Baleares Orquesta Concierto Sinfonia nº G.Mahler 2020

TEMPORADA D ABOnAMENT

orquestra simfonica illes balears

2019 / 2020 CONCERT N. 8

simfonia n.7 g.mahler

C. Saint-Saëns G. Bizet P.M. Marquès E. Toldrà F. Mendelssohn María José Montiel mezzo-soprano Pablo Mielgo director

AUDITORIUM DE palma

30.01.2019 20,00h

programa

80’

PART 1 Simfonia núm. 7 en mi menor “Lied der Nacht” (Cançó de la nit) Gustav Mahler (1860-1911) 1. Langsam - Allegro risoluto, ma non troppo 2. Nachmusik I: Allegro moderato 3. Scherzo: Schattenhaft, fließend, aber nicht schnell 4. Nachmusik II: Andante amoroso 5. Rondo – Finale

• • •

Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica Orquestra Simfònica Illes Balears 03

notas al programa Hi ha quelcom apocalíptic en la música de Mahler. Comença la simfonia i ja s’ entreveu que la cosa no és ni lleugera, ni simple, ni va d’entreteniment. Ja des dels primers moments, la intuïció diu a l’oient que s’acabaran convocant tots els fantasmes possibles del present i passat, ombres que aniran materialitzant-se dins els contorns sonors incontenibles i imprevisibles de la música de Mahler.

L’energia feroç i emotiva de la seva música té pocs paral·lelismes amb altres compositors.

Solament algunes obres en la història de la música impacten de la mateixa manera per la seva magnitud. Un exemple seria la 5a simfonia de Beethoven; i no és casualitat que el seu famós motiu inicial alimenti bona part de la 5a simfonia de Mahler. En el cas d’aquesta 7ena simfonia —composta entre el 1904 i el 1905—, una allau de so poderós i estremidor cau, sense remei, sobre l’oient. I pot ser és millor no pensar massa i deixar-se portar per una onada de melodies i ritmes que fan oscil·lar l’ànim.

Alguns trets musicals personals marquen la producció de Mahler. Per una banda, el seu inqüestionable amor pels instruments de vent, que apareixen gairebé com a elements estructuradors recurrents: per subratllar motius melòdics i rítmics importants o per assenyalar canvis de seccions internes; o bé per exhibir combinacions tímbriques poc habituals i fins i tot petits solos que s’intueixen importants en el sí de l’estructura de l’obra. Mahler juga especialment amb el so del vent metall, fent-los cantar temes d’una intensitat expressiva estremidora, però enllaçant-los també en moments burlescos, 04

ABANS I DESPRÉS D’ESCOLTAR MAHLER Bàrbara Duran gairebé de ball de carrer, a vegades socarrons i fins i tot un xic vulgars. No ho fa tant, en canvi, amb les cordes, que s’encarreguen més aviat de la mel i la dolçor llevat d’algun llampec de mal geni. És també un dels compositors de principis del segle XX que eixampla i usa més decididament tota la secció de percussió, cosa que és ben present en aquesta 7ena.

Tota aquesta simfonia, en tot cas, és pensada per a una gran massa instrumental, una gran orquestra. No s’hi poden trobar tampoc referències a vivències personals concretes —com és el cas de la 5ena—, però s’hi pot entreveure el dibuix de tota una vida: els moments de somni, d’exaltació, d’imaginació, de patiment i de joia que conformen molts dels paisatges existencials dels humans.

cat.

La 7ena és anomenada sovint “la cançó nocturna”, un títol que no és de l’autoria de Mahler. Però és cert que s’hi poden trobar tres peces centrals amb caràcter de «nocturn» que s’aboquen a un final espectacular. Un final que recorda la tímbrica de l’Obertura 1812 de Txaikovski, amb campanes i tota la massa instrumental sonant alhora.

La simfonia s’estructura, finalment, en cinc moviments, un esquema que Mahler havia usat anteriorment; i aquest disseny no deixa de mostrar una perfecta simetria: un scherzo central ferotge i obscur, acompanyat per dos moviments nocturns i emmarcat

al principi i final per dues parts extraordinàriament energètiques.

Després d’escoltar la 7ena de Mahler, queda quelcom semblant al sentiment d’haver sobreviscut a un llarg vespre de somni, on els moments de malson s’alternen amb moments de gaudi extremadament delicat. Al llarg de la simfonia, totes les dèries que acompanyen la vida humana són dibuixades i desdibuixades; i solament el poder del so permet arribar a una conclusió: la música és capaç de conjurar els mals sons però és també capaç de desfer-los amb l’energia més aclaparadora.

05

notas al programa Hay algo de apocalíptico en la música de Mahler.

Con solo empezar la sinfonía, uno entrevé que la cosa no va a ser ligera ni simple, ni va de entretenimiento. Ya desde el primer momento, la intuición le dice al oyente que acabarán por ser invocados todos los posibles fantasmas de presente y pasado, sombras que se irán materializando dentro de los contornos incontenibles e imprevisibles de la música de Mahler.

