RCTB Nº217

NÚM. 217 PRIMER SEMESTRE 2025 HOLGER

REIAL CLUB DE TENNIS BARCELONA · 1899

RUNE, NOU CAMPIÓ

LA JUNTA DIRECTIVA /////

Benvolguts

socis/es i associats/des

El primer semestre del 2025 ha estat, un cop més, especialment intens en els àmbits esportiu, social i institucional. Durant el primer trimestre vam concloure les celebracions del 125è aniversari del Club amb diversos actes institucionals de gran rellevància, entre els quals destaquen les trobades amb les Juntes Directives del FC Barcelona i del RCD Espanyol. També va tenir lloc la presentació de la pàgina de la Wiquipèdia del RCTB-1899, un projecte de gran valor divulgatiu que ajudarà a conservar i projectar la nostra història cap al futur.

A l’abril vam celebrar la 72a edició del Trofeu Conde de Godó. Tot i coincidir plenament amb la Setmana Santa, el torneig va tornar a brillar amb llum pròpia i va ser, un cop més, un èxit rotund de públic i organització. Aquesta edició ens va deixar, a més, una imatge inoblidable: per primera vegada, una aplegapilotes amb discapacitat intel·lectual va participar en un partit a la pista Rafa Nadal. Aquesta iniciativa, fruit del treball conjunt de l'Escola de Tennis i AURA Fundació, exemplifica el compromís del Club amb la inclusió i amb els nostres valors. A més, la Fundació Tennis Barcelona va liderar l’acció solidària del torneig, esdevenint Charity Partner Oficial.

Tanquem el semestre amb el merescut reconeixement als nostres equips sèniors, que han obtingut èxits notables als campionats de Catalunya, d’Espanya i internacionals. I aquest mes de juny, el tradicional Sopar d’Estiu ha estat un altre dels moments destacats, superant tots els rècords d’assistència i confirmant el gran dinamisme de la nostra vida social.

En aquesta edició de la revista, a més, continuem apropant-nos a les històries dels nostres socis i treballadors, desvetllant així allò que anomenem l’ADN del nostre Club. En definitiva, hem viscut un semestre intens, que reforça el vincle amb el RCTB-1899 i ens encoratja a continuar construint, junts, el present i el futur de la nostra institució.

// La Junta Directiva

Apreciados socios/as y asociados/as

El primer semestre de 2025 ha sido, una vez más, especialmente intenso en los ámbitos deportivo, social e institucional. Durante el primer trimestre concluimos las celebraciones del 125 aniversario del Club con varios actos institucionales de gran relevancia, entre ellos los encuentros con las Juntas Directivas del FC Barcelona y del RCD Espanyol. También tuvo lugar la presentación de la Wikipedia del RCTB-1899, un proyecto de gran valor divulgativo que ayudará a conservar y a proyectar nuestra historia hacia el futuro.

En abril celebramos la 72ª edición del Trofeo Conde de Godó. A pesar de coincidir plenamente con la Semana Santa, el torneo volvió a brillar con luz propia y fue, una vez más, un éxito rotundo de público y organización. Esta edición nos dejó además una imagen inolvidable: por primera vez, una recogepelotas con discapacidad intelectual participó en un partido en la pista Rafa Nadal. Esta iniciativa, fruto del trabajo conjunto de la Escuela de Tenis y AURA Fundació, ejemplifica el compromiso del Club con la inclusión y con nuestros valores. Además, la Fundació Tennis Barcelona lideró la acción solidaria del torneo, convirtiéndose en Charity Partner Oficial.

Cerramos el semestre con el merecido reconocimiento a nuestros equipos sénior, que han obtenido notables éxitos en los campeonatos de Catalunya, de España e internacionales. Y, este mes de junio, la tradicional Cena de Verano fue otro momento destacado, superando todos los récords de asistencia y confirmando el gran dinamismo de nuestra vida social.

En esta edición de la revista, además, seguimos acercándonos a las historias de nuestros socios y empleados, desvelando así lo que llamamos el ADN de nuestro Club. En definitiva, hemos vivido un semestre intenso que refuerza el vínculo con el RCTB-1899 y nos anima a seguir construyendo, juntos, el presente y futuro de nuestra institución.

// La Junta Directiva

JUNTA DIRECTIVA

President:

Josep Jordi Cambra Sánchez

Vicepresidents: Xavier Pujol

Sònia Roig

Genaro Millet

Secretària:

Astrid Masagué

Tresorer:

Álex Bulbena

Vocals:

Álvaro Boter

Iris Faull

Lluís Fillat

Peter González

Cristina Marsal

Ana Martí

Pablo Molins

Carlos Pareja

Karim Perona

EDITORIAL

Una victoria muy especial

En la jornada de cuartos de final, Alessandra hizo historia en el Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó. Apasionada del tenis, se convirtió en la primera recogepelotas con síndrome de Down en un partido oficial del circuito ATP. Gracias a la colaboración entre el RCTB-1899 y AURA Fundació, iniciada hace dos años, Alessandra y Dídac han formado parte del equipo de ballkids, en una acción que ejemplifica el compromiso del torneo con la inclusión. Junto a ella, otros jóvenes con discapacidad intelectual han trabajado en el restaurante del Hospitality, con la máxima motivación y compromiso. Esta iniciativa pionera refleja a la perfección los valores del Real Club de Tenis Barcelona-1899: esfuerzo, respeto, superación y compromiso con una sociedad más justa e inclusiva. Alessandra ha roto otra barrera. Ha marcado un antes y un después. Y lo ha hecho con una sonrisa que ya forma parte de la historia del torneo.

Reial Club de Tennis

Barcelona - 1899

Bosch i Gimpera, 5-13 08034 Barcelona www.rctb1899.es

Miriam Pich-Aguilera

Carlos Rodríguez

Mònica Roura

Enrique Tombas

Edita:

Departament de Comunicació de l'RCTB-1899

Coordinació general: Silvia Ramón-Cortés / Neus Yerro

Direcció publicitària: Neus Àvila

SUMARI //////

Redacció:

Xavier Gonzàlvez-Amat

Pedro Hernández

Silvia Ramón-Cortés

Neus Yerro

Pau Yébenes

Col.laboradors:

Anna Turull

Alicia Portabella Escola de tennis

Disseny i maquetació: VABA Concept Lab

Fotografia: Xavier Gonzàlvez-Amat Arxiu històric de l'RCTB-1899

José Izquierdo Sergio Jauregui Marc Raymundo

Producció:

Edicions MIC Tel. 902 271 902 / (+34) 93 799 07 07 www.revistesamida.cat

MOLTA SORT, TOMMY!

Campió del torneig al 2004 i home del Club, està molt il·lusionat davant el repte de ser el seu director esportiu.

Un campió del Barcelona Open Banc Sabadell-Trofeu Conde de Godó l’any 2004 i home del nostre Club, Tommy Robredo, de 43 anys, ha assumit la direcció esportiva del torneig, succeint en el càrrec a David Ferrer.

L’actual assessor esportiu del Club està molt il·lusionat davant aquest nou repte. Immediatament es va posar a pensar com podrà aportar la seva experiència. “Quan m'ho van proposar, vaig dir que sí sense saber-ne les condicions, sense entendre al cent per cent què significa aquesta feina. La meva resposta va ser immediata: Sí. Tant me feia el nombre de reunions o el nombre d'hores, ho faig encantat...”, explica.

ACTUALITAT

“El fet de ser del Club i estar envoltat de tot l’equip m’ajudarà moltíssim. Per sort, nosaltres tenim els millors en el nostre equip”

“Si veus la millora dels darrers vint anys, és espectacular. Som en la bona línia”

Saber que “el Club volia que jo fos el nou director, que els agradava la meva manera de treballar” li dóna molta confiança a en Tommy, qui ostentarà aquesta posició fins 2030. Aquest és el desig tant de l’ex número 5 del món com del Club, tal i com es va encarregar de destacar el CEO del Torneig, Xavier Pujol, en l’acte de presentació.

Robredo va fer un màster en Gestió Esportiva i és conscient que això li serà de gran ajuda, però el que ell creu fonamental és “comptar amb un bon equip i, per sort, nosaltres tenim els millors. El fet de ser del Club i estar envoltat de tot l'equip també m'ajudarà moltíssim”.

També considera que “la persona que es posi al capdavant ha de donar imatge, visibilitat, feina i idees, empènyer perquè el torneig segueixi creixent” i destaca que “tenim la sort que el torneig és tan excel·lent que ja està tot molt bé. A partir d'aquí, intentarem canviar-ne alguns detalls, però potser si no s'han canviat ja és perquè no es pot. Tinc ganes d'asseure'm i analitzar-ho tot, anar pas a pas, parlar amb la gent de cada departament, amb cada treballador. Ells són els que millor ho veuen, els qui han vist com es fa tot, així que el primer és escoltar-los i recolzar-los. La meva feina és aquesta, recolzar cada equip perquè el projecte vagi veient la llum”.

Pel que fa al futur del Torneig, davant els rumors constants de canvis al circuit professional, el nou director esportiu admet que “quan fas un projecte com aquest, el que esperes és que sigui per sempre, però mai saps què pot passar. Nosaltres depenem d'ATP i d'altres factors, ja es veurà, però amb l'equip i el Club que hi ha al darrere, sumat a les ganes que tenim tots, segur que tirarem endavant fins al final. Farem el que calgui per seguir fent el torneig, donant el millor servei als jugadors, al públic, als mitjans i a totes les persones que fan possible que el tennis se segueixi publicitant. L'objectiu és que sigui el millor ATP 500 possible, que sigui el millor ATP 500 del món”.

És per aquesta raó que en Tommy té molt clar que “com a torneig, no podem centrarnos en un sol jugador. Hem de ser grans com a esdeveniment, perquè podria passar que un any Alcaraz no vingui, perquè no li vagi bé al calendari... encara que tenir Carlos és una gran sort, tant de bo que estigui amb nosaltres molts anys! Seguirem portant els millors del món, tots els que puguem, però també cal fer créixer el torneig amb les experiències, que l'aficionat sempre vulgui tornar, com ja passa. Si veus la millora dels darrers vint anys, és espectacular. Som en la bona línia”.

MOLTES GRÀCIES, DAVID!

David Ferrer va tancar la seva etapa com a director del Barcelona Open Banc Sabadell-Trofeu Conde de Godó després de sis anys.

Amb la seva feina ha portat el torneig a les seves cotes més altes de participació i creixement.

Han estat sis anys al capdavant del torneig ATP 500 en els quals la il·lusió, el compromís i l’intens treball realitzat per l’alacantí han portat el Barcelona Open Banc Sabadell-Trofeu Conde de Godó a cotes encara més altes fins a liderar el canvi més recent d’un quadre de 48 jugadors a un quadre final de 32. També va viure de primera mà el moment més difícil: la cancel·lació del torneig, per primera vegada a la història, a conseqüència de la pandèmia de Covid-19.

