Nova Evangelització 3

RELIGIÓ CATÒLICA

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

NOVA EVANGELITZACIÓ 3

www.ecasals.net

RELIGIÓ CATÒLICA NOVA EVANGELITZACIÓ 3

Pedro de la Herrán, Jesús Azcárate, Andrés Rojo

religion 3_CAT CS4.indd 1

20/12/10 12:36

5

Fotograma de La Passió de Crist, dirigida per M. Gibson (2004). La religió revelada per Déu a Abraham, Isaac, Jacob i tot el poble d’Israel té el moment més important en la vinguda de Jesús al món.

la fe en jesucrist 1. Va existir realment Jesús de Natzaret?

2. Els testimonis cristians 3. Jesucrist, veritable Déu i veritable home

RECORDEM • Què anuncien aquestes paraules del profeta Isaïes?

• A quina llum es refereix?

• Què significa l’última frase d’aquest text?

«Ens és nat un infant» Aleshores Isaïes digué: «Escolteu-me, descendents de David: No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel. […]» El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós. […]Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de sobirà. Aquest és el seu nom: «Conseller prodigiós, Déu heroi, Pare per sempre, Príncep de pau» (Isaïes 7, 13-14; 9, 1; 9, 5).

Joan era fill de Zacaries, un sacerdot del temple, i d’Elisabet, cosina de la Verge Maria. I abans de néixer, a l’episodi de la Visitació de Maria a Elisabet, va ser el primer a saludar, ple de goig, el Messies des del ventre de la seva mare. Va ser el primer anunci que Ell havia arribat al món (Lc 1, 39-45).

No sabem res sobre els anys següents de la seva vida fins que els evangelis ens ho mostren proclamant l’arribada del Messies al costat del riu Jordà. Tenia un caràcter auster i enèrgic. Anava vestit amb pells de camell i les seves paraules devien sonar com un tro: Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop (Mt 3, 2).

Emocionava veure que la gent s’apropava i es feia batejar tot confessant els propis pecats. (Mt 3, 6). Joan els deia: Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc (Mt 3, 11).

Un dia va arribar Jesús des de Galilea perquè Joan el bategés. Aquest veient que Jesús anava cap a ell, exclamà: Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! (Jn 1, 29). Quan el va batejar, van veure l’Esperit Sant que baixava cap a ell en forma de colom. Una veu del Cel va dir: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut (Mt 3, 13-17).

DIALOGUEM • Per què Joan va anomenar Jesús l’«Anyell de Déu»?

• Per què Jesús va ordenar a Joan que el bategés?

• Saps quina va ser la veritable missió de Joan Baptista?

TESTIMONI

sant joan baptista

5

la fe en jesucrist

1

VÍDEO INTRODUCTORI

1. Va existir realment Jesús de Natzaret?

El que avui es considera última moda, demà ho menysprearem com una cosa antiga i mancada de valor. D’aquí a pocs mesos, els personatges mediàtics més en voga, les últimes estrenes de cinema o la cançó que tothom balla quedaran oblidats.

Amb tot, una persona que va néixer fa més de dos mil anys, Jesús de Natzaret, continua present a les nostres vides. Oi que és sorprenent? La presència i actualitat de Jesús només es poden explicar si tenim en compte dues dades especialment rellevants: ❏ Jesús va existir de veritat, no va ser un personatge fantàs-

tic, fruit de la imaginació d’un escriptor de ciència-ficció. ❏ Jesús va dir i va fer coses que van transformar la vida

dels que el van conèixer, coses que van ser tan importants i transcendents que han arribat fins als nostres dies i que van canviar el rumb i el sentit de la història i de la humanitat.

Fonts sobre l’existència històrica de Jesús

Fotograma de Rei de reis, dirigida per N. Ray (1961).

L’existència de Jesús també va ser documentada per escriptors no cristians, com Tàcit, que escriu: «La secta de la qual [Jesús] en va ser el fundador [...] va proliferar amb un vigor recruat, no només a Judea, la terra on va néixer, sinó fins i tot a la ciutat de Roma».

Romanes

Llibres històrics

Plini el Jove Tàcit Suetoni

Jueves

Llibres rabínics

Talmud Oracions litúrgiques

Llibres històrics

Josep Flavi

Llibres canònics del Nou Testament

Els quatre evangelis Actes dels Apòstols 21 epístoles Apocalipsi

Evangelis apòcrifs

Més de 50 evangelis apòcrifs

Primers escriptors cristians

La literatura cristiana a partir de finals del segle I.