La feroz y emotiva energía de su música tiene pocos paralelismos en otros compositores.

Solamente algunas obras en la historia de la música impactan del mismo modo por su magnitud. Un ejemplo sería la Sinfonía no.5 de Beethoven; y no es casualidad que su famoso motivo inicial alimente buena parte de la Sinfonía no.5 de Mahler. En el caso de la Séptima sinfonía —compuesta entre 1904 y 1905—, un alud de poderoso y estremecedor sonido cae, irremediablemente, encima del oyente. Y tal vez sea mejor no pensar demasiado y dejarse arrastrar por la ola de melodías y ritmos que hace oscilar el ánimo.

Algunos rasgos musicales personales marcan la producción de Mahler. Por un lado, su incuestionable amor por los instrumentos de viento, que aparecen casi como elementos estructuradores recurrentes: para subrayar motivos melódicos y rítmicos importantes, o señalar cambios de secciones internas; o también para exhibir combinaciones tímbricas poco habituales, e incluso pequeños solos que se intuyen importantes para la estructura de la obra en si. Mahler juega especialmente con el sonido del viento metal, haciéndolo cantar 06

ANTES Y DESPUÉS DE ESCUCHAR A MAHLER Bàrbara Duran temas de una intensidad expresiva cautivadora, que a su vez enlaza con momentos burlescos, casi de baile callejero, a veces socarrones y hasta algo vulgares. No lo hace tanto, en cambio, con las cuerdas, a las que encarga más bien la miel y la dulzura, excepto por algún relámpago de mal genio. Es también uno de los compositores de principios del siglo XX que amplían y usan más decididamente toda la sección de percusión, algo bien presente en esta Séptima.

Sea como fuere, toda la sinfonía está pensada para una gran masa instrumental, una gran orquesta. No hay tampoco referencias a vivencias personales concretas —como en el caso de la Quinta—, pero uno puede entrever el dibujo de toda una vida: los momentos

esp. de sueño, exaltación, imaginación, sufrimiento y de dicha, que conforman muchos de los paisajes existenciales humanos.

acompañado por dos movimientos nocturnos y enmarcado, a principio y fin, por dos partes extraordinariamente energéticas.

La Séptima se conoce a menudo como “la canción nocturna”, título que no le puso Mahler; aunque es cierto que presenta tres piezas centrales con carácter de nocturno, que desembocan en un final espectacular. Un final que recuerda a la tímbrica de la Obertura 1812 de Tchaikovsky, con campanas y toda la masa instrumental sonando a la vez. La sinfonía se estructura, finalmente, en cinco movimientos: un esquema que Mahler ya había utilizado con anterioridad. Y este diseño no deja de mostrar una simetría perfecta: un feroz y oscuro scherzo,

Después de escuchar la Séptima de Mahler, queda algo parecido al sentimiento de haber sobrevivido a una larga noche de sueño, donde los momentos de pesadilla se alternan con momentos de un goce extremadamente delicado. A lo largo de la sinfonía, todas las obsesiones que acompañan una vida humana se dibujan y desdibujan; y solo el poder del sonido permite llegar a una conclusión: la música es capaz de conjurar los malos sueños, pero también de deshacerlos con la más abrumadora energía.

07

notas al programa There is something apocalyptic in Mahler’s music.

As soon as the symphony begins, one senses that it will not be light, simple or just entertaining.

From the very first moments, intuition tells the listener that all possible past and present ghosts will be summoned: shadows that will materialize within the uncontainable and unforeseeable sound contours of Mahler’s music.

BEFORE AND AFTER LISTENING TO MAHLER Bàrbara Duran

The ferocious and moving energy of his music does not have many parallelisms in other composers. Only a few works in the history of music cause a similar impact because of their magnitude. For instance, Beethoven’s Symphony No.5; and it is not by accident that its famous initial motive generously feeds Mahler’s Symphony No.5. During tonight’s Symphony No.7 —composed between 1904 and 1905—, an avalanche of powerful and trembling sound will, inevitably, fall upon the listener. And it might be better not to think much about it and let yourself be taken by the wave of melody and rhythm that makes spirits oscillate.

dances, occasionally mocking and even a little ordinary.

He does not do it as much with strings, on the other hand: these are in charge of honey and sugar, except for some bad-tempered strikes of lightning. He is also one of the composers from the beginning of the XXth century to widen and determinedly use the whole percussion section, something very present in this Seventh.

Some personal musical traits mark Mahler’s production. On the one hand, his unquestionable love for wind instruments, which almost appear as recurring structural elements: to highlight important melodic and rhythmical motives or point at changes in internal sections; or, sometimes, to exhibit unusual combinations in timbre, and even small solos that one judges important for the sake of the piece’s structure.

