Llengua Catalana ESO i Batxillerat

Llengua catalana i Literatura

ESO BA

ÍNDEX

Codi obert

ESO. Llengua catalana i Literatura

Material de l’alumnat

Material del docent claus del projecte recursos de l’alumnat recursos del docent avaluació competencial el llibre de l’alumnat. Pas a pas

BA. Llengua catalana i Literatura

Material de l’alumnat i del docent claus del projecte recursos de l’alumnat i del docent avaluació competencial el llibre de l’alumnat. Pas a pas

eCasals, el nostre entorn virtual d’aprenentatge

Avaluació competencial

Lectures de secundària

Material complementari

de Josep M. Madorell i Muntané (1923-2004), del llibre Aventures extraordinàries d’en Massagran, de Josep M. Folch i Torres (1880-1950).

Codi obert LOMLOE és el denominador comú del conjunt de projectes que componen la proposta educativa d’editorial casals i és, alhora, l’expressió de la voluntat d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i ens anima a obrir la ment a nous reptes. Des d’aquesta perspectiva, posem a disposició de la comunitat educativa les eines necessàries per dotar el nostre jovent d’habilitats útils que desenvolupin al màxim el seu potencial i talent en un context d’igualtat d’oportunitats. es tracta d’oferir-los el codi que els permeti interpretar la realitat, estimular el sentit crític, participar en la construcció del seu futur i créixer com a persones autònomes, més lliures i, per tant, més felices.

Què aportem a les aules per afrontar aquest repte? aquests són els eixos cabdals de Codi obert que proposem per al vostre centre:

· Un aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu. una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències clau per tal que, acabada l’esO, els nostres joves tinguin el perfil competencial que es demana per vèncer satisfactòriament els reptes que se’ls presentaran en el futur.

· Una educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global. Fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant contextos d’aprenentatge centrats en el que estableix l’agenda 2030. amb vista a aconseguir un món més pacífic, tolerant, segur i sostenible, que ens faci conscients de les conseqüències que les nostres accions quotidianes tenen sobre el conjunt del planeta, tant sobre l’entorn natural com social.

· L’avaluació competencial. La LOMLOe estableix uns criteris d’avaluació que permeten mesurar el grau de consecució de les competències específiques pròpies de cada matèria i el desenvolupament d’unes competències clau que es valoren a través dels descriptors operatius del perfil de sortida. el treball que hem fet a casals ha consistit a connectar les competències específiques i els criteris d’avaluació amb les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat a partir d’evidències basades en l’acompliment de determinades tasques o activitats, que permeten una valoració qualitativa del progrés de l’alumnat i posen de manifest les seves fortaleses i debilitats.

· Unes habilitats per a la vida. els estudis sobre neuroeducació, que ens permeten detectar les pràctiques idònies que asseguren un aprenentatge significatiu, ens indiquen com en són, d’importants, l’atenció, la memòria, l’emoció i les funcions executives, i estableixen quines habilitats per a la vida s’han d’estimular per garantir el desenvolupament ple de la personalitat i l’èxit en la vida.

· Competència digital. La digitalització de les aules sembla una realitat que s’imposa a tot el món i, si pensem en les escoles del futur, en serà un element indiscutible, ja que els nostres joves formen part activa d’aquest món digital. el desenvolupament de la competència digital no comprèn només el domini dels dispositius i de les aplicacions, sinó que implica també l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’assolir els objectius relacionats amb la feina, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.

en definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans del demà, per a la dinàmica contemporània de l’aula i per acompanyar-vos a vosaltres, els educadors, pilars imprescindibles de l’educació.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

Llengua catalana i Literatura 1

Llibre de l’alumnat

isBn paper: 978-84-218-7406-6

isBn digital: 978-84-218-7686-2

Llengua catalana i Literatura 2

Llibre de l’alumnat

isBn paper: 978-84-218-7407-3

isBn digital: 978-84-218-7687-9

NOVETAT!