Cristianes

Però, com sabem que Jesús va existir realment? Podem confirmar, sens dubte, l’existència històrica de Jesús gràcies als documents que ens han arribat a través de tres fonts: romanes, jueves i cristianes. activitats

1. Quines diferències hi ha entre un personatge de ficció, a) Jesús va existir, però no sabem res de cert sobre la seva vida. un de llegendari i un de rigorosament històric? Posa’n exemples de cada un. b) Jesús és un personatge llegendari creat pels primers cristians.

2. Anoteu alguns exemples de la influència de Jesús en la c) Coneixem algunes dades de la vida de Jesús només a trahistòria de la humanitat. vés dels evangelis.

3. Assenyala quines de les següents afirmacions són certes d) Les fonts romanes són: Plini el Jove, Tàcit i Suetoni. i quines són falses.

4

religió catòlica

Les fonts romanes. La figura de Jesús comença a tenir una dimensió històrica important per als romans a partir de la seva mort i de la predicació dels seus deixebles. El primer que cita l’existència de Jesús, poques dècades després de la seva mort, és Tàcit (55120). El seu llibre més important, els Annals —compost l’any 117—, és una història de Roma des de l’any 14 dC fins a la mort de Neró l’any 68. Quan parla de la persecució de Neró als cristians de Roma, diu: «Neró va sotmetre a tortures refinades els cristians, un grup odiat pels seus horribles crims. El seu nom prové de Crist, que sota el regnat de Tiberi va ser executat pel procurador Ponç Pilat.»

D’una manera semblant, un altre gran cronista, Suetoni (70140), a la seva obra Vida dels dotze cèsars, fa al·lusió a la persona de Jesús en el mateix context i titlla el cristianisme de «superstició malèfica».

El testimoni més explícit prové de Plini el Jove (62-113), quan era governador de Bitínia (actual Turquia). En una carta escrita l’any 112 a l’emperador Trajà, li va consultar sobre l’actitud que havia de prendre envers els cristians.

5

Es pot negar l’existència històrica de Jesús?

Crònica de l’historiador jueu Josep Flavi «En aquells temps va aparèixer Jesús, un home savi, [...] i va atraure cap a Ell molts jueus. […]

I quan Pilat, davant de la denúncia dels que són els principals entre nosaltres, l’havia condemnat a la creu, aquells que l’havien estimat primer no el van abandonar. […] La tribu dels cristians, anomenats així per ell, no ha parat de créixer fins al dia d’avui» (Josep Flavi, Antiguitats judaiques, 18, 3, 3).

Carta de Plini a l’emperador Trajà «Gai Plini a l’emperador Trajà. Normalment, senyor, solc informarme d’allò que em fa sorgir dubtes... Els renegats [els cristians] afirmen que tot el seu error consisteix en el fet que, el dia assenyalat, abans que surti el sol, entonen un càntic a Crist com a Déu en el qual s’obliguen mútuament i amb un jurament a no cometre furts, ni adulteris, a no faltar la paraula donada ni negar el dipòsit rebut. Un cop fet això, es retiren i tornen a participar en un àpat innocent» (Plini el Jove, Epístola 1, 10, 96).

Les fonts jueves que confirmen que Jesús va existir de veritat són més contundents. Els escrits dels rabins jueus, com el Talmud, encara que solen presentar interpretacions parcials i irreverents sobre Jesús, són una prova irrefutable de la seva existència històrica. D’altra banda, són d’especial interès les Antiguitats judaiques de l’historiador jueu Josep Flavi, escrites a finals del segle I, en què parla de Jesús i dóna detalls de la seva vida.

Josep Flavi, gravat anònim del segle XIX.

activitats

4. Relaciona cada tipus de font sobre l’existència històrica de Jesús amb els seus autors i obres. a) Jueves. b) Cristianes. c) Romanes.

1. Lluc. 2. Josep Flavi. 3. Pau. 4. Plini. 5. Suetoni. 6. Rabins.

7. Tàcit.

i) Annals. ii) Epístola a Trajà. iii) Evangeli. iv) Talmud. v) Antiguitats judaiques. vi) Epístoles. vii) Vida dels dotze cèsars.

5. Llegiu i dialogueu sobre els textos de Plini i de Josep Flavi. Quines són les actituds d’aquests historiadors davant de la figura de Jesús i dels seus deixebles?

5

5

la fe en jesucrist

2. Els testimonis cristians Les principals fonts cristianes són els escrits del Nou Testament, encara que hi ha abundant literatura cristiana amb moltes dades sobre la vida de Jesús. Ara bé, per la seva importància, cal analitzar el valor i la credibilitat dels evangelis (Compendi del CEC, núm. 22).

