The Platters, grup de rhythm and blues nord-americà de cinc veus harmoniosament conjuntades. Van ser tota una llegenda musical fins que a finals dels anys seixanta del segle xx es van separar.
11 ESCOLTARÀS ENTRE D’ALTRES... «Scherzo» del Quintet op. 30, de L. Farrenc Eleanor Rigby i Help, de The Beatles Sentimentale, de C. Bolling
COMPETÈNCIES EN SOLFA... Artística i cultural: valoració de la figura de Louise Farrenc com a precursora de l’accés de la dona a la música a la societat parisenca del segle xix. Comunicativa: capacitat de la música per transmetre emocions per mitjà de la melodia.
ítems
11 P= Pulsació S= Subdivisió
P S P S P S P S P S
P S
Escolta aquests dos exemples i subdivideix la pulsació. En un dels fragments cada pulsació té tres subdivisions iguals, i en l’altre, dues.
Els compassos poden ser simples o compostos segons la subdivisió de la pulsació. • Els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4 són simples. Tenen 2, 3 i 4 pulsacions, respectivament. Cada pulsació té el valor d’una negra. • Els compassos de 6/8, 9/8 i 12/8 són compostos. També són de mètrica binària, ternària i quaternària, respectivament. Cada pulsació té el valor d’una negra amb punt.
Escolta un exemple de síncope.
Escolta un exemple de contratemps.
# 130
1. El ritme 1.1 Els compassos simples i els compostos Si seguim la pulsació d’una melodia en descobrirem la mètrica i ens adonarem dels accents que es van repetint periòdicament. En el primer exemple fem servir un compàs compost, i en el segon, un compàs simple. En els compassos simples el numerador és 2, 3 o 4 si la mètrica és binària, ternària o quaternària, respectivament. En els compassos compostos el numerador és 6, 9 o 12 si la mètrica és binària, ternària o quaternària, respectivament. En els dos fragments anteriors la mètrica és quaternària. Quin numerador creus que hi haurà en cadascuna de les cançons?
1.2 La síncope i el contratemps Quan cantem o toquem una melodia, de vegades les notes vénen lligades des del temps anterior. Observa l’exemple següent:
Les notes amb una «S» no neixen amb la pulsació. Tanmateix, el seu so s’allarga fins a la pulsació següent, ja que una lligadura les uneix a la nota que segueix. Aquest efecte rep el nom de síncope i es fa servir molt sovint en el jazz i la música moderna, tot i que no és exclusiu d’aquests estils. Quan la nota que no coincideix amb la pulsació va precedida per un silenci, es produeix un contratemps. Observa l’exemple: cadascuna de les quatre notes fa contratemps. Dos ritmes que fan contratemps són aquests:
És molt probable que en un concert, sobretot de música pop, quan el públic segueixi el ritme amb les mans, marqui el contratemps. Quan la pulsació no coincideix amb una nota, es produeix un efecte rítmic. Si la nota es prolonga amb una lligadura fins a la pulsació següent, parlem de síncope. Si la nota és precedida per un silenci, parlem de contratemps.
ítems
11 activitats 1. Toca aquesta polirítmia alhora que escoltes un fragment d’Only you, del grup The Platters. mà dreta – subdivisió mà esquerra – pulsació 2. Fes el mateix amb el fragment de Love me do, de The Beatles. mà dreta – subdivisió mà esquerra – pulsació
3. Escolta els fragments d’àudio, porta la pulsació i la subdivisió i digues finalment si tenen un compàs simple o compost.
Tema principal de la banda sonora de Ghost
Ària núm. 3, de J. S. Bach
Fragment d’El trencanous, de P. I. Txaikovski
4. El tema principal d’un ragtime de Scott Joplin, The Entertainer, és ple de síncopes i contratemps. Senyala aquests fenòmens rítmics amb una «S» (síncope) o una «C» (contratemps). No t’oblidis de marcar la pulsació a sota del pentagrama.