Llengua catalana i Literatura 3

Llibre de l’alumnat

isBn paper: 978-84-218-7408-0

isBn digital: 978-84-218-7688-6

Llengua catalana i Literatura 4

Llibre de l’alumnat

isBn paper: 978-84-218-7409-7

isBn digital: 978-84-218-7689-3

NOVETAT!

tots els recursos de l’alumnat disponibles a

i off-line.

l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.

ADAPtACiÓ CUrriCULAr

Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

– Quadern per al docent en format fotocopiable, perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumnat en un nivell bàsic

– Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumnat.

– inclou solucionari.

Llengua catalana i Literatura 1

Proposta didàctica

isBn paper: 978-84-218-7556-8

Llengua catalana i Literatura 2

Proposta didàctica

isBn paper: 978-84-218-7557-5

NOVETAT!

Llengua catalana i Literatura 3

Proposta didàctica

isBn paper: 978-84-218-7558-2

Llengua catalana i Literatura 4

Proposta didàctica

isBn paper: 978-84-218-7559-9

NOVETAT!

CLAUS DEL P r OJEC t E

Aprenentatge a partir de l’entorn de l’alumnat contextualitzem els sabers propis de l’àrea en situacions reals a través d’activitats en context i de projectes

Nova gramàtica de l’iEC implementem l’actualització completa dels continguts gramaticals de l’institut d’estudis catalans amb un enfocament pràctic i pedagògic.

Nou enfocament de la

itineraris temàtics

articulem els sabers bàsics de la literatura a partir de la lectura de fragments d’obres que giren al voltant d’un eix temàtic concret.

Adaptació curricular

ajustem i modifiquem la proposta curricular desenvolupada a cada curs amb l’objectiu d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Avaluació competencial

Donem resposta a l’avaluació de les

el projecte de Llengua catalana i Literatura disposa de més de 1 000 recursos multimèdia amb diferents finalitats:

• Vídeos per analitzar aspectes de comunicació oral, tipologies textuals, gèneres literaris i història de la literatura.

• Enllaços a pàgines web per tal de processar i gestionar informació.

• Vídeos sobre continguts relacionats amb temes treballats amb una activitat associada.

• Rúbriques d’avaluació per unitat.

• itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.

Prepara’t

Per recordar el que ja sabem.

• Interactius d’activitats per consolidar coneixements.

Millora

Per ampliar els coneixements.

Posa’t a prova

Per consolidar els coneixements.

• Àudios amb dictats.

• Enllaços al Diec i a altres institucions oficials relacionades amb la llengua.

Consulta els recursos digitals més destacats que completen el projecte educatiu.

el professorat disposa dels següents documents didàctics:

Programació de curs.

Desenvolupament de les unitats didàctiques:

• Orientacions didàctiques que incorporen:

– estratègies de neuroeducació.

– itineraris de personalització de l’aprenentatge.

– Objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030.

• Programació d’aula.

• solucionari.

Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació connectades amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat.

Rúbriques d’avaluació.

Descripció i finalitat dels recursos digitals

treball per projectes:

• Bases metodològiques del treball per projectes de casals.

• Presentació del projecte del llibre de l’alumnat.

• sessions de treball i tasques assignades.

• rúbriques: avaluació de disseny del projecte, avaluació del projecte i autoavaluació de l’alumnat.

Gestió de l’aula en l’entorn digital ecasals.

avaluació competencial

consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 20-21 del catàleg.

taula de qualificació de l’alumnat

Coneix els avantatges d’avaluar per competències amb el projecte educatiu Codi Obert de l’editorial Casals.

et facilitem les eines i els recursos necessaris per fer l’avaluació competencial del teu alumnat i t’acompanyem en aquest procés d’avaluació al llarg del curs.

Amb aquest codi QR podràs accedir a la nostra web, on trobaràs tutorials sobre l’avaluació competencial i, si ho necessites, podràs sol·licitar una sessió formativa personalitzada.