Quan llegim una obra escrita fa tant de temps, és possible que ens formulem aquestes preguntes: ❏ Qui la va escriure i quan? Això es refereix a la historicitat*

del text. ❏ L’exemplar que llegim és el mateix que va escriure l’autor de

l’original, o ha estat alterat? Aquesta segona pregunta planteja el dilema de l’autenticitat.* ❏ I, per últim, el que s’hi explica és veritat? Aquest tercer interrogant se centra en la veracitat.* Els quatre evangelistes, de J. Jordaens. Segle XVII.

Els autors dels evangelis «Així, Mateu, entre els hebreus, va escriure l’evangeli en aquella llengua. […] Després de la mort de Pere i Pau, Marc, deixeble i intèrpret de Pere, ens va comunicar per escrit les coses que Pere havia anunciat. I Lluc, company de Pau, va posar per escrit l’evangeli que aquest predicava.

Després, Joan, deixeble del Senyor, que s’havia recolzat en el seu pit, va escriure l’evangeli mentre residia a Efes d’Àsia» (sant Ireneu, Contra els heretges, 3, 1, 11. Segle II dC).

2.1. La historicitat dels evangelis Els primers documents cristians afirmen que els autors van ser Mateu, Marc, Lluc i Joan. Dos dels quals, Mateu i Joan, van ser apòstols, és a dir, testimonis directes de la vida de Jesús.

Marc era company de Pere, i Lluc ho era de Pau. Sabem amb certesa que tots els evangelistes van redactar els textos en dates properes a la vida de Jesús, quan encara vivien moltes de les persones que n’havien presenciat els fets.

Els historiadors moderns assenyalen que els tres evangelis sinòptics* (Mateu, Marc i Lluc) es van escriure entre els anys 45 i 70. La composició de l’evangeli de sant Joan se sol situar a finals del segle I. Podem afirmar, per tant, que els evangelis són llibres històrics, ja que en coneixem l’autoria i la data aproximada de redacció, encara no dues dècades després de la Mort i Resurrecció de Jesucrist.

activitats

6. Relaciona cada característica sobre la credibilitat històrica d’un text amb la seva descripció. a) Historicitat b) Autenticitat c) Veracitat 6

1. El que s’hi diu és veritat.

2. Se’n coneix l’autor i la data de composició.

3. No s’hi han introduït alteracions.

7. Fes un senzill càlcul sobre la distància que hi ha entre la composició dels evangelis i els fets que relaten. A continuació, explica què corrobora aquesta dada.

8. Consulta en el vocabulari el terme sinòptics i compara un mateix passatge o fet de la vida de Jesús en els evangelis de Mateu, Marc i Lluc tot anotant-ne les concordances.

5

religió catòlica

2.2. L’autenticitat dels evangelis És evident que no disposem de la «primera edició» dels evangelis per comprovar si els textos han estat modificats (passa el mateix amb tots els llibres de l’antiguitat). Tanmateix, han arribat fins a nosaltres còpies antiquíssimes molt properes a l’època de la seva redacció original. Se’n conserven unes 6.000 còpies en grec i més de 40.000 manuscrits antics en diverses llengües (siri, copte, armeni, etc.)

Aquestes còpies manuscrites, anomenades genèricament còdexs, han estat comparades per nombrosíssims experts cristians i no cristians, que han pogut comprovar que —tret de variacions minúscules— tots els còdexs diuen el mateix. Podem afirmar, per tant, que els evangelis que coneixem són llibres autèntics.

2.3. La veracitat dels evangelis Diuen la veritat, aquests evangelis? Partim del fet que dos dels autors dels evangelis van ser testimonis directes de la vida pública de Jesús (Mateu i Joan); els altres dos (Marc i Lluc) van posar per escrit el que van sentir predicar, respectivament, a Pere i Pau. Aquests escrits són el relat d’uns homes, els evangelistes, que van exposar la vida i els ensenyaments de Jesús a comunitats de diferents condicions i que van tenir presents les característiques i necessitats dels seus lectors. A més, van ser uns testimonis tan veraços que van entregar les seves vides al martiri per confirmar la veritat del seu testimoni.

Per tant, podem afirmar que els autors del Nou Testament expliquen la veritat que van conèixer i que els seus relats són veraços. Les diferències entre els quatre evangelis no són un obstacle per a llur veracitat. El que sí que seria estrany, en canvi, és que quatre autors en anys diferents, llocs diferents i lectors diferents haguessin escrit exactament el mateix. Tots quatre són testimonis d’un mateix fet, la vida de Jesús, però l’expliquen de maneres diferents.

