i 107 de les Disposicions Reglamentàries de la Institució. La banda, a més, tenia caràcter cívico-militar i la dirigia José García García, també director de la Banda militar.

La banda tenia com a objectiu l’expansió cul tural a través dels seus concerts i també aconseguir ingressos econòmics per al mante niment del pavelló de nens prematurs pobres de l’hospital de la Creu Roja i, si els ingressos ho permetien, també afegir serveis mèdico-quirúrgics especialitzats. Tot i ser una formació dependent de la Creu Roja, a partir del moment de la seva creació, el president de la Diputació Víctor Hellín va adquirir el compromís de subvencionar-la amb 50.000 pessetes anuals a canvi de la participació de la banda en diversos actes de la institució.

Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja de Lleida (anys 70).

85 La carta dirigida pel secretari de la Diputació Lluís G. Abadal a la Creu Roja està datada el 10 de febrer de 1955 i es conserva a l’Arxiu de la Diputació de Lleida. A la carta es feia constar que els instruments s’haurien de tornar en cas de dissolució de la nova banda.

Bandes de Cornetes i Tambors: La Banda de la Creu Roja (1951-anys 80).

Pel que fa a l’ organització, la nova banda s’adaptava als articles 11 i 107 de les Disposicions Vigents del Cos Sanitari de la Creu Roja i als articles 440 i 458 del Règim Interior dels Cossos i Reglaments de Músiques Militars. Els membres de la banda es comprometien a participar en els següents actes de l’Ajuntament i la Diputació:

Ajuntament de Lleida

2 actuacions durant la Festa de Sant Anastasi.

2 actuacions durant la Festa de la Verge Blanca.

2 concerts de lliure elecció o en actes oficials de l’Ajuntament.

1 Processó del Diumenge de Rams.

Diputació de Lleida

1 Corpus Christi.

1 recepció al Palau de la Diputació.

1 concert de lliure elecció.

2 sopars de gala o actes especials.

1 acte de lliure elecció de la Corporació Provincial.

La Diputació, com hem dit, es va comprometre a subvencionar la nova banda però va imposar les seves condicions. No n’hi havia prou amb 6 actuacions i en reclamava 10 cada any; la subvenció que se sol·licitava només es podia garantir per l’any en curs, en els anys següents es miraria de prorrogar però no s’hi comprometia i, finalment, també imposava que alguns dels concerts de la banda es fessin en altres poblacions de la província assumint, arribat el cas, les despeses que això pogués comportar. El president de la Creu Roja, per la seva part, va oferir 15 actuacions re partides entre les dues corporacions (Ajuntament i Diputació) però feia constar que aquesta xifra només era orientativa i que es basava en les que havia fet l’antiga Banda Provincial. Igualment, demanava a la Diputació que estudiés la possibilitat dels costos que tindria la Banda segons la nova reglamentació de Bandes Civils que acabava de sortir i que, en ser el primer any de la for mació calia destinar un pressupost extraordinari per cobrir les despeses relacionades amb els uniformes i els instruments musicals, una despesa que desapareixeria el segon any i el pressu post es podria dedicar a ampliar el nombre d’actuacions.

Un cop aclarits els termes de la col·laboració entre la Creu Roja, propietària de la banda, i la Diputació la nova banda va començar a funcionar. La Banda de la Creu Roja no era, però, una banda de música pròpia ment sinó una banda de cornetes i tambors dirigida per Josep Borràs que, en no haver-hi cap altra ban da a la ciutat, va assumir la participació en diverses activitats ciutadanes com la desfilada de la Batalla de Flors (Festa Major del maig), les diferents proces sons de la Setmana Santa i la cavalcada de reis. La banda, que va iniciar seu camí amb molt entusiasme, va desaparèixer definitivament als anys 80 en morir el seu director i promotor Josep Borràs.

Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja de Lleida desfilant (1974).

La trajectòria de la banda no va ser continuada per què entorn el 1979-8086 la banda es va desfer durant

86 Totes les informacions sobre la trajectòria de la Banda de la Creu Roja i també sobre la Banda de Educa ción y Descanso han estat proporcionades pel Sr. Francisco Cano Ruiz, que en va formar part durant més de 30 anys sempre com a responsable de la secció de tambors.

Bandes de música

un període aproximat d’un any i mig passant, la major part dels músics, a formar una nova banda de cornetes i tambors però aquesta vegada dirigida per Càndido Vilafaña i sota la tutela d’Edu cación y Descanso. Un cop passats aquest mesos la banda va tornar a la Creu Roja, que havia quedat sense cap formació musical, altre cop sota al direcció de Josep Borràs. Els assajos de la banda eren setmanals i es feien al local que al Creu Roja de Lleida tenia al carrer Camp de Mart. Els membres de la banda no tenien coneixements musicals i majoritàriament es tractava de jo ves entre els 17 i els 20 anys. A més de les desfilades acompanyant processons i actes festius a Lleida, que sovint compartien amb la Banda Militar, la Banda de la Creu Roja era contractada en ocasions als pobles de les rodalies de la ciutat per participar també en actes de les festes majors. El repertori de la banda estava format únicament per marxes militars que els joves intèrprets aprenien a força de repetir les melodies i ritmes.

Poca cosa se’n sap de la Banda de Educación y Descanso, excepte que va funcionar durant un any i mig aproximadament i feia dos assajos setmanals als Camps Elisis de Lleida.

Com ja hem dit, tot just després de la guerra civil, a l’any 1940, ja existia a Lleida una Banda de Cornetes i Tambors de Educación y Descanso i tot i que no se’n torna a fer menció explícita fins el 1971, cal suposar que aquesta formació va mantenir-se amb alts i baixos al llarg dels anys. La Banda dirigida per Càndido Vilafaña a finals dels anys 70’s i inici dels 80’s devia ser probablement una etapa més de revifament de la formació.

En formaven part uns 24 músics i comptava amb les dues seccions típiques de cornetes i tambors. Entre els tambors hi havia caixes, alguns timbals i, pel que fa a les cornetes, la major part eren cornetes simples i només una tenia clau, fet que li permetia assumir les melodies més complicades.

No hem pogut esbrinar què va passar amb els instruments i material que va passar de l’antiga Banda Provincial desapareguda el 1952 i que van ser transferits a la Banda de la Creu Roja el 1955. Probablement, la idea inicial de la banda devia ser la creació d’una formació a l’estil de l’anterior Banda Provincial però és clar que aquesta idea no va arribar a materialitzar-se en cap moment quedant l’agrupació en una banda de cornetes i tambors. Durant els anys que va existir l’esmen tada banda (i també els de la Banda de Educación y Descanso) excepte la banda militar no existí cap altra banda a la ciutat essent l’encarregada de participar en els actes festius i ciutadans.

9. Bandes de Cornetes i Tambors: La Banda de la Creu Roja (1951-anys 80).

Banda de Cornetes i Tambors d’Educación y Descanso (inicis dels anys 80).

La Banda del Foment Musical de Lleida (1983 – 1990).

L’inici de la banda del Foment Musical de Lleida està estretament lligada a la per sona del seu creador i primer director, Enric Navàs i Mariné qui, en instal·lar-se a Lleida procedent de Reus, va voler emular els concerts que habitualment feia la Banda Municipal de la capital del Baix Camp. La primera proposta de creació d’una nova banda, amb l’objectiu d’actuar a la glorieta dels Camps Elisis, va fer-se durant la primavera de 1980 quan Navàs va explicar la ini ciativa a la Secció de Música de l’Ateneu Popular de Ponent. Aquesta banda, a manca d’una banda de l’Ajuntament a Lleida en aquests anys ni tam poc de cap altra banda, a excepció de la Banda de Música de la Divisió de Muntanya Urgell 42 que sovint oferia concerts a Lleida, es pretenia que tingués la consideració de Banda Municipal o Banda de la Ciutat.

L’Ateneu Popular de Ponent va donar suport a la creació de la nova banda.

Es va fer una convocatòria oberta a tots els músics pro fessionals i afeccionats, civils i militars que estiguessin interessats a participar en aquesta iniciativa. La pri mera trobada es va fer el dia 2 de desembre de 1980 a la Sala Segrià de l’Ateneu i ja d’entrada una vintena de músics en van voler formar part, però en general, no hi havia el nivell musical suficient. També hi van assis tir representants de les administracions (Generalitat i Ajuntament) i de diverses entitats musicals. En aquesta primera trobada es va fer la presentació del projecte i es van proposar detalls de funcionament com la inscripció dels músics, els horaris d’assaig, etc. El Sr. Fermín Pozas, director de la Banda Militar, que s’havia ofert per dirigir la nova banda va fer, en acabar la reunió, una petita ac tuació amb diferents membres de la Banda Militar que estaven interessats en integrar-se a la nova banda de la ciutat.

Cartell anunciador de la primera trobada (2 de desembre de 1980).

En aquesta primera reunió va quedar palesa la necessi tat de crear una Escola de Música paral·lela on formar els instrumentistes tant en coneixements de solfeig i

teoria de la música com en la tècnica del propi instrument, així com la creació d’una comissió que va seguir fent passos per tal d’aconseguir l’objectiu desitjat.

Poc temps desprès, al gener de 1981, es feia una nova convocatòria a tots els interessats a tra vés de la premsa. Paral·lelament, es demanaven informes i valoracions del projecte a diferents entitats, responsables d’administracions públiques i persones vinculades al món musical tals com la Conselleria de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Lleida i el director de la Banda Militar, el Sr. Fermín Pozas, entre altres, així com altres bandes i ajuntaments que ja disposaven d’aquest tipus d’agrupacions per tal de valorar la viabilitat i conveniència del projecte.

La segona trobada es va fer el 22 d’abril de 1981 i llavors ja estaven clares les característiques que hauria de tenir la nova banda. Prèviament, el dia 8 d’abril, s’havia enviat una circular a totes les entitats musicals i culturals de la ciutat per animar-los a participar a l’assemblea del dia 22 i entrar a formar part en la gestió d’aquesta nova iniciativa musical que s’estava endegant. De la reunió en va quedar clar que la nova banda es taria totalment desvinculada de la banda militar per tal d’evitar possibles conflictes d’interessos i també que tindria caràcter voluntari per a tots els integrants.

La Secció de Música de l’Ateneu, responsable de tots els passos fets fins aleshores, va decidir cre ar una nova associació que comptaria, a més del propi Ateneu, amb la participació de la Paeria, el Conservatori, l’Orfeó Lleidatà i la Coral Shalom, entre altres entitats, a la junta i que tindria per objectiu la gestió de la Banda i de l’Escola de Mú sica. Aquesta nova associació va ser el Foment Musical de Lleida.

El 3 de juny de 1981 es reunia la comissió gesto ra, es nomenava la primera junta directiva87 i es redactaven els estatuts que serien aprovats pel Govern Civil amb data 28 d’octubre del mateix any 1981. Als estatuts es definia que la nova entitat tenia dos membres nats, a més dels que resultessin elegits per l’assemblea, eren el Paer en Cap i el President de l’Ateneu Popular de Ponent o les persones en qui deleguessin.

Circular de la segona trobada (22 d’abril de 1981)

A partir d’aquest moment, la nova junta directiva del Foment va posar-se a treballar per tal de donar forma definitiva al projecte de creació de la nova banda que havia de cobrir el buit musical que existia a la ciutat des de la desaparició de la Banda Provincial el 1952. El que es pretenia era formar una banda no professional amb tots els músics i afeccionats que en volguessin formar part, organitzar les primeres proves, els primes assaigs, i quan la banda estigués mínimament

87 La primera Junta del Foment Musical de Lleida va estar formada pels següents membres: Antoni Gimeno i Belana (president), Josep Maria Alba i Barri (vicepresident); Enric Navàs i Mariné (secretari), Eduard Segarra i Carbonell (Tresorer/Comptador) i els vocals Jaume Magre i Servet, Manuel Lladonosa i Vall-llebrera, Maria del Carme Grassa i Purroy, Josep Tort i Bardolet, Xavier Massot i Martí, Lluís Virgili i Trilla i Antoni Pujol i Giménez.

de música

preparada, començar a fer actuacions. Paral·lelament, es pretenia crear una escola de música que impartís l’ensenyament dels instruments de la banda i també solfeig, de la qual n’anirien sortint futurs integrants de la Banda.

Fruït del treball de la junta, es va aconseguir signar un conveni de col·laboració entre el Foment Musical i l’Ajuntament de Lleida pel qual el govern municipal es comprometia a donar un total de 2.250.000 pessetes per a l’adquisició d’instruments musicals per a ús de l’Escola de Música i la Banda. A canvi, el Foment es comprometia a realitzar 10 actuacions anuals durant quatre anys, la meitat de les quals serien gratuïtes. La Generalitat de Catalunya, per la seva part, cedia diversos espais als locals de Cultura situats al carrer Major número 47, primer pis, per fer les classes de solfeig i instrument i per fer els assaigs de la banda i un despatx per a la secretaria de l’entitat.

Amb la subvenció de l’Ajuntament es van adquirir instruments (1 oboè, 6 clarinets, 1 fiscorn, 3 trompetes, 3 trombons, 1 trompa i 1 tuba), també es van contractar els serveis de Rosa Maria Ray mat per a les tasques de secretaria i es van buscar professors per atendre les classes de solfeig i teoria de la música així com dels diferents instruments.

Programa del primer concert del grup instrumental del Foment Musical de Lleida. (29 de desembre de 1983).

Finalment, un cop ja tot preparat, el juny de 1983 s’enviava una nova remesa de circu lars a tots els músics que en un moment o altre havien mostrat interès a formar part de la nova banda, anunciant la posada en marxa de les classes al mes de setembre. Efectivament, al mes de setembre s’inicia ven les classes amb un total de 49 alumnes inscrits 88 , molts d’ells adults. Poc després, a l’octubre, s’iniciaven també els primers assa jos de la Banda, que comptava amb diversos músics tant civils, procedents en alguns ca sos de les cobles de sardanes, com militars, aquests darrers membres de la Banda de la Divisió de Muntanya Urgell 42 amb seu als quarters militars de Gardeny. I tots ells sota la direcció d’Enric Navàs. Malgrat els pro metedors inicis, però, als primers assajos de la banda es va tornar a fer evident la manca d’instrumentistes i, en general, el poc nivell musical de la majoria. Calia doncs potenciar la formació dels músics que ja integraven la banda i buscar nous instrumentistes que en volguessin formar part.

Concert de la Banda del Foment Musical de Lleida a la glorieta dels Camps Elisis (juliol 1984) dirigida per Enric Navàs.

Durant el curs 1983-84 es va anunciar la formació paral·lela d’un grup de corda que permetés l’entrada a un altre perfil d’ins trumentistes, es feien els primers concerts públics de la Banda/Formació Instrumental

88 El primer curs de funcionament de l’escola es va fer grups de solfeig (grups A, B i C), flauta, oboè, clarinet, saxòfon, trompeta i tuba. Igualment, la junta acorda que es pogués cedir instruments als alum nes de l’escola que no estiguessin en condicions d’adquirir-ne un per al seu estudi.

Banda del Foment Musicalde Lleida (1983

1990).

del Foment i, l’11 d’abril de 1984, es reunia altre cop l’assemblea per tal de triar la nova junta directiva 89 .

La primera actuació pública de la Banda del Foment es va fer el 29 de desembre de 1983, jun tament amb les corals l’Estel (dirigida per Carme Valls) i Xiroia (dirigida també per Enric Navàs) a l’església de Sant Ignasi. En aquesta ocasió, i donat que la banda encara no estava plenament consolidada, es va fer constar al programa de mà el nom d’«Instrumentistes del Foment Musical de Lleida» per al grup instrumental que va acom panyar les corals en diverses cançons a partir dels arranjaments fets pel compositor i director Agustí Cohí Grau.

La segona de les actuacions va arribar el 28 de juny de 1984 amb motiu del final de curs dels alumnes de l’escola d’Instrumentistes, en aques ta ocasió a l’Aula Municipal de Teatre (llavors ubicada sobre l’antic mercat de Santa Teresa, al casc antic). Hi van actuar tant els alumnes de l’escola, que van mostrar els progressos fets, com la Banda del Foment, que per primer cop utilitzava aquest nom en una actuació pública.

Les darreres actuacions del curs van arribar al mes de juliol i, de fet, van ser les primeres que complien plenament amb els objectius que s’ha via proposat Enric Navàs a l’inici del procés, la creació d’una banda que pogués fer actuacions en espais públics per al gaudi de la ciutadania. Efectivament, dins els actes programats per l’Ateneu Popular de Ponent als Camps Elisis, sota el nom de Diumenges Musicals als Camps Elisis. Concerts Populars, la Banda del Foment Musical de Lleida va fer dues actuacions a la glorieta central dels jardins els dies 1 i 15 de juliol de 1984.

Cartell dels Diumenges Musicals als Camps Elisis (juliol 1984) organitzats per l’Ateneu.

La Banda del Foment, dirigida per Enric Navàs, estava integrada en la seva primera actuació als Camps Elisis pels següents músics:

Clarinet principal Josep Llompart

Clarinets Xavier Xàfer, Francisco Martínez i Jordi Toll

Saxofons alts Josep Pulido, Josep M. Martí i Evaristo Gómez

89 La nova junta directiva sortida de l’assemblea de l’11 d’abril de 1984 estava formada per Josep M. Alba i Barri (president), Eduard Segarra i Carbonell (vicepresident), Enric Navàs i Mariné (Secretari), Antoni Pujol i Giménez (Tresorer/comptador) i els vocals Jaume Magre i Servet, Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera, M. del Carme Grasa i Purroi, Lluís Virgili i Trilla, Josep Tort Bardolet, Xavier Massot i Martí i Enric Santallusia Pons.

les Bandes de música a Lleida

Saxofon tenor Enric Santallusia

Trompetes Laureano Pulido, Gaietà Martínez i Francesc Prieto

Fiscorn Joan Luque

Trombons Isidre Llucià, Mateu García i Josep Pulido

Bombardí Josep Fontanet

Caixa Francesc Xavier Miguel

Bombo Marcel·lí Aguado

En les dues actuacions als Camps Elisis es van interpretar diversos temes tant populars com d’autors clàssics, amb arranjaments d’Agustí Cohí i del mateix Enric Navàs.

Passat el primer curs 1983-84, les classes i els assajos encara es van mantenir algun temps (al menys durant tres cursos) al local de Cultura del carrer Major però després ja van passar a fer-se als locals que l’Ateneu Popular de Ponent té al carrer Pau Claris núm. 10 de Lleida. Les activitats de la Banda del Foment Musical de Lleida es van anar mantenint durant alguns anys, tot i que, qui n’havia estat el primer director –Enric Navàs– ho va deixar. El juny de 1990 va desaparèixer definitivament l’Escola i la Banda del Foment i els seus instruments, que eren propietat de l’Ajun tament, van passar al Conservatori Municipal de Música. El Conservatori també va absorbir els alumnes d’instrument de l’escola90 amb la intenció de potenciar l’estudi dels instruments de vent i percussió, que en aquells moments tot just estava començant.

Programes dels concerts oferts per la Banda del Foment els dies 28 de juny i 1 i 15 de juliol de 1984.

90 Molts dels alumnes del Foment Musical de Lleida havien estudiat l’instrument però no s’havien examinat mai de solfeig i teoria. El Conservatori va decidir que, a fi que aquests alumnes es poguessin integrar a les classes ordinàries, s’havien de presentar a exàmens de solfeig com si fossin alumnes lliures.

10. La Banda del Foment Musicalde Lleida (1983

1990).

ANNEXOS

Segle XXIGuerra Civi

1951 - anys 80 Banda de Cornetes i Tambors Creu Roja

1941 - 1952 Banda Provincial 1983 - 1990 Banda Foment Musical Lleida

Guerra Civil i 1996 - 3a Banda Municipal

BANDES ALS PROGRAMES DE FESTA MAJOR

Any Banda/Bandes Tipus d’activitat

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

1863 Banda de Música Municipal Processó Festival d’Orfeons (Francesc Vidal)

1865 Banda de la Municipalitat Processó Balls a les societats El Liceu i Casino d’Artesans

Banda Regiment de la Reina Concert matinal

Orfeó Lleidatà Concert matinal

Societat Coral Euterpense d’Artesans Concert matinal

1882 Banda Popular Cercavila, pregó, concert, espectacle globus aerostàtics

Rondalla leridana Concert (24 músics de guitarra i bandúrria)

Banda X Concert

Banda Regiment La Albuera Retreta

Banda Regiment Luchana Retreta

Concert vocal-instrumental dirigit per Ramon Roig

1883 Banda Popular Cercavila, pregó Cor de 60 individus (?)

Banda X Espectacle llum elèctrica, concert, premis estudiants escoles públiques

Banda Regiment La Albuera Concert

Banda Regiment Biscaia Retreta

1884 Banda Popular Cercavila, pregó, «corrida de la sortija»

Banda Regiment La Albuera Concert, diana, retreta

Banda Regiment de Màlaga Concert, diana, retreta

Banda X Maniobres bombers, premis estudiants escoles públiques

1885 Banda Popular Cercavila, pregó, espectacle Llum Drummont, concert davant les Cases Consistorials

Banda Regiment de Màlaga Serenates

Banda Regiment de Guipúscoa Serenates

Banda X Serenates, festival aviació, combat naval (riu Segre), cercavila, retreta

Orfeó Ilerdense (60 individus) Dir. Manel Herrera

Tipus d’activitat

1888 Banda Popular Cercavila, pregó inicial de les festes (juntament amb timbals, gegants, moixiganga i bastonets)

Banda de Música

Concerts Plaça Constitució, Camps Elisis, processons

1889 Banda Popular Cercavila, pregó inicial de les festes (juntament amb timbals, gegants, moixiganga i bastonets). També actua durant la carrera de bicicletes

1890 Banda Popular Cercavila inicial de les festes i carrera bicicletes

Bandes militars de Luchana i San Quintín (juntament amb la Banda Popular)

Acte final de les festes: retreta als Camps Elisis

1891 Banda Popular i Banda Provincial Cercavila, pregó inici festes. Actuen a la Plaça Paeria i a la Rambla Ferran respectivament

Banda Provincial Diana, espectacle Llum Drummont (Plaça Constitució)

Banda Popular Processó Catedral, acte a l’Ajuntament, carreres bicicletes, demostració bombers, espectacle globus aerostàtics

Bandes militars de Luchana i San Quintín (juntament amb la Banda Popular i la Banda Provincial)

Acte final de les festes: retreta a la Plaça Constitució

1894 Banda Popular Cercavila, pregó inicial de les festes

Banda de Música (?) Inauguració enllumenat elèctric públic a Plaça Constitució

Banda de la Casa de Misericòrdia Banda Lira Popular Banda Regiment Almansa Banda Popular

Diana, processó Sant Anastasi

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

Orfeó Ilerdense

Dir. Manel Herrera

La Paloma (Dir. Ramon Santamaria)

1895 Banda Popular Cercavila, pregó, acte a l’Ajuntament

Banda Lira Popular Diana, espectacle globus aerostàtics, desfilada alumnat escoles municipals

Banda Regiment Almansa i Banda Popular Processó Sant Anastasi

1896 Banda Popular Cercavila, pregó

La Paloma (Dir. Pere Badia), La Pua

La Paloma, La Violeta, La Pua

Societats Corals La Paloma i La Violeta

Any Banda/Bandes

Any Banda/Bandes

Tipus d’activitat

Banda Regiment Infanteria Aragó Diana, espectacle globus aerostàtics

1897 Banda Popular Cercavila, pregó, acte a l’Ajuntament, desfilada alumnat escoles municipals

Bandes Regiments Infanteria Aragó i Banda Popular

Processó Sant Anastasi

1899 Banda Popular Cercavila, pregó, espectacle globus aerostàtics, festival final

Xaranga del Batalló de Caçadors Alfons XII Diana, festival final

Banda del Sr. Torné (Banda Lira Popular?) Desfilada alumnat escoles municipals, festival final

1900 Banda Popular Cercavila, pregó, espectacle globus aerostàtic, festival final

Xarangues dels Batallons de Caçadors Estella i Mérida Diana, concert, premis alumnat escoles municipals, festival final

1901 Bandes militars (Xaranga Batalló Caçadors Estella / Música batalló Mérida

Retreta militar

Banda Popular Cercavila

Banda de Santa Cecília Concert

1902 Banda Popular Cercavila, pregó, premis alumnat escoles municipals

Banda de Santa Cecília Kermesse (festa o fira religiosa per recollir diners) Camps Elisis, Jocs Florals, premis a les millors carrosses, concurs de tir amb arc

Xaranga del Batalló Infantil i dels Batallons de Caçadors de Mérida i Estella

Demostració de maniobres del Batalló Infantil, Teatre guinyol i focs d’artifici, retreta militar final

1903 Banda Popular Cercavila, pregó, diana, premis alumnat escoles municipals

Banda militar (?) Concert

Banda de Santa Cecília Jocs Florals

1904 Banda Popular Cercavila, pregó

Banda de Santa Cecília Diana

1908 Banda Popular Cercavila, pregó

Banda de música (?) Diana, premis alumnat escoles municipals

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

La Paloma, La Violeta

La Paloma, La Violeta

La Paloma, La Violeta, es fa un Festival de les Societats Corals de la província

Orfeó Lleidatà (14 maig)

Tipus d’activitat

Dues bandes de música (?) Retreta final

1909 Banda Popular Cercavila, pregó

Banda de música (?) Diana, premis alumnat escoles municipals

Dues bandes de música (?) Retreta final

1910 Banda de música (?) Cercavila, pregó, diana

1911 Banda de música (?) Cercavila, pregó, premis alumnat escoles municipals,

Banda Militar (?) Concert als Camps Elisis, Concert Plaça Constitució, festival aviació a Gardeny,

1912 Banda de música (?) Cercavila, pregó

Bandes de Música (?) Concert

1913 Banda Popular Cercavila, pregó, concert

Banda Regiment Infanteria La Albuera Concert

Banda Regiment Infanteria Navarra Concert, festival aviació

1914 Banda Popular Cercavila, pregó, carreres bicicletes,

Banda Regiment Infanteria La Albuera Concert, espectacle globus aerostàtics

Banda Regiment Infanteria Navarra Concert, festival aviació

1915 Banda Municipal Cercavila, pregó, premis alumnat escoles públiques, diana, concert davant Casa Consistorial

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

Concert Ricard Viñes (13 de maig), Societats Corals La Paloma i La Violeta

Companyia d’òpera i sarsuela de Pepe Gil, Concert Granados-ViñesAnita Pinet

Concert Ricard Viñes i Enric Granados (???) Emili Pujol

S’anuncia un concert ViñesGranados, Cia opereta i sarsuela

Cia opereta i sarsuela, Concert de Ricard Viñes i Déodat de Séverac

Missa d’Enric Reñé (catedral), Orquestra Simfònica de Barcelona (Dir. Lamote de Grignon), Orquestra Simfònica de Madrid (Dir. Fernández Arbós), Cia sarsuela

Banda Regiment Infanteria La Albuera Concert

Banda Regiment Infanteria Navarra Concert

1916 Banda Municipal Cercavila, pregó, premis alumnat escoles públiques, diana, espectacle globus aerostàtics

Banda Regiment Infanteria Navarra

Banda Regiment Infanteria La Albuera

Cia opereta i sarsuela

Any Banda/Bandes

Any Banda/Bandes

Tipus d’activitat

1917 Banda Municipal Cercavila, pregó, diana, premis alumnat escoles públiques, concert davant Casa Consistorial

Banda Regiment Infanteria Navarra Concert

Banda Regiment Infanteria La Albuera Concert

1918 Banda Municipal Cercavila, pregó, diana, premis alumnat escoles municipals

Bandes de música (?) Processó

Banda Regiment d’Infanteria La Albuera núm. 26 Concert Plaça Llibertat

Banda Regiment Infanteria Navarra núm. 25 Concert Plaça Constitució

Banda de la Bonanova Concert popular

1919 Banda Municipal Cercavila, pregó

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

Cia opereta i sarsuela

Orfeons (?), Sardanes (Festa dels Balls Populars Catalans a càrrec de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona)

1920 Banda Municipal Cercavila, pregó, diversos concerts

Bandes militars i civils Diana

1921 Banda Municipal Cercavila, pregó

Bandes militars Diana, retreta final

1922 No se’n cita cap... !!!

1923 Banda Municipal Cercavila, pregó

Banda Municipal de Barcelona Concert

Bandes militars (?) Diana

Sardanes (Cobla La Principal de la Bisbal), Festa del ritme i de la dansa per l’Institut Català de Gimnàstica Rítmica (Dalcroze) impartit per Joan Llongueres, Rondalla aragonesa, Orfeó La Violeta (concert sobre músics lleidatans)

Sardanes (Cobla La Principal de la Bisbal), Homenatge a Clavé amb Orfeons (?), La Paloma

Sardanes (Cobla La Principal de la Bisbal)

Banda Municipal de Barcelona (Dir. Lamote de Grignon), Sardanes, Cia sarsuela

1924 Banda Municipal Cercavila, pregó, processó Sardanes (Cobla-orquestra Cathalonia de Barcelona)

Banda Regiment Albuera núm. 26 Concert

Dues bandes militars amb les respectives Bandes de Cornetes Diana, retreta final

Banda Regiment Navarra núm. 25 Globus aerostàtics

Bandes de música a

Tipus d’activitat

1925 Bandes de Música de guarnició Diana, retreta final

Banda Municipal Processó

Banda Regiment Navarra n. 25 Concert Camps Elisis

Banda Regiment Albuera núm. 26 Concert Camps Elisis

1926 Banda Regiment Albuera núm. 26 Cercavila, pregó, processó

Banda Albuera amb les Bandes de Cornetes i Tambors Diana

Bandes dels dos regiments Processó

Banda Regiment Navarra n. 25 Concert Avinguda Blondel, retreta final

1927 Banda Provincial Cercavila, pregó, processó

Bandes de cornetes i Tambors de les dues guarnicions Diana

Banda Provincial i Bandes militars Retreta

1928 Banda de la Casa Provincial de Caritat Cercavila, pregó

Banda del Regiment de Navarra Diana, concert, retreta

Banda de cornetes de la Creu Roja Diana

Banda del Regiment de La Albuera Ball, concert, retreta

1929 Banda de Música (?) Cercavila, pregó

Bandes dels regiments de guarnició Processó, concerts, retreta

1930 Banda militar Cercavila, pregó, processó, retreta

Banda de Música Provincial Concert

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

La Paloma, La Violeta, Sardanes (Cobla La Principal de Lleida), Homenatge Ricard Viñes (Teatre Viñes)

La Violeta, Sardanes (La Principal de Lleida)

La Paloma, Sardanes (Cobla Barcelona), La Violeta, Homenatge Ricard Viñes i Orfeó Nova Tàrrega (Dir. Mestre Güell)

La Paloma, Sardanes (Cobla del Camp de Valls)

Sardanes (Cobla de la localitat ?)

Sardanes (Cobla d’aquesta capital ?)

1931 Banda militar Cercavila, pregó, concert, retreta Sardanes (Cobla La Principal de Lleida), La Paloma, La Violeta, La Alegria, Orfeó Joventut de Borges Blanques

Banda militar amb Cornetes i Tambors Diana

Banda Provincial Concert, batalla de flors

1932 Banda Regiment Navarra 25 Cercavila, pregó, diana, concert, retreta

Sardanes (Cobla La Principal de Lleida)

Any Banda/Bandes

Any Banda/Bandes

1933 Banda Regiment Navarra 25

Tipus d’activitat

Banda militar amb Cornetes i Tambors Diana

Banda de la Generalitat Concert Camps Elisis

1934 Banda militar Diana

Banda de la Generalitat Concert

1935 Banda militar Cercavila, pregó, Batalla de flors

Dues Orquestrines (Espada Jazz, Gentlement Of the Jazz, Dakar Jazz i Select Jazz ???)

Kermesse (=fira) beneficència

Banda de la Generalitat Concert

1936 Banda militar Concert, retreta

Banda militar amb Cornetes i Tambors Diana

Banda de la Generalitat Cercavila, pregó, Concert

GUEERRA CIVIL 1936-39

Banda de Cornetes i Tambors de les Organitzacions Juvenils FET i de les JONS i del Departament d’Educación y Descanso de la CNS

Cercavila, pregó, Diana, Cors i danses

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

Sardanes (Esbart Dansaire Lleidatà)

Orquestra Filharmònica de Lleida, Castellers Xiquets de Valls, Sardanes (Esbart Dansaire Lleidatà)

Sardanes (Esbart Dansaire Català de Barcelona i Cobla la Principal de Lleida), Concurs d’Agrupacions Corals, Orfeó Lleidatà, Ball a la Violeta, Ball a La Paloma, Orquestrines

Banda Provincial Concert

Banda Militar Divisionària (43 Divisió) Concert

1941 Banda de Cornetes i Tambors de les Organitzacions Juvenils FET i de les JONS i del Departament d’Educación y Descanso de la CNS

Cercavila, pregó, diana

Sardanes, Massa coral d’Educación y Descanso, Concert Ricard Viñes, Sardanes (Cobla La Principal de Lleida)

Banda de Cornetes i Tambors del Regiment núm. 16 Diana

Banda Provincial 2 Concerts

1942 Banda de Cornetes i Tambors Educación y Descanso i Banda Cornetes i Tambors Regiment 16

Cercavila, pregó, diana

Banda militar Concert, revetlla

Banda Provincial Concert

Bandes de música

Sardanes (?), Orquestra Simfònica de la CNS, concert Capella Clàssica Polifònica de Barcelona i Ricard Viñes

1940 Banda de Música (?)

Concert Ricard Viñes

1943 Banda Divisionària (Divisió 43) ??? Cercavila, pregó, diana, revetlla Banda Municipal de Barcelona (Dir. Ramon Bonell Chanut), Sardanes (?)

1944 Banda de l’Agrupació de Caçadors de Muntanya i Banda de L’Excm. Diputació Provincial

Revetlla popular

Danses i ballets populars (Secció Femenina), Sardanes (?), Concurs de Cors i Danses (es canta «Gloria a España» de F. Vidal?)

1945 ??? Sardanes (Cobla Barcelona), Masses Corals i grups folklòrics, Orfeó colònia lleidatana de Barcelona, Nícolás Lázaro amb el seu violí elèctric

1946 ??? Sardanes (Cobla La Principal de Lleida), La Alegria, La Violeta, La Paloma i grups folklòrics, Capella Clàssica de Palma de Mallorca

1947 ??? Sardanes, masses corals, concert piano Leopold Querol (deixeble Viñes)

1948 ??? Festival folklòric amb la participació de les masses corals, Sardanes, Concurs Provincial de Cors, Orfeó Donostiarra, concerts de cant Enriqueta Sicília i Ana Maria de Iriarte

1949 Banda militar de l’Agrupació Revetlla, cercaviles

Bandes de Cornetes i Tambors dels Batallons Navarra núm. 1 i Albuera núm. 2 Diana

Banda Provincial de Música (Dir. Víctor Mateu) Concert Camps Elisis

1950 Banda militar de l’Agrupació núm. 1 Concert, diana, concert

Sardanes, cors i masses corals

Conferència-concert del musicòleg Gerardo Diego, cors de la ciutat, Orfeó, Sardanes

1951 Bandes de música (?) Sardanes

Banda militar de l’Agrupació núm. 1 (Dir: Tinent García) Concert, revetlla

Bandes de Cornetes i Tambors dels Regiments de Navarra 1 i Albuera 2 i Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja

Cercavila, diana

Banda provincial (Dir. Víctor Mateu) Concert

1952 Bandes de Cornetes i Tambors dels Regiments de Navarra 1 (Dir: José García García) Banda del Regiment de Caçadors de Muntanya núm. 1

Inauguració fira, concert, revetlla, retreta

Sardanes, La Alegria, La Paloma, Agrupació Coral Mediona (Barcelona)

Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja Processó, retreta

Banda Provincial (Dir: Víctor Mateu) 2 Concerts

Any Banda/Bandes Tipus d’activitat

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

Any Banda/Bandes

Tipus d’activitat

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

1953 Bandes de música militars Cercavila, pregó, diana, concert Sardanes, La Alegria, Orfeó Lleidatà de la SC La Violeta, La Paloma

Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja i tb Banda Cornetes de la Banda Militar

1954 Banda militar (Dir. José García García) Pregó, diana, retreta

Bandes de Cornetes i Tambors militar i de la Creu Roja

1955 Banda Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 (Dir. José García García)

Bandes de Cornetes i Tambors militar, de la Creu Roja i de la Centúria Montserrat

1956 Bandes de Cornetes i Tambors militar, de la Creu Roja i de la Centúria Montserrat

concert

Pregó, diana

Pregó, diana

Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 (Dir. José García García) Concert, diana

1958 Bandes de Cornetes i Tambors militar i de la Creu Roja Pregó, diana

Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 (Dir. José García García) Concert

1959 Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 (Dir. José García García) Concert

Concert de la Banda de Música de la Creu Roja Provincial 2 Concerts

Bandes de Cornetes i Tambors militar i de la Creu Roja Cercaviles, diana

1960 Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 Concert

Bandes de Cornetes i Tambors militar i de la Creu Roja Cercaviles, diana

1961 Bandes de Cornetes i Tambors del Batalló Infanteria Albuera i de la Creu Roja

Cercaviles, diana

Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 (Dir. José García García) Concert

Masses corals, Sardanes, La Paloma

Sardanes, Festival de Cors i Danses, Orfeó Català (Dir. Lluís Millet)

Orquestra d’Òpera de Cambra de Barcelona (Dir. Adrià Sardó), Sardanes, Orfeó Lleidatà, Agrupació Lírica (Dir. Víctor Mateu) sarsuela La Dolorosa

Sardanes

Sardanes, Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona, diversos concerts de Festivales de España: el darrer del pianista José Iturbi dirigint l’Orquestra Filharmònica de Madrid

Sardanes, Concurs Provincial de Cors i Danses, Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona (Dir. Pepita Sellés)

Sardanes, Banda de Música d’Amposta (Dir. Casanovas), Òpera La Bohème Orquestra del Liceu

Diana

Tipus d’activitat

1962 Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 (Dir. José García García) Concert

Bandes de Cornetes i Tambors del Batalló Infanteria Albuera i de la Creu Roja

Cercaviles, diana

1963 Regiment Infanteria de Muntanya núm. 1 (Dir. José García García) Concert

Bandes de Cornetes i Tambors del Batalló Infanteria Albuera i de la Creu Roja Diana

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

Sardanes, Banda l’Harmonie (agermanament amb Foix), Orfeó Lleidatà

Sardanes, Orfeó Gracienc (Dir. Antoni Pérez Simó), Grup de Cambra de l’Orquestra Filarmònica de Madrid (Dir. Odón Alonso)

1964 Banda regiment Albuera Concert Sardanes

Bandes de Cornetes i Tambors del Batalló Infanteria Albuera i de la Creu Roja Diana

1965 Banda de música de Govern Militar Concert Sardanes, sarsuela Bandes de Cornetes i Tambors Diana, pregó

1966 Banda de música de Govern Militar Concert Sardanes, sarsuela Bandes de Cornetes i Tambors Diana, pregó

1967 Banda de música de Govern Militar Concert Sardanes, sarsuela Bandes de Cornetes i Tambors Pregó, cercavila

1968 Banda de música de Govern Militar Concert Sardanes, sarsuela Bandes de Cornetes i Tambors Pregó, cercavila

1969 Banda de música de Govern Militar Concert Sardanes, ballet, sarsuela Bandes de Cornetes i Tambors Pregó, cercavila

1970 Banda de música de Govern Militar Concert Sardanes, ballet, sarsuela Bandes de Cornetes i Tambors Pregó, cercavila

1971 Banda de Cornetes i Tambors de la Creu Roja Diana, retreta Sardanes, sarsuela

Banda de música de Govern Militar Concert

Banda de Cornetes i Tambors de Educación y Descanso Diana, retreta

Banda de Música del Hogar Pignatelli Diana, retreta

1972 Banda de música de Govern Militar Concert Sardanes, sarsuela Banda de Música del Hogar Pignatelli Diana, retreta, concerts

Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana

Any Banda/Bandes

Any Banda/Bandes

Tipus d’activitat

1973 Banda de Música Divisió de Muntanya Urgell núm. 4 Concert

Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana, cercavila

Banda de Música Lira Ampostina Concert, cercavila

1974 Banda de Música Divisió de Muntanya Urgell núm. 4 Concert

Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana, cercavila

1975 Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana, cercavila

1976 Banda de música de Govern Militar Concert

Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana

Altres activitats musicals que intervenen a la Festa Major

Sardanes, opereta

Sardanes, òpera «Marina», majorettes dels Magraners, revista

Sardanes, majorettes Magraners, Orquestra Simfònica de Bilbao (homenatge a Ricard Viñes)

Sardanes

1977 Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana, cercavila, retreta Sardanes

1978 Banda Provincial de Saragossa Concert Sardanes

Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana, cercavila, retreta

1980 Bandes de Cornetes i Tambors de la ciutat Diana, cercavila, retreta

Banda de l’exèrcit Concert

BANDES MILITARS A LLEIDA

Sardanes, sarsuela El balcó del Serraller Víctor Mateu, majorettes de diversos barris de Lleida, recital cant Montserrat Caballé

Any Banda Dir.

1862 Banda del Regiment de Zamora J.M. Bertrán

1863 Banda del Regiment de la Princesa

1865 Banda del Regiment de la Princesa

1875 Banda del Regiment de Burgos Máximo Galán

Banda del Regiment de Bailén Máximo Galán

Banda del Regiment del Príncep Máximo Galán

de les Bandes de música

Any Banda Dir.

1877

Banda del Regiment de Guadalajara

1882 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Luchana

1883 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Biscaia

1884 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Málaga Joaquin Zamarra

1885 Banda del Regiment de Guipúzcoa

Banda del Regiment de Málaga Joaquin Zamarra

1886 Banda del Regiment de Málaga Joaquin Zamarra

Banda del Regiment de Guipúzcoa

1888 Banda del Regiment de Luchana José Azpiri

1889 Banda del Regiment de Luchana

1890 Banda del Regiment de San Quintín Manuel Rivera

Banda del Regiment de Luchana José Azpiri

1891 Banda del Regiment de Luchana José Azpiri

Banda del Regiment San Quintín

Banda del Regiment d’Almansa Cánovas

1892 Banda del Regiment de Luchana José Azpiri

1894 Banda del Regiment d’Almansa

1895 Banda del Regiment d’Almansa

1896 Banda del Regiment d’Aragó Apolinar Kriales

1897 Banda del Regiment d’Aragó Apolinar Kriales

Banda del Regiment d’Alfons XII Rovira

1899 Banda del Regiment de Mérida Angel Gelardi

Banda del Regiment d’Estella Luís García

Banda del Regiment d’Alfons XII

1900 Banda del Regiment d’Estella

Banda del Regiment de Mérida

1901 Banda del Regiment d’Estella

Banda del Regiment de Mérida

Any Banda Dir.

1902 Banda del Regiment d’Estella Juan García

Banda del Regiment de Mérida Angel Gelardi

1903 Banda del Regiment d’Estella

Banda del Regiment de Mérida

1904 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1905 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1906 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1907 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1908 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1918 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1924 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1925 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1926 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1928 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1932 Banda del Regiment de Navarra

1933 Banda del Regiment de Navarra

GUERRA CIVIL

1944 Banda de l’Agrupació de Caçadors de Muntanya

1949 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment de Navarra

1950 Banda del Regiment de Navarra

1952 Banda de l’Agrupació de Caçadors de Muntanya

Banda del Regiment de Navarra

1954 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 José García García

1955 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 Banda Militar de cornetes i tambors José García García

1956 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 José García García

1958 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 José García García

1959 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 José García García

1960 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1

1961 Banda del Regiment d’Albuera

Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 José García García

1962 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 José García García

1963 Banda del Regiment d’Infanteria de Muntanya núm. 1 José García García

Banda del Regiment d’Albuera

1964 Banda del Regiment d’Albuera

1973 Banda de la Divisió de Muntanya Urgell núm. 4

1996 Reorganització militar i abandó dels quarters de Gardeny

Fermín Poza

Any Banda Dir.

1943 Banda Divisionària (Divisió 43)

Silvestre Peñas Echeverria

Joaquim Castells

Miquel Sans Lluís Sans Modest Escuer Ramon Pujol Ricard Bañeres

Isidre Costa Alexandre Navarro Francesc Cauvet Ramon Teixidó Lluís Perelló

Josep Caminol Antoni Ibáñez Paco Farré Tomàs Costa

Joaquim Castells

Pere Castells

Miquel Sans Lluís Sans Modest Escuer Ramon Pujol Ricard Bañeres

Isidre Costa Alexandre Navarro Francesc Cauvet Ramon Teixidó Lluís Perelló Josep Caminol Antoni Ibáñez Paco Farré Tomàs Costa

Domingo Rodríguez Miquel Puertolas Joan Bordes

Joaquim Castells

Pere Castells

Miquel Sans Lluís Sans Modest Escuer Ramon Pujol Ricard Bañeres

Isidre Costa Alexandre Navarro Francesc Cauvet Ramon Teixidó

Josep Caminol Antoni Ibáñez Tomàs Costa Francesc Monné

Domingo Rodríguez Miquel Puértolas Joan Bordes

Pere Castells

Miquel Sans Lluís Sans Modest Escuer Ramon Pujol Ricard Bañeres

Joaquim Castells Pere Castells

Agustí Estanislao

Sebastià Vinós Antoni Vinós Il·legible (?) Josep Oró Humbert Mauri

Eduard Ponsoda

Marcel Pallerols Lucas Sánchez Rodrigo Ibars Francesc Farré

Francesc Cauvet

Josep Caminol Antoni Ibáñez

Tomàs Costa Francesc Monné

Domingo Rodríguez Miquel Puértolas

Mariano Ibars Ricard Pascual Domingo Pallerols

Miquel Sans Lluís Sans Modest Escuer Ramon Pujol Francesc Cauvet Ramon Teixidó

Josep Caminol Antoni Ibáñez

Tomàs Costa Francesc Monné

Miquel Puértolas Joan Rodes

Mariano Ibars Ricard Pascual Esteve Expósito Eduard Ponsoda Antoni Delgado

MEMBRES DE LA BANDA PROVINCIAL (1927-1934) 1927-28 1928 1928-29 1929 1930 (1)

Joan Cases

Joan Cases

Antoni Malla

Joan Cases

Joan Cases

Joan Cases

Alfons Morell

Joaquim Castells

Miquel Sans

Lluís Sans Modest Escuer Francesc Cauvet

Josep Caminol

Antoni Ibáñez Francesc Farré Tomàs Costa Francesc Monné Domingo Rodríguez

Joan Rodes

Mariano Ibars Ricard Pascual Esteve Expósito Eduard Ponsoda Antoni Delgado Jaume Duar Miquel Gimeno

Pere Castells

Miquel Sans Lluís Sans Modest Escuer Francesc Cauvet Ramon Teixidó

Josep Caminol Antoni Ibáñez

Tomàs Costa Francesc Monné Domingo Rodríguez

Mariano Ibars Ricard Pascual

Eduard Ponsoda Antoni Delgado Jaume Duar

Josep Gimeno Paco Miret Josep Miret Alfons Morell Modest Torres Josep Farriols Josep Cases Llorenç Peiró Joan Farré

Manel Duar

Andreu Ortin

Francesc Palau Lluís Ibars Francesc Falcó

Joaquim Castells

Pere Castells

Miquel Sans Lluís Sans Modest Escuer Francesc Cauvet Ramon Teixidó

Josep Caminol Antoni Ibáñez Tomàs Costa Francesc Monné Domingo Rodríguez

Mariano Ibars Ricard Pascual Eduard Ponsoda Antoni Delgado

Miquel Gimeno Josep Gimeno Paco Miret

Modest Torres Josep Farriols Josep Cases Llorenç Peiró Joan Farré Josep Aleu Jaume Duar

Modest Escuer

Francesc Cauvet

Josep Caminol Antoni Ibáñez

Modest Escuer Francesc Cauvet

Josep Caminol Antoni Ibáñez

Mariano Ibars

Eduard Ponsoda

Miquel Gimeno Josep Gimeno Francesc Miret Josep Miret

Modest Torres Josep Farriols Josep Cases

Josep Aleu Ramon Arias Josep Arias Josep M. Baldomà Josep Puiggròs Francesc Palau

Andreu Ortin Agustí Estanislau Manel Giró Antoni Alloza Josep Ferrera Joan Ribera

Eduard Ponsoda

Miquel Gimeno Josep Gimeno Francesc Miret

Josep Miret

Modest Torres Josep Farriols Josep Cases

Joan Farré Josep Aleu Ramon Arias Josep Arias Josep M Baldomà Josep Puiggròs

Salvador Palau

Francesc Cuadrat Amadeu Català Josep Falguera Enric Blasi Josep Garrabau

Àngel Elena Fermí Garcia

1930 (2) 1930-31 1931 1933 1933-34

Joan Cases

Joan Cases Pere Castells

B.

Banda Municipal de Lleida

Els músics parlen.

I TORNA A SER DILLUNS

Obres les portes de la sala 1 de l’Auditori, veus el pati de butaques buit i silenciós i l’olor de fusta s’impregna a la roba i al teu cos. Agafes aire. Al fons, el gran escenari il·luminat, on uns quants músics preparen cadires i faristols i algun percussionista solitari munta el darrer esgraó. De fons, es coltes el parlar entre els músics, un copet a l’esquena, alguna rialla o algun trompetista que comença a escalfar el llavi. Cada cop som més, i l’assaig comença a agafar forma. Mires a dreta i esquerra, esperant que avui també vinguin els teus companys perquè no vols estar sol i, si no hi són, envies aquell missatge, amb una cara somrient al final.

La batuta comença a moure’s. Bufes i tornes a bufar i aquell fil d’aire que marxa pel tub s’enduu les preocupacions i el cansament d’aquell intens dilluns. Al davant, tens un nou repte, una partitura nova que desconeixes i que vas fent teva a poc a poc. Tots els teus sentits es concentren en aquell passatge que saps que li hauràs de dedicar temps i sents la mirada còmplice d’algú que té la con fiança en què te’n sortiràs. Alces la mirada, et mous, escoltes, notes com els sons s’endinsen en els dits que toquen les claus suaument i et deixes portar per aquella força intrínseca de la música.

Formar part d’una banda és una oportunitat d’enriquir un sentiment de pertinença a un equip humà, aprenent junts i compartint un llenguatge, una motivació i un objectiu comú a través de les emocions i esforços de cada persona. Tothom, des del respecte i l’acceptació dels altres, col·laborem amb pro jectes artístics que ens permeten tenir vivències que ens fan créixer com a músics, com a persones.

Joves, grans, treballadors, estudiants, nois, noies, d’aquí, d’allà... quan et poses a tocar tot això s’esfuma i només som un instrument, un color més que permet pintar un quadre que no es veu, només se sent.

A més a més, la banda ha confiat en joves que han dedicat tota la seva carrera professional a la música. Concerts per a oboè, clarinet, trombó, flauta, trompa, marimba... solistes que un dia eren els companys que s’asseien al teu costat i que ara són grans professionals d’arreu del nostre país o de l’estranger i tenim el plaer de tocar amb ells i elles.

I ja fa més de dues dècades que, cada dilluns, tornes a obrir la porta de la Sala 1.

Assaig general

A la plaça ja som uns quants que venim d’esmorzar, hem d’agafar forces per a l’últim assaig. El matí serà llarg. Hem de passar tot el repertori del concert, prenent consciència del procés que hem fet al llarg dels diferents assaigs, activant la memòria dels nostres dits en cada nota que fem. Sense que ens oblidem de respirar i bategar alhora, de posar-hi aquelles indicacions que fan que la nostra interpretació sigui única.

Mirant enrere, recordo aquells assaigs tan intensos quan la banda es va presentar a diferents concursos arreu d’Europa. L’exigència de la partitura feia que haguéssim d’invertir més temps

Els músics parlen.

d’estudi i hores d’assaig. És tota una experiència participar en concursos, amb uns protocols, tensions i unes expectatives molt altes. Però tenir un repte com a grup ens uneix i apropa entre les persones, i això fa que ens oblidem del resultat, que el que realment queda en la memòria són les grans celebracions que fèiem en acabar pels esforços realitzats.

Després de tants anys, hem fet assaigs molt diferents. Assajar amb corals de gent gran cada maig és una lliçó de vida on aprens a valorar allò que tenim veient la il·lusió de poder cantar a l’Auditori en els ulls de cada avi i àvia. Assajar amb ballarins clàssics o moderns que ens enlluernen amb la seva disci plina, tècnica i precisió. Assajar amb persones que tenen unes altres capacitats i ens amplia la mirada del món que ens envolta. Assajar amb estudiants universitaris que volen ser futurs mestres i que la seva innocència els fa sentir la música d’una forma ben pura. Assajar amb grups de música actual d’èxit i poder veure com la tecnologia ens facilita arribar al públic més jove. Assajar amb llums, amb imatges, amb projeccions, disfressats.... i és que són les persones qui fan la música, totes les persones.

Concert

Ja queda poc per sortir i els nervis comencen a guanyar protagonisme. Entrem a l’escenari i tothom busca el seu lloc. La sala gairebé és plena i el públic comença a aplaudir discretament. Silenci. Afinem. Silenci. Entra el director i ens aixequem. Aplaudiments. Silenci. Unes 800 persones tenen la mirada fixa a l’escenari, la majoria buscant aquells a qui més coneixen i a l’expectativa d’escoltar el concert d’avui. Llums. Obscuritat. Respirem. Junts.

La música, com l’art temporal que és, fa que cada concert sigui únic. Cada persona del pati de bu taques, cada director i cada músic fa reviure l’obra i li dona el batec i la intensitat necessaris a cada instant, donant lloc a una experiència artística única que depèn de l’obra, del moment, de la història, de tu. Aquesta és la genialitat de la música, que no mor mai i reviu a cada instant, en l’espectador i en l’intèrpret. Això ens activa i ens omple.

Al llarg dels meus anys a la banda he tingut l’oportunitat de tocar amb diferents directors. Amb ells te n’adones que els directors són uns intèrprets més, on cadascun hi posa el seu cor i els seus conei xements, donant lloc a un producte final diferent i amb una personalitat pròpia. No podem obviar que les vivències de cada persona condicionaran l’experiència del moment musical, no obstant això, tothom en podrà gaudir. Quantes vegades s’han arribat a escoltar les simfonies de Beethoven? O la Suite de Carmen de Bizet? L’originalitat d’una obra musical no és perceptible per ella mateixa i és que és necessari passar per molts moments de reinterpretació. Per al director, els músics són els colors de la paleta d’un pintor. I cada músic té la seva forma de tocar, els seus matisos. I cada perso na del públic ho escoltarà i comprendrà de forma diferent. Cap de totes aquestes condicions, però, evitarà que puguem gaudir de la música que un dia va pensar un home, o una dona, i cada època de la història la viurà i la interpretarà amb el seu propi batec i mirada. Cadascú de nosaltres participem en l’art sent elements imprescindibles, en una activitat que necessita un moviment d’anada i torna da. L’art no existiria si no el necessitéssim o si no hi poguéssim participar tots.

Sovint, la col·laboració de la Banda amb altres entitats de la ciutat o rodalies ha tingut una im portància rellevant. Crear, articular i compartir projectes fa de l’art una eina d’empoderament, de transformació i que engrandeix l’oferta cultural. És necessari trencar les barreres entre les diferents disciplines per tal d’apropar-nos com a persones. La banda ha col·laborat amb escoles de ball, amb associacions, amb grups d’estils de música diferents, corals, aules de teatre... entrellaçant idees.

La música, com un element més d’identitat cultural, deixa les portes obertes a potenciar projec tes interdisciplinaris i amb metodologies sense límits tenint en compte els sorolls, l’art i les festes per conèixer la nostra societat. D’ella i amb ella aprenem amb la finalitat d’obrir nous camins que facilitin la inclusió i enriqueixin la convivència de la ciutat.

Laura Broto Folguera, Flauta

RECORDS

Era dilluns al tard, després de les festes de Sant Miquel. Encara recordo el neguit amb què vaig entrar a l’auditori de Lleida. Aquell dilluns era el meu primer assaig amb la BML. Passats els cinquanta reprenia una activitat que vaig deixar als setze. Des de molt petit fins a l’adolescència l’aprenentatge de la música ha format part del meu dia a dia, la meva vida transcorria entre l’escola i l’escola de música de la Lira Ampostina. Res estrany en una població on tenies dues possibilitats, o ser de la Lira o de la Filharmònica i on no només s’aprenia música, sinó que la teva societat musical esdevenia la prolongació de casa teva. Amb rivalitat però sense massa conflictes, tenia una forta sensació de pertinença a una gran família on s’aprenia música i es tocava a la banda, a l’orquestra de cambra o a la coral.

Aquest retrobament amb la música a Lleida, lluny de la meva ciutat de naixement, fou perquè te nia necessitat d’expressar-me amb el meu instrument –la trompeta–. M’havia lliurat de l’obligació de tocar a la banda per tradició familiar. En els meus primers anys d’aprenent de músic patia la música, patia l’instrument, patia si als assajos no hi eren els trompetes primeres i segones perquè aleshores quedarien les meues mancances al descobert.

Gràcies a Wifred vaig retrobar-me a Lleida amb la música, amb el so, amb les possibilitats de co municació i d’expressar emocions amb el meu instrument. No ha estat una tasca fàcil, ja que vaig haver de desaprendre. Si ja és difícil aprendre, imagineu-vos l’esforç d’oblidar tot el que havia après. El temps i les mancances d’un primer aprenentatge sense motivació van fer que el so de la meva trompeta s’assemblés més a un instrument de plàstic tocat des de baix d’un pou que a la bellesa del so brillant d’un instrument de metall.

Dono gràcies a la música d’haver pogut aprendre de nou des de la maduresa, des de la dificultat, des de la voluntat de millorar, perquè aquests aprenentatges a l’edat en què no t’has de demos trar res t’omplen l’esperit i les ganes de viure.

Fou Wifred qui em va comentar la necessitat que toqués amb altres músics, i que la Banda Muni cipal de Lleida era una lloc perfecte per fer-ho. Ell em va presentar el mestre Amadeu Urrea. I el mestre, una de les persones més entusiastes que he conegut, m’invità a anar a un assaig. El vaig advertir que els temps en què era trompeta segona a la Lira havien quedat lluny i amb la tremolor a les cames em vaig dirigir al meu primer assaig.

Havia sentit tocar la BML diverses vegades, i m’havia impressionat la facilitat amb què tocava la trompeta un músic d’edat, el Mariño. Tenia un so i una passió per la música que em va deixar mera vellat (més tard ell ha estat el meu mentor a la banda, acompanyant-me quan no em sortien alguns compassos, o frases senceres). Amb aquests antecedents, vaig acudir al primer assaig mort de por.

Vaig pactar amb el mestre que aniria al primer assaig sense la trompeta, només amb les particel·les, que aniria seguint les obres i que després de l’assaig li diria si em sentia capacitat per tocar a la banda.

Encara recordo les emocions d’aquell primer assaig. Assegut a la meua cadira, tots van aplaudir quan el mestre em va presentar a la banda. Vaig mirar la cara dels meus companys i companyes i en tots vaig veure complicitat i afectivitat. Aquesta experiència era nova per mi. Ingressava en una banda on era més important la cooperació que la rivalitat, on els assajos eren una barreja de rialles i de treball dur quan no sortia la peça com s’esperava –recordo que l’Anna i el Pere van ser les primeres persones que em van mostrar tot el seu afecte i hospitalitat, fent gala de les seves habilitats inclusives–.

1. Els músics parlen.

Vaig sortir d’aquell primer assaig maleint no haver portat la trompeta. Aquella nit em va costar agafar el son per l’excitació que em produí el fet de tornar a pertànyer a una banda de música: la Banda Municipal de Lleida.

Després van venir més dilluns i actuacions, i unes ganes boges de retrobar-me amb els meus companys i companyes de la banda. Assaig rere assaig, vaig adonar-me que estava en una banda diferent de la dels meus inicis. En aquesta nova banda, a més de peces del repertori clàssic per a banda, tocàvem swing!!!!. Aquella manera d’allargar la primera nota del compàs, aquelles frases sincopades, em portaven a la música que sento en els meus moments d’oci i per la qual vaig re prendre l’estudi de la trompeta: el blues i el jazz. Encara ara em venen calfreds quan es programa Gershwin, Caravan de Duke Ellington, Desafinado, una peça de bossa nova que em té captivat, o qualsevol obra que hagin interpretat les big bands de mitjans del segle XX.

De tant en tant, apareixia –i per sort encara passa– a l’assaig una cara nova de gent jove que ja es tava preparada per passar de l’escola de música o el conservatori a la Banda. La vinguda de nous músics no és un fet excepcional, esdevé normalment en totes les bandes: es passa de l’escola de música a la banda. El que sí que era una novetat era la vinguda de músics d’altres bandes. Aquests canvis de músics d’una banda a l’altra sempre els havia percebut amb una mica de tristesa, eren músics que s’havien enfadat amb la seva banda i llavors buscaven refugi en una altra; aleshores eren mal vistos a la banda de sortida i mirats amb recel a la banda d’acollida, però aquest no era el cas. Eren músics d’altres bandes (alguns i algunes de la meva terra de naixement, les Terres de l’Ebre) que havien vingut a estudiar a la Universitat de Lleida i que necessitaven seguir tocant, necessitaven l’escalfor d’altres músics per no estranyar la seua terra.

Músics que assagen amb nosaltres i actuen també quan no tenen compromís amb la seua ban da –les arrels són les arrels– i que em fa pensar en la importància que la BML arriba a tenir en la vida cultural i associativa de l’estudiantat de la UdL. La Banda, per als músics que han decidit venir a la nostra ciutat, representa un punt de trobada amb la música, amb uns nous companys i companyes, i una bona immersió a una nova ciutat i a la seva cultura.

El fet de ser una banda municipal comporta que esdevinguis un actor més del calendari festiu de la ciutat. Els concerts de Festa Major, la participació en la diada de Sant Jordi, en la Diada de Ca talunya, les cercaviles amb l’Ilerband per la festa de Moros i Cristians, o altres diferents rues de la ciutat, fa que l’estudiant de fora de Lleida que és músic de la BML se senti un lleidatà més. Quan acabi els estudis, difícilment podrà oblidar la BML ni tampoc la seva ciutat d’acollida: Lleida.

Si hagués de resumir què m’ha aportat ser músic de la BML, diria que m’ha permès fer música. De vegades mentre estudies sol o vas a classe, t’esforces fent les tasques recomanades per tocar cada vegada millor; però quan estàs amb altres músics és quan realment tens el plaer d’estar fent música.

Diria també que la periodicitat dels assajos i l’estudi de les obres programades ha omplert el meu temps d’oci i ha marcat a la meva agenda els dilluns com un dia assenyalat de la setmana. I con clouria dient que el valor més gran de la Banda Municipal és el factor humà: totes les persones que creen l’ambient perquè la música flueixi per totes les cèl·lules del teu cos.

Gràcies a aquesta sensació de companyonia i de complicitat la música et fa sentir persona, et fa sentir que formes part d’una institució molt important: la Banda Municipal de Lleida.

Gràcies, companys i companyes, per haver-me acollit a la banda i de la forma que ho heu fet.

Antoni Costes i Rodríguez, Trompeta

FOGLIE CADUTE

2012 Firenze (Italia)

Immersa en ple Renaixement on tot és gran diositat, equilibri, serenor... em neguiteja la necessitat de farcir els amplis espais i tafa nejar tots els racons. A poc a poc, en silenci, avanço per la nau central de Santa Maria del Fiore fins arribar a la cúpula on m’aturo com mirant el cel i és llavors quan un mantell ar tístic m’embolcalla i em fa a mans un petit llibre. Baixo la mirada i llegeixo:

Piccoli musei sentimentali delle foglie cadute.

Sec en un banc. Penso en les fulles caigudes i obro amb temença ignorant del que esdevindrà. El que veig m’aclapara:

Fulla caiguda el 1452 quan a Vinci va néixer un nen anomenat Leonardo.