5. Escolta aquests fragments musicals. El ritme que marca la bateria amb la caixa o amb les mans, què és? Prova a marcar-ho a sobre de l’enregistrament. la subdivisió
el contratemps
la pulsació
I want to break free, Queen Crazy Little Thing Called Love, Queen
6. Escolta la melodia que fa el cantant i digues si són encertades o no les afirmacions següents:
a La melodia coincideix amb la pulsació que sentim en el baix. b No coincideix amb la pulsació i per això fa síncopes. c La melodia està escrita en compàs simple.
# 131
ítems
11
2. Els grups de cambra En una reunió d’amics o en un programa de debat es produeix un diàleg en què tots els participants tenen la possibilitat d’intervenir. Cadascú hi diu la seva, i entre tots formen el tema del diàleg o del debat.
Quartet de corda.
En música passa una cosa semblant: quan un nombre reduït d’instrumentistes –entre dos i quinze, aproximadament– es reuneix per interpretar una obra musical, formen un grup de cambra. Tots els instruments que integren el grup de cambra actuen com si fossin solistes. Cada músic interpreta una part diferent de la resta, i entre tots formen el diàleg musical. grups de cambra més comuns duet
trio
quartet (de corda)
quintet (de corda)
violí, violí, viola, violoncel/viola, violoncel
violoncel
quintet (de vent-fusta)
flauta, oboè, trompa, clarinet, fagot
violí, violí, viola, violoncel
quintet (de vent-metall)
trompeta, trompeta, trompa, trombó, tuba
piano instrument aeròfon o cordòfon piano, violí,
L’expressió de cambra (da cambra) prové del segle xvii. En aquesta època els grups de cambra actuaven en petites sales o als salons dels palaus. Els músics, professionals o aficionats, es reunien per interpretar música sense la necessitat de recórrer a grans sales de concert. Aquestes reunions constituïen tant un fet musical com social. Durant el segle xix, a finals del classicisme i en ple romanticisme, les dificultats tècniques de la partitura augmenten i calen músics professionals per poder-la interpretar. A continuació veurem els grups de cambra més habituals.
2.1 Duets i trios Escolta un fragment interpretat per un duet (piano i violí).
Escolta un fragment interpretat per un trio (piano, violí i violoncel).
# 132
Hi ha diverses combinacions d’instruments aptes per formar duets i trios. Els instruments que habitualment formen el duet són el piano i un instrument aeròfon o cordòfon. El trio més característic i per al qual estan escrites la majoria de les composicions és el de corda. Els seus components són un piano, un violí i un violoncel. Els grups de cambra reben noms diferents segons els instruments que els formen: duet, trio, quartet, quintet i altres formacions, des del sextet fins al nonet.
ítems
11 2.2 Quartets i quintets
Escolta un fragment interpretat per un quartet de corda.
Es poden fer diverses combinacions d’instruments per formar quartets i quintets. No obstant això, la combinació predilecta de molts compositors és el quartet de corda format per dos violins, una viola i un violoncel. Aquesta formació neix i es consolida en l’època clàssica, al segle xviii, gràcies a l’obra de J. Haydn. De l’ampliació del quartet sorgeix el quintet de corda format per dos violins, dues violes i un violoncel, o bé, dos violins, una viola i dos violoncels.
Escolta un fragment interpretat per un quintet format per dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba.
També hi ha agrupacions de quintets de vent-fusta i vent-metall. Els de vent-fusta estan formats normalment per una flauta, un oboè, una trompa, un clarinet i un fagot. Els quintets de vent-metall, els formen dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba, o una trompeta, una trompa, dos trombons i una tuba.
2.3 Altres formacions Al llarg de la història, els compositors han fet servir diverses formacions instrumentals per expressar-se. Aquestes formacions van des del sextet (sis intèrprets) fins al nonet (nou intèrprets) segons el nombre d’instruments que hi participen.
