PERSPECTIVA
ANTÒNIA MORE Y TOUS
/ Professora d’Història Econòmica de la UIB
antonia.morey@uib.es
DONES, ECONOMIA DOMÈSTICA I TREBALL FEMENÍ: CALVIÀ (1850-1950) n el passat, els calvianers havien tingut serioses dificultats per guanyar-se la vida dins el límits del seu territori. Era un municipi de terres primes i mal repartides. Sovintejaven els petits pagesos, els mariners i els simples jornalers i van ésser nombrosos els veïns que periòdicament van emigrar a altres indrets per tractar de procurar-se un futur millor. Gràcies, en part, al primerenc desenvolupament del turisme, a la capacitat del sector per arrossegar nous negocis i als fluxos migratoris de treballadors procedents d’altres indrets peninsulars, des de mitjan segle passat es començà a deixar endarrere l’antic model econòmic i social. El que va motivar, alhora, que les dues fonts principals de riquesa del municipi (la terra i la mar) adquirissin nous valors d´ús i de canvi. Tradicionalment, tal com estava repartida la propietat de la terra i es gestionaven les principals possessions, resultava molt difícil que les famílies pageses poguessin mantenir-se només anant a jornal a les grans explotacions i/o combinant aquests ingressos amb els procedents de les minses i generalment poc productives parcel·les de la terra que en el millor dels casos tenien en propietat. La manca de recursos afectava, igualment, la majoria de famílies dedicades a la pesca o a altres activitats relacionades amb la mar. L’ofici de mariner, el segon en importància després de les activitats agropecuàries, es trobava encara més exposat a les inclemències del temps que l’agricultura. De fet, resulta molt difícil concretar el nombre de dies que, de cap a cap d’any, es podia sortir a pescar o simplement a feinejar. Sense oblidar, a més a més, que pel fet de no haver-hi sistemes de refrigeració artificial, les captures s’havien de despatxar aviat malgrat que els preus no resultessin remuneradors.
E
L’escassa diversificació socioprofessional del municipi queda palesa en els distints padrons de població i en les successives matrícules d’indústria i comerç conservades a l’Arxiu de Calvià. Entre 1850 i 1900, a banda dels representants de l’ordre públic i d’algun càrrec municipal (secretari, jutge, escrivà, etc.) i eclesiàstic (un capellà o dos), la nòmina de professionals era reduïda: un o dos metges, un cirurgià i un manescal, un mestre i una mestressa d’escola i una comare; entre les principals. La presència de menestrals era igualment escassa. En destaquen només alguns fusters, sabaters, ferrers i picapedrers, un o dos teixidors i qualque teuler o terrisser. 120 Entorn de Calvià
Pellucadores d’oliva tornant a casa (Consell Insular de Mallorca. Arxiu del So i de la Imatge, Fons Rul.lan, ca. 1940).
El sector transformador pròpiament dit estava constituït, sobretot, per establiments dedicats a la manipulació de dos productes agraris: l’oliva i els cereals