Fulla caiguda el 1756 quan un nen anomenat Wolfgang Amadeus posava les mans al cèmbal per interpretar peces breus.

Fulla caiguda el 1943 al camp de concentració d’Auschwitz.

Més encara, el llibre sotto voce, a cau d’orella em demana de reprendre el fil fins a eternitzar-se.

2014 Gènova (Itàlia)

Arribo al capvespre a una ciutat portuària on tot és un anar i venir d’italians, comerciants vin guts d’arreu, turistes amb l’ànim de fer-se ben seva la ciutat i, alhora, un trànsit cultural on conviuen el present, els qui encara manifesten les arrels genoveses de l’edat mitjana i els apara dors futuristes amb les últimes tecnologies.

L’endemà passejo per un dels cementiris més grans i més artístics d’Europa, el de Stagén

Deixo enrere el mar i m’enfilo turó amunt fins arribar a una monumental estàtua. Em perdo per les galeries porxades plenes d’escultures que representen els difunts, amb un realisme, un anec dotisme i un simbolisme espectacular.

Quina tristesa, quin dramatisme, quin dolor, quina aflicció, quin llanguiment, quin pesar, però, tot i així, m’enamoro d’un jove difunt forjat, de mirada llunyana, mans amoroses i posat captiva dor que, tendrament, m’apropa a la fulla caiguda.

Foglia caduta il 13 iuglio 2014 alle ore 11.30 quando quattro amici della BMLL a piedi attraverso il çiminteio de Stagén di Genova.

2015 Lleida

Sé una ciutat molt lluny d’aquí...

A dalt de la muntanya que domina...

1. Els músics parlen.

Soc a casa. Il·lusió, compromís, esforç, tenacitat... és el que ens ha conduït, de la mà del nostre director, a organitzar reeixidament el I Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. Músics de la nostra terra i de l’estranger arriben a Lleida, gaudeixen de la ciutat, de la nostra aco llida i sobtadament queden immersos en el nostre saber fer. Carrers, places i Camps Elisis plens del nostre efímer art.

Fem música, Fem Banda . Recullo una petita fulla de plataner bord.

Fulla caiguda al Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA. Juliol 2015.

2015 Praha (Ceská republika)

Praga, castell, riu, història, cultura, art...

M’endinso dins el símbol més emblemàtic de la ciutat, el castell Prazský hrad el més antic i més gran del món. La unió eclèctica de diferents estils sembla transportar-me en el temps, però el que més m’atreu és el carreró d’or. Un estret carrer amb grans llambordes on, com si es tractés d’una filera de formigues, s’estenen petites cases de colors llampants. Diuen que en temps llu nyans els alquimistes hi creaven or.

L’atzar em fa aturar davant una casa blava ornamentada amb un arbre de fulles verdes. És la casa que va acollir Franz Kafka i on va escriure Un metge rural. Colpida per l’inesperat, entro, en com pro un exemplar i en sortir cau una fulla verda.

Listí spadlo 18/7/2015 Mezinarodní Festival V Praze.

2016 Montpellier (France)

Quina bona olor en baixar de l’autocar, he arribat a Montpeller. El dia és càlid, òptim, visito de tingudament el jardí botànic però ara és una altra la sentor que m’impregna. M’ennuvola la ment aquesta primera fragància i m’urgeix trobar-la. Camino d’esma pels endurits carrers del Clapàs fins a l’arc triomfal i allí està: un gran passeig amb unes magnòlies exuberants, com mai no havia vist. Les seves flors blanques atraients em captiven. Miro, flairo, ensumo l’aroma, quina emanació de perfum i caic a terra de tant odorar. M’adormo i la fresca de la nit fa que em desvetlli coberta de pètals.

Feuille tombée le juillet 2016. Festival d’orchestres. Montpellier.

2017 Thessaloniki (Elláda)

Grècia, lloc del naixement de la democràcia, la filosofia, els jocs olímpics, el teatre...

Tessalònica plena de temples, pòrtics, columnes, teatres, àgores, gimnasos, estadis, és així com caminant per aquesta història viva copso el bressol de la cultura occidental.

Les gregues i els grecs respectuosos amb la natura, empàtics, oberts i festius, de ben segur a causa de les seves vivències d’intercanvis culturals, m’apropen al seu tarannà. Primera visita: una petita església ortodoxa on sols em deixen fer uns petits passos, perquè la resta és exclusiva per als homes. Surto.

Segona visita: la catedral, agia Sofia, no em deixen entrar si no porto tot el cos cobert i al cap una mantellina que els mateixos servents de la catedral tenen preparada per a turistes agnòstiques.

Tercer intent: accedir al Mont Athos, muntanya sagrada que allotja una vintena de monestirs ortodoxes. Impossible, soc una dona. Atònita, estupefacta, confosa, desconcertada i menystinguda m’adreço a la llibreria nacional or todoxa, escolto un CD dels cants dels monjos, miro l’exposició fotogràfica del Mont Athos i amb rebel·lia escric al llibre de visites: «Soc una dona catalana que he volgut accedir a la vostra cultu ra i pel vostre menyspreu no m’ha estat possible.»

Marxo indignada.

Crec que no em deixaran agafar cap fulla però m’ajupo i en recullo una de caiguda. Πτώση των φύλλων στο φεστιβάλ διεθνών συγκροτημάτων. Θεσσαλονίκη

2019 Pompei (Italia)

M’aproximo a l’antiga ciutat de Pompeia, lloc preferit dels romans per edificar-hi les seves resi dències d’esbarjo.

Començo a caminar pels llargs i empedrats carrers i carrerons i vaig descobrint com es pinta ven els cartells electorals a les parets de casa, com les termes suburbanes disposaven d’un petit bordell decorat amb una sèrie d’escenes eròtiques, com tenien disposades les tavernes, com utilitzaven el teatre, com rentaven la roba... com si fos ahir, com si el temps s’hagués aturat. No hi ha res destruït, senzillament petrificat.

M’han explicat que abans de l’erupció va aparèixer dalt el Vesuvi un gran núvol. Els romans benestants, amb temença del que podia ocórrer, lligaren els seus esclaus dintre les cases per guardar les seves pertinences i van fugir.

Tot és gris, com si les pedres restessin cendroses i ens volguessin parlar. El dia és llarg i comença a fosquejar. M’apropo a un mur i sento l’anar i venir dels homes de taverna, m’acosto a una casa que roman en bon estat i escolto com l’aire tòxic no deixa respirar aquella mare que bressa el fill, tombo la cantonada i m’eixorden els crits d’auxili d’aquells esclaus lligats. La lluna perfila, marxo consternada, i a la sortida plego una fulla caiguda talment com una llàgrima.

Foglia caduta il 18 iuglio 2019 alle ore 12 quando cinque amici della BMLL a piedi attraverso strade Pompei.

I demà, potser una alenada d’aire suau farà caure distretament una fulla, dansarà durant un temps indeterminat abans d’arribar al terra i no passarà res de res.

1. Els músics parlen.

Maria del Mar Jové i Quílez, Percussió

PRIMERS PASSOS I UNS QUANTS ANYS AMB LA BML

Que poc m’ho pensava jo quan, aquell setembre de fa més de vint anys, vam portar el Dani al Conservatori per a que comencés a fer música i la meva dona m’apuntés en un grup que admetien alumnes adults. Allò va ser novetat.

–A tu sempre t’ha agradat cantar, i a més toques la guitar ra em deia l’Anna com a excusa d’haver-me ensarronat. Ja veuràs com t’agradarà!

Feia anys que anàvem a veure la Banda Municipal perquè aquest tipus de música ens agradava als dos però, qui ho havia de dir que un dia, primer el meu fill petit i després nosaltres dos, en formaríem part activa com a músics!

Sí, perquè tots tres vam anar evolucionant, cadascú amb el seu instrument i amb el ritme que les aptituds perso nals et permetien avançar, va arribar el moment que tots tres estàvem a dalt de l’escenari formant part d’aquest equip que, anys enrere, anàvem a veure i escoltar.

Recordo el primer assaig i les dificultats en que em vaig trobar: companys i companyes nous, partitures noves, el fet de tocar amb més gent, el sentir-se observat... Em tremolaven el dits, al segon compàs ja m’havia perdut... Em mirava l’Amadeu pensant que se n’adonaria i em diria alguna cosa, i jo pensava: Pere, on t’has fotut? Però el «mestre» continuava movent les mans i la banda anava creixent amb melodies totalment noves per a mi. Sort que sempre et trobes amb gent amable que t’ajuda a superar aquest primers dies! Estic pensant amb el senyor Josep que m’anava taral·lejant la melodia, el ritme, que em contava els compassos d’espera, que... en fi, era una sort tenir algú a prop que t’anés orientant. I els Jordis que, com jo, també sofrien, perquè quan comparteixes, ni que sigui, el patiment, sembla que no esdevé tant fort.

És fàcil imaginar-se el primer concert: tothom m’està mirant, «només a mi», els dits tremolant-me, lluitant per portar el ritme de respiració adequat, el cor bategant descontrolat, la suor freda rajant per l’esquena, el nus de la corbata que sembla estrènyer-me el coll, les cames ... els peus. Quins nervis, Déu meu!!!

A poc a poc tot això ho he anat superant a base de posar-hi moltes hores d’assaig, tant a nivell personal a casa, com a nivell de grup a l’Auditori.

Ara el Dani ja vola per aquest món tant incert de la música professional i l’Anna i jo continuem formant part d’aquest equip de «persones» que és la Banda Municipal de Lleida.

Quan miro enrere i veig la quantitat de vivències que he tingut l’oportunitat de compartir, només em surt la paraula «agraïment». Primer a la meva dona, per haver intuït la meva part artística i haver donat el primer pas, després a l’Amadeu per haver-me ensenyat a tocar el clarinet i ha ver-me donat l’oportunitat d’entrar a la BML, als companys i companyes que he anat coneixent durant aquests anys i que han format part del grup en algun moment i, finalment, a tots els professors del Conservatori amb els que vaig tenir molt bona relació i dels quals guardo un gran record.

Pere Ishanda Solsona , Clarinet

TOCAR A LA BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

Tocar a la Banda Municipal de Lleida ha estat una de les experiènci es més gratificants de la meva vida.

El meu instrument és el violoncel, és meravellós, però tan exigent que mai, mai quedes satisfeta després d’haver interpretat una peça... massa vibrato o massa poc? L’arquet no es recolza suficientment en la corda i no li treu una bona sonoritat? El pianíssimo no es sent? En el forte ha vibrat massa la corda? I així fins l’infinit...

I, en canvi, l’experiència de tocar a la Banda era com sentir-se em bolcallada de sonoritat, tu ets una part d’aquella harmonia i lo més important és el conjunt. Quina felicitat, quin plaer, quina llibertat! Et pots permetre inclús fer experiments: A veure com queda fent spicat to? I amb pizzicat? I si desafines una mica tampoc passa massa res, corregeixes immediatament envoltada com estàs d’acords i de ritme!

El ritme, un dels atractius principals de la Banda Municipal de Llei da és la percussió. Els seus músics sempre atents, (bé, pràcticament sempre...), quan havies escoltat unes quantes vegades la partitura el seu ritme et marcava quan havies d’entrar. Em donaven seguretat, com un impuls, va, llença’t, integra’t en el grup. Una sensació mera vellosa, formar part d’un col·lectiu, tots atents, (en fi, la majoria...) els sentits alerta. Em cansava, sí, i molt. Podem dir que acabava esgota da. I pensava cansada de què? En últim terme estava asseguda tota l’estona, no havia de bufar ni fer cap esforç físic. El violoncel, apart del transport, no és un instrument que requereixi un gran esforç físic, però mental sí. I molt!

I el plaer de tocar fort i sense por? El violoncel és un instrument molt físic, es recolza en el teu pit i fa de caixa de ressonància dels altres instruments, els sents, no únicament amb la oïda, sinó amb tot el cos. Sentir la música dins del cap, com ressona en el cor, en el diafragma, en la pell, acompanyar el fraseig amb la respiració... És una activitat realment molt terapèutica!

Podia arribar a l’assaig cansada de la feina, amb preocupacions, amb neguits. Al cap d’una es tona curta, molt curta, el cap es clarificava, no tenia temps de pensar en res més i això és tan saludable!

Si mirem la història de la humanitat veurem com totes les civilitzacions han valorat la influència que té la música en les persones. A Ur (antiga Caldea, actualment Iraq) s’ha trobat una cançó escrita en grafia cuneïforme i que data de l’any 4.000 aC. Està composta en harmonies amb in tervals de terceres i feien servir l’afinació pitagòrica de l’escala diatònica. Papirs egipcis del 1.500 aC també parlen del poder creatiu de la música, segons ells el déu Thot va crear el món amb la seva veu. I pels hindús el so OM és la síl·laba engendradora de la creació. I així podríem anar re passant tota la història de les civilitzacions fins als nostres dies. No hem inventat res a la Banda, però, ah! Tenia unes qualitats especials i úniques...

LA DELICIOSA REGULARITAT

Al començar el curs entraves en una meravellosa rutina plena de sorpreses i sempre diferent que s’anava repetint regularment. Visca la contradicció.

1. Els músics parlen.

Tot just començar a principis setembre ja hi havia el primer concert de l’Onze de Setembre a la plaça Paeria. Els concerts a la Plaça de la Paeria tenen una qualitat especial. Tots molt estrets, vigila no enfilis la punta de l’arquet al ull del company. Compte no et tiris massa cap enrere que faràs caure als contrabaixos de l’entarimat. El públic sempre entusiasta. Sardanes, cançons cata lanes. Al final El cant dels segadors. Comença la temporada.

Corre, corre. El concert de Santa Cecília a l’Auditor. Repertori nou. Es el primer concert del curs a l’Auditori. S’ha de marcar estil i nivell. Les particel·les. LES PARTICEL·LES! Es repartien i cada mú sic se les emportava a casa. I després a vegades se les oblidava. No tinc la particel·la! Un altre intent va ser guardar-les en un armari. No! que les necessito per estudiar a casa! No, que necessito les meves que hi tinc escrits els comentaris i els avisos! Tècnica mixta: que cada músic se les emporti a casa i abans de l’assaig s’obrirà l’armari pels qui se les hagin oblidades... I així successivament...

Un altre moment fort del principi de curs era quan venien els músics nous que començaven aquell any a tocar a la Banda. La il·lusió: hi haurà algun violoncel nou?

Passava Santa Cecília, corre, corre, el concert de Nadal. Repertori nou. Les particel·les. LES PARTICEL·LES! Da Capo. Tornem a repetir incansablement: m’he deixat les particel·les a casa! A l’armari no hi és. Algú la va agafar i es va oblidar de tornar-la... Concert de Nadal. Hi ha d’haver alguna novetat: dansa, teatre, cant...

Pausa. Vacances de Nadal. Bé, tampoc massa, concert a algun poble. Sempre acollidors, el teatre ple o el poliesportiu cobert o la sala de ball. I després habitualment ens preparaven un bon berenar.

Passat Reis, corre, corre. El concert del Febrer. Música i músics de Lleida. Repertori nou. Les par ticel·les. Da Capo. Una altra vegada. Ningú podrà dir dels músics de la Banda Municipal de Lleida que no siguem tenaços: m’he oblidat les particel·les... o el llapis.

Després venien les audicions escolars. I Sant Jordi. Concert a la Plaça Sant Joan perquè a la Plaça Paeria hi havia tal acumulació de gent que es podria prendre mal. I la Festa Major. El concert abans del Pregó. I la processó el dia de Sant Anastasi.

Eh! que s’ha de començar a preparar els concerts pel viatge. És un concurs? Hi ha alguna obra obligada? Ah! I algun concert als barris! A l’1 de maig a Magraners. A les nits d’estiu a la plaça de la Llotja.

Sí, he dit la deliciosa regularitat...

LA PROCESSÓ

El dia del Patró Sant Anatasi s’anava a buscar la Corporació Municipal a la Plaça Paeria i se’ls es cortava fins a la Catedral, a l’ofici. Els músics anaven a esmorzar a algun bar de la vora. I després tornar-los a recollir a l’acabar l’ofici i acompanyar-los a la Plaça Sant Joan a l’Ofrena de flors al Patró i amenitzar l’estona al públic tocant algunes peces.

Jo no hi podia anar. No em podia penjar el violoncel al coll com si fos una guitarra... Però me’n moria de ganes. Cada any era una tortura, perquè els anava a veure i saludar. Morta d’enveja. Fins que un any vaig dir prou. Jo volia anar a la processó. Estudiaria el saxo tenor. I aniria a la Processó.

I ja posats, també als viatges en què la majoria de concerts fossin desfilant... Indescriptible: res pira, vigila on poses els peus, no ensopeguis, no perdis el ritme, no retardis la marxa, no estalonis al de davant. I mira la particel·la per l’amor de Déu que t’has perdut! I fes música de passada...

No, efectivament, no era fàcil, gens fàcil. Ah! I a Tessalònica s’havien de fer figures tot desfilant...

Però clarament l’alternativa era pitjor. Al marge de la processó de Sant Anastasi, als llocs on la majoria de concerts eren asseguts, n’hi havia algun amb desfilada, què fèiem els de la corda? El director ho arreglava ràpid i els hi deia als de la percussió que ens deixessin alguns instrument per poder desfilar. Això als de la percussió no els agradava gens. No els agradaven les intromissions dels estranys en el seu terreny, però no s’atrevien a negar’s-hi, si el director ho manava... I tu que te’n anaves cap allà, pidolant algun pito o una matraca... El llenguatge no verbal dels percussionis tes era demolidor: miraven els seus baguls, plens d’objectes estranys, a veure, aquesta pobra que li podem deixar... Jo pregava interiorment perquè no em toqués la pandereta, m’hagués pogut morir de vergonya desfilant per la seriosa Europa tocant la pandereta. Per sort en Josep va descobrir que li agradava i ell amb aquell posat tan seriós que tenia sempre desfilava tocant airosament la pandereta...

Al final, l’últim viatge que vaig fer amb la Banda, a Aberdeen, a Escòcia, vaig veure que aquest pro blema devia ser bastant habitual i en una orquestra alemanya els violoncel·listes desfilaven molt dignament amb el violoncel amb la seva funda penjat a l’esquena al final de la comitiva, gens avergo nyits i molt orgullosos dels seu instrument que només es pot tocar assegut en una cadira... La pena es que va ser l’últim viatge i no vaig poder provar-ho mai, perquè hagués estat una bona solució...

ELS VIATGES

Els viatges eren un dels plats forts de la Banda. Vam començar, així com per casualitat, quan ens van convidar la Banda de Toulouse a tocar amb ells. Carretera, autocar i manta. Allà ens van distribuir a casa dels músics que ens podien acollir. A mi em va tocar una parella encantadora, ell construïa contrabaixos com a hobby. Si senyor, hi ha hobbys per a tot. L’experiència va ser un èxit, ens va encantar. I a partir d’aquí els viatges van ser un dels senyals d’identitat de la Banda Municipal de Lleida. Al setembre ja preguntàvem: I aquest any on anirem?

Foix, València... Al principi érem discrets, però poc a poc ens vam envalentir i vam anar a Holan da, Suïssa, Portugal, Àustria. Però encara volíem més, i perquè no amb avió? Tessalònica, l’illa grega de Cos, Aberdeen a Escòcia... i van seguint.

Van ser tantes experiències, tantes anècdotes, tants riures, tantes pors, tants nervis, tantes emocions!!! En podria escriure un llibre....

Però, dins del capítol Viatges hi han molts subcapítols: el tema de dormir, els concursos, carregar l’autocar, anar en avió amb els instruments...

Dormir Molt, molt variat: Alberg (a Bèlgica), Col·legi Major (a Escòcia), Hotel just davant de la Jun gfrau (a Suïssa), Hotel de quatre estrelles amb piscina a Tessalònica, bungalou en un càmping de París.... Però l’estrella va ser a Holanda: en un gimnàs, amb lliteres a banda i banda, homes i dones, se parades al mig per una cortina de roba... Jo no crec que hagi rigut tant, tant i tant en tota la meva vida.

Els concursos Horrorós. Jo no sé els altres músics com ho portaven, parlo per mi: em posava tan nerviosa, que ni exàmens, ni oposicions, ni doctorat s’hi poden comparar. Jo ja em preparava mentalment. Prou. «Va, no siguis tonta, no passa res. Relaxa’t. No veus que aquí no et coneix nin gú?» Era igual, quins nervis, quin patir! Encara ara, quan sento la peça de Les Hèbrides, que va ser una de les obligatòries en un concurs, torno a reviure aquell estat emocional.

Carregar l’autocar I descarregar-lo. Gran tema. Perquè a més, la percussió es transportava en baguls, en plural, amb els seus instruments i algun viatge timbales i tot. Allò era una obra d’en

1. Els músics parlen.

ginyeria, un Tetris. I el violoncel on el poso? Ai el violoncel que és molt delicat. A baix amb els altres instruments? Amb la vibració de l’autocar es van afluixar totes les cordes i es va desplaçar el pontet. Ni parlar-ne, no el torno a deixar a baix, el pujo amb mi. Dissimuladament (ja! com es pot dissimular un violoncel, ni que fos una harmònica!), però és que segons com, als conductors del bus els feia nosa a dalt i no ho volien... Es tractava de calmar-los i convèncer-los... Me’l posava al costat, era el meu company de viatge. Dormia tot el camí. Ell. Jo no...

ELS COMPANYS. I EL DIRECTOR

Els companys. Una part molt important de les vivències de la Banda. Durant el curs la veritat es que no teníem massa contacte a part del visual i auditiu. Arribàvem, moltes vegades corrent i esbufegant, i s’havia d’afinar l’instrument, posar la respiració al seu lloc, trobar les partitures... Hola i adeu. Però durant els viatges hi havia temps de tot, sobretot de riure. Les xerrades fent una cervesa, el Joan Carles sempre amb el comentari afinat, el Pere i l’Anna, l’Arturo, el Xema i el seu sentit de l’ humor, el club de les Mars (la M. del Mar, la Marga i la Marta) que sempre dormíem juntes, el Joan Pere i el Josep pendents de que tot rutllés al punt i a l’hora.... Veure als joves com anaven creixent i madurant des del punt de vista humà i musical. Alguna vegada venien als viat ges els companys que ja volaven alt i pel seu compte: el Nèstor, que tornava a agafar el saxo com en els primers temps, o l’Edmond i l’oboè. Veure la seva evolució era un plaer immens. Gairebé com si hi tinguéssim una mica de mèrit en el seu creixement...

I com diuen els anglesos, Last but not least: «Per últim, però no pas lo menys important»: el director. Què puc dir de l’Amadeu que no soni a panegíric total? Inquiet, incansable, amb una energia que no s’acaba, tenaç, pacient, MOLT PACIENT!!! (però compte quan s’enfadava, més valia que t’apartessis discretament...) Sempre buscant la innovació, el creixement, el progrés dels músics i de la banda. El meu agraïment i la meva admiració per la seva força i la seva determinació son infinits....

FINAL Sí. Hi va haver un final a la meva participació a la Banda. Per culpa de la salut. Va ser una decisió inevitable però molt dolorosa. Penso que fins fa ben poc no hagués pogut escriure aquestes ratlles de tant mal com em feia... Però ha estat una experiència inoblidable! I els trobo a faltar tant, però tant!!!!

Marta Trepat, Violoncel

ILERBAND, BANDA DE CARRER DE LLEIDA

La Ilerband va fer la seva primera actuació el mes de maig de 2010, de fet, la tarda del 10 de maig de 2010 va debutar a la Festa Major de Lleida. Unes poques hores abans, a l’hora de la migdiada, n’havíem fet una presentació a Lleida TV on hi vam anar els que vam poder.

La presentació en societat va ser accidentada. Vam sor tir de l’IMAC amb més o menys sol i vam arribar a Paeria que diluviava. Va fer falta tocar sota els porxos una es toneta i finalment vam poder fer un mini-parlament davant de l’ajuntament per tal de donar la benvinguda a la nova formació.

La veritat és que la Ilerband havia nascut molt abans. Ja feia temps que molts músics de la banda es/ens plantejàvem per què bandes de fora de la ciutat ha vien de prendre part en actes festius de la ciutat.

La Banda Municipal no podia abastar totes aquestes actuacions amb la seva composició d’aleshores (els violoncels i els contrabaixos no podien tocar) i, sobretot, pel gran nombre de músics. El mes de setembre de 2009 l’Amadeu, director de la banda, em va convidar a fer un cafè i a mitja conversa va dir: «Què et semblaria si fem una banda petita per assumir totes aquestes actuacions?» I abans que pogués respondre va afegir: «Què et semblaria portar-la tu?» No recordo si vaig arribar a contestar alguna cosa, sí recordo que uns cinc minuts després estàvem fent una llista de quins músics podien formar part d’aquesta nova banda que no tenia nom.

Després van venir els assajos, i el nom... quin nom? La proposta provisional va ser Banda Popular de Lleida, per allò de recuperar noms històrics de la ciutat, però els músics van proposar el nom que se li va quedar «Ilerband». En Javi Rodellar, trompeta, ens va fer el logotip amb una Seu Vella i un cargol, la Laura i la Gemma (flautes) es van encarregar de la indumentària i de seguida ja teníem decidit que portaríem un polo bordeus (com la bandera de la ciutat) i una jaqueta negra quan fes fred. Entre tots vam fer de tot: promoció, vestuari, repertori, coaching (després d’algun assaig una mica improductiu) i vam poder estrenar amb força èxit.

Quan vam començar pensàvem que tindríem poca sortida, però els amics de Moros i Cristians i la seva presidenta d’aleshores, la Tere Mayoral, van comptar amb nosaltres per anar-hi. La primera desfilada la tindré gravada tota la vida a la memòria: baixant pel carrer Cavallers, el nostre carro improvisat de timbals (una estanteria metàl·lica a la que mon pare hi havia posat rodes per a poder carregar-hi els timbals, els bons, els que fèiem anar a l’Auditori) es va tren car. Va perdre una roda i entre el que estirava el carro i jo (vaig deixar de tocar) vam arribar com vam poder a l’Ajuntament. Aquell dia vam tenir clar que necessitàvem un carro de timbals i l’Ajuntament ens el va comprar sense protestar gaire. Hem d’agrair a Moros i Cristians que hagin comptat des del primer moment amb nosaltres: cada any des de 2010 la festa de moros i el mig any fester, gairebé tots els anys el pregó, la sortida al poble espanyol de Barcelona, a Andorra...

Cada cop sortien més actuacions: el Cervisia (que vam fer durant tres anys), la Festa del Vi de Lleida (3 anys també), batalla de flors, seguici de setembre, la cercavila de la Festa Ma

1. Els músics parlen.

jor de la Bordeta, les processons de Setmana Santa... la Ilerband es feia gran i el repertori creixia.

No podria pas triar la millor actuació, però sí que recordo alguns bolos i assaigs memorables. El dels primers moros (el carro...), l’any que vam guanyar el concurs de Moros i Cristians (el primer any d’en Julio Gargallo com a director), la Festa Major de la Bordeta (processó a primera hora pels carrers del barri dalt d’un remolc de camió, diria, era molt d’hora, i pasdobles i mam bos després a peu pla), tots i cadascun dels bolos començant des de l’IMAC. La sensació d’anar pendent dels músics, tocant amb ells, alçar la vista i veure que tot el carrer és ple de gent i que t’estan seguint és molt gratificant.

Voldria, dins de Moros i Cristians, agrair als Urgellencs el seu suport. Des del primer any que tenim una relació d’amor. El primer any patien perquè eren capitania i nosaltres érem molt pocs (25) comparats amb els demès. Quan vam arribar a plaça Sant Joan portàvem una marxa cristiana una mica difícil (La Conquesta del Paradís) i ens vam estavellar una miqueta. Quan va acabar l’actuació, vam anar tocant, amb els Urgellencs, cap al Pavelló de Vidre a dinar. Mambos, música de carrer, xou durant el dinar i des de llavors la petició d’Urgellencs a Mo ros i Cristians sempre la mateixa. «Quina banda voleu? La Ilerband». I ja està. Tots recordem l’any que ens vam passar a moros. Va ser només un any. Massa urgellencs emprenyats perquè no estàvem amb ells.

Als cinc anys de vida de la Iler, en vaig deixar la direcció en mans d’en Julio Gargallo, trompista. Ell va portar la banda durant dos anys, en els que encara en vaig ser músic, i després la direcció va recaure en el Xema Bretos, saxofonista. Cada canvi li ha aportat nous matisos i repertori, i ha fet de la Ilerband un model. Quan vam començar, no hi havia cap altra banda de carrer a Lleida. Just després en van aparèixer d’altres a la nostra ciutat (el Taller de músics, la BSUMeta, etc.) que han contribuït a la vida cultural de Lleida. Ens en sentim una mica pares, encara que siguin «competència».

Seria impossible enumerar tots els músics que han passat per la Ilerband, perquè segur que ens en deixaríem algun, però la Ilerband és el que és des de bon començament única i exclusivament pels músics. Ells i elles han aguantat els assajos, han proposat un munt d’idees tant de repertori, com de vestuari (els barrets brillants de reis, per exemple), com han ajudat en tot. Des de por tar instruments a fer difusió, entrevistes, el que ha fet falta. Crec que una gran part de l’èxit ha estat que la Ilerband és un projecte de tots. Sí, hi ha un director que porta els assajos, i la banda i l’ajuntament hi són al darrera, però sense els músics, res és possible. Ells són els braços i les cames d’aquest projecte. Sense ells, res hagués estat possible i tot hauria quedat en un cafè entre l’Amadeu i jo el mes de setembre del 2009.

Joan Pere Roselló, 1r director de la Ilerband

Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

La primera notícia de la creació de la nova banda va aparèixer a la premsa lleidatana a finals d’octubre de 199591. En aquest article s’informava de l’anunci oficial fet el dia anterior, el 30 d’octubre, al Departament de Cultura de la Generalitat dirigit per Eugeni Nadal, segons el qual una trentena de músics professionals de la ciutat s’havien agrupat per crear la primera banda de música92 Aquesta iniciativa, encapçalada per Amadeu Urrea (professor de clarinet i saxofon del Conservatori Municipal de Música de Lleida i director del Grup de Vent i Percussió del mateix cen tre, creat el curs 1991-9293) era una proposta oberta a tots els músics que en volguessin formar part. S’havia previst que la nova banda pogués iniciar el seu camí durant la primavera del 1996.

No va ser exactament a la primavera del 1996 quan va fer la presentació la nova banda sinó uns mesos més tard, concretament el diumenge 24 de novembre de 1996 a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida, amb motiu de la festivitat de Santa Cecília. Uns dies després de la presentació el llavors regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Antoni Llevot, atribuïa l’aparició de la nova formació musical a la inauguració de l’Auditori (1994) i també a l’existència del Conservatori Mu nicipal de Música de Lleida. La nova banda va ser creada amb la denominació de Banda Municipal de Música de Lleida assumint la continuïtat de l’antiga Banda Municipal de Lleida, que havia passat per dues etapes anteriors: Una primera entre el 1816 i el 1879, quan va ser substituïda de facto per la Banda Popular i, una segona entre el 1914 i el 1925, quan la Banda Popular va passar a denominar-se Banda Municipal després del concurs públic celebrat el 5 de maig de 1914 als Camps Elisis94 .

91 La Mañana del 31 d’octubre de 1995, pàg. 46.

92 Aquesta informació no és del tot certa perquè a la ciutat de Lleida han existit diverses bandes civils, la darrera de les quals havia estat la Banda Provincial que havia estat activa fins el 1952 i, en un segon pla, també la Banda del Foment Musical de Lleida fundada el 1983 i extingida el 1990. És cert, però, que el 1996, en el moment en què apareix la Banda Municipal de Lleida, no hi havia ja des de feia uns anys cap altra banda a la ciutat, d’aquí el comentari fet pel periodista a l’article de La Mañana del 31 d’octubre de 1995. La Mañana publicava uns dies després, concretament el 5 de novembre, l’article «Las primeras bandas en Lleida» on la periodista Marina Pujol feia un repàs d’alguns dels precedents de la nova banda, posant èmfasi en algunes bandes que van existir a Lleida al tombant dels segles XIX-XX, en especial la Banda Popular fundada el 1869 i dirigida per Jaume Roig i Torné.

93 Amadeu Urrea Pérez havia estat també director de la Banda de Música de Tàrrega i cofundador de la Banda de Fraga.

94 Les primeres notícies de l’existència d’una Banda Municipal daten del 1816 tot i que probablement el seu origen seria anterior. Durant la segona meitat del segle XIX va ser dirigida per Pau Ichart qui va assumir totes les tasques de representació pròpies d’una formació municipal però a partir de l’aparició de la Banda Popular el 1869 creada per Jaume Roig el 1869, la Banda Municipal va decaure fins que va ser substituïda en totes les seves funcions per la nova banda. La Banda Popular va estar activa fins el 1909 quan es va jubi lar el seu darrer director Cosme Ribera. A partir d’aquest moment la banda va passar per una etapa de de cadència fins que el 1913 ja es va fer la proposta des de l’Ajuntament de crear una nova banda municipal, proposta que va acabar materialitzant-se l’any següent, el 1914 a través d’un concurs públic i obert celebrat el 5 de maig als Camps Elisis. Només la Banda Popular va presentar-s’hi i, un cop superada la prova amb satisfacció, va passar a ser la nova Banda Municipal de Lleida.

No únicament el Regidor de Cultura sinó també el mateix alcalde de la ciutat, Antoni Siurana, aplaudien la creació de la nova banda, afirmant que havia de ser la plataforma per a que els mú sics que anaven acabant els seus estudis als centres de formació musical de la ciutat poguessin tenir una sortida que donés continuïtat a la seva carrera musical. Igualment, la nova Banda Mu nicipal de Lleida disposava d’un pressupost anual que anava a càrrec de l’Ajuntament i que en garantia la seva continuïtat.

Per tal de consolidar el compromís entre l’Ajuntament de Lleida i la nova formació musical, l’oc tubre de 1996 se signava el Conveni de Col·laboració entre l’Institut Municipal de Música de Lleida i la Banda Municipal de Lleida. En aquest conveni, signat per Antoni Siurana com a alcalde de la ciutat i Amadeu Urrea com a director de la Banda, ja s’establien les bases per a l’estreta col·laboració entre les dues entitats. La més important de totes, sens dubte, era que la nova banda assumia la representació institucional de l’ajuntament en els actes públics i protocol·laris, donant així continuïtat a les dues etapes anteriors de la Banda Municipal de Lleida, tant al segle XIX com a inicis del XX. Entre les clàusules del conveni en destaquen el compromís de la Banda a fer una Temporada Musical a l’Auditori, composta per tres concerts anuals, la participació a altres concerts puntuals (Concert de Sant Jordi, Concert de Festa Major...) i altres actes institu cionals fins a un màxim de deu actuacions per temporada. Per la seva part, l’Ajuntament assumia l’assignació d’una subvenció anual, la cessió de les instal·lacions de l’Auditori per als assajos de la banda, l’adquisició d’instruments musicals de percussió de gran format i també autoritzava la nova formació a utilitzar el nom de Banda Municipal de Música , amb totes les obligacions que això comportava95 .

95 L’Ajuntament de Lleida feia anys que no disposava d’una agrupació musical que assumís les tasques de representació en els actes públics i/o protocol·laris. També a la primera etapa de la Banda Municipal do cumentada (1816-1879) i a la segona (1914-1925) aquestes tasques havien quedat explícitament reflec tides en els convenis i/o compromisos establerts amb l’Ajuntament. Entre els anys 1879 i 1914 aquestes tasques van ser assumides per la Banda Popular però, malauradament, quan va acabar la segona etapa de la Banda Municipal, aquesta tasca va quedar sense atendre i només de manera puntual va ser assumi da per la Banda Provincial (1927-1936/1941-1952) i per les bandes de cornetes i tambors existents a la ciutat que participaven a processons i desfilades.

Presentació de la Banda Municipal de Lleida als mitjans de comunicació a l’Institut Municipal de Música.

Programa del concert de presentació de la Banda Municipal (24 de novembre de 1996).

La presentació de la banda al públic es va fer el 24 de novembre de 1996 a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida, que tot just feia dos anys que s’havia inaugurat i que acollia la nova banda com a formació resident a les seves instal·lacions. El públic, que omplia completament la sala, va poder assistir a la interpretació d’un programa variat que defugia el típic repertori de les bandes i que estava format per peces clàssiques i contemporànies, bandes sonores de pel·lícules i sarsuela, acabant amb l’ Intermedi de Goyescas d’Enric Granados, tot recordant els músics propis de la ciutat 96 Totes les critiques aparegudes a la premsa local van ser unànimes en la valoració: el concert inaugural havia estat un èxit. Segons declaracions del propi director de la banda, Amadeu Urrea, la nova formació que comptava amb 70 músics havia seguit els estàndards de les bandes europees no únicament pel que feia als repertoris sinó també a la pròpia composició.

En una entrevista a Amadeu Urrea apareguda el mateix diumenge de la presentació 97, el director de la banda manifestava que la iniciativa de la nova formació s’havia gestat en el si de l’Orquestra de Vent del Conservatori on s’havien format la major part dels músics integrants, als quals calia donar una sortida en acabar els seus estudis. Els propòsits a curt i mig termini passaven per arribar a tenir uns 75 músics i poder oferir al públic lleidatà repertoris diferents dels habituals en aquesta mena de formacions que estava centrat bàsicament en pasdobles i marxes, adients per a desfilades i processons però no tant per a concerts. Aquest va ser també un dels motius per incloure a la banda instruments de corda (violoncels i contrabaixos) i augmentar-ne signi ficativament la percussió tot convertint la nova formació, amb més possibilitats tímbriques i expressives, en una banda simfònica.

Pocs dies després del concert inaugural, i abans d’acabar l’any, la nova Banda Municipal de Lleida encara va oferir dos concerts més al mateix Auditori: el primer l’1 de desembre amb motiu de la

96 Programa: R. Strauss - Also Sprach Zaratustra, Op. 30 / A.W. Ketelbey - En la terra mítica d’Egipte / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / G.Gershwin - Symphonic Portrait / A. Vives - Bohemios / H. Mancini - A Concert Medley / E. Granados - Goyescas (intermedi)

97 Revista de La Mañana núm. 680, del diumenge 24 de novembre de 1996, pp. 5 a 7.

cloenda del 5è Cicle de Música de Banda al Segrià (Tardor 1996) juntament amb la Banda de Mú sica Ciutat de Benicarló i el segon, el Concert de Nadal el dia 28 de desembre98. Igualment, la Banda Municipal de Lleida quedava inscrita al Registre d’Associacions de la Gene ralitat de Catalunya el 31 de desembre de 1996, amb el número 2.086.

El 1997, pròpiament el primer any d’existència de la Banda Municipal de Lleida, va estar ple de novetats, 12 concerts en total, que en alguns casos ja apuntaven les línies de les actuacions que l’agrupació ha anat fent al llarg dels anys. Ens referim als concerts de Sant Jordi (Plaça de Sant Joan, 23 d’abril), de la Festa Major (Plaça de Sant Joan, 10 de maig) i els Concerts als Barris (Secà de Sant Pere, 1 de juny; Casal de la Bordeta, 8 de juny i Plaça de la Constitució, 15 de juny). A més, la banda també va participar a la Setmana Cultural XVIII Aplec del Caragol (Palau de Vidre, 14 de maig), a la cloenda del 6è Cicle Música de Banda al Segrià, tardor 1997 (Almenar, 30 de novembre) i a les Nits de Cultura al Consell Comarcal de la Noguera (Balaguer, 29 d’agost). A totes aquestes actuacions cal afegir-hi segurament la més significativa: la 1a Temporada Mu sical a l’Auditori que va concretar-se en tres concerts fets el 2 febrer, el 9 març i el 20 abril que any rere any , tot i alguns canvis en el calendari, la banda ha anat repetint convertint-se en l’eix transversal de les actuacions. Ja a finals d’any, concretament el 28 de desembre, la banda oferia el Concert de Nadal , també a l’Auditori, però ja com a una actuació integrada a la 2a Temporada Musical a l’Auditori.

Programa del concert de la Banda Municipal a la 1a Temporada Musical a l’Auditori Enric Granados 1997.

98 El programa de les dues actuacions va ser el següent: -1 de desembre: A.W. Ketélbey - En la terra mítica d’Egipte / G.Gershwin - Symphonic Portrait / H. Mancini - A Concert Medley -28 de desembre: E. Grieg - Peer Gynt, Suite 1, Op. 46 / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / E. Elgar - Pompa i circumstància núm. 1 Op 39 / J. Strauss - Baron Tzigane March / C. Gounod - Dansa de les escla ves núvies / J. Strauss - El Danubi Blau / I. Berlin - White Christmas / Trad. Catalana - La pastora Caterina / B. Chase - Viatge per l’estranger al Nadal.

Les temporades Musicals a l’Auditori han mantingut sempre els tres concerts, però han acabat concretant el calendari al Concert de Santa Cecília (novembre), el Concert de Nadal (desembre) i el Concert Música i Músics de Lleida (febrer-març). L’estabilització del model, però, no va arribar fins la 4a temporada (curs 1999-2000). Fins aquell moment, durant les tres primeres temporades, el Concert de Santa Cecília no s’havia fet i, en canvi, es feia el darrer concert de la temporada al mes d’abril, a més dels de Nadal (desembre) i Música i Músics de Lleida (març).

Cadascun dels tres concerts de la temporada musical a l’Auditori ha acabat, amb el pas dels anys, tenint un format propi. Així, el Concert de Santa Cecília ha esdevingut el concert ins titucional amb l’objectiu de celebrar la patrona de l’Ajuntament de Lleida. Amb els anys s’ha anat concretant i donant cabuda a diverses iniciatives que van des dels concerts temàtics 99, la recuperació d’obres de compositors lleidatans100, l’estrena o interpretació de peces101 , els ar ranjaments d’obres significatives, la participació de solistes vinculats a la Banda Municipal de Lleida o solistes amb diferents especialitats de la ciutat, la col·laboració amb diverses corals de la ciutat o poblacions veïnes, la incorporació de ball (és el cas de l’Escola de Dansa de Balaguer), la col·laboració amb d’altres institucions d’ensenyament artístic de Lleida com l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol o la interpretació d’obres corals destacades com la Missa de Santa Cecília de Charles Gounod, entre altres.

99 Músiques d’arreu del món (6a temporada), El Musical (12a temporada), Música descriptiva (13a Tempo rada), La Música a Lleida a l’època de l’alcalde Manel Fuster (14a temporada), Màrius Torres, perfil musi cal (15a Temporada), El camí del saber (16a Temporada), El setge de 1646 i la Música (17a Temporada), El retaule de la Verge dels Paers (18a Temporada), 100 anys de banda municipal - Música i municipalitat (19a Temporada), Granados a banda (20a Temporada) i Homenatge al Museu d’Art Jaume Morera i Cercle de Belles Arts (22a Temporada).

100 Per exemple Enric Reñé - Himne al campanar de Lleida / F.Vidal i Codina - Himne a Santa Cecília / Jaume Roig i Torné - El Ilergetes (rigodons) / Autor desconegut - La Paeria (marxa).

101 Amadeu Urrea - Himne dels Amics de Bacallà i Evocació a Màrius Torres (estrena) / Pedro Pardo - Una carícia a l’infinit (lletra de Josep Ramon Correal, director de La Mañana) / David Esterri - Poema simfò nic-coral sobre el cant de la Sibil·la, entre altres.

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Concert Inaugural de la Banda Municipal (Santa Cecília 1996).

Pel que fa al Concert de Nadal, excepte el de 1996, l’any de creació de la banda, s’ha fet tots els anys. Va ser l’any 1997 quan, tot i que es van concentrar les tres actuacions de la 1a temporada en els mesos de febrer a abril, la Banda va fer el primer Concert de Nadal que ja formava part de la 2a temporada (1997-98). El repertori d’aquest concert ha estat compost per les adaptacions per a banda de nadales tradicionals catalanes i també altres d’universals i per poder-ho fer, sovint, la banda ha buscat la col·laboració de solistes102 i agrupacions corals lleidatans com l’Orfeó Lleida tà. A partir de 2003, a la 8a Temporada Musical, la banda va començar a col·laborar amb escoles de dansa103 que han ofert al públic vistoses actuacions tot ballant valsos, polques i tangos, entre altres peces, on no han faltat els temes tradicionals de les festes nadalenques El Danubi Blau o la Marxa Radetzky de J. Strauss i Nadals Blancs d’Irving Berlin.

Igualment, en algunes ocasions, al Concert de Nadal han participat entitats com el Grup Toar (2003) o l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol (2012) tot oferint obres dramatitzades i acci ons pictòriques mentre sona la música.

Finalment, el Concert Música i Músics de Lleida, que la banda ha ofert tradicionalment durant els mesos de febrer-març ha estat el darrer concert de cada temporada. Aquest concert s’ha centrat en donar visibilitat a músics de la mateixa banda que han actuat com a solistes104, en ocasions ha servir per estrenar o interpretar obres de com positors lleidatans alguns de contemporanis105 i altres d’etapes anteriors i també per a compartir l’escenari amb grups de música pop com Folls i nocturns o Obeses 3D per oferir el públic espec tacles conjunts.

Participació de la BML al 1r Festival Internacional de la Música a Matadepera, el 3 de setembre de 1998. (Programa del XVIII Festival Internacional de Música).

Les activitats de la banda durant l’any 1998 es van iniciar el 18 de febrer amb el Concert de la 2a Temporada Musical a l’Auditori. Aquest con cert va ser decisiu perquè s’hi van interpretar diverses peces de músics lleidatans i acabaria per ser el precedent dels concerts oferts a partir d’aquest moment amb el nom de Música i músics de Lleida que s’han anat repetint durant anys als

102 Al llarg dels anys, han participat els i les solistes següents: M. Del Carme Valls, Toni Marsol, Iolanda Dol cet, Mari Martí, Albert Grau, Carles València, Benjamí Felip, Montse Seró i Kelly Isaiah.

103 Les escoles de dansa que han participat al concert de Nadal han estat les següents: Escola de Dansa de Lleida, Espai Dansa, Ilerdansa Ballet Jove, Dansa Artemis de Tarragona, Arts Centre de Dansa, Esbós Dansa, Escola Factoria’D, Escola de Dansa de Balaguer i Escola de Dansa Amaball.

104 Han intervingut com a solistes Carol Meler (Saxofon), Josep Lluís Boix (flauta), Robert Fontova (percus sió), Jordi Soler (contrabaix), Edmund Worsfold (oboè), Gilbert Camí (trompa), Carme Garrigó (percus sió), Néstor Bayona (piano), Mercè Rosselló (clarinet), Eduard Guardiola (saxofon) i Jordi Gaya (trompa), entre altres.

105 Al llarg de les diferents temporades, la Banda Municipal de Lleida ha interpretat –i en alguns casos, estrenat– les obres dels següents compositors lleidatans: Cants lleidatans de J. L. García, Marxa dels Comtes d’Urgell de J.Campabadal, El balcó del Serraller de Víctor Mateu, Petita fantasia per a banda (es trena) d’Agustí López, Lo Sandó d’E.Sauret , La Conca de Tremp i Ilerda d’A.Serra, Rosabel de F.Escartín, L’Estany d’Ibars de J. Prenafeta, Cuentistes de Josep Maria Baldomà i Dels braços del vent (estrena) de Marimén Gratal, entre altres.

mesos de febrer o març. La idea d’aquest concert, segons afirmava Amadeu Urrea, no era altra que els suggeriments del mateix públic així com també la necessitat d’innovar a cada concert106. En aquesta ocasió, concretament, es van recuperar el famós pasdoble de Ramon Roig La Gracia de Deu i el també pas doble català de Cosme Ribera Avant, sempre avant! Igualment, es van in terpretar les peces Álvaro Castilla de Marimen Gratal, Suite per a Banda Simfònica de Francesc Petit i Quan neix l’amor de Lluís Payà, tots ells compositors locals.

El 16 de juliol la Banda Municipal participava al seu primer festival internacional fora de la ciu tat de Lleida, era el XVIII Festival Internacional de Música de Matadepera, compartint escenari amb grups de diferents estils musicals però de reconegut prestigi internacional i el 5 de desembre enregistrava la sintonia d’un conegut programa televisiu presentat per Xavier Sardà a Tele-5. Es tractava d’un programa especial de recollida de fons per a accions socials que, partint de l’estació de Sants de Barcelona, feia parades a diferents estacions de la línia de ferrocarril fins arribar a Madrid.

Finalment, al desembre s’iniciava la 3a Temporada Musical a l’Auditori amb el concert de Nadal i Cap d’Any. El 1998 va ser un any intens que va comportar també els concerts institucionals de Sant Jordi, la col·laboració a la Setmana Cultural XIX Aplec del Caragol al maig, la participació als programes culturals organitzats per l’Ajuntament a l’estiu (Atansa’t a la música) i la cloenda del 7è Cicle Música de Banda al Segrià a Maials, al novembre.

De totes les actuacions fetes durant el 1999 destaca especialment el primer Concert de Santa Cecília (Auditori, 28 novembre) ofert per la Banda Municipal, concert que formava part de la 4a Temporada Musical però que va tenir la singularitat de presentar el 1r CD enregistrat per la banda. El CD, que duia per títol Música i Músics de Lleida, insistia en la idea de recuperar obres de compositors lleidatans iniciada al concert de la 2a Temporada Musical fet al febrer de 1988. L’enregistrament es va fer durant el cap de setmana de l’1 al 3 d’octubre al mateix Auditori pels tècnics de Rec Records. El concert va reproduir el contingut del CD 107 i va comptar amb la col·la boració del Cor del Conservatori dirigit per Divina Valios.

1r CD «Música i músics de Lleida» enregistrat per la Banda Municipal el 1999.

106 La Mañana, Revista núm. 743 del diumenge 8 de febrer de 1998, pp.14 a 17.

107 C. Ribera - Avant, sempre avant! / G. Gershwin - Symphonic portrait / J. Serra - Puigsoliu / J. Sibelius - Fin làndia op.26 / A. Serra - La Conca de Tremp / Ramon Roig - La gràcia de Déu / H. L. Walters - Hootenanny / A. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / E. Morricone - Moment for Morricone

Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Programa del cicle Estiu als Barris (estiu 1999).

El febrer de 1999 la Banda participava per primer cop en un in tercanvi amb l’Orchestre d’Harmonie de Foix (França) dirigida per Michel Lacombe aprofitant una trobada entre el cor L’Es perance Fuxéenne i l’Orfeó Lleidatà. A l’abril es feia el darrer concert de temporada situat en aquest mes108 perquè a partir d’aquí ja es consolidava el calendari de les temporades de con certs quedant establert en tres concerts: de Sta. Cecília, de Nadal i Música i Músics de Lleida, aquest darrer als mesos de febrer o març.

Van ser un total de 14 concerts al llarg de tot l’any 1999 que, a més dels esmentats fins ara i dels concerts institucionals així com la participació a la programació cultural d’estiu, van dur la banda a tocar al X aniversari del Premi Josep Lladonosa d’història local (Alguaire, 5 de novembre) i a participar a la cloenda 8è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 1999 (Sud anell, 14 de novembre) amb la interpretació del Vals compost pel mestre de capella i organista de la catedral de Lleida Magí Pontí (1815-1881) a mitjans segle XIX. Aquesta obra era una altra de les partitures recuperades dels diversos arxius lleidatans per la Banda que, un cop adaptada a les caracte rístiques de les bandes actuals, pretenia donar a conèixer al públic un exemple del ric i desconegut patrimoni musical de les nostres terres.

Els dies 1 i 2 d’abril del 2000, la Banda Municipal de Música de Lleida va tornar la visita que el febrer de l’any anterior havia fet l’Orchestre d’Harmonie de Foix, dirigida per Michel Lacombe.

Els músics lleidatans es van desplaçar a Foix en el marc del 38è aniversari de l’agermanament entre la ciutat francesa i Lleida, tot oferint actuacions con juntes amb la formació francesa, amb diverses obres del repertori de la formació instrumental. També es va aprofitar l’ocasió per presentar el CD Música i Músics de Lleida que la Banda ha via enregistrat l’any anterior. La premsa francesa va destacar especialment l’excel·lent nivell de la banda lleidatana i l’interès per mantenir viva la relació cultural entres les dues poblacions.

L’augment d’instrumentistes, indicador de la bona acollida de la banda entre la ciutadania lleidatana i també de creixent interès dels mú sics novells per formar-ne part, es va visualitzar en les proves de selecció per a nous mem bres que es van fer a l’Auditori al mes de juny. Un total de 16 aspirants es van presentar a les proves, dels quals 12 van ser admesos. Tenien procedències tan diverses com Agramunt, Ba laguer, Alfarràs i Montsó, a més de Lleida; i bona

Intercanvi amb l’Orchestre d’Harmonie de Foix 2000.

108 El concert es va fer l’11 d’abril i formava part de la 3a Temporada Musical Auditori. Sota el títol de Música Espanyola, la Banda Municipal va oferir un repertori de compositors de diverses zones de l’Estat espa nyol, entre altres l’Intermedi de Goyescas d’Enric Granados.

part de la gamma d’instruments susceptibles de formar part de la banda (flauta, oboè, fagot, clarinet, saxofon, trombó, violoncel i percussió). La banda passava així a estar formada per una setantena de membres tot i que l’objectiu era arribar a uns 75 components en un termini curt de temps, ja que això permetria a la formació lleidatana poder participar a certàmens de bandes com els que se celebren a València, un objectiu que ja estava en el punt de mira dels responsables.

El Concert de Santa Cecília (Auditori, 19 de novembre) suposava l’inici de la 5a Temporada Musical de concerts a l’Auditori de Lleida i la banda s’hi enfrontava amb un augment d’ins trumentistes, uns 70 en total, i també amb un augment del pressupost de l’Ajuntament de Lleida que havia permès comprar nous instruments de percussió de gran format. El pro grama ofert es repartia entre una primera part amb obres de música descriptiva destinada a estimular la imaginació dels espectadors i una segona amb bandes sonores de pel·lícules d’alguns dels compositors més destacats del gènere, com és el cas de John Williams o Lloyd Webber 109 .

El 25 d’abril de 2001 la Banda Municipal, juntament amb l’Or questra de vent i percussió del Conservatori Municipal de Mú sica de Lleida, era convidada pel Departament d’Ensenya ment a acompanyar les peces de cant comú de la VII Trobada de corals de Secundària que es va celebrar a la Lleida. El concert de la part comuna 110, cinc peces en total, es va fer a la Plaça Sant Joan i va comptar amb la parti cipació de 1.400 alumnes de 42 instituts de tot Catalunya.

El Concert de Santa Cecília (Auditori, 18 de novembre) inaugurava la 6a Temporada Musical de la Banda i per primer cop va ser un concert temàtic sota el títol Músiques d’arreu del món111 , avançant-se a la línia

109 Altres actuacions de la Banda Municipal durant l’any 2000 van ser la partici pació al III Pregó de la Setmana Santa Lleidatana (9 d’abril), els concerts de Sant Jordi i de Festa Major, els concerts a la Plaça de Sant Llorenç i al Pati de l’Escorxador dins el marc dels Concerts als Barris organitzat per La Paeria als mesos de maig i juny, el concert homenatge als Socis i Voluntaris de la Creu Roja (28 d’octubre) i la Cloenda 9è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 2000 a Seròs (3 de desembre).

110 Prèviament, les corals participants a la trobada havien fet una actuació individual consistent a interpretar dues peces del seu propi repertori a l’Auditori Enric Granados, a l’Escorxador i al Centre de Titelles, i després d’un assaig, tots els participants es van concentrar a la Plaça Sant Joan.

Programa de la VII Trobada de Corals d’Ensenyament Secundari de Catalunya 2001.

111 Programa: R. MacRay - An all American Suite / I. Ivanov - Esbossos del Caucas / P. Sparke - The year of the dragon / J. van der Roost - Tres danses balcaneses / I. Albéniz - Catalunya / E. Elgar - Pompa i circumstància núm. 1 Op.39 / P. Scheffer - Vaudeville Suite i Saohiro Konagaya - Japanese Tune

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

VII Trobada de Corals d’Ensenyament Secundari de Catalunya 2001.

de concerts que la banda imple mentaria més endavant, a partir de la 12a Temporada (2007-08).

Durant el 2001 la Banda Municipal va seguir treballant per augmentar la plantilla de músics. Així, al juny es feien noves proves de selecció en les quals no hi havia un nombre concret de places a cobrir però te nien per objectiu aconseguir una plantilla capaç d’enfrontar-se als reptes del grans festivals de ban des del País Valencià. Al mes de novembre, els responsables de la Banda ja havien fixat un objectiu concret: seria el Festival Interna cional de Bandes de València que només permetia la participació de formacions amb més de 70 músics, 10 dels quals podien ser professionals. La Banda també es va proposar altres objectius com l’enregistrament d’un segon CD, projecte que s’acabaria materialitzant durant el 2006 any del Xè aniversari de la formació, i va recollir la proposta feta per alguns seguidors de la banda d’organitzar un festival de bandes a Lleida, un suggeriment que acabaria convertint-se en el Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda , la primera edició del qual es va celebrar el 2004.

Proves als nous aspirants a la Banda Municipal (juny 2001).

Altres actuacions de la Banda durant el 2001 van ser els concerts de Sant Jordi (Plaça Paeria, 23 d’abril) i de Festa Major (11 de maig), participació al cicle Concerts als Barris. Nits d’Estiu organit zats per La Paeria (juny i juliol), Certamen Literari en honor de la Mare de Déu del Remei, Patrona de la Vila de Flix (7 d’octubre) i la Cloenda 10è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 2001 (Tor refarrera, 25 de novembre).

A inicis del 2002, la Banda Muni cipal va finalitzar la 6a Temporada Musical amb el concert Música i músics de Lleida (Auditori, 17 de març) i, ja al novembre, va iniciar la 7a Temporada a l’Auditori amb el concert de Santa Cecília (17 no vembre) que va comptar amb la participació –a la segona part– de l’Orfeó Lleidatà, La Coral Sícoris i la Coral Shalom interpretant l’Oratori L’Olimpique d’Ida Gotko vxky i fragments de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra de Ra mon Martínez Valls. Durant el concert de Nadal i Cap d’Any (Auditori, 29 desembre) es va interpretar l’obra Rainbow war rior de K. Vlak, a més de llegir un

Presentació de la nova Cobla Municipal de Lleida (Festa Major 2002).

manifest solidari com a reivindicació per la mala gestió que s’havia fet del desastre del Prestige a les costes gallegues. Igualment, s’hi van interpretar fragments de la banda sonora del musical El fantasma de l’òpera d’A. Ll. Webber amb la participació solista de Carles Valencia (Raúl), Mari Martí (Cristina) i Benjamí Felip (fantasma).

Al mes de maig, durant la Festa Major, es va presentar la nova Cobla Municipal de Lleida amb alumnat procedent de l’Escola Municipal de Música de Lleida, alguns dels quals també eren membres de la Banda Municipal, igualment sota la direcció d’Amadeu Urrea.

Com ja era habitual, la banda va fer els concerts de Sant Jordi (Plaça Paeria, 23 d’abril) i de Festa Major (Plaça Paeria, 10 de maig) i també altres actuacions com la participació a la Setmana Cul tural Barri de Sant Llorenç (19 de juny), el Concert del 20 aniversari INEFC-Lleida (22 d’octubre) i la Cloenda de l’ 11è Cicle Música de Banda al Segrià, tardor 2002 a Almenar (24 de novembre).

Tot just iniciat el 2003 es va renovar l’acord-conveni entre la Banda Municipal i l’Institut Municipal de Música pel qual l’Ajun tament es comprometia a mantenir la subvenció almenys fins el 2006 i per la seva part la banda seguiria treballant per acon seguir uns objectius no significativament diferents dels que ja inicialment s’havien mar cat. Ara, però, aquests objectius –més enllà del genèric de contribuir al desenvolupament i promoció de la música semiprofessional a la ciutat– eren més concrets i reflectien les línies de treball que ja s’havien iniciat en les temporades de concerts anteriors:

• Potenciar la música de compositors lleidatans.

• Projecció dels joves intèrprets com a solistes.

• Recuperar la memòria històrica musical de Ponent gràcies a la interpretació d’obres del se gle XIX i XX.

• Seguir amb els intercanvis amb altres ciutats i formacions musicals (com el que s’havia fet amb la ciutat de Foix els anys 1999 i 2000).

D’altra part, la banda també es comprometia a consolidar la realització de 9 concerts anuals: 3 de temporada a l’Auditori, 3 més a la temporada d’estiu a l’aire lliure, la participació als concerts de Sant Jordi i de Festa Major i la processó de Sant Anastasi.

Tots aquests objectius ja van complir-se amb la interpretació d’Introducció i Rondó Capriciós de C. Saint Saëns –on la part solista va anar a càrrec del violinista Joan Plana– al Concert Música i Músics de Lleida (Auditori, 9 de març) i la col·laboració al mateix concert amb la Banda La Lira de Monzón dirigida per Luís Díaz112 . Al Concert de Santa Cecília de la 8a Temporada (Auditori, 9 de novembre) es recuperava l’Himne al campanar de Lleida d’Enric Reñé (Lleida 1864 Madrid 1924) interpretat per l’Orfeó Lleidatà. Com a novetat, al Concert de Nadal (Auditori, 28 de desembre) s’iniciava una nova línia de treball que s’ha mantingut al llarg dels anys; ens referim a la incorpo ració de la dansa amb la col·laboració amb diferents escoles de dansa o ballarins de la ciutat. En aquesta ocasió van ser l’Escola de Dansa de Lleida, l’Espai Dansa, juntament amb el Grup Toar

112 La Banda Municipal de Lleida feia el concert de retorn dins el Festival de Bandes organitzat a l’Auditori San Francisco de Monzón el dissabte 20 de setembre de 2003.

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

La Banda Municipal a la Processó Sant Anastasi 2003.

amb Jaume Olivé com a narrador, que va interpretar la Divina Comèdia de Robert W. Smith, una adaptació de la famosa obra de Dante Alighieri.

El 26 de juny es feien altre cop proves per augmentar la plantilla de la banda, unes proves que van comportar la incorporació de 8 nous músics. La participació al Festival de València que la banda es proposava per a l’any vinent estava cada cop més a prop.

El 2004 va ser, per a la Banda Municipal de Lleida, un any on es van continuar mantenint iniciatives que ja havien començat anteriorment però tam bé un any amb novetats importants. D’una part, es van mantenir els intercanvis amb altres ban des de l’entorn (és el cas de la Banda Simfònica Unión Musical d’Amoradí dirigida per José Vicente Díaz) i també la promoció de solistes membres de la banda com el Concert per a oboè i banda de S. Lancen interpretat per Edmund Worsfold (oboè), ambdós durant el Concert Música i Músics de Llei da (8a Temporada Musical Auditori, 20 de març). Igualment, es van seguir estrenant obres de com positors lleidatans com Himne de l’Associació de Moros i Cristians. Pepe el moro, marxa mora de Francesc Escartin a la desfilada de Moros i Cris tians (9 de maig). Al Concert de Santa Cecília (9a Temporada Musical Auditori, 21 de novembre) s’hi interpretaven dues sardanes arranjades per a Banda, La Conca de Tremp d’Antoni Serra i Puigso liu de Joaquim Serra, ambdues amb la intervenció d’Antoni Saladrigues (tenora) i l’Orfeó Lleidatà di rigit per Blanca Julià.

Imatge il·lustradora de la Divina Comèdia de Robert W. Smith inspirada en l’obra de Dante Alighieri i interpretada al Concert de Nadal 2003.

D’altra part, i com a novetat destacada, entre el 24 i el 29 de setembre la Banda va coorganitzar con juntament amb l’Ajuntament de Lleida el I Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda , un festival que s’ha mantingut ininter romput fins el 2013 i que, a partir de 2014, va passar a denominar-se Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida , amb continuïtat fins els nostres dies. En aquella primera ocasió el festival es va fer en el marc de la Festa Major de Tardor i van participar-hi, a més de la Banda Municipal de Lleida, la Banda Simfònica La Unió de Llíria, el Grup de Percussió del Conservatori de Lleida i la Banda Municipal de Barcelona.