Escolta un fragment interpretat per un septet.
activitats 7. Escolta els fragments musicals següents. Sabries dir quina de les obres no la interpreta un grup de cambra? Estudi op. 10, núm. 1, de F. Chopin
Tercer moviment de la Sonata primavera, de L. V. Beethoven
8. Qui o quina formació la interpreta? banda de música
piano
orquestra simfònica
9. Escolta el fragment musical següent i assenyala la formació que l’interpreta. piano i violí
quartet de corda
quintet de vent-fusta
10. Quins instruments formen el quintet de vent-metall? Assenyala el grup correcte. flauta travessera saxo trompeta trombó tuba
trompeta trompeta trompa trombó tuba
trompeta saxo trombó trombó tuba
# 133
cd
11 «Scherzo» del Quintet op. 30, de Louise Farrenc
Obra Al segle xix, la música de cambra era present a moltes llars de la burgesia europea, en vetllades musicals i petits concerts amb majoritària participació femenina. Això ha quedat reflectit en el gran nombre d’obres de cambra compostes en aquest període, però no en la quantitat de dones compositores. Saps per què?
Música de cambra a l’estiu, d’E. Antoine Durenne. En aquesta obra es pot apreciar la participació femenina en la música de cambra.
En aquella època, les famílies benestants procuraven a les seves filles una formació musical, però alhora limitaven la seva activitat a l’entorn domèstic. Encara que demostrés tenir més capacitats que la majoria dels nois, a una noia difícilment se li permetia una dedicació professional a la música. Afortunadament algunes ho van aconseguir. Ara escoltaràs el tercer moviment del Quintet op. 30 de Louise Farrenc: és una gran obra de cambra.
Compositor Louise Farrenc (1804-1875) va néixer a París en una família d’artistes, principalment dedicats a la pintura i l’escultura. Gràcies al seu talent i la insistència dels seus pares, va aconseguir ser admesa a les classes de piano i composició del conservatori, malgrat que les noies no hi tenien accés. Va iniciar l’activitat professional al costat del seu marit, el flautista Aristide Farrenc, i va aconseguir a poc a poc el reconeixement individual per la seva tasca. Va compaginar la carrera de pianista amb la composició de música per a piano sol i de cambra. En el camp orquestral ens deixà tres simfonies i dos obertures estrenades amb èxit a diferents països. La seva fama com a intèrpret li va permetre ocupar una plaça fixa de professora de piano al mateix conservatori de París, i va ser l’única dona del segle que va poder accedir a un càrrec d’aquest nivell.
# 134
cd
11 activitats 1. Escolta l’Scherzo de Farrenc i digues quins d’aquests quatre instruments no hi intervenen. piano
flauta
fagot
violí
2. Escolta els temes de A i C de l’Scherzo seguint la partitura. A
C
3. Fixa’t bé en els ritmes dels temes A i C a la partitura. N’hi ha algun que tingui síncopes? En quins compassos? I notes a contratemps? 4. Torna a escoltar l’Scherzo de Farrenc i omple les caselles buides del musicograma amb «A» o «C».
B
D
B
5. Completa les frases següents amb alguna de les opcions.
a La mètrica de l’Scherzo de Farrenc és ... binària ternària quaternària
b El compàs de l’Scherzo de Farrenc és ... perquè cada pulsació té tres subdivisions. simple doble compost
c El Quintet op.30 de Louise Farrenc té aquest nom perquè té cinc ...
moviments instruments ritmes
El tauler opinions, curiositats...
A banda de les seves obres, Louise Farrenc va contribuir a fer que la societat francesa canviés algunes idees sobre el paper de les dones en la música. [Parlant de la 2a obertura de L. Farrenc]... ben composta i ben orquestrada, amb un talent difícil de trobar en una dona.» H. Berlioz (compositor) «Amb el seu rigor musical absolutament masculí, madame Farrenc ha guanyat el reconeixement dels entesos, que en les seves obres troben una força intel·lectual considerada gairebé inaccessible a les persones del seu sexe...» F. J. Fétis (musicòleg)
# 135
dvd
11 Eleanor Rigby i Help, de The Beatles Al llarg del temps, la producció de música de cambra ha estat molt nombrosa: obres per a trios, quartets, quintets... i moltes altres formacions instrumentals. La música moderna també incorpora, de tant en tant, elements de la música de cambra. Tot i que eren una formació fixa de dues guitarres elèctriques, un baix i una bateria, The Beatles feien servir altres instrumentacions, entre les quals hi havia la del quartet de corda, com sentiràs en aquesta pista.