Ferrer es va incorporar a la direcció esportiva el setembre del 2019 en substitució d'Albert

Costa per “donar continuïtat i evolucionar el llegat professional”. Sota el seu lideratge, el torneig ha assolit les seves cotes més altes de participació i creixement i s'ha consolidat com un dels esdeveniments més prestigiosos del circuit professional en la categoria d’ATP 500

La seva decisió és aturar-se, conciliar vida professional i familiar. Té acadèmia pròpia, és el capità de l'equip espanyol de Copa Davis , càrrec que va renovar recentment fins l’any 2027, i exerceix ocasionalment de comentarista de televisió.

REPORTATGE /////

“M’he sentit molt realitzat a nivell personal i professional i ha estat una feina molt gratificant. Sempre ho portaré al cor, no ho oblidaré mai”

El seu amor pel nostre torneig ha estat una constant a la seva vida: com a nen, quan el visitava cada any; com a jugador, amb les seves quatre finals perdudes i com a director esportiu, faceta en la qual ha descobert la feina que hi ha darrera d’una gran competició com aquesta i que ha realitzat sense descans.

“Molt agraït a l’RCTB-1899 per haver-me donat l’oportunitat. Després de la meva etapa com a jugador, m’he sentit molt realitzat a nivell personal i professional. He sabut com funciona la indústria del tennis, he conegut la grandesa del

Club i el carinyo amb el qual treballen cada any per a tirar endavant el torneig i ha estat una feina molt gratificant. Es tanca una etapa per a mi i en comença una altra de nova. Tenia ganes d’encarar nous reptes però és una cosa que sempre portaré al cor, que no oblidaré mai. Em sento molt satisfet d’haver-ho fet i m’emporto grans amics. Me’n vaig molt feliç”, va voler destacar.

El Reial Club de Tennis Barcelona-1899 vol agrair a David Ferrer la seva tasca al capdavant del torneig i li desitja el millor en aquesta nova etapa de la seva vida.

CAMPIÓ EN L’EDICIÓ DEL 72 ANIVERSARI

HOLGER RUNE

/// EN PORTADA ///

Holger Rune s’estrena contra un Carlos Alcaraz lesionat

L’edició 72 del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Conde de Godó va tenir un campió inesperat, Holger Rune. El danès va començar el torneig sent un dels candidats a arribar lluny per la seva posició número 13 al rànquing ATP, però el principal favorit per repetir títol per tercera vegada era Carlos Alcaraz. El murcià venia de dominar les edicions de 2022 i 2023 amb 14 victòries consecutives i 22 sets seguits sense cedir contra cap rival. Amb aquesta carta de presentació, Alcaraz –venia de guanyar el títol al Masters 1.000 de Montecarlo- era el principal candidat de totes les apostes per guanyar la final contra Holger Rune, però el danès va mostrar el millor nivell de la seva carrera i va portar al límit al murcià, que es va acabar lesionant i renunciant al posterior torneig de Madrid. Rune es va imposar per 7-6(6), 6-2 en 1h40’ de joc, en un partit que també va ser històric per ser el primer de les 72 edicions que va tenir a una jutge de cadira dona, Aurelie Tourte.

El partit entre les dues grans promeses del tennis mundial, de només 21 anys, va ser un ‘partidàs’ fins que el físic de Carlos Alcaraz va dir prou. El primer set va durar 55 minuts i es va haver de decidir al ‘tiebreak’. L’espanyol era el gran dominador de la terra batuda de l’RCTB-1899, unes pistes que coneixia des de petit, però el danès va trobar

el balanç perfecte entre agressivitat i equilibri. Era el primer set que cedia Alcaraz a Barcelona des de les semifinals de l’edició de 2022 contra Alex de Miñaur. A la segona màniga, Rune no va baixar el ritme i Alcaraz es va ressentir físicament, es va lesionar l’adductor i l’isquiotibial de la cama esquerra i no va poder remuntar un partit que es va decidir per 6-2.

La final va tenir una audiència televisiva d’1,3 milions de teleespectadors sumant La1, Esport 3 i Movistar+. La final del Barcelona Open Banc Sabadell, a més a més, va ser el contingut esportiu

BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2025

més vist del dia i el quart programa amb més share (12,8%) de tota la graella televisiva del diumenge. El partit entre Rune i Alcaraz va ser el segon contingut més vist del dia a La1, només superat per la pel·lícula de la nit en ple "prime time" televisiu. D'aquesta manera, el Barcelona Open Banc Sabadell es consolida un any més com l'esdeveniment esportiu de referència a Espanya al mes d'abril. A més a més, la Pista Rafa Nadal també va registrar un ple absolut per presenciar la final en directe tot i disputarse en plena Setmana Santa. De fet, les pistes van estar plenes de públic durant tot el torneig, amb un ambient més familiar de l’habitual.

PALMARÈS

(últims 20 anys)

2025 – Holger Rune

2024 – Casper Ruud

2023 – Carlos Alcaraz

2022 – Carlos Alcaraz

2021 – Rafael Nadal

2019 – Dominic Thiem

2018 – Rafael Nadal

2017 – Rafael Nadal

2016 – Rafael Nadal

2015 – Kei Nishikori

2014 – Kei Nishikori

2013 – Rafael Nadal

2012 – Rafael Nadal

2011 – Rafael Nadal

2010 – Fernando Verdasco

2009 – Rafael Nadal

2008 – Rafael Nadal

2007 – Rafael Nadal

2006 – Rafael Nadal

2005 – Rafael Nadal

BARCELONA

ARENDS Y JOHNSON

SE CORONAN

El neerlandés y el británico se impusieron en la final a los británicos Joe Salisbury y Neal Skupski por 6-3, 6-7 (1) y 10-6

El Barcelona Open Banc Sabadell-72º Trofeo

Conde de Godó coronó a Sander Arends y Luke Johnson como campeones del torneo de dobles.

El neerlandés y el británico se impusieron en la final a los británicos Joe Salisbury y Neal Skupski por 6-3, 6-7 (1) y 10-6 en un intensa final que dominaron de inicio pero no supieron rematar en el tie break del segundo set.

Ambas parejas llegaron a Barcelona sin ser cabezas de serie pero, tras una gran semana de tenis

en el Real Club de Tenis Barcelona-1899, fueron avanzando rondas hasta meterse en la gran final.

Fue el tercer título para Arends y Johnson , tras los conseguidos en Metz en 2024 y en Hong Kong en 2025 .

REPORTAJE

BJÖRN BORG, 50 AÑOS DESPUÉS

Con motivo de la celebración del 50 aniversario de la primera de sus 2 victorias en el Trofeo Conde de Godó, la leyenda sueca volvió al RCTB-1899

Björn Borg llegó a Barcelona acompañado por su esposa Patricia con su aura de leyenda del tenis y con tiempo suficiente para poder ver a su hijo Leo compitiendo en la fase previa. El sueco, testigo de la derrota de su retoño, fue reconocido por los aficionados que estaban en la Pista Andrés Gimeno, de la que le costó salir por la cantidad de fotos y autógrafos que le solicitaron.

Durante su estancia, Borg no sólo atendió con una sonrisa las peticiones de los aficionados sino que tuvo tiempo para visitar las instalaciones del torneo, que tanto han cambiado desde su última visita, y de reencontrarse con algunas de las estrellas de esta edición, como Carlos Alcaraz y el griego Stefanos Tsitsipas, con quienes ya había coincidido como capitán europeo en la última Laver Cup

Björn realizó varias entrevistas con los medios de comunicación que estaban interesados en hablar con él. Y recibió el Premio "Fuera de Pista" en el marco del III Simposio Barcelona, foro dirigido a los clubs de tenis que se ha ido afianzando con el paso de los años.

“El Godó, de corazón, significó mucho en la historia de mi vida. Era un júnior, tenía 14 años, cuando vine por primera vez. Es un gran torneo, no solo para los españoles, sino para todos los jugadores europeos. Significa mucho. Y si ganas, aún más”, había declarado.

Por desgracia, Borg tuvo que adelantar su salida de Barcelona por motivos personales, por lo que no pudo celebrarse el homenaje que la organización había preparado en su honor.

BARCELONA OPEN BANC SABADELL

UN SUB-14 D’ALTÍSSIM NIVELL

Cinc jugadors del Club hi van prendre part, amb Nonna De Ribot i Luca Daraban arribant a les semifinals.

Shiori García i Pepe García van ser-ne els campions en una edició en la qual van participar els millors infantils espanyols.

Un any més, el circuit Barcelona Open Banc Sabadell Sub-14, que se celebra en col·laboració amb el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Tennis, va generar una gran expectació entre els jugadors i jugadores de la categoria a nivell no tan sols català sinó nacional.

A més a més dels enfrontaments en pista, els exitosos Family Days durant les finals als clubs de les quatres demarcacions catalanes -CE Laietà, CT Llafranc, CN Lleida i CT Tarragona-, amb clínics per a joves i adults de la mà de Tommy Robredo i Marc López, van fer les delícies de tothom.

Cinc jugadors del Club van accedir al quadre final del BOBS Sub-14, que se celebra en el marc del torneig ATP 500: Nonna De Ribot i Victoria Meza en categoria femenina i Luca Daraban, Tim Franco i Pablo Jiménez en la masculina. Van gaudir d’una oportunitat única per a conviure amb els seus ídols.

Segons el director del torneig i director de competició de l'Escola de Tennis de l’RCTB-1899, Bruno Barrientos, es va poder viure “un dels millors Sub-14 que hem tingut fins ara. Són uns quadres de luxe, amb els millors de la categoria competint pel títol. Hi ha molts jugadors amb talent. D’aquí 4-5 anys podem estar veient els fruits de tot això”. I es que, en ambdós quadres s’hi podien veure als primers classificats del ranking nacional infantil.

REPORTATGE /////

El jugadors del Club ho van donar tot a la pista. Eren conscients que seria una dura competició ja que coneixien a la perfecció als seus rivals ja que s’hi enfronten setmana darrera setmana. Nonna i Luca van ser els qui van arribar més lluny, fins a les semifinals.

Victoria Meza queia davant la primera cap de sèrie, Paula Cortés, patints alguns problemes físics al braç dret. Pablo Jiménez i Tim Franco van quedar aparellats amb els números tres i dos del rànquing nacional, respectivament. Pablo va cedir davant de Pepe García mentre Tim va fer el mateix davant Jaime Alcaraz.

Nonna i Luca no van poder superar les semifinals del Barcelona Open Banc Sabadell Sub-14. Es complien els pronòstics i De Ribot cedia davant de Shiori García, segona cap de sèrie. El principal favorit, Rafa García, va ser el botxí de Daraban.

La Pista Andrés Gimeno va ser l’escenari de les finals del BOBS Sub 14. Las dues principals caps de sèrie, Paula Cortés (1) i Shiori García (2) obrien la jornada, amb la victòria de Shiori per un contundent 6-0 i 6-0. També la final masculina es va resoldre en dos sets. El duel entre el cap de sèrie número 1, Rafael García, i el número tres, Pepe García va caure del costat d’aquest últim per 6-4 i 6-0.

// Neus Yerro

BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2025

ELS BALLKIDS FAN HISTÒRIA

Els ballkids del Godó han estat sempre un motiu d’orgull. Alumnes de l’Escola de Tennis del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 es preparen de valent al llarg de dos mesos sota les directrius dels responsables de l’equip al Poliesportiu. Allà tots treballen les dinàmiques i rutines que necessitaran per atendre les necessitats del joc i dels tennistes participants. I són reconeguts per l’ATP Tour com un dels millors equips del circuit... sinó el millor.