Durant el 2004 la Banda Municipal, més enllà dels concerts compromesos amb l’Ajuntament de Lleida, va seguir col·laborant amb altres entitats ciutadanes. En tenim exemples en els concerts Cantem contra la fam organitzat per Mans Unides (Auditori, 1 d’abril) que va comptar amb la col·laboració de nombroses corals lleidatanes113 i la Commemoració dels 25 anys d’Ajuntaments Democràtics que es va fer a Suchs el 23 d’octubre.

113 Al concert organitzat per Mans Unides hi van participar les següents corals: Coral Mans Unides, Coral Gran Gent, Coral Sant Miquel, Coral Albada, Coral Cengallei, Orfeó Lleidatà, Coral Parròquia del Carme, Coral Xiroia, Petit Cor, Coral Llum de Veus, Coral Aspes d’Or, Coral Montserratina, Coral l’Estel, Cor de Cambra Joliu, Coral La Gavella, Coral Cants i Rialles, Coral Esperit Jove, Coral Santa Àgueda, Coral Ressò de Sant Pere i Coral l’Olivera. Els i les cantaires van interpretar dues peces conjuntes: un Recull de temes catalans i El Cant de la Senyera de Lluís Millet.

Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

La Banda també va participar al Dia Internacional de la Música organitzat pel Fòrum de les Cul tures a Barcelona (21 de juny). Un total de 30 bandes federades hi van prendre part, i la Banda Municipal de Barcelona va actuar com a amfitriona. L’espectacular concert, que va comptar amb un total d’uns 2.000 músics procedents de tot Catalunya, es va fer al moll de la Fusta del port de Barcelona, on s’hi va interpretar de manera conjunta un tema tradicional de Xavier Maristany. Aquesta no era la primera ocasió que la Banda Municipal de Lleida actuava fora de la ciutat, però probablement va ser a partir d’aquest moment que els responsables van veure clar que calia projectar-se a l’exterior, amb la participació a festivals nacionals o internacionals.

El 2005 va ser l’any en què la Banda Municipal va veure finalment realitzats els esforços dels darrers anys per augmentar la plantilla amb la convocatòria de proves de selecció anuals, un fet que els donaria accés a la participació als grans festivals de bandes. Concretament, era el dissabte 2 de juliol que la banda actuava al Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, el festival amb més renom de tot l’Estat espanyol, amb l’obra Avalon de Jan Van der Roost. Finalment, van anar a Va lència una cinquantena de músics lleidatans que van aprofitar el cap de setmana per visitar la Ciutat de les Cultures i també l’Albufera valenciana. Tot i aconseguir participar al festival valen cià, la banda no va deixar de fer proves al setembre per incrementar la plantilla, amb l’objectiu d’arribar als 70 músics, especialment en algunes de les veus com els clarinets, cosa que facilitaria l’accés a un nou repte: la participació a concursos de reconegut prestigi com els de Kerkrade (Holanda) i Junfrau (Suïssa).

Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (2005).

Durant l’any, com ja era habitual, es van fer els concerts corresponents a la cloenda de la 9a Temporada Musical Auditori (Música i músics de Lleida, 13 de març)114 i el Concert de Santa Cecília (20 de novembre) que marcava l’inici de la 10a Temporada amb els primers actes de celebració del desè aniversari de la Banda Muni cipal de Lleida, el gruix dels quals arribaria l’any següent el 2006 i es clourien al juliol de 2007, amb la participació al 6è Festival de Bandes de Música Catalanes a l’Auditori de Barcelona. En aquest concert, a més de diversos temes de jazz, es van estrenar l’Himne dels Amics de Bacallà, compost pel mateix Amadeu Urrea i Una carí cia a l’infinit, obra de Pedro Pardo, director de l’Orfeó Lleidatà, i lletra de Josep Ramon Correal, director del diari La Mañana.

2n CD de la Banda Municipal “Fem 10 anys” (2006).

114 Amb l’actuació de Gilbert Camí interpretant el paper solista al Concert per a trompa i banda simfònica de Ferrer Ferran i la interpretació del conte musical El soldadet de plom de K. Amos amb la col·labora ció de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida.

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Coincidint amb la Festa Major de Tardor (entre el 25 de setembre i el 2 d’octubre) es va celebrar el II Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda amb la participació de quatre bandes vingudes de Tarragona, Monzón i València i no es van aturar les col·laboracions amb altres entitats tot participant en actes benèfics o commemoratius. En tenim exemples en el Concert Lleida solidària i Aplec del Caragol (Auditori, 18 de maig), l’actuació a Senglar ciutat. Festival Senglar Rock 2005 (Auditori, 27 de juny)115 i el Festival Benèfic de l’AECC Catalunya con tra el càncer (octubre).

Com ja hem comentat, amb el Concert de Santa Cecília de 2005 s’iniciaven els actes de la celebració del Xè aniversari de la Banda Municipal de Música de Lleida però va ser durant el 2006 quan es van fer els actes més rellevants consistents en l’enregistrament del segon CD Fem 10 anys, l’exposició Deu anys de la Banda Municipal a Lleida , publicació de diversos articles a la premsa local i el concert de Santa Cecília (11a Tem porada Musical, 19 de novembre) que va reunir a molts dels antics membres de la banda.

El CD Fem 10 anys va ser enregistrat els dies 6 i 7 d’octubre de 2006 pel segell discogràfic Quadrant Records al mateix Au ditori Municipal Enric Granados i recollia peces de diversos compositors lleidatans així com també algunes d’altres au tors116 . Igualment va incloure un elaborat llibret amb llistats de les obres de compositors lleidatans interpretades per la BML al llarg dels 10 anys, les col·laboracions amb altres enti tats (escoles de dansa, corals, institucions...), els homenatges fets, els músics de la Banda Municipal i les grans produccions i coproduccions fetes juntament amb altres entitats durant els 10 anys. La presentació pública, però, no es va fer fins el febrer de 2007 amb motiu de la celebració de la Capitalitat de la Cul tura de Lleida.

Logotip dels 10 anys de la Banda Municipal (2006).

El dijous 2 de novembre es feia l’acte oficial de la inauguració de l’exposició Deu anys de la Banda Municipal a Lleida a la Sala Alfred Perenya (IMAC) amb la projecció del DVD Deu anys de Banda L’exposició va quedar, a partir d’aquest moment, instal·lada a la Sala d’Exposicions del Museu del Palau de la Paeria durant tot el mes de novembre. Igualment, ja a finals de 2005, van sortir alguns articles i reportatges a la premsa local 117 que reforçaven la presència de la banda i donaven visibilitat i rellevància de les activitats dutes a terme per la banda du rant els 10 anys al mateix temps que reforçaven la idea que la Banda Municipal actual era la seguidora de la tasca feta en altres etapes històriques anteriors, a finals del segle XIX i inicis del XX.

115 En aquest concert, la Banda Municipal va aprofitar per presentar les obres que s’interpretarien pocs dies després al Certament Internacional de Bandes de València: Antoni Serra - Ilerda / Félix Mendelssohn - La gruta de Fingai Op. 26 / Jan van der Roost - Avalon

116 El CD contenia els següents enregistraments: Antoni Serra - Ilerda (pasdoble) / Pedro Pardo – Una carícia a l’infinit / Josep Prenafeta – L’Estany d’Ibars / Ramon Roig – Ronda morisca / Amadeu Urrea – Himne dels amics del bacallà / Francisco Escartin – Rosabel (marxa cristiana) / Ferrer Ferran – En un lugar de la Mancha i Isaac Albéniz – Catalunya

117 A tota banda, dins el Suplement dominical Lectura núm. 392, diumenge 27 de novembre de 2005 del diari Segre i el reportatge Una dècada amb la música a totes bandes amb text de Lourdes Cardona i imatges d’Anna Bresolí dins la Revista de La Mañana de l’11 de desembre de 2005.

Segurament, una de les activitats més emotives dins l’aniversari va ser la trobada de molts dels músics que havien anat passant per la banda al llarg dels 10 anys per participar en el Concert de Santa Cecília (11a Temporada Musical, 19 de novembre). Aquest concert va oferir diverses obres per a instruments solistes que van ser in terpretades per alguns dels antics músics de la banda 118

L’estiu de 2006 també va ser un moment signi ficatiu en la història de la Banda Municipal per ser el primer en el qual la banda va participar en un festival a l’estranger. Va ser, concretament, a Gaia (Portugal) on els dies 6 i 7 de juliol la banda va oferir diverses peces del seu repertori al XIV Festival Internacional de Música Para Jóvenes de Gaia 2006 A partir d’aquí, han estat molts els festivals als quals la banda s’ha desplaçat durant els estius.

El 2006 també es va celebrar el III Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda (23 de setembre a 1 d’octubre) i la banda va oferir diversos concerts extraordinaris com Música de Pel·lícules dins del cicle Concerts Familiars (Auditori, 25 de març) juntament amb el Cor del Conservatori dirigit per Divina Valios, el concert de la Festa de la Música (Auditori, 21 de juny) i el concert d’inauguració de la nova Acadèmia Mariana (Auditori, 1 d’octubre), a més de participar a les XXV Jornadas Culturales de Ballobar (21 d’abril).

Durant el 2007 encara es van celebrar alguns dels actes del Xè aniversari de la Banda Municipal de Lleida. Van ser concretament la presentació del CD Fem 10 anys (concert Música i Músics de Lleida, dins la 11a Temporada Musical, 25 de febrer) i la cloenda dels actes dins el 6è Festival de Bandes de Música Catalanes (Auditori de Barcelona, 1 de juliol).

Al mes de setembre es va celebrar el IV Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda amb la participació de bandes de Mont blanc, Barcelona, Fraga i Cerdanyola del Vallès i es van fer diverses actuacions extraordinàries com la Cloenda de Corals de Gent Gran (Auditori, 21 maig), el Dia Internacional de la Música (Plaça Auditori i Plaça Sant Francesc, 21 de juny), el Certamen Li terari Acadèmia Mariana (Auditori, 7 octubre) i el

118 Parade concerto de S. Lancen amb Enric Prió (piano), Treble concerto de T.Huggens amb Josep Lluís Boix (flauta travessera), Concertino per a marimba d’A. Reed amb Robert Fontova (marimba), Concert per a contrabaix de M. Ellerby amb Jordi Soler (contra baix), Concert per a oboè de S. Lancen interpretat per Edmund Worsfold (oboè) i Gjallarhom de F. Ferran amb Gilbert Camí (trompa).

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Concert de la BML amb els Cors de les Llars de Jubilats de Lleida (2007).

Certificat de participació al Festival Internacional de Bandes Mid Europe (2007).

concert dins el cicle d’Activitats Culturals d’Alpicat (Sala La Unió, 14 d’octubre). Pel que fa als con certs de temporada, va destacar el concert temàtic sobre El Musical al Concert de Santa Cecília (12a Temporada Musical, 18 de novembre) i es va seguir la col·laboració amb escoles de dansa al Concert de Nadal (23 de desembre)119

Durant el mes de juliol la Banda va traslladar-se a Schladming-Rohrmoos (Àustria) per participar al Festival Internacional de Bandes Mid Europe. La Banda Municipal va actuar en aquest festival celebrat a prop de la ciutat de Salzburg juntament amb bandes vingudes de Suïssa, Alemanya, Estats Units i Japó, entre altres països. Van ser un total de 2.500 músics de 16 nacionalitats dife rents. Els 60 músics lleidatans, però, no eren els únics representants catalans, ja que també n’hi havia de la Unió Musical Masdenverge i de La Verge dels Prats de l’Aldea, ambdues de Tarragona. El repertori que la Banda hi va presentar en les tres actuacions fetes es va interpretar primer al 6è Festival de Bandes de Música Catalanes que es va fer a l’Auditori de Barcelona l’1 de juliol.

A nivell intern, va ser durant el mes de novembre de 2007 que es va posar en funcionament el nou Reglament de Règim Intern (RRI) després de les modificacions introduïdes per la Comissió de la BML. El nou reglament regulava aspectes molt diversos com dels actituds dels músics durant les actuacions, el fet de fumar o no durant els assajos, la participació a la processó de Sant Anastasi o els diferents càrrecs i responsabilitats dins la banda, entre altres.

De totes les activitats de la banda durant el 2008, en destaquen la organització d’Audicions Esco lars tant per alumnat d’infantil i primària com de secundària al llarg dels mesos de febrer-març, juntament amb alumnat de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleida sota la direcció de la professora M. Alba Herrera. Les Audicions escolars formen part de la programació anual de l’Auditori Enric Granados s’emmarquen en el programa d’Educació a l’abast, que cada curs ofe reix la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Lleida i que compta, entre altres, amb nombroses activitats musicals adreçades als escolars de la ciutat. En aquesta ocasió els espectacles oferts per la Banda Municipal van ser Un dia al circ per a alumnat d’infantil i primària i Música de pel·lí cules per al de secundària.

El 2008 la banda també va anar al Festival de Bandes de Música de Foix (28 i 29 de juny) i a l’estiu (12 de juliol) actuava al Jungfrau Mu sic Festival fet a Interlaken Schweiz (Suïssa), aconseguint el diploma de bronze. Fora dels compromisos amb l’Ajuntament, la Banda va prendre part al 50 aniversari dels Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials a Catalunya (Seu Vella, 25 d’abril), al Concert de Cloenda de Corals de Gent Gran (Auditori, 21 maig) i al concert Música i esport fet dins els actes de Lleida’08 Ciutat Europea de l’Esport (Auditori, 17 d’octubre).

Diploma del Concurs Simfònic al Junfrau Músic Festival (2008).

El 2009, durant el Concert Música i Músics de Lleida de la 13a Temporada

119 En aquesta ocasió a càrrec dels alumnes de grau professional de Dansa Àrtemis de Tarragona i diversos ballarins d’Ilerdansa Ballet Jove de Lleida.

Himne de Santa Cecília de Francesc Vidal, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida (2009).

Musical (Auditori, 22 de febrer) es va estrenar l’obra Cuentistes per a percussió i banda simfònica del compositor lleidatà Josep Maria Aldomà autor de nombrosos treballs per a la televisió, el cinema i el teatre. Cuentistes, amb la percussionista Carme Garrigó com a solista, és una suite on l’autor inclou peces musicals compostes en diferents moments i les agrupa en tres parts ben diferenciades. Igualment, en aquest concert la banda va incloure l’obra Invoca tion and Toccata del compositor nord-americà James Barnes, que ha esdevingut l’obra d’interpretació obligada a nombrosos festivals internacionals de bandes, com és el cas del Concurs Internacional de Bandes de Kerkrade (Holanda), on la Banda Municipal actuaria els dies 28 i 19 de juliol d’aquest 2009120 .

Un altre concert significatiu va ser el de Santa Cecília (14a Tempora da Musical, 29 de novembre) que va dur per títol La Música a Lleida a l’època de l’alcalde Manel Fuster El concert s’emmarcava en els actes commemoratius de l’Any Fuster, un alcalde sota el mandat del qual es van impulsar a la ciutat diverses transformacions urbanístiques que van encarrilar la ciutat cap a la modernitat durant la segona meitat del segle XIX. El repertori va estar format íntegrament per obres de diversos compositors lleidatans com Cosme Ribera, Ra mon Roig, Magí Pontí, Enric Granados, Salvador Revés i Francesc Vidal121. Justament d’aquest darrer, es va reestrenar l’Himne a Santa Cecília que Vidal va dedicar a l’Orfeó Lleidatà el novembre de 1862 amb motiu de la seu naixement. L’obra formava part del fons de l’Ar xiu Municipal i va ser recuperada gràcies al musicòleg Lluís Herrera i a l’adaptació de la partitura per a banda moderna feta pel propi Amadeu Urrea. Al concert hi van participar un nombrós grup de corals de la ciutat encapçalades per l’Orfeó Lleidatà122 .

Un dels fets més destacats del 2010 va ser la creació i presentació pública de la Ilerband, un dels subgrups de la Banda Municipal juntament amb la Cobla Municipal de Lleida. L’agrupació Ilerband estava formada per una vintena de músics, era una formació eminentment de carrer, vinculada a les festes populars de la ciutat de Lleida (Festa Major, Moros i Cristians, processons, etc.). Tot i que la Ilerband assumia aquelles tasques més pròpies d’una banda de carrer no deixa va de ser una formació musical estretament lligada a la Banda el funcionament de la qual estava regulat pel Reglament de Règim Intern123. Ilerband va fer la seva presentació pública en els actes

120 Al Festival Internacional de Bandes Simfòniques Kerkrade (Holanda) hi van participar en aquesta ocasió un total de 19.000 músics arribats de tot el món, membres de les 300 bandes simfòniques que hi actu aven. Aquesta era la 16a edició del festival que va néixer el 1949 i que se celebra cada quatre anys. La BML va quedar en un reconegut 13è lloc.

121 Programa: C. Ribera - Avant, sempre avant! / Ramon Roig - Ronda Morisa / Magí Pontí - Vals / E. Gra nados - Intermezzo Goyescas / Salvador Revés - Americana Copa d’Or / R.M.Valls - Cançó d’amor i de guerra / F.Vidal i Codina.

122 Orfeó Lleidatà (dir. Pedro Pardo), Orfeó Veus del Camp El Soleràs (dir. Carme Valls), El Petit Cor de la Catedral de Lleida (dir. Joaquim Mesalles), Coral adulta de l’Estudi Montagut (dir. Maria del Mar Jové), Coral l’Estel del Cercle de Belles Arts (dir. Gemma Naranjo), Coral del Conservatori de Lleida (dir. Divina Valios) i Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados (dir. Xavier Puig).

123 L’article 4 del Reglament de Règim Intern està dedicat íntegrament als subgrups de la BML i en definei xen el seu funcionament: Els subgrups de la BML estan integrats preferentment per músics de la BML. En el cas que els músics de la BML no puguin satisfer la demanda de personal del subgrups, es considerarà

Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Presentació de la Ilerband (Festa Major 2010).

organitzats per la Paeria en el marc de la Festa de la Música (21 de juny) i a partir d’aquest mo ment les actuacions han estat nombroses124.

La Banda, durant el 2010, va fer probablement una de les temporades més intenses dels darrers anys, plena de concerts, tant els institucionals com els de temporada i també d’extraordina ris, a més de participar a les Audicions Escolars organitzades per la Regidoria d’Educació, al VII Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda i la participació al 13th Inter national Youth Festival Tessaloniki (Grècia).

Les Audicions Escolars van consistir aquest any en l’espectacle Música de pel·lícules per a Se cundària (Auditori, 25 de febrer) i Com sonen els contes per a Primària (Auditori, 10 de març), comptant un any més amb la col·laboració de l’alumnat de l’especialitat de música de la Facultat d’Educació de la UdL.

El 2010 es van fer diversos concerts extraordinaris col·laborant amb la causa de diverses organit zacions lleidatanes125 o bé oferint concerts commemoratius126 i també els concerts corresponents al final de la 14a temporada i els dos primers de la 15a. En el Concert Música i Músics de Lleida (14a Temporada, 14 de febrer) es va presentar sota el títol Històries d’amor diverses obres entre les quals Rhapsody in blue de N. Rimski-Korsakov amb Néstor Bayona (piano solista). I durant el Concert de Santa Cecília (15a Temporada, 14 de novembre) amb el títol Màrius Torres, perfil mu de manera excepcional, incorporar músics de fora de la BML, reservant-se els drets de fer-los proves d’accés i/o d’oferir-los col·laboracions. Es comunicarà a la Comissió de la BML la plantilla de cada grup i les activitats que es duguin a terme amb la suficient antelació. Sempre es prioritzaran les actuacions de la BML davant de les dels subgrups sempre i quan les altres agrupacions no hagin acordat una actuació amb anterioritat.

124 El mateix 2010 Ilerband va actuar a la Fira de Cerveses CervisiaLleida (15 a 17 d’octubre) i a la 2a Festa del Vi (24 d’octubre).

125 El 2 de juliol la Banda Municipal col·laborava amb Down Lleida tot oferint un concert a l’Auditori destinat a recaptar fons.

126 El 25 d’abril la Banda oferia un concert a la Sala La Unió d’Alpicat sota el títol Històries d’amor dins els actes de la Setmana Cultural de la població. Igualment, el 19 de juny la Banda oferia un concert per celebrar el 40è aniversari del Col·legi Clavé, el 19 de setembre participava a Obert Centre Històric que pretenia posar en valor el centre històric e la ciutat amb la organització de nombrosos actes i el 10 de novembre actuava a la celebració del XXIX Aniversari de la Federació de Cases i Centres Regionals de Lleida. Va ser al concert ofert a Obert Centre Històric que es va presentar el Quintet de la Banda Municipal de Lleida format per Víctor Carrera (trompeta), Andrea Cabrerizo (trompeta), Anna Saez (trompa), Amadeu Urrea (trombó) i Albert Royes (tuba).

Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

Projecte Audisons amb els alumnes de la Facultat de Ciències de l’Educació (2010).

sical que va estar ser al poeta lleidatà, Amadeu Urrea va presentar la seva obra Evocació a Màrius Torres, interpretada per la soprano Montserrat Raïmat.

Durant el mes d’agost la Banda Municipal de Lleida va prendre part al 13th International Youth Festival Tessaloniki celebrat a Tessalònica (Grècia), tot interpretant diverses obres del seu re pertori. En total van ser quatre concerts amb una plantilla de 50 músics, 10 dels quals van formar part, a més, de l’orquestra del festival que va fer la clausura. Per primer cop la banda va haver de preparar una coreografia per desfilar durant la festa de clausura del festival, una coreografia que va comportar diversos assajos al camp de futbol de Gardeny abans d’anar a Grècia.

Durant el Concert Música i Músics de Lleida del 2011 (15a Temporada), realitzat en col·laboració amb diversos professors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida, es van interpretar diferents obres relacionades amb la natura entre les que destaquen l’estrena de Dels braços del vent de la compositora lleidatana Marimén Gratal i interpretada per la violinista Ariadna Gabarrell. El Concert de Santa Cecília (16a Temporada, 20 novembre) va estar dedicat aquest cop a l’antiga universitat de Lleida, l’Estudi General. Sota el nom d’ El camí del saber, la Banda Municipal va plantejar un concert contextualitzat en la Lleida que va conèixer Alfons de Borja durant l’Edat Mitjana que va oferir al públic l’obra coral Poema simfònic-coral sobre el cant de la Sibil·la del compositor David Esterri interpretat per la soprano Iolanda Dolcet i amb la participació de diverses corals de la ciutat. Finalment, el Concert de Nadal (16a temporada, 18 de sembre) va seguir un any més explorant la col·laboració amb centres d’ensenyament de la dansa, concretament amb diversos ballarins de l’Escola Factoria D.

L’estiu de 2011 (del 3 al 6 de juliol), la Banda Mu nicipal participava al III International Wind Band Festival a l’illa de Kos (Grècia) i al mes de setembre organitzava el VIII Festival de Música de Bandes Germans Roig i Torné. Fem Banda que va dur a Lleida l’Agrupació Musical Rapitenca i la Banda de Música Ciudad de Barbastro.

De tots els concerts fora de temporada oferts per la Banda127 en destaca l’Homenatge a Josep Prena feta i la seva música (Auditori, 27 de novembre) fet amb motiu de la mort del conegut compositor i professor lleidatà juntament amb diverses orques tres i corals de la ciutat.

El 2012, seguint la línia iniciada els anys anteriors, la Banda Municipal va oferir diversos concerts te màtics. El concert Música i Músics de Lleida (16a Temporada, 12 de febrer) va centrar-se en la te màtica Música i Història , el de Santa Cecília (17a Temporada, 18 de novembre) va oferir un repertori inspirat en El setge de 1646 i la Música, mentre que el Concert de Nadal (17a Temporada, 23 de desembre) va explorar el treball conjunt entre la

Programa del Concert Diada d’Europa (2011).

127 La Banda Municipal va oferir el 2011 concerts a Torregrossa (30 d’abril) amb motiu de les activitats organitzades durant la primavera, a la Plaça Sant Joan de Lleida amb motiu de Sant Jordi (23 d’abril) i del Dia d’Europa (9 de maig) i el concert de cloenda de les Corals de Gent Gran (10 de maig), a més dels ja habituals del Pregó de Moros i Cristians (10 d’abril), de Festa Major (6 de maig), Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre). Igualment va continuar oferint les Audicions Escolars per a alumnat de primària i secundària als mesos de febrer i març.

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

música i la realització d’una obra plàstica in situ per part de diversos alumnes de l’Escola Muni cipal d’Art Leandre Cristòfol. Igualment, tots els concerts de temporada van seguir mantenint el seu caràcter i finalitat. Al Concert Música i Músics de Lleida, centrat en mostrar al públic lleidatà nous intèrprets, va comptar amb la flautista Neus Puig, que va interpretar el Concertino per a flauta i banda Euterpe de Ferrer Ferran. Igualment, el Concert de Santa Cecília va proposar al públic un repertori de peces barroques per contextualitzar el setge que va patir la ciutat el 1646 durant la Guerra dels Segadors i que va ser el motiu pel qual Lleida té Santa Cecília com a patrona de l’Ajuntament i, més concretament, de la Guàrdia Urbana. En aquesta ocasió Josep Tort i Lluís Herrera van encarregar-se d’explicar el fil conductor dels fets històrics tot relacionant-los amb el repertori ofert. La segona part del concert va oferir per primera vegada per part de la banda la interpretació de l’espectacular Missa Solemne de Santa Cecília de Charles Gounod, una obra ambiciosa que va estar interpretada per nombroses corals128 i els solistes Montse Seró (soprano), Antonio Gil (tenor) i Àlex Bometón (baix).

El concert de Sant Jordi (Plaça de Sant Joan, 23 d’abril), el de Festa Major (Plaça Paeria, 10 de maig), el Concert de Cloenda de Corals de la Gent Gran (Auditori, 15 de maig), les Nits d’Estiu (juliol) i el concert institucional de la Diada Nacional de Catalunya (Plaça Paeria, 11 de setembre), a més dels concerts oferts al castell de Fraga (19 d’octubre) patrocinat per l’Institut Musical de Fraga i l’actuació oferta amb motiu de les Jornades Culturals Intercentres (Teatre de l’Escorxador, 13 de novembre) va acabar de completar l’activitat del 2012. Sense oblidar, però, l’organització del IX Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda amb la Banda Municipal de Fraga i Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta (setembre).

Concert de Nadal amb la participació de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol (2013).

Les actuacions de la Banda Municipal durant el 2013 no van allunyar-se dels objectius establerts de feia anys. Es van seguir fent concerts temàtics: El musical i el músic (Concert Músics i Músics de Lleida, 17a Temporada, 17 de febrer), El retaule de la Verge dels Paers (Concert de Santa Cecília, 18a Temporada, 17 de novembre) i La cançó de Nadal (Concert de Nadal, 18a Temporada, 22 de desembre) amb la col·laboració de l’escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol.

Un any més, la Banda va fer dos concerts en el marc de les Audicions Escolars organitzades pels Programes Didàctics de l’obra social d’Ibercaja a Lleida. El primer dels dos concerts es va fer el 5 de març, adreçat a escolars de secundària. En aquesta ocasió la banda va oferir l’espectacle Del cinema

128 En la interpretació de la Missa Solemne de Santa Cecília hi van participar els següents cors: Cor del Con servatori Municipal de Música de Lleida, Cor d’Adults de l’Escola Municipal de Música de Lleida, l’Orfeó Lleidatà i la Coral Nou Mil·lenni.

mut al cinema sonor, creat pels professors de secundària Lluís Herrera i Ramon Llanes. El concert oferia un recorre gut per la història de la música en el món del cinema de la mà d’un narrador que personalitzava la «banda sonora» i que anava desglossant els principals moments d’aquest recorre gut musical amb la interpretació de peces de cinema mut fins a fragments de bandes sonores de pel·lícules tant em blemàtiques com El bo, el lleig i el dolent d’Ennio Morricone, Indiana Jones i la darrera croada i Star Wars de John Willi ams, Hèrcules d’Alan Menken o Batman de Danny Elfmann, entre altres. El propòsit de les audicions escolars no era altre que introduir l’alumnat d’una manera didàctica i atractiva en el món de la música de cinema i per aquest motiu les audici ons s’acompanyaven d’un dossier amb activitats didàctiques que el professorat dels centres educatius podia treballar per tal de reforçar l’assistència al concert.

Audicions escolars de Secundària (2013).

La segona de les actuacions es va fer una setmana després, el 13 de març, dedicada aquest cop a l’alumnat de primària. L’espectacle Una banda sonora molt original era, en aquesta ocasió, una adaptació per a estudiants de 3r curs d’educació primària. En altres anys, la banda havia ofert espectacles pensats per la professora de la Facultat de Ciències de l’Educació M. Alba Herrera que havien anat tractant diferents temes com Sents com la natura canta, Com sonen els contes, Un dia al circ o Quadres d’una exposició

El 2014 ha estat, sens dubte, un dels anys més intensos per a la Banda Municipal de Lleida. Als concerts institucionals (Sant Jordi, Festa Major, Concerts d’Estiu i Diada 11 de setembre) i als con certs habituals en els darrers anys (Audicions Escolars de primària i secundària, Dia d’Europa i Concert de la Gent Gran) s’hi han sumat diverses actuacions puntuals com el 25è aniversari de la Banda de Fraga - XII Encuentro de Bandas Ciudad de Fraga (Fraga, 26 d’abril), el 150è aniversari de la fundació dels Camps Elisis (Camps Elisis, 26 d’octubre) i Concert de Cases Regionals (Pati de l’Escorxador, 12 novembre). Igualment, en el terreny internacional, la Banda Municipal va tornar a Foix (França) per participar al 150è aniversari de l’Orchestre d’Harmonie (Foix, 28 setembre) i va assistir durant el mes de juliol al International Music Festival de Genova (Itàlia, 10 a 13 de juliol).

Concert commemoratiu del 150 anys Camps Elisis (2014).

Com s’havia vingut fent des del 2004, a finals del mes de setembre la Banda va organitzar l’XI Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda, que va comptar amb la partici pació de la Bandarra Street Orkestra i la Banda Municipal de Fraga, a més de la Banda Municipal de Lleida. Aquesta ocasió, però, seria diferent, ja que era la darrera edició del festival amb el format actual. Justament, al mes d’octubre Amadeu Urrea presentava als membres de la banda el nou format del festival, que esdevindria un festival internacional i que comptaria amb diferents modalitats de participació: un concurs de bandes, una secció per a marxing bands i el festival pròpiament dit amb les desfilades i concerts individuals, a més de l’acte de cloenda comuna als Camps Elisis. Per tal de preparar-se per al nou repte, es van fer modificacions al Reglament de Règim Intern que nomenava nous càrrecs dins la banda i demanava més implicació als seus membres129.

Pel que fa als concerts de temporada, el 2014 la Banda iniciava l’any amb el Concert Música i Mú sics de Lleida, cloenda de la 18a temporada (Auditori, 23 febrer) que va estar dedicat al Jazz. Sota el títol «Atanseu-vos al Jazz» es va fer un recorregut cronològic per les èpoques, estils i compo sitors més significatius d’aquest estil de música nascut al sud dels Estats Units. La temàtica del concerts ja s’havia utilitzat en l’actuació de les Audicions escolars per a secundària (Auditori, 11 febrer) seguint una proposta didàctica de Ramon Llanes i Lluís Herrera, ambdós professors d’instituts de la ciutat, titulada «Música de Jazz». Igualment, encara dins el marc de les audicions escolars, el 25 de març la Banda oferia a l’alumnat de primària de la ciutat l’espectacle Quadres d’una exposició de Mussorgski, realitzada conjuntament amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida i coordinada per la professora M. Alba Herrera.

Dins els concerts de la 19a temporada destaca també el Concert de Santa Cecília (Auditori, 23 novembre) que, en aquesta ocasió, va estar dedicat als 100 anys de la Banda Municipal de Música i els 750 d’existència de la Paeria. Efec tivament, el 2014 se celebraven els 100 anys de l’aparició de la Banda Municipal de Lleida. En realitat, el 1914 va aparèixer per segona vegada la Banda Municipal de Lleida –la primera ban da de la qual tenim notícia data de 1816– quan la Banda Popular es va transformar en Banda Municipal en un concurs públic celebrat el 5 de maig de 1914. La segona etapa de la Banda Municipal va durar fins la guerra civil espanyo la i sense cap dubte l’actual Banda Municipal de Lleida, apareguda el 1996, en seria la con tinuadora en aquesta tercera etapa de la formació municipal. Per commemorar el concert del centenari es va donar especial relleu al programa que incloïa, entre altres, textos explicatius sobre el binomi música i municipalitat a la ciutat de Lleida. Durant el concert es va recuperar la

129 D’una banda, implicava la signatura d’una carta de compromís per part els músics certificant haver llegit el RRI i les normes de participació que s’hi recullen. D’una altra, s’afegia el càrrec de repertorista del qual se n’encarregava Josep Tous i el de responsable del pressupost –antic tresorer– que requeia en Jordi Mayor. Igualment, es nomenaven diferents caps de corda; Joan Pere (clarinets), Laura Broto (flautes, oboès i fagots), Júlio Gargallo (vent metall), Rubén Colomer (corda) i Marc Piñol (percussió). En relació al 1r Festival Internacional de Bandes de Musica de Lleida, a mitjans novembre s’organitzava una Comis sió Organitzadora i es nomenaven els responsables de cada modalitat del festival: Amadeu Urrea se n’encarregava del concurs de bandes, Júlio Gargallo pròpiament del festival i Joan Pere de la modalitat de marxing bands

Recuperació dels rigodons Els Ilergetes de Jaume Roig a càrrec de l’Esbart Sícoris, durant el concert dedicat al 750è aniversari de la Paeria de Lleida (Santa Cecília, 23 novembre de 2014).

tanda de rigodons Els Ilergetes (1870) que havia compost justament Jaume Roig i Torné, director de la banda en la seva segona etapa, i que es conservava a l’Arxiu Municipal de la ciutat.

La principal novetat del 2015 va ser la realització del I Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA , que venia a ser la continuació dels anteriors Festivals de Música de Ban des «Germans Roig i Torné» que havien arribat fins a la 11a edició. Prèviament al festival, i per tal d’afrontar totes les novetats organitzatives, a inicis d’any es van incloure diferents nous membres a la Comissió Organitzadora130 .

Finalment, després de tots els pre paratius, el I Festival Internacional se celebrava els dies 2 al 5 de juliol amb la participació de 10 bandes vingudes d’Itàlia, França, Mallorca, Catalunya i també de diferents punts de la res ta de l’Estat espanyol. L’inici del nou format del festival va ser valorat com a molt positiu pel públic, les entitats organitzadores i patrocinadors així com també per les bandes partici pants. Un nou camí estava iniciat.

El gener de 2015 la banda signa va un nou conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida pel que es comprometia a fer els següents concerts institucionals: Sta. Ce cília (novembre), Concert Nadal (desembre), Sant Jordi (abril), Festa Major (maig), Processó Sant Anastasi (maig) i Festa Major (setembre). Una vida a part la tenien els subgrups de la banda personalitzats bàsicament en la Ilerband, que assumia aquelles actuacions més pròpies d’una banda de carrer, i també la Cobla Municipal. Aquest any, però, va ser necessari crear un nou subgrup de la Ilerband, l’anomenat «xaranga», format per un reduït nombre de components que naixia per encarregar-se de les actuacions de menys pressupost que s’oferissin a la Ilerband.

Pel que fa als concerts de temporada, destaca la col·laboració amb el grup de música pop Folls i nocturns durant al Concert Música i Músics de Lleida (Auditori, 15 febrer), durant el qual el públic va poder escoltar quatre temes interpretats pels membres del grup juntament amb la Banda Municipal. També va ser significatiu el concert de Santa Cecília (primer concert de la 20a temporada / Auditori, 22 de novembre) dedicat a Enric Granados com a preludi dels actes com memoratius que s’havien d’organitzar a Lleida durant el 2016, any del centenari de la mort del compositor lleidatà. El concert, sota el títol de Granados a banda, va oferir un seguit de peces de Granados així com també d’alguns compositors contemporanis seus com Manuel de Falla o Isa ac Albéniz. Va ser especialment rellevant la recuperació del Preludi de l’obra Nostra Senyora de París de Manel Giró conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida i l’arranjament per a banda de l’obra Quatre Hommages de Ricard Viñes, feta per Jordi Nus.

130 La Comissió de la Banda Municipal de Lleida, formada inicialment per Amadeu Urrea, Joa Pere i Júlio Gargallo, es va veure incrementada amb Júlia Consuegra, Pere Ishanda, Jordi Mayor, Marc Piñol, Núria Rodríguez i Josep Tous.

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Concert de cloenda del 1r Festival Internacional Bandes de Música de Lleida Fem Banda (2015).

Una de les principals novetats del 2016 es va produir al darrer concert de la 20a Temporada (Auditori, 27 febrer) quan la Banda va oferir un concert juntament amb el grup Obeses 3D i un cor mixt especialment creat per a l’ocasió. El concert va omplir de gom a gom l’Auditori amb un públic jove i entusiasta del grup de pop-rock, oferint els temes del seu 3r disc Monstres i princeses presentat aleshores, en col·laboració amb la Banda Municipal de Lleida, en un format simfònic amb arranjaments dels temes fets pel polifacètic cantant del grup, Arnau Tordera.

El 2016 va ser especialment impor tant per a la Banda Municipal, que complia el 20è aniversari de la seva fundació el 1996. 20 anys durant els quals s’ha pogut recuperar la tra dició de bandes de música perduda durant la guerra civil pel que fa a una Banda pròpiament municipal i des del 1952 quan havia desapare gut la Banda Provincial. 20 anys de recuperació de les actuacions en di recte als barris i places de la ciutat i també de la recuperació històrica de nombroses obres conservades als arxius de la ciutat, especialment a l’Arxiu Municipal, compostes per músics lleidatans, sense oblidar els concerts que han permès donar visibilitat a molts joves in tèrprets. Igualment, durant aquests anys, la banda ha representat la ciutat amb èxit a festivals celebrats a Itàlia, França, Portugal, Àustria, Holanda, Suïssa, Grècia i Escòcia. Va ser justament durant el concert de Santa Cecília (Auditori, 20 novembre) que es va voler celebrar aquest aniversari amb la interpretació de la Missa Solemne de Santa Cecília del compositor romàntic francès Charles Gounod, amb la col·laboració de solistes i nombroses corals de la ciutat i po blacions veïnes131 .

Va ser també al concert de Santa Cecília que es va produir un fet insòlit fins aquell moment, la jubilació de dos membres de la banda, Josep Tous i Marta Trepat, contrabaix i violoncel·lista respectivament. Ambdós havien format part de la banda des dels seus inicis el 1997 i havien participat ininterrompudament a tots els concerts oferts durant els 20 anys d’existència de l’agrupació. El concert va servir per homenatjar la seva tasca i compromís.

El mateix any, el 2016, es van fer algunes modificacions al Reglament de Règim Intern (RRI) de la banda que buscaven un major compromís per part dels seus membres tant pel que fa a l’assistèn cia als assajos com també als concerts.

Al llarg del 2017, els concerts corresponents a la 21a i 22a temporades van transcórrer en les línies ja consolidades durant anys per la Banda Municipal. Concretament, el darrer concert de la 21a Temporada (Auditori, 19 de febrer) es va dedicar a l’Humor a la Música . Durant el concert, el nar rador Llubí Casas a anar presentat un seguit de peces musicals com La màquina d’escriure i El

131 A la interpretació de la Missa Solemne de Santa Cecília de Ch. Gounod hi van participar Montse Seró (soprano), David Gavarré (tenor), Àlex Bometón (baríton) i Mercè Rosselló (clarinet). També les corals Coral de Fraga, Coral de Mestres de Sta. Maria de Gardeny i l’Olivera de Castelldans, Petit Cor de la Catedral, Coral l’Estel i Cants i Rialles de Cap Pont, Conjunt de veus Amunt i a Ball del centre Dalcroze i Lluís Herrera, que va encarregar-se de la presentació del programa.

Concert de la Banda Municipal i el grup de pop-rock Obeses (2016).

paper de vidre de Leroy Anderson o La pantera rosa d’Henri Mancini, per citar-ne només alguns exemples, seguint el guió pensat per Jordi Cano amb qui la Banda ja havia col·laborat en ocasions anteriors. Ja a la 22a temporada, els concerts de Santa Cecília (Auditori, 19 de novembre) i el Concert de Nadal (Auditori, 17 de desembre) van estar dedicats a fer un homenatge al Museu d’Art Jaume Morera i al Cercle de Belles Arts de Lleida, el primer, i al ball, el segon. Aquest darrer va comptar amb la participació de ballarins de l’Escola de Ball Amaball i de Montse Seró com a cantat de diversos temes.

Entre el 30 de juny i el 2 de juliol se cele brava la 3a edició del festival Fem Banda en la modalitat internacional iniciada el 2015. Era concretament el XIV Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA . En aquesta ocasió, van ser un total vuit bandes vingudes de diferents punts del Països Catalans i d’altres de l’Estat espanyol, les que hi van participar. Sense dubte, els festivals internacionals eren un nou camí iniciat feia relativament poc però que durant els propers anys haurà de donar encara molta visibilitat i projecció a la Banda Municipal, en particular, i a la ciutat de Lleida, en general. Una projecció que queda reforçada per la participació de la Banda a Festivals internacionals fora de les nostres fronteres: en aquesta ocasió va ser al International Youth Band Festival celebrat a Tessalònica (Grècia) entre el 23 i el 26 de juliol.

El 2018 va ser, com els anteriors, un any amb una intensa activitat concertística de la Banda Municipal. A més dels concerts propis de la 22a temporada Musical de l’Auditori, el primer dels quals va ser un concert solidari amb AREMI sota el títol de La diferència ens uneix (Au ditori, 25 febrer 2018) seguit dels concerts de Santa Cecília en col·laboració amb la Cobla Municipal i diversos cors (Auditori, 18 novembre 2018) i el concert de Nadal (Auditori, 23 desembre 2018) en el qual es va oferir El Trencanous en una coproducció amb Arts Centre de dansa de Lleida, ambdós concerts ja pertanyents a la 23a Temporada Musical de l’Auditori.

També van ser nombrosos els concerts oferts amb motiu de les festes majors de Lleida (10 de maig) i de diversos barris (Magraners, 29 d’abril; Cap Pont, 24 de juny; Secà de Sant Pere, 1 de juliol); de processons (Sant Anastasi, 11 de maig; Fanalets de Sant Jaume, 24 de juliol) i de concerts institucionals (Sant Jordi, 23 d’abril; Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre). Sense oblidar els concerts fets fora de la ciutat de Lleida com el del Monestir de Gualter (21 de juliol) i el de Falset (6 d’octubre), aquest darrer dins els actes de la XXXVII Trobada de Bandes de Catalunya

Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Concert de Festa Major maig (2017).

Concert solidari de la Banda Municipal amb AREMI (2018).

Al març de 2018 la Banda Municipal va oferir les ja tradicionals Audicions escolars dedicades als Viatges de Ketèlbey al concert adreçat a nois i noies de primària (8 de març) i Càsting, als de secundària (21 de març). Aquests espectacles van ser preparats per M. Alba Herrera en el cas de primària, i Lluís Herrera i Ramon Llanes en el de secundària.

Aquest any 2018, entre el 15 i el 17 de juny, es va celebrar la XV edició del Festival Internacional de Bandes de Música Fem Banda. que va comptar amb la participació de vuit bandes vingudes en alguns casos de poblacions properes com Tarragona, Barcelona, Sant Boi de Llobregat o Abrera i, en altres, d’indrets més llunyans com Xàtiva, Ejea de los Caballeros o Bordeus. Poc després del festival celebrat a Lleida, del 25 al 30 de juliol, la Banda es va desplaçar a Makó (Hongria) per par ticipar al XVII International County-Wandering Festival Hungary.

El concert del 24 de febrer de 2019, dedicat a la música dels anys 80’s formava part encara de la 23a Temporada Musical de l’Auditori i va permetre al públic poder fer un repàs de temes tant populars com Bienvenidos de Miguel Ríos, The logical song, it’s raining again de Supertramp o bé Hoy no me puedo levantar de José Luís i Nacho Cano, entre altres. Els concerts de Santa Cecília (Auditori, 17 novembre) i de Nadal, ja com a part de la 24a temporada, van tenir com a protago nistes les corals de gent gran en el primer cas i la col·laboració amb l’escola Dancescape per tal d’oferir un espectacle conjunt de música i dansa en el segon.

Concert de Nadal (2019).

Seguint amb la tònica dels darrers anys, la Banda Municipal va mantenir la participació als con certs de Festa Major dels barris (Magraners, 28 d’abril); el concert institucional de Sant Jordi amb la col·laboració d’alumnes del Col·legi Lestonac (23 d’abril) i de Festa Major (10 de maig); així com també les processons de Sant Anastasi (11 de maig) i dels Fanalets de Sant Jaume (24 de juliol) i el tradicional concert amb diverses corals de gent gran de Lleida i altres poblacions properes a la ciutat (20 de maig). A Tàrrega, la Banda va oferir un concert (9 de juny) en el marc de l’homenatge a Manel de Pedrolo i també del centenari de l’Ateneu de Tàrrega i a Terrassa (19 d’octubre) en el marc de la XXXVIII Trobada de Bandes de Catalunya

Tot recuperant les dates en les quals s’havien iniciat els festivals Fem Banda, del 4 al 7 de juliol es va poder celebrar el XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2019. El XVI festival es va celebrar no només amb concerts a Lleida sinó també a diverses poblacions de l’entorn de Lleida com Les Borges Blanques, La Granja d’Escarp, Alpicat, Seròs, Vallfogona de Balaguer, Almacelles, Torres de Segre i Castelldans i va consolidar, a més, la participació de ban des foranes com és el cas de l’Orchestra di Fiati Cità di Cisternino (Itàlia), l’Orquestra Municipal Sergiev Posad (Rússia) o la Banda Sinfónica de Quipile (Colòmbia).

De la mateixa manera, seguint amb l’assistència a festivals internacionals, la Banda Municipal va participar en aquesta ocasió al XXIII Festival Internazionale Valle d’Itria, celebrat a diverses localitats del sud d’Itàlia entre el 17 i el 23 de juliol.

Així doncs, no ens equivocarem si afirmem que la Banda Municipal de Música de Lleida durant els primers 25 anys d’existència ha aconseguit consolidar un intens model de concerts, així com també una presència a la ciutat i, fins i tot, fora de Lleida.

En són exemples la participació continuada a les Temporades Musicals de l’Auditori Municipal de Música de Lleida, una participació que es concreta amb tres concerts: el concert del febrer, el concert de Santa Cecília i el concert de Nadal. Cadascun d’aquests concerts, ha consolidat, a més, un estil i unes característiques pròpies. Igualment, la Banda Municipal ha mostrat la seva voluntat de col·laboració ciutadana esdevenint la banda de referència dels actes institucionals a la ciutat (Sant Jordi, Diada Nacional...) sense oblidar les processons i les actuacions a les festes majors, tant de Sant Anastasi com de diversos barris de Lleida. La col·laboració en actes benèfics a favor de diverses entitats de caire social han estat una altra de les constants d’aquests 25 anys d’història de la Banda Municipal així com també la vessant didàctica que s’ha canalitzat a través de les Audicions escolars, resultat de col·laboracions amb la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleida i amb professorat especialista de secundària. D’aquestes col·laboracions n’han sortit nombrosos espectacles adreçats a nens i nenes d’infantil i primària com Els contes de Ketèlbey, Quin tip de riure!, Welcome friends!, La màgia de la música , Quadres d’una exposició de Mus sorgski o Una banda sonora molt original, entre altres, i també La música de cinema , El jazz o Càsting per a nois i noies de secundària.

Encara relacionats amb la ciutat de Lleida, cal destacar la organització del Festival Fem Banda Germans Roig i Torné que va iniciar-se al 2004 i que, passats 10 anys, ha esdevingut el Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, una cita que, fins el 2019, ja duu setze edicions. Al llarg d’aquests anys, aquest festival ha dut a Lleida moltes bandes de música proce dents de diferents localitats dels Països Catalans però també de la resta de l’Estat així com de diversos països projectant la nostra ciutat a milers de persones.

No oblidem en aquest punt les nombroses actuacions que ha fet també la Banda Municipal fora de la ciutat, participant en actes d’homenatge, festivals d’altres localitats, celebracions, aniversaris, dies internacionals, etc. I ja en clau interna, la Banda Municipal de Música de Lleida ha estat la matriu d’altres grups com la Cobla Municipal de Lleida i Ilerband i ha consolidat, a més, la seva par ticipació a festivals internacionals convertint-se en el portaveu de la nostra ciutat a molts països com Portugal, Àustria, França, Suïssa, Holanda, Grècia, Itàlia, Escòcia, República Txeca i Hongria, entre altres.

Els gairebé 350 concerts oferts han estat el resultat d’aquests 25 anys d’existència de la Banda Municipal, una fita que no ha de suposar un final sinó, més aviat, un punt de partida per als pro pers 25 anys que vindran i que durant els quals la Banda Municipal ens farà partícips de moltes més iniciatives i propostes que de ben segur continuaran agradant i engrescant al públic de Lleida i també de més enllà de la nostra ciutat.

2. Història de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019).

Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné» Fem Banda i Festival Internacional de Bandes de Musica de Lleida Fem Banda.

FESTIVAL FEM BANDA

Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda (2004-2014) Festival Internacional de Bandes de Musica de Lleida. Fem Banda (2015...)

L’origen del Festival Fem Banda, cal buscar-lo a l’any 2004 quan es va celebrar el I Festival de Música de Bandes Germans Roig i Torné. Fem Banda es va fer en el marc de les Festes de Sant Miquel (concretament entre el 24 i el 29 de setembre de 2004), a la tardor. En aquella ocasió, totes les actuacions es van fer a la Plaça Sant Joan de Lleida i hi van participar dues bandes foranes, la Banda Simfònica La Unió de Llíria i la Banda Municipal de Barcelona, a més de la Banda Municipal de Lleida i el Grup de Percussió del Conservatori també de Lleida. El festival naixia amb l’objectiu de potenciar i recolzar la Música de Banda a Lleida amb el convenciment de la riquesa que tant en la vessant humana com en l’artística podien aportar totes les formacions musicals que hi participaven. El nom «Germans Roig i Torné» adoptat al festival pretenia ser un reconeixement als dos germans Jaume Roig i Torné 1814-1903) i Ramon Roig i Torné (1849-1907) que havien estat di rector-fundador de la Banda Popular a Lleida l’any 1869, el primer, i director de la Banda d’Infanteria de Marina a Cartagena a més de compositor, el segon. Ambdós membres d’una coneguda família de la petita burgesia lleidatana que s’havia instal·lat a la capital del Segrià procedents de Cornudella de Montsant (Tarragona).

Fins el 2014 s’han fet un total d’11 edicions del festival Fem Banda amb la participació d’un total de 26 bandes procedents de Lleida, Barcelona, Tarragona, País Valencià, l’Aragó i Mallorca, algunes de les quals han participat al festival més d’una vegada. Cal destacar, a més, la participació, el 2009, d’una única banda de fora de l’Estat espanyol, la Banda Musicale Giuseppe Verdi de Castelbuono (Si cília). Les actuacions es van fer inicialment a la Plaça Sant Joan, després ha estat freqüent l’ús de la Plaça Paeria i, en ocasions, també s’han fet actuacions a l’Auditori o a la Plaça de la Catedral.

Des dels seus inicis, el festival ha estat integrat dins les Festes de Tardor que es fan a la ciutat de Lleida entorn la festivitat de

Programa del 1r Festival de Música de Bandes Germans Roig. Fem Banda 2004.

Festival Internacional de Bandes de Musica

Banda

Germans Jaume Roig (1839-1899) i Ramon Roig (1849-1907).

Sant Miquel, al mes de setembre. Tot i estar-hi integrat, inicialment el Festival tenia una entitat pròpia però, cap a les darreres edicions aquesta especificitat va anar que dant diluïda dins els actes organitzats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida i també es va re duir progressivament la participació de bandes fins que el 2014, a la XI edició del Festival, només hi van actuar dues bandes, la Banda Municipal de Lleida com a amfi triona i la Banda Municipal de Fraga com a convidada, a més de l’espectacle itinerant ofert per la Bandarra Stre et Orkestra que va desfilar per l’avinguda de Blondel tot sorprenent els vianants.

Cal destacar també la reestrena, el 2005, de la peça per a banda Ronda Morisca de Ramon Roig durant el II Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné» per part de la Banda Municipal de Lleida. L’obra havia estat composta durant els darrers anys de la seva vida, mentre s’ocupava de la direcció de la Banda del Regiment d’Infanteria de Marina de Cartagena. Ara, però, abans de poder interpretar altre cop aquesta obra, ha calgut fer un pacient treball d’adaptació de la instrumentació als instruments actuals de la banda.

Com hem comentat, a partir de 2014 i en vistes al festival de 2015, calia fer un replantejament que ja es va anar gestant durant els darrers mesos del mateix any 2014. La nova proposta, el Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida tenia, d’una banda, una voluntat continuista per seguir amb la feina feta durant els anteriors Festivals de Música de Banda Germans Roig i Torné i, d’una altra, pretenia alhora introduir un nou format totalment diferent. Un format que anava molt més en la línia dels festivals internacionals que la Banda havia tingut ocasió de conèixer du rant la seva participació, primer, al Festival Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (2005) i, després, a les estades a l’estranger que es venien repetint any rere any des del 2006, quan va participar al XIV Festival Internacional de Música, a Gaia (Portugal).

El nou format de festival anava adreçat a bandes de música no professionals, fossin estatals o internacionals, així com també –només en alguna de les modalitats– a bandes de conservatoris i escoles de música i contemplava tres àmbits de participació diferenciats: actuacions en el marc del festival, un concurs de bandes i també un concurs de bandes de marxa. Igualment, el canvi també afectava el calendari del festival, que va passar de celebrar-se a finals de setembre als primers dies de juliol. Aquest nou calendari, un cop deslligat de la Festa Major de Tardor, era més adient als components de les bandes, fossin d’on fossin, perquè els seus membres en aquestes dates ja han acabat el curs però encara no han començat les vacances d’estiu. Cal tenir en comp te també que la major part de festivals internacionals se celebren durant aquest període.

Cadascuna de les tres modalitats de participació té les seves especificitats i dona opcions di verses a les possibles bandes participants que poden inscriure’s només a una o a més de les tres modalitats possibles, en funció de les seves característiques o interessos.

Festival

La participació al festival comporta l’acceptació de fer concerts a diferents punts de la ciutat de Lleida (Plaça Paeria, Plaça de la Llotja, Castell del Rei, Camps Elisis) així com a diverses poblaci ons properes a Lleida. Igualment, la participació al festival implica la desfilada de les diferents bandes, el darrer dia del festival, al passeig central dels Camps Elisis amb la interpretació de pe ces individuals i també una de col·lectiva com a cloenda de l’acte. L’obra col·lectiva triada va ser el pasdoble Avant, sempre avant! de Cosme Ribera Miró (1842-1928). La selecció d’aquesta obra no

va ser casual donat que va ser una peça dedicada el 1912 pel compositor de l’Albi a l’antiga Banda Popular de Lleida, de la qual n’havia estat director, en un moment de crisi de l’agrupació musical.

Concurs

A diferència del Festival, on sí que poden participar bandes de música pertanyents a conservato ris i escoles de música, al concurs només s’hi accepten bandes de música no professionals, siguin estatals o internacionals. Amb dues seccions diferenciades (de 61 a 80 músics, la primera, i de 40 a 60, la segona i amb 9 i 7 instruments de corda respectivament com a màxim), les bandes ins crites a aquesta modalitat han d’interpretar una peça obligada (en la primera edició del festival han estat La Llegenda de Sant Jordi de Tomàs Simón, per a la secció primera, i Rebroll de Salvador Brotons, per a la secció segona, i una altra de lliure elecció que no excedeixi de 20 i 15 minuts, en funció de la secció. El concurs compta amb premis de 3.000 i 1.500 euros per a la primera i la segona seccions, respectivament, i el resultat es dona el darrer dia del Festival, després de les desfilades a l’acte conjunt que es fa als Camps Elisis. La interpretació de les obres així com el procés de selecció, però, es fa a l’Auditori Municipal Enric Granados davant un prestigiós jurat, format per Salvador Brotons, com a director del concurs, juntament amb Tomàs Simón i José Rafael Àvila Farriol, aquests darrers en el cas del primer festival.

Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné» Fem Banda i Festival Internacional de Bandes de Musica de Lleida Fem Banda

Bandes de Marxa

Les bandes en moviment, més conegudes com a marxing band tant de moda als Estats Units d’Amèrica on compten amb grans festivals, impliquen que l’agrupació musical no només tin gui un nivell musical adient sinó també que les coreografies i els efectes visuals que van desenvolupant durant l’actuació siguin meritoris amb un jurat especialment preparat per poder valorar aquests tres aspectes. Els espectacles estan limitats a un temps de 14 minuts com a màxim per banda i aquesta part està dotada amb dos premis de 1.500 i 1.000 euros respectivament.

Amadeu Urrea, director de la Banda Municipal de Lleida, ja va llençar la nova idea de Festival l’oc tubre del 2014, i a la reunió de la Comissió de la BML celebrada el 13 de novembre ja es va decidir que calia posar-se a treballar repartint encàrrecs de feina concrets entre els músics. Així, Júlio Gargallo es faria càrrec pròpiament del Festival, mentre que Amadeu Urrea seria l’encarregat del concurs i Joan Pere Rosselló de les Bandes de Marxa.

Però l’organització del nou festival internacional era complexa i calia la implicació de molts més responsables d’aspectes com la tresoreria, els menjars i allotjaments, la pàgina web, els acom panyaments de les diferents bandes en els desplaçaments, la cerca de patrocinadors... Calia, en definitiva, crear una Comissió que pogués resoldre tant els temes pròpiament musicals com també tots aquells relacionats amb infraestructures i organització en general.

El període d’inscripció de les bandes finalitzava l’1 de març de 2015 i fins llavors no se sabria del cert les bandes que participarien a la nova etapa del festival. Tot i això, es podia avançar feina en àmbits tals com aconseguir la màxima difusió del festival possible, resoldre dubtes de les bandes que s’interessaven i el de la tria del logotip. En aquet sentit, i després d’haver fet un concurs, la Comissió va decidir seleccionar el disseny fet per Sílvia Corral, convertint-se així en la imatge gràfica del festival a partir d’aquest moment.

A inicis del mes de març tots els preparatius estaven gairebé enllestits, però es comptava amb una inscripció de només cinc bandes i només una d’elles era francesa: calia fer tot el possible per acon seguir més participació internacional. Es van fer contactes a Grècia, Itàlia, Portugal, Suïssa, Bèlgica...

Finalment, el dijous 2 de juliol al vespres es donava el tret de sortida del XII Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2015 amb el concert inaugural que va fer la Banda Municipal de Lleida com a amfitriona, al Castell del Rei-La Suda. En total van ser 10 les bandes que van participar-hi:

Havien estat un total de 8 concerts, diverses cercaviles i desfilades, recepcions... en 4 dies, a més del concurs de bandes on van participar l’Orchestre d’Harmonie Varilhes-Foix, la Sociedad Ar tístico Musical de Magallón i la Banda de Música de Manacor, que va aconseguir el primer premi. Malauradament, però, no hi va haver participació a la modalitat de bandes de marxa.

Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

Logo oficial del Festival Internacional a partir de 2015

Avant sempre avant (1912) de Cosme Ribera Miró. Peça obligada del Festival Internacional de Bandes de Música Fem Banda.

A finals de juliol, es feien les valoracions –molt positives per part del públic, les entitats or ganitzadores i patrocinadors així com també per part de les bandes participants i la mateixa Banda Municipal de Lleida com a amfitriona– i ja es pensava en tot allò que podia millorar-se en una segona edició del festival el juliol de 2016. En definitiva, però, s’havia fet un canvi radical en el model de Festival iniciat el 2004 que a partir d’ara endegava un nou camí: el canvi, sota la direcció d’Amadeu Urrea, s’havia aconseguit amb èxit.

A partir d’aquí, han estat vàries les edicions del Festival Internacional en els quals s’han anat fent petites modificacions i millores com la introducció el 2016 al XIII Festival In ternacional de Bandes de Música de Lleida.

FEM BANDA del concurs Fes el teu instru ment, patrocinat pel Diari Segre i adreçat a alumnat tant de primària com de secundà ria. El concurs tenia per objectiu el foment de valors lligats a l’educació mediambiental i valorava instruments fets de manera artesanal amb objectes diversos i materials reciclats. Alumnat procedent de l’INS Josep Vallverdú de Les Borges Blanques va ser el guanyador de la primera edició.

1a edició del Concurs Fes el teu instrument adreçat a alumnat de primària i secundària.

Altres novetats que s’han anat introduint al XIV Festival In ternacional han estat una ruta turística entorn de la figura d’Enric Granados pensada per als acompanyants de les bandes aprofitant els aniversaris dels 100 anys de la mort i els 150 del naixement del músic lleidatà així com també la incorporació de nois i noies amb Síndrome de Down com a portadors de les pancartes de les bandes a la desfilada dels Camps Elisis el dia de la cloenda del festival.

Igualment, al concurs de Bandes Simfòniques han anat can viant els membres del jurat excepte el president, en Salvador Brotons que es manté a les diferents edicions fetes fins ara. Malauradament, la convocatòria del Concurs de Bandes de Marxa s’ha anat fent cada any però fins el moment no hi ha hagut participació.

Nou disseny dels cartells dels Festivals Internacionals de Bandes de Música de Lleida. Fem Banda.

FESTIVAL DE MÚSICA DE BANDA GERMANS ROIG I TORNÉ. FEM BANDA

2004

I Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné»

Dates: 25 a 29 de setembre

Lloc: Plaça Sant Joan

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda Simfònica La Unió de Llíria (Dir. José Miguel Micó)

Grup de Percussió del Conservatori de Lleida (Dir. Esteve Espinosa)

Banda Municipal de Barcelona (Dir. Josep Mut)

2005

II Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné»

Dates: 25 de setembre a 2 d’octubre

Lloc: Plaça Sant Joan

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda Unió Musical de Tarragona (Dir. Jordi Masip)

Asociación Banda Municipal La Lira de Monsó (Dir. Lluís Díaz Ruiz)

Orquesta de Vientos Allegro de València (Dir. Ferrer Ferran)

Novetat: BML ofereix l’estrena de la recuperació històrica de l’obra Ronda Morisca de Ramon Roig composta el 1906 però que ara ha esta recuperada després d’un treball d’instrumentació i edició.

