25 | METGES DE CATALUNYA
MC Magazine Fra Ramon
Mata Hari (1a part) El mite de la seducció femenina com a arma per aconseguir objectius és tan antic com la pròpia cultura occidental. A l’Olimp ja tenien una deesa específicament dedicada a la seducció, Peitho, filla d’una seductora encara més popular, Afrodita, deesa de l’amor i la bellesa. Tot i que les grans seductores de la mitologia grega les trobem a l’Odisea: les Sirenes, que amb la seva música encisadora, atrauen tots els homes que les senten cantar tret d’Ulisses, qui per no caure en el seu parany, es fa lligar al pal quan el vaixell ha de passar pels seus dominis. A la Bíblia trobem seduccions amb finalitats de molt diferent consideració ètica, des de les més reprovables a les més heroiques i lloables. Judith sedueix Holofernes per decapitar-lo i alliberar el seu poble del setge. Esther aconsegueix el que vol del rei Assuer, emperador de Pèrsia, també en benefici dels jueus. I en el Nou Testament, i de manera més detallada en els evangelis apòcrifs, es descriu la seducció de Salomé a Herodes Antipes per obtenir el cap de Joan Baptista en una safata, en revenja pels seus sermons recriminadors. El gran mite de la femme fatale, aquella capaç d’aconseguir el que vol de qualsevol home susceptible de ser seduït amb la mera utilització dels seus encants femenins és, d’ençà de principis del segle XX, Mata Hari, coneguda arreu del món com a ballarina, prostituta, espia i amant de personalitats de tota mena, oblidant la dimensió humana d’una dona de joventut difícil, víctima d’una societat masclista i puritana, esposa maltractada, mare que veu morir un fill i que pateix la separació forçosa de la filla, que fa front a l’adversitat, decidida a ser l’única mestressa del seu futur amb enginy, originalitat i valentia, i disposada al que calgui per aconseguir-ho.
Margaretha Zelle
en el si d’una família acomodada i amb tots els números per tenir una bona vida, Margaretha Geertruida Zelle. La que seria l’única noia dels germans i la més gran dels quatre, mai es va entendre amb la mare, mentre que era la preferida del pare, Adam Zelle, un venedor de barrets de costums extravagants, estirat i presumptuós, conegut amb el renom foteta del Baró.
El 7 d’agost de 1876 neix a Leeuwarden (en frisó, Ljouwert), la capital de Frísia,
A l’edat de 14 anys, es queda a viure sola amb el pare, ja que al separar-se el
matrimoni, la mare, Antje Van der Meulen, marxa de casa amb els tres germans petits. A la sensació de rebuig de la mare, s’hi hauria de sumar, en poc temps, la de pèrdua, ja que l’Antje mor pocs mesos després, amb només 49 anys, i el que queda de família es reunifica a la casa pairal. Per completar aquesta deplorable situació adversa, diferents operacions especulatives arruïnen Adam Zelle, qui intenta refer la seva vida, primer marxant