Estem convençuts que la nostra proposta t’ajudarà en la teva tasca com a docent!

1. Punt de partida

un eix transversal (desenvolupament sostenible, igualtat de gènere, drets dels infants i cultura digital) que fa de fil conductor de tota la unitat.

111 6 comunicació oral I escoltar-parlar

2 partir del vídeo, completa la rutina de pensament soCreus que amb la teva actuació pots estar contribuint al malbaratament alimentari? Pensa en com es gestionen els aliments a casa teva anota-ho.

Treball cooperatiu Repte Treballeu per parelles convertiu-vos en youtuberslinaris. Haureu de gravar una videorecepta editar-la. Compartireu els vídeos amb els companys companyes fareu propostes de millora entre vosaltres. Seguiu els passos següents: Poseu en comú els aliments que se solen malbaratar casa vostra escolliu-ne un que incloureu la vostra recepta. 2 Mireu aquests dos vídeos per veure com comuniquen les seves receptes els youtubers culinaris.

4 Per acabar, coneixerem dos projectes que lluiten contra el malbaratament alimentari a Catalunya. Després, responeu unes preguntes. Plataforma nollencemnimica és una campanya per donar conèixer diverses iniciatives per canalitzar aliments sobrers difondre bones pràctiques les llars.

3 La poesia: notes el ritme de les paraules?

primària fins al consumidor final. A més, les restes alimentàries no són un residu, sinó un recurs aprofitable de moltes maneres. Rutina de pensament: abans pensava, ara penso EMira aquest vídeo que tracta sobre una iniciativa contra el malbaratament alimentari anomenada GasReflexiona sobre el problema de sostenibilitat que genera el malbaratament; els consells per evitar-lo a les llars; els beneficis per la fam mundial que comportaria posar solució a aquesta problemàtica... Després, completa la rutina de pensament per mitjà d’aquesta taula. Veig personatges masculins? personatges femenins? Abans pensava... Quines idees opinions tenies sobre el malbaratament alimentari abans de veure el vídeo? Ara penso... A partir del contingut del vídeo, has canviat la teva percepció sobre el malbaratament alimentari? Prepara't funcions

Projecte Pont Alimentari: pretén incidir en la reducció del malbaratament per mitjà dels valors de la solidaritat l’aprofitament dels recursos naturals. S’adreça al sector de la restauració als comerços d’alimentació. Mireu aquest vídeo responeu les preguntes. Quins són els tres punts que us semblen més importants del Decàleg del malbaratament alimentari

233 1 comunicació oral I escoltar-parlar Al vídeo, apareixen les respostes a dues preguntes diferents que no es formulen, però que s’intueixen: què és la poesia què representa el festival Elixir. Amb quina de les respostes a la primera pregunta t’identifiques més?: la poesia és música, és emoció sentiments, és amor, és transformació, fa pensar... b Per què creus que aquest festival duu per nom Elixir? Et pot ajudar consultar aquesta paraula al diccionari.

Repte 4 El dia 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes fa la tria d'un poema que es tradueix nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia. a Consulteu aquest enllaç per veure quin ha estat el poema triat l’any 2021 les diferents traduccions que se n’han fet. b ot seguit, organitzeu un recital de poesia classe amb els vostres grups de treball.

Consells per recitar un poema Assegureu-vos que reciteu un ritme pausat: que vocalitzeu que els oients poden entendre el que dieu. Poseu-hi emoció sentiment: cal que transmeteu el missatge del poema amb l’entonació el ritme. Feu pauses silencis en els moments més importants del poema.

b

Ara prepareu la vostra recepta:

Quins ingredients necessiteu? Quin és el pas a pas? Assegureu-vos que utilitzeu els adjectius adequats per descriure com han de quedar els aliments en cada pas. Creieu que heu d’oferir algun truc o consell a l’hora de fer la recepta? Mentre cuineu, voleu explicar alguna anècdota? Es-

3 LLENGUA comunicació escrita I llegir LITERATURA 1 taller de lectura

Com pot començar una narració?