2006

III Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné»

Dates: 23 de setembre a 1 d’octubre

Lloc: Plaça Sant Joan

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda La Lira d’Amposta (Dir. Octavi Ruiz)

Banda de la Vall d’Uixó (Dir. José Luís Civera)

Banda Simfònica del Conservatori de Monsó (Dir. Luís Díaz)

Banda Municipal de Barcelona (Dir. Josep Mut)

Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

2007

IV Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné»

Dates: 21 al 23 de setembre

Lloc: Plaça Paeria

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda de Música Verge de la Serra de Montblanc (Dir. Víctor Lleixà Lleixà)

Banda Simfònica de Roquetes Nou Barris de Barcelona (Dir. Vicenç Navarro Mas)

Banda de Música de Fraga (Dir. Vicente Murillo Puig)

Banda de Música de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès (Dir. Antoni Vidal Eyros)

2008

V Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné»

Dates: 27 a 28 de setembre

Lloc: Plaça Paeria i Plaça Sant Joan

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda de Música Roig Tardà d’Alfarràs (Dir. Joan Martínez Colàs)

Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona (Dir. Jordi Masip i Masip)

Banda Simfònica de la Federació Catalana de Societats Musicals (Dir. Antoni Alburquerque)

2009

VI Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné»

Dates: 25 a 29 de setembre

Lloc: Plaça Catedral, Auditori, Plaça Paeria

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda Musicale Giuseppe Verdi (Castelbuono, Sicília) (Dir. Vincenzo Toscano)

2010

VII Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné»

Data: 25 a 28 de setembre

Lloc: Plaça Catedral, Auditori, Plaça Paeria, Plaça Sant Joan

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda de Música d’Algaida (Mallorca) (Dir. Andreu Julià Serra)

Banda de l’Acadèmia General Militar de Saragossa (Dir. Ramón Benito Vilarrocha)

2011

VIII Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné» Dates: 24 a 30 de setembre

Lloc: Plaça Paeria

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda de Música Agrupació Rapitenca (Dir. Antoni Josep Alburquerque i Subirats)

Banda de Música Ciudad de Barbastro (Dir. Francisco Javier Lanao Fajarnés)

2012

IX Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné» Dates: 22 a 30 de setembre

Lloc: Plaça Paeria

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda Municipal de Fraga (Dir. Santiago Escandil)

Banda Unió Filharmònica d’Amposta (Dir. Carles Royo)

Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné» Fem Banda i Festival Internacional de Bandes de Musica de Lleida Fem Banda

2013

X Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné» Dates: 28 a 30 de setembre

Lloc: Plaça Paeria, Plaça Sant Joan,

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda Municipal de Binéfar (Dir. José Bosch) Banda Simfònica de Reus (Dir. Joan Reverté)

2014

XI Fem Banda. Festival de Música de banda «Germans Roig i Torné» Dates: 27 a 28 de setembre

Lloc: Plaça Paeria

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda Municipal de Fraga (Dir. Francisco Javier Lanao) Bandarra Street Orkestra (espectacle itinerant)

FESTIVAL INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA DE LLEIDA. FEM BANDA

2015

XII Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2015 Dates: 2 al 5 de juliol

Lloc: Castell del rei/la Suda, Plaça Paeria, Plaça de la Llotja, Auditori, Camps Elisis Concerts a poblacions veïnes: Alcarràs, Alcoletge, Massalcoreig, Torres de Segre.

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Filarmonica Sestrese (Genova, Itàlia) (Dir. Matteo Bariani)

Orchestre d’Harmonie Varilhes-Foix (Foix, França) (Dir. Mikael Celma) Banda de Música de Manacor (Dir. Eduardo Bernabeu)

Sociedad Artístico Musical de Magallón (Saragossa) (Dir. Rubén Navarro) Agrupació Musical Canareva (Alcanar) (Dir. Rafael Àvila) Unión Musical de Garrapinillos (Saragossa) (Dir. Juan Carlos Roldán) Orchestre d’Harmonie de la Ville de Foix (Foix, França) (Dir. Michel Lacombe)

Banda Municipal de Fraga (Dir. Francisco Javier Lanao) Banda de Música Ciudad de Barbastro (Dir. Francisco Javier Lanao) Concurs de Bandes Simfòniques

Jurat: Salvador Brotons, Tomàs Simón i José Rafael Àvila

Participants: Orchestre d’Harmonie de la Ville de Foix

Banda de Música de Manacor

Sociedad Artístico Musical de Magallón

Guanyador: Banda de Música de Manacor

2016

XIII Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2016

Dates: 1 al 3 de juliol

Lloc: Plaça Paeria, Auditori, Camps Elisis

Concerts a poblacions veïnes: Alcarràs, Alcoletge, Torres de Segre.

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Banda del Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida (Dir. Júlio Gargallo)

Banda Simfònica de Reus (Tarragona) (Dir. Joan Ramon Reverté)

Banda Simfònica Roquetes Nou Barris (Barcelona) (Dir. Daniel Navarro)

Agrupació Musical l’Alcalatén de L’Alcora (Castelló) (Dir. Emili Mallol)

Asociación Cultural Banda de Música de Épila (Saragossa) (Dir. Matteo Giovanni Aderi)

Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

Unión Musical Iniestense (Conca) (Dir. Alberto Nevado)

Orchestre d’Harmonie de l’Union (Tolosa. França) (Dir. Laurent Itier)

Uniao Filarmónica do Troviscal (Portugal) (Dir. André Granjo)

Concurs de Bandes Simfòniques

Jurat: Salvador Brotons, Antoni Josep Alburquerque i Alberto Nevado

Participants: Banda Simfònica de Reus

Agrupació Musical l’Alcalatén de L’Alcora Orchestre d’Harmonie de l’Union

Banda Simfònica Roquetes Nou Barris

Guanyadors: Banda Simfònica de Reus (categoria 1a)

Agrupació Musical l’Alcalatén de L’Alcora (categoria 2a)

Concurs d’Arts Plàstiques Fes el teu instrument:

Guanyador INS Josep Vallverdú (Les Borges Blanques)

2017

XIV Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2017

Dates: 30 de juny a 2 de juliol

Lloc: Plaça Paeria, Auditori, Camps Elisis

Concerts a poblacions veïnes: Alcarràs, Torres de Segre

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir Amadeu Urrea)

Banda de Música de l’Agrupació Musical Rapitenca (Tarragona) (Dir. Antoni Josep Alburquerque)

Banda Municipal de Música d’Alcanar (Tarragona) (Dir. Pascual Arnau)

Banda de Música de Sa Pobla i Camp Redó (Mallorca) (Dir. Vicente Bono)

Sociedad Unión Musical de Soneja (Castelló) (Dir. Joan Fco. Plasencia)

Unión Musical Porteña (Sagunt) (Dir. Jorge Vivas)

Asociación Musical Gaspar Sanz de Calanda (Terol) (Dir. José Manuel Martín)

Banda Sinfónica de La Rioja (Dir. Aurelio Fernández)

Comissió organitzadora: Amadeu Urrea (director), José Maria Bretós (sotsdirector), Josep Tous (coordinació general), Marc Piñol (informàtica), Joan Casanovas (qualitat i recursos), Núria Ro dríguez (secretària), Jordi Mayor (avaluació i seguiment), Adrià Urrea (comunicació i logística)

Concurs de Bandes Simfòniques

Jurat: Salvador Brotons, Matteo Giovanni Aderi i Ignasi Reverté

Participants: Sociedad Unión Musical de Soneja Banda Municipal de Música d’Alcanar

Banda Sinfónica de La Rioja

Guanyador: Banda Sinfónica de La Rioja

Concurs d’Arts Plàstiques Fes el teu instrument: Guanyadors: INS Castell dels Templers (Lleida) i INS L’Olivera (La Granadella)

2018

XV Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2018 Dates: del 15 al 17 de juny

Llocs: Plaça Paeria, Auditori Enric Granados, Camps Elisis Concerts a poblacions veïnes: Torres de Segre

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Societat Musical La Primitiva Sebatense (Xàtiva) (Dir. Paco Sánchez)

Banda de Grau Professional del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona (Dir. Rogeli Rodríguez i Jordi Masip)

Banda del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (Dir. Marcel Ortega)

Banda Les Sans Soucis (Burdeus) (Dir. Pascal Barrau)

Banda Municipal de Ejea de los Caballeros (Dir. Javier Comenge)

Banda i Festival Internacional de Bandes

Musica de Lleida

Blai Banda. La Banda de l’Escola Municipal de Música Blai Net (Sant Boi de Llobregat) (Dir. Pere Bono)

Banda de l’Escola Municipal de Música d’Abrera (Dir. Vicente Bono)

Comissió organitzadora: Amadeu Urrea (director), Josep Tous (coordinador general), Marc Piñol (informàtica), Joan Casanovas (qualitat i recursos), Núria Rodríguez (secretària), Jordi Mayor (avaluació i seguiment), Adrià Urrea (comunicació i logística)

Concurs de Bandes Simfòniques

Jurat: Salvador Brotons, Lionel Beltran-Cecilia i Joan Pere Rosselló

Participants: Banda del Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Banda de Grau del Conservatori Municipal de la Diputació de Tarragona Guanyador: Banda de Grau del Conservatori Municipal de la Diputació de Tarragona Concurs d’Arts Plàstiques Fes el teu instrument: Guanyadors: ESC Països Catalans (Lleida), Col·legi El Carme (Lleida)

2019

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2019

Dates: del 4 al 7 de juliol

Llocs: Plaça Paeria, Auditori Enric Granados, Camps Elisis

Concerts a poblacions veïnes: Les Borges Blanques, La Granja d’Escarp, Alpicat, Seròs, Vallfogona de Balaguer, Almacelles, Torres de Segre, Castelldans

Participants: Banda Municipal de Lleida (Dir. Amadeu Urrea)

Orchestra di Fiati Cità di Cisternino (Itàlia) (Dir. Donato Serneraro)

Orquestra Municipal Sergiev Posad (Rússia) (Dir. Mayya Mir)

Banda Sinfónica de Quipile (Colòmbia) (Dir. Luis Felipe Duarte)

Agrupación Musical Guayedra (Gran Canària) (Dir. Juan Ramon Martín)

Banda de Música del Centro Instructivo Musical de Mislata (València) (Dir. Francisco Chornet)

Sociedad Musical Unión de Pescadores (València) (Dir. Samuel Pérez)

Banda de Música de l’Agrupació Musical Rapitenca (Sant Carles de la Ràpita) (Dir. Antoni Josep Alburquerque)

Asociación Músico-Cultural San Sebastian de Padul (Granada) (Dir. Francisco Ja vier Corral)

Comissió organitzadora: Amadeu Urrea (director), José Maria Bretós (sotsdirector), Josep Tous (coordinador general), Joel Zamora (informàtica), Joan Casanovas (qualitat i recursos), Núria Ro dríguez (secretària), Jordi Mayor (avaluació i seguiment), Adrià Urrea (comunicació i logística) Concurs de Bandes Simfòniques

Jurat: Salvador Brotons, Tomás Simon i José Maria Bretós

Participants: Banda de Música de L’Agrupació Musical Rapitenca Asociación Músico-Cultural San Sebastián

Guanyador: Banda de Música de L’Agrupació Musical Rapitenca Concurs d’Arts Plàstiques Fes el teu instrument: Guanyador: Col·legi El Carme (Lleida)

Els músics.

1996-1997

1 Ma Carmen Estrada Clarinet concertino 24 Edmund Worsfold Oboè

2 Ares Gratal Clarinet 25 Eva Chevarria Oboè

3 Bernat Vallvé Clarinet 26 Asunción Pulido Fagot

4 David Escolà Clarinet 27 Nicola Barreca Trompeta

5 Antoni Civit Clarinet 28 Sergi Llena Trompeta

6 Joan Flores Clarinet 29 Wifred Terrades Trompeta

7 Inés Paules Clarinet 30 Josep Ma Ariño Trombó

8 Joan Morell Clarinet 31 Maties López Trombó

9 Xavier Payà Clarinet 32 Oscar Barqué Trombó

10 Ricard Guiu Clarinet 33 José Angel Fontanet Bombardí

11 Maria Morell Flauta 34 Xavier Civit Tuba

12 Josep Lluís Boix Flauta 35 Alfons Saràbia Fiscorn

13 Agustí López Flauta 36 Gerard Riu Violoncel

14 Arturo Ribes Saxofon 37 Elisabet Jorge Violoncel

15 Carol Meler Saxofon 38 Marta Trepat Violoncel

16 David del Val Saxofon 39 Neus Baraut Violoncel

17 Josep Ramon Marsal Saxofon 40 Jordi Soler Contrabaix

18 Jacint Gasol Saxofon 41 Josep Tous Contrabaix

19 Roger Bosch Saxofon 42 Marc Solsona Contrabaix

20 Emili Ballesté Saxofon 43 Jaume Piqué Percussió

21 Joan Jardi Saxofon 44 Núria Andorrà Percussió

22 Mireya Lasheras Saxofon 45 Robert Fontova Percussió

23 Sílvia Expósito Saxofon 46 Alba Moncasi Percussió

1998

1 Joan Casanovas Flauta 12 Ares Gratal Clarinet

2 Agustí López Flauta 13 Ricard Guiu Clarinet

3 Núria Melé Flauta 14 Joan Morell Clarinet

4 Maria Morell Flauta 15 Inés Paules Clarinet

5 Eva Chavarria Oboè 16 Xavier Payà Clarinet

6 Edmund Wordfold Oboè 17 Joan Pere Roselló Clarinet

7 Flavià Donés Fagot 18 Neus Baraut Violoncel

8 Asunción Pulido Fagot 19 Albert Collado Violoncel

9 Antoni Civit Clarinet 20 Anna Pomares Violoncel

10 David Escolà Clarinet 21 Marta Trepat Violoncel

11 Joan Flores Clarinet 22 Ramon Velasco Violoncel

23 Marc Solsona Contrabaix 37 Carme Garrido Percussió

24 Josep Tous Contrabaix 38 Alba Moncasi Percussió

25 Emili Ballesté Saxofon 39 Jaume Piqué Percussió

26 David Del Val Saxofon 40 Salvador Pallerola Fiscorn

27 Sílvia Expósito Saxofon 41 Alfons Sarabia Fiscorn

28 Jacint Gasol Saxofon 42 Josep Maria Ariño Trombó

29 Joan Jardí Saxofon 43 Oscar Barqué Trombó

30 Mireia Lasheras Saxofon 44 Maties López Trombó

31 Josep Ramon Marsal Saxofon 45 Sergi Llena Trompeta

32 Carol Meler Saxofon 46 Jaume Marbà Trompeta

33 Arturo Ribes Saxofon 47 Ramon Palau Trompeta

34 Núria Andorrà Percussió 48 Wifred Terrades Trompeta

35 Moisés Caminal Percussió 49 Xavier Civit Tuba

36 Robert Fontova Percussió 50 David Sanjuan Tuba

1999

1 Agustí López Flauta 29 Carol Meler Saxofon

2 Albert Morreres Flauta 30 Sílvia Expósito Saxofon

3 Nüria Melé Flauta 31 Jacint Gasol Saxofon

4 Joan Casanovas Flauta 32 Josep Ramon Marsal Saxofon

5 Arnau Millà Flauta 33 Mireia Lasheras Saxofon

6 Eva Echevarria Oboè 34 Joan Jardí Saxofon

7 Edmund Worsfold Oboè 35 Arturo Ribes Saxofon

8 Ivan Alcazo Oboè 36 Néstor Bayona Saxofon

9 Asun Pulido Fagot 37 Alfons Saràbia Fiscorn

10 Flàvia Donés Fagot 38 Salvador Pallerola Fiscorn

11 Inés Paules Clarinet 39 Wifred Terrades Trompeta

12 Antoni Civit Clarinet 40 Sergi Llena Trompeta

13 Esteve Moragues Clarinet 41 Jaume Marbà Trompeta

14 Ricard Guiu Clarinet 42 Salvador Pifarré Trompeta

15 Xavier Payà Clarinet 43 Gilbert Camí Trompa

16 David Escolà Clarinet 44 Josep Plana Trompa

17 Ares Gratal Clarinet 45 Albert Flores Trompa

18 Xavier Vergés Clarinet 46 Maties López Trombó

Joan Flores Clarinet 47 Guillem Domingo Trombó

Joan Morell Clarinet

Joan Pere Roselló Clarinet

22 Anna Rosa Palerm Clarinet

23 Ramon Velasco Violoncel

Albert Colado Violoncel

Anna Pomares Violoncel

Oscar Barqué Trombó

Josep Àngel Fontanet Trombó

Adolf Villalonga Trombó

Xavier Civit Tuba

David Sanjuan Tuba

Marc Solsona Contrabaix

Marta Trepat Violoncel 54 Josep Tous Contrabaix

Neus Baraut Violoncel

David Del Val Saxofon

Jordi Soler Contrabaix

Miquel Torà Contrabaix

57 Robert Fontova Percussió 60 Carme Garrido Percussió

58 Núria Andorrà Percussió 61 Moisés Caminal Percussió

Moncasí Percussió

2000

1 Agustí López Flauta 31 Sílvia Expósito Saxofon

2 Núria Melé Flauta 32 Mireia Lasheras Saxofon

3 Joan Casanovas Flauta 33 Joan Jardí Saxofon

4 Gemma Petit Flauta 34 Néstor Bayona Saxofon

5 Laura Broto Flauta 35 Josep Mesalles Saxofon

6 Edmund Worsfold Oboè 36 Brauli Navarro Saxofon

7 Maricel Macià Oboè 37 Alfons Saràbia Fiscorn

8 Marina Laplana Oboè 38 Salvador Pallerola Fiscorn

9 Ivan Alcazo Oboè 39 Wifred Terrades Trompeta

10 Asun Pulido Fagot 40 Sergi Llena Trompeta

11 Flàvia Donés Fagot 41 Jaume Marbà Trompeta

12 Laia Magrí Fagot 42 Salvador Pifarré Trompeta

13 Inés Paules Clarinet 43 Josep Pont Trompeta

14 Antoni Civit Clarinet 44 Gilbert Camí Trompa

15 Esteve Moragues Clarinet 45 Josep Plana Trompa

16 David Escolà Clarinet 46 Maties López Trombó

17 Ricard Guiu Clarinet 47 Òscar Canosa Trombó

18 Xavier Payà Clarinet 48 Jordi Amorós Trombó

19 Xavier Vergés Clarinet 49 Xavier Civit Tuba

20 Joan Flores Clarinet 50 Joan Carles García Tuba

21 Joan Morell Clarinet 51 Marc Solsona Contrabaix

22 Joan Pere Roselló Clarinet 52 Josep Tous Contrabaix

23 Jordi Viñes Clarinet 53 Jordi Soler Contrabaix

24 Robert Clariana Clarinet 54 Miquel Torà Contrabaix

Neus Baraut Violoncel 55 Robert Fontova Percussió

Ramon Velasco Violoncel

Anna Pomares Violoncel

Francisco Montañés Percussió

Carme Garrigó Percussió

Marta Trepat Violoncel 58 Alba Moncasí Percussió

Cati Pascual Violoncel

Santi Pubill Violoncel

2002

1 Josep Lluís Boix Flauta

Agustí López Flauta

Laura Broto Flauta

4 Núria Melé Flauta

5 Joan Casanovas Flauta

Gemma Petit Flauta

Moises Caminal Percussió

Edmund Worsfold Corn anglès

Maricel Macià Oboè

Marina Laplana Oboè

Ivan Alcazo Oboè

Asun Pulido Fagot

Flàvia Donés Fagot

13 Laia Magrí Fagot 43 Mireia Lasheras Saxofon tenor

14 Ramon Velasco Violoncel 44 Brauli Navarro Saxofon tenor

15 Anna Pomares Violoncel 45 Emili Ballesté Saxofon tenor

16 Neus Baraut Violoncel 46 Joan Jardí Saxofon baríton

17 Albert Collado Violoncel 47 Josep Tous Contrabaix

18 Marta Trepat Violoncel 48 Marc Solsona Contrabaix

19 Santi Pubill Violoncel 49 Ares Sanjuan Contrabaix

20 Cati Pascual Violoncel 50 Eduard Arribas Contrabaix

21 Gilbert Camí Trompa 51 Wifred Terrades Trompeta

22 R. Policarpo Trompa 52 Alfons Saràbia Trompeta

23 Josep Plana Trompa 53 Salvador Pifarré Trompeta

24 Inés Paules Clarinet 54 Jaume Marbà Trompeta

25 Joan Pere Roselló Clarinet 55 Josep Pont Trompeta

26 Esteve Moragues Clarinet 56 Neus Elias Trompeta

27 Ricard Guiu Clarinet 57 Xavier Rodellas Trompeta

28 Xavier Payà Clarinet 58 Maties López Trombó

29 Xavier Vergés Clarinet 59 Oscar Canosa Trombó

30 Jordi Viñes Clarinet 60 Gerard Santacreu Trombó

31 Joan Flores Clarinet 61 Jordi Amorós Trombó

32 Adrià Pifarré Clarinet 62 Joan Carles García Tuba

33 Robert Clariana Clarinet 63 Xavier Civit Tuba

34 Margarida Sorolla Requint 64 Robert Fontova Percussió

35 David Escolà Clarinet alt 65 Alba Moncasí Percussió

36 Joan Morell Clarinet baix 66 Moisés Caminal Percussió

37 Carol Meler Saxofon alt 67 Jordi Roselló Percussió

38 Sílvia Expósito Saxofon alt 68 Joan Espinosa Percussió

39 Néstor Bayona Saxofon alt 69 Vanesa Escolano Percussió

40 Josep Mesalles Saxofon alt 70 Josep Serentill Percussió

41 Jaume Miñano Saxofon alt 71 Albert Gallard Piano 42 David Del Val Saxofon soprà i tenor 72 Josep M. Baldomà «Baldo» Sintetitzador

2003

1 Agustí López Flauta

Laura Broto Flauta

Gemma Petit Flauta

Margarida Sorolla Requint

Xavier Payà Clarinet

Xavier Vergés Clarinet

4 Ivan Alcazo Oboè i corn anglès 16 José Bosch Clarinet

5 Maria Bertran Oboè

6 Alba Quinquillà Oboè

7 Marina Laplana Oboè

8 Asun Pulido Fagot

Flàvia Donés Fagot

Laia Magrí Fagot

11 Joan Pere Roselló Clarinet

12 Jordi Viñes Clarinet

David Escolà Clarinet alt

Robert Clariana Clarinet alt

Adrià Pifarré Clarinet alt

Patrícia Ayen Clarinet alt

Robert Berenguer Clarinet alt

R. Policarpo Trompa

Gilbert Camí Trompa

Albert Bargalló Trompa

25 Josep Plana Trompa 44 Albert Collado Violoncel

26 José Miguel Maza Trompa 45 Anna Cabré Violoncel

27 Sílvia Expósito Saxofon alt 46 Alexandra Eritja Violoncel

28 Néstor Bayona Saxofon alt i soprà 47 Maties López Trombó

29 Carol Meler Saxofon alt 48 Gerard Santacreu Trombó

30 Josep Mesalles Saxofon alt 49 Oscar Canosa Trombó

31 Mireia Lasheras Saxofon tenor 50 Miguel Castro Oronich Bombardí

32 Brauli Navarro Saxofon tenor 51 Josep Aigè Bombardí

33 Emili Ballesté Saxofon tenor 52 David Ramos Bombardí

34 Joan Jardí Saxofon baríton 53 Joan Carles García Tuba

35 Wifred Terrades Trompeta 54 Josep Tous Contrabaix

36 Sergio Guarné Trompeta 55 Ares Sanjuan Contrabaix

37 Jaume Marbà Trompeta 56 Eduard Arribas Contrabaix

38 Josep Pont Trompeta 57 Moises Caminal Percussió

39 Xavier Rodellar Trompeta 58 Joan Espinosa Percussió

40 Víctor Serrano Trompeta 59 Jordi Roselló Percussió

41 Ramon Velasco Violoncel 60 Josep Serentill Percussió

42 Santi Pubill Violoncel 61 Daniel Ishanda Percussió

43 Marta Trepat Violoncel 62 Alfons Saràbia Piano

2004

1 Josep Lluís Boix Píccolo 23 Sílvia Expósito Saxofon alt

2 Gemma Petit Flauta 24 Néstor Bayona Saxofon alt i baríton

3 Joan Casanovas Flauta 25 Brauli Navarro Saxofon tenor

4 Marta Larroya Flauta 26 Emili Ballesté Saxofon tenor

5 Inma López Flauta 27 Josep Mesalles Saxofon

6 Núria Rodríguez Flauta 28 Wifred Terrades Trompeta

7 Maria Beltran Corn anglès 29 Xavier Rodellar Trompeta

8 Alba Quinquillà Oboè 30 Víctor Serrano Trompeta

9 Flàvia Donés Fagot 31 Santi Aubach Trompeta

10 Joan Pere Roselló Clarinet 32 R. Policarpo Trompa

11 Patrícia Ayen Clarinet 33 Albert Gallard Trompa

12 Jordi Viñes Clarinet 34 Jordi Gaya Trompa

13 Margarida Sorolla Requint 35 Gilbert Camí Trompa

14 Xavier Vergés Clarinet 36 Miguel Delgado Trombó

15 Robert Clariana Clarinet 37 Laia Godet Trombó

16 Adrià Pifarré Clarinet 38 Jordi Amorós Trombó

17 Josep Pont Clarinet 39 Josep Granollers Bombardí

18 Roger Berengué Clarinet 40 Elias Ivashov Tuba

19 Alícia Méndez Clarinet 41 Josep Tous Contrabaix

20 Santi Pubill Violoncel 42 Ares Sanjuan Contrabaix

21 Marta Trepat Violoncel

Eduard Arribas Contrabaix

22 Oriol Lordan Violoncel 44 Fernando Serena Contrabaix

45 Joan Espinosa Percussió 48 Vanesa Escolano Percussió

46 Jordi Roselló Percussió 49 Daniel Ishanda Percussió

Josep Serentill Percussió

2005

Alfons Saràbia

1 Gemma Petit Flauta 29 Carles Lorente Tuba

2 Marta Larroya Flauta 30 Rafael Policarpo Trompa

3 Joan Casanovas Flauta 31 Albert Bargalló Trompa

4 Inma López Flauta 32 Jordi Gaya Trompa

5 Núria Rodríguez Flauta 33 Anna Moles Trompa

6 Eugènia Mauri Flauta 34 Wifred Terrades Trompeta

7 Marta Vara Oboè 35 Xavier Rodellar Trompeta

8 Flàvia Donés Fagot 36 Josep Giménez Trompeta

9 Alba Gort Fagot 37 Víctor Serrano Trompeta

10 Margarida Sorolla Requint 38 Santi Aubach Trompeta

11 Patrícia Ayen Clarinet 39 Nereida Santallusia Trompeta

12 Araceli Méndez Clarinet 40 Miguel Delgado Trombó

13 Joan Pere Roselló Clarinet 41 Laia Godet Trombó

14 Adrià Pifarré Clarinet 42 José Gil Trombó

15 Anna Quesada Clarinet 43 Pau Romero Trombó

16 Jordi Viñes Clarinet 44 Josep Granollers Bombardí

17 Josep Pont Clarinet 45 Santi Pubill Violoncel

18 Pere Ishanda Clarinet 46 Marta Trepat Violoncel

19 Jordi Tendero Clarinet 47 Eduard Arribas Contrabaix

20 Robert Clariana Clarinet baix 48 Fernando Serena Contrabaix

21 Sílvia Expósito Saxofon alt 49 Josep Tous Contrabaix

Josep Mesalles Saxofon alt 50 Joan Espinosa Percussió

23 Francesc Segarra Saxofon alt 51 Jordi Roselló Percussió

24 Alex Cenarro Saxofon alt 52 Vanesa Escolano Percussió

25 Roger Guerrero Saxofon tenor 53 Josep Serentill Percussió

26 Brauli Navarro Saxofon tenor 54 Daniel Ishanda Percussió

27 Joan Jardí Saxofon baríton 55 Maria del Mar Jové Percussió

28 Alex López Saxofon baríton

2006

1 Margarida Sorolla Requint

Pere Ishanda Clarinet

2 Joan Pere Roselló Clarinet 8 Jordi Tendero Clarinet

3 Patrícia Ayen Clarinet 9 Quim Montañés Clarinet

4 Araceli Méndez Clarinet 10 Jordi Mayor Clarinet

5 Anna Quesada Clarinet 11 Jaume Masip Clarinet

6 Maria Carme Baradad Clarinet 12 Júlia Llavall Clarinet

13 Adrià Pifarré Clarinet baix 37 Joan Espinosa Percussió

14 Santi Pubill Violoncel 38 Jordi Roselló Percussió

15 Marta Trepat Violoncel 39 Josep Serentill Percussió

16 Núria Benet Violoncel 40 Daniel Ishanda Percussió

17 Eduard Arribas Contrabaix 41 Maria del Mar Jové Percussió

18 Josep Tous Contrabaix 42 Raimon Molà Percussió

19 Marta Rodríguez Contrabaix 43 Xavier Rodellar Trompeta

20 Sílvia Expósito Saxofon alt 44 Wifred Terrades Trompeta

21 Francesc Segarra Saxofon alt 45 Víctor Serrano Trompeta

22 Àlex Cenarro Saxofon alt 46 Santi Aubach Trompeta

23 Àlex López Saxofon alt 47 Nereida Santallusia Trompeta

24 Roger Guerrero Saxofon tenor 48 Xavier Segura Trompeta

25 Ramon Calvera Saxofon tenor 49 Joan Carles Visa Trompeta

26 Joan Jardí Saxofon baríton 50 Jordi Gaya Trompa

27 Gemma Petit Flauta 51 Albert Bargalló Trompa

28 Marta Larroya Flauta 52 Anna Moles Trompa

29 Joan Casanovas Flauta 53 Gilbert Camí Trompa

30 Inma López Flauta 54 Miguel Delgado Trombó

31 Núria Rodríguez Flauta 55 Laia Godet Trombó

32 Eugènia Mauri Flauta 56 Pau Romero Trombó

33 Marta Vara Oboè 57 Josep Granollers Bombardí

34 Sònia López Oboè 58 Elias Ivashov Tuba

35 Flàvia Donés Fagot 59 Carles Lorente Tuba

36 Alba Gort Fagot

2007

1 Margarida Sorolla Requint 18 Gilbert Camí Trompa

2 Joan Pere Roselló Clarinet 19 Anna Moles Trompa

3 Araceli Méndez Clarinet 20 Jordi Gaya Trompa

4 Anna Quesada Clarinet 21 Albert Bargalló Trompa

5 Maria Carme Baradad Clarinet 22 Elias Ivashov Tuba

6 Quim Montañés Clarinet 23 Joan Rodríguez Tuba

7 Jordi Casañas Clarinet 24 Calres Lorente Tuba

8 Marcel Claramunt Clarinet 25 Santi Pubill Violoncel

9 Júlia Llavall Clarinet 26 Marta Trepat Violoncel

10 Pere Ishanda Clarinet 27 Núria Benet Violoncel

11 Jordi Tendero Clarinet 28 Cati Pascual Violoncel

12 Jordi Mayor Clarinet 29 Eduard Arribas Contrabaix

13 Maria Fernández Clarinet 30 Josep Tous Contrabaix

14 Patrícia Ayen Clarinet 31 Marta Rodríguez Contrabaix

15 Jaume Masip Clarinet 32 Josep Granollers Bombardí

16 Adrià Pifarré Clarinet baix 33 Francesc Segarra Saxofon alt

17 David Francesc Trompa 34 Sílvia Expósito Saxofon alt

35 Àlex Cenarro Saxofon alt 58 Laura Broto Flauta

36 Mireia Lasheras Saxofon tenor 59 Imma López Flauta

37 Ramon Calvera Saxofon tenor 60 Núria Rodríguez Flauta

38 Joan Lluís Garcia Saxofon tenor 61 Núria Solé Flauta

39 Emili Ballesté Saxofon tenor 62 Eugènia Mauri Flauta

40 Roger Guerrero Saxofon tenor 63 Flàvia Donés Fagot

41 Joan Jardí Saxofon baríton 64 Alba Gort Fagot

42 Joan Espinosa Percussió 65 Wifred Terrades Trompeta

43 Jordi Roselló Percussió 66 David Andrada Trompeta

44 Josep Serentill Percussió 67 Xavier Rodellar Trompeta

45 Daniel Ishanda Percussió 68 Xavier Segura Trompeta

46 Maria del Mar Jové Percussió 69 Nereida Santallusia Trompeta

47 Marc Piñol Percussió 70 Joan Carles Visa Trompeta

48 Alba Ives Jové Percussió 71 Víctor Serrano Trompeta

49 Raimon Molà Percussió 72 Santi Aubach Trompeta

50 Javier Navarro Percussió 73 Pau Romero Trombó

51 Oriol Regué Percussió 74 Laia Godet Trombó

52 Marta Vara Oboè 75 Amadeu Urrea Trombó

53 Sònia López Oboè 76 Miguel Delgado Trombó

54 Alba Gort Oboè 77 Josep Anton Sánchez Tenora

55 Joan Casanovas Píccolo

56 Gemma Petit Flauta

57 Marta Larroya Flauta

2008

1 Margarida Sorolla Requint 19 Marta Trepat Violoncel

2 Joan Pere Roselló Clarinet 20 Núria Benet Violoncel

3 Araceli Méndez Clarinet 21 Dídac Ledesma Violoncel

4 Jordi Casañas Clarinet 22 Edmon Bosch Violoncel

5 Adrià Pifarré Clarinet 23 Eduard Arribas Contrabaix

6 Anna Quesada Clarinet 24 Josep Tous Contrabaix

7 Maria Carme Baradad Clarinet 25 Pablo Arce Contrabaix

8 Júlia Llavall Clarinet 26 Àlex Cenarro Saxofon alt

9 Marcel Claramunt Clarinet 27 Ramon Calvera Saxofon tenor

10 Arturo Ribes Clarinet 28 Josep Lluís Garcia Saxofon tenor

11 Pere Ishanda Clarinet 29 Emili Ballesté Saxofon tenor

12 Jordi Tendero Clarinet 30 Joan Casanovas Píccolo

13 Jordi Mayor Clarinet 31 Gemma Petit Flauta

14 Maria Fernández Clarinet 32 Marta Larroya Flauta

15 Pau Gairí Clarinet 33 Laura Broto Flauta

16 Quim Montañés Clarinet baix 34 Núria Rodríguez Flauta

17 Santi Pubill Violoncel 35 Inma López Flauta

18 Cati Pascual Violoncel 36 Núria Solé Flauta

37 Júlia Montañés Flauta 52 Víctor Serrano Trompeta

38 Marta Vara Oboè 53 Santi Aubach Trompeta

39 Sònia López Oboè 54 Joan Carles Visa Trompeta

40 Alfredo Baudes Fagot 55 Jordi Gaya Trompa

41 Joan Espinosa Percussió 56 Gilbert Camí Trompa

42 Jordi Roselló Percussió 57 Anna Moles Trompa

43 Josep Serentill Percussió 58 Pau Romero Trombó

44 Maria del Mar Jové Percussió 59 Laia Godet Trombó

45 Oriol Regué Percussió 60 Amadeu Urrea Trombó

46 Marc Piñol Percussió 61 Miquel Sáez Trombó

47 Alba Ives Jové Percussió 62 Josep Granollers Bombardí

48 Wifred Terrades Trompeta 63 Daniel Ishanda Tuba

49 Ramon Rodríguez Trompeta 64 Enric Prió Piano

50 Xavier Rodellar Trompeta

51 David Andrada Trompeta

2009

1 Margarida Sorolla Requint 27 Laura Broto Flauta

2 Joan Pere Roselló Clarinet 28 Gemma Petit Flauta

3 Aura Roca Clarinet 29 Noèlia Vall Flauta

4 Jordi Casañas Clarinet 30 Marta Larroya Flauta

5 Carla Sànchez Clarinet 31 Núria Rodríguez Flauta

6 Anna Quesada Clarinet 32 Núria Solé Flauta

7 Marcel Claramunt Clarinet 33 Júlia Montañés Flauta

8 Pere Ishanda Clarinet 34 Alfredo Baudes Fagot

9 Jordi Mayor Clarinet 35 Joan Espinosa Percussió

10 Maria Fernández Clarinet 36 Jordi Roselló Percussió

11 Clara Fuertes Clarinet 37 Maria del Mar Jové Percussió

12 Quim Montañés Clarinet baix 38 Josep Serentill Percussió

13 Edmon Bosch Violoncel 39 Oriol Regué Percussió

14 Santi Pubill Violoncel 40 Marc Piñol Percussió

15 Marta Trepat Violoncel 41 Alba Ives Jové Percussió

16 Pablo Arce Contrabaix 42 Ramon Rodríguez Trompeta

17 Josep Tous Contrabaix 43 Javier Rodellar Trompeta

18 Eduard Arribas Contrabaix 44 Víctor Serrano Trompeta

19 Anna Pérez Saxofon alt 45 Santi Aubach Trompeta

20 Néstor Bayona Saxofon alt 46 Joan Carles Visa Trompeta

21 Àlex Cenarro Saxofon alt 47 Jordi Gaya Trompa

Andreu Dalmau Saxofon alt 48 Miquel Batalla Trompa

23 Ramon Calvera Saxofon tenor 49 Anna Moles Trompa

24 Emili Ballesté Saxofon baríton 50 Adrià Tomàs Trompa

Arturo Ribes Saxofon baríton 51 Pau Romero Trombó

Joan Casanovas Píccolo 52 Amadeu Urrea Trombó

53 Miquel Sáez Trombó 56 Albert Royes Tuba

54 Josep Granollers Bombardí 57 Teresa Espuny Arpa

55 Dani Ishanda Tuba

2010

1 Margarida Sorolla Requint 28 Alfredo Baudes Fagot

2 Joan Pere Roselló Clarinet 29 Genís Gaya Fagot

3 Aura Roca Clarinet 30 Oriol Regué Percussió

4 Jordi Casañas Clarinet 31 Joan Espinosa Percussió

5 Guillem Burballa Clarinet 32 Jordi Roselló Percussió

6 Josep Safont Clarinet 33 Maria del Mar Jové Percussió

7 Pere Ishanda Clarinet 34 Josep Serentill Percussió

8 Jordi Mayor Clarinet 35 Marc Piñol Percussió

9 Meritxell Mir Clarinet 36 Alba Ives Jové Percussió

10 Maria Arrufat Clarinet 37 Ramon Rodríguez Trompeta

11 Júlia Consuegra Clarinet 38 Sebastián Justícia Trompeta

12 Agustí Cortés Clarinet baix 39 Joan Carles Visa Trompeta

13 Edmon Bosch Violoncel 40 Víctor Serrano Trompeta

14 Marta Trepat Violoncel 41 Xavier Rodellar Trompeta

15 Pablo Arce Contrabaix 42 Jordi Gaya Trompa

16 Josep Tous Contrabaix 43 Alba Alarcón Trompa

17 Sergi Mor Contrabaix 44 Anna Moles Trompa

18 Paqui Ferrera Saxofon alt 45 Adrià Tomàs Trompa

19 Héctor Aznar Saxofon alt 46 Pau Romero Trombó

Ramon Calvera Saxofon tenor 47 Amadeu Urrea Trombó

Arturo Ribes Saxofon baríton 48 Miquel Sáez Trombó

Joan Casanovas Píccolo

Laura Broto Flauta

Marta Larroya Flauta

Núria Rodríguez Flauta

Adriana Ardanuy Oboè

Ares Ros Oboè

Matilde Molina Trombó

Joan Casañas Trombó

Josep Granollers Bombardí

Miguel Rafael Fernández Tuba

Néstor Bayona Piano

1 Margarida Sorolla Requint

2 Joan Pere Roselló Clarinet

Eduardo González Clarinet

Guillem Burballa Clarinet

Josep Safont Clarinet

Anna Quesada Clarinet

Meritxell Mir Clarinet

Maria Arrufat Clarinet

9 Pere Ishanda Clarinet 27 Maria del Mar Jové Percussió

10 Jordi Mayor Clarinet 28 Marc Piñol Percussió

11 Júlia Consuegra Clarinet 29 Oriol Regué Percussió

12 Francisca Ferrero Saxofon alt 30 Jordi Roselló Percussió

13 Héctor Aznar Saxofon alt 31 Ramon Rodríguez Trompeta

14 Xema Bretos Saxofon alt 32 Sebastián Justícia Trompeta

15 Ramon Calvera Saxofon tenor 33 Víctor Serrano Trompeta

16 Arturo Ribes Saxofon baríton 34 Joan Carles Visa Trompeta

17 Edmon Bosch Violoncel 35 Víctor Carrera Trompeta

18 Marta Trepat Violoncel 36 Júlio Gargallo Trompa

19 Josep Tous Contrabaix 37 Alba Alarcón Trompa

20 Sergi Mor Contrabaix 38 Anna Moles Trompa

21 Joan Casanovas Píccolo 39 Amadeu Urrea Trombó

22 Laura Broto Flauta 40 Miquel Sáez Trombó

23 Núria Rodríguez Flauta 41 Matilde Molina Trombó

24 Noèlia Vall Flauta 42 Joan Casañas Trombó

25 Genís Gaya Fagot 43 Josep Granollers Bombardí

26 Josep Serentill Percussió 44 Juan Pallarés Tuba

2012

1 Joan Casanovas Píccolo 22 Rubén Colomer Violoncel

2 Laura Broto Flauta 23 Josep Tous Contrabaix

3 Núria Rodríguez Flauta 24 Jordi Soler Contrabaix

4 Sònia Gil Flauta 25 Ramon Rodríguez Trompeta

5 Maria Corral Oboè 26 Víctor Serrano Trompeta

6 Genís Gaya Fagot 27 Joan Carles Visa Trompeta

7 Gerard Cavero Fagot 28 Marc Saladrigues Trompeta

8 Margarida Sorolla Requint 29 Júlio Gargallo Trompa

9 Joan Pere Roselló Clarinet 30 Anna Moles Trompa

10 Anna Quesada Clarinet 31 David Arnau Trompa

11 Meritxell Mir Clarinet 32 Amadeu Urrea Trombó

12 Pere Ishanda Clarinet 33 Miquel Sáez Trombó

13 Jordi Mayor Clarinet 34 Ivan Colomer Trombó

14 Júlia Consuegra Clarinet 35 Josep Granollers Bombardí

15 Maria Arrufat Clarinet baix 36 Juan Pallarés Tuba

16 Xema Bretos Saxofon alt 37 Jordi Roselló Percussió

17 Eduard Guardiola Saxofon alt 38 Maria del Mar Jové Percussió

18 Néstor Bayona Saxofon tenor 39 Marc Piñol Percussió

19 Arturo Ribes Saxofon tenor 40 Josep Serentill Percussió

20 Edmon Bosch Violoncel 41 Pere Piñol Percussió

21 Marta Trepat Violoncel 42 Guifré Balasch Percussió

2013

1 Joan Casanovas Píccolo 26 Arnau Huguet Saxofon alt

2 Laura Broto Flauta 27 Ramon Calvera Saxofon tenor

3 Núria Rodríguez Flauta 28 Arturo Ribes Saxofon baríton

4 Sònia Gil Flauta 29 Edmon Bosch Violoncel

5 Maria Corral Oboè 30 Marta Trepat Violoncel

6 Carme Rufat Oboè 31 Rubén Colomer Violoncel

7 Genís Gaya Fagot 32 Josep Tous Contrabaix

8 Gerard Cavero Fagot 33 Jordi Soler Contrabaix

9 Margarida Sorolla Requint 34 Ramon Rodríguez Trompeta

10 Joan Pere Roselló Clarinet 35 Joan Carles Visa Trompeta

11 José Maria Roselló Clarinet 36 Júlio Gargallo Trompa

12 Antonio Piñeiro Clarinet 37 Anna Moles Trompa

13 Núria Pallarès Clarinet 38 David Arnau Trompa

14 Anna Quesada Clarinet 39 Pau Romero Trombó

15 Meritxell Mir Clarinet 40 Ivan Colomer Trombó

16 Adrià Urrea Clarinet 41 Amadeu Urrea Trombó

17 Núria Ticó Clarinet 42 Oscar Barqué Tuba

18 Mercè Rosselló Clarinet 43 Maria del Mar Jové Percussió

19 Pere Ishanda Clarinet 44 Marc Piñol Percussió

20 Jordi Mayor Clarinet 45 Pere Piñol Percussió

21 Júlia Consuegra Clarinet 46 Guifré Balasch Percussió

22 Maria Rufat Clarinet baix 47 Josep Serentill Percussió

23 Ricard Martínez Saxofon soprà 48 Jordi Roselló Percussió

24 Francisca Ferrero Saxofon alt 49 Néstor Bayona Piano 25 Xema Bretos Saxofon alt

2014

1 Joan Pere Roselló Clarinet concertino 16 Maria Corral Oboè

2 Margarida Sorolla Requint 17 Carme Rufat Oboè

3 José Maria González Clarinet 18 Genís Gaya Fagot

4 Antonio Piñeiro Clarinet 19 Gerard Cavero Fagot

5 Meritxell Mir Clarinet 20 Joan Casanovas Píccolo

6 Maria Rufat Clarinet 21 Laura Broto Flauta

7 Mercè Rosselló Clarinet 22 Núria Rodríguez Flauta

8 Núria Ticó Clarinet 23 Sònia Gil Flauta

9 Pere Ishanda Clarinet 24 Andrea Serrano Saxofon alt

10 Jordi Mayor Clarinet 25 Hèctor Aznar Saxofon alt

11 Júlia Consuegra Clarinet 26 Adreu Loncà Saxofon tenor

12 Miquel Castro Clarinet 27 Arturo Ribes Saxofon baríton

13 Ferran Pujol Clarinet 28 Ramon Rodríguez Trompeta

14 Míriam López Clarinet 29 Gregori Satorres Trompeta

15 Xavier Anglarill Clarinet 30 Joan Carles Visa Trompeta

31 Toni Costes Trompeta 44 Antoni Moles Trombó

32 Xavier Escolà Trompeta 45 Lerne Jesús Figueroa Trombó

33 Claudia Visa Trompeta 46 Eloi Escolà Trombó

34 José Manuel Duarte Bombardí 47 Rubén Colomer Violoncel

35 Albert Royes Tuba 48 Edmon Bosch Violoncel

36 Júlio Gargallo Trompa 49 Marta Trepat Violoncel

37 David Arnau Trompa 50 Josep Tous Contrabaix

38 Anna Moles Trompa 51 Jordi Soler Contrabaix

39 Martí Buixadera Trompa 52 Maria del Mar Jové Percussió

40 Pau Jiménez Trompa 53 Marc Piñol Percussió

41 Jordi Cavero Trompa 54 Guifré Balasch Percussió

42 Ivan Colomer Trombó 55 Pere Piñol Percussió

43 Amadeu Urrea Trombó

2015

1 Joan Pere Roselló Clarinet concertino 30 Andreu Loncà Saxofon tenor

2 José María González Clarinet 31 Arturo Ribes Saxofon baríton

3 Meritxell Mir Clarinet 32 Ramon Rodríguez Trompeta

4 Margarida Sorolla Requint 33 Wifred Terrades Trompeta

5 Adrià Urrea Clarinet 34 Joan Carles Visa Trompeta

6 Xavier Anglarill Clarinet 35 Toni Costes Trompeta

7 Mercè Rosselló Clarinet 36 Xavier Escolà Trompeta

8 Núria Ticó Clarinet 37 Claudia Visa Trompeta

9 Pere Ishanda Clarinet 38 Joel Zamora Trompeta

10 Jordi Mayor Clarinet 39 Júlio Gargallo Trompa

11 Júlia Consuegra Clarinet 40 Anna Moles Trompa

12 Ferran Pujol Clarinet 41 Pau Jiménez Trompa

13 Miquel Castro Clarinet alt 42 Jordi Cavero Trompa

14 Maria Rufat Clarinet baix 43 Amadeu Urrea Trombó

15 Maria Corral Oboè 44 Ivan Colomer Trombó

16 Laura Aranda Oboè 45 Lerne Jesús Figueroa Trombó

17 Marina Palau Oboè 46 Eloi Escolà Trombó

18 Carme Rufat Corn anglès 47 Manuel Duarte Bombardí

19 Gerard Cavero Fagot 48 Albert Royes Tuba

20 Joan Casanovas Píccolo 49 Fran Arnau Tuba

Laura Broto Flauta 50 Josep Tous Contrabaix

Núria Rodríguez Flauta 51 Sebastià Torreguitart Contrabaix

23 Sònia Flauta 52 Maria del Mar Jové Percussió

24 Sílvia Corral Flauta 53 Marc Piñol Percussió

25 José María Bretos Saxofon alt 54 Pere Piñol Percussió

26 Andrea Serrano Saxofon alt 55 Adrià Olomí Percussió

Ivette Alba Saxofon alt 56 Jordi Roselló Percussió

David Díaz Saxofon alt 57 Oriol Regué Percussió

David Escolà Saxofon tenor

2016

1 Joan Pere Roselló Clarinet concertino 29 David Escolà Saxofon tenor

2 Adrià Urrea Clarinet 30 Jan Agut Saxofon tenor

3 Núria Ticó Clarinet 31 Arturo Ribes Saxofon baríton

4 Mercè Rosselló Clarinet 32 Ramon Rodríguez Trompeta

5 Miquel Castro Clarinet 33 Wifred Terrades Trompeta

6 Malena Peró Clarinet 34 Joan Carles Visa Trompeta

7 Xavier Anglarill Clarinet 35 Toni Costes Trompeta

8 Ferran Pujol Clarinet 36 Claudia Visa Trompeta

9 Pere Ishanda Clarinet 37 Xavier Escolà Trompeta

10 Jordi Mayor Clarinet 38 Joel Zamora Trompeta

11 Júlia Consuegra Clarinet 39 Sònia Gené Trompeta

12 Maria del Pilar Miralles Clarinet 40 Martí Buixadera Trompa

13 Margarida Sorolla Clarinet requint 41 Ivan Colomer Trompa

14 Maria Corral Oboè 42 Lerne Jesús Figueroa Trompa

15 Marina Palau Oboè 43 Eloi Escolà Trompa

16 Tomàs Garrido Oboè 44 Fran Arnau Tuba

17 Gerard Cavero Fagot 45 Joan Casanovas Tuba

18 Laura Broto Flauta 46 Carme Rufat Tuba

19 Núria Rodríguez Flauta 47 Rubén Colomer Violoncel

20 Sònia Gil Flauta 48 Sebastià Torreguitart Contrabaix

21 Sílvia Corral Flauta 49 Maria del Mar Jové Percussió

22 Cristians Romero Flauta 50 Marc Piñol Percussió

23 José María Bretos Saxofon alt 51 Pere Piñol Percussió

24 Mònica Fatsini Saxofon alt 52 Adrià Olomí Percussió

25 Ivette Alba Saxofon alt 53 Jordi Roselló Percussió

26 David Díaz Saxofon alt 54 Oriol Regué Percussió

27 Eva Ayza Saxofon alt

28 Víctor Alba Saxofon tenor

2017

1 Joan Pere Roselló Clarinet concertino 12 Nàdia Bueno Clarinet

2 Adrià Urrea Clarinet 13 Júlia Serra Clarinet

3 Mercè Rosselló Clarinet 14 Maria Corral Oboè

4 Margarida Sorolla Clarinet requint 15 Marina Palau Oboè

5 Miquel Castro Clarinet 16 Gerard Cavero Fagot

6 Ferran Pujol Clarinet 17 Laura Broto Flauta

7 Malena Peró Clarinet 18 Lluís Àngel Galvez Flauta

8 María del Pilar Miralles Clarinet

19 Núria Rodríguez Flauta

9 Xavier Anglarill Clarinet 20 Sònia Gil Flauta

10 Pere Ishanda Clarinet 21 Sílvia Corral Flauta

11 Jordi Mayor Clarinet 22 José María Bretos Saxofon alt

23 Mònica Fatsini Saxofon alt 42 Anna Moles Trompa

24 Ivette Alba Saxofon alt 43 Jordi Cavero Trompa

25 David Díaz Saxofon alt 44 Anna Rius Trompa

26 Eva Ayza Saxofon alt 45 Ivan Colomer Trombó

27 Paula López Saxofon alt 46 Lerne Jesús Figueroa Trombó

28 Andrea Serrano Saxofon tenor 47 Eloi Escolà Trombó

29 Víctor Alba Saxofon tenor 48 Amadeu Urrea Bombardí

30 Jaume Oliva Saxofon tenor 49 Fran Arnau Tuba

31 Arturo Ribes Saxofon baríton 50 Joan Casanovas Tuba

32 Ramon Rodríguez Trompeta 51 Carme Rufat Tuba

33 Wifred Terrades Trompeta 52 Rubén Colomer Violoncel

34 Joan Carles Visa Trompeta 53 Oscar Celeiro Contrabaix

35 Toni Costes Trompeta 54 Maria del Mar Jové Percussió

36 Claudia Visa Trompeta 55 Marc Piñol Percussió

37 Xavier Escolà Trompeta 56 Jordi Roselló Percussió

38 Joel Zamora Trompeta 57 Pere Piñol Percussió

39 Sònia Gené Trompeta 58 Adrià Olomí Percussió

40 Jordi Gaya Trompa

41 Martí Buixadera Trompa

2018

1 Joan Pere Roselló Clarinet concertino 23 Laura Broto Flauta

2 Margarita Sorolla Clarinet requint 24 Núria Rodríguez Flauta

3 Maria Ginesta Clarinet baix 25 Júlia Palacios Flauta

4 Mercè Rosselló Clarinet 26 Júlia Manuel Flauta

5 Miquel Castro Clarinet 27 Sílvia Corral Flauta

6 Malena Perí Clarinet 28 Luís Ángel Gàlvez Piccolo

7 Maria del Pilar Miralles Clarinet 29 José M Bretós Saxofon alt

8 Rosa Riera Clarinet 30 Mónica Fatsini Saxofon alt

9 Lydia Mateo Clarinet 31 David Díaz Saxofon alt

10 Xavier Anglarill Clarinet 32 Eva Ayza Saxofon alt

11 Pere Ishanda Clarinet 33 Paula López Saxofon alt

12 Jordi Mayor Clarinet 34 Andrea Serrano Saxofon alt

13 Xavier Cambray Clarinet 35 Anna Fontova Saxofon alt

14 Arturo Ribes Clarinet 36 Víctor Alba Saxofon tenor

15 Nádia Bueno Clarinet 37 David Escolà Saxofon tenor

16 Júlia Serra Clarinet 38 Jaume Oliva Saxofon tenor

17 Javier Lorente Clarinet 39 Genís Troya Saxofon tenor

18 Maria Corral Oboè 40 Adrià Urrea Saxofon tenor

19 Marina Palau Oboè 41 Ramon Rodríguez Trompeta

20 Carme Rufat Corn anglès 42 Wifred Terrades Trompeta

21 Gerard Cavero Fagot 43 Joan Carles Visa Trompeta

Pol Chico Fagot 44 Toni Costes Trompeta

45 Claudia Visa Trompeta 59 Lerne Figueroa Trombó

46 Xavier Escolà Trompeta 59 Ferran Pujol Trombó

47 Joel Zamora Trompeta 60 Carmina Pueyo Trombó

48 Sònia Gené Trompeta 61 Amadeu Urrea Bombardí

49 Susanna Peró Trompeta 62 Núria Garcia Bombardí

50 Èlia Capdevila Trompeta 63 Fran Arnau Tuba

51 Jordi Gaya Trompa 64 Joan Casanovas Tuba

52 Martí Buixadera Trompa 65 Francesco Saladrigues Contrabaix

53 Anna Moles Trompa 66 Maria del Mar Jové Percussió

54 Jordi Cavero Trompa 67 Jordi Rosselló Percussió

55 Anna Riu Trompa 68 Adrià Olomí Percussió

56 Josep Mago Trompa 69 Eloi Gomà Percussió

57 Eloi Escolà Trombó 70 Toni Rodríguez Teclats

58 Lerne Figueroa Trombó

2019

1 Mercè Rosselló Clarinet concertino 28 Luís Ángel Gálvez Piccolo

2 Miquel Castro Clarinet 29 José Maria Bretos Saxofon alt

3 Vicenzo Cantone Clarinet 30 Andrea Serrano Saxofon alt

4 Angelo Aquilina Clarinet 31 Yvette Alba Saxofon alt

5 Maria del Pilar Miralles Clarinet 32 Paula López Saxofon alt

6 Margarita Sorolla Clarinet requint 33 Anna Fontova Saxofon alt

7 Malne Peró Clarinet 34 Paula Armenteros Saxofon alt

8 Maria Ginesta Clarinet 35 Víctor Alba Saxofon tenor

9 Xavier Anglarill Clarinet 36 David Escolà Saxofon tenor

10 Nàdia Bueno Clarinet 37 Nàdia Reyes Saxofon tenor

11 Júlia Serra Clarinet 38 Maite Cid Saxofon tenor

12 Lydia Mateo Clarinet baix 39 Jaume Oliva Saxofon tenor

13 Nàdia Bueno Clarinet 40 Genís Troya Saxofon tenor

14 Pere Ishanda Clarinet 41 Adrià Urrea Saxofon tenor

15 Jordi Mayor Clarinet 42 Ramon Rodríguez Trompeta

Xavier Cambray Clarinet 43 Wifred Terrades Trompeta

Arturo Ribes Clarinet 44 Joan Carles Visa Trompeta

Maria Corral Oboè

Joel Zamora Trompeta

Marina Palau Oboè 46 Toni Costes Trompeta

Maria Portero Oboè

Gerard Cavero Fagot

Pol Chico Fagot

Laura Broto Flauta

Núria Rodríguez Flauta

Júlia Samuel Flauta

Sílvia Corral Flauta

Elena Cruellas Flauta

Anna Moles Trompa

Jordi Cavero Trompa

Anna Rius Trompa

Claudia Visa Trompeta

Xavier Escolà Trompeta

Sònia Gemé Trompeta

Susanna Peró Trompeta

Èlia Capdevila Trompeta

Jordi Gaya Trompa

Martí Buixadera Trompa

Núria García Bombardí

Joan Casanovas Tuba

Carme Rufat Tuba

Eloi Escolà Trombó

58 Lerne Jesús Figueroa Trombó 67 Maria del Mar Jové Percussió

59 Ferran Pujol Trombó 68 Jordi Rosselló Percussió

60 Carmina Pueyo Trombó 69 Adrià Olomí Percussió

61 Pau Samper Trombó 70 Eloi Gomà Percussió

62 Amadeu Urrea Bombardí 71 Toni Rodríguez Teclats

63 Genís Belchi Contrabaix

2020

1 Mercè Rosselló Clarinet concertino 38 Jaume Oliva Saxofon tenor

2 Miquel Castro Clarinet Principal 39 Adrià Urrea Saxofon baríton

3 Margarida Sorolla Clarinet requint 40 Wifred Terrades Trompeta

4 Maria Ginesta Clarinet 41 Joan Carles Visa Trompeta

5 Malena Peró Clarinet 42 Joel Zamora Trompeta

6 María del Pilar Miralles Clarinet 43 Toni Costes Trompeta

7 Liam Harmann Clarinet 44 Claudia Visa Trompeta

8 Nàdia Bueno Clarinet 45 Èlia Capdevila Trompeta

9 Xavier Anglarill Clarinet 46 Susanna Peró Trompeta

10 Pere Ishanda Clarinet 47 Sònia Gené Trompeta

11 Jordi Mayor Clarinet 48 Fernando Sánchez Trompeta

12 Francesc Xavier Cambray Clarinet 49 Jordi Cavero Trompa

13 Robert Solé Clarinet 50 Anna Moles Trompa

14 Francesc Tell Clarinet baix 51 Anna Rius Trompa

15 Marina Palau Oboè 52 Marina Vidal Trompa

16 Maria Corral Oboè 53 Guillem Domenech Trompa

17 Gerard Cavero Fagot 54 Aran Masagué Trompa

18 Pol Chico Fagot 55 Marta Rosa Valenzuela Trompa

19 Alba Sarramona Fagot 56 Amadeu Urrea Trombó

20 Laura Broto Flauta 57 Lerne Jesús Figueroa Trombó

21 Núria Rodríguez Flauta 58 Ferran Pujol Trombó

22 Júlia Manuel Flauta 59 Carmina Pueyo Trombó

23 Sílvia Corral Flauta 60 Arnau Castells Trombó

24 Luís Ángel Gálvez Piccolo 61 Pau Samper Trombó

25 Ilena Allegri Piccolo 62 Núria Gràcia Bombardí

26 José María Bretos Saxofon alt 63 Jordi Boira Bombardí

27 Andrea Serrano Saxofon alt 64 Joan Casanovas Tuba

28 Paula Armenteros Saxofon alt 65 Carme Rufat Tuba

29 Anna Fontova Saxofon alt 66 Fran Arnau Tuba

30 Santiago Tersa Saxofon alt 67 Genis Belchi Contrabaix

31 Yvette Alba Saxofon alt 68 Maria del Mar Jové Percussió

32 Eva Ayza Saxofon alt 69 Jordi Roselló Percussió

Víctor Alba Saxofon tenor 70 Adrià Olomí Percussió

David Escolà Saxofon tenor 71 Joan Andreu Percussió

35 Nadia Recio Saxofon tenor 72 Arnau Montanyà Percussió

36 Genis Troya Saxofon tenor 73 Eloi Gomà Percussió

Maite Cid Saxofon tenor 74 Antoni Rodríguez Teclats

Assistència a festivals internacionals.

1998

XVIII Festival Internacional de Música a Matadepera

Dates: 15 16 de juliol

Lloc: Matadepera (Barcelona)

Repertori: Richard Strauss –Així parlava Zaratustra / Llano– L’Alhambra / Jacob de Haan Ore gon / Scott Joplin The Entertainer / Cole Porter Recull temàtic / Lloyd Webber Recull Simfònic / Jeroni Giménez La boda de Luís Alonso / Henry Mancini A concert medley / Autors catalans – Aires Mediterranis

2005

119.º Certamen Internacional de Bandas de Música Ciudad de Valencia

Dates: 30 juny al 2 de juliol

Lloc: València

Repertori: Jan van der Roost-Avalon (Obra lliure) / Felix Mendelssohn-La Gruta de Fingal (Obra obligada)

2006

XIV Festival Internacional de Música Para Jovens Gaia 2006 (Portugal)

Dates: 4 a 9 d’abril

Lloc: Gaia (Portugal)

Repertori: John Higgins Count Basie Salute / Enric Morera La Santa Espina Sardana / A.Ll. Webber Friends for life / Kees Vlak-Rainbow Warrior / Ennio Morricone –El bó, el lleig i el dolent / Richard Rodgers– Somriures i llàgrimes

2007

Festival Internacional de Bandes Mid Europe a Schladming-Rohrmoos (Àustria)

Dates: 9 a 14 de Juliol

Lloc: Schladming-Rohrmoos (Àustria)

Repertori: Antoni Serra Ilerda pas doble / Ferrer Ferran En Un lugar de la Mancha / Jerôme Naulais Canta Me La / Popular Medley Zarzuela / John Higgins Count Basie Salute / A.D vorack Antonin’s New World / Enric Morera La Santa Espina Sardana / Johan Strauss La Chasse polca / A.Ll.Webber Friends for life / Rafael Hernández El Cumbanchero / Gustavo P. Falcó Paquito Chocolatero / André Waignein Storia Eroica

2008 Festival d’Orchestres d’Harmonie Vents d’Oc a Foix (França)

Dates: 28-29 de juny

Lloc: Foix (França)

Repertori: Llano- El Croeif / Symphonic Metamorphosis Philip Sparke / Ferrer Ferran Cervantes / ABBA Mamma Mia! / Hans Zimmer Pirates del carib / Xavier Cugat Cugat’s Cocktail / Josep Prenafeta Esclat de joia / G.van Parys –Si tous les gars du monde

2008

Jungfrau Music Festival Interlaken Schweiz (Suïssa)

Dates: 8 al 14 de juliol

Lloc: Interlaken Schweiz (Suïssa)

Premis: S’obté el diploma de Bronze al Concurs de Bandes interpretant com a obra obligada: Symphonic Metamorphosis Philip Sparke i com a obra de lliure elecció: Cervantes & Rocinante de Ferren Ferran

Repertori altres concerts: Llano- El Croeif / ABBA Mamma Mia! / Hans Zimmer Pirates del carib / Xavier Cugat Cugat’s Cocktail / Josep Prenafeta Esclat de joia / Enric Morera La Santa Espina / Virolai-Boig per tu i Cant de la Senyera

2009

Concurs Internacional de Bandes Kerkrade (Holanda)

Dates: 16 a 21 de juliol

Lloc: Kerkrade (Holanda)

Premis: 14è lloc en el Concurs Internacional

Repertori: Ferrer Ferran La Rodana / Ferrer Ferran En un lugar de la Mancha / James Barnes Invocation and Toccata / Josep Prenafeta Esclat de joia / Enric Morera La Santa Espina

2010

13th International Youth Festival Tessaloniki (Grècia)

Dates: 27 a 29 d’agost

Lloc: Tessalònica (Grècia)

Repertori: Antoni Serra Medina Larida marxa mora / Ferrer Ferran En un lugar de la Manc ha / Aram Khachaturian La vídua valenciana / Georges Bizet Carmen / Josep Prenafeta Esclat de joia / Ferrer Ferran La Rodana / José Teruel Parade

2011

III International Wind Band Festival Illa de Kos (Grècia)

Dates: 2 al 7 de juliol

Lloc: Illa de Kos (Grècia)

Repertori: Antoni Serra Medina Larida marxa mora / Ferrer Ferran Cervantes / Harold L.Walters Hootenanny/ Georges Bizet Carmen / Ferrer Ferran La Rodana / Manuel Penella El Gato Montés /Chueca & Valverde La sarsuela i el pas doble / Ernesto Lecuona Mala gueña / Rafael Hernandez El Cumbanchero

2012

Festival Internacional 2012 de Música de Florència (Itàlia)

Dates: 18 juliol al 23 juliol

Lloc: Florència (Itàlia)

Repertori: Ferrer Ferran En un lugar de la Mancha / Georges Bizet Carmen Suite / Antoni Serra Medina Larida / Aram Kachaturian La Vidua Valenciana / Chueca & Valverde La sarsuela i el pas doble / Ernesto Lecuona Malagueña / Rafael Hernandez El Cumbanchero

2013

Aberdeen International Youth Festival (Escòcia)

Dates: 25 juliol al 30 de juliol

Lloc: Aberdeen (Escòcia)

Repertori: Antoni Serra Medina Larida / Aram Katchaturian La Vidua Valenciana / Ferrer Ferran En un lugar de la Mancha / Georges Bizet Carmen / T.Simon La Llegenda de Sant Jordi / A. Vies Zarzuela y Pasodoble / R.Hernández El Cumbanchero / E.Lecona Mala gueña / Tradicional-Scotland the Brave

Lleida (1996-2019)

2014 International Music Festival de Genova (Itàlia)

Dates: 9 a 13 de juliol

Lloc: Genova (Itàlia)

Repertori: Georges Bizet Carmen / Lloyd Webber Recull de musicals –/John Higgins Count Basie Salute / Ernesto Lecuona Malagueña / Ferrer Ferran Mar i Bel / Leonard Bernstein West side story / Chueca&Valverde Recull de sarsules / Richard Scott Azcarraga / Rafael Hernández El Cumbanchero

2015

VI Art Festival de Praga (República Txeca)

Dates: 15 a 19 de juliol

Lloc: Praga (República Txeca)

Repertori: Així parlava Zaratustra Richard Strauss / Carmen George Bizet / Mar i Bel Fer rer Ferran / Oh Happy Day arranj.Dennis Armitage / Dixieland Jam arranj.Bob Lowden / Benny Goodmann Memories Benny Goodman / La sarsuela i el pas doble Chueca & Valverde /Pepe el Fester Antonio Carrillos /Malagueña Ernesto Lecuona / El Cumbanchero Rafael Hernández / Llevantina Vicenç Bou

2016

The Provençal Festival –Festival Internacional d’Orquestres Juvenils (França)

Dates: 6 juliol al 10 de juliol

Lloc: Saint Martin de Crau i Aigües-Mortes (Provença, França)

Repertori: Carmina Burana Carl Orff / Carmen George Bizet / En un lugar de la mancha Ferrer Ferran / Gospel Favourites arranj.Donald Furlano / Oh Happy Day arranj.Dennis Armitage / Dixieland Jam arranj.Bob Lowden / Autum leaves Joseph Kosma / La sarsuela i el pas doble Chueca & Valverde /El Cumbanchero Rafael Hernández / Llevantina Vicenç Bou

2017

International Youth Band Festival Tessalònica (Grècia)

Dates: 22 al 27 d’agost

Lloc: Tessalònica (Grècia)

Repertori: Hugo Chinesta-Coliseum / La Rodana Ferrer Ferran / My Way -arranj.Naohiro Iwai / La sarsuela i el pas doble Chueca & Valverde / Count Basie Salute Count Basie / Malagueña Ernesto Lecuona / Pepe el Fester Antonio Carrillos / El Cumbanchero Rafael Hernández

2018

XVIIa International County-Wandering Festival Hungary

Dates: 25 juliol al 30 juliol

Lloc: Makó (Hongria)

Repertori: My Way –arranj.Naohiro Iwai / Dixieland Jam-Bob Lowden / Malagueña Ernesto Lecuo na / El Cumbanchero Rafael Hernández / Tico-Tico-Zequinha Abreu / A.Carrillos Pepe el fester / Fejersvary marsch-Müller József / Szent István-Seregi Artur / L.van Beethoven Himne d’Europa.