Manuscrit de l’evangeli de sant Joan a finals del segle II. Manuscrit més antic

Obres

Original

Evangeli de sant Joan

98-100 dC

Un fragment, vers el 125 dC

Nou Testament

50-100 dC

Principis del segle III dC

Horaci

Segle I aC

Segle VII dC

Juli Cèsar

Segle I aC

Segle X dC

Plató

Segles V-IV aC

895 dC

Historicitat: un llibre és històric quan sabem qui en va ser l’autor i la data aproximada en què es va escriure.

Autenticitat: un llibre és autèntic quan és igual que el que va escriure el seu autor, sense canvis ni variants.

Veracitat: un llibre és veraç quan els seus autors expliquen la veritat del que van conèixer.

Sinòptics: evangelis de Mateu, Marc i Lluc. Es diuen sinòptics perquè relaten fets de la vida del Senyor seguint un esquema molt similar (esquema = sinopsi).

activitats

9. Calcula i anota els anys que hi ha des de la data de cada original fins a la data de la còpia més antiga dels següents llibres. Quines conclusions en treus? a) Evangeli de sant Joan. b) Nou Testament. c) Obres d’Horaci. d) Obres de Juli Cèsar. e) Obres de Plató.

10. Llegeix Lc 1, 1-3 i assenyala quines mostres ens ofereix l’autor de la veracitat del seu relat.

11. Aporteu altres arguments que es puguin esgrimir per provar la historicitat, l’autenticitat i la veracitat dels evangelis.

7

5

la fe en jesucrist

3. Jesucrist, veritable Déu i veritable home Molts accepten Jesús com un home extraordinari, una figura històrica. Amb tot, els cristians creiem que Jesús, en la unitat de la seva Persona divina, és, alhora, veritable home i veritable Déu (Compendi del CEC, núm.

87).

Si ens apropem a la figura històrica de Jesús, observem que les seves obres i paraules no són només obres i paraules humanes. Els seus discursos i miracles tenen un objectiu clar: mostrar que Ell és el Messies promès a l’Antic Testament. Jesús es presenta com el Fill de Déu, el Messies, el Salvador anunciat pels profetes i promès per Déu al seu poble.

Tota la vida pública de Jesús, des del Baptisme al riu Jordà fins a la seva Ascensió al Cel, és una contínua manifestació de la seva divinitat. Vegem-ho: ❏

Fotograma de La historia más grande jamás contada, dirigida per G. Stevens (1965). Jesús feia miracles per manifestar el seu poder i despertar la fe en Ell com a Déu.

«Jo i el Pare som u» Era l’hivern. Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:«Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament.» Jesús els respongué: «Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu.» […] Jo i el Pare som u.

Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo […] (Jn 10, 23-33).

activitats

Ho afirma la veu de Déu Pare des del Cel en dos moments especialment solemnes: el Baptisme de Jesús (Mt 3, 17) i la transfiguració de Crist a la muntanya de Tabor (Mt 17, 5). En tots dos casos Déu Pare diu: Aquest és el meu fill, el meu estimat.

❏ El mateix Jesús ho afirma amb les seves paraules: perquè

tots els qui creuen [en mi] tinguin en ell vida eterna (Jn 3, 1516). O també: Els qui creuran [en mi] i seran batejats se salvaran (Mc 16, 16). Es presenta igual que Déu Pare: Qui m’ha vist a mi, ha vist el pare (Jn 14, 9). I arriba a fer aquesta afirmació inaudita: Jo i el Pare som u (Jn 10, 30). ❏ També les seves obres manifesten que Ell és Déu. Així,

quan alguns dels que l’escolten troben resistència a creure, Jesús els diu: Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu (Jn 10, 25). I duu a terme nombrosos miracles, amb els quals confirma la seva divinitat.

Els miracles de Crist

12. Busca les següents cites i relaciona cadascuna amb el tipus de testimoni que representa. a) Jn 14, 9 b) Mt 16, 13-16 c) Jn 11, 38-44 d) Mc 14, 61-64 e) Mt 17, 22-27 8

1. Jesús va afirmar que era Déu.

2. Jesucrist va mostrar amb les seves obres la seva divinitat.

3. Els Apòstols van confessar que Jesús era Déu.

4. Van condemnar Jesús per declarar-se igual que Déu.

5. La seva Resurrecció va confirmar les seves obres i les seves paraules.

religió catòlica

5

❏ Que Ell és el Messies, el Fill de Déu igual que el Pare, també

ho confessen els Apòstols. Un dia els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere, en nom de tots dotze, respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu (Mt 16, 13-16). I l’apòstol Tomàs, primer incrèdul, confessa després en veure Jesús ressuscitat: Senyor meu i Déu meu! (Jn 20, 26-29). ❏ Jesús es va mostrar com a Déu fins i tot davant dels

seus enemics. I així va ser clarament entès per ells. Per això el van rebutjar, perquè es feia igual a Déu (Jn 5, 18).