No sempre les narracions presenten els fets ordenats cronològicament seguint l’ordre de plantejament, nus desenllaç. De vegades el plantejament no és al principi.

1. Ab ovo El plantejament és a inici de la narració: es presenten els personatges es descriu el temps, l’espai les circumstàncies en què viuen. Es coneix amb el nom ab ovo que en llatí significa ‘des de l’ou’ o, el que vol dir el mateix, ‘des de l’inici’.

I ara què?

taller de lectura, amb estratègies per afrontar el comentari d’un text

Una hora més amunt del poble de Cabó es troba cal Favà, una gran masia arrecerada al marge esquerre del riu, al peu d’una roca blanquinosa. El mas, avui deshabitat, era en temps passats una de les millors cases de la vall. A més dels espaiosos corrals adossats la vivenda, disposava d’un molí, construït més avall vora el llit del riu i, dins dels mateixos murs de la casa, d’una capelleta dedicada Santa Margarida. El rector de Cabó hi havia de pujar a dir la missa cinquanta vegades a l’any. Conten els vells que als soterranis de la masia hi havia un pou molt fondo on s’encauava una serp monstruosa. L’animal no es deixava veure per ningú, tret de l’hereu de cal Favà. Aquest podia contemplar-lo uns instants, la nit de Sant Bartomeu, patró de les masies del Cap de la Vall. L’única vegada, doncs, que el monstre sortia del pou era per la Festa Major. Tan aviat com el serpent treia el cap per la boca del pou, els xicots del Favà giraven cua horroritzats se’n tornaven cap als pisos de dalt, pujant els esglaons de De tota la rècula d’hereus que al llarg dels segles van néixer la masia, tan sols un va ser prou valent per aguantar l’aparició de la serp. Uns moments després de sortir del pou, el monstre es transformà en una xicota molt maca. L’hereu se’n va enamorar a l’acte li demanà que l’acompanyés al ball, la plaça d’Anell. La noia, sense dir ni que sí ni que no, es va posar al seu costat, disposada a anar on ell volgués. Al cap d’una estona, es van presentar plegats a la plaça d’Anell, on s’havien aplegat tots els veïns de les masies de Cap de la Vall. La noia duia un vestit tan elegant ballava tan bé que totes les altres mosses es morien d’enveja. I tot déu es preguntava d’on dimonis l’havia tret aquell pom de flors, l’hereu del Favà. Dos o tres balls més tard, ell li va proposar d’arribar-se fer un traguet d’aigua la font de la Caixa. Ella, en lloc de respondre, li va agafar la mà van abandonar la plaça, davant les mirades malicioses els xiuxiuejos dels altres balladors. A la font de la Caixa, ell la va abraçar apassionadament.

a Quin fet estrany succeeix en aquesta història? b Un cop la serp s’ha convertit en noia, aquesta té un comportament normal? Explica el perquè. Si tinguessis l’oportunitat de contemplar la serp de la mateixa manera que els hereus de cal Favà, què faries tu quan aparegués? d A què o a qui fa referència el narrador quan parla «d’aquell pom de flors»?

Competències de l’àmbit lingüístic: 10-11 (lletres a-g). Actitudinals:

4. Macedònia de llengua

La noia el deixà fer, sense dir paraula. Després, van tirar riu avall fins al molí de l’Amador, on de nou el xicot va desfogar els seus instints juvenils. En comptes de tornar al ball, la parella va travessar el riuet va enfilar el camí de l’obaga del bosc. De tant en tant, s’havien d’aturar perquè ell, de petons d’abraçades, no en tenia mai prou. La fresca de la matinada els va despertar al peu d’una roca, on s’havien endormiscat una estona abans. Llavors la noia, que no havia badat boca en tota la nit, va dir: –I ara què? –i va desaparèixer per sempre. D’aquella feta, aquesta roca que avui encara planta al mig del bosc, al costat del camí que puja de Favà Senyús, és coneguda com el Roc del Què. Pep Coll, Muntanyes maleïdes.