Per segon any consecutiu, l’acord de col·laboració iniciat per la Fundació Tennis Barcelona amb Aura Fundació va significar el retorn a l’equip de 116 aplegapilotes (va haver-hi uns quants lesionats que es van perdre aquesta edició però ja esperen la de l’any vinent) de l’Alessandra, l’Ale, com la coneix tothom, i el Dídac. Els companys van quedar encantats amb ells i admeten que els dos uneixen l’equip encara més i fan que vulguin ser millors.

Aquest any, a més a més, han fet història. Perquè l’Ale es va convertir en la primera ballkid amb síndrome de Down que treballa en pista sense assistència en un partit de l’ATP Tour. Es va anar pas a pas. Tant ella com el Dídac ja havien ocupat la posició de "sombrilla", darrera els jugadors al 2024. Aquesta seria també la seva tasca aquest any... fins que als entrenaments, els responsables van adonar-se que l’Ale anava progressant molt i molt bé en pista. Així, es va decidir que provarien com ho feia en un partit del Barcelona Open Banc Sabadell Sub-14.

I ho va fer molt bé. Llavors es va plantejar fer el mateix en un partit de dobles. Un partit oficial del circuit ATP. Emparada pels seus companys, que van treure el cap a la Pista Andrés Gimeno, i animada pel públic, l’Ale ho va brodar. Va arribar el moment de llançar-se definitivament: estaria en pista a la semifinal que enfrontava, ni més

REPORTATGE /////

ni menys, Carlos Alcaraz i el francés Arthur Fils. La emoció dels responsables en veure com se’n sortia els va portar a donar-li uns minuts també a la gran final del Barcelona Open Banc Sabadell72è Trofeu Conde de Godó. La història s’havia escrit amb lletres d’or.

“Per a nosaltres hi ha molta feina al darrere. És una idea que, quan la vam proposar, era un somni, i portar-la a la realitat és molt emocionant per a tots”, va assegurar Marc Visiedo, responsable dels ballkids. “És demostrar al món que qualsevol persona, encara que tingui menys habilitats, pot aconseguir el que vulgui en aquesta vida, a base de superació i esforç”, va afegir.

El Dídac, també molt feliç de la seva experiència, es va atrevir a llançar-se a la piscina amb el campió i en la cerimònia d’entrega de medalles, amb la qual es tanca la participació dels ballkids cada any, va llegir una carta adreçada als seus companys, els quals la van escoltar molt emocionats.

El desig: que l’any que ve hi hagi més Ales i Dídacs dins l’equip. I que d’altres tornejos de l’ATP Tour segueixin aquesta iniciativa, en un pas més cap a la inclusió.

// Neus Yerro

ELS SPARRINGS DEL TORNEIG

Carlos Alcaraz, Holger Rune, Casper Ruud, Alex De Minaur, Frances Tiafoe… Gran parte de la élite del tenis mundial aterrizó en el RCTB-1899 para disputar el Barcelona Open Banc Sabadell.

Un torneo de máxima exigencia que requiere llegar a los partidos en el mejor estado de forma posible. Y para ello, las estrellas del tenis cuentan con muchos de nuestros jugadores del Club. En el RCTB ponemos a su disposición un increible equipo de “sparrings”:

• Adri Velázquez

• Alex Gardeñes

• Álvaro Jiménez

• Coke Plans

• Jochi Cuevas

• Luis García

• Max Alcalà

• Tito Chávez

• Vlad Secara

Àlex Mas y Javi Luengo han sido los responsables de este fantástico equipo que realiza una tarea indispensable para mantener el torneo al más alto nivel.

BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2025

GRAN EXPECTACIÓ A LA II PRESIDENT’S CUP

Les grades de la Pista Andrés Gimeno estaven plenes per veure qui es feia amb el triomf en aquest Pro-Am de caràcter solidari que, en aquesta ocasió, es disputava sota la modalitat de dobles masculins i reunia jugadors i exjugadors professionals amb els campions dels Campionats Socials dels clubs "amics" del Reial Club de Tennis Barcelona-1899: CE Laietà, CT Barcino, CT La Salut, CT Llafranc, CT Tarragona, CT Urgell i RC Polo

La parella formada per Toni Batlle i Jaume Munar, representant al CE Laietà, va ser-ne la

vencedora, fent-se creditora dels 5.000 euros que van destinar a la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia

Van superar en la final a David Ferrer i al campió del Social del RC Polo, Fernando Llorens, els quals van destinar els 2.000 euros del xec del subcampió a la Fundació Johan Cruyff.

També van participar a l'esdeveniment el suís Stan Wawrinka, el francès Sebastien Grosjean, Tommy Robredo, Dani Rincón, Albert Ramos i Max Alcalà

EL GODÓ ESTRENA EL DÍA DEL SOCIO

Esta edición del barcelona Open Banc Sabadell - Trofeo Conde de Godó ha contado con un nuevo evento: la celebración de una jornada pensada para agradecer y reconocer a todos los miembros del Club, ofreciéndoles una experiencia única que combina tenis y una visita guiada por las instalaciones del torneo, justo un día antes de su inicio.

Hasta 32 socios y socias han podido disfrutar de un tour exclusivo por todas las instalaciones y conocer en detalle el funcionamiento de todas las áreas que conforman este torneo ATP 500.

Sin ninguna duda, el gran atractivo de la jornada ha sido la celebración del clínic con Tommy Robredo, nuevo director deportivo del Open Banc Sabadell-Trofeo Conde de Godó, en la pista Rafa Nadal. Los afortunados participantes han podido jugar tie-breaks de dobles con Tommy y con otros jugadores profesionales del grupo Next Gen.

La jornada ha finalizado con el brindis del presidente del Club, Jordi Cambra, y con un aperitivo en el que se ha sorteado la posibilidad de asistir a la rueda de prensa del torneo. Todo para cerrar un día que, sin duda, todos los socios y socias asistentes recordarán.

BARCELONA OPEN BANC SABADELL

EL TRADICIONAL SOPAR DEL SOCI FA UN HOMENATGE A ARANTXA

A les 20.30h del vespre previ a les grans finals, van començar a desfilar per La Terrassa de l’Hospitality els assistents al Sopar del Godó, un dels moments més esperats del Torneig.

Abans de passar al menjador, es va viure un moment emotiu ja que el Club va voler rendir homenatge a una de les seves llegendes: Arantxa Sánchez-Vicario.

L’extennista va rebre un reconeixement per la seva brillant trajectòria i èxits així com per l’estret vincle que sempre ha mantingut amb el nostre Club. Jordi Cambra, president de l’RCTB-1899, va fer entrega a l’exjugadora d’una placa commemorativa de record, així com un ram de flors.

REPORTATGE /////

Un dels grans atractius del sopar és el tradicional sorteig de regals, gentilesa dels patrocinadors i col·laboradors del Club. El silenci s’exten a tot el menjador amb el desig de cada un dels socis i sòcies de sentir el seu nom com l’afortunat d’endur-se algun dels obsequis.

AGRAÏMENT ALS PATROCINADORS:

B travel - ISDIN - La Roca Village – Lenovo – VISTAOPTICA – Wilson – Gramona – Família Torres – Mango

I ALS SERVEIS DEL CLUB: Ana Riera i Roger Selga

BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2025

La nit previa a les finals és la millor per als socis i sòcies del Club. 370 van ser-ne els assistents que van arribar a la Terrassa de l’Hospitality on se’ls va rebre amb un aperitiu de benvinguda.

Després d’homenatjar a Arantxa; els assistents van anar prenent lloc a les taules espectacularment engalanades per a l’ocasió amb tulipes. Amb els comensals a taula, Aspic va començar a servir els plats, que van fer les delícies de tots els assistents.

Un dels moments sorpresa de la nit va ser l’instant en que Lluc Crusellas, reconegut com a millor xocolater del món, va fer aparèixer des de la cuina una espectacular Mona de Pasqua. Una reproducció en miniatura se’n van endur de regal tots els comensals.

En cloure el Sopar, la festa es va allargar a La Terrassa on va haver-hi temps per a la música, les copes i els brindis fins les dues de la matinada.

BARCELONA OPEN BANC SABADELL

EL TORNEIG REFORÇA EL SEU COMPROMÍS AMB L’ACCESSIBILITAT

Amb una inversió de gairebé 300.000 euros, el Barcelona Open Banc Sabadell ha dut a terme importants millores per fer el torneig més accessible i inclusiu. El Reial Club de Tennis Barcelona-1899 ha ampliat notablement les places per a persones amb mobilitat reduïda: la Pista Central Rafa Nadal passa de 8 a 51 localitats adaptades, i la Pista 1, de 4 a 18. Per fer-ho possible, s’hi han destinat 48.000 euros per condicionar aquestes zones, incloent-hi espais per als acompanyants.

A més, s’han invertit 118.000 euros en actuacions generals d’accessibilitat, com la construcció de rampes i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També s’ha adequat la pista 8, una zona clau de pas per al públic, i s’ha instal·lat un ascensor a la zona del Hospitality per facilitar l’accés a les àrees VIP i de restauració.

Aquestes millores formen part d’un projecte més ampli que busca fer del torneig un referent no només esportiu, sinó també en sostenibilitat, inclusió i responsabilitat social. Tal com destaca el president Jordi Cambra, “el compromís del Club va més enllà de l’esport: volem que tothom pugui viure l’experiència del torneig en igualtat de condicions”

DISPOSITIUS DE MILLORA AUDITIVA

Aquesta edició, a més, per tal que tots els assistents poguessin gaudir de l’espectacle sense barreres auditives, es va incorporar un nou servei de millora de la comunicació per a persones amb pèrdua auditiva, mitjançant bucle magnètic individual i/o auriculars.

Aquests dispositius permeten seguir la narració i els avisos de l’esdeveniment amb total claredat, directament des de la localitat assignada, sense

interferències i amb la màxima comoditat.

PARTICIPACIÓ DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

Un grup de 4 voluntaris de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat han col.laborat amb el torneig, en l’àrea d’informació, consolidant així una relació que es va iniciar amb l’espai d’Inclusió del barri de Les Corts.

FUNDACIÓ TENNIS BARCELONA

UN GODÓ QUE SUMA MÉS QUE MAI

MÉS ACTIVITATS, MÉS SOLIDARITAT, MÉS INCLUSIÓ

La Fundació Tennis Barcelona tanca una nova edició del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Conde de Godó reafirmant el seu compromís amb la solidaritat i la inclusió. Com a Charity Partner oficial del Torneig, ha comptat amb un programa d’activitats que ha superat les edicions anteriors.

Un dels moments més especials va ser el lliurament de La Raqueta Solidària 2025. Holger Rune va cedir la seva raqueta a la Fundació, sumant-se a aquesta iniciativa solidària ja emblemàtica. Enguany, l’encarregat de rebre-la va ser en Hosni, alumne de l’Escola de la Zona Franca. Dies després, la raqueta va emprendre el seu viatge cap a Torí, on la va rebre l’Enrique Jiménez, guanyador del sorteig i nou ambaixador d’aquesta cadena solidària que continua creixent gràcies a BRITA i Ferrer&Ojeda com a matching partners.

