novetats bibliogràfiques
HABITAR LA PARAULA Berna Blanch. Amb Línies Vives. El Petit Editor. La literatura i, especialment la poesia, al meu entendre, és el lloc on cremar o purificar allò que ens persegueix. El ritme que ens demana la poesia és un altre, tot i trobar-se, per descomptat, en el nostre temps. L’espai poètic: obert en etern present. Els poemes de Berna Blanch són espai de silenci -la literatura és un ofici de soledat, ens diu l’escriptor Manel Alonso en el pròleg- que, tot i l’aparença, no significa mudesa: poemes del gest mínim, del moviment imperceptible i del desig de llum des de la senzillesa. Es percep la realitat des del fragment, des del joc entre anhels i possibilitats del llenguatge, però després sempre és la fam de la totalitat, la unitat que, potser, es cerca en la paraula, en el símbol que recull i aglutina. La llum, sempre la llum. Com en llibres anteriors, veiem en aquest darrer també les dues grans preocupacions de l’autor: els records i la paraula. El record que busca la terra (“seràs record de tu mateix”), el cert, el que hem tingut a les mans i que de nosaltres s’ha perdut. També la persistència en el record denota el desig de durar i el plany per l’efímer: “li dol com cordó tallat”, “encara allí vol romandre”. I tot allò que tractem d’apamar, incorpori, es fa mitjançant la paraula: voldria filar el sol per una agulla/ i cosir-lo al paper./ Però visc apartant les paraules,/ llaurant els buits.” És a dir: són les línies vives de la poesia les que construeixen un lloc per al caliu, per a descansar el record i per al goig de la bellesa, dons i inquietuds que, breus o feixucs, són el que ens defineixen. ã ÀNGELS MORENO
EL NOSTRE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC Llorenç Alapont, Adrià Pitarch Tarramera i Héctor A. Orengo Romeu. Arqueologia de l´Horta Sud. L´origen d´una comarca històrica. IDECO / Perifèric edicions. Aquest llibre està publicat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO) i Perifèric Edicions i, a més, compta amb la col·laboració d’ajuntaments de la comarca (Albal, Alaquàs, Picanya, Picassent i Quart de Poblet) juntament amb la Caixa Popular. S’integra en la col·lecció “Monografies de l’Horta Sud”. En la introducció, es fa referència a la immensa riquesa arqueològica de la comarca, amb 85 jaciments catalogats, una desena de Béns d’Interès Cultural i nombroses edificacions de rellevància local, a més de quatre museus d’Història i Arqueologia. En aquest volum, es dóna una visió històrica de l’Horta Sud, des de la prehistòria fins a la Baixa Edat Mitjana i l’època gòtica, en el segle XV. Els autors, experts coneixedors del territori, conclouen que només s’han pogut estudiar i excavar en una part molt reduïda els jaciments que han quedat congelats, sense cap iniciativa per a aprofundir més. A la comarca, no s’hi té constància de restes datades en el Paleolític ni el Neolític, però sí que hi ha algunes troballes de l’Edat del Bronze que és quan s’estableix la vida humana a l’Horta Sud. De la presència dels ibers es té poca informació i és partir de la romanització fins a l’últim període que arreplega aquest llibre, quan hi ha més dades. Els autors hi deixen clar que el patrimoni arqueològic està insuficientment investigat, a més de poc valorat, divulgat i posat en valor, i reivindiquen més recolzament per a no oblidar-nos d’on venim i qui som. ã ADA DASÍ
18
El Salt del Llop • revista de cultura