2019

XXIII Festival Internazionale Valle d’Itria-Itàlia

Dates: 17 al 22 juliol

Lloc: Vall d’Itria (Itàlia)

Repertori: Carmen-Georges Bizet / La sarsuela i el pas doble-Chueca & Valverde / Amapola-Jo sé Lacalle / Malagueña Ernesto Lecuona / El Cumbanchero Rafael Hernández / Dixieland Jam-Bob Lowden / Mecano-arranj.Azael Tormo / Pepe el Fester-Antonio Carrillos / Paquito Chocolatero-Gustau Pascual / Xabia-Salvador Salvá.

Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

6. Subgrups: Ilerband i Cobla Municipal de Lleida.

Ilerband

La Ilerband va fer la primera actuació del 10 de maig de 2010 en el marc dels actes de la Festa Major de Lleida. La nova banda de carrer va sortir de la necessitat de cobrir i participar a nombrosos actes ciutadans als quals la Banda Municipal no podia do nar resposta i que fins aquell moment havien cobert bandes de carrer vingudes de fora de Lleida.

Des de la seva aparició, la Ilerband ha participat en els actes de Moros i Cristians, el certamen Cervísia, la Festa del vi, cercaviles de Festa Ma jor, processons de Setmana Santa, etc.

Des dels inicis i durant els primers cinc anys de vida la Ilerband ha es tat dirigida per Joan Pere Roselló, i posteriorment per Júlio Gargallo, Xema Bretos i en l’actualitat per Adrià Urrea.

Inicialment, la plantilla de la Iler band va estar formada per Marga Sorolla (Requint); Pere Ishanda, Jor di Mayor, Josep Safont, Aura Roca i Joan Pere Roselló (clarinets); David Calvera i Ramon Calvera (saxofons); Laura Broto i Gemma Petit (flau tes); Joan Casanovas (píccolo); Ramón Rodríguez, Santi Aubach, Javi Rodellar i Xavier Segura (trompetes); Miquel Sàez, Pau Romero i Amadeu Urrea (trombons); Anna Moles (trompa); Dani Ishanda i Albert Royes (tuba); Marc Piñol, Josep Serentill i Oriol Regué (percussió).

Els repertoris interpretats a les diferents actuacions han anat variant i incorporant noves peces però en cap moment han desaparegut els temes que ja es van es van presentar a la primera actuació de 2010: Ommagio Carovigno (Pasquale Magnifici), L’entrà (Cristobal Mora), Nonno Piero (Pasquale Magnifici), Hit the Road Jack (P Mayfield), La Marxa de les JIF (J Ventura), Qué rico el mambo (Perez Prado) , Pepe el Fester (A Carrillos), Louie Louie (R Berry), Roberto Navajas (Jose Luis Valero), Azcárraga (Richard S Cohen) i Paco Sirvent (Cristobal Mora).

Ilerband i Cobla Municipal de Lleida.

Banda de carrer Ilerband.

La Cobla Municipal de Lleida

Les sardanes, originàries de l’Empordà, van començar a ser promocionades a Barcelona entre el 1895 i el 1902 per músics empordanesos instal·lats a la Ciutat Comtal. La generalització de les sar danes a tot el territori català es va fer gràcies al clima favorable promogut per la victòria electoral del catalanisme polític i Lleida no en va ser cap excepció132 . Va ser en aquest període que les sarda nes i, per extensió, també les cobles, van anar apareixent arreu de Catalunya.

A Lleida, les primeres notícies de l’exis tència d’activitat sardanista daten de 1907. Aquest any, el Diario de Lérida 133 anunciava la creació de la junta directiva del primer Foment Lleidatà de la Sardana així com l’estrena de la sardana Los fanalets de Sant Jaume de Salvador Revés, autor de diverses sardanes, el 31 de juliol. Molt probablement, en aquesta ocasió Lleida no tenia encara cap cobla de sardanes i la interpretació es devia de fer amb instruments d’orquestra o banda.

L’any següent de la creació del Foment, el 1908, la premsa134 feia esment de l’aparició a la ciutat de la primera cobla anomenada Cobla La Primera Lleidatana que, dirigida per Joan Farrús i sota l’aixopluc del Foment Lleidatà de la Sardana, s’estava preparant per debutar el 12 d’abril al teatre dels Camps Elisis. El 1909 la nova formació estava sota la direcció de Josep Vila Franquesa135

Tot i l’embranzida inicial, la tasca de promoció de les sardanes del Foment va decaure i caldrà esperar fins al 1919 per a la seva recuperació. Va ser gràcies a l’acció de Joventut Republicana, que acabava d’inaugurar el seu Casal i el Camp d’Esports, que es va emprendre la tasca de reintroduir la sardana a la ciutat. La primera acció que es va fer va ser la organització d’una ballada de sarda nes durant la Festa Major (13 de maig) amb la col·laboració de la Cobla La Principal de la Bisbal. La mateixa Joventut Republicana havia organitzat classes obertes a tothom per ensenyar a ballar sardanes. L’èxit de l’actuació va esperonar els organitzadors a preparar una Diada de la Sardana que s’acabaria fent la revetlla de Sant Pere al Camp d’Esports amb la participació d’unes 8.000 persones. L’acceptació per part del públic va dur a la creació de la Secció Sardanista de Joventut Republicana que va ser la responsable de l’aparició d’un primer esbart a la ciutat (maig de 1920) i també de la posterior organització d’una Setmana de la Sardana (juny de 1920) amb la participació de la Cobla La Principal de Peralada.

Pocs anys més endavant, el 1922, es tornava a activar l’entitat Foment Lleidatà de la Sardana per part d’un grup d’entusiastes fent reaparèixer la Cobla La Principal de Lleida poc temps després,

132 Sol, R. i Torres, C.; Lleida en temps de la Mancomunitat de Catalunya (1913-1924); Ed Virgili i Pagès S.A. Lleida 1989. pp 97-98.

133 Diario de Lérida del 29 d’agost, núm 7523, p. 2.

134 Diario de Lérida del 8 d’abril, núm 7708, p.3.

135 Herrera Llop, Lluís Marc; Música en silenci. Fons musicals dels arxius de Lleida; Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida 2012. p. 335.

Cobla La Principal de Lleida (anys 20).

el 1924136. El diari El País137 es feia ressò del debut a la Sala Victòria d’una nova cobla anomenada Cobla Lleida , creada per Fran cesc Safont juntament amb altres músics lleidatans però sota la direcció de Josep Vila Franquesa 138 . Sens dubte es devia tractar de la Cobla La Principal de Lleida , denomi nació amb la qual actuà a la Festa Major de 1925, juntament amb la Banda Municipal.

La Cobla La Principal de Lleida ha estat ac tiva fins el 1997, excepte els anys més durs de la guerra civil139. Enric Roca i Peralta explica a les seves memòries140 que el 1942, quan ell hi va entrar, la cobla estava pràcti cament desmembrada i que quan el 1966141 es va jubilar Joan Castelló, ell mateix en va assumir la direcció fins la seva dissolució el 1997. Cal buscar el motiu de la desaparició de la cobla en el fet que tots els membres de la forma ció havien envellit i no hi havia relleu de músics joves.

Presentació de la Cobla Jovenívola de Lleida (11 maig de 1981).

Cobla La Principal de Lleida (Artesa de Segre 28/5/1983).

136 Riera, Joan; Lérida en la música XXIII. Primera etapa del siglo XX dins revista Ciudad; novembre-desem bre 1974, pp. 130-131.

137 El País del 4 juny 1924, núm 13232, pàg.1.

138 Joan Riera a Lérida en la música XXIII. Primera etapa del siglo XX citava els noms que formaven part de la cobla el 1934 Francesc Safont (flabiol i tamborí), Ramon Baldric i Joan Castelló (tenores), Àngel Freixinet i Francesc Sisó (tiples), Ramon Parés i Francesc Castelló (cornetes), Lluís Oliva i Enric Borràs (fiscorns), Ramon Jansana (trombó) i Fèlix Bresolí (contrabaix).

139 La Cobla La Principal de Lleida figura als programes de Festa Major dels anys 1925 en endavant i fins al 1932. A partir d’aquest any els programes citen l’Esbart Dansaire Lleidatà, però no la cobla La Principal de Lleida que torna a aparèixer el 1936. Després de la Guerra Civil, a partir de 1941, la Cobla La Princi pal de Lleida torna a fer-se càrrec amb intermitència de les ballades de sardanes que es fan cada any per la Festa Major de Lleida.

140 Enric Roca. El pas d’un home lleidatà (memòries). Ed Cercle de Belles Arts de Lleida. 2000. pp. 22-23.

141 Enric Roca cita els següents membres de la cobla actius el 1966: Ramon Parés, Josep Agustí Guiu, Alejandro Navarra, Enric Borràs, Ramon Jansana, Félix Bresolí, Francesc Safont, Benito Gras, Francesc Monné, Joan Castelló i ell mateix, Enric Roca.

Ilerband i Cobla Municipal de Lleida.

Els darrers anys, hi ha hagut intents de tornar a tenir una cobla pròpia de la ciutat de Lleida amb projectes com la Cobla Jovenívola de Lleida 142 , la Cobla Terraferma o la Cobla Segrià , però cap d’ells no ha acabat consolidant-se.

Sigui com sigui, des de la dissolució de la Cobla La Principal de Lleida el 1997, la ciutat no havia tingut cap cobla estable pròpia fins el 2002 amb la creació de la Cobla Municipal de Lleida .

Cal considerar també les accions dutes a terme des de l’Ajuntament de Lleida i, més concretament des del Conservatori de Música, per a la recuperació d’una cobla a Lleida. Ja al curs 1983-84 es parlava al claustre del centre educatiu de la conveniència d’incloure els instruments de cobla al pla d’estudis, una iniciativa que no es va materialitzar fins el curs 1987-88 quan es va establir una col laboració amb la Cobla Jovenívola de Lleida, dins el programa de difusió musical Música a l’abast de tothom. Aquesta acció va permetre iniciar les classes de tible, tenora i flabiol-tamborí a través de l’Escola de Cobla143, el professorat de la qual es va acabar integrant al claustre del conservatori a partir del curs 2002-03144. La Cobla Municipal de Lleida no és una formació pròpia del Conservatori Municipal de Música, tot i que inicialment la formaven estudiants del centre formats a l’Escola de Cobla. Igual ment, hi ha una clara relació entre la Cobla Municipal i la Banda Municipal, ja que ambdu es formacions estan dirigides des dels inicis per Amadeu Urrea, a més del fet que la major part dels membres de la Cobla també formen part de la Banda Municipal.

La presentació de la nova Cobla Municipal de Lleida es va fer el 9 de maig de 2002 a la Sala de Sessions de la Paeria amb una ballada de sardanes posterior a la Plaça Paeria145 . La nova cobla estava recolzada pel reconegut compositor de sardanes i professor del Conservatori Josep Prenafeta que va compondre la sardana El primer vol , expressament per a l’ocasió i també pel mestre Josep Maria Damunt de Barcelona que va permetre a la nova cobla estrenar la seva sardana, Els Armats de Lleida

La cobla estava formada inicialment per onze joves instrumentistes, amb edats compreses entre els disset i els vint-i-dos anys, procedents de l’Escola de Cobla que havien iniciat els assajos, tres o quatre dies per setmana, al febrer de 2002, sota la direcció d‘Amadeu Urrea. L’Escola comp tava en aquells moments amb quinze estudiants més, fet que feia pensar que la nova formació

142 Enric Roca explica a les seves memòries (Op. Cit. p. 34) que el 1979 es va constituir el Patronat de la Cobla Jovenívola de Lleida de la qual ell mateix n’era el responsable. La formació sardanística va presen tar-se al públic l’11 de maig de 1981 a la Plaça de la Paeria de Lleida.

143 A l’Escola de Cobla s’encarregaven d’impartir les classes Josep M. Baldrich (tible), Antoni Saladrigas (tenora) i Amor Huguet (flabiol i tamborí).

144 El 16 de setembre de 2007, durant el XLIè Aplec de la Sardana, el Conservatori de Música i l’Escola de Música de Lleida rebien el Premi a la difusió i a la promoció de la Sardana, que atorgava l’Obra del Ballet Popular, per la seva tasca de suport a la sardana a través dels ensenyaments d’instruments de cobla que es feien al centre educatiu lleidatà.

145 La ballada de sardanes prevista inicialment a la Plaça Paeria es va acabar fent als porxos –a la porta del Te atre Principal–a causa a la pluja. Durant la presentació es va interpretar, entre altres sardanes, La Colla dels Tretze de Carles Rovira, Saltirona de Josep Anferil a més d’ Els armats de Lleida, de Josep M. Damunt.

Presentació de la Cobla Municipal de Lleida a La Paeria el 9 de maig de 2002.

hauria de tenir continuïtat i que, potser fins i tot, es podria doblar. Els membres de la cobla, en el moment de la presentació van ser: Jordi Vinyes (flabiol i tamborí), Flavià Donés i Sergi Carvajal (tibles), Núria de la Fuente i Marina Laplana (tenores), Xavier Rodellar i Nerei Santallusia (trom petes), Adrià Acosta (trombó), Jéssica Farré i Xavier Morell (fiscorns) i Josep Mesalles (contrabaix).

Com hem dit, omplir el buit que s’havia produït amb la desaparició de La Principal de Lleida el 1997, era un dels principals objectius de la nova formació, però també pretenia esdevenir un punt de referència a l’hora de promoure la música per a cobla i sardanística a Lleida i estar oberta a tot tipus de col·laboracions amb les entitats culturals de les terres de Lleida.

Després del dia de la presentació, les actua cions de la nova cobla no es van fer esperar i, a finals de maig, la Cobla tornava a actuar a la mateixa Plaça Paeria, en una ballada de sardanes organitzada pel Grup CE Huracans, essent la primera de les diverses actuacions que va fer durant el mateix 2002146. A partir d’aquest any, la Cobla ha anat participant de manera sistemàtica a diferents esdeveni ments sardanístics, entre els que destaquen l’Aplec de la Sardana (organitzat pel Grup Sardanista del CE Huracans i patrocinat per l’Ajuntament de Lleida), l’Aplec de Cap Pont (organitzat pel Col·lectiu Cultural de Cap Pont i el Grup Sardanista Montserrat), el programa Sardanes a la fresca (organitzat pel Consell Comarcal del Segrià), la Temporada de sardanes a Lleida (organitzada per l’Ajuntament de Lleida) i Saltem i ballem promogut pel Depar tament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que, juntament amb la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, duu les sardanes a les escoles i instituts de la ciutat de Lleida.

La Copla Municipal de Lleida al concert de Festa Major, el 12 de maig de 2014.

Més enllà dels aplecs i trobades abans esmentats, la Cobla Municipal de Lleida ha participat tam bé en esdeveniments puntuals com l’estrena de la Sardana del 800 aniversari de la Seu Vella de Lleida (26 d’octubre de 2003), el Dia Universal de la Sardana (20 de juny de 2004) i la ballada de sardanes a la Plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria a Andorra (27 de març de 2005). Igual ment, durant la Festa Major del maig de 2014, la Cobla Municipal va oferir el concert Els elements festius de Lleida a l’Auditori Enric Granados de la capital del Segrià, durant el qual es va estrenar la sardana Lo Marraco d’Òscar Barqué i Jordi Campos va presentar el nou instrument la barítona.

D’entre tots els actes on ha participat la Cobla Municipal destaca especialment el que tingué lloc tot just iniciats els passos de la nova formació, el setembre de 2002. Van ser justament els dies 20 a 22 de setembre quan la Cobla Municipal de Lleida va fer una estada a Brussel·les convidada a la Festa Manneken Pis et le Folklore juntament amb el Centre Cultural Lleidatà de Dansaires i va oferir, a més, un concert a la Sala Musseum, conjuntament amb Jordi Molina (tenor), organitzat pel Casal Català de la capital belga.

146 A més de l’actuació del 25 de maig, la Cobla Municipal de Lleida va participar el 2002 a les ballades de l’1 de juny a la Plaça Catedral (organitzada pel Grup Sardanista Montserrat), del 6 de juliol a la Plaça Ri card Viñes (organitzada per la Secció Sardanista Ciutat de Lleida del Centre Cultural Lleidatà de Dansai res), la del 13 de juliol a la Plaça Ricard Viñes (organitzada per la Secció Sardanista Ciutat de Lleida del Centre Cultural Lleidatà de Dansaires) i la del 3 d’agost a la Plaça Sant Joan (organitzada per la Secció Sardanista Clavellina del Sícoris Club).

6.Subgrups: Ilerband i Cobla Municipal de Lleida.

ANNEXOS.

CONCERTS I REPERTORI DE LA BML

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

1996 novembre, 24diumenge

LleidaAuditori Presentació Banda

1996 desembre, 1 LleidaAuditori Cloenda 5è cicle Música de Banda al Segrià - Tardor 1996

1996 desembre, 28dissabte

R. Strauss - Also Sprach Zaratustra, Op. 30 / A.W. Ketelbey - En la terra mítica d’Egipte / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / G. Gershwin - Symphonic Portrait / A. Vives - Bohemios / H. Mancini - A Concert Medley / E. Granados - Goyescas (intermedi)

A.W. Ketélbey - En la terra mítica d’Egipte / G. GershwinSymphonic Portrait / H. Mancini - A Concert Medley

LleidaAuditori Concert de Nadal E. Grieg - Peer Gynt, Suite 1, Op. 46 / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / E. Elgar - Pompa i circumstància núm. 1 Op 39 / J. Strauss - Baron Tzigane March / C. Gounod - Dansa de les esclaves núvies / J. Strauss - El Danubi Blau / I. Berlin - White Christmas / Trad. Catalana - La pastora Caterina / B. ChaseViatge per l’estranger al Nadal

1997 febrer, 2 LleidaAuditori 1a Temporada Musical a l’Auditori

1997 març, 9 LleidaAuditori 1a Temporada Musical a l’Auditori

A. Serra - Ilerda / L. Bernstein - West side story / F. Mercury - Rapsòdia Bohèmia / J. De Haan - Oregon / F. Von Suppé - Cavalleria lleugera (obertura) / G. Miller - En forma / G. P. Reverberi - Sinfonia per un addio

M. Lufrano - Fantàstica / G. Gershwin - Symphonic portrait / W. Shaddbolt - Rookie / J. Williams - Indiana Jones / I. Ivanov - Esbossos del Caucas / I. Albéniz - Catalunya / J. HadermannJunts / H. Mancini - A Concert Medley

1997 abril, 20 LleidaAuditori 1a Temporada Musical a l’Auditori

1997 abril, 23 Lleida Plaça Sant Joan

1997 maig, 10 Lleida Plaça de la Paeria

Concert de Sant Jordi

J. Williams - Liberty fanfare / E.C.Ruiz - Una noche en Granada / S. Joplin - The Entertainer / E. Morricone - Moment for Morricone / G. Bizet - L’arlesienne (suite) / A.W.Ketélbey - En la terra mítica d’Egipte / A. Coll - Ressons de Catalunya

J. Williams - Liberty fanfare / F. Mercury - Rapsòdia Bohèmia / S. Joplin - The Entertainer / A.W.Ketélbey - En la terra mítica d’Egipte / J. Garland - En forma / A. Coll - Ressons de Catalunya / E. Morricone - Moment for Morricone / H. ManciniA Concert Medley / H. de Hann - Oregon

Concert de Festa Major H. De Haan - Oregon / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / J. Hedermann - Junts / S. Joplin - The Entertainer / A. Carcellé - És la Moreneta / E. Morricone - Moment for Morricone / F. Mercury - Rapsòdia Bohèmia / J. Williams - Indiana Jones / J. Garland - En forma

1997 juny, 8 Lleida - Casal Social la Bordeta

1997 juny, 15 LleidaPlaça de la Constitució

1997 maig, 14 Lleida - Palau de Vidre (Camps Elisis)

Concerts als Barris (1a temporada)

J. Williams - Liberty fanfare / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / H. Mancini - A Concert Medley / J. Garland - En forma / A. Carcellé - És la Moreneta / F. Mercury - Rapsòdia Bohèmia / J. Hadermann - Junts / S. Joplin - The Entertainer / E- Morricone - Moment for Morricone

Concerts als Barris J. Williams - Liberty fanfare / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / H. Mancini - A Concert Medley / J. Garland - En forma / A. Carcellé - És la Moreneta / F. Mercury - Rapsòdia Bohèmia / J. Hadermann - Junts / S. Joplin - The Entertainer / E- Morricone - Moment for Morricone

Setmana Cultural XVIIIè Aplec de Caragol

G.P. Reverberi - Sinfonia per un addio / J. Garland - En forma / G. Gershwin - Symphonic portrait / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / I. Albéniz - Catalunya / E. Elgar - Pompa i circumstància Op. 39 / E. Morricone - Moment for Morricone / H. Mancini - A Concert Medley

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

1997 agost, 29 Balaguer

Nits de Cultura al Consell - Consell Comarcal de la Noguera

J. Williams - Liberty fanfare / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / H. Mancini - A Concert Medley / J. Garland - En forma / A. Carcellé - És la Moreneta / F. Mercury - Rapsòdia Bohèmia / J. Hedermann - Junts / S. Joplin - The Entertainer / E. Morricone - Moment for Morricone

1997 novembre, 30 Almenar

1997 desembre, 28diumenge

Cloenda 6è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 1997

LleidaAuditori 2a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal

1998 febrer, 8diumenge LleidaAuditori 2a Temporada Musical Auditori

1998 abril, 5diumenge LleidaAuditori 2a Temporada Musical Auditori

1998 abril, 23 Lleida Plaça Paeria Concert institucional de Sant Jordi

M. Jackson - Michael / E. Morricone - Moment for Morricone / H. Mancini - A Concert Medley / J. Serra - Puigsoliu

G. Verdi - Marxa triomfal d’Aida / A.W.Kételbey - Al jardí d’una pagoda xinesa / J. Sibelius - Finlàndia Op. 26 / L. Bernstein - Slava / J. Strauss - El Danubi Blau / J. Curnow - Rapsòdia nadalenca / J. Strauss - La caça (polca) / I. Berlin - White Christmas / Trad. Catalana - El petit vailet

A. Reed - El Camí Real / Chueca & Valverde - Gran Vía / J. Williams - Indiana Jones / Ramon Roig - La gràcia de Déu / M. Gratal - Alvaro Castilla / F. Petit - Suite per a Banda Simfònica / Ll. Payà - Quan neix l’amor / C. Ribera - Avant, sempre avant!

Llano - L’Alhambra / R. Chapí - La Revoltosa / A. Menken - Aladí / C. Porter - Recull temàtic d’en Porter / M. Jackson - Michael / A.LL. Webber - A Symphonic portrait / R. Addinsell - Concert de Varsòvia (pìano solista)

Ll.Millet - El Cant de la Senyera / A. Reed - El Camí Real / G. Verdi - Marxa Triomfal d’Aida / J. Williams - Indiana Jones / F. Petit - Suite per a Banda Simfònica / Ll. Payà - Quan neix l’amor

1998 maig, 8 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major Llano - L’Alhambra / R. Chapí - La Revoltosa / A W. Ketèlbey Al jardí d’una pagoda xinesa / A. Menken - Aladí / C.Porter - Recull temàtic d’en Porter / A. LL. Webber - A Symphonic portrait

1998 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

1998 maig, 18dilluns LleidaAuditori Setmana Cultural XIXè Aplec del Caragol

1998 juliol, 1dimecres LleidaAuditori Atansa’t a la música

P. Yoder - Bells of Brass / H. Guerrero - Cristina / M. Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. DoradoMater Mea / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

R. Strauss - Also sprach Zaratustra Op. 30 / J. De HaanOregon / L. Cobos - La sarsuela i el pas-doble / A. LL. Webber - Recull temàtic / A. Reed - El camí reial / Llano - L’Alhambra / Trad. Catalana - Aires mediterranis

R. Strauss - Also sprach Zaratustra Op. 30 / E. C. Ruiz - Una noche en Granada / J. De Haan - Oregon / G. Giménez - La boda de Luís Alonso / Trad. Catalana - Aires mediterranis / H. Mancini - The Pinck Panther / H. Mancini - Moon River / H. Mancini - Baby Elephant Walk / A.LL.Webber - Recull temàtic

1998 juliol, 16 Matadepera Plaça de la Muntanyeta

XVIIIè Festival Internacional de Música de Matadepera

1998 setembre, 20 LleidaAuditori Dia Internacional de l’Alzheimer

R. Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Llano - L’Alhambra / J. De Haan - Oregon / S. Joplin - The Entertainer / C. Porter - Recull temàtic / A. LL. Webber - A Symphonic Portrait / J.Giménez - La boda de Luís Alonso / H. Mancini - A Concert Medley / Autors catalans - Aires Mediterranis

R. Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Llano - L’Alhambra / J. De Haan - Oregon / S. Joplin - The Entertainer / C. PorterRecull temàtic / A. LL. Webber - A Symphonic Portrait / K. Vlak - Las Playas de Rio / H. Mancini - A Concert Medley / Autors catalans - Aires Mediterranis

1998 novembre, 22 Maials - Unió Recreativa Maialenca

1998 desembre, 27diumenge

Cloenda 7è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 1998

Lleida -Auditori 3a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal

S. Revés - Copa d’Or / A. LL. Webber - Recull temàtic / J. de Haan - Oregon / K. Vlak - Las playas de Rio

P. I. Txaikovski - Obertura 1812 / B. Bryant - Mexican Wedding / K. Vlak - Las playas de Rio / G. Fauré - Pie Jesu / G. Gershein - Summertime / Ch. Gounod - Avant de quitter ces lieux / J. Strauss - Trisch-trasch / E. Do Capua & L. Denza - Sounds from Italy / Trad. catalana - Fum, fum, fum

1999 febrer, 21diumenge LleidaAuditori 3a Temporada Musical Auditori - Música i Músics de Lleida

1999 abril, 11diumenge LleidaAuditori 3a Temporada Musical Auditori - Música Espanyola (homenatge a les cases regionals de Lleida)

1999 abril, 23 Lleida Plaça de la Paeria

1999 maig, 8 Lleida Plaça de la Paeria

1999 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

1999 maig, 15 Lleida Plça de Sant Llorenç

1999 maig, 29 Lleida Plaça del Pare Nadal (Magraners)

1999 juny, 1 Lleida Plaça de Sant Pere (Secà de Sant Pere)

1999 juny, 2 Lleida - Pati de l’Escorxador

1999 juny, 5 Lleida Plaça de l’Institut Salvador Seguí (Pardinyes)

1999 novembre, 5 AlguaireCasal Bell Camp

A. Serra - Ilerda / K. Vlak - Western Pictures / J. Barry - Dancing with wolves / T. Huggens - Treble concerto per a flauta / R.Binge - Concert per a saxofon i banda / J. L. García - Cants lleidatans / P. Scheffer - Vaudeville Suite

E. Granados - Goyescas (Intermedi) / C. Oudrid - El sitio de Zaragoza / E. C. Ruiz - Una noche en Granada / A. Besteiro - Cántigas enxebres / E. Cebrián - Acuarelas campesinas / Chueca & Valverde - La Gran Vía / E. Rosillo - Santander / Ll. Millet - El Cant de la Senyera

Concert de Sant Jordi Ll. Millet - El Cant de la Senyera/ K. Vlak - Western Pictures / J. Barry - Dancing with wolves / P. Sheffer - Vaudeville Suite / E. di Capua - Sound from Italy / H. L. Walters - Hootenanny / B. Bryant - Mexican wedding / Ch. Zimmermann - Llevant àncores

Concert de Festa Major J. Barry - Dancing with wolves / P. Scheffer - VAudeville Suite / A. Serra - Ilerda / Trad.catalana - Aires Mediterranis / C. Oudrid - El sitio de Zaragoza / E. Cebrian - Acuarelas campesinas

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral P. Yoder - Bells of Brass / H .Guerrero - Cristina /M. Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. DoradoMater Mea / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Concerts als Barris (3a temporada)

Concerts als Barris

Concerts als Barris

Obres de J. Barry, A .Serra, A. Menken, H. L .Walters, Ll. Millet, Lluís Payà, J. Williams, Scheffer i Zimmerman

Obres de J. Barry, A. Serra, A. Menken, H. L. Walters, Ll. Millet, Lluís Payà, J. Williams, Scheffer i Zimmerman

J. Williams - Liberty Fanfare / J. Giménez -La boda de Luís Alonso / H. Mancini- A Concert Medley / J. Garland - En forma / A. Carcellé - És la Moreneta / F. Mercury- Rapsòdia Bohèmia / J.Hademann - Junts / S.Joplin - The Entertainer / E.MorriconeMoment for Morricone

Concerts als Barris

Concerts als Barris

R. Strauss - Also sprach Zaratustra / P. Scheiffer- Vaudeville Suite / E. Di Capua - Recull de temes tradicionals catalans / Llano - Pas doble l’Alhambra / Count Basie - Selecció de temes jazzístics / K. Vlak- Música brasilera

Trad. Catalana - Aires mediterranis / J. Barry - Ballant amb llops / A. Serra - Ilerda / A. Menken - Hèrcules / H. L. Walters- Hootenanny / Ll.Millet - El Cant de la Senyera / Ll. Payà - El castell de Lleida / J. Williams - Indiana Jones / P. Scheffer - Vaudeville Suite / Ch. A. Zimmermann - Llevant àncores

X anys del premi Josep Lladonosa d’història local

1999 novembre, 14 Sudanell Cloenda 8è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 1999

1999 novembre, 28diumenge

LleidaAuditori 4a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília (presentació del 1r Cd) («Música i músics de Lleida»)

C. Ribera – Avant, sempre avant! / G. Gershwin - Symphonic portrait / P. Scheffer - Vaudeville suite / J. Serra - Puigsoliu / H. L. Walters - Hootenanny / E. Morricone - Moment for Morricone

M. Pontí - Vals / G. Gershwin - Symphonic portrait / P. SchefferVaudeville Suite / J. Curnow - Un dia de circ

C. Ribera - Avant, sempre avant! / G. Gershwin - Symphonic portrait / J. Serra - Puigsoliu / J. Sibelius - Finlàndia op.26 / A. Serra - La Conca de Tremp / Ramon Roig - La gràcia de Déu / H. L. Walters - Hootenanny / A. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / E. Morricone - Moment for Morricone

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

1999 febrer, 6 LleidaAuditori Intercanvi Orchestre d’Harmonie de Foix

Trad. Catalana - Aires mediterranis / Warren Barker - Song of the Pyrenées / La banda de Foix interpreta: GranadosGoyescas / Vicent Scotto - Violettes impériales / Schubert - Simfonia inacabada / Darling - Rythme Parade / R. Vincent - Vilotte

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

1999 desembre, 28diumenge

LleidaAuditori 4a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal i Cap d’Any

2000 març, 19 diumenge LleidaAuditori 4a Temporada Musical Auditori - Música i músics de Lleida

2000 abril, 1 Foix (Ariège) Scène Nationale de Foix de l’Ariège

2000 abril, 9 LleidaAuditori III Pregó de la Setmana Santa Lleidatana

J. Williams - Liberty Fanfare / J. de Haan - Oregon / I. IvanovEsbossos del Caucas / A. Dvorák - Simfonia núm. 9 Mi menor Op. 95 «Del nou Món» / J. Curnow - Un dia de circ / J. Williams - Star Wars / A. Menken, Hèrcules /B. Chase - Viatge per l’estranger al Nadal

J. Campabadal - Marxa dels Comtes d’Urgell / C. Basie - Count Basie Salute / A. Reed - Concertino per a marimba i banda simfònica / F. Gulda - Concert per a violoncel i banda simfònica / K. Vlak- La playas de Rio / F. Escartin - Pepe el moro

K. Vlak- Las playas de Rio / Llano - L’Alhambra / J. de Haam - Oregon / Tradicionals catalanes - Airs Meditérranées /J. Higgins - Count Basie Salute /G. Van Payrs - Si tous les gars du monde / H. L. Walters - Hootenanny

R.Dorado - Mater mea / I. Ianov - Esbossos del Caucas / J. S. Bach - Aria de la Suite en re / E. Grieg - Mort d’Ase (Suite Peer Gynt) / J. Pachelbel - Canon / R. Roig - El màrtir del Gòlgota

2000 abril, 27 Lleida Plaça Paeria Concert de Sant Jordi Ivanov - Esbossos del Caucas / K. Vlak- Las Playas de Rio / C. Basie - Count Basie Salute / J. de Haan - Oregon / Tradicional Catalana - Aires Mediterrani / Ll. Millet - El Cant de la Senyera

2000 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

P. Yoder - Bells of Brass / H.Guerrero - Cristina /M.Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. DoradoMater Mea / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

2000 maig, 12 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major R. Strauss - Also sprach Zaratustra / P. Scheiffer- Vaudeville Suite / E. Di Capua - Recull de temes italians / Recull de temes tradicionals catalans / Llano - Pas doble l’Alhambra / Count Basie - Selecció de temes jazzístics / K. Vlak- Música brasilera

2000 maig, 26 Lleida Plaça de Sant Llorenç

Concerts als Barris (4a temporada)

2000 juny, 2 Lleida - Pati de l’Escorxador Concerts als Barris (4a temporada)

2000 octubre, 28 Lleida Concert homenatge als Socis i Voluntaris de la Creu Roja

2000 novembre, 19 LleidaAuditori 5a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília

2000 desembre, 3 Seròs - Casal Cloenda 9è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 2000

2000 desembre, 23 LleidaAuditori 5a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal i Cap d’Any

2001 març, 18 LleidaAuditori 5a Temporada Musical Auditori - Música i músics de Lleida

R. Strauss - Also sprach Zaratustra / P. Scheiffer- Vaudeville Suite / E. Di Capua - Recull de temes italians / Recull de temes tradicionals catalans / Llano - Pas doble l’Alhambra / Count Basie - Selecció de temes jazzístics / K. Vlak- Música brasilera

R. Strauss - Also sprach Zaratustra / P. Scheiffer- Vaudeville Suite / E. Di Capua - Recull de temes italians / Recull de temes tradicionals catalans / Llano - Pas doble l’Alhambra / Count Basie - Selecció de temes jazzístics / K. Vlak- Música brasilera

G. Verdi - Marxa triomfal de l’òpera Aida / E. di Capua - Recull de temes italians / A. LL. Webger - Symphonic portrait / A. Serra - Ilerda

L. Bernstein - Slava / K. Vlak- Rainbow warrior / A. W. Ketélbey - Al jardí d’una pagoda xinesa / J. Williams - Star wars saga / Elfmann & Prince - Batman / A. LL. Webber - Recull simfònic

A. Serra - Ilerda / K. Vlak- Rainbow warrior / A. W. Kételbey - Al jardí d’una pagoda xinesa

G. Verdi - Marxa triomfal d’Aida / M. Ravel - Bolero / J. Offencach - Ballet parisien / A. W. Kételbey - Al jardí d’una pagoda xinesa / P. Yoder - Spiritual Rhpasody / K. Vlak- An international Christmas / I. Berlin - Nadals Blancs

V. Mateu - El balcó del Serraller / Agustí López (professor Escola Música Les Borges Blanques) - Petita fantasia per a banda (estrena) / S. Lancen - Parade Concerto / J. Sibelius - Finlàndia Op.26 / K. Vlak- Las playas de Rio / R. TalénsCançons de mare

2001 abril, 23 Lleida Plaça Paeria Concert de Sant Jordi Obres de Lluís Millet i Eduard Toldrà, música descriptiva, música de cinema i música de jazz

2001 abril, 25 Lleida Plaça Sant Joan Trobada de corals de centres d’ensenyament secundari de Catalunya

G. Verdi - Va pensiero / P. Sala - Boig per tu / E. Sala - Besiberri dalt del llac / C. Sotelo - Cant de la Trobada / TradicionalL’hora dels adéus

2001 maig, 11 Lleida Actes de la Festa Major, processó de Sant Anastasi

2001 juny, 28 Lleida Plaça de Sant Llorenç Concerts als Barris (Nits d’estiu)

2001 juliol, 12dijous Lleida Plaça de la Sardana (Seu Vella)

Concerts als Barris (Nits d’estiu)

2001 octubre, 7 LleidaAuditori Certamen Literari en honor de la Mare de Déu del Remei, Patrona de la Vila de Flix

2001 novembre, 18 LleidaAuditori 6a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília (músiques d’arreu del món)

2001 novembre, 25 TorrefarreraLocal social Cloenda 10è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 2001

2001 desembre, 16 LleidaAuditori

6a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal

Temes diversos, inclós Avant, sempre avant! de Cosme Ribera

Obres de J. Offenbach, J. Strauss, música de cinema (Mancini i Williams), recull de temes de música espanyola i música jazzística (Cole Porter i Count Basie)

Obres de J. Offenbach, J. Strauss, música de cinema (Mancini i Williams), recull de temes de música espanyola i música jazzística (Cole Porter i Count Basie)

J. Sibelius - Finlàndia Op.26 / J. Pachelbel - Canon / R. Roig - La gràcia de Déu / K. Vlak- La playa de Rio / VVAA - La Sarsuela / VVAA El Pas-doble / K. Vlack - Rainbow warrior / C. Basie - Count Basie salute

R. MacRay - An all American Suite / I. Ivanov - Esbossos del Caucas / P. Sparke - The year of the dragon / J. Van der Roost - Tres danses balcaneses / I. Albéniz - Catalunya / E. ElgarPompa i circumstància núm. 1 Op.39 / P. Scheffer - Vaudeville Suite / Saohiro Konagaya - Japanese Tune

R. M. Roy - An all American Suite / VVAA - La Sarsuela / K. VlakLas playas de Rio / C. Basie - Count Basie Salute / A. López - Fantasia per a banda / K. Vlak- Rainbow warrior / P. SchefferVaudeville Suite / Saohiro Konagaya - Japanese Tune

A. Reed - El camí reial / Arrany. S.Nestico - Recull jazzístic S. Davis / Arranj. M. Peeters - Selecció temes Ch. Chaplin / G. Bizet - La fleur que tu m’avais jetée (ària) / Napolitana - Santa Lucía / G. Gershwin - Summertime / J. StraussRoses del Sud (valsos) / G. Bizet - L’amour est un aiseau rebelle (havanera) / A. Lara - Granada / A. C. Jobim - Wave / J. Strauss - La caça (polca) / Arranj. P. Kleine - Oh, when the saints

2002 març, 17 LleidaAuditori 6a Temporada Musical Auditori - Música i músics de Lleida

E. Sauret - Lo Sandó / M. Ellerby - Concert per a contrabaix solista / R. Talens - Tercio de Quites / S. Larcen - Manhattan Symphony / F. Grau - Suite Hebraica

2002 abril, 23 Lleida Plaça Paeria Concert de Sant Jordi Obres de Lluís Millet, R. Martínez Valls - evocació al Pirineu / Manuel Serrat - Ara que tinc 20 anys / H. Mancini- La pantera rosa i El petit elefant / J. Offenbach, A. Jobim i músiques de diferents parts del món

2002 maig, 9 Lleida- Saló de Plens Ajuntament

Presentació Oficial de la Cobla Municipal de Lleida

Josep Prenafeta - El Primer Vol / Tomàs Gil - Clavellina, Colla Ferma / Francesc Gutsens - Sense por / Ricard ViladesauFesteig / Josep Anferill - Saltirona / Ricard Viladesau - Mas Lloreda

2002 maig, 10 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major Obres de Lluís Millet, R. Martínez Valls, J. Offenbach, A .Jobim i músiques de diferents parts del món

2002 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral P. Yoder - Bells of Brass / H. Guerrero - Cristina / M. Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. DoradoMater Mea / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

2002 juny, 19 Lleida Plaça de Sant Llorenç Setmana Cultural Barri de Sant Llorenç D. Pérez Prado - Mambo núm.5 / R .Martínez Valls - Evocació al Prineu (Sarsuela) / Robert MacRayAmerican Suite / Trad. Jueva - Suite Hebraica / A. Lara - Granada / Alfred Reed - El camí reial / Sahori Konagaya - Japanese Tune / Jef Penders - Mestre SEF (marxa) / Richard-Scott Cohen - Azàrraga (pas-doble) / J. Offenbach - Ballet Parisien / H. Mancini- The Pink Panter, Baby Elephant

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2001 maig, 10 Lleida Plaça de la Paeria Concert de Festa Major K. Vlak- Las Playas de Rio / R. Taléns - Cançons de mare / V. Mateu - El balcó del serraller / E. Toldra - Sol Ixent / J. Offenbach - Ballet parisien / H. Mancini- Baby elephant, Moon River i La pantera rosa

2002 novembre, 17 LleidaAuditori 7a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília

2002 novembre, 24 Almenar - Local social Cloenda 11è cicle Música de Banda al Segrià, tardor 2002

2002 desembre, 29 LleidaAuditori 7a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal i Cap d’Any

2003 març, 9 LleidaAuditori 7a Temporada Musical Auditori - Música i músics de Lleida

R. Strauss - Aixì parlà Zaratustra Op.30 / J. Van der RoostPoème Montagnard / S. Konagaya - Japaneses Tune / Ch. Chaplin - Selecció de temes de Ch. Chaplin / A. Borodin - A les estepes de l’Àsia Central / E. Morricone - Moment for Morricone / K. Vlak- Rainbow warrior / R. Martínez Valls - Cançó d’amor i de guerra

Borodin - A les estepes de l’Àsia Central / J. Van der RoostPoème Montagnard / I.Gotkovxky - Oratorio Olympique / R. Martínez Valls - Cançó d’amor i de guerra

R. Strauss - Aixì parlà Zaratustra Op.30 / J. Van der Roost - Poème Montagnard / S. Konagaya - Japanese Tune / Ch. Chaplin - Selecció de temes de Ch. Chaplin / A. Borodin - A les estepes de l’Àsia Central / E. Morricone - Moment for Morricone / K. Vlak– Rainbow warrior

K. Vlak- Rainbow warrior / R. Strauss - Roses del sud (valsos) / Q .Jones - Song of the Wizz / A. LL. Webber- El fantasma de l’òpera (arranj. Alfons Sarabia)

Saint Saëns - Introducció i Rondó Capriciós (violí ) / M. Peeters - The best of Yannis Markopoulos / Arranj. N. Iwai - Selecció de temes de Glenn Miller / F. Ferran - Ole Toronto (Banda La Lira Monzón) / F. Ferran - Mar i Bel (Banda La Lira Monzón) / J. Offenbach - Orpheus (Banda La Lira Monzón) / Ch. Chaplin - Slecció de temes de Ch. Chaplin (interpretació conjunta) / A. Bösendorfer - Slovenia (interpretació conjunta)

2003 abril, 23 Lleida Plaça Paeria

2003 maig, 9 Lleida Plaça Paeria

Concert de Sant Jordi R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / J. Serra - Puigsoliu / Ll. Millet - El Cant de la Senyera / M. Serrat - Ara que tinc vint anys / Trad. Catalana - Aires Mediterranis

Concert de Festa Major R. Strauss - Aixì parlà Zaratustra Op.30 / S. KonagayaJapaneses Tune / Ch. Chaplin - Selecció de temes de Ch. Chaplin / A. Borodin - A les estepes de l’Àsia Central / E. Morricone - Moment for Morricone / K. Vlak– Rainbow warrior / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra

2003 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2003 juny, 19 Lleida Plaça de Sant Llorenç Concert d’Estiu

P. Yoder - Bells of Brass / A. Serra - Cercavila de Festa / H. Guerrero - Cristina / M. Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. Dorado - Mater Mea / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera La Santa Espina

Obres clàssiques, temes jazzístics, música de cinema i tradicional

2003 juny, 26 Lleida - Pati de l’Escorxador Concert d’Estiu R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / A. LL. Webber - El fantasma de l’òpera / Eslovènia

2003 setembre, 20 MonzónAuditorio San Francisco

Festival de Bandes R. Martínez Valls - Evocació al Pirineu (sarsuela Cançó d’amor i de guerra) / Llano - L’Alhambra / A. Ll. Webber - Medley Sinfónico para banda / S. Konagaya - Japanese Tune / Marcel Peeters - Selección de temas de Ch. Chaplin

2003 novembre, 9 LleidaAuditori 8a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília

LL. Webber - Recull simfònic / J. van der Roost - Avalon / Enric Reñé - Himne al campanar de Lleida / R. M. VallsPirineu (Cançó d’amor i de guerra) / R. M .Valls - Caterina i Baldiret (Cançó d’amor i de guerra) / A. Vives - Ronda d’enamorats (Doña Francisquita) / J.Guerrero - Cant a l’espasa toledana (El huésped del sevillano) / F. LehárLippen Schweigen (La vídua alegre) / A. Lara - Granada / G. Verdi - Va pensiero (Nabucco)

2003 desembre, 28 LleidaAuditori 8a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal i Cap d’Any

Robert W. Smith - Divina Comèdia / C. M. Schönberg - Els miserables / J. Curnow - Rapsòdia de Nadal / J. Strauss - Trischtrasch (polca) / A. W. Kételbey - A la terra mítica d’Egipte / J. Strauss - La caça (polca) / A. Dvorák - IX Simfonia (del Nou Món) / J. Lennon & Y. Ono - Happy Christmas

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2002 octubre, 22 LleidaAuditori Concert 20è aniversari INEFC-Lleida

Banda Simfònica Unión Musical d’Almoradí / J. Alfosea - Gaston Castelló (pas-doble) / E. Granados - Goyescas (intermedi) / M. Falla - Amor brujo (Dansa ritual del foc) / I. Albéniz - Granada (Serenata núm.1) / J. Turina - Danses fantàstiques (Orgia) / Banda Municipal de Lleida / A. Reed - El camí reial / S. Lancen - Concert per a oboè i banda

2004 abril, 1diumenge LleidaAuditori Cantem contra la famMans Unides R. Strauss - Aixì parlà Zaratustra Op.30 / R. W. SmithLa Divina Comèdia / C. M. Schönberg - Els miserables / Arranj. N. Iwai - Temes de Glenn Miller (selecció) / G.Verdi - Va pensiero (Nabucco) / M.Valls - Pirineu (Cançó d’amor i de guerra) / Enric Morera - La Santa Espina (sardana)

2004 abril, 23 Lleida- Plaça de la Paeria Concert de Sant Jordi A.Reed - El camí reial / R. W. Smith - La Divina Comèdia / Glenn Miller / Antonin Dvorák

2004 maig, 7 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major Reed - El camí reial / G. Miller - Recull simfònic / A. Dvorak - Antonin’s new world / C. M. Schönberg - Els Miserables / M. Falla - Amor brujo / I. Albéniz - Granada / J. TurinaDanses fantàstiques

2004 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2004 maig, 9 Lleida Festa de Moros i Cristians (desfilada)

2004 juny, 21 Barcelona Dia Internacional de la Música

2004 juliol, 2 Lleida - Camps Elisis Nits d’Estiu

P. Yoder - Bells of Brass / A. Serra - Cercavila de Festa / H. Guerrero - Cristina /M. Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. Dorado - Mater Mea/ R. S. Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls- Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Francesc Escartín - Himne de l’Associació de Moros i Cristians (estrena) / Pepe el moro, marxa mora

Xavier Maristany peça tradicional

Selecció de temes de música catalana, música clàssica i música lleugera

2004 juliol, 4 Alpicat - Sala La Unió Estrena de l’Himne d’Alpicat

2004 setembre, 25 a 29 Lleida - 24 a 29 I Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2004 octubre, 23 Suchs Commemoració dels 25 anys d’Ajuntaments Democràtics

2004 novembre, 21 LleidaAuditori 9a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília

2004 desembre, 18 LleidaAuditori 9a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal i Cap d’Any

2005 març, 13 LleidaAuditori 9a Temporada Musical Auditori - Música i músics de Lleida

Banda Municipal de Lleida, Banda Simfònica La Unió de Llíria, Grup de Percussió del Conservatori de Lleida, Banda Municipal de Barcelona

Arranj. M. Peeters - Recull de temes de Ch. Chaplin / arranj. N. Iwai - Recull de temes de Glenn Miller / TradicionalRecull de temes catalans / Ll. Millet - El Cant de la Senyera

Albéniz - Catalunya / Antoni Serra - La Conca de Tremp / Joaquim Serra - Puigsoliu / Manel Camp - Suite Nova Cançó

G. Verdi - Marxa triomfal d’Aida / J. Offencach - Ballet parisien / J. Strauss - La caça (polca) / I. Berlin - Nadals Blancs / F. Ferran - La Passió de Crist

H. Mancini- The pink panther, Moon River, Baby Elephant Walk / Ch.Chaplin arranj. M. Peeters - Recull de temes de Charles Chaplin / F. Ferran - Concert per a trompa i banda simfònica / K. Amos - El soldadet de plom

2005 abril, 23dissabte Lleida Plaça de Sant Joan Concert de Sant Jordi Música catalana / Charles Chaplin - Morning promenade, Titina / H. Mancini- Moon River

2005 abril, 25 LleidaAuditori Concert homenatge al mestre Francisco Escartín Ribera

Rosabel (marxa cristiana) / Pepe el moro (marxa mora)

2005 maig, 9 Lleida Plaça de la Paeria Concert de Festa Major H. Mancini - The pink panther, Moon River, Baby Elephant Walk / Ch. Chaplin arranj. M. Peeters - Recull de temes de Charles Chaplin / F. Escartín - Pepe el moro / A. SerraCercavila de festa

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2004 març, 20 LleidaAuditori 8a Temporada Musical Auditori - Música i músics de Lleida

2005 maig, 11 Lleida Plaça de Sant Joan Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral Serra - Cercavila de festa / H. Guerrero - Cristina / M .Alonso - Alfara de Algimia / R.Dorado - Cordero de Dios / R. DoradoMater Mea / R. S. Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

2005 maig, 18 LleidaAuditori Concert Lleida solidària i Aplec del Caragol (concurs de dibuix «Un dibuix i un conte»)

2005 juny, 27 Lleida Auditori Senglar ciutat / Festival Senglar Rock 2005

2005 juliol, 1divendres València - Palau de la Música Certamen Internacional de Bandas de Música Ciudad de Valencia

2005 setembre, 25, 28 i 30 / octubre, 2

Lleida Plaça Paeria II Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2005 octubre, 9 Lleida Festival Benèfic de l’AECC (Catalunya contra el càncer)

2005 novembre, 20 LleidaAuditori 10a Temporada Musical Auditori (desè aniversari) - Concert de Santa Cecília

2005 desembre, 17 LleidaAuditori 10a Temporada Musical Auditori (desè aniversari) - Concert de Nadal i Cap d’Any

2006 febrer, 19 LleidaAuditori 10a Temporada Musical Auditori (desè aniversari) - Música i músics

2006 març, 25 LleidaAuditori Concerts familiarsMúsica de pel·lícules

Temes musicals adreçats als més petits

Es presenten les obres que s’interpretaran al Certament Internacional de Bandes de València: Antoni Serra - Ilerda / Félix Mendelssohn - La gruta de Fingai Op.26 / Jan van der Roost - Avalon

Jan Van der Roost - Avalon

Banda Municipal de Lleida, Banda La Unió Musical de Tarragona, Banda Municipal la Lira de Monzón, Orquesta de vientos Alegro de València

Recull de temes jazzístics / April in Paris li’l Darlin / Jumpin’ at the Woodside / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra

Basie - Recull de temes jazzístics / Arranj. S. Nestico - A tribute to Sammy Davis, fr Wave / arranj. P. Kleine - Oh, when de saints / A. Urrea - Himne dels Amics de Bacallà / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / P. Pardo - Una carícia a l’infinit (lletra de Josep Ramon Correal, director de La Mañana)

R. W. Smith - La Divina Comèdia / J. Strauss - Roses del Sud (valsos) / J. Strauss - Trisch-trasch / B. Chase - Recull de nadales populars / J. Strauss - Marxa Radetzky / F. FerranEn un lugar de la Mancha

Serra - La Conca de Tremp / K. Vlak- Rainbow warrior / A. W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / K. Vlak- Las pla yas de Rio / F. Ferran - El petit Rugier (conte musical)

R. Strauss - Aixì parlà Zaratustra Op.30 / arranj. M. Peeters - Selecció de temes de Ch. Chaplin / arranj. J.NowakRecull simfònic de Ll. Webber / J. Williams - Star Wars / H. Mancini- La pantera rosa / E. Morricone - El bo, el lleig i el dolent / R. Rodgers - Somriures i llàgrimes

2006 abril, 6-7 Vila Nova de Gaia (Portugal) XIVè Festival Internacional de Música Para Jovens Gaia 2006

2006 abril, 21 Ballobar XXV Jornadas Culturales Ballobar 2006 - Salón multiusos

K. Vlak- Las Playas de Rio / A. W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / arranj. M. Peeters - Selecció temes de Ch.Chaplin / arranj. J. Nowak - Recull simfònic de Ll. Webber / E. Morricone - el bo, el lleig i el dolent / J. Prenafeta - Esclat de joia / E. Morera - La Santa espina

R. Strauss – Així parlà Zaratustra Op.30 / K. Vlak- Las playas de Rio / K. Vlak- Rainbow warrior / J. Williams - Star Wars / Arreg. M. Peeters - Selecció de temes de Ch. Chaplin / H. Mancini- La pantera rosa / R. Rodgers - Somriures i llàgrimes / M. F. Caballero - Jota de Gigantes y cabezudos

2006 abril, 23 Lleida - Carrer Pi i Margall Concert de Sant Jordi Música catalana

2006 maig, 10 Plaça Paeria Concert de Festa Major K. Vlak- Las Playas de Rio / A. W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / arranj. M. Peeters - Selecció temes de Ch. Chaplin / arranj. J. Nowak - Recull simfònic de Ll. Webber / E. Morricone - el bo, el lleig i el dolent / J. PrenafetaEsclat de joia / E. Morera - La Santa espina

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2006 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

2006 juny, 21 Lleidaescenari Auditori

2006 setembre, 23, 24, 29 / octubre, 1

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

Festa de la Música. Catalunya 21 juny

G. Lago - Recordación / H. Guerrero - Cristina / M. AlonsoAlfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. Dorado - Mater Mea / R. S. Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

K. Vlak- Las Playas de Rio / A. W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / arranj. M. Peeters - Selecció temes de Ch. Chaplin /R. M. Valls - Farandola / R. S. Cohen – Azcarraga / E. Morricone - el bo, el lleig i el dolent / J. PrenafetaEsclat de joia / E. Morera - La Santa espina

Lleida III Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2006 octubre, 1 LleidaAuditori Inauguració de la nova Acadèmia Mariana (Casa de l’Església + Casa d’Exercicis)

2006 novembre, 19 LleidaAuditori

11a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília

2006 desembre, 17 LleidaAuditori 11a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal

2007 febrer, 25 LleidaAuditori 11a Temporada Musical Auditori - Música i músics de Lleida (presentació CD Música i Músics de Lleida)

2007 març, 22 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - En un lloc de…

2007 març, 24 Lleida - Camps Elisis Inauguració de l’Amfiteatre a l’aire lliure dels Camps Elisis.

Banda Municipal de Lleida, Banda La Lira d’Amposta, Banda de la Vall d’Uixó, Banda Simfònica del Conservatori de Monsó, Banda Municipal de Barcelona

Serra - Ilerda / Joaquim Serra - Puigsoliu / arranj. Miquel Gozález - Suite Hebraica / Ramon Roig - Ronda morisca / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / Josep PrenafetaL’Estany d’Ibars

S. Lancen - Parade concerto / T.Huggens - Treble concerto / A. Reed - Concertino per a marimba / M. EllerbyConcert per a contrabaix / S. Lancen - Concert per a oboè / F. Ferran - Gjallarhorn / A. Waignein - Storia Eroica

G. Verdi - Marxa triomfal d’Aida / J. Curnow - Rapsòdia de Nadal / arranj. M. Peeters - Cugat’s cocktail / J. Strauss - La caça (polca) / I. Berlin - Nadals blancs / F. Ferran - Miticaventura

Serra - Ilerda / F. Escartín - Rosabel / J. Prenafeta - L’Estany d’Ibars / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / J. CurnowUn dia al circ / P. Prado - Mambo núm.5 / J. Naulais - Canta Me La / H. L. Walters - Hootenanny

Ferrer Ferran - En Un Lugar de La Mancha

A. Serra - Ilerda / P.Prado - Mambo 5 / H. Walters - Hootenanny / X. Cugat - Cugat’s Cocktail / arranj.D. Stratford - Antonin’s new world / R. Hernandez - El cumbanchero / TradicionalVirolai&Boig per tu&Amics per sempre&Cant de la Senyera

2007 abril, 23 Lleida Plaça Sant Joan Concert de Sant Jordi Repertori tradicional i popular amb accent en la música catalana

2007 maig, 10 Lleida Plaça Sant Joan Concert de Festa Major Diversitat d’estils

2007 maig, 11 Lleida- Carrer Major Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2007 maig, 21 LleidaAuditori Concert de Cloenda de Corals de Gent Gran

2007 juny, 21 Lleida Plaça Auditori i Plaça Sant Francesc

F. Ferran - La Rodana / H. Guerrero - Cristina /M. AlonsoAlfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R.Dorado - Mater Mea/ R.S.Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls- Farandola / E. Morera - La Santa Espina

André Waignein - Storia Eroica / Tradicional catalana - La Gavina / E. Morera - La sardana de les monges / Ll. MilletEl Cant de la Senyera

Dia Internacional de la Música Repertori que s’interpretarà durant l’estada al Festival Internacional de Schladming a Àustria

2007 juliol, 1 BarcelonaAuditori 6è Festival de Bandes de Música Catalanes (tancament dels actes de la celebració del 10è aniversari de la Banda)

Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / André Waignein - Storia Eroica / Josep Prenafeta - L’Estany d’Ibars

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2007 juliol, 11-12 Schladming - Rohrmoos (Àustria)

Festival Internacional de Bandes Mid Europe / Internationales Blasmusikfestival - Weltmeisterlich Musizieren

2007 setembre, 21, 22 i 23 Lleida Plaça Paeria IV Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2007 octubre, 7 LleidaAuditori Certamen Literari Acadèmia Mariana

F. Ferran - En un lugar de la Mancha / Harold WaltersHootenanny / arranj. Naohiro Iway - Glenn Miller Medley / Pérez Prada - Mambo núm.5 / André Waignein - Storia Eroica / arranj. Naohuro Iway - El Cambanchero

Banda de Música Verge de la Serra de Montblanc, Banda Simfònica Roquetes Nou Barris de Barcelona, Banda de Música de Fraga, Banda de Música de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès

André Waignein - Storia Eroica / E. Toldrà - Sol Ixent / Ferrer Ferran - Don Quijote y Dulcinea del Toboso, Rocinante / Quincy Jones - El mago de Oz / Josep Prenafeta - L’Estany d’Ibars

2007 octubre, 14 Alpicat - Sala La Unió Activitats culturals, octubre 2007

R. Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Ferrer Ferran - Don Quijote y Dulcinea del Toboso, Rocinante / Count Basie - Recull jazzístic / S. Dvorák - Antonino’s New World / Jérône Naulais - Canta Me La / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pas-doble / A. Waignein - Stori Eroica / Q. Jones - El mago de Oz / Enric Morera - La Santa Espina

2007 novembre, 18 LleidaAuditori 12a Temporada Musical AuditoriConcert de Santa Cecília (El Musical)

2007 desembre, 23 LleidaAuditori 12a Temporada Musical AuditoriConcert de Nadal (Música i dansa)

2008 febrer, 17 LleidaAuditori Audicions escolarsESO : Música de cinema

M. Schönberg - Els Miserables / Q. Jones i Charlie Smails - El mag d’Oz / ABBA arranj Peter Kleine Schhars - Mamma mia / A. LL. Webber - El Fantasma de l’òpera

Alfred Reed - El camí reial / A. W. Ketélbey - A la terra mitica d’Egipte / J. Strauss - Trisch-trasch / arranj. Bruce Chase - Recull de nadales tradicionals / J. Strauss - Wiener freutzerpolca / Jonnhy Marks - Rudolph, the red-nosed reinder / Ferrer Ferran - Els pecats capitals

Arranj. Marcel Peeter - Selecció de temes de Ch.Chaplin / Alan Menken - Hèrcules / John Williams - Star Wars Saga / Philip Sparke - Symphonic Metamorphosis / Danny Elfman & Prince - Batman / John Barry - Ballant amb llops / Hans Zimmer - Pirates del Carib (Dead man’s chest)

2008 febrer, 28 i març, 13 LleidaAuditori Audicions Escolars-2n Primària: Un dia al circ James Curnow - Un dia al circ

2008 abril, 23 Lleida Plaça Sant Joan Concert de Sant Jordi M. Valls - Pirineu / E. Morera - La Santa Espina / Muntanyes de Canigó / Virolai / El Cant de la Senyera / P. Sparke - Symphonic Metamorfosi / F. Ferran - Cervantes / A. Menken - Hercules / E. Morera - La Santa Espina

2008 abril, 25 Lleida - Seu Vella 50è aniversari Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials a Catalunya

R. M. Valls - Pirineu (Cançó d’amor i de guerra) / Philip Sparke - Symphonic metamorfosis / Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / ABBA arranj P.Kleine SchaarsMamma mia / Hans Zimmer arranj. Jay Bocook - Pirates del Carib / Rudolph Toombs arranj. M.Peeters - Cugat’s cocktail / A.LL.Webber - Amics per sempre

2008 abril, 26 Lleida- Pavelló Firal 1a LAN party a Lleida John Williams - Star Wars / Bill Conti - Rocki / John Williams - Indiana Jones / Richard Strauss - Així parlà Zaratustra

2008 maig, 9 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major-Dia d’Europa

2008 maig, 11 Lleida - Carrer Major Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

L. van Beethoven - Himne d’Europa /M. Valls - Pirineu / E. Morera - La Santa Espina / Muntanyes de Canigó / Virolai / El Cant de la Senyera / F. Ferran - Cervantes / J. WilliamsIndiana Jones / J. Prenafeta - Esclat de joia

Ricardo Dorado - Mater Mea & Cordero de Dios / Ramon Martínez Valls - Farandola / Antoni Serra - Ilerda /H. Guerrero - Cristina / Amadeu Urrea - capvesprealleida / Enric Morera - La Santa Espina

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2008 juny, 21 Lleida - C/Pi i Margall Concert Dia Internacional de la Música

Ph. Sparke - Symphonic Metamorfosis / ABBA - Mamma mia / Hans Zimmer - Pirates del Carib / R. M. Valls- Pirineus (Cançó d’amor i de guerra) / H. Mancini- Moon River / Raimon - Al vent / R. M. Valls - Farandola

Philip Sparke - Symphonic Metamorfosis / Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / ABBA - Mamma Mia! / Hans Zimmer - Pirates del Carib / Cugat’s Cocktail - Xavier Cugat / Bill Conti - Gonna fly now / R.Matinez VallsEvocació al Pirineu / Josep Prenafeta - Esclat de joia / Enric Morera - La Santa Espina

2008 juny, 27 Lleida - Camps Elisis Estiu al carrer

Philip Sparke - Symphonic Metamorfosis / Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / ABBA - Mamma Mia! / Hans ZimmerPirates del Carib / Cugat’s Cocktail - Xavier Cugat / Bill Conti - Gonna fly now / R. Matinez Valls - Evocació al Pirineu / Josep Prenafeta - Esclat de joia / Enric Morera - La Santa Espina

2008 juny, 28-29 Foix (Ariège) Festival de Bandes de Música de Foix /1r Festival d’Orchestres d’Harmonie Vents d’Oc de Foix

2008 juliol, 8-14 Interlaken Schweiz (Suïssa)

Jungfrau Music FestivalInternationaler Konzertwettbewerb

2008 juliol, 23 Lleida-carrer Major Fanalets de Sant Jaume

2008 setembre, 27 i 28 Lleida - Pl. Paeria i Pl. Sant Joan

V Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2008 octubre, 17 LleidaAuditori Lleida’08 Ciutat Europea de l’Esport (Música i esport)

Llano - L’Alhambra / P. Sparke - Symphonic Metamorfosi / F. Ferran - Cervantes / ABBA - Mamma Mia ! / H. Zimmer - Pirates del Carib / X. Cugat - One Mint Julep / Trad. francesa - Si tous les gars du monde

Intepretació de temes del CD Música i músics de Lleida / Hi participen 7 bandes d’Alemanya, Singapur, Suïssa, Estats Units, Dinamarca i Espanya. Obra obligada: Philip Sparke - Symphonic Metamorfosis.