Però el Godó és molt més que una raqueta. Durant tota la setmana, els alumnes de les

Escoles del Club van acompanyar els jugadors en la seva sortida a pista en el partit de les 16 hores, compartint protagonisme i emoció.

A més, es va recuperar una de les accions més recordades del passat: l’exhibició de tennis en cadira de rodes, organitzada juntament amb la Fundació Cruyff i la Fundació Tennis Català Quico Tur i Mario Roque van oferir una demostració espectacular acompanyats de Tommy Robredo i Àlex Corretja.

Com cada any, la Fundació va obrir les portes del Club a entitats amigues. Pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu, usuaris d’Arapdis i Tennis Per Tothom, alumnes de l’Escola de Tennis Solidari i representants dels Special Olympics, formant part d’un torneig que aposta decididament per la inclusió.

La “Llotja Solidària” va tornar a reunir empreses, entitats i persones que, amb el seu compromís, fan possible que tots

UN GODÓ MÉS, LA SOLIDARITAT HA PUJAT AL PODI. GRÀCIES A TOTS ELS QUE CREUEN QUE EL TENNIS

POT CANVIAR VIDES.

aquests projectes continuïn creixent. I com a gran novetat, es va dur a terme el sorteig de les samarretes solidàries, decorades exclusivament per Holger Rune , Casper Ruud , Stefanos Tsitsipas , Àlex de Miñaur i Stan Wawrinka .

Entre les múltiples iniciatives, va tornar la tan esperada sessió de Blind Tennis , amb la participació dels ballkids del torneig i infants de l’ ONCE Jaume Munar va compartir pista amb antifaç per experimentar el tennis per a persones invidents.

Un any més, l’Alessandra i en Dídac, de la Fundació Aura, van participar com a ballkids. L’Alessandra ha estat la primera aplegapilotes amb síndrome de Down que assumeix la seva funció al fons de pista durant un partit oficial ATP. Un dels grans fets destacats d’aquesta edició.

FUNDACIÓ TENNIS BARCELONA /////

PERQUÈ EL GODÓ ÉS MOLT MÉS QUE TENNIS. ÉS UN TORNEIG QUE SUMA.

UN GRAN CURS PER A LA FUNDACIÓ:

L’ESCOLA SOLIDÀRIA I EL PROGRAMA DE BEQUES ESPORTIVES OFEREIXEN TENNIS, VALORS I OPORTUNITATS

L’Escola de Tennis Solidari ha tancat un nou curs amb 14 centres actius en barris de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Aquest any, el tennis i els seus valors han arribat a Badalona gràcies al programa Play All, portant l’esport al barri de Sant Roc i obrint noves oportunitats per a infants en situació de vulnerabilitat.

Cada setmana, més de 450 menors han practicat tennis en un entorn segur, educatiu i motivador. I les festes de final de curs a cada

pista així ho han demostrat, com la festa final de Play All del passat 17 de juny al Fòrum.

El Programa de Beques Fundació Tennis Barcelona ha completat aquest curs la seva primera edició, acompanyant quatre joves en l’inici dels seus estudis de formació esportiva: la Vivian, l’Ángel, en Kevin i en David. Ells representen una nova etapa per a la Fundació, als quals es dona suport al seu desenvolupament educatiu i professional.

El programa cobreix la matrícula, els materials, el transport i altres despeses necessàries perquè els becats es puguin centrar plenament en els seus estudis. La iniciativa es desenvolupa en col·laboració amb entitats socials del territori i tanca el cercle, proporcionant a aquests joves un futur amb més oportunitats.

La Fundació Tennis Barcelona seguirà impulsant iniciatives que transformen i generen noves oportunitats per a qui més les necessita.

// Anna Turull

EMOTIUS HOMENATGES A LA PISTA RAFA NADAL BARCELONA OPEN BANC SABADELL

El català Albert Ramos va caure eliminat a la primera ronda del torneig a mans de Holger Rune (7-5, 6-4), tancant així la seva última participació al Barcelona Open Banc SabadellTrofeu Conde de Godó. Malgrat la derrota, el de Mataró va rebre un bonic i merescut homenatge en presència de tota la seva família i del seu entrenador. A més, va rebre de mà del president del RCTB-1899, Jordi Cambra, i del director del torneig, David Ferrer, una placa commemorativa. “Poder jugar aquí per última vegada ha estat molt especial i estic molt agraït. Recordo quan vaig començar a entrenar al Club, amb onze anys, i veia la pista central, somiava amb poder jugar alguna vegada aquest torneig i em sento molt orgullós d’haver-lo jugat 19 vegades”.

El també català i soci de l’RCTB-1899 Jaume Campistol, qui va deixar l’arbitratge a finals de la passada temporada després de dirigir 2.318 partits, va rebre un càlid homenatge pels seus anys a la cadira de jutge. Campistol va entrar a la Pista Rafa Nadal escoltat per tots els seus antics companys. L’esperaven Xavier Pujol, CEO del Barcelona Open Banc Sabadell-Trofeu Conde de Godó; el director esportiu del torneig, David Ferrer, i Roberto Pérez, Secretari Tècnic del Comité Español de Árbitros de Tenis. En Jaume

va rebre emocionat una rèplica del Trofeu va confessar que "Estic molt més nerviós que quan arbitrava finals". I això que va arbitrar dues finals de Grand Slam.

I tampoc no podia faltar un emotiu homenatge a Joan Aguilera, traspassat unes setmanes abans del torneig. Es va fer un sentit minut de silenci a la Pista Rafa Nadal en memòria del primer tennista espanyol a guanyar un títol de Màsters 1000, el d’Hamburg, un triomf que el va impulsar fins al número 7 del rànquing mundial. Varen ser presents diferents membres de la seva família i els seus companys i grans amics Tito Tous i Carlos Costa, així com el director del torneig David Ferrer.

BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2025

EL SIMPOSIO BARCELONA SE CONSOLIDA

“Hemos de ser estrictos en los detalles y exigentes en la mejora, sin dejar de plantear entrenamientos divertidos” Tommy Robredo

Se celebró la tercera edición del Simposio

Barcelona, Congreso Nacional de clubes de tenis, en el marco del Barcelona Open Banc Sabadell, un evento que reunió a más de medio centenar de directivos, gerentes y técnicos de Clubes de tenis de toda España. El objetivo del simposio es compartir conocimiento con los Clubes, tal y como explica el presidente del RCTB-1899 Jordi

Cambra: “Este congreso busca ser un vehículo para que todas las entidades mejoren en su gestión y sus socios vivan una buena experiencia, y para ello es importante compartir buenas prácticas y proyectos que han funcionado en distintos clubes”. Abrió la jornada el Conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, quién destacó la importancia de estos foros de debate para compartir conocimientos.

Ángel Rigueira, redactor jefe de Mundo

Deportivo, reflexionó sobre el papel del tenis en los medios de comunicación y remarcó la importancia de los medios locales y de la

proliferación de plataformas que hacen posible comunicar a través de otros canales, así como la necesidad de establecer vínculos entre los Clubes y los periodistas. Pol Giner, responsable de desarrollo de negocio del RCTB-1899, desgranó las claves del patrocinio y las oportunidades que pueden haber en los distintos actos y acontecimientos que se celebran en los clubes y remarcó que “Cuando haces un patrocinio no hay que pensar sólo en la contraprestación, sino en la inversión en activación que da sentido y contenido al acuerdo”.

A continuación, Tommy Robredo, asesor deportivo de la Escuela de Tenis del RCTB-1899, reflexionó sobre el rol de los padres en el ámbito del tenis y en la importancia en la transmisión de valores. Recomendó a los Clubes “hacer autocrítica; ser estricto en los detalles y exigentes en la mejora, sin dejar de plantear entrenamientos divertidos; formar a los entrenadores y también a los padres sobre cómo actuar”.

REPORTAJE /////

“ Cuanto más contenido haya, y más se facilite el trabajo al periodista, mejor” Ángel Rigueira

“El crecimiento de las escuelas de base ha sido fundamental para el desarrollo del tenis en la actualidad” Álex Mas

Tras la pausa, ‘Talito’ Corrales, CEO y fundador de AGM Sports, explicó cómo un buen nivel de tenis puede ser la llave de acceso a una beca deportiva en Estados Unidos. Actualmente España tiene más de 1.000 jugadores y jugadoras en universidades norteamericanas, cifra solo superada por EEUU. “Es una oportunidad que les permite abrirse al mundo”, comentó.

Y por último, Silvia Ramón-Cortés, directora de comunicación del RCTB-1899 y del torneo, ofreció una ponencia sobre cómo conectar con los socios. “Informar en tiempo real, segmentar las comunicaciones según las preferencias de cada público y crear comunidad” son algunos de los ejes para conseguir mantener el interés de los distintos públicos que tiene un Club de tenis.

Para cerrar la jornada, se abordó la importancia de las escuelas en el tenis de base, con una mesa redonda en la que participaron Jorge Mir, director de tenis del RC Jolaseta; Tommy Robredo; Marc Visiedo, director de la Escuela Social del RCTB1899; Bruno Barrientos, director de la Escuela de Competición del RCTB-1899; Marc Mas, director de tenis del CT Tarragona, y Lolo Pastrana, responsable deportivo del CT Chamartín. Todos ellos coincidieron en afirmar que las escuelas de tenis de Club forman no solo tenísticamente sino sobre todo en valores.

En definitiva, una jornada intensa en la que se debatieron los principales aspectos clave para los Clubes de tenis.

// Silvia Ramón-Cortés

DESCUBRE LA WIKIPEDIA DEL RCTB-1899

PENSADA PARA LOS SOCIOS Y SOCIAS DEL CLUB, ES UNA HERRAMIENTA

QUE CONTIENE LA MEMORIA DEPORTIVA DE NUESTRA ENTIDAD

En la Wikipedia del RCTB-1899 se pueden consultar, de forma personalizada, el palmarés de todos los jugadores y jugadoras que han sido campeones o finalistas de los Campeonatos Sociales. También la información y perfiles de todos aquellos Socios y Socias que han defendido al Club en las competiciones por equipos, que han alcanzado las rondas finales en Campeonatos de España y Cataluña, que han participado en el Trofeo Conde de Godó, Copa Davis o Copa Federación, que han formado parte de las Juntas Directivas, y que han sido capitanes de equipos o jueces árbitros.

Esta excepcional Wikipedia, que nació con motivo del 125 aniversario del Club, es un proyecto extenso y de arduo trabajo, obra de Pedro Hernández, responsable del Archivo Histórico, y la colaboración de Marc Raymundo.