e Què creus que volia dir la noia amb l’expressió «i ara què»? Per quin motiu creus que va desaparèixer per sempre? f Fins on faries arribar el plantejament d’aquesta llegenda? Creus que s’ajusta a la definició de plantejament ab ? Justifica la resposta. g Identifica’n també el nus el desenllaç.

h

Els espais públics també poden ser entorns agradables en els quals puguem assaborir les manifestacions artístiques. Rutina de pensament: paraula, paraules, frase Mira a casa aquest vídeo sobre el festival de poesia Després, completa a classe la rutina de pensament per mitjà d’aquesta taula. Anota una paraula que t’hagi cridat l’atenció. Anota una oració que t’hagi cridat l’atenció. Anota l’oració que explica millor què és per a tu la Prepara't

Treball cooperatiu ATreballeu en grups de tres persones compartiu el que heu escrit l’activitat anterior. A partir d’aquí, penseu en una proposta per organitzar un festival de poesia al vostre entorn: en el vostre centre educatiu, barri o municipi. Consultar l’ideari del Festival Elixir us pot ajudar a agafar idees.

Tingueu en compte aquests aspectes nom que posareu al vostre festival la imatge gràfica. Les idees que us agradaria fer arribar al públic que assistirà al festival. Els elements especials originals que us agradaria que hi fossin presents. El tipus d’espectacles que s’hi podrà veure. Les característiques de l’espai on el fareu.

Quan acabeu, compartiu les vostres propostes amb els companys companyes de classe.

1 taller de lectura

2. In medias res El relat s’inicia en un punt entremig de l’argument —que acostuma ser un moment en què succeeix un fet important— per, després, retrocedir en el temps situar-se a l’inici de la història que es vol explicar.

A la corda fluixa

L’Àlex va encaixar malament que no anés amb ell a Londres.

«Si no en tenies ganes, m’ho podies haver dit», em va retreure amb els ulls plens de ràbia. La discussió va durar més d’una hora. No vaig aconseguir fer-li entendre que per a mi era imprescindible anar a Berlín. Volia parlar, però ell no em deixava. Volia que entengués que no era un caprici canviar els plans del viatge, però en lloc d’escoltar-me s’embolicava en un monòleg inacabable va convertir la meva negativa en una traïció. Feia sis mesos que sortíem plegats aquell migdia de juny la nostra relació es gronxava, perillosament, a la corda fluixa. Gisela Pou, La noia de la mitjanit.

Quin és el fet important que es planteja ja a les primeres línies d’aquesta novel·la? Què vol dir la narradora quan afirma que la relació «es gronxava, perillosament, a la corda fluixa»? Què recomanaries a la narradora que fes per mirar de solucionar aquest conflicte que ens explica ja de bon començament?

3. In extrema res La història s’inicia pel final Davant d’això, el lector sap la resolució de la història, però vol saber què ha succeït per arribar aquell final, que acostuma a ser una situació esborronadora (sovint una mort o un assassinat).

Avís important No hi ha gaires noies de tretze anys acusades d’assassinat, dutes a judici declarades culpables. Jo en vaig ser una. la meva història encara té prou valor per ser explicada, tot haver passat força anys enrere. Amb compte, però, això no és un relat del tipus Història d’un noi entremaliat El que la Kathy va fer. Si les idees fortes l’acció us ofenen, no continueu llegint. Busqueu algun altre col·lega amb qui compartir el vostre temps lliure. Per la meva part, intentaré explicar la veritat, tal com la vaig viure. Avi, La veritable confessió de Charlotte Doyle.

k Quin tipus de narrador apareix en aquesta història?