Arranjament per a banda dels Goigs de Sant Jaume

Banda de Música Roig Tardà d’Alfarràs, Banda Municipal de Lleida, Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona, Banda Simfònica de la Federació Catalana de Societats Musicals. Repertori BML : F. Ferran - En un lugar de la Mancha / ABBAMamma Mia! / H. Zimmer - Pirates del Carib / Llano - Croeif / X. Cugat - Cugat’s Cocktail / F. Mercury-We are the Champions

R.Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Juan Gómez Deval - Meditació i peregrinatge / Bill Conti - Gonna fly now / Vangelis - Carros de foc / Freddie Mercuri - We are the champions / A.Hammond & J. Bettis - One moment in time / John Williams - The olimpics: a centennial celebrations / F. Mercuri & M. Caballé - Barcelona

2008 novembre, 16 LleidaAuditori 13a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília (Música descriptiva)

2008 desembre, 23 LleidaAuditori 13a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal (Música i dansa)

2009 febrer, 22 LleidaAuditori 13a Temporada Musical AuditoriMúsica i músics de Lleida

2009 febrer, 25 Lleida -Auditori Audicions Escolars (secundària) - Música de cinema

2009 març, 12 Lleida -Auditori Audicions Escolars (primària) - Bandes al voltant del món

Ferrer Ferran - L’ombra del croat / Ernest Gold - Suite Hebraica / Juan Gonzalo Gómez Deval - El camino de Santiago /

J. Offenbach - Ballet Parisien / A. W. Ketélbey - Al jardí d’un monestir / Dmitri Shostakovitx - Ballet Suite núm.1 / Irving Berlin - White Christmas / J. Strauss - Wiene Kreutzer-Polka / G. Bizet - Carme Suite /

Llano - L’Alhambra / Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / James Barnes - Invocation and Toccata / A. LL. Webger - Recull simfònic el musical / E. Morricone - Moment for Morricone / J. Williams - Indiana Jones / H. Zimmer - Pirates del Carib / Josep Maria Baldomà - Cuentistes

Arranj. Marcel Peeter - Selecció de temes de Ch. Chaplin / Alan Menken - Hèrcules / John Williams - Star Wars Saga / Philip Sparke - Symphonic Metamorphosis / Danny Elfman & Prince - Batman / John Barry - Ballant amb llops / Hans Zimmer - Pirates del Carib (Dead man’s chest)

Paul Yoder - Bandes al voltant del món / L.Guglielmi - La vie en rose / Trad. When the saint go marching in / P. I. Txaikovski - dansa eslava

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2008 maig, 21 LleidaAuditori Concert de Cloenda de Corals de Gent Gran

2009 abril, 29 Alpicat - Sala La Unió Setmana Cultural Música de Pel·lícules / arranj. Marcel Peeters - Selecció de temes de Ch. Chaplin / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / A. LL. Webber - Recull simfònic / J. Williams - Indiana Jones / D. Elfmann & Prince - Batman / J. Barnes - Invocation and Toccata / E. Morricone - Moment for Morricone / A. Menken - Hèrcules / H. Zimmer - Pirates del Carib

2009 maig, 1 TorregrossaSala Recreativa Primavera Cultural 2009 - Gaudeix de la Música

2009 maig, 8 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major

Randrew sisters - Rum and Coca-cola / Baron & Sulllivan / Andrew Lloyd Webber / Ennio Morricone / John WilliamsIndiana Jones / Alan Menken - Hèrcules / Charles Chaplin

Georges Bizet - Carmen Suite / Ferrer Ferran - En un lugar de la mancha / James Barnes - Invocation and tocata / A.Lloyd Webber - Recull simfònic / Charles ChaplinSelecció temes Chaplin cinema / Batman - Elfman / Dimitri Shostakovich - Suite núm.1

2009 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2009 maig, 31 LleidaAuditori Concert de Cloenda de Corals de Gent Gran

2009 juny, 28 Lleida - Camps Elisis Nits d’Estiu

2009 juliol, 18 i 19 Kerkrade (Holanda)

Wereld Muziek Concours 2009 / Festival Internacional de Bandes Simfòniques / Concours Symphonic Bands en Linburg / Exhibició de Bandes en el Parkstad Stadion

F. Ferran - La Rodana / H. Guerrero - Cristina / M. AlonsoAlfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. Dorado - Mater Mea / R. S. Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M.V alls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / James Barnes - Invocation and tocata / Georges Bizet - Carmen Suite / Ludwig van Beethoven - Oda a l’Alegria / Tradicional catalana - Muntanyes de Canigó / Giussepe Verdi - Cor de Nabucco / Lluís Millet - El Cant de la Senyera

Es presenta el programa que s’interpretarà al mes de juliol al Festival de Kerkrade (Holanda)

Ferrer Ferran - La Rodana / Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / J. Barnes - Invocations and Toccata / Josep Prenafeta - Esclat de Joia / E. Morera - La Santa Espina

2009 setembre, 11 Lleida Plaça Paeria

2009 setembre, 25 a 29 LleidaAuditori, Pl. Catedral, Pl. Sant Joan, Pl. Paeria

Diada 11 Setembre

VIè Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2009 octubre, 25 Lleida-Camps Elisis 1a Festa del vi -Turisme de Lleida

Autors catalans - Aires Mediterranis / J. Gonzalo Gomez Deval - El Camino de Santiago / R. Martinez Valls - Pirineu / A. Lloyd Webber - recull de musicals / Xavier CugatCugat’s Cocktail / Perez Prado - Mambo núm.5 / Josep Prenafeta - Esclat de joia

Banda Giuseppe Verdi de Castelbuono (Sicília), Banda Municipal de Lleida dilluns, 28. Programa: F.F erran - La Rodana / G. Bizet - Carmen / E. Morricone - El bo, el lleig i el dolent / B. Conti - Gonna fly now / H. Zimmer - Pirates del Carib / D. Elfman - Batman / J. Curnow - Bandes la voltant del món / C. Ribera - Avant , sempre avant!

Autors catalans - Aires Mediterranis / Georges Bizet - Carmen / Xavier Cugat - Cugat’s Cocktail / Cosme Ribera - Avant, sempre avant! / Ennio MorriconeMoment for Morricone / Magi Ponti - Vals / Copa d’or Salvador Revés

2009 novembre, 29 LleidaAuditori 14a Temporada Musical AuditoriConcert de Santa Cecília (La Música a Lleida a l’època de l’alcalde Manel Fuster)

Ribera - Avant, sempre avant ! / Ramon Roig - Ronda Morisca / Magí Pontí - Vals / E. Granados - Intermezzo Goyescas / Salvador Revés - Americana Copa d’Or / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / F. Vidal i CodinaHimne a Santa Cecília

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2009 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan

Sant Jordi Ferrer Ferran - Cervantes / Trad. Catalana - Aires mediterranis / J.Williams - Indiana Jones R. M. Valls - Pirineus / James Barnes - Invocation and Toccata / E. Morricone - Moment for Morricone / Lluís Millet - El Cant de la Senyera

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2009 desembre, 20 LleidaAuditori 14a Temporada

Musical AuditoriConcert de Nadal (Música i dansa)

2010 febrer, 14 LleidaAuditori 14a Temporada

Musical AuditoriMúsica i músics de Lleida (Històries d’amor)

2010 febrer, 25 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Música de cinema

2010 març, 10 LleidaAuditori Concerts escolars (Com sonen els contes? PRI)

2010 abril, 19 Lleida - La Bordeta organitza la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida

2010 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan Sant Jordi (homenatge a Màrius Torres Centenari naixement)

2010 abril, 25 Alpicat - Sala La Unió Setmana Cultural (Històries d’amor)

J. Offenbach - Barcarola / Jim Curnow - Rapsòdia de Nadal / Aram Khachaturian - La vídua valenciana / J. StraussVals de l’Emperador / Bruce Chase - Recull de nadales / J. Strauss - Trisch-trasch / Irving Berlin - Nadals Blancs / J. Strauss - El Danubi Blau / Jonny Marks - Rudolph, the rednosed reindeer

Nino Rota - Romeu i Julieta / Ferrer Ferran - Quixot i Dulcinea / Keith Amos - Soldadet de plom / N.RimskiKorsakov - Schérézade / Max Steiner - Allò que el vent s’endugué / G. Bizet - Carmen / G. Gershwin - Rhapsody in blue

K. Amos - El soldadet de plom / P.I .Txaikovski - El Trencanous / E. Humperdinck - Hansel i Gretel / O.Wallace - La Ventafocs /

K. Amos - El soldadet de plom / P. I. Txaikovski - El Trencanous / E. Humperdinck - Hansel i Gretel / O. Wallace - La Ventafocs /

Nino Rota - Romeu i Julieta / Ferrer Ferran - Quixot i Dulcinea / N. Rimski-Korsakov - Schérézade / Max SteinerAllò que el vent s’endugué / G. Bizet - Carmen / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / Trad. & Serrat & Morera - Suite d’Històries Catalanes

Un altre abril (poema Màrius Torres) / Nino Rota - Romeu i Julieta / F. Ferran - Quixot i Dulcinea / Keith Amos - El soldadet de plom / Josep Prenafeta / Lluís Millet - El Cant de la Senyera

Nino Rota - Romeu i Julieta / Ferrer Ferran - Quixot i Dulcinea / Keith Amos - Soldadet de plom / N. Rimski-KorsakovSchérézade / Max Steiner - Allò que el vent s’endugué / G. Bizet - Carmen / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / Trad. & Serrat & Morera - Suite d’Històries Catalanes

2010 maig, 7 Lleida Plaça de la Paeria Festa Major - Concert Pregó Festes

2010 maig, 9 Lleida Plaça Sant Joan Dia d’Europa

Serra - Medina Larida / F. Ferran - Cervantes / A. Kachaturian - La Vídua Valenciana / E. Lecuona - Malagueña / G. BizetCarmen Suite / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. Hernández - El Cumbanchero / F. Ferran - La Rodana / arranj. M. González - Suite hebraica / E. Morera - La Santa Espina

R. M. Valls - Cançó d’Amor i de Guerra / J. Serra - Puigsoliu / J. Prenafeta - l’Estany d’Ivars / C. Ribera – Avant, sempre avant! / Trad.catalana - Aires Mediterranis / T. Gil - Penya del Barça / Ll. Llach - L’estaca / tradicional catalanaVirolai, Boig per tu, Amics per sempre / Himne Nacional de Catalunya - Els Segadors

2010 maig, 11 Lleida - Carrer Major Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral H. Guerrero - Cristina / J. Badosa - La Puntaire / M. AlonsoAlfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. Dorado - Mater Mea / R.S.Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

2010 maig, 30 LleidaAuditori Concert de Cloenda de Corals de Gent Gran

2010 juny, 19 Lleida - Col·legi Claver 40è aniversari del Col·legi Clavé

Serra - Medina Larida / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / A. Khachaturian - La vídua valenciana / E. Lecuena - Malagueña / G. Bizet - Carmen / Trad. Catalana - Aires mediterranis

Serra - Madina Larida (marxa mora) / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / Aram Khachaturian - La vídua valenciana / Ernesto Lecuona - Malagueña / G. BizetCarmen / J. Prenafeta - Esclat de joia (sardana) / Rafel Hernàndez arranj. N.Iwai - El cumbanchero -samba / F. Ferran - La Rodana (pasdoble espanyol) / A. Ll. Webber - Amics per sempre

2010 juny, 21 Lleida-Plaça Paeria

Presentació Oficial de la banda de carrer ILERBAND

Pasquale Magnifici – Ommagio Carovigno / Cristobal Mora – L’entrà / P. Magnifici Nonno Piero / P.M ayfield – Hit the Road Jack / J. Ventura – La Marxa de les JIF / Perez Prado – Que rico el mambo / A. Carrillos – Pepe el Fester / R. Berry – Louie Louie / Tradicional – Bubamara

2010 juliol, 2 LleidaAuditori

Down Lleida

Serra - Madina Larida (marxa mora) / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / Aram Khachaturian - La vídua valenciana / Ernesto Lecuona - Malagueña / G. BizetCarmen / J. Prenafeta - Esclat de joia (sardana) / Rafel Hernàndez arranj. N. Iwai - El cumbanchero -samba / F. Ferran - La Rodana (pasdoble espanyol) / A. Ll. Webber - Amics per sempre

2010 juliol, 3 Lleida Plaça La Llotja

Activitats d’estiuL’estiu a Lleida

Serra - Madina Larida (marxa mora) / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / Aram Khachaturian - La vídua valenciana / G .Bizet - Carmen / J. Prenafeta - Esclat de joia (sardana) / Rafel Hernàndez arranj. N. Iwai - El cumbanchero / F. Ferran - La Rodana (pas-doble) / Manuel Penella – Parade El gato Montés / José Teruel Vidal – Parade Roberto Navajas

2010 agost, 25 a 29 Tessalònica (Grècia) 13th International Youth Festival Tessaloniki (Greece) / Concerts a Kalastra, Sindos i Nea Magnissia

2010 setembre, 9-11-12 Lleida Plaça Blas Infante/ Plaça Paeria/ Camps Elisis

2010 setembre, 19 LleidaOratori dels Dolors

2010 setembre, 25, 27 i 28 Lleida Plaça Catedral, Plaça Sant Joan, Plaça Paeria

2010 novembre, 10 LleidaTeatre de l’Escorxador

Serra - Madina Larida (marxa mora) / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / Aram Khachaturian - La vídua valenciana / G. Bizet - Carmen / J.Prenafeta - Esclat de joia (sardana) / Rafel Hernàndez arranj. N. Iwai - El cumbanchero / F. Ferran - La Rodana (pas-doble) / Manuel Penella – Parade El gato Montés / José Teruel Vidal – Parade Roberto Navajas

Diada 11 Setembre Concert de música catalana

Presentació del Quintet de la BML / Obert Centre Històric

VIIè Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

XXIXè AniversariJornades Culturals - Federació de Cases i Centres Regionals de Lleida

2010 novembre, 14 LleidaAuditori 15a Temporada Musical AuditoriConcert de Santa Cecília (Màrius Torres, perfil musical)

2010 desembre, 19 LleidaAuditori 15a Temporada Musical AuditoriConcert de Nadal (Música i dansa)

2011 febrer, 20 LleidaAuditori 15a Temporada Musical AuditoriMúsica i músics de Lleida (Evocant la natura)

Quintet de la Banda Municipal de Lleida: Víctor Carrera (trompeta), Andrea Cabrerizo (trompeta), Anna Saez (trompa), Amadeu Urrea (trombó) i Albert Royes (tuba)

Banda Municipal de Lleida, Banda de Música d’Algaida, Banda de l’Acadèmia General Militar de Saragossa

Robert Schumann Els dos granaders / G. F. Haendel - Suite de música aquàtica / C. Oudrid - El sitio de Zaragoza / A.Serra - Medina Larida / F. Ferran - En un lugar de La Mancha / E. Lecuona - Malagueña

W. A. Mozart - Concert per a clarinet KV 622 / Robert Schumann Els dos granaders / G. F. Haendel - Suite de música aquàtica / Amadeu Urrea - Evocació a Màrius Torres (estrena) / Josep Prenafeta - Homenatge a Màrius Torres / Víctor Mateu - La fi de Macot

W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / R. W. SmithLa Divina Comèdia / F. Ferran - El bolero de Carmelo / J. Strauss - Kaiser waltzer / J. Strauss - Wiener Kreutzer / Bruce Chase - R ecull de nadales tradicionals / R. Smith & F. Bernard - Winter Wonderland

Johan de Meij - Dutch masters suite (Prince’s day ) / Gustav Holst - Els planetes (Júpiter) / Ferrer Ferran - El rugir del Kimba (La muntanya sagrada) / Malanado & Vlak - El cicle dels reius (Orinoco) / Marimén Gratal - Dels braços del vent (estrena) / E. Grieg - Suite de natura viva / J. Strauss - Els boscos de Krapfen / C. Saint-Saëns - El cigne / N. Rimski-Korsakov - El vol del borinot / C. Saint-Saëns - El lleó / L.v.Beethoven - Minuet del septimino op.20 / R. Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Kees Vlak - Rainbow warrior / A. Dvorák - Simfonia del Nou Món

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2011 març, 16 LleidaAuditori Audicions Escolars (Primària ) - Sents la natura com canta?

2011 abril, 10 Lleida - Seu Vella Pregó de Moros i Cristians

Johan de Meij - Dutch masters suite (Prince’s day) / Gustav Holst - Els planetes (Júpiter) / Ferrer Ferran - El rugir del Kimba (La muntanya sagrada) / Malanado & Vlak - El cicle dels reius (Orinoco) / Marimén GratalDels braços del vent (estrena) / E. Grieg - Suite de natura viva / J. Strauss - Els boscos de Krapfen / C. Saint-Saëns - El cigne / N. Rimski-Korsakov - El vol del borinot / C. Saint-Saëns - El lleó / L.v.Beethoven - Minuet del septimino op.20 / R. Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Kees Vlak - Rainbow warrior / A. Dvorák - Simfonia del Nou Món

E .Grieg - Peer Gynt (Al matí) / R. Strauss - Els Boscos de Krapfen / C. Saint Säens - El carnaval dels animals (The swan i el lleó) / A. Malando - Rivieren Cyclus (Orinoco) / R. Korsakov - El vol del moscardó / L.van Beethoven - Himne d’Europa

Dvorak - Simfonia del Nou Món (Allegro con fuoco) / A. Serra - Medina Larida / A.Serra - Gardeny Templer / N. Rota - Romeu i Juliet / F. Ferran - Cervantes / M.Steiner - Allò que el vent d’endugué / G. Bizet- Carmen Suite / F.Escatín - Himne de Moros i Cristians / J.M.FerreroChimo

2011 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan Sant Jordi

E.Grieg - Peer Gynnt / Arie Malando - Cicle dels rius (Orinoco) / J. Strauss - Els boscos de Krapfen / S. Saint-Saëns - El lleó / R. Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Kees Vlak - Rainbow warrior / A.Dvorák - Simfonia del Nou Món (allegro) / Nino Rota - Romeu i Julieta / F. Ferran - Cervantes / Max Steiner - Allò que el vent s’endugué / G. Bizet - Carmen / Chueca & ValverdeRecull simfònic de sarsueles

2011 abril, 30 Torregrossa Primavera 2011. Un estol d’activitats. Quina prefereixes?

Grieg - Peer Gynnt / Arie Malando - Cicle dels rius (Orinoco) / J. Strauss - Els boscos de Krapfen / S. Saint-Saëns - El lleó / R. Strauss - Així parlà Zaratustra Op.30 / Kees Vlak - Rainbow warrior / A. Dvorák - Simfonia del Nou Món (allegro) / Nino Rota - Romeu i Julieta / F. Ferran - Cervantes / Max Steiner - Allò que el vent s’endugué / G. Bizet - Carmen / Chueca & Valverde - Recull simfònic de sarsueles

2011 maig, 6 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major J. Kosma - Autum leaves / A. Serra - Medina Larida / F. Ferran - Cervantes / E. Lecuona - Malagueña / A.Velázquez - Boleros / F. Ferran - La Rodana / G. Bizer - Carmen Suite / Chueca & Valverde - Recull de sarsueles / M. Valls - El Cant del Barça / R. Hernández - El cumbanchero / E. Morera - La Santa Espina

2011 maig, 9 Lleida Plaça Sant Joan Dia d’Europa - Concert Músiques d’Europa

M. Carros - L. van Beethoven - Himne d’Europa / Marc Antonie Charpentier - Te Deum / J.Offenbach - Ballet parisien / Eduardo di Capua - O sole mio / Edward Elgar - Pompa i circumstància núm.1 / Évangelos Odiseas / Raúl PortelaLisboa Antiga (fado) / J. Strauss - Radetskymarsch / J.Brahms - Magyar Táncmüvészek / Alfred Bösendorfer - Eslovenia / Jan van der Roost / Kees Vlak - Rainbow warrior-Greenpeace / Freddie Mercuri - We are the champions / ABBA - Mamma mia / Pau Casals - El cant dels ocells

2011 maig, 10 LleidaAuditori Concert de Cloenda de Corals de Gent Gran

2011 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2011 juliol, 3 a 6 Kos Island (Grècia) 3rd International Wind Band Festival

Ferran - En un lugar de la Mancha / Joseph Leaves - Autumn leaves / E. Lecuana - Malagueña / Chueva & Valverde - Recull de sarsuela / Maciste&Menéndez - Música inoblidable-boleros

Urrea – Capvespre a Lleida / J. Badosa -La Puntaire / M. Alonso Alfara de Algimia / J. Teruel - Roberto Navajas / R. DoradoMater Mea / R. S. Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Ferran - En un lugar de la Mancha / Joseph Leaves - Autumn leaves / E. Lecuana - Malagueña / Chueva & Valverde - Recull de sarsuela / R. S .Cohen - Azcarraga / J.Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2011 febrer, 24 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Música i Natura

VIIIè Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2011 novembre, 20 LleidaAuditori 16a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília (El camí del saber)

2011 novembre, 27 LleidaAuditori Homenatge Josep Prenafeta i la seva música

2011 desembre, 18 LleidaAuditori 16a Temporada Musical AuditoriConcert de Nadal (Un Nadal de conte)

2012 febrer, 1 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Històries de la Música

2012 febrer, 12 LleidaAuditori 16a Temporada Musical AuditoriMúsics de Lleida (Música i història)

2012 març, 21 LleidaAuditori Audicions Escolars (3r Primària ) - Els músics que explicaven històries

2012 abril, 23 Lleida Plaça Sant Joan Sant Jordi

2012 maig, 10 Lleida Plaça Paeria Festa Major - Concert Pregó Festes

André Waignein - Suite medieval / Miguel HernándezSuite Hebraica / A. Serra - Madina Larida / R. W. Smith - La Divina Comèdia / Philip Sparke - Música de les esferes / David Esterri - Poema simfònic-coral sobre el cant de la Sibil·la / Enrique Hernandis - Tirant lo Blanc / Carl OrffCarmina Burana

Homenatge a Màrius Torres / Marxa fúnebre / Recitatiu i fuga

Ferrer Ferran - Toyland suite / Keith Amos - Cançó de Nadal / J. Strauss - El Danubi Blau / Nino Rota - Romeu i Julieta / J. Strauss - La caça (polca) / Astor PiazzolaLibertango / arranj. Bruce Chase - Recull de nadales / Consuelo Velázquez - Bésame mucho

Ferrer Ferran - Toyland suite / K. Vlak- Rainbow Warrior / Z. Kodály - Hary Janos / J. G. Gómez de Val - Jaume I el Conqueridor / F. Ferran - Magallanes

Ferran - Euterpe / Kees Vlak - Rainbow warrior / Z.Kodály - Háry János suite / F. Ferran - Magallanes / J.G.Gómez Deval - Jaume I

F. Ferran - Toyland Suite / F. Ferran - Magallanes / F. Ferran - Sancho Panza / Z.Kodály - Hary Janos / K. Vlak- Rainbow Warrior

Aram Khachahturian - La vídua valenciana (Lope de Vega) / Enric Herrandis - Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) / Ferrer Ferran - El Quixot (Cervantes) / Música tradicional catalana

Orff - Carmina Burana (O Fortuna ) / F. Ferran - En un lugar de la Mancha (4t mov.) / A. Kachaturian - La vídua valenciana / E. Hernandis - Tirant lo Blanch / G. Bizet - Carmen Suite / A. Serra - Medina Larida / C. Ribera –Avant, sempre avant ! / E. Lecuona - Malagueña

2012 maig, 11 Lleida - Carrer Major Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2012 maig, 15 LleidaAuditori Concert Coral de la Gent Gran

Urrea – Capvespre a Lleida / J. Badosa - La Puntaire / M. Alonso - Alfara de Algimia / E. Cebrian - Recordación / R. Dorado - Mater Mea / R. S. Cohen - Azcárraga / J.Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Aram Khachaturian - La vídua valenciana / Vangelis - 1492, Conquest of Paradise / Pop. Andina - El cóndor pasa / Ll. Badosa - La puntaire

2012 juliol, 6 Lleida Plaça de la Llotja Nits d’estiu . Activitats culturals F. Ferran - En un lugar de la Mancha / E. Hernandis - Tirant lo Blanch / G. Bizet - Carmen Suite / A. Serra - Medina Larida / A. Kachaturian - La Vídua Valenciana / Chueca y Valverde - Recull de sarsueles / E. Lecuona - Malagueña / R. Hernández - El Cumbanchero

2012 setembre, 11 Lleida Plaça Paeria Diada 11 setembre R. M. Valls - Cançó d’Amor i de Guerra / J. Serra - Puigsoliu / Ll. Badosa - La Puntaire / F. Ferran - Vents Catalans / Trad.catalana - Aires Mediterranis / Ma del Mar Bonet - La Gavina / A .Carcellé - És la Moreneta / Tradicional catalana - Virolai-Amics-Cant de la Senyera / Himne Nacional de Catalunya - Els Segadors

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2011 setembre, 11 Lleida Plaça Paeria Diada 11 Setembre Música catalana

2011 setembre Lleida

Banda Municipal de Lleida, Agrupació Musical Rapitenca, Banda de Música Ciudad de Barbastro

2012 octubre, 19 Fraga, Castell Concert patrocinat per l’Institut Musical de Fraga

2012 novembre, 13 Lleida, Teatre de l’Escorxador

XXXI Aniversario. Jornadas Culturales Inter centros 2012

2012 novembre, 18 LleidaAuditori 17a Temporada Musical AuditoriConcert de Santa Cecília (El setge de 1646 i la Música)

2012 desembre, 16 La Granja d’Escarp Concert de Nadal

Carl Orff - Carmina Burana / Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / G. Bizet - Carmen / Antoni Serra - Medina Larida / Aram Khachaturian - La Vídua Valenciana / Maciste & Velázquez - Angelitos negros & Bésame mucho / Ernesto Lecuona - Malagueña / Vangelis - La conquesta del paradís / Chueca & Valverde - Recull simfònic de sarsueles / Rafael Hernández - Cumbanchero

Música tradicional i popular

F. Cessarini - Renaissance Suite / G .F. HaendelSarabanda in re minor / M. A.Ch arpentier - Te Deum in re major / M.Aulio - Els tres mosqueters / Ch.Gounod - Missa Solemne de Santa Cecília

Carl Orff - Carmina Burana / J.Offenbach - Barcarola / M. Moussorgsky - La Gran Porta de Kiev / G. Bizet - Carmen / Chueca & Valverde - Recull de sarsueles / R. Hernández - El Cumbanchero / J. Strauss -Vals Emperaddor / I. Berlin - Nadals Blancs / J. StraussLlampecs i trons / B. Chase - recull de nadales / J. Marks Rudolph, el ren de nas vermell

2012 desembre, 23 LleidaAuditori 17a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal

2013 febrer, 17 LleidaAuditori 17a Temporada Musical Auditori - Músics de Lleida (El musical i el músic)

2013 març, 5 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Del cinema mut al cinema sonor

2013 març, 13 Lleida, Auditori Audicions Escolars (primària) - Una banda sonora molt original

2013 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan Concert institucional de Sant Jordi

M. Mussorgski - Quadres d’una exposició / J. Offenbach - Barcarola / J. Strauss - Vals de l’Emperador / I. Berlin - White Christmas / J. Strauss - Llampecs i trons / Tradicional - Recull de nadales / J. Marks - Rudolph, el ren del nas vermell

John-Hans Zimmer - El rei lleó / A. Ll. Webber - El fantasma de l’òpera / Richard M. Sherman - Mary Poppins / Richard Rodgers - Somriures i llàgrimes / ABBAMamma mia / Ferrer Ferran - Pepito Grillo, sonatina per a clarinet i banda / Ferrer Ferran - Concert del Simún per a saxofon i banda

Ch. Chaplin - Limeligt i Morning Promenade / J. Williams - Star Wars / H. Zimmer - Pirates del Carib / R.RodgersSomriures i llàgrimes / R.B.Shermann - Mary poppins / E.John - El rei lleó

Ch. Chaplin - Limeligt, Morning promenade / J. Williams - Star Wars / H. Zimmer - Pirates del Carib / R. RodgersSomriures i llàgrimes / Richard M .Sherman - Mary Poppins / O. Wallace - La Ventafocs / E. John - El Rei Lleó

T. Simon - La Llegenda de Sant Jordi / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / A. Kachaturian - La Vídua valenciana / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / P. Ventura - Per tu ploro / E. Morera - La Santa Espina / Tradicional catalana - Aires Mediterranis / Himne Nacional de Catalunya - Els Segadors

Hans Zimmer - El rei lleó / Lloyd Webber - El fantasma de l’òper a / Richard M.Sherman - Mary Poppins / Richard Rodgers - Somriures i llàgrimes / ABBA - Mamma Mia / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra / Lluís Badosa - La Puntaire (sardana) / Ferrer Ferran - Vents catalans, fantasia simfònica / Ma del Mar BonetLa gavina (havanera) / Pep Ventura - Per tu ploro (sardana) / Morera & Serrat - Aires Mediterranis , recull tradicional

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2012 setembre Lleida IXè Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

Banda Municipal de Fraga, Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta

2013 abril, 28 Torregrossa El musical i la cançó catalana

L. v. Beethoven - Himne d’Europa / Marc Antoine Charpentier - Te Deum / Freddie Mercury - We are the champions / ABBA - Mamma Mia / Jacques Offenbach - Ballet parisien / A.Ll.Webber - Amics per sempre / A. Khachaturian - Vídua valenciana / Raúl Portela - Lisboa antiga / Johann Strauss - Llampecs i trons / Zoltan Kodaly - El rellotge de Hary Hanos / Kees Vlak - Rainbow warrior / Vangelis - Carros de foc / Jan van der Roost - Dansa balcànica / Eduardo di Capua - O sole mio / Tradicional escocesa - Higland ball / R. M. Valls - Cançó d’amor i de guerra.

2013 maig, 10 Lleida Plaça Paeria Concert de Festa Major J. Strauss - Llampecs i trons / E. di Capua - O Sole Mio / R. M. Sherman - Mary Poppins / R. Rodgers - Somriures i llàgrimes / ABBA - Mamma Mia! / A. Kachaturian - La Vídua valenciana / P. Ventura - Per tu ploro / A. LL. Weber - Amics per sempre / E. MoreraLa Santa Espina

2013 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2013 maig, 20 LleidaAuditori Concert de Corals de Gent Gran 2013

2013 juliol, 24 Lleida Romeria dels Fanalets de Sant Jaume

Urrea – Capvespre a Lleida / J. Badosa - La Puntaire / M. Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R. Dorado - Mater Mea / A. Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls - Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Ferrer Ferran - En un lugar de la Mancha / Ma del Mar BonetLa Gavina / Pep Ventura - Per tu ploro

Tradicional - Goigs de Sant Jaume / A.Urrea – Capvespre a Lleida / M.Alonso - Alfara de Algimia / A.Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J.Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls- Farandola / E. Morera - La Santa Espina

2013 juliol, 26 / agost, 3 Aberdeen (Escòcia)

AIYF Aberdeen International Youth Festival

2013 setembre, 11 Lleida Plaça Paeria Diada 11 Setembre

F. Ferran - En un lugar de la Mancha / G. Bizet- Carmen / T.Simon - La llegenda de Sant Jordi / A. Vives - Sarsuela i pasdoble / R.Hernández - Malagueña / E.Lecana - Cumbanchero / R.Williamson - Flower of Scotland

R. M. Valls- Cançó d’amor i de guerra / Ll.Badosa - La Puntaire / Ma del Mar Bonet - La Gavina / F. Ferran - Vents Catalans / Tradicional catalana - A. Vives / P. Ventura - Per tu ploro / A.Carcellé - És la Moreneta / Tradicional catalana - VirolaiAmics-Cant de la Senyera / Himne Nacional de Catalunya - Els Segadors

2013 setembre, 28 BarbastroAuditorio Intercanvi amb la Banda de Barbastre

2013 setembre, 28-30 Lleida X Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

2013 novembre, 13 LleidaTeatre de l’Escorxador

Intercentros Cases Regionals

2013 novembre, 17 LleidaAuditori 18a Temporada Musical AuditoriConcert de Santa Cecília - El retaule de la Verge dels Paers

2013 desembre, 22 LleidaAuditori 18a Temporada Musical AuditoriConcert de Nadal. La cançó de Nadal

F. Ferran - Mar i Bel / F. Ferran - En un lugar de la Mancha (3r mov.) / E. Lecuona - Malagueña / F. Ferran - Magallanes / Chueca & Valverde - Recull de sarsueles / E. Morera - La Santa Espina

Banda Simfònica de Reus, Banda Municipal de Música de Binéfar, Banda Municipal de Lleida. Programa dia 30 BML:

F. Ferran - Mar i Bel / F. Ferran - En un lugar de la Mancha (3r mov.) / E. Lecuona- Malagueña / F. Ferran - Magallanes / Chueca & Valverde - Recull de sarsueles

Ferrer Ferran - Simfonia núm. 2 / E. W. Smith - Simfonia núm. 1 / T. Simon - La llegenda de Sant Jordi / P. Yoder - Spiritual Rhapsody / D. Furlano arranj – Gospel’s favourites / P. Klein arranj - Oh when the saints

Márquez - Danzón núm. 2 / K. Amos - La cançó de Nadal / J. Strauss - El Danubi blau / J. Mohr & F. Gruber - Santa Nit / J. Strauss - Trish Trasch / Tradicional - Recull de Nadales / J. Strauss - Els boscos de Krapfen / R. Smith & F. Bernard - Winter wonderland

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2013 maig, 6 LleidaAuditori Europa, de banda a banda / Setmana d’Europa

Concert de Nadal Arturo Márquez - Danzón núm.2 / Keith Amos - La cançó de Nadal / J. Strauss - Els boscos de Krapfen / J. Strauss - Al bell Danubi Blau / Joseph Mohr & Franz Gruber - Santa Nit / J. Strauss - Trisch Trasch / Tradicional - Recull de nadales / J. Lennon & Y. Ono - Happy Christmas / R. Simth & F. BernardWinter wonderland

2014 febrer, 11 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Música de jazz

2014 febrer, 23 LleidaAuditori 18a Temporada Musical Auditori - Músics de Lleida (Atanseu-vos al Jazz!)

2014 març, 25 LleidaAuditori Audicions Escolars PRI - Quadres d’una exposició de Mussorgski

Arranj.D.Forlano - Gospel’s Favourites / arranj.D. Armitage - Oh Happy Day / S. Joplin - The Entertainer / S.D.Woot - Marching the blues / Ph. Sousa - El capità / F. Chopin - Marxa funebre / arranj. D. Armitage - The Saints / B. Lowden - Dixieland Jam / C. Basie - Count Basie Salute

S. Mercadante - Concerto for horn / D. Armitage arranj - Oh Happy Day / S. Joplin - The Entertainer / B.Paige - Marchin’ the blues / J.P.Sousa - The captain / D. Armitage arranj. - The Saints / H. L. Walters - Dixieland Revel / C. Basie - Count Basie Salute / G. Miller - Glenn Miller Medley / Sammy Nestico arranj - A tribute to Sammy Davis

M.Mussorgski - Quadres d’una exposició Tradicional catalana - La Masovera

2014 abril, 23 Lleida Plaça Sant Joan Concert de Sant Jordi T. Simón - La Llegenda de Sant Jordi / J. De Val - Jaume I el Conqueridor / E. Hernandis - Tirant Lo Blanch / J. Prenafeta - Homenatge a Màrius Torres / F. Ferran - Vents Catalans / R. Martínez - Cançó d’amor i de guerra

2014 abril, 26 Fraga 25è aniversari de la Banda de Fraga / XII Encuentro de Bandas Ciudad de Fraga

Antonio Carrillos - Pepe el Fester / Carl Orff - Carmina Burana / Tomás Simón - Sant Jordi i la rosa / Donald Furlano – Gospel’s Favourites / Count Basie - Count Basie Salute / A.Ll.Webber - Amics per sempre

2014 maig, 1 LleidaMagraners Festa Major del Barri 2014 Ferrer Ferran - Maribel / Arranj. Dennis Armitage - Oh Happy day / Scott Joplin - The Entertainer / John Philip Souza - The captain / arranj. Bob Lowden - Dixieland jam / Count Basie - Count Basie salute / arranj. Dennis Armitage - The saints / Antonio Carrillos - Pepe el Fester / Chueca&Valverde - La zarzuela (selecció)

2014 maig, 7 Lleida Plaça Sant Joan Dia d’Europa, música i dansa

L. v. Beethoven - Himne d’Europa / Marc Antoine Charpentier - Te Deum / Freddie Mercury - We are the champions / Michael Jackson - Billie Jean / Jacques Offenbach - Ballet Parisien / Paul Portela - Lisboa antiga / Eduardo di Capua - O sole mio / Astor PiazzolaLibertango / Carl Orff - Carmina Burana / Vangelis - La conquesta del Paradís / Roy Williamson - Dansa escocesa / A.Ll.Webber - Amics per sempre / Ferrer Ferran - Maribel / Lluís Badosa - La puntaire / Adele - Set fire to the rain

2014 maig, 9 Lleida Plaça de la Paeria Festa Major - Concert Pregó Festes

2014 maig, 11 Lleida Plaça Sant Joan Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

Orff - Carmina Burana / F. Ferran - Mar i Bel / arranj. D. Furlano – Gospel’s Favourites / arranj. D. Armitage - Oh Happy Day / J. Ph. Sousa - El capità / C. Basie - Count Basie Salute / arranj.D.Armitage - The Saints / Adele - Set fire to the rain / Chueva & Valverde - Recull de sarsueles / E. Morera - La Santa Espina

Urrea – Capvespre a Lleida / J.A.Inglés - Lo comerç / M.Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R.Dorado - Mater Mea / A. Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls- Farandola / E. Morera - La Santa Espina

2014 maig, 19 LleidaAuditori Concert de Corals de Gent Gran 2014

Tradicional - Aires mediterranis

2014 juliol, 4 Lleida - La Llotja Programació estiu Repertori de pasdobles, música tradicional, sarsuela i música popular

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2013 desembre, 28 Torres de SegrePoliesportiu Municipal

Georges Bizet - Carmen / Lloyd Webber - Recull de musicals / John Higgins – Count Basie Salute / Ernesto Lecuona - Malagueña / Ferrer Ferran - Mar i Bel / Leonard Bernstein - West side story / Chueca & Valverde - Recull de sarsules / Richard Scott - Azcarraga / Rafael Hernández - El Cumbanchero

2014 setembre, 11 Lleida Plaça Sant Joan Diada 11 Setembre

2014 setembre, 28 Lleida XIè Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda

R. M. Valls- Cançó d’amor i de guerra / A. Carcellé - És la Moreneta / A. LL. Weber - Amics per sempre / F. Ferran - Vents Catalans / Ll. Badosa - La Puntaire / Ma del Mar Bonet - La Gavina / A. Vives - L’Emigrant / V. Bou - Llevantina / Himne Nacional de Catalunya - Els Segadors

Bandarra Street Orkestra, Banda Municipal de Fraga, Banda Municipal de Lleida

2014 octubre, 4 Lleida Concert a l’Amfiteatre dels Camps Elisis Carrillos -Pepe el Fester / arranj.D.Armitage - Oh Happy Day / J. Ph. Sousa - El capità / R. M. Valls- Cançó d’amor i de guerra / K.Amos - El soldadet de plom / R. Hernández - El cumbanchero / A. Ll. Webber - El fantasma de l’òpera / Adela - set fire to the rain / V. Bou - Llevantina / Arranj.D.Armitage - The saints

2014 octubre, 18-19 Foix (Ariège) 150è aniversari de l’Orchestre d’Harmonie

2014 octubre, 26 Lleida - Camps Elisis 150è aniversari de la fundació dels Camps Elisis

2014 novembre, 12 Lleida - Pati de l’Escorxador XXXIII Jornades Culturals Intercentros

G. Bizet- Carmen / J.Gonzalo Gómez Deval - Jaume I El Conqueridor / Ernesto Lecuona - Malagueña / Ferrer Ferran - Mar i Bel / Vicenç Bou Llevantina / Bob Lowden - Dixieland Jam / Rafael Hernández - El Cumbanchero / J. Strauss - Marxa Radetzky

J. Roig - Els Ilergetes / P. I. Txaikovski - Vals de les flors / C. Ribera – Avant, sempre avant! / A. Carrillos - Pepe el Fester / G. Bizet- Carmen suite / E. di Capua - O sole Mio / Ph.Sousa - El capità / R. Martínez -Evocació al Pirineu / B. Lowden - Dixieland Jam / E. Lecuona- Malagueña / V.Bou - Llevantina

J. Ph. Sousa - El capità / R. Wagner - Tannhäuser (Cor de Pelegrins) / G. Bizet- Carmen Suite / P.I.Txaikovski - Vals de les flors / R. M. Valls- Evocació al Pirineu / A. Carrillos - Pepe el Fester / C.Ribera – Avant, sempre avant! / E. di CApua - O Sole Mio / R.S.Cohen - Azcarraga / arranj. D.Armitage - Oh Happy Day

2014 novembre, 23 LleidaAuditori 19a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília (100 anys de banda municipal / Música i municipalitat)

2014 desembre, 21 LleidaAuditori 19a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal. Música i dansa

Juan Gonzalo Gómez Deval - Jaume I El Conqueridor / G. Rossini - El barber de Sevilla / R. Wagner - Tannhäuser (cor de peregrins) / Jaume Roig i Torné - Els Ilergetes (rigodons) / J. Giménez - La boda de Luís Alonso / Cosme Ribera - Avant, sempre avant! / James Barnes - Symphonic Overture

J. Offenbach - Barcarola / A. Kachaturian - La vídua valenciana / J. Strauss - Contes dels boscos de Viena / G. Fauré - Pie Jesú / J. Horner - Llegendes de passió / N. Rota - Romeu i Julieta / A .Bocelli - Por ti volare / A. C. Jobim - Wave / J. Strauss - Wienner Kreutzer / Tradicional - Recull de Nadales / I. Berlin - Nadals blancs / J.Marcks - Rudolph, el ren del nas vermell

2015 febrer, 15 LleidaAuditori 19a Temporada Musical Auditori - Música i músics. Els mestres del Jazz / Folls i nocturns

C.Porter - Five minutes with Cole Porter / N. Iwai arranj - Benny Goodman Memories / G. Miller - Glenn Miller Medley / J. R. Madrid arranj - Devorarem / J. Nus arranj - Disset freds / Lennon & P.Mc Cartney - The Beatles in concert / ABBA - Mamma Mia / J. Jackson - Billie Jean / J. R. Madrid arranjEscric cartes / L.Nus arranj - La flor complexa

2015 febrer, 26 LleidaAuditori Audicions secundària - El jazz Arranj. D. Forlano- Gospel Favourites / arranj.D. Armitage - Oh Happy Day / S.Joplin - The Entertainer / S. D. Woot -Marching the blues / Ph. Sousa - El capità / F.Chopin - Marxa funebre / arranj. D. Armitage - The Saints / B. Lowden - Dixieland Jam / C. Basie - Count Basie Salute

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2014 juliol, 24 Lleida - Carrer Major Romeria dels Fanalets de Sant Jaume

Recuperació històrica de la sardana El peu del Romeu de Víctor Mateu

2014 juliol, 10 a 13 Gènova (Itàlia) VI International Music Festival Genova

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2015 març, 25 LleidaAuditori Audicions Escolars (primària) - La màgia de la música

2015 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan Concert institucional de Sant Jordi

L. Anderson - El vals del gat / W.A.Mozart - La flauta màgica / O. Wallace - La Ventafocs / P. I. Txaikovski - El Trencanous suite / P. Dukas - L’Aprenet de bruixot / J.Williams - Harry Pooter

E. Morera - La sardana de les monges / J. PrenafetaHomenatge a Màrius Torres / R. Martínez Valls - Evocació al Pirineu / T. Simón - La Llegenda de Sant Jordi / V. Bou - La Llevantina / Rodoreda & Sala & Webber - Virolai-Boig per tu i Amics per sempre / Folls i Nocturns: Devorarem, La flor complexa, Escric cartes i Disset freds / Ll. Millet - El Cant de la Senyera

2015 maig, 3 Torregrossa Concert a Torregrossa. De la música clàssica a la popular i del jazz al pop

Carl Orff - Carmina Burana / A. Kachaturian - La vídua Valenciana / G. Giménez - La boda de Luís Alonso / F. Ferran - La Rodana / Maciste & Velásquez - Música inoblidable / V-Bou - Llevantina / D. Armitage arranj - Oh Happy Day / S .Joplin - The Entertainer / Harold L.Walters - Dixieland Revel / Benny Goodman - Benny Goodman Memories / The Beatles - The Beatles in concert / Michael jackson - Billie Jean

2015 maig, 4 LleidaAuditori Concert Coral de la Gent Gran 2015 Benny Goodman - Benny Goodman Memories / Sounds from Italy / Vicenç Bou Llevantina

2015 maig, 8 Lleida Plaça de la Paeria Concert de Festa Major J. Roig - Els Ilergetes / F. Ferran - La Rodana / C.Velázquez - Boleros / B. Goodman - Benny Goodman Memories / The Beatles - The Beatles in concer t / A. Kachaturian - La vídua valenciana / Chueca & valverde - Recull de sarsueles / C.Ribera – Avant, sempre avant!

2015 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2015 juliol, 2 a 5 Lleida XIIè Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida «Germans Roig i Torné». Fem Banda /1r Festival Internacional

2015 juliol, 15-20 Praga (Rep. Txeca) VIè Art Festival de Praga-República Txeca

J. A. Inglés - Lo comerç / M.Alonso - Alfara de Algimia / R.Dorado - Cordero de Dios / R.Dorado - Mater Mea / A.Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J.Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls- Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Filarmonica Sestrese (Gènova), Orchestre d’Harmonie de la Ville de Foix, Orchestre d’Harmonie VarilhesFoix, Banda de Música de Manacor, Agrupació Musical Canareva (Alcanar), Unión Musical Garrapinillos, Sociedad Artística Musical de Magallón, Banda Municipal de Fraga, Banda de Música Ciudad de Barbastro, Banda Municipal de Lleida

R. Strauss - Així parlà Zaratustra / G. Bizet - Carmen / F. Ferran - Mar i Bel / arranj.D. Oh Happy Day / arranj.B. Lowden - Dixieland Jam / B. Goodma- Benny Goodmann Memories / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pas doble / A. Carrillos - Pepe el Fester /E. Lecuona - Malagueña / R. Hernández - El Cumbanchero / V. Bou - Llevantina

2015 juliol, 24 Lleida - Carrer Major Romeria dels Fanalets de Sant Jaume

2015 setembre, 11 Lleida Plaça de la Paeria Concert Institucional de la Diada Nacional de Catalunya

Tradicional - Goigs de Sant Jaume/ R. M. Valls- Farandola / A.Urrea - Capvespre a Lleida / J. A. Inglés - Lo comerç / V. Mateu - El Peu del Romeu / E. Morera - La Santa Espina

Hammond - One moment in time / C.Ribera - Avant!, sempre avant ! / B. Bou - Llevantina / A. Vives - L’Emigrant / P. Ventura - Per tu ploro / R. M. Valls- Farandola i Evocació al Pirineu / Tradicional catalana - Aires Mediterranis / E. Morera - La sardana de les monges / Sau - Boig per tu / Himne Nacional de Catalunya - Els Segadors

2015 octubre, 17 Lleida Plaça Sant Joan Solidàrium - De Síria a Catalunya, un viatge musical

Ernest Gold - Suite Hebriaca / A.W.Ketélby - En un mercat persa / W. A. Mozart - Marxa turca / J. Brahms - Dansa hongaresa núm.5 / Alfred Bösendorfer - Slovenia / J. Strauss - Tresch Trasch polca / Eduardo di Capua - O sole mio / Louis Gugliemi - La vie en rosa / Vicenç Bou Llevantina / One moment in time (bis)

2015 novembre, 22 LleidaAuditori 20a Temporada

Musical AuditoriConcert de Santa Cecília (Granados a banda)

2015 desembre, 20 LleidaAuditori 20a Temporada

Musical AuditoriConcert de Nadal

Manuel de Falla - La vida breve / I. Albéniz - Primera suite Op.47 (Granada/Catalunya/Sevilla) / A. Vives – Bohemios (selecció) / E.Granados - Les Goyescas (intermedi) / M. Giró - Nostra Senyora de París (preludi ) / E.GranadosDanses espanyoles (andalusa/rondalla aragonesa) / Ricard Viñes arranj. J.Nus - Quatre hommages

J. Lennon & Y. Ono - Imagine / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / M. Jackson - Heal the world / M.JacksonBillie Jean / J. Strauss - Kaiser-Waltzer / Adele - Set fire to the rain / Tradicional - Recull de nadales / J.F.Coots & H.Gillespiel - Sant Claus is comin’ to Town / I.Berlin - Nadals blancs / Björk & Nellee Hooper - It’s oh so quiet

2015 desembre, 27diumenge

La Granja d’Escarp

Concert de Nadal R. Strauss - Així parlà Zaratustra / Tradicional - Aires mediterranis / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pasdoble / Bob Lowen - Dixieland Jam / A. Ll. Webber - Amics per sempre / R.Hernández - Cumbanchero / J.Lennon & Y.Ono - Imagine / J. Strauss - Vals de l’emperador / J. Strauss - Marxa Radetzki / TradicionalRecull de Nadales / J. F. Coots¬G.Gillespie - Santa Claus is comin’ to town /Irving Berlin - Nadals Blancs

2016 febrer, 25 Lleida -Auditori Audicions Escolars (secundària) - Casting

2016 febrer, 27 LleidaAuditori 20a Temporada Musical AuditoriObeses 3D

2016 març, 16 Lleida -Auditori

2016 abril, 23 Lleida Plaça Sant Joan Concert institucional de Sant Jordi

Gershwin - Recull simfònic / H. Arlen - Over the rainbow / N. H. Brown - Cantant sota la pluja / A. LL. Webber - El Fantasma de l’Òpera / L. Bernstein - West side Story / J. Farrar - Grease / E. John - El Rei Lleó / ABBA - Mamma Mia! / A.Guinovart - L’Himne dels Pirates

La bona educació / Virus / Nata muntada / Guapo / Rumba de l’avorrit / Botifarra amb seques / La cançó dels amors entrellaçats / La dotzena campanada / Em deixaré bigoti / Brindem, brindem / Com la sal al mar / Rosó / L’Ària du l’hermafrodite / El monstre de l’armari / Ens hem alçat / Mammi

Popular romanesa - Vine vine primavera / R. Korsakov Scherezade / W. Barker - Chinese folk suite / Popular africana - Si Ma Ma Ka / Bellini - Samba di Janeiro / G. BizetEl Toreador / Tradicional catalana - Aires Mediterranis / J. Lennon - Imagine / Beatles - Obladi-Oblada

M. Shönberg - Els Miserables / A.Ll.Webber - El Musical / C.Orff - Carmina Burana / E. Morera - La sardana de les monges / C.Velázquez - Boleros / arranj. F.Furlano – Gospel’s Favourites / T. Simon - La Llegenda de Sant Jordi / G. Bizet- Carmen / L. Bernstein - West side Story / Tradicional catalana - Virolai-Amics-Cant de la Senyera / A.Carcellé - És la Moreneta

2016 maig, 2 LleidaAuditori Concert Corals de la Gent Gran 2016

Leonard Berstein - West side story / Josep PrenafetaSuite 5 cançons catalanes

2016 maig, 6 Lleida Plaça de la Paeria Concert de Festa Major Arranj. D. Armitage - Oh Happy Day / arranj.M.GonzálezSuite hebraica / B.Goodman - Benny Goodman Memories / A.C.Jobim - Desafinado / Beatles - Obladi-Oblada / Adele - Set fire to the rain / A.Guinovart - Himne dels Pirates / F. Ferran - La Rodana / Tradicional catalana - Aires Mediterranis

2016 maig, 11 Lleida Plaça Sant Joan Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2016 juliol, 1 a 3 Lleida XIII Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida «Germans Roig i Torné». Fem Banda / 2n Festival Internacional

A. Inglés - Lo comerç / M. Alonso - Alfara de Algimia / R. Dorado - Cordero de Dios / R.Dorado - Mater Mea / A. Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J. Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls- Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Banda del Conservatori i Escola de Música de Lleida, Agrupación Musical Iniestense, Asociación Cultural Banda de Música de Épila, Banda Simfònica Roquetes Nou-Barris de Barcelona, Uniäo Filarmónica do Troviscal, Agrupació Musical l’Alcalaten de l’Alcora, Banda Simfònica de Reus, Orchestre d’Harmonie de l’Union

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

Diada 11 setembre

R. Strauss - Així parlà Zaratustra / A. Ketélbey - Al jardí d’un monestir / arranj. D. Forlano – Gospel’s Favourites / arranj. M. González - Suite hebraica / R. Strauss - Trisch-trasch / R. M. Valls- Farandola / Ll.Badosa - La Puntaire / Ma del Mar Bonet - La Gavina / A. Vives - L’Emigrant / E. Morera - La sardana de les monges / arranj.P.Kleine - Oh when the saints / Virolai, Boig per tu, Amics, Cant de la Senyera – Millet & Sau & Webber / Els Segadors -Himne Nacional de Catalunya

2016 octubre, 1 Deltebre

2016 novembre, 10 LleidaTeatre de l’Escorxador

XXXVa Trobada de Bandes de Música de Catalunya

XXXV Jornades Culturals Intercentros de les Cases Regionals

2016 novembre, 20 LleidaAuditori 21a Temporada Musical Auditori - Concert de Santa Cecília

2016 desembre, 18 Lleida, Catedral Concert Obrim el Nadal

2016 desembre, 18 LleidaAuditori 21a Temporada Musical Auditori - Concert de Nadal

Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J.Prenafeta - Esclat de joia

H.Chinesta - Coliseum / J.Grau - El Despertar / G. BizetCarmen Suite / I.Albéniz - Tango / M.F.Caballero - Gigantes y Cabezudos / V. Bou - Llevantina / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pas doble

Autor desconegut - La Paeria (marxa) / H. ChinestaColiseum (poema simfònic) / G.Rossini - Introducció, tema i variacions / C. Gounod - Missa Solemne de Santa Cecília

Autor desconegut - La Paeria (marxa) / C. Gounod - Missa Solemne de Santa Cecília

W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / J. Strauss - Vals de l’Emperador / F.Coots - Santa Claus i comin’ to town / J. Revaux & C. François My Way / R. Smith & F. Bernard - Winter wonderland / L. Anderson - Blue Tango / I. Albéniz - Tago op.165 / A. Piazzola - Libertango / J. C. Sanders - Adiós muchachos / A. Pryor - The Broadway Tango / J.Gade - Celos

2017 febrer, 19 LleidaAuditori 21a Temporada Musical Auditori - L’Humor a la música

2017 març, 9 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Música de cinema

2017 març, 22 LleidaAuditori Audicions Escolars (primària) - Quin tip de riure!

