Catàleg Música 2012-2013

IÓ LÀ IC TA ED CA EN

MÚSICA ESO 2012-2013

2 02

ÍNDEX ESO Claus del Projecte

pàg. 4

Material per a l’alumne

pàg. 5

Material per al professor

Proposta didàctica

DVD del professor

pàg. 6-7

Índex de continguts

pàg. 8-12

03 3

NOVETAT per al CURS 2012-2013 INCLOU DVD

TEMPO

MúsICa 4

lS A:

rSoS dIgItA

lS teuS reCu

eso mnes/musica4

.net/alu

Josep Colomé,

estro

Miquel Àngel Ma

A4 TEMPO MÚSIC

www.ecasals

:47 2/12/10 16:35

d 1

musica 4 cat.ind

MATERIAL COMPLEMENTARI

www.ecasals.net

Papageno Pòsters per a l’aula

Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals pàg. 14-15

pàg. 13

04 4

ESO CLAUS DEL PROJECTE 33% de contingut NOU: una edició renovada, ampliada i millorada amb: • 662 exemples musicals.

• Més de 200 vídeos amb exemples musicals i sobre el context històric de la música.

• 40 exemples animats de teoria i llenguatge musical.

4 NOU apartat Música en imatges:

representa la música visualment mitjançant 34 musicogrames per entendre millor el que s’escolta. música en imatges

8

Un americà a París, de George Gershwin Les obres del compositor nord-americà George Gershwin (1898-1937) abasten tant el gènere clàssic com el jazzístic. Moltes de les seves melodies són mundialment conegudes, i les seves composicions més importants són el Concert per a piano en fa major, la Rhapsody in blue, l’Obertura cubana, Un americà a París o la seva òpera Porgy and Bess.

A Un americà a París, Gershwin va voler descriure musicalment les impressions d’un americà que visita París. Mentre passeja per la ciutat, sent diferents sorolls del carrer i de l’ambient parisenc. Durant un moment, el visitant sucumbeix a la nostàlgia de la seva ciutat, però no li dura gaire i ben aviat es deixa emportar un altre cop per la vida bulliciosa de París.

En l’obra, el compositor desenvolupa diferents temes que podem associar amb les diferents impressions del protagonista de l’obra. El tema A representa el passeig, el tema B evoca el trànsit dels cotxes, amb una curiosa participació de botzines en mig de l’orquestra, el tema C representa una melodia parisenca que sent pel carrer i el tema D és un tema de blues que va associat amb el record de la seva ciutat. Escolta els temes per separat.

Tema A

Tema B

NOU apartat Manipula: incorpora un laboratori interactiu que consta de dos programes per manipular i crear sons.

Atén la diversitat de l’aula mitjançant propostes didàctiques que contenen més de 800 activitats de reforç, d’ampliació i de consolidació.

Tema C

Tema D

Segueix el musicograma mentre escoltes la música i contesta les preguntes següents.

0’’

2’01’’

3’26’’

4’41’’

6’25’’

7’35’’

1. S’escolten unes botzines acompanyant un tema. Quin?

2. La tercera i la cinquena columna ens proposen una sortida de l’embús. Quin tempo fa servir Gershwin en aquests fragments?

3. Quin instrument ens presenta el tema D?

# 92

5 Amb recursos interactius integrats a cada

pàgina del llibre, actualitzats permanentment.

Projecte disponible en llibre digital

5 05

MATERIAL PER A L’ALUMNE NOVETAT CURS 2012-2013 iNcLOU DVD

INCLOU DVD

INCLOU DVD

TEMPO elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:

TEMPO elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:

TEMPO

Música-i

MúsICa-II

MúsICa 4

Josep colomé, Jordi Giró, Miquel Àngel Maestro

ana Belén Cañizares, Josep Colomé, Miquel Àngel Maestro

Josep Colomé, Miquel Àngel Maestro

TEMPO MÚSICA-I

TEMPO MÚSICA-II

TEMPO MÚSICA 4

www.ecasals.net/alumnes/musica4eso

www.ecasals.net/alumnes/musicaIIeso

musica 2 cat.indd 1

2/12/10 16:33:05

Primer cicle ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4345-1

musica 4 cat.indd 1

2/12/10 16:35:47

2/12/10 16:41:09

3 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4347-5

DVD DE L’ALUMNE

4 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4814-2

TEMPO

Música 4

Un DVD específic per a cada curs.