activitats Eleanor Rigby, de The Beatles, fa servir un doble quartet de corda, format per quatre violins, dues violes i dos violoncels. També apreciaràs que una part de la cançó es canta a una veu, i una altra part, a diverses veus. 1. A Eleanor Rigby, hi ha números de l’1 al 4. Relaciona’ls amb les característiques musicals que t’indiquem.
a Tots canten a veus acompanyats de la corda.
1
b Tots canten amb la corda: McCartney, l’estrofa i les veus, la tornada.
2
c Paul McCartney canta sol acompanyat d’una guitarra.
3
d Paul McCartney canta sol acompanyat del grup de corda.
4
2. Al segon fragment pots veure una actuació en directe del grup interpretant la cançó Help. La instrumentació ha canviat, és la que fan servir habitualment. Escriu els instruments que hi trobis. 3. Ara relaciona els instruments amb el nom de cada membre de la banda. membre de la banda
instrument
1 Paul McCartney
baix elèctric
2
membre de la banda
instrument
3 4
4. La forma de la cançó Help és molt usual. Està formada per estrofa (A) i tornada (B). Mirant i escoltant el fragment, completa la forma musical utilitzada. Tingues en compte que, com moltes cançons, comença amb una introducció.
Intro
A
A
B
5. Tenint en compte que el compàs utilitzat és binari, segueix el metrònom i digues quants compassos té l’estrofa, i quants, la tornada. Tria l’opció correcta. 8 compassos l’estrofa i 8 la tornada
8 compassos l’estrofa i 16 la tornada
16 compassos l’estrofa i 8 la tornada
16 compassos l’estrofa i 16 la tornada
6. Quina família d’instruments apareix a Eleanor Rigby de The Beatles?
# 136
interpreta
11 Yellow Submarine, de The Beatles
La música de The Beatles és molt coneguda. En aquesta unitat ja has escoltat un petit fragment de dues de les seves cançons i en les properes unitats n’escoltaràs més. Ara et proposem la cançó Yellow Submarine, que va aparèixer en una de les pel·lícules protagonitzades pel grup de Liverpool.
Obstinat rítmic
activitat 1. Interpreteu en grup aquesta proposta musical. Si no teniu algun dels instruments musicals, podeu substituirlo per un altre que us suggereixi el professor o la professora. Seguidament, toqueu l’obstinat rítmic amb la melodia o a sobre de l’enregistrament d’aquest arranjament.
manipula Mitjançant el programa MuseScore, afegeix un ritme de bateria a dos temes molt coneguts, Memory i Oh Susanna! El primer en compàs compost i el segon en compàs simple. El ritme serà un joc entre la pulsació i la subdivisió.
# 137
esquema
11 El ritme Els compassos compostos tenen dues, tres i quatre pulsacions. Cada pulsació té el valor d’una negra amb punt. La divisió natural de cada pulsació és de tres subdivisions.
Els compassos simples tenen dues, tres i quatre pulsacions. Cada pulsació té el valor d’una negra. La divisió natural de cada pulsació és de dues subdivisions. 2 4
mètrica binària
6 8
3 4
mètrica ternària
9 8
4 4
mètrica quaternària
12 8
La síncope i el contratemps són efectes rítmics que alteren els accents mètrics normals.
La síncope es produeix quan una nota que no coincideix amb la pulsació s’allarga amb una lligadura.
El contratemps es produeix quan una nota que no coincideix amb la pulsació és precedida per un silenci.
pulsació
Els grups de cambra toquen una interpretació solista de les parts d’una obra, és a dir, a cada veu li correspon un sol instrumentista. Es classifiquen segons el nombre dels seus integrants en:
Duet
Septet ... Quintet
Trio
Quartet
# 138
11
test C
Un 1 compàs simple pot tenir dos, tres o quatre pulsacions.