L. Anderson - La màquina d’escriure / L. Anderson - Paper de vidre / A. Reed - Music for Hamlet / J. Strauss - Als boscos de Krapfen / M. Peeters arranj - Charles Chaplin / H. Mancini- La pantera rosa / D. Armitage - The Saints

Arranj. M. Peeters - Charles Chaplin / E. Morricone - El bó, el lleig i el dolent / J. Williams - Indiana Jones i l’última croada / J. Williams - La Guerra de les galàxies / A. MenkenHèrcules / D. Elfman - Batman / H.Zimmer - Pirates del Carib

Ch. Chaplin - El noi / H. Mancini- La Pantera Rosa / H. Zimmer - Pirates del Carib / J. Haydn - Simfonia núm.94 -Andante / J. Strauss - Trisch-Trasch / G. Mahler - Simfonia núm.1 - 3r mov. / J.Curnow - Un dia al circ / F. Ferran - En un lugar de la Mancha / X. Cugats - Cugat’s Cocktail / L. Anderson - Vals del gat / L. Anderson - Sandpaper ballet / Popular - Frère Jacques

2017 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan Concert institucional de Sant Jordi H. Chinesta - Coliseum / L. Anderson - La màquina d’escriure / A.Reed - Music for Hamlet / arranj.F.Furlano – Gospel’s favourites / arranj.P.K.Schaars - Antonin’s new world / L. Anderson - Blue tango / arranj. N.Iwai - My Way / B. Lowden - Dixieland Jam / P. Ventura - Per tu ploro / Tradicional catalana - Virolai-Amics-Cant de la Senyera

2017 maig, 10 Lleida Plaça de la Paeria Concert de Festa Major F. Ferran - La Rodana / arranj.M.Peeters - Charles Chaplin / H. Mancini- La Pantera Rosa / Arranj.D.Ermitage - Oh Happy Day / Ph.Sousa - El Capità / A.Alburquerque - Xartolinades / E. Lecuona- Malagueña / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pas doble / Tradicional - The Saints / E. Morera -La Santa Espina

2017 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

2017 maig, 16 LleidaAuditori Concert Corals de la Gent Gran 2017

A. Inglés - Lo comerç / A.Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J.Prenafeta - Esclat de joia / R. M. Valls- Farandola / E. Morera - La Santa Espina

Naohiro Iwai - My Way / Maurice Jarre - Doctor Zivago / Jacob Gade - Celos / Lluís Badosa - La Puntaire

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2016 juliol, 24 Lleida - Carrer Major Romeria dels Fanalets de Sant Jaume

Tradicional - Goigs de Sant Jaume / R. M. Valls- Farandola / A. Urrea - Capvespre a Lleida / J. A. Inglés- Lo comerç / V. Mateu - El Peu del Romeu / E. Morera - La Santa Espina

2016 setembre, 11 Lleida Plaça de la Paeria

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2017 juny, 30 / juliol, 2 Lleida

XIVè Festival

Internacional de Bandes de Música de Lleida «Germans Roig i Torné». Fem Banda /3r Festival Internacional

2017 juliol, 24 Lleida Romeria dels Fanalets de Sant Jaume

2017 juliol, 23 a 26 Thessaloniki (Grècia)

International Youth Band Festival

Banda Municipal de Lleida, Sociedad Unión Musical de Soneja, Banda Municipal de Música d’Alcanar, Banda Simfònica de La Rioja, Banda de Música de l’Agrupació Musical Rapitenca, Asociación Musical Gaspar Sanz de Calanda, Banda de Música del Camp Redó, Banda de Música de La Pobla, Unión Musical Porteña

Tradicional - Goigs de Sant Jaume/ R. M. Valls - Farandola / Capvespre a Lleida -A.Urrea / J. A. Inglés - Lo comerç / V. Mateu - El Peu del Romeu

H. Chinesta- Coliseum / Ferrer Ferran - La Rodana / arranj. Naohiro Iwai – My way / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pas doble / Count Basie - Count Basie Salute / Ernesto Lecuona - Malagueña / Antonio Carrillos - Pepe el Fester / Rafael Hernández - El Cumbanchero

2017 setembre, 11 Lleida Plaça Paeria Concert Institucional de la Diada Nacional de Catalunya

2017 octubre, 14 Amposta-Parc dels Xiribecs

Desfilada de 30 bandes de música i 1500 músics. Cloenda amb l’espectacle d’humor i música «Marabunta»

2017 novembre, 19 LleidaAuditori 22a Temporada Musical AuditoriConcert de Santa Cecília - Homenatge al Museu d’Art Jaume Morera i Cercle de Belles Arts

2017 desembre, 17 LleidaAuditori 22a Temporada Musical AuditoriConcert de Nadal - El diàleg del ball

Alburquerque - Xartolinades (sardana) / H .ChinestaColiseum / arranj.N.Iwai - My Way / Ll.Ortega - El meu avi (havanera) / P. Ventura - Per tu ploro / J.Gade - Celos / A. Vives - L’Emigrant / J.Ribas - Rosó / A. Carcellé - És la Moreneta / Virolai, Boig per tu, Amics, Cant de la Senyera –Millet & Sau & Webber / Els Segadors -Himne Nacional de Catalunya

Carrilos - Pepe el Fester / S. Cohen - Azcarraga

R. Chapí - El tambor de Granaderos (Obertura) / M. Mussorgski - Quadres d’una exposició / B.AppermontColors / E.Roca - El museu de La Paeria (sardana) / C.Orff - Carmina Burana / E.Roca - Broll de gratitud (sardana)

A.Ketélbey - Campanes en els prats / C. Gardel - Por una cabeza / L. Cohen - Al·leluia / J.Lennon & Y.Ono - Imagine / J.Víctor Alba - Perfídia / J. Strauss - Al bell Danubi Blau / A.Piazzola - Libertango / J.Lennon & Y.Ono - Happy Christmas / F.Xavier Gruber - Santa Nit / The PoliceRoxanne / F. Coots - Santa Claus is coming to town / A. Bocelli - Por ti volare

2018 febrer, 25 LleidaAuditori 22a Temporada Musical AuditoriConcert solidari amb Aremi - La diferència ens uneix

2018 març, 8 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Casting

Amb la col·laboració de l’Aula de Teatre i amb el director convidat J. A. Alburquerque: A. J. Alburquerque - Júju / M.Kamen - Robin Hood Prince of Thieves / D. Xostakóvitx - Vals núm.2 / G. Miller - Glenn Miller Medley / J. M. L acalle - Amapola / K. Amos - El soldadet de plom

G. Gershwin - Recull simfònic / H. Arlen - Over the rainbow / N .H. Brown - Cantant sota la pluja / A. Ll. Webber - El Fantasma de l’Òpera / L.Bernstein - West side Story / J. Farrar - Grease / E. John - El Rei Lleó / ABBA - Mamma Mia! / A. Guinovart - L’Himne dels Pirates

2018 març, 21 LleidaAuditori Audicions Escolars (primària) - Els viatges de Ketèlbey

2018 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan

W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / En un mercat persa / Al jardí d’una pagoda xinesa / Campanes en els prats / Al jardí d’un monestir / Tradicional d’Aràbia - Bafta Hindi

R.Chapí - El tambor de granaderos (preludi ) / J.M.Serrat Saeta / J.M.Valls - Mitja Lluna (marxa mora) / J.L.Urbén - Volver a Ejea / A.Ll.Webber - El musical / BryantMexican wedding / L.Bernstein - West side Story / Tradicional catalana - Virolai-Amics-Cant de la Senyera

A.Carrillos - Pepe el Fester / J.M.Serrat - Saeta / Ph.Sousa - El Capità / R.Chapí - El tambor de granaderos (preludi )/ Chueca & Valverde - La sarsuela i el pas doble / E.LecuonaMalagueña / J.L.Urbén - Volver a Ejea / A.AlburquerqueXartolinades /Bryant - Mexican wedding / P.Prado - Mambo 5 / J.M.Lacalle - Amapola / Adele - Adele

2018 maig, 10 Lleida Plaça de la Paeria Concert de Festa Major Carrillos - Pepe el Fester / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pas doble / E. Lecuona- Malagueña / J. L. Urbén - Volver a Ejea / A. Alburquerque - Xartolinades / P. Prado - Mambo 5 / J. M. Lacalle - Amapola / Adele- Adele 21/ Z. Abreu - Tico-Tico / D.Xostakóvitx - Vals núm.2 / A.Alburquerque - Júju

2018 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

A. Inglés - Lo comerç / A.Moreno - Macarena / A.Carrillos - Pepe el Fester / R.S.Cohen - Azcárraga / J.PrenafetaEsclat de joia / E. Morera - La Santa Espina

2018 maig, 17 LleidaAuditori Concert Coral de la Gent Gran Adele- Adele / L.Cohen - Al·leluia / H.Arlen - Over the rainbow / J.L.Urbén - Volver a Ejea / Ll.Millet - El Cant de la Senyera

2018 juny, 15 Lleida Plaça de la Paeria Presentació Fem Banda-Agermanament amb la ciutat de XàtivaConcert conjunt amb la Banda Primitiva de Xàtiva

2018 juny, 24 Lleida - Pl.Blas Infante Concert de Festa Major-Barri de Cappont

R. Roig - La Gràcia de Déu / arranj. M.Peeters - Charles Chaplin / M.Asins - La flor del taronger / G. Bizet- Carmen / F. Ferran - Mar i Bel / Adele - Adele 21 / L.Bernstein - West side Story / J.Badosa - La puntaire / R.Hernández - El Cumbanchero

Xostakóvitx - Vals núm.2 / A. Ll. Webber - El Musical / H. Zimmer - Pirates del Carib / J.Badosa - La Puntaire / Arranj. N. Iwai - My Way / B.Lowden - Dixieland Jam / J. M. Lacalle Amapola / Z. Abreu - Tico-Tico / E. Lecuona- Malagueña / Tradicional catalana - Virolai-Amics-Cant de la Senyera

2018 juliol, 1 Lleida, Pl. Sant Pere Concert de Festa Major-Barri de Secà de Sant Pere

2018 juliol, 21 Monestir de Gualter 25a Trobada al Monestir de Gualter

Xostakóvitx - Vals núm.2 / A. Ll. Webber - El Musical / H. Zimmer - Pirates del Carib / J.Badosa - La Puntaire / Arranj.N.Iwai - My Way / B.Lowden - Dixieland Jam / J. M. Lacalle - Amapola / Z. Abreu - Tico-Tico / E. LecuonaMalagueña / Tradicional catalana - Virolai-Amics-Cant de la Senyera

Cesarini - Renaissance Suite / Tradicional - Cant dels ocells / J. S. Bach - Aria / A. Vives - L’Emigrant / D. XostakóvitxVals núm.2 / A. Ll. Webber - El Musical / H. Zimmer - Pirates del Carib / J. Badosa - La Puntaire / Arranj. N.I wai - My Way / B. Lowden - Dixieland Jam / J. M. Lacalle - Amapola / Z. Abreu - Tico-Tico / E. Lecuona- Malagueña / Tradicional - Virolai-Amics-Cant de la Senyera

2018 juliol, 24 Lleida- Carrer Major Fanalets de Sant Jaume Tradicional - Goigs de Sant Jaume / R. M. Valls- Farandola / A. Urrea - Capvespre a Lleida / J. A. Inglés - Lo comerç / V. Mateu - El Peu del Romeu / A. Carrillos - Pepe el Fester / A. Moreno - Macarena / E. Morera - La Santa Espina

2018 juliol, 2531 Hongria-Mako Festival Internacional de Bandes de Música a Hongria- ciutat de Mako

2018 setembre, 11 Lleida Plaça Paeria Concert Institucional de la Diada Nacional de Catalunya

Arranj. N.Iwai - My Way / B. Lowden - Dixieland Jam / J. M. Lacalle - Amapola / R. Hernández - Malagueña / Z. Abreu - Tico-Tico / A. Carrillos - Pepe el Fester / M. JózsefFejersvary Marsch / S. Artur - Szent István

Leonard Bernstein - West Side Story / Dimitri Shostakovitx - Vals núm.2 / arranj. Marcel Peeters - Recull temes Chaplin / Seregi Artur - Szent Itsvan / Ricard Viladesau - Girona m’enamora / Rafael Martínez Valls - Cançó d’amor i de guerra / Populra - La Gavina/ Vicenç Bou Llevantina / Enric Morera - La sardana de les monges / Josep RibasRosó / Tradicional Catalana - Virolai / Lluís Millet - Cant de la Senyera / Himne Nacional de Catalunya - Els Segadors

2018 octubre, 6 Falset XXXVIIa Trobada de Bandes de Catalunya

Richard Cohen - Azcarraga / -Antonio Carrillos - Pepe el Fester

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2018 abril, 29 Lleida - Pavelló Magraners Concert de Festa Major-Barri de Magraners

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2018 novembre, 18 LleidaAuditori 23a Temporada

Musical AuditoriConcert de Santa Cecília. Col·laboració Cobla Municipal i Cors

2018 desembre, 23 LleidaAuditori 23a Temporada

Musical AuditoriConcert de Nadal. Coproducció Arts Dansa.

2019 febrer, 24 LleidaAuditori 23a Temporada Musical AuditoriRecordant els 80’s

Tomàs Simón - La Llegenda de Sant Jordi / Joaquim Serra - La Presó de Lleida / Josep Prenafeta - Europa / Josep Prenafeta - Cinc cançons populars catalanes /-Francesc Vidal - Himne a Santa Cecília / Joan Badosa - La Puntaire

Adaptació del ballet El Trencanous de Piotr Txaikovski

Miguel Ríos - Bienvenidos / John Barry - Memòries d’Àfrica / Anton Lloyd Webber - El Fantasma de l’Òpera / Queen - Bohemian Rhapsody, we will Rock you... / Duke Ellington - Caravan / Supertamp - The logical song, It’s raining Again,… / arranj.paul Murtha - Triller, Eye of the tiger, Flasdance,… / arranj. Azael Tormo - Mecano / Tom JonesIt’s not inusual / Gloria Gaynor - I will survive

2019 març, 14 LleidaAuditori

Audicions Escolars (secundària) - Música de cinema

2019 març, 27 LleidaAuditori Audicions Escolars (primària) - Els viatges de Ketèlbey

2019 abril, 23 Lleida Plaça de Sant Joan Concert institucional de Sant Jordi. Col·laboració alumnes de Lestonnac

2019 abril, 28 Lleida - Pavelló Magraners Concert de Festa Major-Barri de Magraners

Arranj. M. Peeters - Charles Chaplin / E. Morricone - El bó, el lleig i el dolent / J. Williams - Indiana Jones i l’última creuada / J. Williams - La Guerra de les galàxies / A. Menken - Hèrcules / D. Elfman - Batman / H. ZimmerPirates del Carib

W. Ketélbey - A la terra mítica d’Egipte / En un mercat persa / Al jardí d’una pagoda xinesa / Campanes en els prats / Al jardí d’un monestir / Tradicional d’Aràbia - Bafta Hindi

Miguel Ríos - Bienvenidos / Queen - Bohemian Rhapsody, we will Rock you,.. / Supertamp - The logical song, It’s raining Again,…

Antonio Carrillos - Pepe el Fester / Miguel RíosBienvenidos / Queen - Bohemian Rhapsody, we will Rock you,.. / Duke Ellington - Caravan / Supertamp- The logical song, It’s raining Again,… / arranj.Paul Murtha - Triller, Eye of the tiger, Flasdance,… / arranj. Azael Tormo - Mecano / Tom Jones - It’s not inusual / Gloria Gaynor- I will survive / Zequina de Abreu - Tico Tico

2019 maig, 10 Lleida Plaça de la Paeria Concert de Festa Major Miguel Ríos - Bienvenidos / Queen - Bohemian Rhapsody, we will Rock you,.. / Duke Ellington - Caravan / Supertamp - The logical song, It’s raining Again… / arranj.Paul Murtha - Triller, Eye of the tiger, Flasdance,… / arranj. Azael Tormo - Mecano / Gloria Gaynor - I will survive / Hans Zimmer - Pirates del Carib / José Lacalle - Amapola / Vicenç Bou- Llevantina

2019 maig, 11 LleidaCatedral, Pl. Sant Joan

Processó de Sant Anastasi-Ofrena Floral

Abel Moreno – Macarena / Azcarraga Richard Cohen / Antoni Carrillos - Pepe el Fester / Salvador Salvà - Xabia / E. Morera –Santa Espina / Vicenç Bou Llevantina

2019 maig, 20 LleidaAuditori Concert Coral de la Gent Gran Pep Sala - Boig per tu / Dúo Dinàmico - Bailando el twist / Anton Lloyd Webber – El fantasma de l’Òpera / Lluís Millet - El Cant de la Senyera /Duke Ellington- Caravan

2019 juny, 9 TàrregaAteneu Homenatge a Manel de Pedrolo i Centenari Ateneu Tàrrega

2019 juliol, 4 al 7 Lleida Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida-Fem Banda

Ernest Gold - Èxode / arranj. Peter Kleine - Simfonia del Nou Món / Max Steiner - Allò que el vent s’endugué / Anton Lloyd Webber - No ploris per mi Argentina / Richard Strauss - Així parlà Zaratustra / arranj. Azael Tormo - Mecano / Ennio Morricone - Moment for Morricone / John BarryMemòries d’Àfrica / Hans Zimmer - Pirates del Carib / arranj. Paul Murtha - Flashdance / Queen - Bohemian Rhapsody

Richard Strauss - Així parlà Zaratustra / Aram KaxaturianDansa del sabre / Jesús Palomares - Colombia tierra querida / Eduardo di Capua - O sole mio / Nestor Alamo - Sombra del nublo / Agustín Lara - Granada / Salvador Salvá - Xabia / Vicenç Bou Llevantina

Georges Bizet- Carmen / Chueca & Valverde - La sarsuela i el pasdoble / José Lacalle - Amapola / Ernesto Lecuona - Malagueña / Rafael Hernández – El Cumbanchero Bob Lowden- Dixieland Jam / arranj. Azael Tormo- Mecano / Antonio Carrillos - Pepe el Fester / Gustau PascualPaquito Chocolatero / Salvador Salvá- Xabia

2019 juliol, 24 Lleida- Carrer Major Fanalets de Sant Jaume Tradicional lleidatana - Goigs de Sant Jaume / Richard Cohen - Azcarraga / Antonio Carrillos- Pepe el Fester / Víctor Mateu - El Peu del Romeu / Enric Morera - La Santa Espina

2019 octubre, 19 Terrassa XXXVIIIa Trobada de Bandes de Catalunya Vicenç Bou Llevantina / Richard Scott - Azcarraga / Antonio Carrillos - Pepe el Fester / Cosme Ribera - Avant , sempre avant! / Enric Morera - La Santa Espina

2019 novembre, 17 LleidaAuditori 24a Temporada Musical AuditoriConcert de Santa Cecília. Col·laboració dels Cors del territori

2019 desembre LleidaAuditori 24a Temporada Musical AuditoriConcert de Nadal. Coproducció Dancescape

2020 febrer, 16 LleidaAuditori 24a Temporada Musical AuditoriL’essència del Carib

David Rivas - Las edades del hombre / Hans Zimmer - Da Vinci Code / Amilcare Ponchielli - La Gioconda / Paul Yoder - Spiritual Rhapsody / Donald Furlano - Gospel’s Favourites / Jerome Naulais - Down by the riverside / Arranj.P.Kleine - Oh when the Saints / arranj.Dennis Ermitage- Oh happy Day

Adaptació de l’Òpera Carmen de Georges Bizet

Rafael Hernandez - El Cumbanchero / Arturo MarquezConga del Fuego / Rudolph Toombs - Cugat’s Cocktails / Arturo Márquez - Danzón núm.2 / Perez Prado - Mambo Jambo / arranj. Peter Schaars - Recull Gloria Estefan / Santana - Flor de luna, Oye como va,.. / Iglesias & MartinBailamos Livin’,…

2020 març, 5 LleidaAuditori Audicions Escolars (secundària) - Música de jazz

2020 setembre, 25 Lleida-Pl. Sant Joan Concert de Festa Major de la tardor

arranj.D.Forlano- Gospel Favourites / arranj.D.Armitage - Oh Happy Day / S.Joplin - The Entertainer / S.D.Woot -Marching the blues / Ph.Sousa - El capità / F.ChopinMarxa fúnebre / arranj.D.Armitage - The Saints / B.Lowden - Dixieland Jam / C.Basie - Count Basie Salute.

Miguel Ríos - Bienvenidos / Dimitri Shostakovich - Vals núm.2 / Perez Prado - Mambo Jambo / Santana - Flor de luna, Oye como va,.. / arranj. Azael Tormo - Mecano / arranj. Peter Schaars - Queen Greatest / Vicenç Bou Llevantina / - Duo Dinámico – Resistiré.

2020 novembre, 29 LleidaAuditori 25a Temporada Musical AuditoriEmocions & Sentiments

2020 desembre, 13 Lleida- Seu Vella 25è Aniversari de l’Associació Moros i Cristians de Lleida

Miquel Castro - Rubielos en Fiestas (estrena) / Ernest Gold Exodus / Hans Zimmer - Gladiator / Juan G.Deval - El Camí de Santiago / Claude M.Shönberg - Els Miserables / Leonard Bernstein - West side story.

Gustavo Pascual - El Bequetero / Caravana Pedro J. Francés - Creu Daurà - Francisco Asís / Ernest GoldExodus / Hans Zimmer - Gladiator/ Claude M.Shönberg - Els Miserables / Leonard Bernstein - West side story / Obres Concurs Himne Aniversari : Festa Major / Azael Tormo – Yurida.

2020 desembre, 20 LleidaAuditori 25a Temporada Musical AuditoriConcert de Nadal

Carl Ma von Weber - Invitació al vals / Piotr TxaikovskiVals de les flors / Richard Strauss - El Danubi Blau / Leroy Anderson - Vals del gat / Dimitri Shostakovitx - Vals de la jazz suite ním.2 / George F.Handel - Lascia ch’io pianga / Charles Gounod - Ave Maria / John Coots - Santa Claus is comi’n to town / Franz Gruber - Santa Nit.

Any Data Lloc Esdeveniment/motiu Repertori/Programa

2019 juliol, 17- 23 CisterninoItàlia Festival Internacional de Bandes de Música a la Vall d’Itria a Itàlia

BIBLIOGRAFIA.

ABADAL, L. G., Una prestigiosa institución musical leridana que fué, la Banda Popular y su eminente maestro-director don Cosme Ribera Miró, Ciudad , quadern VII, juliol 1956, pp. 101-102.

Una prestigiosa institución musical leridana que fué, la Banda Popular y su eminente maestro-director don Cosme Ribera Miró II, Ciudad, quadern VIII, agost 1956, pp.118-119.

ALMACELLAS DIEZ, J. M., Banda Municipal de Barcelona: 1886-1944. Del carrer a la sala de con certs; Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. 2003.

ASTRUELLS, S., La Banda Municipal de Valencia y su aportación a la historia de la música valenciana; Tesi doctoral. Universitat de València. 2003.

AVIÑOA, X., Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear ; Ed. 62. 2003. 10 volums.

BONASTRE, F., La Banda Municipal de Barcelona: cent anys de música ciutadana; Ajuntament de Barcelona, 1989.

DE CASTRO, J., Quan Lleida era ye-yé. Música moderna i societat (1960-1975); Pagès Editors. Lleida. 2005.

ESTEVE SERRA, O., Les bandes de música de la comarca del Montsià, Raïls, núm. 27. 2011.

FONTOVA CARLES, R., Les representacions festives a Lleida (1700-1975); Col. Estudis Monogrà fics Guillem Botet. Pagès Editors i Ajuntament de Lleida. Lleida. 2012.

HERRERA LLOP, Ll. M., Cosme Ribera i Miró 1842-1928; Ed. Ajuntament de Lleida. Col. La Banque ta núm. 28. Lleida. 2000

La música a Lleida durant la Renaixença i el Modernisme; Ed. Pagès Editors i Ajuntament de Lleida. Col. Antropològica núm. 4. Lleida. 2002.

Música en silenci. Fons musicals dels arxius de Lleida; Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida. 2012

Cent anys de l’Escola Municipal de Música de Lleida (1915-2015); Ed. Pagès Editors i Ajuntament de Lleida. Lleida. 2015.

LLADONOSA PUJOL, J., Historia de la Diputación Provincial de Lérida; Ed. Diputació Provincial de Lleida. Lleida. 1973. 2 vols.

Setanta-cinc anys de records. 1907-1962; Ed. Virgili i Pagès. Lleida. 1989.

LLADONOSA VALL-LLEBRERA, M., Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896); Pagès Editors. Lleida. 2018.

MUJAL ELÍAS, J., Lérida. Historia de la Música; Ed. Dilagro. Lleida. 1975.

PINYOL, J., Lleidatans d’ahir i lleidatans d’avui. Cosme Ribera Miró, Lleida , núm. 71 del 10 de maig de 1928, pàg. 14.

PUJOL, J., Nueva banda, Ciudad, abril-maig 1955. p. 63.

QUERALT, C. i FORNÓS, A., Les bandes de Música a les comarques de Tarragona; Diputació de Tarragona. 2003.

RIERA, J., Lérida en la Música, Ciudad, anys 1977 i 1982.

RODA BATLLE, J., Les bandes de música: funció social, musical i pedagògica , Temps d’Educació, núm. 25. 1r semestre 2001.

SOL, R. i TORRES, C. Lleida i el fet nacional català (1878-1911); Edicions 62. Col. Llibres a l’abast. núm. 142. Barcelona. 1978.

Lleida en temps de la Mancomunitat de Catalunya (1913-1924) ; Ed. Virgili i Pagès. Lleida. 1989.

VARELA SERRA, J., El temps dels Roig. Tres generacions d’una família de la plaça Sant Joan de Lleida; Pagès Editors. Lleida. 2014.

DDAA; Cien años de Cruz Roja Española en Lérida y su última dècada 1967/1976; Ed. Assemblea Provincial de la Creu Roja. Impremta Artis. Lleida. 1978.

La Banda Popular; Vida Lleidatana , 1 de maig de 1928. Núm. 49-50, any III. Pàg. 158.

El avance de la provincia de Lérida en el último quinquenio (de 13 setembre 1923 a 13 setembre 1929). Lérida. Tipografia Provincial de la Casa de Misericórdia. Plaza San José. 1929.

Enric Roca. El pas d’un home lleidatà (memòries); Cercle de Belles Arts de Lleida. Lleida. 2000.

Fonts hemerogràfiques i altres fonts documentals

El País, Diario de Lérida, El Correo de Lérida, La Mañana i Segre. Actes de les reunions de la Banda Municipal de Música de Lleida. Contrapunt, Butlletí de l’AMPA del Conservatori de Música de Lleida. Actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida. Butlletí Oficial de la Província de Lleida. Programes de Festa Major de Lleida; Fons Sol-Torres de la biblioteca de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida.

ABSTRACTS.

La Banda Municipal de Lleida y sus precedentes históricos.

El libro que el lector tiene en sus manos se propone el objetivo de celebrar y reconocer el 25 aniversario de la creación de la Banda Municipal de Lleida, que nació el mes de octubre de 1995 de la mano de su director, Amadeu Urrea Pérez. La Banda Municipal de Lleida fue presentada en público el 24 de noviembre de 1996 en el marco del Auditori Enric Granados de Lleida, con moti vo de la celebración de la fiesta de Santa Cecilia.

Desde aquel primer concierto hasta la actualidad han sido más de trescientas las actuaciones que la Banda Municipal ha ofrecido, básicamente al público de Lleida, pero también al de otras localidades, algunas cercanas a la ciudad y otras más lejanas, llevando además el nombre de Lleida a diversos países europeos. Las numerosas actuaciones de la banda han formado parte de las temporadas en el Auditori Enric Granados, en conciertos y procesiones de Festa Major (Fiesta Mayor), conciertos de Sant Jordi y en la Diada Nacional de Catalunya, conciertos en los diferentes barrios de Lleida, en festivales Internacionales, en los festivales de Música de Bandes Germans Roig i Torné. Fem Banda y en los Festivales Internacionales de Bandes de Música de Lleida, en intercambios con otras bandas, en conciertos conmemorativos, además de las audici ones escolares para alumnos de educación primaria y secundaria, sin olvidar los subgrupos que han nacido alrededor de la Banda Municipal, la Ilerband y la Cobla Municipal de Lleida. Han sido, pues, 25 años de una actividad intensa que hemos intentado plasmar a través de las páginas de este libro.

La actual Banda Municipal de Lleida es heredera de dos bandas municipales anteriores, la pri mera de las cuales data ya de inicios del siglo XIX. Según documentos conservados en el Arxiu Municipal de Lleida tenemos constancia documental de la existencia de una banda desde 1816. Esta información queda corroborada pocos años después, el 1823, con la existencia de una banda formada por diecinueve músicos que atendían las necesidades de representación del Ayuntami ento de Lleida en sus actos protocolarios y celebraciones. Sin embargo, a pesar de la existencia de bandas posteriores y atendiendo el volumen de información conservada, hemos considerado 1860 como la fecha de creación de la primera banda municipal (1a etapa) consolidada bajo la di rección del Músico Mayor de la Municipalidad, Pau Ichart Fuentes. Después de la desaparición de esta formación instrumental en 1870, será necesario esperar hasta 1914, cuando se crea una nueva Banda Municipal (2a etapa), esta vez bajo la dirección de Josep Vila Franquesa. Desde que en 1925 acaba la segunda etapa de la Banda Municipal y hasta la aparición en 1996 de la actual Banda Municipal (3a etapa) han transcurrido unos 70 años, al largo de los cuales la ciudad no ha tenido ninguna Banda Municipal y las funciones que le son propias han sido asumidas per otras formaciones ajenas al Ayuntamiento como la Banda Provincial (1827-1952), diversas bandas mi litares como la Banda del Regimiento de Infantería de Montaña núm. 1, la Banda de Música del Gobierno Militar y la Banda de la División de Montaña Urgel núm. 4.

Teniendo en cuenta que en el Estado Español la mayoría de las bandas municipales datan de la segunda mitad del siglo XIX, la antigüedad de las primeras bandas municipales de Lleida supone un hecho relevante. Recordemos el nacimiento de la Banda Municipal de Málaga (1859), la Banda Municipal de Albacete (1861), la Banda Municipal de Palencia (1879), la Banda Municipal de Cáceres (1880), la Banda Municipal de Santander (1880), la Banda Municipal de Barcelona (1886), la Banda Municipal de Mérida (1886) y la Banda Municipal de Cuenca (1895). La evidencia documental de la existencia en Lleida de una banda en 1816, aunque probablemente ya existió anteriormente, hace que la ciudad sea una de las primeras del Estado en disponer de este instrumento al servicio de

la municipalidad que, además, actuaba como un aglutinador de las iniciativas musicales y una vía para la difusión a nivel popular de las tendencias estéticas del momento.

Por este motivo, el libro conmemorativo de los 25 años de la actual Banda Municipal de Lleida ha querido acompañarse de un extenso capítulo dedicado a los precedentes de las banda que han exis tido en nuestra ciudad desde que tenemos constancia documental. La actual Banda Municipal, pues, no ha surgido de la nada sino que entre sus precedentes cuenta con diversas formaciones, vinculadas o no al Ayuntamiento, la trayectoria de las cuales se extiende a lo largo de unos 200 años.

No tenemos constancia de trabajos anteriores referentes a la historia de las bandas de nuestra ciudad, al menos no de manera específica. En este sentido, cabe destacar el trabajo de Ramon Fontova que bajo el título de Les representacions festives a Lleida (1700-1975), publicado por Pa gès Editors y el Ayuntamiento de Lleida (2012), elabora un estudio sobre la aparición de grupos de músicos municipales a lo largo de la época medieval hasta el siglo XIX. Es destacable también la colección de 40 artículos de Juan Riera titulados Lérida en la música que fueron publicados en la revista Ciudad entre los años 1977 y 1982 en los que aparecen informaciones sobre las distintas bandas que han existido en Lleida. En trabajos anteriores de quien escribe estas líneas, desde la presentación de la tesis doctoral en 1997, han ido apareciendo informaciones sobre las bandas de la ciudad en diversas publicacions, pero en ninguna de ellas se ha tratado de manera global y específica la historia de estas formaciones en Lleida.

Por otra parte, en estos momentos, tampoco hay ningún trabajo global que investigue de manera singular las bandas de música que hayan existido en Catalunya o en otras zonas del Estado y sólo se encuentran trabajos que aportan visiones interesantes y remarcables pero parciales. Son espe cialmente destacables la tesis doctoral de Salvador Astruells sobre la Banda Municipal de Valencia (2003), los trabajos de Oriol Esteve sobre bandas de música de la comarca del Montsià (2011), Car me Queralt y Àlex Fornós sobre las bandas de música de las comarcas de Tarragona (2003) y otros trabajos de Josep Maria Almacelles y Francesc Bonastre sobre la Banda Municipal de Barcelona.

El libro se estructura en dos capítulos. El primero dedicado, como ya se ha dicho, a las bandas musicales con constancia documental existentes en nuestra ciudad y que son los precedentes históricos de la actual Banda Municipal de Lleida. El segundo capítulo se refiere a los 25 años de la actual Banda Municipal.

El primer capítulo contiene cuatro anexos:

1/ La cronología de las bandas de música de Lleida , que muestra de manera gráfica el desar rollo de estas agrupaciones a lo largo de los dos últimos siglos a la ciudad de Lleida.

2/ Bandas en los programas de Fiesta Mayor, elaborado con todo el material contenido en los programas de la Fiesta Mayor que ha sido posible localitzar, desde el año 1863 hasta el 1980, mostrando las diferentes bandas que han ido participando, así como el tipo de colaboración que tuvieron y las actividades musicales desarrolladas por otras agrupaciones.

3/ Bandas militares en Lleida , recoge las distintas bandas militares que hemos podido do cumentar entre 1862 y 1996 y, cuando esta información ha sido posible, también de sus respectivos directores.

4/ Miembros de la Banda Provincial (1927-1934), es un listado cronólogico de los distintos miembros que formaron parte de la Banda Provincial. La información se ha obtenido de las hojas de reparto de beneficios de las actuaciones conservadas en el Arxiu de la Diputació de Lleida.

El capítulo dedicado a la Banda Municipal de Lleida, se divide en seis apartados:

1/ Los músicos hablan , donde seis músicos nos cuentan sus vivencias y reflexiones como miembros de la Banda.

2/ Historia de la Banda Municipal de Lleida , hace un recorrido por los veinticinco años de existencia de la banda destacando los actos más importantes de cada una de las temporadas.

3/ Festival de Música de Bandes Germans Roig i Torné, Fem Banda y Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, donde se muestran los detalles de todas las edici ones: los once Festivals Roig i Torné desde 2004 hasta 2014 y las cinco ediciones del Festival Internacional celebradas entre 2015 y 2019.

4/ Los músicos, donde se relacionan todos los integrantes de la Banda Municipal de Lleida desde los inicios hasta 1996.

5/ Participación en festivales Internacionales, donde se hace una relación de todos los fes tivales en los que ha participado la Banda Municipal, desde el XVIII Festival Internacional de Música de Matadepera (1998) hasta el XXIII Festival Internazionale Valle d’Itria-Italia (2019).

6/ Subgrupos de la Banda Municipal: Ilerband y Cobla Municipal de Lleida , donde se explica la trayectoria de estas dos agrupaciones musicales que se han formado a partir de la Banda Municipal: la Ilerband, que comenzó sus actividades el 2010 con el objetivo de participar en actos ciudadanos que no podía atender la Banda Municipal de Música y la Cobla Municipal de Lleida, que ha tenido diversas etapas desde 1907 hasta el 2002 y que debutó en la Sala de Sessions de la Paeria de Lleida.

El libro incluye también un anexo con todos los conciertos y repertorios interpretados desde 1996 hasta 2019, un total de más de trescientas actuaciones.

En la elaboración del presente libro se han consultado diferentes tipologías documentales desde la investigación bibliográfica hasta las hemerotecas, además de incluir diferentes pu blicaciones periódicas editadas en Lleida (El País, Diario de Lérida, El Correo de Lérida, La Mañana y El Segre). También ha sido imprescindible consultar la documentación administra tiva oficial correspondiente a les Actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida conservadas en l’Arxiu Municipal y El Butlletí Oficial de la Província de Lleida conservado en l’Arxiu de la Diputació, además de otras particulares como las Actes de les reunions de la Banda Municipal de Lleida . Hemos recurrido, también, a los protagonistas de algunas de las bandas estudiadas, como en el caso de La Banda del Foment Musical y de algunas Bandas de cornetas y tambores, que muy amablemente han aportado su visión, conocimientos y recuerdos, facilitando enormemente nuestro estudio.

Debemos agradecer a los miembros del Arxiu Municipal de Lleida su facilidad y ayuda en nu estra investigación. Igualmente al Arxiu de la Diputació y a Enric Navàs fundador de la Banda del Foment de Lleidatà que nos ha aportado recuerdos y documentación. A Amadeu Urrea por facilitarnos el fondo y los registros de la Banda Municipal de Lleida, a Francisco Cano que nos ha ofrecido información gráfica y sus recuerdos personales en referencia a la Banda de la Creu Roja y las de otras bandas de cornetas y tambores que existieron en la década de 1960 y 70.

También queremos agradecer a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida en la persona de Jaume Rutllant todos los esfuerzos y soporte para la publicación de este libro.

Historia de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

La primera noticia de la creación de la nueva banda apareció en la prensa leridana a finales de oc tubre de 1995. En este artículo se hablaba del anuncio oficial del día anterior, el 30 de octubre, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dirigido por Eugeni Nadal. Una treintena de músicos profesionales de la Ciudad se había agrupado para crear la primera banda de música. Esta iniciativa estaba encabezada por Amadeu Urrea, profesor de clarinete y saxo del Conservatori Municipal de Música de Lleida y director del Grup de Vent i Percussió del mismo Conservatorio, que había nacido el curso escolar 1991-92. Era una propuesta abierta a todos los músicos que qui sieran integrarse. Estaba previsto el inicio de su camino musical a lo largo de la primavera de 1996.

La presentación de la Banda no se hizo exactamente en la primavera de 1996, sino unos meses más tarde, concretamente, el domingo 24 de noviembre de 1996, en el Auditori Enric Granados de Lleida, durante la festividad de Santa Cecilia. Transcurridos unos días, el Regidor de Cultura de l’Ajuntament, Antoni Llevot, atribuía la aparición de la nueva formación musical a la inaugura ción del Auditori (1994) y también a la existencia del Conservatori Municipal de Música de Lleida. La nueva banda recibió el nombre de Banda Municipal de Lleida y asumía la continuación musical de la antigua Banda Municipal de Lleida (1816-1879) que había pasado por dos etapas anteriores, la primera entre 1816 y 1879, cuando fue substituida de facto por la Banda Popular y, la segunda, entre 1914 y 1925, cuando la Banda Popular pasó a denominarse Banda Municipal después del concurso público celebrado el 5 de mayo de 1914 en los Campos Elíseos de Lleida.

También el alcalde de Lleida, Antoni Siurana, aplaudía la creación de la nueva banda y explicaba que esta formación musical ciudadana debía convertirse en la plataforma de lanzamiento de los músicos que terminaban sus estudios en su futuro profesional. La nueva Banda Municipal dispo nía de un presupuesto anual municipal para garantizar su continuidad.

Para consolidar el compromiso entre el Ayuntamiento y la Banda, en octubre de 1996, se firmó el Convenio de Colaboración entre el Institut Municipal de Música de Lleida y la Banda Municipal de Lleida. En este convenio firmado por Antoni Siurana, alcalde de Lleida y Amadeu Urrea, direc tor de la Banda, se establecían las bases de colaboración entre las dos entidades. Una de las más destacadas era, sin duda, la representación institucional del Ayuntamiento en actos públicos y pro tocolarios. De esta manera, se daba continuidad a las dos etapas anteriores de la Banda Municipal de Lleida en los siglos XIX y XX. Entre las cláusulas del convenio destaca el compromiso de la Banda en la realización de una Temporada musical al Auditori en forma de tres conciertos anuales, la par ticipación en otros puntuales, como el Concert de St. Jordi, Concert de la Festa Major y otros actos institucionales hasta un máximo de diez actuaciones por temporada. Por parte del Ayuntamiento se asumía una subvención anual, la cesión de las instalaciones del Auditori para los ensayos, la compra de instrumentos musicales de percusión de gran tamaño y autorizaba también a la nueva formación a usar el nombre de Banda Municipal de Música con todas las obligaciones inherentes.

La presentación pública de la banda tuvo lugar el domingo 24 de noviembre de 1996 en el Auditori Enric Granados de Lleida, dos años después de su inauguración. El público llenó la sala y escuc hó un repertorio formado por piezas clásicas y contemporáneas, bandas sonoras de películas y también zarzuela, acabando el concierto con el Intermedio de Goyescas de Enric Granados. Fue un recuerdo de los diversos músicos propios de la ciudad. Las críticas aparecidas en la prensa local fueron unánimes en la valoración: el concierto inaugural había sido un éxito. La formación musical tenía cincuenta músicos y, en palabras de Amadeu Urrea, seguía los estándares de las bandas europeas tanto en el repertorio como en su composición.

En una entrevista a Amadeu Urrea aparecida el mismo domingo de la presentación, el director de la banda manifestaba que la iniciativa de la nueva formación se había organizado dentro de la Orquestra

de Lleida (1996-2019)

de Vent del Conservatori, donde se habían formado la mayoría de los músicos integrantes, a los que había de dar una salida al acabar sus estudios. Los propósitos a corto y medio plazo eran disponer de setenta y cinco músicos y poder ofrecer al público repertorios diferentes de los habituales, centra dos básicamente en pasodobles y marchas que son propias de desfiles y procesiones y, no tanto, en conciertos. Éste fue uno de los motivos de la inclusión en la Banda de instrumentos de cuerda (vio loncelos y contrabajos) y el significativo aumento de la percusión con el objetivo de convertir la nueva formación en una banda sinfónica con un mayor incremento de posibilidades tímbricas.

Unos días después del concierto inaugural y antes de terminar el año, la nueva Banda Municipal de Lleida ofreció dos conciertos en l’Auditori. El primero de ellos el día uno de diciembre con motivo del cierre del 5è Cicle de Música de Banda al Segrià (otoño de 1996) junto con la Banda de Música Ciutat de Benicarló. El segundo fue el Concierto de Navidad el 28 de diciembre.

También, la Banda Municipal de Lleida se inscribió en el Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya el 31 de diciembre de 1996 con el número 2086.

El año 1997 estuvo lleno de conciertos, concretamente doce. Algunos de ellos ya apuntaban la línea de las actuaciones que serían habituales en el futuro. Nos referimos al Concierto de St. Jordi que tuvo lugar el día 23 de abril en la Plaza de St. Joan; el Concierto de Festa Major que se ofreció el día diez de mayo en la Plaza de St. Joan y los conciertos en los Barrios de la Ciudad (St. Pere, el uno de junio, Casal de la Bordeta el ocho de junio y la Plaza de la Constitució el quince de junio). La Banda también participó en la Setmana Cultural XVIII Aplec del Caragol al Palau de Vidre, que se celebró el catorce de mayo, en la clausura del 6è Cicle Música de Banda al Segrià, en Almenar el treinta de noviembre de 1997 y en Les Nits de Cultura al Consell Comarcal de la Noguera en Balaguer el veintinueve de agosto. A todas las actuaciones citadas cabe añadir la más significativa, la Primera Temporada Musical en el Auditori consistente en tres conciertos realizados los días dos de febrero, nueve de marzo y veinte de abril. La Banda Municipal ha ido repitiendo estos conciertos que se han convertido en el eje fundamental de sus actuaciones. A finales de año, el veintiocho de diciembre la banda ofrecía su Concierto de Navidad en el Auditori.

Las temporadas Musicales del Auditori han mantenido siempre los tres conciertos que se han ter minado concretando en el calendario siguiente: Concierto de Sta. Cecília (noviembre), Concierto de Navidad (diciembre) y el Concierto Música i Músics de Lleida (febrero-marzo). Este modelo no fue efectivo hasta la cuarta temporada (1999-2000). Los años precedentes, el Concierto de Sta. Cecília no se ofrecía y en el mes de abril de presentaba el último concierto de la temporada. Por el contrario, sí que se habían celebrado el Concierto de Navidad y el Concierto de Música i Músics de Lleida.

Cada uno de los tres conciertos de la temporada del Auditori, con el paso de los años, ha tenido un for mato propio. El Concierto de Sta. Cecília se ha convertido en un concierto institucional con el objetivo de celebrar la patrona del Ayuntamiento de Lleida. Con el paso de los años se ha dado cabida a dife rentes iniciativas: desde conciertos temáticos, la recuperación de obras de compositores leridanos, el estreno o interpretación de piezas, los arreglos de obras significativas, la participación de solistas vinculados a la Banda Municipal de Lleida, la colaboración de diferentes corales de Lleida o de pobla ciones cercanas, la incorporación del ballet (Escola de Dansa de Balaguer), la colaboración de otras entidades de enseñanzas artísticas de Lleida como l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristófol o la inter pretación de obras corales destacadas como la Missa de Santa Cecília de Charles Gounod, entre otras.

En referencia al Concierto de Navidad, excepto el 1996, el primer año de existencia de la Banda, se ha venido ofreciendo todos los años. El año 1997 este concierto navideño estaba formado por las adaptaciones para banda de villancicos tradicionales catalanes y de otros países. Para todo ello se buscó la colaboración de agrupaciones corales como l’Orfeó Lleidatà. A partir de 2003, en la octava Temporada Musical, la banda empezó a colaborar con escuelas de danza que han ofrecido vistosas

actuaciones con valses, polcas y tangos. No han faltado tampoco los temas tradicionales navideños como El Danubio Azul, la Marcha Radetzky de J. Strauss, y «Blanca Navidad» de Irving Berlin.

En otras ocasiones en el Concierto de Navidad han participado entidades como el Grup Toar (2003) o l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristófol (2012) que han ofrecido obras dramatizadas y acciones pictóricas al son de la música.

Finalmente, el Concierto Música i Músics de Lleida de los meses de febrero-marzo ha sido tradicio nalmente el último de la temporada. En estos conciertos se ha dado visibilidad a músicos de la misma banda que han actuado como solistas. En algunas ocasiones ha servido para estrenar o interpretar piezas de compositores leridanos algunos de contemporáneos y otros de etapas anteriores. También ha servido para compartir el escenario con grupos de música pop como Folls i nocturns u Obeses 3D.

Fechas y actos significativos:

1997: Primera Temporada Musical en el Auditori Enric Granados de Lleida.

1998: Participación en el XVIII Festival Internacional de Música de Matadepera. Es el primer fes tival internacional donde participa la Banda.

1999: Música i Músics de Lleida. El primer CD grabado por la Banda.

2000: Incremento importante de los instrumentistas de la Banda. Se alcanza la cifra de sesenta músicos.

2001: La Banda es invitada por el Departament d’Ensenyament a la VII Trobada de Corals de Se cundària. Participan 1400 alumnos de 42 institutos de secundaria de Catalunya.

2002: Presentación de la nueva Cobla Municipal de Lleida con miembros de la Banda Municipal y dirigida por Amadeu Urrea.

2003: Renovación del acuerdo-convenio entre la Banda Municipal de Lleida y el Institut Munici pal de Música de l’Ajuntament de Lleida.

2004: Organización del I Festival de Música de Bandes Germans Roig i Torné. Fem Banda

2005: Participación al Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València

2006: Xº aniversario de la creación de la Banda: grabación del segundo CD: Fem 10 anys y la exposi ción Deu anys de la Banda Municipal a Lleida. Participación, por primera vez, en un festival de bandas en el extranjero, es el XIV Festival Internacional de Música Para Jovens Gaia 2006 en Portugal.

2007: Participación en el Festival Internacional de Bandas Mid Europe en Schladming-Rohrnoos (Austria). Nuevo Reglamento de Régimen Interno (RRI) de la Banda.

2008: Organización de las audiciones escolares para el alumnado de educación de infantil y pri maria de manera conjunta con los alumnos de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleida, bajo la dirección de M. Alba Herrera.

2009: Concierto de Sta. Cecilia (14a Temporada Musical) dedicado a La Música a Lleida a l’època de l’alcalde Manel Fuster dentro de los actos conmemorativos de l’Any Fuster, con el estreno del Himne a Santa Cecília de Francesc Vidal dedicado al Orfeó Lleidatà (1862).

2010: Creación de la Ilerband, una formación eminentemente vinculada a las fiestas populares de Lleida y formada por unos veinte de músicos.

2011: Participación en el concierto Homenatge a Josep Prenafeta i la seva música junto con otras orquestas y corales de Lleida.

2012: Colaboración con l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol en la realización de una obra plástica in situ durante el Concierto de Navidad (17a Temporada Musical).

2013: Concierto de Sta. Cecilia (18a Temporada Musical) dedicado a El Retaule de la Verge dels Paers de la Paeria de Lleida.

2014: Concierto de Sta. Cecilia (19a Temporada a l’Auditori) dedicado a los cien años de la Primera Banda Municipal de Música, con la recuperación de los rigodones Els Ilergets (1870) obra de Jaume Roig i Torné conservada en l’Arxiu Municipal de la ciudad.

2015: Realización del 1r Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida Germans Roig i Torné con tinuación de los Festivals de Música de Bandes Germans Roig i Torné que habían llegado a la undécima

edición. Concierto de Sta. Cecilia (20a Temporada) Granados a banda dedicado a Enric Granados en los actos conmemorativos del centenario de la muerte del músico y compositor leridano.

2016: 20º aniversario de la fundación de la Banda Municipal de Lleida y una actuación conjunta del grupo de pop-rock Obeses 3D (20 Temporada) con temas del disco Monstres i Princeses

2017: Concierto dedicado al Humor en la Música (21 a Temporada).

2018: Participación en el XXXVII Trobada de Bandes de Catalunya y participación al XVII Interna cional County-Wandering Festival Hungary en Makó (Hungría).

2019: Celebración del X VI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA 2019 con conciertos en diferentes poblaciones de los alrededores de Lleida (Les Borges Blanques, La Granja d’Escarp, Alpicat, Seròs, Vallfogona de Balaguer, Almacelles, Torres de Segre y Castelldans).

Estamos seguros de no equivocamos si afirmamos que la Banda Municipal de Lleida, a lo largo de estos veinticinco años de existencia, ha conseguido consolidar un intenso modelo de conciertos y una presencia a la ciudad y fuera de ella.

Son buenos ejemplos de ello la participación continua en las Temporades Musicals del Auditori Mu nicipal de Música de Lleida que se concreta con tres conciertos: el del mes de febrero, el de Santa Cecilia y el de Navidad. Cada uno de estos conciertos ha consolidado un estilo y unas características propias. También ha servido a la voluntad de colaboración ciudadana y es la banda de referencia de los actos institucionales de la ciudad: St. Jordi, la Diada Nacional, además de las procesiones y las actuaciones en las fiestas mayores de Sant Anastasi y de los barrios de Lleida. También participa en actos benéficos de diferentes entidades sociales y en la vertiente didáctica que se ha canalizado me diante las Audicions Escolars con la colaboración de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleida y con el profesorado especialista de educación secundaria. De estas colaboraciones han salido es pectáculos dirigidos a alumnos de educación infantil y primaria como Los Cuentos de Ketelbey, Quin tip de riure, Welcome friends!, La màgia de la música, Quadres d’una exposició de M. Mussorgski o Una banda sonora molt original. Asimismo, se ha producido La música de cine, El jazz o Casting para los jóvenes de educación secundaria.

Relacionados también con la ciudad de Lleida, cabe destacar la organización del Festival Fem Ban da «Germans Roig i Torné» que se inició el año 2004 y que, pasados diez años, se convirtió en el Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, una cita que el año 2019 celebra dieciséis ediciones. A lo largo de estos años, este festival ha llevado a Lleida muchas bandas de mú sica procedentes de diversas localidades de los Países Catalanes, del resto del Estado Español y de otros países europeos que han proyectado la imagen de Lleida a muchísimas personas.

No podemos olvidar las actuaciones que la Banda Municipal de Lleida ha realizado más allá de nuestra ciudad y ha participado en actos de homenaje, festivales realizados en otras ciudades, celebraciones, aniversarios, días internacionales…

La Banda Municipal de Lleida ha sido la matriz de otros conjuntos musicales como la Cobla Municipal de Lleida y la Ilerband. De igual forma, la Banda ha consolidado su participación en festivales internacionales de países como Portugal, Austria, Francia, Suiza, Países Bajos, Grecia, Italia, Escocia, República Checa y Hungría.

Los casi 350 conciertos ofrecidos han sido el resultado de estos 25 años de existencia de la Ban da Municipal de Música de Lleida, un objetivo que lejos de significar un final, debe considerarse como un punto de partida para los próximos 25 años, durante los cuales la Banda Municipal nos hará partícipes de muchas más iniciativas y propuestas que continuaran gustando al público de Lleida y también al de más allá de nuestra ciudad.

Traducción: Xavier Cambray

Banda Municipal de Lleida and its historical precedents.

The book that you’re holding is aimed at celebrating and acknowledging the 25th birthday of the creation of Banda Municipal de Lleida (Lleida City Fanfare). The band was founded in October 1995 by its conductor, Mr. Amadeu Urrea, and it premiered on the 24th of November 1996 in Audi tori Enric Granados (Lleida’s Concert Hall) to mark the festivity of St. Cecily.

Since that first event, the band has offered more than 300 performances, mainly in Lleida but also in many other places, some closer to the city and some much further, taking the name of our city to many European countries. Those performances have taken place during our annual sea sons at Auditori Enric Granados, concerts and parades for the City’s festivities, Saint Jordi (Saint George)’s day and the Catalan National Day, in the city’s neighborhoods, international festivals, in our festival (named “Germans Roig i Torné”, “Fem Banda” and “Festival Internacional de Ban des de Música de Lleida” –International Music Band Festival, its current name), exchanges with other bands, commemorative performances, collaborations with other associations and entities, music for primary and secondary education students, etc. We also should mention the other mu sical groups that have sprung from it, especially Ilerband and Cobla Municipal de Lleida. It has, thus, been a very busy 25 years, and we have tried to capture them on the pages of this volume.

The present “Banda Municipal” follows the footsteps of the previous municipal bands. The first such band had its origins in the early 19 th century. According to the existing documents in the City Archive of Lleida, we know a band was in existence as early as 1816. That information is con firmed, shortly after, in 1823, with proof of the existence of a band made of 19 musicians. That band would perform for the City Council in celebration and public acts. However, despite the fact there were bands in existence before, and because of the size of the information that has been preserved, we consider 1860 as the moment when the first municipal band appears. That would be the first phase when the Major Musician of the City, Mr. Pau Ichart Fuentes, was the conductor of the band. The band disappeared in 1870, and it would not be re-established until 1914 (second phase), under the baton of Josep Vila Franquesa. This second phase ended in 1925, and for 70 years, until the third phase started in 1996 (the current band), the city did not have a municipal band. During that time, several groups not related to the city council would take up the functions the band had performed. Those groups include the Banda Provincial (County Band, 1827-1952), some cornets and drums bands (1951-1980s), and the Banda del Foment Musical de Lleida (1981-1990). Several military bands also took the stage, such as the Band of the 1st Mountain Infantry Regiment, The Military Government music band, and the 4th Urgell Mountain Division Band.

In Spain, most municipal bands were established in the second half of the 19th century. The tra dition of music bands in Lleida, thus, would be remarkable. The following bands were founded by the second half of the century: Municipal Band of Malaga (1859), Municipal Band of Albace te (1861), Municipal Band of Palencia (1879), Municipal Band of Caceres (1880), Municipal Band of Santander (1880), Municipal Band of Barcelona (1886), Municipal Band of Merida (1886) and Municipal Band of Cuenca (1895). The documented existence of a band in 1816, although it had probably been funded before, makes the city one of the first in Spain to have a municipal band. Bands were an instrument for municipalities and they were a way of joining music initiatives and popular spreading the era’s aesthetical trends.

That is why this book commemorating the Band’s 25th birthday includes a comprehensive chap ter devoted to preceding bands that existed in our city and that would be documented. The current band has not appeared from scratch, there are nearly 200 years of history of several formations, some dependent on the City Council in its origin.

Until the publication of this book, there was no previous bibliography covering the history of bands in our city, at least not specifically. Ramon Fontova’s Les representacions festives a Lleida (1700-1975), published by Pagès Editors and the City council in 2012, has to be mentioned. Fon tova’s work documents municipal musicians from the Middle Ages until the 19 th century. Also, in the 40 articles written by Juan Riera, entitled Lérida en la música, published in the magazine Ciudad between 1977 and 1982, there are references and information about the several bands that have existed in the city of Lleida. The author of this same book, since his doctoral thesis in 1997, has also written several works and publications in which there was information about the city bands, but none of them has dealt globally and specifically with their history.

Furthermore, there is not a global work that would singularly detail the music bands that have appeared in Catalonia or other areas of Spain. There are some references that would show re markable and interesting insight, but they are incomplete. Works such as Salvador Astruells’ thesis about the Municipal Band of Valencia (2003), Oriol Esteve’s works about the music bands in Monsià county (2011), Carme Queralt and Àlex Fornos’ publications about the music bands in the province of Tarragona (2003) and the papers by Josep Ma Almacellas and Francesc Bonastre about the Municipal Band of Barcelona are remarkable.

This book is structured in two chapters. One, as it has been stated, is devoted to the history of all the existing bands in the city, of which there is written confirmation. Those bands are the historical precedents to the current band. There is a second chapter devoted to the 25 years of the present Banda Municipal. The first chapter includes four annexes:

1. Chronology of the music bands in Lleida, which graphically depicts the development of the se bands during the last two centuries in the city.

2. Bands in the City Festivities Programs, elaborated from the processing of all the city festi vities programs that remain from 1863 until 1980, illustrating the different bands that have taken part in the festivities, their participation, and the musical activities that they would perform.

3. Military bands in Lleida, which lists all the documented military bands between 1862 and 1996. Whenever possible, their conductors have been asked for reference.

4. Members of the Banda Provincial (1927-1934) is a year-by-year list of the different members that belonged to the band, made from the payment sheets preserved at the Provincial Arc hive of the Diputació de Lleida.

The chapter devoted to the Banda Municipal de Lleida is divided into six sections:

1. Musicians speak, 6 musicians tell their memories and reflections as band members

2. History of the Banda Municipal de Lleida, which details its 25 years of existence, explaining and illustrating the most important moments of each season

3. Festival de Música de Bandes “Germans Roig i Torné”, Fem Banda i Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, where there is information about the 11 editions of the Festivals Germans Roig I Torne (2004-2014) as well as the five editions of the interna tional festival (2015-2019)

4. Musicians, a list of all the musicians that have been members of the band from 1996

5. Presence in international festivals, detailing all the festivals that the band has taken part in, from the first, the 18th International Music Festival in Matadepera (1998), to the last one, the 23rd Festival Internazionale Valle d’Itria, Italy (2019).

6. Subgroups of the Band: Ilerband and Cobla Municipal. This section accounts the history of the two groups that sprung from the band: Ilerband, which was founded in 2010 to attend to several city acts that the band could not; and Cobla Municipal de Lleida, which has had a long history since 1907 (the first documented appearance) until 2002, which marks the pre miere of the last Cobla Municipal in the “Sala de Sessions” in Lleida City Council.

The book also includes an annex with all the concerts and repertoire from 1996 to 2019, totaling more than 300 performances.

To write this work, several sources have been used. From bibliographic to hemerographic rese arch, including periodicals edited in the city (El País, Diario de Lerida, El Correo de Lerida, La Mañana, El Segre). Additionally, the administrative documentation contained in the “Actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida” (Session acts of the city council) preserved in the City Archive and the “Butlletí Oficial de la Província de Lleida” (Official bulletin of the province of Lleida) that can be found in the Provincial Archive, have had to be consulted. Also, the minutes of the meetings of the Banda Municipal de Lleida. We have also contacted members of some of the bands, such as the “Banda del Foment Musical” and some of the cornets and drums bands. Their kindness, vision, and memories have made our research considerably easier.

We would like to acknowledge the members of the City Archive for their help and availability, the members of the Provincial Archive for the access to all the documents as well as their help and orientation; Enric Navàs, founder of the “Banda del Foment Lleidatà” for his memories and documentation; Amadeu Urrea for granting us access to the registry of the Banda Municipal; and Francisco Cano, for several graphic documents, his memories about the Red Cross Band (Banda de la Creu Roja) and other cornets and drums bands from Lleida in the 1960s and 70s.

Finally, we would like to acknowledge the Culture Council of the City Town Hall, especially its councilor, Jaume Rutllant, for his support in the publishing of this book. Without their help, this book would have never been.

History of the Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

In late October 1995, the first piece of news about the band was published in the local press. The piece reported the official announcement of October 30th , in the Culture Department of Ge neralitat, under the direction of Eugeni Nadal. The announcement was that thirty professional musicians from the city had come together to create the first music band. The proposal, under Amadeu Urrea’s conduction, was open to all musicians who wanted to join. Mr. Urrea was, at the time, a teacher of clarinet and saxophone at the City Music School and he was also conducting the Wind and Percussion group at the said school, which had been founded in 1991-92. The new band was expected to start rehearsing in the spring of 1996.

The band premiered a bit later, on Sunday 24th November 1996 at Auditori Municipal Enric Gra nados (the city’s concert hall), on the festivity of St. Cecily. Some days after the premiere, the city’s culture councilor, Mr. Antoni Llevot, declared the band had appeared as a result of the inauguration of the concert hall (1994) and the presence of the City Music School. The new band was named Banda Municipal de Lleida, preserving the name of the old band, which had existed between 1816 and 1874, when it was de facto replaced by Banda Popular. The latter adopted the name “Municipal” after a public contest celebrated on May 5th, 1914, at Camps Elisis, Lleida.

Apart from the Culture councilor, the mayor of the city, then Mr. Antoni Siurana, hailed the creation of the band. Mr. Siurana believed it had to be a tool for the musicians who were ending their music education, so they could continue their music careers. The city council would, thus, finance the band to preserve its continuity.

In order to strengthen the cooperation between the city council and the new band, in October 1996, the Cooperation agreement between the Municipal Institute of Music of Lleida and Banda Municipal de Lleida was signed. The agreement was signed by the mayor of Lleida, Antoni Siurana, and the conductor of the band, Amadeu Urrea. It established the guidelines for the cooperation between the two entities. The most important agreement would be the band taking over the institutional representation of the city council in public and protocolary events, as the previous band had done in the 19 th and early 20 th centuries. In the agreement details, there was the annual season at the Concert Hall consisting of three concerts and other events such as St George, the city Festival, etc. 10 performances per year were established. The city council, as part of the agreement, compromised an annual grant, the lease of the concert hall for the rehearsal, the buying of big percussion instruments, and the permission to use the name “Banda Municipal de Música” with all the implied obligations.

The premiere of the band took place on 24th November 1996 in the City Concert Hall, shortly two years after its inauguration. The Concert Hall would also be the permanent home for the band. In a full house, the audience enjoyed a varied program, made of contemporary and clas sical scores, film soundtracks, and “zarzuela.” The last piece was the Intermezzo of “Goyescas” by Enric Granados, a notable musician from the city. All the reviews that were published in the local press were unanimous: the premiere had been a success. Mr. Urrea, the conductor, pointed out that the band, made of 50 musicians, had fulfilled the European band standards in terms of repertoire and formation.

In an interview published on the premiere date, the conductor of the band stated that the new group had originated in the Wind Band of the Music School, where most musicians had started playing. The band offered an opportunity for those musicians at the end of their musical edu cation. The band was aiming at having 75 members in the medium term and offering the local city a concert repertoire. An offer that would differ from the usual scores bands perform, such as pasodoble, marches, and parade music. The idea was to add string instruments (cellos and contrabasses) and more percussion instruments to make the band a symphonic one, with richer expressive resources.

Shortly after the premiere, and before the year was over, the band would still perform twice more at the Concert Hall: on December 1 st at the closure of the 5 th Cicle de Música de Banda al Segrià together with the Band “Ciutat de Benicarló” and on Christmas on the 28 th December.

The band was registered under number 2,086 in the Registry of Associations of the Generalitat de Catalunya on 31st December 1996. 1997 was the first complete year for Banda Municipal de Lleida. It was a year full of new events: a total of 12 performances, that would outline the modus operandi of the band over the years. Concerts such as St George’s Day (on St Joan Square, 23rd April), May City Festivities (St Joan Square, 10th May), and the concerts in several boroughs and neighborhoods of our city (Secà de Sant Pere, 1st June; Bordeta, 8th June; Plaça Constitució 15th June). The band also performed for the culture week at the 18th Aplec del Cargol (Snail Fest) at Palau de Vidre, 14th May; in Almenar, 30th November, to close the 6th Cicle de Música de Banda al Segrià, and the Culture Nights for Consell Comarcal de la Noguera (Balaguer, 29 th August). All these performances were remarkable, but the most significant ones were the 1st musical season

at the concert Hall (three concerts that took place on February 2nd, March 9th, and April 20 th). Although the dates have been changing over the years, the band has always offered these three performances as part of the music season in the City Concert Hall. Later that year, on 28th De cember, the band offered a Christmas performance, that would be part of the 2nd Musical season at the City Council.

The annual seasons at the Concert Hall have always consisted of three performances, which have been changing dates but have remained still since the 4th Season (1999-2000). The dates are the St Cecily concert (November), which occurred for the first time in the fourth season, Christ mas (December) and Music and Musicians from Lleida (February-March). The St. Cecily concert replaced the April concerts that the band had offered in the first three seasons.

Each of the three performances of the season at the Concert Hall has ended up with its own traits. The St Cecily Concert has become an institutional concert, celebrating the patron saint of Lleida’s City Council. In this concert, there have been theme performances, the restoration and recovery of works composed by local musicians, the premiere of new materials, arran gements of well-known works, and soloists either from the Band present and past or local soloists. There have also been partnerships with local and neighboring choirs, dance (with the Dance school of Balaguer), and Art institutions (Municipal Art School Leandre Cristofol). It has also been the frame for the performing of significant choral work, like Charles Gounod’s Mass for St Cecily.

Except in 1996, when the band was founded, the Christmas Concert has been offered every year. The first Christmas Concert was part of the second season, in 1997. The repertoire of this con cert consisted of arrangements for a band of traditional Catalan and international Christmas carols. Usually, the band has resorted to soloists and local choirs, like Orfeó Lleidatà. In 2003, in the 8th Season, the band started partnerships with dance schools, offering waltzes, polkas, and tangos, among other genres. The most celebrated of these scores have been Strauss’ The Blue Danube, Radetzky March, or Irving Berling’s White Christmas.

On some occasions, entities such as Grup Toar (2003) or the City’s Leandre Cristofol Art Scho ol (2012) have collaborated, offering dramatizations and pictorial actions while the music was performed.

Finally, Musics and Musicians from Lleida has been offered annually in February-March, which has traditionally been the last concert of the season. This event has focused on allowing some musicians from the band to perform as soloists, premiering works by local composers present and past, and even sharing the stage with contemporary bands such as Folls I nocturns or Obeses offering joint performances.

Key Dates:

1997 1a Season at Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

1998 Entry at the 18th International Music Festival of Matadepera, the first international festival in which the band took part.

1999 Música i Músics de Lleida (Music and musicians from Lleida), The band’s 1st CD.

2000 Significant increase of members. 60 musicians.

2001 The Catalan Ministry of Education invites the band to the 7th Highschool Choir Meeting, featuring 1,400 students from 42 Catalan high schools.

2002 Premiere of Cobla Municipal de Lleida (Traditional Catalan music ensemble) featuring some of the band’s musicians, under the baton of Mr. Amadeu Urrea.

2003 Extension of the agreement between Banda Municipal and the City Music Institute.

2004 1st Band Music Festival “Germans Roig i Torné”. Fem Banda

2005 Entry at the International Music Band Contest in Valencia, Spain.

2006 10th anniversary of the funding of the band. Recording of the 2nd CD Fem 10 anys (We are 10) and exhibition Deu anys de la Banda Municipal a Lleida (10 years of the Band). 1st presence at a band festival abroad, the 14th International Youth Musician Festival at Gaia (Portugal)

2007 Entry at the Mid Europe International Festival in Schladming-Rohrmoos (Austria). New internal regulations.

2008 Concert for primary scholars, a joint organization with students from the Faculty of Education at the University of Lleida, under the direction of Mrs. M Alba Herrera.

2009 St Cecily’s Concert (14th Season) devoted to the Music of Lleida under Mayor Manel Fuster, as part of the commemorative acts of Any Fuster (Fuster Year), with the premiere of the Hymn to St. Cecily, by Francesc Vidal, written for Orfeó Lleidatà (1862).

2010 Premiere of Ilerband, a Street band with close ties to popular celebrations in the city, made of 20+ musicians.

2011 Participation at the Homage concert to Josep Prenafeta (Josep Prenafeta i la seva música) toget her with several orchestras and choirs from the city.

2012 Partnership with the City Leandre Cristofol Art School. During the Christmas concert of the 17th Season, a pictorial work was elaborated live.