Recursos digitales off line

También disponible en:

• Àudios.

www.ecasals.net/alumnos/musica4eso

Editado por Editorial Casals, S. A. Depósito legal: B-XXXXX-2011 Fabricado por XXXXXX Las reproducciones se han realizado de acuerdo con el artículo 32 de la Ley de propiedad intelectual.

No se autoriza la comercialización independiente de este DVD.

TEMPO

Música-ii

• Vídeos.

• Animacions.

Recursos digitales off line galeta musica 4 cast.indd 2

También disponible en:

• Activitats TAC.

www.ecasals.net/alumnos/musicaIIeso

23/12/10 16:59:03

Editado por Editorial Casals, S. A. Depósito legal: B-XXXXX-2011 Fabricado por XXXXXX Las reproducciones se han realizado de acuerdo con el artículo 32 de la Ley de propiedad intelectual.

No se autoriza la comercialización independiente de este DVD.

TEMPO

Música-i Recursos digitals off line galeta musica 2 cast.indd 2

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/alumnes/musicaIeso

23/12/10 17:00:05

Editat per Editorial Casals, S. A. Dipòsit legal: B-XXXXX-2011 Fabricat per XXXXXX Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.

No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

galeta musica 1 cat.indd 2

23/12/10 17:15:13

Descobreix l’ÍNDEX de CONTINGUTS dels llibres a les pàgines 8-12 del catàleg.

ESO eso

6 06

MATERIAL PER AL PROFESSOR PROPOSTA DIDÀCTICA NOVETAT CURS 2012-2013 INCLOU DVD

TEMPOelS teuS reCurSoS dIgItAlS A:

TEMPOelS teuS reCurSoS dIgItAlS A:

TEMPO

www.ecasals.net/professors/musicaIIeso Música-i www.ecasals.net/llibre/musicaIIeso

www.ecasals.net/professors/musica4eso Música-ii www.ecasals.net/llibre/musica4eso

Música 4

proposta didàctica

proposta didàctica

proposta didàctica

A. B. Cañizares, J. Colomé, J. Giró, M. A. Maestro

Josep Colomé, Miquel Àngel Maestro

TEMPO MÚSICA-I

TEMPO MÚSICA-II

Josep Colomé, Jordi Giró, Miquel Àngel Maestro

TEMPO MÚSICA 4

caIeso

INCLOU DVD

INCLOU DVD

musica 2 cat_profe.indd 1

Primer cicle ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4854-8

9/12/10 16:43:28

X_musica 4 cat_profe.indd 1

3 ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4856-2

9/12/10 16:41:27

9/12/10 16:42:24

4 ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4858-6

per a pissarra digital i ordinador

Accés a la proposta didàctica en PDF integrada a cada unitat del llibre.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips (animacions multimèdia).

*Descobreix l’ÍNDEX de CONTINGUTS dels llibres a les pàgines 10-14 del catàleg.

7 07

PACK DE DISCOS PER AL profesSor

Un PACK amb 7 CD/DVD específics per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les teves classes.

• 5 CD amb tots els recursos d’àudio.

• 1 DVD amb tots els recursos de vídeo.

• 1 DVD off-line amb: - Tots el recursos digitals del llibre de l’alumne.

- Proposta didàctica: programacions, orientacions didàctiques, activitats complementàries, avaluacions, solucionari.

Recursos també disponibles a www.ecasals.net eso

08

MÚSICA I

1R CICLE ESO

Ítems

cd

dvd

Interpreta

Manipula

Música i...

Competència comunicativa.

Competència per Competència per aprendre aprendre a aprendre a aprendre

Competència per aprendre a aprendre

Competència social i ciutadana.

Autonomia i iniciativa personal

Tractament de la informació i competència digital

Coneixement i interacció amb el món físic

1.

El so i el soroll. El silenci.

Els gèneres musicals: música popular, culta, religiosa, profana, descriptiva i pura.

«Trashin’ the Camp», de Tarzan, de P. Collins.

Ionisation, d’E. Varèse.

«Trashin’ the Camp», Creació i manipulació …natura: Simfonia de Tarzan, de P. d’ones mitjançant el alpina, de R. Collins (adaptació). programa Audacity.

Strauss.

2.

L’altura. El pentagrama i les notes musicals.

Els instruments musicals: classificació.

La veu: classificació i tipus.

«Coral», de la Cantata núm. 147, de J. S. Bach.

Rambo, de C. Basie, interpretat per The Manhattan Transfer.

Tema de la pel·lícula Titanic, de J. Horner (adaptació).

3.

La durada. Les figures musicals.

Els instruments cordòfons.