Aprovechando la celebración del Barcelona

Open Banc Sabadell-72º Trofeo Conde de Godó, nuestra particular Wikipedia se presentó en sociedad. El presidente del RCTB-1899, Jordi Cambra, destacó que “esta Wikipedia sólo se puede hacer con cariño. Es algo que quedará en el Club y estamos muy agradecidos”. Pedro Hernández, por su parte, apuntó que se trata de “recoger toda la historia del Club de una forma más moderna”

La Wikipedia, que ya se puede encontrar en la página web, está restringida a los socios y socias del Real Club de Tenis Barcelona-1899 y se puede acceder a ella bien clicando en el logotipo de Wikipedia que se encuentra en la Home de nuestra web, bien en la Zona Socios. Todo aquel que esté interesado en consultarla podrá hacerlo usando, en ambos casos, las claves de acceso que se utilizan para entrar en la Zona Socios.

// Neus Yerro

CELEBRADA LA TRADICIONAL FESTA D’ESTIU DES DEL FONS MARÍ

L'HABITUAL CITA ANUAL ES VA CELEBRAR AMB UNA TEMÀTICA INSPIRADA EN

El passat dijous 19 de juny vam viure una transformació de les pistes 1 i 2 en un espai per a més de 500 persones i decorat per evocar el fons marí. La celebració de la Festa d'Estiu és una de les cites més esperades de l'any per a tots els socis i sòcies del Club. Aquest any, el sopar ha estat servit pel Restaurant de l'RCTB després de diversos anys sense fer-ho i van posar a la disposició dels comensals un servei excel·lent.

La festa va començar amb el tradicional aperitiu, servit a la zona de la Plaça i, a continuació, els assistents van passar a les pistes on l'actuació dels animadors, la decoració i la bona

REPORTATGE /////

companya auguraven una gran nit per a tots. A més, comptar amb els nostres patrocinadors Gramona, Torres, Coca-Cola i Damm com a proveïdors de l'esdeveniment garantia la qualitat dels productes.

Genaro Millet, vicepresident social del Club, inaugurava el sopar agraïnt a totes les empreses que col·laboren amb el Club tant en la Festa del Soci com al llarg de l'any. També va tenir un reconeixement i agraïment a tots aquells treballadors i treballadores del Club que fan possible la festa. Gran part de l'organització d'aquesta festa és responsabilitat de la magnífica feina de l'equip de manteniment de pistes, manteniment de club, de neteja, del departament d'esdeveniments i comunicació i d'atenció al soci.

HOMENATGES A SOCIS I SÒCIES

Com és habitual, el club va homenatjar als seus socis que han arribat als 50 anys com a membres durant aquest 2025. Jordi Cambra, president del Club, Sònia Roig, vicepresidenta esportiva, i Genaro Millet, vicepresident social, van felicitar i reconeixer individualment els 15 socis i sòcies que han assolit aquesta fita. En aquesta ocasió

REPORTATGE /////

AGRAÏMENT ALS PATROCINADORS I COL·LABORADORS:

Una de les grans forces del sopar és la que fan els patrocinadors i col·laboradors del club que ens fan costat durant tot l’any també es van implicar en la Festa d’Estiu, aportant producte i regals per sortejar.

Tots els i les assistents al sopar es van endur d'obsequi unes ulleres de sol amb una funda personalitzada amb l'escut del Club; cortesia del Club i VistaOptica, a qui agraïm l'esforç i la bona voluntat d'ajudar sempre.

van ser Carmen Mas, Valentín Bascuñana, Pablo Cavestany, Frank Domènech, Albert Esteve, Carlos Estrada, Cristina Estrada, Marta PichAguilera, Miriam Pich-Aguilera, Clara Rosich, Antonio Rosell, Maria Victòria Velasco, Javier Terns, Eulàlia Vilardell i Mercedes Viladevall.

També es va homenatjar de forma especial a Josep Lluís Arilla i Emilio Feliu per arribar als 75 anys com a socis de l’entitat.

Als reconeixements s'hi va afegir l'entrega d'una placa a Pere Hernàndez, responsable de la memòria històrica del Club i de la coordinació d'actes del 125è aniversari, i a Marcel Granollers, jugador del Club, per la seva victòria a Roland Garros en dobles.

Quadis Autolica va fer l'exposició del Mercedes AMG Roadster.

Amb el sorteig fet, la nit va acabar amb el DJ de Sutton tancant una gran festa que va acabar a les 2 h del matí.

Fins l'any que ve!

AGRAÏM TAMBÉ ALS QUE VAN COL·LABORAR EN UN FANTÀSTIC SORTEIG D'OBSEQUIS: B

I ALS SERVEIS DEL CLUB: Perruqueria Femenina – Fisiosalut – la Botiga Esportiva – Restaurant.

Travel, Unión Suiza, La Roca Village, Damm, Dunlop, Wilson, ISDIN, Lenovo, Nussli, Gramona, Torres i Enrique Tomàs.

HOMENAJE A LOS EQUIPOS SÉNIORS

LOS EQUIPOS SÉNIORS DE TENIS Y PÁDEL QUE FUERON CAMPEONES O FINALISTAS EN 2024 SE REUNIERON EN EL SALÓN PARA CELEBRAR SUS ÉXITOS. TODOS ELLOS RECIBIERON UN OBSEQUIO Y EL ACTO FINALIZÓ CON UN APERITIVO EN EL CHILL-OUT.

CINCO AÑOS DE LA FUNDACIÓN TENNIS BARCELONA: UN LEGADO QUE SIGUE CRECIENDO

2024 fue un año de efemérides para nuestro Club, que celebró el 125 aniversario. Además, se cumplieron cinco años de la creación de la Fundació Tennis Barcelona, una iniciativa que ha demostrado ser un pilar fundamental para la inclusión social y el bienestar físico y emocional de personas pertenecientes a colectivos vulnerables de Barcelona y su área metropolitana.

En una entidad con 126 años de historia, algunos acontecimientos quedan en el olvido, pero su huella inicial es el camino que permite que, años después, ciertas iniciativas fructifiquen. Este es el caso de lo que hoy conocemos como una

Entrega de juguetes del día de Reyes presidida por los señores Cambra y Rafols en presencia del tutor de los padres Capuchinos, la profesora y Simón Mateo.

Fundación con mayúsculas, resultado de una labor silenciosa iniciada por las directivas del Real Club de Tenis Barcelona durante las décadas de 1950, 1960 y 1970, presididas en aquellos años por los señores Carlos Godó Valls, Conde de Godó, Luis Coma-Cros, Jorge Soler Cabot y Jesús Serra.

LOS RECOGEPELOTAS, UN PRECEDENTE DE INCLUSIÓN

Los recogepelotas de aquella época desempeñaban un papel muy distinto al de los actuales ball kids, quienes solo participan durante la celebración del Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeo Conde

Los recogepelotas, José Higueras entre ellos, cantando Villancicos en el local social del club.

de Godó. En tiempos pasados, los recogepelotas provenían de colectivos vulnerables acogidos por el Club, colaborando en los partidos de los socios. A cambio, recibían apoyo económico y, lo más importante, educación. En determinadas horas, en el local social del Club situado en la segunda planta, se les escolarizaba con la inestimable ayuda de una profesora y la colaboración de los vecinos del Convento de los Padres Capuchinos.

No existen estadísticas de aquellos años ni cifras exactas del número de alumnos beneficiados, pero algo es seguro: aunque oficialmente no tenían permiso para jugar al tenis, como cualquier niño, aprovechaban su tiempo libre para esconderse en las pistas y practicar. Casi todos lograron jugar, y algunos destacaron tanto que el Club los promocionó. Entre ellos, José Higueras fue uno de los casos más emblemáticos: con gran voluntad y espíritu de superación, alcanzó el sexto puesto en el ranking mundial, defendió a España en la Copa Davis en 39 ocasiones y fue director técnico de la poderosa Federación de Tenis de los Estados Unidos durante ocho años. Aunque reside en Estados Unidos, mantiene una estrecha relación

con nuestro Club y lo asesora en sus visitas periódicas a Barcelona.

UNA HISTORIA QUE MERECE SER ROCORDADA

Este artículo es un pequeño homenaje a una iniciativa que quizás había quedado oculta en la historia de la entidad. Gracias a los presidentes mencionados y sus respectivas directivas, cuyos descendientes todavía pasean por nuestras instalaciones—familias como Marfá, Loewe, Cambra, Trias de Bes, Lerín, Torrents y Simón Mateo—, hoy esa labor ha dado frutos en la Fundació de los socios del Real Club de Tenis Barcelona.

La Fundació Tennis Barcelona y su Patronato desinteresado merecen, sin lugar a dudas, nuestro reconocimiento. Pero los aplausos no bastan; desde aquí hacemos un llamamiento a todos los socios para que contribuyan haciéndose Players con su aportación.

¡Muchas gracias a todos por vuestro inestimable apoyo!

// Antonio Durall Serra

Miembros de la Junta Directiva durante la actuación de los recogepelotas en Navidad.

El aula de los recogepelotas en la segunda planta de la Masía de Can Canet.

XAVIER TRIAS: “SÓC UN ENTUSIASTA D'AQUEST CLUB”

“Que la gent estimi i mantingui el Club perquè és una eina educativa de primer nivell i un referent per la ciutat”

En iniciar la conversa amb Xavier Trias i Vidal de Llobatera, soci del Real Club de Tennis Barcelona-1899 des de 1960, va pronunciar tota una declaració de principis. “Sóc un entusiasta d'aquest Club”, va dir, abans de la primera pregunta. L'únic dels nostres il·lustres socis que ha estat alcalde de Barcelona, va relatar tot seguit com va ser el seu ingrés en l'entitat.

“Tot va ser una decisió del meu pare, que era soci, i va voler que els seus fills també ho fossin. D'aquesta manera va néixer la meva afició per aquesta entitat i per l'esport del tennis. És una afició que encara conservo, no com a jugador, perquè vaig deixar de jugar al tennis fa anys, però sí com a entusiasta del Club i especialment

del Trofeu Conde de Godó que és un actiu molt important per a aquesta ciutat. És cert que en aquests últims anys vinc menys pel Club, encara que, durant molt de temps, quan ja em vaig dedicar a la política, la privacitat, discreció i qualitat del restaurant, el va convertir en el meu restaurant de referència a la ciutat i en un lloc ideal per a les meves reunions”.

Els seus records d'aquells inicis es basen en l'amistat familiar amb alguns socis i també amb una altra decisió paterna. “Jo jugava molt amb Luis Arnau, que anys després es va convertir en el meu cunyat. En aquella etapa, nosaltres vivíem a la Rambla de Catalunya, érem 12 germans i, lògicament, l'habitatge es va quedar petit, així que el meu pare va decidir traslladar-se a la zona de les Tres Torres. La nostra casa tenia una zona enjardinada, on el meu pare va decidir construir una pista de tennis. En aquesta pista, des que jo tenia 13 anys fins als 18, a més de jugar, venia a fer-nos classes de tennis el Toni Corominas˝.