Mahler plays with the sound of the brass instruments especially, making them sing themes of a heart-rending expressive intensity, which he links to burlesque moments —close to street

This symphony, in any case, was thought for a great instrumental mass, a grand orchestra. It does not present specific personal references —like the Fifth—, but one may divine the picture of a whole life from it: moments of dream, excitement, imagination, suffering and joy, conforming many of the human existential landscapes.

08

eng.

The Seventh is often known as «Nocturnal song», a title that Mahler did not choose himself, although it is true that there are three central pieces with the character of a nocturne, leading to a spectacular ending. A finale that remembers the timbre in Tchaikovsky’s 1812 Overture, with bells and the complete instrumental mass sounding at the same time. The symphony is finally structured in five movements, an outline previously used by Mahler already. This design does not fail to show the perfect symmetry: a ferocious and obscure central scherzo, accompanied by two

nocturnal movements and framed, at the beginning and at the end, by two extraordinarily energetic parts.

After listening to Mahler’s Seventh, one has a feeling of having survived a long vigil of dreams, where nightmares alternate with extremely delicate moments of pleasure. Throughout the symphony, all the obsessions travelling along a human life are drawn and blurred; and only the power of sound allows the reaching of a conclusion: music is capable of conjuring bad dreams, but it can also dissolve them with a most overwhelming energy.

09

pablo mielgo

10

director

cat.

Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots.

En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic.

Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid

Pablo Mielgo Director

em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres.

Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra.

Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.

11

esp.

Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic.

Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil

12

Pablo Mielgo Director

Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros.

Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos.

Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra.

Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional.

Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.

eng.

Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs.

Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado. He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic.

Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival España-Venezuela, the International Music

Pablo Mielgo Conductor

Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others.

Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents.

Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra.

As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.

13

orquestra simfònica

L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears és considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 i actualment la Fundació Orquestra Simfònica de les Illes Balears pertany al Govern de les Illes Balears i està finançada per aquest.

Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia en els anys quaranta, la formació de l’orquestra 14

de les illes balears

com es coneix avui es deu al mestre Luis Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo n’és el director titular.

cat.

de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB organitza el festival «Estius simfònics», amb el castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el «Sunset classics». A més de la seva programació artística, fa una extensa tasca pedagògica mitjançant concerts escolars, socials i els concerts Simfojoves.

Enguany, la Simfònica ha complert el trentè aniversari. Durant aquest temps, ha comptat amb solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Emmanuel Pahud, Lisa Larsson, Kate Lindsay, Lise Davidsen, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labèque i el jove mallorquí i internacional Francisco Fullana, entre d’altres.

L’Orquestra duu a terme la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditori de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i de l’associació Amics de l’Òpera

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaquen els viatges al Teatre Reial de Madrid; a Zurich; a la Musikverein de Viena; al Radio Hall France de París i, per partida doble, a la Sala dels Drets Humans de l’ONU, a Ginebra.

15

propers concerts Febrer auditorium palma

dijous 6 20,00h

Circuits, C. McTee Concert per a piano núm. 3, op. 37, L.v.Beethoven Simfonia núm. 5 op. 64, P.I. Txaikovski Sunwook Kim, piano Leonard Slatkin, director

Teatre Principal de Palma

dijous 13 20,00h

Jazz Simfònic. Concert Extraordinari Avisahi Cohen trio Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

auditorium palma

dijous 20 20,00h

Concert per a piano núm. 1 op.37, F. Chopin Danses de Galanta, Z. Kodály El mandarí meravellós op. 19, B. Bartok Nikolai Lugansky, piano Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica

16

acadèmia simfònica / col·laboradors violi

violi

Guillem Gadea Sheila Fernández

Aina Domínguez Carlota Coll Catina Bibiloni Caterina Juanico Lucia Barrero

contrabaix Laura González, Roberto Sanhermelando

viola flauta Alejandro López Celia Pedrós

Francesc Garcia Lourdes Pons

clarinet

violoncel

Joana Maria Albons Maria Rigo

Ella Mihailenko Jorge Solano Míriam Jiménez Mónica Mari

fagot Marina Landa bombardi

contrabaix

José Luis Selles

Mª del Mar Rodríguez Pablo Moreno

percussiO

oboe

Alejandro Ortiz Jorge Edo Aznar Marina Coral

Daniel Higon fagot Andrea Rosario Juan Sapiña arpa Mª Asunción Jemer Davide Buriani mandolina Mª Cristina Díaz guitarra Guillermo Fullana

17

orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers

violins

Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat Margarita Navarro Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Marina Fuster Manel Barrios Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero

OboEs Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista OboE / Corn anglEs Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista

Violoncels Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres

Trombons

Contrabaixos

Tobias Isern, solista

Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski

Jean Christophe Brunet, solista Vicente M. Cascales, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba

Timbales Armando Lorente, solista PercussiO

Flautes Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta/FlautI Enrique Sánchez, ajudant de solista

18

Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista

Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals

Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts

vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni

MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera

19