2013 St Cecily Concert (18th Season) devoted to the “Retaule de la Verge dels Paers” (an altarpiece on display at the Paeria, the City Council)

2014 St Cecily Concert (19th Season) in commemoration of the 100th anniversary of the 1st Municipal Band, with the recovery of “Els Ilergetes” a rig composed by Jaume Roig I Torné in 1870, preser ved at the City Archive

2015 1st International Music Band Festival Fem Banda, a follow-up of the previous “Germans Roig I Torné” festivals, which had had 11 editions. St Cecily concert (20th season) devoted to Enric Granados, commemorating the 100th anniversary of his death.

2016 20th Anniversary of the funding of the Band. Join performance with the pop-rock band Obeses, performing scores from “Monstres i princeses” (Monsters and princesses)

2017 Concert devoted to Humour in music (21st Season)

2018 Entry to the 37th Band Meeting of Catalonia and 17th International County-Wandering Festival in Makó, Hungary.

2019 16th International Music Band Festival, FEM BANDA 2019, with performances in several neighbouring villages (Les Borges Blanques, La Granja d’Escarp, Alpicat, Seròs, Vallfogona de Balaguer, Almacelles, Torres de Segre and Castelldans).

The timeline shows that, during its 25 years of existence, the band has forged a concert patron with an intense presence in the city and abroad. Some examples of its presence would be the Music Seasons at the concert hall, with three performances: February, St. Cecily, and Christmas. Each of these performances has its characteristics. The Band has also cooperated with the city, becoming the reference band for institutional acts in Lleida (St George, Catalan National Day), as well as parades and festivals (St Anastasi and several neighborhoods within the city). The non-profit coo peration for several social entities has also been one of the identity traits of the band during these 25 years. The didactic vocation would be another of these traits, in partnership with the Faculty of Education of the University of Lleida and secondary teachers. Several shows have originated from these partnerships, such as Ketèlbey Tales (Els contes de Ketèlbey), Such Fun! (Quin tip de riure), Welcome friends!, The magic of music (La màhgia de la música), Mussorgsky’s Pictures at an Exhibi tion or a Funny soundtrack (Una banda Sonora molt original) for primary education students and Movie music (La música de cinema), Jazz or Casting, for secondary students.

The internal origin of groups such as Cobla Municipal de Lleida and Ilerband are also remarkable.

The establishment of the Band Festival “Germans Roig i Torné” in 2004 and its evolution, 10 years later, into the International Music Band Festival Fem Banda have also become part of the city. 2019 saw the 16th edition of the festival, which has, since its beginning, showcased several bands from Catalonia, Spain, and many other countries, offering international projection to our city.

The many performances away from our city, in homages, festivals, celebrations, international days, anniversaries, etc. have also contributed to the said international projection. Furthermore, participation in international festivals has contributed to Lleida’s international image in coun tries like Portugal, Austria, France, Switzerland, The Netherlands, Greece, Italy, Scotland, the Czech Republic, and Hungary, among many others.

Nearly 350 performances in 25 years of existence are not the end, but merely the start of the following 25 years in which the band will take part in many events that audiences in our city and abroad will surely enjoy.

Translation: Joan Pere Roselló i García

La Banda Municipal de Lleida et ses précédents historiques.

L’objectif du livre que vous avez entre vos mains est de célébrer et mettre en relief le 25ème anni versaire de la création de la Banda Municipal de Lleida Elle est créé en octobre 1995 promue par son directeur M. Amadeu Urrea, et elle a commencé ses premiers pas en public le 24 novembre 1996 à l’Auditori Enric Granados de Lleida, justement le jour de la Ste. Cécile.

Depuis ce premier acte fondateur jusqu’à nos jours, elle a offert plus de 300 concerts, princi palement adressés au public de Lleida, mais aussi à celui de beaucoup d’autres villes et villages, quelques uns proches de Lleida, et d’autres concerts beaucoup plus loin, en projetant le nom de Lleida vers différents pays européens. Les nombreux concerts de la bande ont eu lieu pendant toutes les saisons, sans interruption depuis sa fondation, chaque année à l’Auditori Enric Gra nados, en même temps que d’autres concerts et actes aux Fêtes de Lleida, à l’occasion de la fête de la St. Jordi, la Fête Nationale de la Catalogne, aux quartiers, aux festivals internationales, aux festivals de musique de Bandes Germans Roig i Torné, Fem Banda, et aux Festivals Internacio nals de Bandes de Música de Lleida. En même temps la Bande a fait des échanges avec d’autres bandes, a donné des concerts commémoratifs et mis en place des collaborations avec plusieurs associations et institutions de la ville, des auditions scolaires pour enfants en primaire et pour jeunes en secondaire, sans oublier les petits groupes qui se sont créés, en particulier la Ilerband et la Cobla Municipal de Lleida. Alors, 25 ans d’activité intense se sont écoulés, et nous essayons d’els décrire dans les pages de ce livre.

D’autre part, l’actuelle Banda Municipal , est héritière des activités de deux bandes munici pales plus anciennes, la première datant du début du XIXème siècle. D’après des documents conservés à l’Arxiu Municipal de Lleida, nous savons qu’il existait déjà une bande en 1816. Cette information est contrastée quelques années plus tard, en 1823, avec la confirmation de l’exis tence d’une bande avec 19 musiciens, qui couvrait les besoins de représentation de la Mairie de Lleida pendant des actes protocolaires et autres célébrations. Pourtant, malgré l’existence de bandes plus anciennes et avec le volume d’information conservé, nous avons retenu la date de 1860 comme celle de l’apparition d’une première bande municipale (1ère étape) consolidée sous la direction du Musicien Majeur de la Municipalité, M. Pau Ichart Fuentes. Après la disparition de cette formation instrumentale en 1870, il faudra attendre jusqu’à l’année 1914, quand une nouvelle bande est créé (2ème étape), cette fois sous la direction de M. Josep Vila Franquesa. En 1925 finit la 2ème étape de la Bande Municipale, et ça sera en 1996 qui voit le jour l’actuelle Banda Municipal (3è étape). Pendant toutes ces années, concrètement 70 ans, la ville n’avait pas de Banda Municipal , mes ses fonctions ont été assurées par d’autres formations qui ne faisaient pas partie de la Mairie, à savoir, la Banda Provincial (1827-1952), plusieurs bandes de cornets et tambours (1981-1990), en plus de plusieurs bandes militaires com la Banda del Regi ment d’Infanteria de Muntanya número 1, la Banda de Música del Govern Militar et la Banda de la Divisió de Muntanya Urgell número 4.

Étant donné que la majorité de bandes municipales de l’État Espagnol sont apparues pendant la deuxième moitié du XIX siècle, l’ancienneté des premières bandes municipales de Lleida est un fait tout à fait remarquable. Rappelons la naissance de la Banda Municipal de Málaga (1859), la Banda Municipal d’Albacete (1861), la Banda Municipal de Palencia (1879), la Banda Municipal de Cáceres (1880), la Banda Municipal de Santander (1880), la Banda Municipal de Barcelona (1886), la Banda Municipal de Mérida (1886) et la Banda Municipal de Cuenca (1895). L’évidence histo rique, bien documentée, de l’existence à Lleida d’une bande en 1816, même si probablement elle était déjà en place avant cette date, nous indique que Lleida était une des villes les premières à avoir cette bande au service de la municipalité. Elle était en plus, un élément agglutinant des initiatives musicales et une voie de diffusion au niveau populaire des tendances esthétiques du moment.

Pour toutes ces raisons, nous avons voulu ajouter à ce livre commémoratif des 25 ans de l’actuelle Banda Municipal de Lleida, un long chapitre consacré aux précédents des bandes qui existaient déjà dans notre ville depuis que nous en avons des preuves avec des documents. Alors, l’actuelle Banda Municipal n’est pas apparue soudainement, elle compte avec des différentes formations qui la précèdent, avec des liens ou non à la Mairie, dont sa trajectoire est longue, à peu près, 200 ans.

Nous n’avons pas connaissance d’écrits précédents par rapport à une histoire des bandes dans notre ville, au moins, pas spécifiquement. Dans ce sens, il faut soulever le travail de Ramon Fon tova, Les representacions festives a Lleida (1700-1975), publié par Pagès Editors et la Mairie de Lleida (2012), qui présente une étude documentée sur l’apparition des groupes de musiciens de la municipalité pendant le Moyen Age et allant jusqu’au XIXème siècle, et aussi la collection de 40 articles de Juan Riera intitulés Lérida en la música, publiés dans la revue Ciudad entre 1977 et 1982, où on trouve successivement, entre autres, des informations sur les différentes bandes qui ont existé à Lleida. Dans des travaux précédents rédigés par l’auteur de ces lignes, depuis la lecture de la thèse doctorale en 1997, nous rencontrons des informations sur les bandes de la ville dans des publications diverses, mais aucune d’elles ne s’est occupée, spécifiquement et globalement, de l’histoire de ces formations à Lleida.

D’autre part, jusqu’à présent, il n’existe pas non plus aucune étude globale approfondie de façon singulière, sur les bandes de musique qui ont existé en Catalogne ou d’autres parties de l’État, et on trouve seulement des documents qui apportent une vision intéressante et remarquable mais partielle. On peut soulever la thèse doctorale de Salvador Astruells sur la Banda Municipal de València (2003), et les textes d’Oriol Esteve dur les bandes de musique de la région du Montsià (2011), Carme Queralt et Àlex Fornós sur les bandes de musique dans la région de Tarragona (2003), de même que plusieurs textes de Josep Maria Almacellas et Francesc Bonastre sur la Banda Municipal de Barcelona.

Le livre est composé de deux chapitres. Le premier, comme on a déjà dit, est consacré à un suivi de toutes les bandes existantes dans la ville, dont nous avons trouvé des documents et qui cons tituent les précédents historiques de la bande actuelle. Et un deuxième chapitre est consacré aux 25 ans de la Banda Municipal. Le premier chapitre comprend aussi quatre annexes:

1/ La cronologia de les bandes de música à Lleida, qui nous montre graphiquement le déve loppement de ces groupes pendant les deux derniers siècles à Lleida.

2/ Bandes als programes de Festa Major, rédigé à partir de tous les programmes des Fêtes qui ont pu être localisés depuis 1863 jusqu’à 1980, et qui nous montre les différentes bandes qui ont participé, de même que le type de participation qui a eu lieu, et les activités musicales menées par d’autres groupes.

3/ Bandes Militars a Lleida est un recueil de toutes les bandes militaires qu’on a pu docu menter entre 1862 et 1996, et quand cette information a été possible, avec ses directeurs respectifs.

4/ Membres de la Banda Provincial (1927-1934), est une liste chronologique des différents membres qui ont fait partie de la Banda Provincial, élaborée à partir des feuilles de divisions des avoirs des concerts, conservées à l’Arxiu de la Diputació de Lleida.

Le chapitre consacré à la Banda Municipal de Lleida, se divise en six parties:

1/ Els músics parlen, avec des textes de six musiciens qui racontent ses expériences et réfle xions en tant que membres de la bande.

2/ Història de la Banda Municipal de Música de Lleida, qui trace les 25 ans d’existence du groupe, tout en expliquant et illustrant les actes les plus importants de chacune des saisons.

3/ Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné» Faisons Bande et Festival Interna cional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, où sont recueillies les dates de toutes les éditions des onze Festivals Germans Roig i Torné, depuis 2004 jusqu’à 2014, en plus des cinq éditions du Festival Internacional, célébrées entre 2015 et 2019.

4/Els músics, un recueil de tous les musiciens qui ont fait partie de la Banda Municipal depuis ses débuts en 1996.

5/ Assistència a Festivals Internacionals, un recueil de tous les festivals où a participé la Ban da Municipal depuis le premier, le XVIII Festival Internacional de Música a Matadepera (1998), jusqu’au dernier, le XXIII Festival Internazionale Valle d’Itria-Itàlia (2019).

6/ Subgrups de la BML: Ilerband et Cobla Municipal, où on décrit la trajectoire de ces deux groupes qui ont vu le jour à partir de la Banda Municipal: la Ilerband, qui avait commencé ses activités en 2010, avec l’objectif de participer aux nombreux événements citoyens auxquels la Banda Municipal ne pouvait pas répondre, et la Cobla Municipal de Lleida, qui a traversé plusieurs étapes depuis 1907, quand la première formation connue est apparue, jusqu’à qu’en 2012 la dernière Cobla Municipal a débuté à la Salle des Séances de la Mairie de Lleida.

Pareillement, le livre contient une annexe avec tous les concerts et répertoires interprétés par la Banda Municipal, depuis 1996 jusqu’à 2019, avec un total de 300 concerts.

Pour élaborer ce livre il a fallu consulter différents types de sources documentaires, qui vont de la recherche bibliographique jusqu’à l’hémérographique, en ajoutant aussi différentes publications périodiques éditées à Lleida ( El País, Diario de Lérida, El Correo de Lérida, la Mañana et El Segre). De même, elle a été impérative la consultation de documents adminis tratifs officiels tels que les Actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida, conservées aux Archives Municipales, et le Butlletí Oficial de la Província de Lleida conservé à l’Arxiu de la Diputació, ainsi que les Actes de les reunions de la Banda Municipal de Lleida. Nous avons eu recours aussi aux protagonistes de quelques-unes des bandes étudiées, comme la Banda del Foment Musical et quelques-unes des bandes de cornets et tambours, qui nous ont apporté avec beaucoup d’amabilité, sa vision, connaissances et souvenirs, et qui nous ont facilité énormé ment notre recherche.

Nous tenons à remercier les membres de l’Arxiu Municipal de Lleida, pour son aide et les facilités offertes en tout moment; aussi les membres de l’Arxiu de la Diputació, pour nous laisser l’accès ouvert à tous ses documents, et aussi par son aide et orientation professionnelle; à M. Enric Navàs, fondateur de la Banda del Foment Lleidatà, pour ses souvenirs et aussi pour la docu mentation qui nous a offert; à M. Amadeu Urrea, pour mettre à notre disposition tous les fonds et registres de la Banda Municipal, et à M. Francisco Cano, pour nous avoir montré différents documents graphiques et aussi pour nous parler de ses souvenirs personnels par rapport à la Banda de la Creu Roja, et autres bandes de cornets et tambours existantes à Lleida pendant les décennies des années 60 et 70.

Déjà pour finir, et comme ça ne pouvait pas être autrement, nous voulons remercier la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, et très spécialement son responsable, M. Jaume Rutllant, qui nous a soutenu avec la publication de ce livre. Sans toutes ces personnes et institutions, la publication de ce livre n’aurait pas été possible.

Histoire de la Banda Municipal de Lleida (1996-2019)

La première nouvelle de la création de la nouvelle bande est apparue aux journaux de Lleida, vers la fin octobre 1995. Dans cet article on informait de l’annonce officiel du jour avant, le 30 octobre, fait au Departament de Cultura de la Generalitat, dirigé par M. Eugeni Nadal, selon lequel, une trentaine de musiciens professionnels de la ville on constitué un groupe à fin de créer la premiè re bande de musique. Cette initiative, promue par M. Amadeu Urrea (professeur de clarinette et saxophone du Conservatoire Municipal de Musique de Lleida, et directeur du groupe des instru ments à vent et percussion du même centre, crée au début de l’année scolaire 1991-92) était une offre ouverte à tous les musiciens qui le désiraient. On avait prévu que la nouvelle bande pourrait commencer son chemin pendant le printemps 1996.

Ça n’a pas été exactement au printemps 1996 quand on a fait la présentation de la nouvelle bande, mais quelques mois plus tard, plus précisément le dimanche 24 Novembre 1996, à l’Audi tori Municipal Enric Granados de Lleida, à l’occasion de la Ste. Cécile. Quelques jours après la présentation, l’élu de Culture de la Mairie de Lleida à l’époque M. Antoni Llevot, attribuait l’appa rition de la nouvelle formation musicale à l’inauguration de l’Auditori (1994) et aussi à l’existence du Conservatoire Municipal de Musique de Lleida. La nouvelle bande a été créé avec le nom Banda Municipal de Música de Lleida, et en continuité avec l’ancienne Banda Municipal de Llei da, qui avait été active pendant deux étapes antérieures, une première entre 1816 et 1879, quand elle a été substituée de facto par la Banda Popular, et une deuxième, entre 1914 et 1925, quand la Banda Popular a changé de nom, et a pris le nom de Banda Municipal, après le concours publique célébré le 5 Mai 1914 aux Champs Elysées.

Pas seulement l’élu de Culture, mais aussi le Maire de la ville, M. Antoni Siurana, applaudissa ient la création de la nouvelle bande, tout en renforçant l’idée que cette bande devait être une plateforme pour les musiciens, qui étaient en train de finir ses études aux centres de formation musicale de la ville, afin de trouver une sortie de continuité à sa carrière musicale.

De même, la nouvelle Banda Municipal de Lleida, disposait d’un budget annuel octroyé par la Mairie, ce qui garantissait une continuité.

Ayant pour but la consolidation de l’engagement entre la Mairie de Lleida et la nouvelle forma tion musicale, en octobre 1996, on signait un Accord de Collaboration entre l’Institut Municipal de Música de Lleida et la Banda Municipal de Lleida. Cet accord, signé par M. Antoni Siurana comme maire de la ville et M. Amadeu Urrea comme directeur de la Banda, fondait les bases pour une étroite collaboration entre les deux institutions. La plus importante de toutes, sans aucun doute, était que la bande devenait responsable de la représentation institutionnelle de la Mairie pendant les actes publics et protocolaires, tout en offrant une continuité aux deux étapes antérieures de la Banda Municipal de Lleida, celle du XIXème siècle et celle des débuts du XXè me siècle. On peut soulever dans les clauses de l’accord, l’engagement de la Banda à offrir une Saison Musicale à l’Auditori, avec trois concerts annuels et la participation à d’autres concerts ponctuels (Concert de St. Jordi, Concert à l’occasion de la Fête Annuelle de la Ville…) et d’autres actes institutionnels jusqu’à un maximum de dix événements par saison. De l’autre côte, la Mairie prenait la responsabilité de donner une subvention annuelle, la cession des installations de l’Au ditori pour faire les répétitions de la bande, l’acquisition d’instruments de musique de percussion grand format, et donnait aussi l’autorisation à la nouvelle formation d’utiliser son nom de «Banda Municipal de Música», avec toutes les obligations que cela impliquait.

La présentation de la bande au public eut lieu le 24 Novembre 1996, à l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida, qui fêtait justement sont deuxième anniversaire après son inauguration, et qui donnait accueil à la nouvelle bande comme formation résidante dans ses installations.

Le public, qui remplissait complètement la salle, put assister à l’interprétation d’un programme varié qui était loin du répertoire typique des bandes, et qui contenait des pièces classiques et contemporaines, pistes sonores de films et zarzuelas, tout en finissant par l’ Intermedi de Goyescas d’Enric Granados, en hommage aux musiciens de la ville. Toutes les critiques appa rues dans la presse locale furent unanimes par rapport à la critique: le concert d’inauguration avait était un triomphe. D’après les déclarations du même directeur de la bande, M. Amadeu Urrea, la nouvelle formation qui comptait avec 50 musiciens, avait suivi les standards des bandes européennes pas seulement par rapport au répertoire mais aussi par rapport à sa composition.

Dans un entretien avec M. Amadeu Urrea apparu le dimanche même, jour de la représentation, le directeur de la bande manifestait que l’initiative de la nouvelle formation est apparue au sein même de l’Orchestre des instruments à vent du Conservatoire, où étaient formés la majorité des musiciens de cette bande, auxquels il fallait donner une issue professionnelle après ses études. Les buts à court et moyen terme étaient d’atteindre le nombre de 75 musiciens, et pouvoir of frir au public de Lleida des répertoires différents des ceux qui étaient typiques dans ce genre de formations come les «pasodobles» et «marxes», qui casaient avec des défilés et processions mais pas beaucoup avec des concerts. Cela fut une bonne raison pour incorporer à la bande des instruments à cordes (violoncelles et contrebasses) et accroître significativement la percussion, tout en transformant la nouvelle formation, avec plus de possibilités au niveau de timbres et ex pression, en une bande symphonique.

Peu après le concert inaugural, et avant de finir l’année, la nouvelle Banda Municipal de Lleida, donnait encore deux concerts en plus, au même Auditori: le premier, le premier décembre à l’occasion de la fin du 5ème Cicle de Música de Banda al Segrià (Automne 1996), avec la Banda de Música Ciutat de Benicarló et le deuxième, le Concert de Nadal le 28 Décembre.

En même temps, la Banda Municipal de Lleida était inscrite au Registre des Associations de la Generalitat de Catalunya le 31 Décembre 1996, avec le numéro 2086.

En 1997, en faite, la première année de l’existence de la Banda Municipal de Lleida, fut pleine de nouveautés, 12 concerts en total, qui dans certains cas esquissaient déjà le style des événements que la formation a accompli au fil des années. Nous pensons aux Concerts de St. Jordi (Pça. De St, Joan, le 23 avril), au concert à l’occasion de la Fête Annuelle (Plaça de St. Joan, le 10 mai), et les concerts des quartiers (Secà de Sant Pere, premier juin ; Casal de la Bordeta, le 8 juin et Plaça de la Constitució, le 15 juin). En plus, la bande a aussi participé à la Setmana Cultural XVIII Aplec del Caragol (Palau de Vidre, le 14 mai), à la fin du 6ème Cicle Musical de Banda al Segrià, automne 1997 (Almenar, 30 novembre), et aux Nits de Cultura al Consell Comarcal de la Noguera (Balaguer, le 29 août). Il faut ajouter encore à tous ces événements, celui le plus significatif: La première Sai son Musicale à l’Auditori, composée de trois concerts offerts le 2 février, le 9 mars et le 20 avril, lesquels la bande a repris, saison après saison, malgré quelques changements de calendrier, et qui sont devenus l’axe principal de tous les événements. Déjà, en fin d’année, en particulier le 28 décembre, la bande offrait le Concert de Nadal, aussi à l’Auditori, mais déjà comme un concert qui faisait partie de la 2ème Saison Musicale à l’Auditori.

Les Saisons Musicales à l’Auditori ont toujours retenu les trois concerts, mais elles ont fini par concrétiser le calendrier toujours avec ces concerts : Concert de Sta. Cecília (novembre), Con cert de Nadal (décembre) et Concert Música i Músics de Lleida (février-mars). La stabilisation du modèle n’est pas arrivée malgré tout, jusqu’à la 4ème Saison (1999-2000). Jusqu’à ce moment, pendants les trois premières Saisons, le Concert de Sta.Cecília n’avait pas eu lieu, par contre on a offert le dernier concert de la Saison pendant le mois d’avril, en plus de ceux de Noël (décembre) et Música i Músics de Lleida (mars).

Chacun de ces trois concerts de la Saison Musicale à l’Auditori, a fini par avoir un caractère propre au fil des années. Ainsi, le Concert de Sta. Cecília est devenu le concert institutionnel afin de célébrer la patronne de la Mairie de Lleida, et après quelques années, a été concrétisé avec différentes initiatives, comme les concerts thématiques, la récupération d’œuvres de com positeurs de Lleida, des premières et des interprétations de pièces, les arrangements d’œuvres significatives, la participation de solistes de la Banda Municipal de Lleida, ou des solistes de di verses spécialités de la ville, la collaboration avec plusieurs chorales de la ville ou villages voisins, l’incorporation de la danse (c’est le cas de l’ Escola de Dansa de Balaguer), la collaboration avec d’autres institutions d’enseignement artistique de Lleida comme l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, ou l’interprétation d’œuvres chorales majeures, comme la Messe de Ste. Cécile de Char les Gounod, entre autres.

Par rapport au Concert de Nadal, sauf en 1996, l’année de constitution de la bande, a eu lieu tous les ans. Ça a été en 1997 quand, même si on a concentré les trois événements de la première saison pendant les mois de février, mars et avril, la Banda a offert son premier Concert de Nadal qui faisait déjà partie de la deuxième saison (1997-98). Le répertoire de ce concert comprenait les arrangements pour bande de chansons de Noël traditionnelles catalanes et aussi d’autres chansons traditionnelles d’autres pays. Pour arriver à le faire, la bande a cherché souvent la co llaboration de solistes et groupes choraux de Lleida comme l’Orfeó Lleidatà. À partir de 2003, pendant la 8ème Saison Musicale, la bande a commencé à collaborer avec des écoles de danse qui ont offert au public des actes très colorés, avec des valses, polkas et tangos entre autres, sans manquer les pièces traditionnelles des Fêtes de Noël et Nouvel An comme Le Danube Bleu ou la Marche Radetzky de J. Strauss et Nadals Blaus d’Irving Berlin.

Pareillement, parfois, pendant le Concert de Nadal, nous avons eu la participation de formati ons comme le Gup Toar (2003) ou l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol (2012) qui ont offert d’œuvres dramatisées et démonstrations de peintures en même temps que la musique.

Finalement, le Concert Música i Músics de Lleida , offert par la bande, traditionnellement pen dant les mois de février-mars, a été le dernier concert de chaque saison. Ce concert a pour but de donner visibilité à des musiciens de la même bande qui ont participé comme solistes; par fois le but a été de donner des premières ou interpréter des œuvres de compositeurs de Lleida, quelques uns des compositeurs contemporains et d’autres, plus anciens, et on a essayé aussi de partager la scène avec des groupes de musique pop comme Folls i Nocturns ou Obeses 3D afin d’offrir au public des événements ensemble avec d’autres groupes.

Dates et événements significatifs:

1997 1ère Saison Musicale à l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida

1998 Participation au XVIII Festival Internacional de Música de Matadepera, premier festival internatio nal en dehors de Lleida, auquel a participé la bande.

1999 Música i Músics de Lleida, premier CD enregistré par la bande.

2000 Incorporation de beaucoup d’instrumentistes, jusqu’à 60.

2001 La bande a été invitée par le Departament d’Ensenyament à la VII Trobada de Corals de Secun dària, avec la participation de 1400 élèves de 42 lycées de partout en Catalogne.

2002 Présentation de la nouvelle Cobla Municipal de Lleida avec des membres de la Banda Munici pal, aussi sous la direction de M. Amadeu Urrea.

2003 Rénovation de l’accord entre la Banda Municipal et l’Institut Municipal de Música de l’Ajunta ment de Lleida.

2004 Organisation du I Festival de Música de Bandes «Germans Roig i Torné». Fem Banda.

2005 Participation au Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València.

2006 Xème anniversaire de la création de la Banda : enregistrement di deuxième CD Fem 10 anys et exposition Deu anys de la Banda Municipal a Lleida. Participation pour la première fois à un festival de bandes à l’étranger, le XIV Festival Internacional de Música Para Jovens Gaia 2006 (Portugal).

2007 Participation au Festival Internacional de Bandes Mid Europe à Schladming-Rohrmoos (Autric he). Nouvelle réglementation du régime interne (RRI) de la Banda.

2008 Organisation des auditions scolaires pour des élèves de maternelle et primaire, ensemble avec les élèves de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleida, sous la direction du professeur M. Alba Herrera.

2009 Concert de Sta. Cecília (14ème Saison Musicale), dédié à La Música a Lleida a l’època de l’alcalde Manel Fuster à l’occasion des actes commémoratifs de l’année Fuster, avec la première de l’Him ne a Santa Cecília de Francesc Vidal, dédié à l’Orfeó lleidatà (1862).

2010 Création de la Ilerband, une formation principalement de rue, attachée aux fêtes populaires de la ville de Lleida, composée d’une vingtaine de musiciens.

2011 Participation au concert d’Homenatge a Josep Prenafeta i la seva música, ensemble avec dif férents orchestres et chorales de la ville de Lleida.

2012 Collaboration avec l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol avec la réalisation d’une œuvre plastique in situ pendant le Concert de Nadal (17ème Saison).

2013 Concert de Sta. Cecília (18ème Saison) consacré à El retaule de la Verge dels Paers de la Paeria de Lleida.

2014 Concert de Sta. Cecília (19ème Saison Auditori) à l’occasion des 100 ans de la première Banda Municipal de Música, avec la récupération des «rigodons» «Els llergetes» (1870), œuvre de Jaume Roig i Torné, conservée à l’Arxiu Municipal de la ville.

2015 Réalisation du I Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, continuation des Festivals de Música de Bandes «Germans Roig i Torné» qui avaient achevé sa 11ème édition. Concert de Sta. Cecília (20ème Saison) Granados a Banda, consacré à Enric Granados, dans le marc des actes commémoratifs du centenaire de la mort du compositeur de Lleida.

2016 20ème anniversaire de la fondation de la Banda Municipal, et concert ensemble avec le groupe de pop-rock Obeses 3D (20ème Saison) avec thèmes du disque Monstres i Princeses.

2017 Concert dédié à l’Humor a la Música (21ème Saison).

2018 Participation à la XXXVII Trobada de Bandes de Catalunya et paticipation au XVII International County-Bandering Festival Hungary à Mako (Hongrie).

2019 Célébration du XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida, FEM BANDA 2019 avec des concerts dans différentes villes et villages autour de Lleida (les Borges Blanques, La Granja d’Escarp, Alpicat, Seròs, Vallfogona de Balaguer, Almacelles, Torres de Segre et Castell dans).

Alors, nous allons pas nous tromper en affirmant que la Banda Municipal de Música de Lleida a achevé pendant ses premiers 25 ans d’existence un modèle avec de nombreux concerts, et en même temps, une présence dans la ville, et aussi ailleurs.

Nous avons des exemples de la participation en continu aux Temporades Musicals de l’Auditori Municipal de Música de Lleida, une participation qui comprend trois concerts, celui du mois de février, le concert de la Ste. Cécile et le concert de Noël. Chacun de ces concerts a consolidé en plus, un style et des caractères propres. Pareillement, la Banda Municipal a montré sa volonté de collaboration citoyenne tout en devenant la bande de référence des actes institutionnels de la ville (St. Jordi, Diada Nacional…), sans oublier les processions et d’autres événements à l’occasi on des fêtes annuelles locales, comme celle de Sant Anastasi, et d’autres quartiers de Lleida. La collaboration à des actes bénéfiques en faveur de plusieurs organisations à caractère social a été une constante pendant ces 25 ans d’histoire de la Banda Municipal, aussi comme l’aspect didac

tique qui a été concrétisé avec les Auditions scolaires, résultat des collaborations avec la Faculté de Pédagogie de l’Université de Lleida et avec des professeurs de secondaire spécialisés. Avec ces collaborations on a réalisé beaucoup de spectacles pour des enfants de maternelle et primaire, comme Els contes de Ketélbey, Quin tip de riure !, Welcome friends !, La màgia de la música, Qua dres d’una exposició de Mussorgski ou Una Banda Sonora molt original, entre autres, et aussi La música de cinema, El jazz ou Casting, pour jeunes élèves de secondaire.

Encore par rapport à la ville de Lleida, il faut soulever l’organisation du festival Fem Banda « Germans Roig i Torné » qui avait commencé en 2004 et après 10 ans, est devenu le Festival In ternacional de Bandes de Música de Lleida. FEM BANDA, un rendez-vous qui jusqu’en 2019 a déjà achevé seize éditions. Tout au long de ces années, ce festival a mené à Lleida beaucoup de bandes de musique de différentes localités des Pays Catalans, mais aussi du reste de l’État, de même que des bandes d’autres pays, qui ont projeté notre ville à des milliers de personnes.

Il ne faut pas oublier non plus, les multiples événements de la Banda Municipal en dehors de la ville, tout en participant à des actes d’hommage, festivals dans d’autres localités, célébrations, anniversaires, journées internationales, etc.). Et déjà chez nous, la Banda Municipal de Música de Lleida a constitué la base d’autres formations comme la Cobla Municipal de Lleida et Ilerband, et elle a consolidé en plus, sa participation à des festivals internationales, en devenant le porte-pa role de notre ville dans beaucoup de pays comme Portugal, Autriche, France, Suisse, Pays Bas, Grèce, Italie, Écosse, République Txèque et Hongrie entre autres.

Les presque 350 concerts offerts ont été le résultat de ces 25 ans d’existence de la Banda Mu nicipal, un aboutissement qui ne doit pas supposer la fin, mais plutôt, un point de partie pour les prochains 25 ans qui viendront, et pendant lesquels, la Banda Municipal nous mènera à par ticiper à beaucoup plus d’initiatives et propositions, qui bien sûr, vont plaire et encourager le public de Lleida, et aussi d’autres publics plus vastes.

Il libro in mano al lettore si propone l’obiettivo di celebrare e riconoscere il venticinquesimo anniversario della fondazione della Banda Cittadina di Lleida, nata nell’ottobre del 1995 grazie al suo Maestro Amadeu Urrea Pérez.

La Banda Cittadina di Lleida fece il suo debutto in pubblico il 24 novembre 1996 nell’Auditorium “Enric Granados” di Lleida, in occasione delle celebrazioni per la festa di Santa Cecilia.

Da quel primo concerto fino ad oggi la banda ha offerto oltre trecento concerti soprattutto al pubblico di Lleida, ma anche a quello di altre località, alcune delle quali limitrofe ed altre no, dif fondendo così il nome della città in diversi Paesi europei.

Tra i numerosi concerti della Banda Cittadina sono da annoverare: i concerti stagionali presso l’Auditorium “Enric Granados”, i concerti e le sfilate durante la Festa Major (la “Festa Maggiore”), i concerti di San Jordi e della Giornata Nazionale della Catalogna, quelli tenuti nei diversi quar tieri di Lleida e durante i festival internazionali, i festival bandistico-musicali Germans Roig e Torné, Fem Banda 147 e i festival internazionali bandistici svolti a Lleida. Non sono da dimenticare i concerti effettuati durante i gemellaggi con altre bande, i concerti commemorativi ed i saggi organizzati per gli alunni delle scuole primarie e secondarie e infine i concerti dei due gruppi musicali Llerband e Cobla Municipal di Lleida, nati in seno alla Banda Cittadina. Sono stati, in somma, venticinque anni d’intensa attività che abbiamo cercato di descrivere nelle pagine di questo libro.

L’attuale Banda Cittadina di Lleida è erede di due precedenti bande, la prima delle quali fondata già all’inizio del XIX secolo. La documentazione, conservata nell’Archivio Comunale di Lleida, ha portato a conoscenza l’esistenza di una banda già nel 1816. Tale informazione venne confermata alcuni anni dopo, nel 1823, con la presenza di una banda composta da diciannove musicisti che si misero a disposizione del Comune di Lleida per servizi musicali legati a cerimonie e celebra zioni. Tuttavia, a prescindere dall’esistenza di due bande precedenti, testimoniate dalla mole d’informazioni conservate, la data di fondazione della prima Banda Cittadina, diretta dal grande musicista locale Pau Ichart Fuentes, si fa risalire al 1860.

Dopo lo scioglimento di questa formazione strumentale, nel 1870, fu necessario attendere il 1914 per la creazione di una nuova Banda Cittadina (seconda fase) e questa volta sotto la direzione di Josep Vila Franquesa.

Dalla fine della seconda fase, nel 1925, e fino alla costituzione dell’attuale Banda Cittadina (terza fase iniziata nel 1996) trascorsero settant’anni durante i quali la città rimase priva di un propria banda e, per le funzioni commemorative, dovette ricorrere ad altre formazioni musicali esterne, quali la Banda Provinciale (fondata nel 1827 e sciolta nel 1952) e svariate bande militari, tra cui: la Banda del Reggimento di Fanteria Montana N° 1, la Banda Musicale del Governo Militare e la Banda della Divisione Montana “Urgel” N° 4.

Considerando che la maggior parte delle bande cittadine spagnole risalgono alla seconda metà del XIX secolo, spicca in modo rilevante l’età anagrafica delle prime bande cittadine di Lleida.

Ricordiamo che la Banda Cittadina di Malaga fu fondata nel 1859, la Banda Cittadina di Albace te nel 1861, quella di Palencia nel 1879, quella di Caceres nel 1880, quella di Santander nel 1880,

147 Fem banda (lingua catalana): “facciamo banda” (traduzione in lingua italiana).

La Banda Cittadina di Lleida e la sua storia.

quella di Barcellona nel 1886, quella di Merida nel 1886 e la Banda Cittadina di Cuenca nel 1895. Sebbene probabilmente già preesistente, la presenza a Lleida di una banda dal 1816 (testimoniata da documenti storici) fa sì che la città sia una delle prime a livello nazionale ad aver usufruito di questo strumento a servizio della comunità sia per funzioni pubbliche che come mezzo d’aggre gazione delle persone attraverso gli eventi musicali per la diffusione delle tendenze estetiche del momento a livello popolare.

Per tale motivo il libro, che commemora il venticinquesimo anniversario dell’attuale Banda Cit tadina di Lleida, è arricchito da un importante capitolo dedicato alle bande che hanno fatto la storia della nostra città e la cui presenza è ufficialmente documentata. L’attuale Banda Cittadina, insomma, non è sorta dal nulla, bensì è il risultato delle bande precedenti con diverse formazioni e vincolate o meno alle funzioni del Comune di Lleida, il percorso delle quali s’estende per circa duecento anni.

Non abbiamo prova specifica di attività precedenti rispetto a quelle delle bande storiche della nostra città. A tal proposito è consigliata la lettura del libro di Ramon Fontova Les represen tacions festives a Lleida (1700-1975) 148 , pubblicato nel 2012 dalla casa editrice Pagès Editors in collaborazione con il Comune di Lleida: si tratta di uno studio documentato circa l’apparizione di gruppi musicali cittadini dall’epoca medievale fino al XIX secolo. Altrettanto interessante è la collezione di quaranta articoli di Juan Riena che porta il titolo di Lérida en la música 149 . Gli articoli, contenenti informazioni circa le diverse bande che si susseguirono a Lleida, vennero pubblicati nella rivista Ciudad tra gli anni 1977 e 1982. Seguirono svariate pubblicazioni e, nel 1997, persino la presentazione di una tesi di dottorato circa le bande cittadine di Lleida. In nes suno scritto, tuttavia, venne trattata in modo completo e dettagliato la storia di questi gruppi musicali locali.

D’altronde, a parte alcune documentazioni che apportano una visione parziale seppur in teressante circa l’attività delle bande musicali, non esiste davvero un lavoro esaustivo che approfondisce in maniera dettagliata il tema delle bande musicali catalane o nazionali. Tra la migliore bibliografia sono da annoverare: la tesi di dottorato di Salvador Astruells circa la Ban da Cittadina di Valecia (2003), le opere di Oriol Esteve sulle bande musicali della regione del Montsià (2011), quelle di Carme Queralt e Àlex Fornós circa le bande musicali della provincia di Tarragona (2003) ed altri testi di Josep Ma Almacelles e Francesc Bonastre sulla Banda Cittadina di Barcellona.

Il libro si compone di due capitoli. Il primo, come già annunciato, è dedicato alle bande musicali storiche precedenti all’attuale Banda Cittadina di Lleida, l’esistenza delle quali è documentata nella nostra città. Il secondo capitolo è dedicato ai venticinque anni di carriera dell’odierna Ban da Cittadina.

Il primo capitolo contiene quattro annessi:

1. La cronologia delle bande musicali di Lleida che, attraverso alcune immagini, mostra lo svi luppo delle formazioni musicali della città di Lleida nel corso degli ultimi due secoli.

2. Bande e programmi della “Festa Maggiore”, realizzato con il materiale contenuto nei pro grammi della “Festa Maggiore” e riferito al periodo che intercorre tra il 1863 al 1980. Tale

148 Traduzione del titolo in lingua italiana: “Gli eventi festivi a Lleida dal 1700 al 1975”.

149 Traduzione del titolo in lingua italiana: “Lérida nella musica”.

annesso intende presentare le varie bande partecipanti, le collaborazioni ottenute e le atti vità musicali di altri gruppi.

3. Bande militari a Lleida è una raccolta da noi documentata circa le diverse bande militari ed i rispettivi maestri dal 1862 al 1996, anno d’accesso a tali informazioni.

4. Membri della Banda Provinciale (1927-1934) è un elenco, suddiviso per anni, con i nomi dei diversi componenti della Banda Provinciale. Tali informazioni provengono dai documenti di distribuzione degli utili destinati alle iniziative, conservati nell’Archivio del Consiglio Dis trettuale di Lleida.

Il capitolo dedicato alla Banda Cittadina di Lleida si divide in sei paragrafi:

1. Parlano i musicisti, in cui sei musicisti ci raccontano le loro vicende e le loro riflessioni come membri della banda;

2. Storia della Banda Cittadina di Lleida, un percorso attraverso i venticinque anni della banda con focus sugli episodi più importante di ciascun periodo;

3. Festival Musicale delle Bande “Germans Roig e Torné, Fem Banda” e Festival Internazionale delle Bande Musicali di Lleida , in cui si mostrano i dettagli di tutte le edizioni: quelli delle undici edizioni del Festival Roig e Torné, dal 2004 al 2014, e quelli delle cinque edizioni del Festival Internazionale, dal 2015 al 2019;

4. I musicisti, nel cui paragrafo si pongono in relazione tutti i componenti della Banda Cittadi na di Lleida dagli esordi fino al 1996;

5. Partecipazione a festival internazionali, una relazione su tutti i festival ai quali ha partecipa to la Banda Cittadina di Lleida, dalla 18a edizione del Festival Internazionale della Musica di Matadepera (1998) fino alla 23a edizione del Festival Internazionale Valle d’Itria (Italia, 2019);

6. Gruppi nati in seno alla Banda Cittadina: Ilerband e Cobla Municipal di Lleida , una spiega zione sul percorso di queste due formazioni musicali che si sono create in seno alla Banda Cittadina di Lleida: la Ilerband iniziò la sua attività nel 2010 con l’obiettivo di partecipare a manifestazioni cittadine delle quali la Banda Cittadina non si poteva occupare, mentre la Cobla Municipal di Lleida visse varie tappe dal 1907 al 2002, debuttando nella Sala Riunioni del Comune di Lleida.

Il libro contiene altresì un annesso con tutti i concerti ed i repertori interpretati dal 1996 al 2019 per un totale di oltre trecento spettacoli.

Per la stesura del presente libro sono state consultate diverse fonti, a partire da testi bibliografici fino a documenti reperiti in emeroteca, incluse varie pubblicazioni edite su riviste e quotidiani, quali El País, Diario de Lérida, El Correo de Lérida, La Mañana e El Segre. Essenziale è stata la consultazione di documenti amministrativi ufficiali quali: gli atti della Giunta Comunale di Lleida, conservati nell’Archivio Comunale e il Bollettino Ufficiale della Provincia di Lleida, conserva to nell’Archivio del Consiglio Distrettuale. Sono da aggiungere ulteriori documenti particolari, come ad esempio gli atti delle riunioni della Banda Cittadina di Lleida.

Ci siamo inoltre rivolti ad alcuni protagonisti delle bande prese in considerazione, come la Banda del Foment Musical (“Banda della Promozione Musicale”) e alcune bande di cornette e tamburi: tutti hanno gentilmente espresso la loro opinione, apportato e testimoniato i ricordi, facilitan

do, così, la nostra ricerca. Per lo stesso motivo un doveroso grazie va rivolto anche ai membri dell’Archivio Comunale di Lleida, dell’Archivio del Consiglio Distrettuale e ad Enric Navàs, fon datore della Banda del Foment di Lleidatà , il quale ha espresso i suoi ricordi arricchiti da alcuni documenti. Un doveroso grazie anche ad Amadeu Urrea per averci facilitati nel contenuto ed averci dato accesso alla documentazione della Banda Cittadina di Lleida. Grazie, inoltre, a Fran cisco Cano per aver offerto informazioni grafiche e aneddoti personali sulla Banda della Croce Rossa e sulle bande di cornette e tamburi esistenti tra il 1960 e il 1970. Grazie, infine, all’Asses sorato alla Cultura del Comune di Lleida, nella persona di Jaume Rutllant, per l’impegno ed il supporto nella pubblicazione di questo libro.

Storia della Banda Cittadina di Lleida (1996-2019)

Le prime notizie circa la costituzione della nuova banda apparvero sulla stampa cittadina a fine ottobre 1995. L’annuncio pervenne ufficialmente al Dipartimento Culturale della Generalità della Catalogna, diretto da Eugeni Nadal, il 30 ottobre. Una trentina di musicisti professionisti diretti dal Maestro Amadeu Urrea, professore di clarinetto e saxofono e direttore del Gruppo di Fiati e Percussioni (nato come gruppo d’allievi 1991-1992) presso il Conservatorio Comunale di Lleida, si mise insieme per formare la prima banda musicale. La proposta venne aperta a tutti i musicisti che avessero avuto voglia d’aggregarsi a tale gruppo e la carriera della banda iniziò nella prima vera del 1996.

La Banda Cittadina di Lleida non venne presentata al pubblico esattamente nella primavera del 1996, bensì alcuni mesi più tardi, vale a dire ufficialmente il 24 novembre 1996 all’interno dell’Auditorium “Enric Granados” di Lleida, in occasione della Festa di Santa Cecilia. Alcuni giorni più tardi l’allora assessore comunale alla Cultura, Antoni Llevot, attribuì il debutto della nuova formazione musicale all’inaugurazione dell’Auditorium (1994) e alla presenza del Con servatorio Comunale di Lleida. Alla nuova banda venne assegnato il nome di “Banda Cittadina di Lleida” ed essa sostituì l’antica Banda Cittadina di Lleida (1816-1879). Quest’ultima aveva at traversato due tappe: la prima, tra il 1816 e il 1879, quando essa fu di fatto sostituita dalla Banda Popolare, e la seconda tappa, tra il 1914 e il 1925, quando la Banda Popolare cambiò il proprio nome in “Banda Cittadina” a seguito del concorso pubblico del 5 maggio 1914 presso i Campi Elisi di Lleida.

Persino Antoni Ciurana, l’allora sindaco di Lleida, applaudì alla creazione della nuova banda, spi egando che la “fresca” formazione musicale cittadina avrebbe dovuto trasformarsi in trampolino di lancio per il futuro professionale dei musicisti che terminavano gli studi. La nuova Banda Cit tadina dispose di un finanziamento comunale annuale per garantirne la continuità.

Per consolidare la relazione tra Comune e banda musicale, nell’ottobre del 1996 venne firmata dall’allora sindaco Antoni Siurana e dal maestro della banda Amadeu Urrea la Convenzione di Collaborazione tra l’Istituto Musicale Municipale e la Banda Cittadina di Lleida. Nella conven zione vennero stabiliti gli accordi di collaborazione tra le due parti. Tra le intese principali vi era certamente anche quella che prevedeva servizi istituzionali, quali manifestazioni pubbliche e di protocollo per il Comune di Lleida. Fu questo un modo per dare continuità ai due periodi precedenti della Banda Cittadina di Lleida nei secoli XIX e XX. Tra le clausule della convenzione giocò un ruolo importante l’impegno assunto dalla Banda Cittadina nella realizzazione di un ciclo di tre concerti all’anno presso l’Auditorium, la partecipazione ad ulteriori concerti a sca denza precisa (come il concerto di San Jordi e il concerto della “Festa Maggiore”) ed altri servizi istituzionali fino ad un massimo di dieci spettacoli per stagione. Il Comune s’impegnò a conferire un finanziamento annuale, l’assegnazione delle strutture dell’Auditorium per le prove e si prese carico dell’acquisto di strumenti musicali a percussione di grandi dimensioni, autorizzando al tresì l’uso della denominazione “Banda Cittadina Musicale” ed obblighi derivanti.

Municipal de Lleida (1996-2019)

Il 24 novembre 1996 la banda venne presentata al pubblico all’interno dell’Auditorium “Enric Gra nados” di Lleida, a due anni dall’inaugurazione. Il pubblico riempì la sala ed ascoltò un repertorio di musica classica e contemporanea, colonne sonore di film e operette ed il concerto terminò con L’intermedio di Goyescas, di Enric Granados. Quel momento fu immortalato nei ricordi dei diversi musicisti della città di Lleida. La critica apparsa sulla stampa locale espresse una valuta zione unanime: il concerto d’inaugurazione era stato un successo!

La formazione musicale era composta da cinquanta musicisti e, come raccontato da Amadeu Urrea, “si conformava ai modelli di bande europee sia come repertorio che come struttura”.

In un’intervista apparsa la stessa domenica della presentazione, il Maestro Amadeu Urrea af fermò che l’idea della nuova formazione musicale era sorta in seno all’Orchestra di Fiati del Conservatorio, dove aveva studiato la maggior parte dei componenti ai quali era necessario offri re uno sbocco professionale dopo gli studi. Gli obiettivi a medio e lungo termine prevedevano di disporre di sessantacinque musicisti per poter offrire al pubblico un repertorio diverso da quello abituale, focalizzato principalmente in pasodobles e tipiche marce da sfilata e da processione, anziché da concerto. Fu questo il motivo per cui vennero introdotti nella banda gli strumenti a corda (violoncello e contrabbasso) ed un numero significativo di percussioni con l’intento di tras formare la nuova formazione in una banda sinfonica con maggior estensione timbrica.

Alcuni giorni dopo il concerto d’inaugurazione, prima della fine dell’anno, la nuova Banda Cittadi na di Lleida offrì due spettacoli all’interno dell’Auditorium. Il primo ebbe luogo il primo dicembre in occasione della conclusione del “Quinto Ciclo Musicale” della Banda al Segrià (autunno 1996) assieme alla Banda Musicale Città di Benicarló. Il secondo, il 28 dicembre, fu il concerto natalizio. Il 31 dicembre 1996, inoltre, la Banda Cittadina di Lleida venne iscritta nel registro delle associa zioni della Generalità della Catalogna e le venne assegnato il numero 2086.

Il 1997 fu un anno ricco di concerti per un totale di dodici, alcuni dei quali posero le basi degli spettacoli-modello proposti dalla banda in futuro. Alcuni esempi ne sono: il concerto di San Jor di, che si tiene il 23 aprile sulla piazza di San Joan, il concerto della “Festa Maggiore”, il 10 maggio sulla stessa piazza, e i concerti nei quartieri cittadini (San Pere il primo giugno, Casal de la Bor deta l’8 giugno e Piazza della Costituzione il 15 giugno). Il 14 maggio la banda partecipò altresì alla 18a Settimana della Cultura Aplec del Caragol presso il Palazzo di Vetro, nell’autunno del 1997 (30 novembre) alla chiusura del 6° Ciclo di Musica della Banda al Segrià, ad Almenar e, il 29 agosto, a “Le Notti della Cultura” a Balaguer, nella contea della Noguera. A tutti questi spettacoli va aggiunto il più significativo, ossia la 1a Stagione Musicale che ebbe luogo presso l’Auditorium e constò di tre concerti: il 2 febbraio, il 9 marzo ed il 20 aprile. La ripetizione di tali spettacoli divenne per la banda il cardine dei suoi eventi. A fine anno, il 28 dicembre, la Banda Cittadina di Lleida offrì il Concerto di Natale presso l’Auditorium.

Dal quarto anno, tra il 1999 e il 2000, il calendario delle stagioni musicali presso l’Auditorium mantenne sempre i tre spettacoli e cioè: il Concerto di Santa Cecilia a novembre, il Concerto di Natale a dicembre, il Concerto “Musica e Musiche” tra febbraio e marzo. Fino agli anni prece denti il Concerto di Santa Cecilia non veniva proposto e ad aprile si teneva l’ultimo spettacolo musicale della stagione. Il Concerto di Natale e il Concerto “Musica e Musiche”, invece, furono proposti regolarmente.

Negli anni ogni concerto stagionale presso l’Auditorium assunse un proprio modello. Il Concerto di Santa Cecilia divenne uno spettacolo istituzionale con l’obiettivo di celebrare la patrona del Comune di Lleida. Con il tempo vennero aggiunte diverse iniziative: concerti a tema, recupero di opere di compositori locali, presentazioni di nuovi pezzi o interpretazioni di musiche già esis tenti, arrangiamenti di opere importanti, partecipazioni di solisti legati alla Banda Cittadina di

Lleida, collaborazioni con diverse corali della città e di paesi limitrofi, integrazioni del balletto interpretato dalla Scuola di Danza di Balaguer, collaborazioni artistiche d’altro genere (come con la Scuola Municipale d’Arte “Leandre Cristófol” di Lleida) o interpretazioni d’opere corali di rilievo, tra cui la “Messa di Santa Cecilia” di Charles Gounod.

Fatta eccezione per il 1996, il primo anno di vita della banda, il Concerto di Natale ebbe luogo costantemente. Nel 1997 il suo repertorio, realizzato in collaborazione con associazioni corali quali Orfeó Lleidatà , incluse arrangiamenti per banda di canti natalizi tradizionali catalani e internazionali.

A partire dal 2003, all’ottava annata d’attività musicale, la banda iniziò a collaborare con scuole di danza che proposero notevoli spettacoli di valzer, polka e tango. Non mancarono nemmeno pezzi tradizionali natalizi, quali: “Il bel Danubio blu”, la “Marcia di Radetzky” di Johann Baptist Strauss e “Bianco Natal” di Irving Berlin.

Ad alcune edizioni del Concerto di Natale parteciparono pure alcune entità, tra cui il Grup Toar (2003) o la Scuola d’Arte Comunale “Leandre Cistófol” (2012), offrendo opere teatrali e interventi pittorici a suon di musica.

Infine, il Concerto “Musica e Musiche” di Lleida, tra febbraio e marzo, è stato tradizionalmente il conclusivo della stagione e quello nel quale sono stati posti in risalto musicisti della banda esi bitisi come solisti. In alcune occasioni tale concerto è servito per lanciare o interpretare pezzi di compositori di Lleida, alcuni dei quali contemporanei ed altri di epoche passate. Il concerto è servito, inoltre, per condividere il palcoscenico con gruppi di musica pop, quali Folls i nocturns o Obeses 3D.

Date e spettacoli significativi:

1997: 1a Stagione Musicale presso l’Auditorium “Enric Granados” di Lleida.

1998: partecipazione al 18° Festival Internazionale della Musica a Matadepera (prima partecipa zione della banda ad un festival internazionale).

1999: Concerto “Musica e Musiche” a Lleida, in seguito al quale la banda registrò il primo CD. 2000: importante aumento del numero dei componenti della banda, che raggiunse i sessanta elementi.

2001: la banda venne invitata dal Dipartimento dell’Educazione a partecipare al 7° Incontro di Corali della Scuola Secondaria, a cui partecipano 1400 alunni di 42 istituti di scuola secondaria della Catalogna.

2002: presentazione della nuova Cobla Municipal di Lleida, composta da membri della Banda Cittadina di Lleida e diretta dal Maestro Amadeu Urrea.

2003: rinnovo dell’accordo-convenzione tra la Banda Cittadina di Lleida e l’Istituto Municipale di Musica del Comune di Lleida.

2004: organizzazione del 1° Festival Musicale Bandistico Germans Roig i Torné. Fem Banda.

2005: partecipazione al Concorso Internazionale delle Bande Musicali Città di Valenzia.

2006: 10° anniversario di fondazione della banda con registrazione del secondo CD dal titolo Fem 10 anys 150 e mostra “Dieci anni della Banda Cittadina di Lleida”. Per la prima volta la banda partecipò altresì ad un festival bandistico estero, in Portogallo: il 14° Festival Internazionale di Musica Jovens Gaia 2006.

2007: partecipazione al Festival Internazionale Bandistico del Centro-Europa a Schladming-Ro hrmoos (Austria). Nuovo regolamento dello statuto interno della banda.

150 Traduzione in lingua italiana: “Facciamo 10 anni”.

2008: saggi scolastici per gli alunni della scuola dell’infanzia e della scuola primaria assieme agli studenti della Facoltà di Scienze dell’Educazione dell’Università di Lleida e sotto la guida di M. Alba Herrera.

2009: 14° Concerto di Santa Cecilia dedicato a “La musica a Lleida ai tempi del sindaco Manel Fuster” e parte degli spettacoli commemorativi dell’anno dedicato al sindaco Fuster. Debutto de “L’inno a Santa Cecilia” di Francesc Vidal, dedicato a Orfeó Lleidatà (1862).

2010: costituzione della Ilerband, una formazione musicale altamente legata alle feste popolari di Lleida e composta da una ventina di musicisti.

2011: partecipazione al “Concerto in omaggio a Josep Prenafeta e la sua musica” in collaborazione con altre orchestre e corali della città.

2012: collaborazione con la Scuola d’Arte Comunale “Leandre Cristòfol” nella realizzazione di un’opera plastica “in loco” durante il concerto natalizio della 17a stagione musicale.

2013: 18° Concerto di Santa Cecilia dedicato al “Ritratto della Vergine del Consiglio”, conservato all’interno del Comune di Lleida.

2014: 19° Concerto di Santa Cecilia dedicato ai cent’anni della prima Banda Cittadina Musicale con il rilancio delle danze d’origine provenzale attraverso l’opera di Jaume Roig e Torné “Gli Iler geti” (1870), conservata all’interno dell’Archivio Comunale cittadino.

2015: 1° Festival Internazionale delle Bande Musicali di Lleida Germans Roig i Torné a conti nuazione delle undici edizioni del Festival della Musica Bandistica Germans Roig i Torné. 20° Concerto di Santa Cecilia Granados a banda dedicato a Enric Granados e parte integrante degli spettacoli commemorativi del centenario dalla morte del musicista, nonché compositore della città di Lleida.

2016: 20° anniversario dalla fondazione della Banda Cittadina di Lleida con spettacolo assieme al gruppo pop-rock Obeses 3D (20a stagione) con pezzi musicali del disco “Mostri e Principi”.

2017: concerto dedicato a “La comicità in musica” (21a stagione).

2018: partecipazione al 37° Raduno di Bande Catalane e al 17° Festival Internazionale Coun try-Wandering d’Ungheria a Makó (Ungheria).

2019: 16° Festival Internazionale di Lleida delle Bande Musicali Fem Banda 2019 con vari concerti nei paesi limitrofi (Les Borges Blanques, La Granja d’Escarp, Alpicat, Seròs, Vallfogona de Bala guer, Almacelles, Torres de Segre y Castelldans).

Siamo certi di poter affermare che, nel corso di questi suoi venticinque anni di vita, la Banda Cit tadina di Lleida è riuscita ad offrire un numero rilevante di concerti nella città e fuori da Lleida.

Chiaro esempio ne è la costante partecipazione alle stagioni musicali dell’Auditorium comunale che constano di tre concerti: uno nel mese di febbraio, uno in occasione della Festa di Santa Cecilia e il concerto natalizio. Ciascuno di questi spettacoli ha assunto uno stile e delle carat teristiche peculiari. La banda ha contribuito a rafforzare la collaborazione tra i cittadini ed è diventata il gruppo musicale di riferimento negli eventi istituzionali della città, tra cui: la Giorna ta di San Jordi, la Festa Nazionale, le processioni, le grandi feste di Santa Anastasia e dei quartieri di Lleida. La banda partecipa altresì a spettacoli di beneficienza organizzati da diversi enti e, sotto il profilo didattico, organizza i saggi scolastici in collaborazione con la Facoltà di Scienze dell’Educazione dell’Università di Lleida ed il corpo docenti delle scuole secondarie. Grazie a tali collaborazioni è stato possibile realizzare spettacoli rivolti ad alunni della scuola dell’infanzia e della scuola primaria, tra cui: “Le favole di Katelbey”, “Che razza di risata”, “Welcome friends! ”, “La magia della musica”, “Quadri d’una mostra” (di M. Mussorgski) o “Una colonna sonora molto ori ginale”. Altrettanto rilevanti sono stati gli eventi organizzati per i giovani delle scuole secondarie, come: “La musica del cinema”, “Il jazz” o “Casting”.

Per ciò che riguarda le manifestazioni inerenti alla città di Lleida, spicca il Festival Fem Banda – Germans Roig e Torné, che ebbe luogo per la prima volta nel 2004 e che, dieci anni dopo, si trasformò in Festival Internazionale di Lleida delle Bande Musicali Fem Banda. Si tratta di un

appuntamento che, nel 2019, è arrivato alla sua sedicesima edizione. Nel corso degli anni l’evento ha attirato a Lleida numerose bande musicali provenienti da diverse località delle comunità cata lane, dal resto della Spagna e da altri Paesi europei, diffondendo l’immagine di Lleida.

Non si possono neppure dimenticare gli spettacoli realizzati dalla Banda Cittadina di Lleida al di fuori della nostra città, le commemorazioni, gli anniversari, le giornate internazionali e così via.

La Banda Cittadina di Lleida è stata madre di altri gruppi musicali, come la Cobla Municipal e la Ilerband , e ha consolidato la sua partecipazione a festival internazionali in alcuni Paesi, tra i quali: Portogallo, Austria, Francia, Svizzera, Paesi Bassi, Grecia, Italia, Scozia, Repubblica Ceca e Ungheria.

I quasi trecentocinquanta concerti offerti sono il risultato di questi venticinque anni di vita della Banda Cittadina Musicale di Lleida. L’obiettivo, lungi da rappresentare un “finale”, è considerato piuttosto un “punto di partenza” per i prossimi venticinque anni, durante i quali la banda ci ren derà partecipi d’ulteriori iniziative e proposte che continueranno a piacere al pubblico di Lleida e non solo.

Traduzione Dra. Ileana Allegri (Universidad de Verona/Italia)

La Banda Municipal de Música de Lleida i els seus precedents històrics té l’objectiu de posar en valor el 25è aniversari de la creació de la Banda Municipal de Lleida, que va néixer l’octubre de 1995 de la mà del seu director Amadeu Urrea i que va ser presentada en públic el 24 de novembre de 1996 a l’Auditori Enric Granados de Lleida, amb motiu de la festivitat de Santa Cecília. Des d’aquell primer concert fins a l’actualitat han estat més de 300 les actuacions que la banda ha ofert.

L’actual Banda Municipal és hereva de dues bandes municipals anteriors, de la primera de les quals ja en tenim constància documental el 1816. Després de la desaparició d’aquesta primera formació instrumental el 1870, caldrà esperar fins a 1914 quan es torna a crear una nova Banda Municipal (2a etapa). Des que el 1925 acaba la 2a etapa i fins a l’aparició el 1996 de l’actual Banda Municipal (3a etapa) han transcorregut uns 70 anys, al llarg dels quals la ciutat no ha disposat de cap Banda Municipal i les seves funcions han estat assumides per altres formacions alienes a l’Ajuntament.

Per aquests motius, el llibre s’ha volgut acompanyar d’un extens capítol dedicat als precedents, a les bandes que han existit a la nostra ciutat. L’actual Banda Municipal no ha sortit doncs del no-res sinó que entre els seus precedents compta amb diverses formacions, vinculades o no a l’Ajuntament, la trajectòria de les quals s’ha estès al llarg d’uns 200 anys.

Lluís Marc Herrera i Llop

És Catedràtic d’Educació Secundària (2009) i Doc tor en Geografia i Història (1997) per la Universitat de Barcelona. Igualment, ha cursat estudis musicals de grau mitjà i superior als Conservatoris de Lleida, Tarragona i Barcelona. Ha impartit classes en àmbits diferents que van des de l’educació secundària fins a l’ensenyament universitari, passant també per diver sos serveis educatius del Departament d’Educació.

El seu camp d’investigació té la doble vessant històrica i didàctica i s’ha concretat en diverses publicacions en els dos àmbits així com la col·laboració amb revistes especialitzades en el camp de la didàctica musical.

Entre les diverses publicacions que ha fet destaquen La música teatral a Lleida durant la segona meitat del segle XIX (1998); Cosme Ribera i Miró 1842-1928 (2000); Monografia de l’Albi de Mossèn Enric Ribera (2000); Música de hoy para la escuela de hoy (2000); La mú sica a Lleida durant la Renaixença i el Modernisme (2002); Montfalcó Murallat: escenari medieval (2006), Granados (2009), Música en silenci. Fons musicals dels arxius de Lleida (2012) i Cent anys de l’Escola Municipal de Música de Lleida, 19152015 (2015).

Igualment, ha col·laborat en obres col·lectives com Els orígens de les associacions corals a Espa nya (1998); Beatles. Projecte didàcticomusical (1998); Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (2003); Aplicació de les TIC a la Música: una proposta de treball a secundària (2006), La creatividad en la clase de música: componer y tocar (2007); Història del Bisbat de Lleida (2009); Música. Master de Secundaria (2010) i ha escrit diversos articles a revistes especialitzades en didàctica de la música com Eufonía (1999) i Guix (2001).