Tema de la pel·lícula Fantasia Carmen, de Tema de la pel·lícula Carros de foc, de Carros de foc, de Pablo de Sarasate.

Vangelis.

Vangelis (adaptació).

4.

La intensitat. Les indicacions de dinàmica.

Els instruments membranòfons: de so determinat i de so indeterminat.

Així parlà Zarathustra, de R. Strauss.

5.

Modificació del registre d’arxius de veu amb efectes del programa Audacity.

…religió: Panis angelicus, de C. Franck.

Creació de ritmes i pauses equivalents a una, dues, tres i quatre pulsacions, amb el programa MuseScore.

…temps: Andante de la Simfonia núm.

101, «El rellotge», de F. J. Haydn.

Bohemian Rhapsody, de Queen.

Tema de la pel·lícula El rei lleó, d’H. Zimmer i E. John (adaptació).

Creació d’una partitura amb el programa MuseScore i experimentació amb les diferents dinàmiques.

…màgia: L’aprenent de bruixot, de P. Dukas.

El timbre. La instrumentació. Preludi de l’òpera Els instruments idiòfons: Carmen, de G. de fusta, de metall i de Bizet. materials diversos.

El fantasma de l’òpera, d’A. L. Webber.

Fragments del preludi de l’òpera Carmen, de G. Bizet (adaptació).

Variació del timbre d’una partitura interpretada per diferents instruments amb el programa MuseScore.

…transports: O trenzinho da Caipira, d’H. VillaLobos.

6.

Elements musicals (I). La In the Mood (‘En melodia: les escales, els forma’), de G. Miller. intervals, els acords, el compàs.

Els instruments aeròfons: embocadura de bisell, de canya o llengüeta, de metall i sense embocadura.

«Promenade», de Quadres d’una exposició, de M. Mussorgski.

Fragments del tema de la pel·lícula La guerra de les galàxies, de J. Williams (adaptació).

Associació de conceptes de la unitat amb un dels diferents exemples escrits que trobaràs en els arxius del programa MuseScore.

…foc: «La dansa del foc», d’El amor brujo, de M. de Falla.

7.

El moviment: el metrònom, Johnny B. Goode, les indicacions de de C. Berry. moviment, el caràcter.

Els instruments electròfons: electrònics i electroacústics.

Tema de la pel·lícula Muntanyes del Canigó, de N. Yepes. Memòries d’Àfrica, de J. Barry (adaptació).

Modificació del tempo del tema principal de Memòries d’Àfrica amb els programes MuseScore i Audacity.

…tecnologia: We are the robots, de Kraftwerk.

8.

La música tradicional o folklòrica. La música ètnica.

Les formes musicals: forma binària, forma ternària.

La camisa negra, de Juanes.

Música ètnica.

«Jota», de Siete canciones populares españolas, de M. de Falla.

Creació d’un lied ternari, amb la forma A-B-A, amb el programa MuseScore.

…viatges: Rumors de la caleta, d’I. Albéniz.

9.

La creativitat: tipus de gènere; instruments, veus i forma; sèrie de notes musicals; sèrie de figures rítmiques; sèrie d’indicadors de dinàmica; sèrie d’acords.

«Dansa del furor per a les set trompetes», de Quartet per la fi dels temps, de O. Messiaen.

I Fall in love too easily, de M. Davis.

Escriure en arxiu la partitura creada a la unitat, assignació dels instruments que corresponguin a cada part amb el programa MuseScore.

…música: Fantasía para un gentilhombre, de J. Rodrigo.

Interpretació de la partitura creada: Ring-ring-ring.

09

Ítems

cd

dvd

Interpreta

Manipula

Música i...

Competència comunicativa.

Competència per Competència per aprendre aprendre a aprendre a aprendre

Competència per aprendre a aprendre

Competència social i ciutadana.

Autonomia i iniciativa personal

Tractament de la informació i competència digital

Coneixement i interacció amb el món físic

10.

Elements musicals (II). Les escales. Els graus. Els intervals. Els acords. La tonalitat.

Les agrupacions orquestrals: l’orquestra de corda i la simfònica, la banda de música.

«On the trail», de Grand Canyon Suite, de F. Grofè.

Tema de la pel·lícula Pirates del Carib.

La maledicció de la Perla Negra, de K. Badelt.

Oh, Susanna!, popular nordamericana.

11.

El ritme: els compassos simples i els compostos, la síncope i el contratemps.

Els grups de cambra: duets i trios, quartets i quintets, i altres formacions.

«Scherzo», del Quintet op. 30, de L. Farrenc.