Els estudis, i una nova i potent afició, van apartar Xavier Trias de la raqueta. “Quan vaig començar la carrera de medicina es va acabar la meva etapa tenística i em vaig convertir en futbolista. Amb altres estudiants, vàrem fundar un club, l'Sporting de Medicina, un club que encara em continua emocionant perquè avui en dia encara hi juguen alguns dels meus fills i nets, als quals vaig a veure jugar sempre que puc. L'Sporting Medicina va fer que deixés el tennis”

Xavier Trias, va viure intensament el boom del tennis a la pista talismà de l’RCTB-1899 amb les grans eliminatòries de Copa Davis disputades en la dècada dels 60. “Aquells anys van ser increïblement emocionants. Els recordo molt bé perquè el meu pare ens aconseguia unes entrades just a sota el pi des d'on es veia molt bé. Vaig gaudir moltíssim perquè la gran afició al tennis

“QUAN VENS AL CLUB, VEUS GENT QUE SE SENT COM A CASA SEVA”

al país va néixer allà. Manolo Santana, José Luis Arilla, Joan Gisbert, Juan Manuel Couder i Jaume Bartrolí van ser una espècie d'herois. El meu pare, a més, tenia molt bona relació amb Juan Gisbert a través del Josep María Esteva”.

I en aquestes eliminatòries va veure en acció a qui seria el seu primer ídol. “Manolo Santana m'agradava molt. Per a mi, Santana era com Roger Federer, és a dir un jugador que, més enllà de la força, tenia una tècnica que el feia jugar diferent dels altres. Era l'antítesi de Juan Manuel Couder, que també va ser un gran tennista, però ho basava tot en la força i la lluita. Però per a mi, la qualitat tècnica, que en aquest club s'ensenyava molt bé, sempre ha estat una preferència. Els meus referents han estat els jugadors d'aquí. Rafa Nadal és el professional més gran que he vist en la meva vida. Amb Nadal t'has de treure el barret amb aquesta capacitat de sofrir, sacrificar-se i no rendir-se mai” .

Per a Xavier Trias, la capacitat que ha tingut l’RCTB-1899 per a adaptar-se al pas dels anys ha estat fonamental. “Tot en la vida està sotmès a processos d'evolució i adaptació als nous temps. El Club, amb el pas dels anys, s'ha anat transformant i el seu màxim exponent ha estat veure la fantàstica evolució del Trofeu Conde de Godó, que és tot un referent a la ciutat”, reconeix, i no oblida matisar com d’importants són les sinergies amb Barcelona. “Es necessita que l'Ajuntament de la ciutat estigui donant suport al torneig perquè tenir un club com aquest és un honor. No és una cosa que neix de l'administració pública, perquè segurament seria tot diferent, sinó d'una entitat compromesa amb la seva ciutat. En la meva etapa com a alcalde, vaig poder ratificar encara més l'important que és aquest Club per a la ciutat i com d’essencial és secundar-lo. Moltes persones de fora quan venen

es queden sorpresos del que ofereix. El Trofeu Conde de Godó és un espai de convivència social de primer ordre”.

No obstant això, més enllà de la importància de la competició, i de les decisions preses pels seus presidents i Juntes Directives en moments claus, l’essència familiar i de valors de l'entitat és una de les claus de l'èxit. “Aquest Club té un component únic de nissagues familiars i, des de sempre, s'ha encertat a potenciar l'escola dels nens. Sens dubte, podem dir que l’RCTB-1899 és més que un Club, perquè és un club especial. Hi ha entitats que han tingut crisis per raons diverses, però l’RCTB-1899 ha superat tots els obstacles mantenint la fidelitat als seus valors” .

I aquest conjunt de referents, com ja va confessar Xavier Trias abans d'iniciar aquesta entrevista, són fonamentals per a la seva vinculació amb l'entitat. “Jo em moriré sent soci d'aquest Club encara que no toco una raqueta des de fa molts anys. Hi ha persones que em pregunten per què continuo sent soci si no vinc, i tot és perquè aquí tinc aquesta sensació de pertinença. Quan vens al Club, veus gent que se sent com a la seva casa, que gaudeixen de l'entitat, i això no s'aconsegueix perquè sí. Quan estigui jubilat de veritat, perquè ara encara tinc moltes coses que atendre, m'encantarà poder gaudir d'aquest temps i d'aquest sabor tan especial d’aquesta entitat. El Club és un punt de socialització vital”

Xavier Trias considera un encert la decidida aposta per l'escola i, de forma molt especial, per l'escola de valors que desenvolupa la seva Fundació. “Moltes vegades els dic a alguns dirigents que s'equivoquen si no prioritzen els nens. Els nens són el futur de qualsevol entitat i encara més per a una entitat esportiva. Barcelona és una ciutat arrelada a l'esport, que

és un factor bàsic per a l'educació. En l'esport s'aprèn a guanyar, a perdre i a superar-se. Personalment, m’agraden els esports d'equip per la seva capacitat de fer pinya. Cal entendre la importància de la col·laboració pública amb iniciatives com les que afavoreix la Fundació del club. En el seu moment, vaig mantenir una gran relació amb Juan Maria Tintoré i vaig viure la germanor i l’esforç del Club per a reconstruir una ciutat olímpica com Sarajevo. Això no té preu i no s'oblida. També diu molt de l’RCTB-1899 que liderí una entitat tan rellevant com l'Associació de Clubs Centenaris de Tennis” .

L'activitat esportiva de Xavier Trias també ha evolucionat amb el pas dels anys. “Vaig descobrir l'esquí ja de gran i és molt bonic. Tens l'avantatge que pots esquiar fins a edats més avançades. Ara també jugo a golf. En el golf és molt difícil ser bo, però amb l'edat pots assolir el teu millor nivell, i

això és impossible en el tennis per exemple. També m'agrada la bicicleta de muntanya”

De les activitats programades l'any passat per a celebrar el 125 aniversari de l'entitat, reconeix que es va emocionar amb la Gala Inaugural al Liceu. “Va ser un acte molt entranyable, perquè aquestes coses no són fàcils i encara més si les portes a un lloc tan especial com el Liceu i apostes per un acte que es basa en la teva història i els valors del teu esport”.

Per a finalitzar, exposa el seu desig de futur. “Que la gent estimi i mantingui el Club perquè és una eina educativa de primer nivell. Cal perseverar en seguir buscant l'excel·lència, que no sols consisteix a treure campions sinó en crear un marc de convivència entre persones que generen civisme” .

// Pere Hernández

JUAN VOLANTE

Natural de La Zarza (Huelva), Juan Volante creció con la aspiración de ser minero en Riotinto, pero sus padres se lo quitaron de la cabeza por la peligrosidad que conlleva y se buscó la vida cogiendo fresas con 15 años, edad a la que dejó los estudios y se puso a trabajar para salir adelante. Tras un breve paso por Mallorca, llegó a Barcelona y se quedó. Encontró su hogar en la Beguda Alta, en la comarca de l’Anoia, donde reside y disfruta de la vida de campo que tanto le gusta.

Entre sus aficiones están el boxeo, la caza y el dibujo. Precisamente, sus dotes artísticas le han llevado a hacer numerosas caricaturas y tiras de comic a muchos socios que se lo han pedido. Trabaja en el RCTB-1899 desde 1991 y ha hecho de todo, portería, socorrista, vigilante nocturno, pistero y, desde hace 15 años, en Control de Pistas.

1. Seguramente sea uno de los empleados más conocidos del club... Trabajo en una posición que me da mucha visibilidad, pero hay gente que todavía no tiene claro mi nombre real. Se piensan que ‘Volante’ es un apodo que tengo, pero es mi apellido.

2. Pasa muchas horas en el RCTB1899...

Siento el club como si fuese mi casa. Vine de un pueblo del interior de Huelva para buscar una vida mejor y este club me dio la posibilidad de salir adelante. Eso siempre lo voy a valorar y mi entrega es absoluta.

3. ¿Sientes a la gente del club como a una segunda familia?

La relación con los socios es muy estrecha y eso genera momentos buenos y otros no tan agradables, como podría pasar en cualquier familia. Y tengo que confesar que, cuando llegué al club, no pensaba en quedarme.

4. ¿Y eso?

Cuando pisé por primera vez el RCTB-1899 no sabía dónde iba. No conocía su historia ni lo que significaba. Cuando viví desde dentro el nivel de exigencia y perfección que había, pensé que no era un sitio para mí o donde pudiera llegar a encajar. De eso hace 34 años y aquí seguimos.

5. ¿Qué es lo más difícil de vuestro día a día en Control de Pistas?

Lo más complicado de nuestro trabajo es quitarle a alguien las ganas de jugar en una pista determinada. Hay socios/as que insisten mucho para que les demos una pista en concreto que les gusta mucho, pero no siempre podemos cumplir con sus deseos y se enfadan. Tenemos nuestras razones de peso para ubicar al socio en una pista u otra, no es una decisión que tomemos a la ligera para beneficiar o perjudicar a nadie. Cuando no podemos cumplir con lo que el socio nos pide, a nosotros también nos sabe mal y sufrimos.

6. Vuestra posición es estresante... Lo que hay que dejar claro es que trabajamos para que los socios tengan el mejor servicio que existe dentro del mundo del tenis. Eso incluye el mantenimiento de las pistas. Para tener las mejores pistas del mundo debemos regarlas y mantenerlas en buen estado y eso implica tener que bloquearlas para que los compañeros puedan hacer ese trabajo. Lo hacemos por el bien de todos.

7. ¿Y qué es lo más gratificante de vuestra posición?

La mayoría de socios/as nos valora mucho y agradecen nuestro trabajo. Más allá de dar un servicio, hay amistad y cariño. A todos ellos les agradezco el trato que me brindan día tras día. Puedo decir con orgullo que voy a trabajar feliz y eso es una suerte muy grande.

8. ¿Cómo es la relación con los compañeros?

En general es muy buena. Solo podemos salir adelante si todos colaboramos en nuestras funciones. También hay que reconocer que

tenemos momentos de tensión entre nosotros por la presión de dar el mejor servicio a los socios/as, pero siempre miramos por el bien del club. Además, he pasado por muchas posiciones diferentes dentro del RCTB-1899 y conozco perfectamente las dificultades que puedan tener mis compañeros. Esa experiencia también me permite adelantarme a posibles incidencias para evitar males mayores.

9. Para conocerte más allá de tu trabajo... ¿Qué aficiones tienes? Durante muchos años practiqué boxeo, hacía combates y gané la mayoría (12-1). Puede parecer un deporte violento, pero aporta muchos valores positivos como disciplina, cultura del esfuerzo, coraje o control emocional. También me gusta la caza y, especialmente, dibujar. Hago caricaturas o tiras de comic a la gente que me lo pide. Siempre he sido una persona muy creativa y me gusta plasmar en el papel las ideas que tengo o mi forma de ver a las personas.

// Xavier Gonzàlvez-Amat

FERRER&OJEDA

“LA ILUSIÓN A FUTURO Y LA RESPONSABILIDAD CON NUESTRO LEGADO SE MANTIENEN 125 AÑOS DESPUÉS”

Contamos con la 4ª y 5ª generación de Ferrer&Ojeda en la pista, para pelotear sobre los valores, el legado y el futuro de una de las empresas familiares más longevas de Barcelona, en este año que este grupo de referencia en correduría de seguros y risk management también celebra su 125 Aniversario.

ALBERT FERRER, DIRECTOR EJECUTIVO, FERRER&OJEDA, 4ª GENERACIÓN.