❏ La Resurrecció de Jesús és la prova definitiva de la seva

divinitat. En efecte, Ell mostra la seva condició divina en el fet d’haver ressuscitat del sepulcre. La mort no és el mal definitiu, si després ve la Resurrecció. Per obra del Redemptor, la mort deixa de ser un mal definitiu, perquè està sotmesa al poder de la vida.

La divinitat de Jesús és el que el diferencia dels fundadors d’altres religions (Buda, Mahoma, etc.), que es presenten només com a «profetes» que parlen d’un Déu que afirmen conèixer.

La fe en Crist com a Déu i Senyor (igual que el Pare i que l’Esperit Sant) va ser la força que va impulsar els primers cristians a anunciar el seu nom i estendre el cristianisme per tot el món conegut. I, per confessar aquest sant nom, milions de cristians de tots els temps s’han jugat la vida i han arribat, moltes vegades, fins al martiri.

Detall d’El sopar a Emmaús, de D. Velázquez.

Segle XVII. Jesús mateix havia donat com a argument màxim de la seva divinitat el fet de la seva pròpia Resurrecció.

L’anunci de la Bona Nova Des del primer moment, els deixebles van voler anunciar Crist ferventment per poder portar a tots els homes la fe en Ell. També avui, el desig d’evangelitzar i catequitzar, és a dir, de revelar en la persona de Crist tots els designis de Déu i posar la humanitat en comunió amb Jesús, neix d’aquest coneixement amorós de Crist.

activitats

13. Relaciona: La divinitat de Jesús és declarada per...

14. Quin miracle dels que va fer Jesús prova definitivament la seva divinitat? Per què?

a) la veu del Pare Etern. b) les mateixes paraules de Jesús. c) les seves pròpies obres (miracles). d) els 15. Reflexioneu sobre les següents qüestions i poseu Apòstols. e) els seus propis enemics. les vostres conclusions en comú. a) Tots els éssers humans poden conèixer la divi1. Si no em creieu a mi, creieu les obres. 2. Tu ets Crist, nitat de Jesús?

Fill de Déu viu. 3. El rebutjaven perquè es feia igual b) Què fa que unes persones acceptin Jesús com a a Déu. 4. Aquest és el meu fill, el meu estimat. 5. Jo i Déu i altres no? el Pare som u. c) Quines condicions hi hauria d’haver per reconèixer la seva divinitat?

9

na

ia

vida c

t s ri

La fe és seguir Jesús Els joves de totes les èpoques han sentit admiració per alguns dels seus contemporanis. Malgrat tot, molts pocs personatges han mantingut viva aquesta admiració al llarg dels segles. En realitat només n’hi ha un: Jesús.

Com ha estat possible? Ha estat possible perquè per al cristià creure en Déu és creure en Jesús (Ac 3, 25-26). El cristianisme és, sobretot, una Persona, és Jesús. Crist, quan es coneix bé per la fe i l’amor, es converteix en el millor líder, mestre, atleta o personatge a qui imitar i seguir.

Els sants han estat els cristians que han seguit millor Jesús. Els més esforçats, valents i decidits. Hi ha sants de totes les classes i de totes les èpoques.

En els últims anys, l’Església ha beatificat o canonitzat màrtirs com Maximilià Kolbe o Andreu Dung-Lac — capellà vietnamita perseguit per la seva fe—, fundadors com Josepmaria Escrivá —fundador de l’Opus Dei—, o Enric d’Ossé —fundador de la Congregació de Germanes de la Companyia de Santa Teresa de Jesús—, o fins i tot persones casades, com els pares de santa Teresa del Nen Jesús, Luis Martín i Acelia María Guerin, o nens com Laura Vicuña o els pastors de Fàtima, Jacinta i Francisco.

Retrat de Luis Martín (1823-1894) i Acelia María Guerín (1831-1877). La vida cristiana d’aquest matrimoni es va fonamentar en l’entrega a Déu i als altres: l’oració, la vida eucarística i l’assistència material i espiritual als més necessitats va ser una constant en la seva vida.

La crida a la santedat és per a tothom. Per això hi ha hagut sants de totes les èpoques, que han tingut una cosa en comú: imitar Jesús.