Eleanor Rigby i Help, Yellow Submarine, de The Beatles de The Beatles. (adaptació).

12.

El folklore: les agrupacions populars, els instruments, la dansa.

La textura musical.

Els instruments antics: el travers, l’orgue i el clavicèmbal.

«La dansa de Zorba», de la pel·lícula Zorba el grec, de M. Theodorakis.

«Gavota I i II», de la Suite núm. 3 en re major BWV 1068, de J. S. Bach.

Koko leo ko, popular Combinació de diferents arxius per del Senegal. obtenir diferents textures amb els programes MuseScore i Audacity.

13.

La música i els mitjans de Selecció de temes comunicació: la música i la d’El senyor dels ràdio, la música i la televisió, anells, de H. Shore. la música i el cinema.

Formes musicals (I): la forma rondó, el tema amb variacions.

Rondó en re major per a piano i orquestra K 382, de W. A. Mozart.

Rondó xinès, de F. Vila.

Construcció d’un rondó, de cinc o set seccions, amb el programa Audacity.

…la vida dels autors: Río Ancho, de P. de Lucía.

14.

La música i la publicitat.

Formes musicals (II): forma fuga, forma sonata.

Simfonia núm. 5, de L. V. Beethoven.

If You Leave Me Now, de Chicago Transit Authority.

Come Softly to Me, d’A. Franklin.

Escriure les veus d’un fragment d’àudio en pentagrames separats per escoltar-les amb timbre diferent amb el programa MuseScore.

…estacions: Primavera porteña, d’A. Piazzolla.

15.

La música i la tecnologia: l’enregistrament i la reproducció del so, l’evolució de la informàtica musical, el midi.

La música escènica: òpera, sarsuela i teatre musical, ballet.

«Cor de gitanos», de «Jellicle Songs for l’òpera Il Trovatore, Jellicle Cats», del de G. Verdi. musical Cats, d’A. L. Webber.

«Va pensiero», de l’òpera Nabucco, de G. Verdi.

Combinació de l’enregistrament de la pròpia veu amb arxius d’efectes de so i fragments musicals perquè sonin simultàniament amb el programa Audacity.

…festes: Preludi de La verbena de la Paloma, de T. Bretón.

16.

L’origen de la música Jam with Sam, de D. Ellington. moderna: el final del s. xix i la dècada de 1910: l’espiritual negre, el ragtime, el blues i l’estil New Orleans.

Les dècades de 1920, 1930 i 1940: la big band.

Primer moviment de «La primavera», de Les quatre estacions, d’A. Vivaldi.

When the saints go Completar els marching in, popular compassos buits d’un fragment americana. musical amb l’acord que correspon a la versió original escoltada.

17.

Les dècades de 1950 i Viva la vida, de 1960. La dècada de 1970. Coldplay.

La dècada de 1980. La dècada de 1990. La dècada dels anys 2000.

Fragment de l’òpera La Bohème, de G. Puccini.

Blowin’ in the wind, de B. Dylan.

Acompanyament rítmic de la bateria de Satisfaction, dels Rolling Stones, amb el programa MuseScore.

…ciutats: Funkytown, de Lipps Inc.

18.

La creativitat.

Song to John, de Stanley Clarke.

Composició de partitures.

Escriure en un arxiu l’obra nova creada a la unitat i assignació dels instruments amb el programa MuseScore.

…nit: Música de la nit, de B. Bartók.

Music for Pieces of Wood, de Steve Reich.

Aplicació de conceptes de la unitat a un tema musical amb el programa MuseScore.

…història: Obertura 1812, de P. I. Txaikovski.

Afegir un ritme de percussió a una cançó a partir d’una frase en compàs compost i una altra en compàs simple.

…sentiments: Sentimentale, de C. Bolling.

…drets humans: We are the world, de M. Jackson i L. Richie.

…indústria: La foneria d’acer, d’A. Mossolov.

ESO

Ítems

DVD

Compara

Manipula

Interpreta

Competència comunicativa.

Competència per aprendre a aprendre

Competència per aprendre a aprendre

Competència per aprendre a aprendre

Tractament de la informació i competència digital

Competència social i ciutadana.

Autonomia i iniciativa personal

Música en imatges Coneixement i interacció amb el món físic

1.

Temps de monestirs i de joglars CANTS DIVINS. El cant gregorià.

El descobriment del cant a diverses veus.

• Pueri hebraeorum portantes, anònim.

• Laudemus Virginem, anònim.