2 El compàs 2/4 té dues pulsacions.
3 En el compàs 6/8, la negra amb punt té una pulsació.
4 En el compàs 3/4, la negra té una pulsació.
5 El compàs 6/8, té una mètrica binària.
6 A la subdivisió d’un compàs simple escoltem dues figures.
7 La síncope no es produeix a l’inici d’una pulsació.
8 Una nota fa contratemps quan va després d’un silenci i aquest està a l’inici del temps.
9 Els instruments que habitualment integren un trio són: la flauta, el clarinet i el fagot.
10 .El quartet de corda està format per un violí, una viola, un violoncel i un contrabaix.
11 El contrabaix, habitualment, no pren part d’un quartet de corda.
12 El quintet de corda pot estar format per dos violins, dues violes i un violoncel.
13 El tradicional trio de corda està format per un violí, una viola i un violoncel.
14 Al segle xvii s’utilitza l’expressió de «música de cambra».
15 Un nonet està format per no més de vuit músics.
16 El quintet de vent-fusta està format tradicionalment per una flauta, un oboè, una trompa, . clarinet i un fagot. un
17 La trompa és un instrument de metall que pot estar integrat amb el quintet de vent-fusta.
18 Una de les possibles formacions clàssiques de vent-metall és dues trompetes, dos trombons i una tuba.
19 Quan el nombre d’instrumentistes d’una agrupació de cambra passa de cinc, s’anomena pel seu nom . genèric de grup de cambra.
20 La trompa és un instrument de vent-metall que trobem en agrupacions de cambra de vent-fusta i de vent-metall.
21 Al segle xix, la presència de dones compositores era majoritària.
22 La música de cambra va ser molt important al segle xix.
23 Louise Farrenc va ser una compositora i flautista.
24 Les tres simfonies de Farrenc van ser estrenades amb èxit.
25 La família de Louise Farrenc es dedicava principalment a la música.
26 El quintet del tercer scherzo de Farrenc té quatre moviments.
27 Louise Farrenc va ser l’única professora del conservatori de París al segle xx.
2 8 El mestratge d’una dona compositora com Farrenc va sorprendre els músics de l’època.
2 9 The Beatles és un dels màxims exponents del pop americà.
30 La formació instrumental de The Beatles era de dues guitarres elèctriques, un baix i una bateria.
31 The Beatles es va formar durant la dècada dels seixanta.
32 The Beatles era un grup eminentment instrumental.
F
# 139
música... i sentiments
11
T’has preguntat mai per què una melodia que sentim per primera vegada i no relacionem amb res ens pot fer emocionar? És difícil saber per què el cervell reacciona així, però de vegades l’emoció no prové de cap record; són les mateixes notes les que ens porten sentiments. Sentimentale, de C. Bolling El pianista i compositor francès Claude Bolling va compondre pel seu amic, el flautista Jean-Pierre Rampal, una suite per a flauta i piano. En aquesta obra Bolling volia barrejar el llenguatge de la música clàssica i del jazz, per això va afegir una bateria i un contrabaix al conjunt. Una de les peces d’aquesta suite és Sentimentale. 1. Escolta l’obra i segueix les intervencions dels instruments al musicograma. A1
Flauta
Var. A1
A2
Piano
Bateria i contrabaix
2. Torna a escoltar l’obra i fixa’t en els motius de les partitures a, b i c. Digues a quina de les seccions A1, A2, Var. A1 (variació rítmica de A1) del musicograma correspon cada un.
a
b
c
3. Completa ara la resta de seccions del musicograma amb A1, A2’, B, Int. (introducció).
sentiments... i pintura
sentiments... i cinema
El crit, d’Eduard Munch. D’esperit inquiet i pessimista, va fer de l’angoixa i la soletat de l’ésser humà els temes de les seves obres.
La llista de Schindler (1993), de Steven Spielberg, pel·lícula que va despertar tota mena de sentiments arreu del món.
# 140