No és fàcil, però tampoc impossible. Déu ofereix la seva gràcia perquè el que és batejat es transformi en «un altre Crist» i visqui la «vida nova» dels fills Déu.

MILLORA LES COMPETÈNCIES

1. Llegeix altre cop l’últim paràgraf del text «La fe és seguir Jesús» i, si hi reflexiones a partir de les següents preguntes, descobriràs que l’entens més profundament: a) Què significa «ser sant»? b) Què és la gràcia que Déu ens ofereix? c) Quan i on podem els cristians rebre aquesta gràcia? d) Quins obstacles sorgeixen, a vegades, que ens impedeixen apropar-nos a les fonts de la gràcia i, per tant, seguir de veritat Jesús?

10

2. Mireu el vídeo i feu en grup les següents activitats.

a) Copieu i comenteu la lletra de la cançó i resumiu-ne el missatge en una frase. Tots els components del grup han d’estar d’acord en la idoneïtat de la frase com a síntesi de la cançó.

c) Busqueu-ne la partitura a Internet i prepareu la cançó per cantar-la a l’aula amb els vostres companys.

a ur

Els evangelis apòcrifs

t l u

Els evangelis que l’Església reconeix com els que transmeten fidelment el que Jesús va fer i ensenyar es coneixen amb el nom d’evangelis canònics. Tot i així, des dels primers temps del cristianisme han anat apareixent retrats que aborden la vida i els ensenyaments de Jesús, però que l’Església no accepta com inspirats per Déu ni com a expressió autèntica de la tradició apostòlica.

Aquests textos se solen anomenar evangelis apòcrifs.

fe i c

El terme apòcrif, que significa ‘ocult’, fa referència al fet que molts d’aquests evangelis es dirigien a grups tancats, allunyats dels ensenyaments de l’Església. A vegades hi apareix una visió radicalment diferent del Jesús dels evangelis canònics; en són exemples els evangelis de Felip, Tomàs, Maria Magdalena i Judes. Presenten suposades «revelacions» secretes de Jesús que representa que es dirigien a uns quants «escollits». Aquestes narracions estan mancades de tota credibilitat.

L’adoració dels reis, de Frans III Francken. Segle XV. L’art cristià es va enriquir enormement en situacions i personatges quan, a partir del segle IV, va començar a inspirar-se també en els evangelis apòcrifs.

A vegades, els evangelis apòcrifs volen «omplir» els espais de la biografia de Jesús que hi ha en els evangelis canònics. Són, per exemple, els denominats evangelis de la infantesa i de la vida de Maria (el més famós d’aquests és el protoevangeli de Jaume). Narren, amb una finalitat piadosa, el naixement i la infantesa de la Verge, els miracles que suposadament havia fet Jesús de nen, la mort de sant Josep o la visita dels Reis Mags. Aquestes fabulacions han estat motiu d’inspiració per a molts artistes.

MILLORA LES COMPETÈNCIES

3. Llegiu el següent fragment de l’evangeli apòcrif armeni de la infantesa, suposadament escrit per l’apòstol Jaume, i feu les activitats.

«I els mags van arribar a l’entrada de la cova. I, veient el nen al pessebre dels animals, es van prosternar davant seu i tota la resta de la multitud que componia el seu nombrós exèrcit. […] En primer lloc es va avançar Gaspar, rei de l’Índia, que portava nard, cínamom, canyella, encens i altres essències oloroses i aromàtiques, que van escampar un perfum d’immortalitat a la gruta. Després, Baltasar, rei d’Aràbia, va obrir el cofre dels seus opulents tresors, i en va treure per fer-ne ofrena al nadó or, plata, pedres precioses, perles fines i safirs de gran preu. Al seu torn, Melkon,

rei de Pèrsia, va presentar mirra, àloe, mussolina, porpra i cintes de lli».

a) Compara aquesta narració amb Mt 2, 7-11 i anota’n les diferències.

b) L’evangeli d’on s’ha extret aquest fragment no atempta contra els ensenyaments de l’Església; tanmateix, aquesta no l’ha reconegut. Pots indicar la principal diferència entre els evangelis apòcrifs i els canònics?

c) Prepara una intervenció a classe, d’uns tres minuts, en què expliquis la següent frase d’Orígens (segle III dC): «L’Església té quatre evangelis; els heretges, molts».

11

5

la fe en jesucrist

SÍNTESI Jesucrist

Va existir realment

Fonts històriques

Coneixem la seva vida i els seus ensenyaments

Evangelis: Mateu, Marc, Lluc i Joan

Romanes

Jueves

Cristianes

El cristià creu en Ell i el segueix

Mitjançant les Benaurances

Amb l’ajuda de la gràcia Històrics Autèntics Veraços

Oració

Sagraments

SI EM PREGUNTEN, QUÈ RESPONC? Quin és el principal testimoni de la vida i la doctrina de Jesús?