UN TROBADOR A L’ESPANYA MEDIEVAL. • Santa Maria, strela do dia, cantiga núm. 100 d’Alfons X el Savi.

LES QUALITATS DEL SO (I): L’ALTURA. L’índex d’altura.

The sound of Laudemus silence, de Simon & Virginem, anònim, Garfunkel. i The sound of silence, de Simon & Garfunkel.

Experimentació amb un tipus de música similar al de l’edat mitjana, mitjançant els programes Audacity i MuseScore.

The sound of silence, de Simon & Garfunkel (adaptació).

«Pròleg», de les Cantigas de Santa María (Alfons X el Savi).

2.

L’esplendor de la polifonia LA MÚSICA VOCAL DEL RENAIXEMENT. La música al temple. El cant al palau.

• Ave María, de Tomás Luis de Victoria.

• Hoy comamos y bebamos, de Juan del Encina.

LA MÚSICA INSTRUMENTAL DEL RENAIXEMENT. • Gallarda napolitana, d’Antonio Valente.

ELS ACORDS, LES ESCALES I ELS PATRONS HARMÒNICS.

Blues Don’t Like Nobody, d’Otis Spann.

Gallarda napolitana, d’Antonio Valente, i Blues Don’t Like Nobody, d’Otis Spann.

Identificació d’algunes de las característiques de la improvisació en uns àudios de música renaixentista, mitjançant el programa Audacity.

Roda de blues.

Magnificat, de Cristóbal de Morales.

3.

L’ornamentació exuberant del La muerte del ángel, d’Astor Barroc MÚSICA PER CANTAR. Les Piazzolla. principals formes vocals del Barroc: l’òpera. L’oratori, la passió i la cantata.

• Ària de Cleòpatra «Piangerò la sorte mia», de Giulio Cesare, de Georg Friedrich Händel.

• El Messies, de Georg Friedrich Händel.

CONJUNTS BEN ORQUESTRATS. Les formes instrumentals.

• Concert de Brandenburgo núm. 5, BWV 1050, de Johann Sebastian Bach.

• Fuga núm. 2, en do m, BWV 847, de Johann Sebastian Bach.

LES QUALITATS DEL SO: LA INTENSITAT. El timbre i els harmònics.

Fuga núm. 2, de Johann Sebastian Bach, i La muerte del ángel, d’Astor Piazzolla.

Enregistrament Alleluya, de William d’instruments en el Boyce (adaptació). programa Audacity i observació de l’ona que es produeix.

Modificació de tessitures i escriptura d’una fuga a diverses veus en el programa MuseScore.

Tema principal de la fuga núm. 6, en re m, de Johann Sebastian Bach.

4.

La serenitat formal del Banda sonora Classicisme d’Orgull i prejudici, LA MÚSICA VOCAL DURANT EL de Dario Marianelli.

CLASSICISME: L’ÒPERA. • «Ària de la Reina de la Nit» i «Duet de Papageno i Papagena», de La flauta màgica, KV 620, de W. A. Mozart.

EL PROTAGONISME INSTRUMENTAL. Els gèneres musicals.

• Divertimento en mi b M, KV 252, de Wolfgang Amadeus Mozart. Fragment del tercer moviment: «Polonesa».

• Primer moviment de la Sinfonía núm. 26, en re m, «Lamentacions», de F. J. Haydn.

EL PERÍODE I LES CADÈNCIES.

«Polonesa», del Divertimento en mi b M, KV 252, de Wolfgang Amadeus Mozart, i «Meyton Townhall», de la pel·lícula Orgull i prejudici, de Dario Marianelli.

Discriminació auditiva de cadències.

Ah! Vous dirai-je, maman K265, de Wolfgang Amadeus Mozart.

MÚSICA iI

3 ESO

10

Dansa d’Orgull i prejudici, de Dario Marianelli (adaptació).

11

Música en imatges

Ítems

DVD

Compara

Manipula

Interpreta

Competència comunicativa.

Competència per aprendre a aprendre

Competència per aprendre a aprendre

Competència per aprendre a aprendre

Tractament de la informació i competència digital

Competència social i ciutadana.

Autonomia i iniciativa personal

Sisena simfonia, de Ludwig Van Beethoven, i banda sonora de La guerra de les galàxies, de John Williams.

Construcció d’una obra amb diverses pistes d’àudio proporcionades, inspirades en unes suposades imatges d’una pel·lícula, mitjançant el programa Audacity.

«Oda a l’alegria» (adaptació).