Este año, el Grupo Ferrer&Ojeda, charity partner de nuestra Fundación, también celebráis vuestro 125 aniversario…

JL: Es una auténtica ilusión. Igual que para vosotros, en el RCTB cumplir 125 años es motivo de celebración… y las celebraciones cuando son compartidas, no suman, … ¡multiplican!

Albert Ferrer y Juan Luis Ojeda, sois cuarta y quinta generación que está al frente de la empresa, ¿nos podéis hacer una valoración de las fortalezas y las dificultades que esto supone para vosotros?

AF: Una vez pasada la tercera generación, como dice el dicho, se diría que tenemos menos presión… “padre fundando, hijo creando, nieto mendigando…”. Aunque no es así, en la empresa familiar, la

JUAN LUIS OJEDA, DIRECTOR DESARROLLO NEGOCIO, FERRER&OJEDA, 5ª GENERACIÓN.

responsabilidad de cada generación al frente es enorme. Con 125 años de historia, y una trayectoria de crecimiento muy bonita en los últimos años, ponen responsabilidad y presión a espaldas de nuestra generación. Pero la ilusión, el proyecto futuro que visualizamos y el compromiso, lo compensa. La mayor fortaleza que tenemos en Ferrer&Ojeda es nuestro legado. Con un agradecimiento que nunca podremos devolver a nuestros padres y a todos los socios por confiar el proyecto a futuro a una nueva generación. El mayor reto, desarrollar este legado en un futuro que, para todos, es cada vez más incierto y complejo.

Albert, ¿por qué elegiste la opción de unirte a la empresa familiar y dar continuidad al proyecto?

AF: He tenido la suerte de poder desarrollar parte de mi carrera profesional fuera de la empresa familiar durante más de diez años. Primero en consultoría estratégica en una firma americana, viviendo en el extranjero, que me ha permitido conocer diferentes sectores, industrias y clientes y luego en una compañía multinacional y también multifamiliar líder en su sector, que me ha permitido aprender de primera mano cómo enfocar diferentes situaciones empresariales, que hoy puedo aplicar en la empresa familiar.

Cuando a finales de 2016 surgió la posibilidad de unirme al proyecto familiar, no lo dudé. Siempre he estado conectado de alguna manera con el negocio y en casa lo he vivido desde muy pequeño de manera muy especial aunque nunca me he sentido

PUBLIRREPORTAJE /////

“La clave de nuestro proyecto está en las personas. Somos un negocio de personas al servicio de personas.”

presionado. Siempre había creído que el momento justo de incorporarme a Ferrer&Ojeda llegaría cuando se unieran la necesidad de empezar a plantear un relevo generacional compartido con otros miembros de una siguiente generación y un proyecto empresarial atractivo y retante al que pudiera ayudar. Y ese momento llegó entonces.

Juan Luis, ¿cómo estáis afrontando el relevo generacional, ya que no sois las únicas personas que sustituiréis a vuestros predecesores? ¿Qué es lo más destacado de este proceso?

JL: Nosotros lo llamamos transición, que es un concepto más amplio y engloba muchos más cambios. Y no necesariamente plantea la sustitución de una generación por otra. También es momento de cuestionarnos muchas cosas e incorporar nuevas visiones y personas al proyecto. Porque, como en toda transición, debemos situarnos en escenarios de futuro con el máximo consenso posible dentro del Consejo y los Socios y hacer partícipe del proyecto de continuidad a toda la empresa. A todos los niveles. Así el proyecto saldrá reforzado. Igual que Albert, lo que más destacaría es la generosidad y la confianza de todos los socios de la generación actual. Cómo nos han recibido, confiado y animado a plantear nuevos proyectos que den continuidad negocio.

Supongo que ya tendrás definida la línea que te gustaría seguir, ¿de

dónde se ha partido y dónde te gustaría llegar?

AF: La visión es muy clara. Porque se construye sobre unos valores que permanecen en el tiempo. Sobre la base de unas raíces fuertes, pensar a futuro con el legado: Ser referentes para nuestros clientes, para las aseguradoras y para nuestra sociedad en general. Sobre todo, por cómo hacemos las cosas. Más allá de los resultados. Por cómo nos comprometemos, enfocamos cada problema y trabajamos cada solución. Destacando un componente muy humano y genuino en nuestras relaciones. Los seguros son un negocio de personas, al servicio de personas. Por más sofisticación que le queramos poner.

¿Cuáles son los principales retos que se presentan desde el sector asegurador para la sociedad?

JL: La percepción de riesgo y de vulnerabilidad se han incrementado. En los últimos años hemos vivido una pandemia, catástrofes naturales cada vez más frecuentes y ciberataques a diario. Por poner solo algunos ejemplos. Y este sentimiento se ha traducido lógicamente en el sector asegurador y reasegurador, con un incremento del valor de estar asegurado y bien asegurado. Y esto en un incremento de primas y una reducción de capacidades para

hacer frente a estos riesgos, que antes veíamos como ocasionales y hoy en muchos casos pueden volverse estructurales. Confío en que volveremos a equilibrarnos. Se han acelerado otros cambios que ya veíamos notando. Pero para mí el principal será equilibrar el uso de nuevas tecnologías, como la IA con la humanidad en nuestras relaciones empresariales, porque son plenamente compatibles.

¿Cuál es la relación con la Fundación Tenis Barcelona y vuestra colaboración?

AF: Nace de una historia de amistad con la familia Benet, Socios del Club, especialmente con Oriol padre e hijo, y su vocación de ayuda, siempre desinteresada. Que luego encaja perfectamente con la admiración que tenemos desde Ferrer&Ojeda por una institución emblemática como el RCTB-1899 y por el deporte. Pero el eslabón final, como en todo en la vida, lo marca la calidez y encaje humano que ha habido entre ambas entidades a través de sus personas. Tenéis a un equipo fantástico trabajando en la Fundación, que hace una labor extraordinaria, y una Junta convencida, que lo apoya y lo impulsa. ¡Nosotros empezamos apoyando a la Fundación con la compra de 30 raquetas hace cuatro años y nunca podríamos haber imaginado llegar a aparecer en el Trofeo Conde de Godó! (entre risas)

PROPIEDAD 100% FAMILIAR Y UN MODELO ÚNICO

“Aunque nunca hemos sido muy amantes de los rankings, hoy somos el primer grupo en Correduría de Seguros y Riesgos en España, con una singularidad única, la propiedad es de verdad 100% privada y familiar. Y, además, con capital 100% nacional. Esto nos da la independencia en la toma de decisiones, con una visión de futuro, continuidad y largo plazo. Somos más de 250 profesionales en el equipo, con 20 oficinas en las principales plazas de España, destacando Barcelona, San Sebastián y Madrid, y con una cifra de ingresos superior a los 210M€, en primas intermediadas, acompañando a nuestros clientes a más de 130 países”.

EL WELLNESS CENTER RENOVA LA SEVA MAQUINARIA

TECHNOGYM /////

L’acord de patrocini amb Technogym permet al club tenir els models més nous del mercat.

El Wellness Center de l’RCTB-1899 ha renovat la seva maquinària Technogym per oferir el millor servei als socis/es usuaris del gimnàs. L’acord de patrocini amb Technogym permet al club tenir els models més nous del mercat. Són màquines curosament seleccionades per l’equip tècnic de l’RCTB-1899

per oferir el millor servei a la zona del Wellness Center.

D’aquesta manera, la sala d’spinning s’ha renovat amb 30 bicicletes noves (abans n’hi havia 23) per ampliar l’aforament de les activitats dirigides i per fer que l’experiència d’entrenament sigui encara més confortable. El

ciclisme indoor de l’RCTB-1899 ha pujat de categoria gràcies a les noves bicicletes que ja estan disponibles des del mes de maig.

A més a més, la sala de fitness del gimnàs també ha incorporat els aparells més nous del mercat per oferir una experiència d’entrenament

premium. Aquestes màquines són de lliure ús, però recomanem buscar l’ajuda i la supervisió dels professionals de sala de l’equip de l’RCTB-1899 per treure el màxim potencial de cada aparell i activitat. Els equips Technogym estan pensats perquè siguin fàcils d’utilitzar,

amb característiques pensades especialment per oferir accessibilitat i confort. A més a més, incorporen funcions de seguretat per evitar accidents i lesions, ja que cada aparell s’ha dissenyat mitjançant un estudi curós de la biomecànica òptima que minimitza la tensió als músculs i articulacions.

El gimnàs d’Alt Rendiment ubicat a la pista indoor, utilitzat pels jugadors del grup Next Gen, també s’ha reforçat amb la incorporació del mòdul Cage, un superrack que permet fer tota mena d’entrenaments amb barra guiada o lliure, així com exercicis de resistència isotònica amb dues politges ajustables.

EL EJERCICIO Y LA FISIOTERAPIA

PUEDEN MARCAR

LA DIFERENCIA EN LA SALUD DE LAS PERSONAS MAYORES

A medida que envejecemos, nuestro cuerpo cambia. La fuerza disminuye, el equilibrio se altera, y en muchos casos, comenzamos a movernos menos. Sin embargo, lo que muchas personas desconocen es que el movimiento no solo es posible en la vejez, sino que es esencial. En este artículo, te explicamos cómo el ejercicio y la fisioterapia pueden marcar la diferencia en la salud, la autonomía, la apariencia física y la calidad de vida de las personas mayores.

ENVEJECER NO DEBERÍA SER SINÓNIMO DE FRAGILIDAD

Con frecuencia escuchamos frases como: “Es normal tener dolores a esta edad” o “Es lógico caerse, ya soy mayor”. Pero esa no debería ser la realidad. Si bien el cuerpo cambia con los años, envejecer no significa necesariamente perder calidad de vida ni resignarse al sedentarismo. La clave está en el movimiento.

EL EJERCICIO ES MEDICINA

Numerosos estudios han demostrado que el ejercicio regular en personas mayores:

• Mejora la fuerza muscular y la movilidad.

• Aumenta la capacidad para realizar actividades cotidianas (como subir escaleras, levantarse de una silla o caminar).

• Reduce el riesgo de caídas.

• Mejora la memoria y el estado de ánimo.

• Previene enfermedades como hipertensión, diabetes y osteoporosis.

• Favorece una mejor postura y apariencia física.

Además, aumenta la autoestima y la sensación de independencia, algo fundamental en esta etapa de la vida. Sí, no es nada nuevo, pero... ¿Qué nos dicen sobre el ejercicio en personas mayores los estudios?

FISIOTERAPIA /////

LA GRAN AMENAZA SILENCIOSA: LA SARCOPENIA

Uno de los problemas más importantes en personas mayores es la sarcopenia, que es la pérdida progresiva de masa y fuerza muscular asociada a la edad. Esta condición aumenta el riesgo de caídas, fracturas y pérdida de autonomía. Pero lo más importante es que es prevenible y tratable.

Actualmente, la prevalencia se encuentra entre el 5-13% de las personas mayores de 60 años y superando el 50% en personas mayores de 80 años, números muy altos en España donde nos encontramos por encima de estos valores.El tratamiento más eficaz para la sarcopenia es el ejercicio, en especial:

• Entrenamiento de fuerza.