El principal testimoni de la vida i la doctrina de Jesús són els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan, inclosos en el Nou Testament (Compendi del CEC, núm. 22).

Què confessem els cristians sobre Jesús?

Els cristians confessem el credo que Jesús és veritable Déu i veritable home, de manera indivisible. Ell és el Fill de Déu que s’ha fet home per salvar-nos dels nostres pecats i donar-nos vida eterna (Compendi del CEC, núm. 87).

12

Com sabem que Jesús és veritable Déu?

Sabem que Jesús és Déu perquè així ho va dir Déu Pare, i el mateix Jesús va afirmar la seva divinitat i en va donar prova amb els seus miracles, especialment la Resurrecció. La Resurrecció de Crist és la veritat culminant de la nostra fe en la seva divinitat (Compendi del CEC, núm. 126).

Qui està cridat per Déu a la santedat?

Tots els batejats a l’Església de Crist estem cridats a la santedat. Aquesta és plenitud de la vida cristiana i perfecció de la caritat, i es realitza en el seguiment de Jesús i en la unió plena amb Ell i en Ell amb la Santíssima Trinitat (Compendi del CEC, núm. 428).

religió catòlica

5

ACTIVITATS ▲1 Relaciona els autors amb el tipus de font sobre l’existència històrica de Jesús.

a) Jueva b) Romana

■8

Indica quines de les següents afirmacions són certes i quines són falses. a) Els noms dels evangelistes són: Marc, Joan, Mateu i Pau. b) Els quatre evangelis van ser redactats al segle I. c) Els evangelis sinòptics es van escriure entre els anys 45 i 70. d) L’evangeli de sant Joan va ser el primer que es va posar per escrit. e) Un llibre és veraç quan l’autor explica el que va passar realment. f) Els evangelis es van escriure quan encara vivien alguns testimonis dels fets que s'hi narren.

1. Tàcit 2. Josep Flavi 3. Talmud 4. Plini el Jove 5. Suetoni

▲2 Completa la següent frase del Compendi del CEC. El (…) testimoni de la (…) i doctrina de Jesús són els (…) de Mateu, (…), (…) i Joan, inclosos en el (…)

Testament. ▲3 Assenyala la resposta correcta. Els principals testimonis cristians sobre la vida de Jesús són a…

■9 a) les epístoles de sant Pau. b) el Talmud. c) els quatre evangelis. d) l’Antic Testament. ▲4 Completa la següent afirmació: Els evangelis són una font històrica perquè en coneixem els (…) i la (…) de composició; perquè les còpies són fidels a l’original sense (…) ni variants, i perquè els seus autors ens expliquen la (…), atès que van ser (…) d’allò que narren. ▲5 On es troben els principals ensenyaments de Jesús?

■6

A quin historiador devem cadascun dels següents testimonis?

Quina explicació tenen les diferències entre els relats dels quatre evangelistes?

■10 Què vol dir aquesta frase de Jesús: Jo i el Pare som u?

■11 Completa les següents definicions. a) Els evangelis (…) són el de Mateu, el de (…) i el de (…), ja que tots tres relaten els fets de la (…) del Senyor seguint un esquema molt (…). b) Un llibre és (…) quan sabem qui en va ser l’(…) i la data aproximada en què es va (…). c) Un llibre és (…) quan és (…) que el que va escriure el seu (…), sense canvis ni (…). d) Un llibre és (…) quan els seus (…) expliquen la (…) del que van conèixer. ★12 Indica amb exemples concrets com pot seguir Jesús un cristià de la teva edat en ple segle XXI.

a) Consulta a l’emperador Trajà sobre la manera ★13 En el segle XX es van descobrir, a prop de la mar d’actuar amb els cristians.

Morta, uns documents antics escrits pels essenis. b) Esmenta l’existència, les obres «prodigioses» i la Busca informació sobre aquests còdexs (Qumran) i Crucifixió de Jesús. explica què han aportat sobre la historicitat dels c) Esmenta la falsa acusació de Neró contra els crisevangelis. tians. d) Al·ludeix a la persona de Jesús i titlla el cristia- ★14 Jesús va fer molts miracles, signes de la seva divinisme de «superstició malèfica». nitat. Relata’n un.

■7

Per què els miracles són signes de la divinitat de Jesucrist? Quin entre ells és el fonamental i per què?