«Marxa al suplici» del quart moviment de la Simfonia fantàstica, d’Héctor Berlioz.

Coneixement i interacció amb el món físic

5.

La exaltació sentimental del Romanticisme LA VEU AL SERVEI DEL TEXT MUSICAL. El lied. L’òpera. La sarsuela.

• Acte I, «Libiamo, ne’lieti calici» i «Un dì felice, eterea», de La Traviata, de Giuseppe Verdi.

• «Tango de la Menegilda», de La Gran Vía, de Federico Chueca.

LA PASSIÓ DE LA MÚSICA INSTRUMENTAL. L’orquestra simfònica.

• Primer moviment de la Simfonia núm. 6 en Fa M, op. 68, de Ludwig Van Beethoven.

LES QUALITATS DEL SO: EL TIMBRE. L’instrument vocal humà.

La classificació de les veus.

6.

Pinzellades musicals: el Banda sonora d’Un Nacionalisme i l’Impressionisme americà a París, de L’IMPULS DE LA MÚSICA George Gershwin.

NACIONALISTA. L’escola nacionalista espanyola.

• Suite espanyola Op. 47, de I. Albéniz.

LA PLASTICITAT DE L’IMPRESSIONISME MUSICAL. Característiques de l’Impressionisme musical.

• Preludi a la migdiada d’un faune, de Claude Debussy.

LES NOTES REALS.

Suite espanyola Op. 47, d’Isaac Albéniz, i banda sonora d’Un americà a París, de George Gershwin.

Escriptura d’acords amb el programa MuseScore i composició d’una melodia amb diferents tonalitats sobre uns acords donats.

Tema de Braveheart, de James Horner (adaptació).

En les estepes de l’Àsia central, d’Alexandr Borodin.

7.

Els moviments musicals innovadors del segle xx (19001950) LA MÚSICA FINS AL 1950.

• «Gebet an Pierrot», de Pierrot Lunaire, Op. 21, núm. 9, d’Arnold Schönberg.

• «Oh, Fortuna», de Carmina Burana, de Carl Orff.

LES NOTES ESTRANYES. Les notes de pas. Les brodadures.

«Gebet an Pierrot», de Pierrot Lunaire, d’Arnold Schönberg, i Highway to Hell, d’AC/DC.

Enriquiment d’una melodia afeginthi notes reals i notes estranyes, mitjançant el programa MuseScore.

Efectes sonors.

Tercer moviment de la Simfonia núm. 1, en re M, de Gustav Mahler (fragment).

8.

Les avantguardes musicals des Banda sonora d’El del 1950 planeta dels simis, LA MÚSICA D’AVANTGUARDA de Jerry Goldsmith.

DES DEL 1950 FINS ALS NOSTRES DIES. • Simfonia Turangalila, d’Olivier Messiaen • Guai ai gelidi mostri, de Luigi Nono.

• Partita para violín, de Witold Lutoslawski • Waarg, de Iannis Xenakis • Concert per a violí i orquestra, de Philip Glass.

LES AVANTGUARDES A ESPANYA. LA CONSTRUCCIÓ D’OBJECTES SONORS. EL NOU LLENGUATGE MUSICAL.

Simfonia Turangalila, d’O. Messiaen, Partita per a violí, de W. Lutoslawski, Guai ai gelidi mostri, de L. Nono, Waarg, de I. Nexakis, Concert per a violí i orquestra, de P. Glass, El planeta dels simis, de J. Goldsmith.

Composició d’una peça musical amb fragments d’obres de diferents estils i compositors, aportant-hi variacions amb efectes, amb el programa Audacity.

Invenció de un anunci publicitari.

Sequenza III, de Luciano Berio.

9.

Les músiques urbanes MÚSICA: WATTS I VOLTS. Característiques de la música urbana moderna. La música rock.

• It’s Only Rock’n’Roll (but I like it), de The Rolling Stones.

MÚSIQUES D’ARREL A ESPANYA. LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.

«Oda a l’alegria», de la Novena simfonia de L. V. Beethoven, i la versió «Himne a l’alegria» de Miguel Ríos.

Audició de diferents Tea house estils musicals i moon, de Enya la seva ordenació (adaptació). cronològica en un arxiu amb el programa Audacity.

Fragments de la banda sonora de La guerra de les galàxies, de John Williams.

Highway to Hell, d’AC/DC.

«Oda a l’alegria», de la Novena simfonia de L. V. Beethoven, i la versió «Himne a l’alegria» de Miguel Ríos.

«Maria», de West Side Story, de Leonard Berstein.