• Ejercicio funcional, que simula actividades cotidianas (sentarse, levantarse, caminar).

• Ejercicios de equilibrio y coordinación.

La evidencia en fisioterapia respalda mejoras sobre todo con el trabajo de fuerza o HIIT, combinado con sesiones de terapia manual, para garantizar un tratamiento total y único a la persona.

HUESOS MÁS FUERTES, MENOS FRACTURAS

Uno de los grandes miedos en la tercera edad es la osteoporosis. Esa pérdida de densidad ósea que convierte una simple caída en una fractura de cadera o columna.

Pero aquí llega la buena noticia: el hueso responde al estímulo del ejercicio, igual que los músculos.

Programas de resistencia combinados con ejercicios de carga moderada han demostrado aumentos de hasta un 1–2% en la densidad

mineral ósea en cadera y columna lumbar en un solo año. Puede parecer poco, pero ese pequeño incremento puede marcar la diferencia entre una caída sin consecuencias… y una cirugía mayor.

CAMINAR MÁS RÁPIDO ES VIVIR MEJOR

El envejecimiento ralentiza nuestra marcha, pero no por gusto: lo hace porque el sistema neuromuscular empieza a “oxidar” conexiones, y sí, esto también se puede entrenar.

Con apenas 8 semanas de ejercicio regular (30 min/día), personas mayores han conseguido mejorar su velocidad al caminar en 0,13 m/s y su capacidad de subir escaleras hasta en un 20 %. Esta ganancia, aunque parezca mínima, reduce significativamente el riesgo de caídas, hospitalizaciones e incluso la mortalidad.

MENOS MIEDO A CAER = MÁS LIBERTAD

Uno de los enemigos silenciosos del envejecimiento es el miedo a caerse. Este temor lleva a muchas personas mayores a evitar moverse, lo que a su vez provoca pérdida de fuerza, equilibrio y confianza. Un círculo vicioso que puede romperse con fisioterapia y ejercicio específico.

Según una revisión reciente, los programas de prevención de caídas lograron reducir en un 30% el miedo a caer, medido con la escala Falls Efficacy Scale

Menos miedo = más seguridad = más movimiento = mejor calidad de vida. Y así, el círculo se vuelve virtuoso.

MENOS DOLOR, MÁS INDEPENDENCIA

El dolor articular no solo limita el movimiento, también impacta en el ánimo y la independencia. La buena noticia: también responde muy bien al ejercicio.

FISIOTERAPIA /////

En personas mayores con artrosis de rodilla, 12 semanas de fortalecimiento muscular redujeron el dolor en un 25% y mejoraron la funcionalidad en un 20%.

Esto permite, por ejemplo, volver a subir escaleras sin ayuda o caminar sin bastón. Pequeños logros que devuelven grandes cuotas de libertad.

¿QUÉ PAPEL CUMPLE LA FISIOTERAPIA?

La fisioterapia es una aliada clave en esta etapa. No se trata solo de “rehabilitar después de una caída”, sino de prevenir que ocurra. Algunos de los aportes más importantes de la fisioterapia geriátrica son:

• Valoración del estado físico y funcional de la persona.

• Diseño de programas de ejercicio adaptados e individualizados.

• Reeducación de la marcha y el equilibrio.

• Tratamiento del dolor sin medicamentos.

• Prevención de caídas a través de ejercicios y educación postural.

CONSEJOS PRÁCTICOS

PARA EMPEZAR

1. Consulta siempre con un profesional antes de iniciar un programa de ejercicio.

2. Empieza poco a poco, respetando los límites del cuerpo.

3. Combina ejercicios de fuerza, equilibrio, movilidad y aeróbicos.

4. Hazlo divertido y constante: la adherencia es clave.

5. Escucha a tu cuerpo: moverse no debe doler, pero sí puede costar al principio.

En resumen, el envejecimiento activo no es una moda, es una necesidad. La fisioterapia y el ejercicio son dos herramientas fundamentales para mantener la autonomía, prevenir lesiones, verse mejor y disfrutar de una vida plena en la vejez.

Porque moverse no es solo cuestión de juventud.

Es cuestión de salud, bienestar y autoestima.

// Equipo de FisioSalut RCTB-1899

LA TIRA CÓMICA /////

EL RESTAURANT DE L’RCTB-1899

TRIOMFA AMB LES SEVES NITS TEMÀTIQUES

El 2023, el Restaurant de l’RCTB-1899 va estrenar una nova iniciativa d’organitzar nits temàtiques per sortir de la rutina diària i brindar als socis noves experiències gastronòmiques. Durant aquest temps que porta en funcionament, els socis i sòcies han pogut gaudir de vetllades japoneses, italianes o hindús. Aquest any, el Restaurant ha iniciat el curs celebrant la Nit Francesa i la Nit Basca.

FEBRER LA NIT FRANCESA

Es va celebrar el 27 de febrer, va ser un sopar temàtic inspirat en la cuina francesa amb un maridatge de vins de Bordeus.

Els socis/es assistents van poder fer un viatge culinari per la cultura i gastronomia francesa amb quatre plats de foie, sopa de tòfona, formatges i llenguado i unes postres "petit fours".

MARÇ LA NIT BASCA

L'RCTB-1899 va viure una nit molt especial amb la visita de l’equip del prestigiós restaurant Rekondo de Sant Sebastià, liderat pel xef Iñaki Arrieta i per Lourdes Rekondo, per oferir un sopar dedicat a l’alta cuina basca.

L’equip del Rekondo, en col·laboració amb el Club Macarfi, es va fer càrrec dels fogons del RCTB-1899 i va delectar els més de 70 comensals presents amb una gran varietat de plats de la gastronomia donostiarra, transportats fins a Barcelona per celebrar aquesta vetllada especial.

RESTAURANT /////

El menú dissenyat per a l’ocasió va començar amb la famosa Gilda com a aperitiu i va continuar amb un carpaccio de carabiners, vinagreta de festuc i jardí de primavera; carxofes farcides d’holandesa, foie a la planxa, tòfona i salsa de vi negre; raviolis de botifarra de Urt, sobre consomé ibèric, angula de muntanya i tòfona negra; txangurro a la donostiarra; kokotxes de lluç amb cloïssa al pil-pil; txipirons en la seva tinta; garrinet, confitura de pinya i dàtil i cruixent de pinya; pastís de poma calent amb gelat de vainilla i teules. El sopar es va acompanyar d’un maridatge de vins i caves especialment seleccionats per a l’ocasió.

MENÚ DE NIT

A partir del 2 de juny va entrar en funcionament un nou ¨Menú de Nit¨ per venir a sopar a la terrassa del restaurant per 35€ per comensal.

Aquest menú es va actualitzant cada setmana amb productes de proximitat i de la màxima qualitat i es pot anar sense reserva prèvia, però es recomana reservar taula per telèfon (93 203 69 86) o a través del formulari de la web.

NOU

ESTRENAMOS LA SECCIÓN “CURIOSIDADES”

Compartiremos informaciónes y anécdotas relacionadas con nuestro Club y nuestros socios. Os animamos a participar enviándonos aquellas ‘curiosidades’ que puedan ser de interés para nuestros socios y socias.

RCTB: 50 YEARS LATER…

En 1975 hacía poco tiempo que el Club había inaugurado las nuevas instalaciones de su Casa-Club (snack-bar y vestuarios) en su sede de Pedralbes y la Junta Directiva impulsaba con decisión la actividad de su escuela infantil y sus equipos de competición bajo la atenta dirección del gran maestro Joan Ventura. El capitán y alma mater del equipo era Xavi Abella y sus jugadores/as defendían con ilusión los colores del RCTB-1899.

Conocido el documento gráfico original, el pasado sábado 30 de noviembre tuvo lugar un encuentro del Equipo Infantil del RCTB que compitió… ¡en 1975! En un simpático ejercicio comparativo que bien podría titularse “Antes y Después”, las fotografías adjuntas recogen a la mayoría de los componentes del citado equipo, colocados en el mismo lugar y posición... ¡50 años después!

Son Cristina Blanch (Rip), MªJosé Agustí, Montse Castellà, Coke Orta, Ana Balet, Xavi Abella (RipRepresentado por su hijo Daniel), Frans Castellà,

Antonio Capella, Fernando Soler, Manuel PichAguilera, Jorge de Amilibia, Emilio Robres, Roberto Pérez, Pilar Robres, Alejandro Ávila, Jordi Pons, Montse Valls, Rafael Hidalgo, Román Soler-Cabot, Jordi Verdeny y Bruno Ricard (Rip-representado por su hijo Bruno). Los compañeros/as de promoción que no aparecían en la fotografía original se unieron también al grupo obteniendo un magnífico documento gráfico.

Son los Sres/Sras. Nacho Soler-Cabot, Salvador Sans, Rafa Oliva, Jordi Bardou, Beto Tintoré, Loreto Montoliu, Bonaventura Durall y Alberto Quintana.

La Comisión Deportiva del Club ofreció un aperitivo de hermandad y un obsequio conmemorativo a los asistentes demostrando que, en el RCTB-1899, la historia deportiva es un valor que perdura.

// Mª José Agustí y Jorge de Amilibia

CURIOSIDADES

Una característica singular del RCTB-1899 es su carácter familiar, y buena prueba de ello son estas fotografías que nos muestran cuatro generaciones de la familia Maymó en la pista 3, un encuentro tenístico que realizan desde hace cuatro años. Se trata de Montserrat, su hija Cristina, su nieto Álvaro y su bisnieto Miguel. La bisabuela Montserrat sigue jugando al tenis a sus 89 años y ahora lo hace incluso con su bisnieto. Sin duda, en casos como este, ¡el tenis es un asunto de familia!

CUATRO GENERACIONES EN PISTA REGRESO A LA MASÍA

El Real Club de Tenis Barcelona-1899 recibió una visita muy especial en la persona de Francina Casamitjana Marimón, perteneciente a la última familia de inquilinos de la Masía de Can Canet de la Riera, actual sede de nuestra entidad. Francina, de 94 años de edad, no había estado en la que fuera su casa desde 1950, dos años antes de que el RCT-1899 comprara la Masía y sus terrenos para construir la nueva sede del Club.

A pesar de esas siete décadas de ausencia, Francina manifestó que “todo el entorno está muy cambiado, pero la Masía en sí es muy reconocible. La calle, ahora asfaltada, era como el cauce de una riera y los terrenos estaban llenos de algarrobos, con un pozo y un estanque en el que nos bañábamos en la parte posterior”, explicó Francina.

DOS BALL KIDS, EN R. GARROS

Anna Pons y Lucas Font, dos de nuestros ball kids durante el Barcelona Open Banc Sabadell - 72 Trofeo Conde de Godó, estuvieron en las pistas Suzanne Lenglen y Simone Mathieu ejerciendo como ball kids oficiales de Roland Garros.

Esto es posible gracias a la iniciativa de ISDIN, patrocinador de ambos torneos y del Club, que permite a dos ball kids de Roland Garros participar en el Barcelona Open Banc Sabadell y viceversa. ¡Un orgullo ver a nuestros ball kids en uno de los mayores escenarios del mundo del tenis!

PATROCINADORS I COL·LABORADORS