★15 Llegeix 1Jn 1, 1-3 i busca en l’evangeli de sant Joan alguns passatges en què ell aparegui com a testimoni presencial.

13

avalua les teves competències 1. Observa les històries evangèliques representades a les vinyetes i fes el que s’indica.

EL PARALÍTIC DE CAFARNAÜM

a) Llegeix el text evangèlic de la primera tira. b)Intenta relacionar cada vinyeta amb els diferents moments del relat. c) Transcriu al quadern els diàlegs corresponents a cada escena indicant quin personatge parla en cada moment.

EL CEC BARTIM EU

d) Repeteix el mateix procediment amb l’altra tira.

2. Fes les activitats següents sobre el passatge bíblic del paralític de Cafarnaüm. a) Fes una breu redacció en què es descriguin els treballs i les maniobres que van haver de fer els que portaven la llitera perquè el paralític arribés fins a Jesús. b) Què creus que els va moure a prendre’s tantes molèsties? c) Per quins motius acudien els fariseus i els sacerdots a escoltar Jesús? d) Els que portaven la llitera i el paralític representen una actitud molt diferent de la dels fariseus davant de Jesús i el seu missatge. Explica la diferència fonamental entre totes dues actituds. e) Per què Jesús podia perdonar els pecats i fer miracles?

14

3. Fes les activitats següents sobre el passatge bíblic del cec Bartimeu. a) Quins valors i quines virtuts destacaries en l’actitud de Bartimeu? b) Què cal per veure en els miracles «signes» de Déu? c) Explica amb paraules teves què és la fe i per què és imprescindible en un cristià. d) Resumeix en dues línies el missatge que ens vol donar Jesús en aquest relat. e) Com pot un noi o una noia de la teva edat mostrar la seva fe a Jesús?

religió catòlica

5, 6, 7

3. En una entrevista van preguntar a l’Scott pel secret dels primers cristians i la ràpida evangelització del món antic. Llegeix la resposta i respon les preguntes.

Diria que era la frescor de l’Evangeli. Els pagans la van sentir i van veure que era quelcom completament diferent del que la seva cultura els estava oferint. Per aquesta raó era atractiu.

Nosaltres [...] ens hem deixat d’adonar que l’Evangeli continua sent fresc, nou i radical. Moltes vegades es continua mantenint erròniament en sever contrast amb allò que la cultura ens ofereix. (Entrevista S. Hahn, www.primeroscristianos.com).

L’Scott Hahn i la seva dona, la Kimberly, eren protestants. Però al cap de pocs anys d’exercir el seu ministeri de pastor, l’Scott es va plantejar dubtes molt seriosos sobre on es trobava l’Església veritable fundada per Jesucrist. Després de molt d’estudi, reflexió i pregària, ell i la seva dona es van convertir al catolicisme.

a) Creus que l’Evangeli continua sent quelcom nou i que contrasta amb gran part de la cultura actual? Argumenta la resposta amb exemples concrets. b) Fes una llista de 10 accions o actituds mitjançant les quals una persona de la teva edat pot cristianitzar l’ambient que l’envolta.

1. Des del seu ingrés a l’Església catòlica, l’Scott ensenya que Crist no només va deixar a la seva Església l’Esperit Sant i un llibre (la Bíblia), sinó que li va donar els instruments necessaris per interpretar rectament les Sagrades Escriptures al llarg dels segles. Investiga i enuncia els principals mitjans o instruments que Jesús ens va deixar.

3. Relaciona cada tasca que Crist va confiar a Pere i als seus successors amb la citació que li correspon.

2. Extreu la idea principal d’aquest text.

a) Jn 21,15-17

És aquesta Església de la qual Crist parla: «Construiré la meva Església». No és la teva Església ni és la meva, és la de Crist.

Ell és el constructor; nosaltres només som les seves eines. Engrandir l’Església no és menysprear el Senyor. L’Església catòlica és la seva obra. Reconèixer la grandesa de l’Església catòlica —la seva autoritat divina i testimoni infal·lible— és ni més ni menys que enaltir l’obra redemptora de Crist (Scott Hahn, Roma dulce hogar, Rialp, Madrid, pàg. 196).

c) Què significa realment ser amic de Jesús? És possible assolir aquesta amistat?

b) Lc 22,31-32

1) Ser el fonament sobre el qual s’assenta l’Església.

2) El poder de les claus, conegut com a «poder de jurisdicció».

c) Mt 16,18

3) Ensenyar, és a dir, confirmar els fidels en la fe.

d) Mt 16,13-18

4) El poder de dirigir l’Església universal.

15