ESO

12

MÚSICA

4 ESO

Ítems

música tradicional

Competència comunicativa.

Competència per aprendre a aprendre

Interpreta

música en imatges

El nostre folklore Músiques del món Coneixement i Competència Coneixement i social i ciutadana. interacció amb Coneixement i interacció amb el el món físic Autonomia i interacció amb el món físic iniciativa personal món físic

1.

De professió, crític musical La crítica musical (i) • Fuga n. 1 BWV 846, de J.S. Bach, per G. Leonhardt, G. Gould i The Swingle Singers.

El jazz Els precedents del jazz.

L’evolució del jazz.

Amen, de The Golden Gate Quartet.

Reconsider Baby, de L. Fulson.

Maple Leaf Rag, de S. Joplin.

American Patrol, de G. Miller.

Leap Frog, de D. Gillespie.

Round Midnight, de M. Davis.

Galícia Muñeira de Lugo, tradicional.

2.

De professió, arranjador La crítica musical (ii) • «Moviment coral», de la Novena simfonia, de L.V. Beethoven i de F. Liszt.

• Concert per a quatre violins, d’A. Vivaldi i de J. S. Bach.

• «Dansa dels pollets», de Quadres d’una exposició, de M. Mussorgski i de M. Ravel.

L’evolució de la música pop i rock (i) Els anys 50.

Els anys 60.

Hound Dog, d’E. Presley.

Can’t buy me Love, de The Beatles.

Eleanor Rigby, de The Beatles.

All You Need is Love, de The Beatles.

Respectable, de The Rolling Stones.

California Dreamin’, de The Mamas & The Papas.

You Send Me, de Sam Cooke.

Black is Black, de Los Bravos.

3.

De professió, DJ La crítica musical (iii) • «Kyrie», pel Kyriale Cum Iubilo i pel Gregorian Chillout Project.

• Long Train Runnin’, per The Doobbie Brothers i The Voca People.

• Yesterday, per The Beatles, P. Domingo, F. Sinatra, R. Charles i Pitingo.

• Gimme! Gimme! Gimme!, d’ABBA. • Hang up, de Madonna.

L’evolució de la música pop i rock (ii) Els anys 70: evolució i fusions.

Els anys 80 i 90.

De la dècada de 1990 a l’actualitat.

El pop espanyol a les darreres dècades.

La música en català a les darreres dècades.

4.

De professió, compositor per a teatre La música cinematogràfica Principals compositors de bandes sonores.

La música cinematogràfica a Espanya.

Irlanda The Christmas Reel, de The Chieftains.

Danny Boy, tradicional (adaptació).

L’art de la fuga, BWV 1080, de J. S. Bach.

Comunitat Bali Valenciana i Lasem, per Seka Regió de Múrcia Semar.

El ball de bastonets, popular.

Parranda, popular.

Ob-la-di, Obla-da, de The Beatles.

Rehab, d’Amy Winehouse.

Highway Star, de Deep Purple.

Stayin’ Alive, de Bee Gees.

Jamming, de Bob Marley.

Heart of Glass, de Blondie.

Hoy no me puedo levantar, de Mecano.

Clandestino, de Manu Chao.

Dulce locura, de La Oreja de Van Gogh.

País Basc i Navarra Utarregi, popular.

Adiós, puente de Tudela, popular.

Xina Tradicional xinesa, popular.

Evocació oriental.

Música per a corda, percussió i celesta (Primer moviment), de Béla Bartók.

El fantasma i la senyora Muir, de B. Herrmann. Ben-Hur, de M. Rozsa.

Psicosi, de B. Herrmann.

La Pantera rosa, de H. Mancini.

The Commitments, d’A. Parker.

Star Wars, de J. Williams.

The Little Mermaid, d’A. Menken.

Braveheart, de J. Horner.

Roxanne, de The Police.

El jardinero fiel, d’A. Iglesias.

Andalusia i Extremadura Cada vez que nos miramos, popular.

Fandango extremeño,

Mèxic La bamba, anònim.

La bamba, anònim (adaptació).

Manipula Tractament de la informació i competència digital.

Adaptació d’una obra escrita per a un instrument per a diferents instruments i a l’inrevés.

popular.

Novena Simfonia (Quart moviment), d’Antonín Dvořák.

5.

De professió, tècnic de so La música a la ràdio i la televisió.

Els canals especialitzats.

El vídeo musical.

Video Killed the Radio Star, de The Buggles.

Thriller, de Michael Jackson.

Guinea Illes Canàries Cuando una canaria Dansa dels caçadors, popular. quiere, popular.

6.

De professió, lletrista La música a la publicitat • King of the road, d’E. Presley.

• «Sarabande», Suite per a teclat HWV 437, de G.F. Händel.

Libre, de Nino Bravo.

Aragó i La Rioja Mañico, cierra la puerta, popular.

Mi querida Rioja, popular.

Argentina Malena, de L. Demari i H. Manzi.

Don’t cry for me, Argentina, d’A. L. Webber i T. Rice (adaptació).

Manipula Elaboració d’un anunci publicitari.

La guerra de les galàxies (Tema principal), de J. Williams.

7.

De professió, músic de grup Un nou color musical (I): Àustria • Simfonia Op. 21, d’A. von Webern

Composició d’una melodia amb el mètode dodecafònic.

Catalunya i Illes Balears Baixant de la font del gat, d’Enric Morera.

Fandango pollencí, popular.

Brasil Dança da Solidão, de P. da Viola.

Balaio, popular.

Quintet de vent Op.26 (fragment del primer mov.), d’Arnold Schönberg.

8.

De professió, mànager Un nou color musical (II): Itàlia • Intonarumori, de L. Russolo.

• Cançó de maig, de G. Balla.

• Pentagrammatta, de F. Cangiullo.

Composició d’una obra futurista.

Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa Fandango del candil, popular.

Rondeña de quintería, popular.

Egipte Ya mimati, anònim.

La tarara, popular. Un americà a París, de G. Gershwin.

9.

De professió, coreògraf Un nou color musical (III): Estats Units • Music in Fifths, de P. Glass.

• Violin Phase, de S. Reich.

• Piano Phase, de S. Reich.

Composició d’una obra minimalista.

Cantàbria i Astúries El tepeletre, popular.

El quirosanu, popular.

Portugal Fado português, d’A. Rodrigues.

Asturias, patria querida, popular.

Manipula Creació d’una obra minimalista manipulant petits fragments rítmics i/o melòdics.

Com influeix la música utilitzada a la publicitat?

Ba ni Ngyeti Ba Yawe, popular (adaptació).

Te Deum

(Preludi), de

Marc Antoine Charpentier.

«I’m going to make a cake» (Banda Sonora de The hours), de Philip Glass

13

material complementari PAPAGENO Un quadern per consolidar la interpretació de la flauta amb un CD amb suport de bases preenregistrades per interpretar-hi a sobre.

Autors: Ll. Alcalà, J. Colomé, R. Ortín

Papageno 3 ISBN 978-84-218-3779-5

PÒSTERS PER A L’AULA Cinc pòsters amb les imatges de les principals famílies d’instruments musicals i la seva disposició en l’orquestra.

Pòsters per a l’aula ISBN 978-84-218-2009-4

14

www.ecasals.net PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS Tria la via que s’adeqüi millor a la realitat del teu centre educatiu: Opció 1

Navegació per carpetes i recursos

Alumne Tots els recursos digitals referenciats al llibre accessibles sense registre.

Professor • Programacions de totes les comunitats.

• Proposta didàctica organitzada per unitats.

• Solucionari.

• Banc d’activitats.

• Propostes d’avaluació.

Tots els recursos associats als teus llibres d’ESO en un espai únic.

15

Opció 2

Llibre digital Avantatges bàsics: • Visualització òptima en Pissarra Digital Interactiva (PDI), netbook, ordinador i tablet.

• Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que s’amplien i actualitzen de manera constant.

• Disponibles al llarg de tot el llibre, contextualitzats a cada pàgina.

• Amb activitats autoavaluables vinculades a cada apartat.

• Amb les solucions de les activitats dins el context de cada activitat.

• Amb la proposta didàctica visual integrada.

• Amb accés directe a les programacions de totes les comunitats.

• Amb la possibilitat d’incorporar els teus recursos dins el context de cada apartat.

Funcions socials: Tan sols per a alumnes amb llicència de llibre digital

• Organització en grups d’alumnes que permet seleccionar diferents activitats i recursos segons les teves necessitats.

• Major rapidesa d’avaluació i seguiment de resultats.

• Major enriquiment i personalització de l’ensenyament: un mur per a cada llibre de text i grup que et permetrà conversar amb els teus alumnes i compartir-hi els recursos.

SUC1201

Troba tot el que busques www.editorialcasals.com www.ecasals.net

Contacta amb el teu delegat comercial per sol路licitar mostres.

Atenci贸 al client Tel.: 902 107 007 casals@editorialcasals.com