Quins motius poden haver portat la protagonista a trom Per què creus que l’autor de la novel·la inicia la història d’aquesta manera?

Valora el teu progrés segons els criteris de les taules de la rúbrica proposada.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 10-11 (lletres h-m). Actitudinals: 1

activitats de caire lúdic per treballar la reflexió sobre la llengua.

reflexió sobre la llengua

Cal que seguiu aquests passos: Trieu un poema que us agradi, llegiu-lo diverses vegades assegureu-vos que l’enteneu. Apreneu-vos-el de memòria. Redacteu una explicació en què quedi clar per què l’heu escollit per tal de compartir-la amb els companys companyes de classe Valora el teu progrés segons els criteris de les taules de la rúbrica proposada.

Eix transversal Eix transversal

Llengua catalana i Literatura 1

Llibre de l’alumnat

isBn paper: 978-84-218-7471-4

isBn digital: 978-84-218-7775-3

Llengua catalana i Literatura 2

Llibre de l’alumnat

isBn paper: 978-84-218-7472-1

isBn digital: 978-84-218-7776-0

NOVETAT!

Llengua catalana 1-2

Llibre de l’alumnat

isBn paper: 978-84-218-7862-0

isBn digital: 978-84-218-7953-5 NOVETAT!

Accedeix a una mostra digital

Llengua catalana i Literatura 1

Proposta didàctica

isBn paper: 978-84-218-7634-3

Llengua catalana i Literatura 2

Proposta didàctica

isBn paper: 978-84-218-7635-0

NOVETAT!

Llengua catalana 1-2

Proposta didàctica

isBn paper: 978-84-218-7935-1 NOVETAT!

tots els recursos de l’alumnat disponibles a

Descarrega

CLAUS DEL P r OJEC t E

Nova gramàtica de l’iEC

implementem l’actualització completa dels continguts gramaticals de l’institut d’estudis catalans amb un enfocament pràctic i pedagògic.

Les proves d’accés a la universitat, el repte

Plantegem aprenentatges útils per a les proves de selectivitat, amb l’objectiu d’assolir amb èxit les aptituds i els coneixements necessaris en aquesta etapa.

Nou enfocament de la comunicació oral

s’aborden els eixos transversals de la LOMLOe a través del treball conjunt de l’escolta i la parla

Blocs curriculars de la matèria per unitats

seqüenciem el projecte de manera que les unitats segueixin els diferents blocs curriculars i, d’aquesta manera, evitem la fragmentació i la dispersió dels continguts

Llengua catalana 1-2

s’inclouen únicament tots els continguts de Llengua catalana de primer i segon de Batxillerat en un sol volum

Avaluació competencial

Donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.

r ECU r SOS DE L’ALUMNAt

el projecte de Llengua catalana i literatura disposa de més de 400 recursos multimèdia amb diferents finalitats:

• Vídeos per analitzar aspectes de la comunicació oral.

• Vídeos sobre continguts relacionats amb els temes treballats amb una activitat associada.

• Vídeos per relacionar la literatura amb la música, l’art i el cinema.

• Enllaços al Diec i a altres institucions oficials relacionades amb la llengua.

• Enllaços a pàgines web per tal de processar i gestionar informació.

• PDF amb fragments d’obres literàries.

• Bancs d’imatges.

• Resum de cada unitat.

• itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.

Prepara’t situa’t abans d’aprendre.

Millora Per ampliar els coneixements.

Posa’t a prova comprova tot el que has après. Consulta

r ECU r SOS DEL DOCEN t

el professorat disposa dels següents documents didàctics:

Programació de curs. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

• Orientacions didàctiques que incorporen itineraris de personalització de l’aprenentatge.

• Programació d’aula.

• solucionari.

Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat.

Descripció i finalitat dels recursos digitals

Gestió de l’aula en l’entorn digital d’ecasals.

taula de qualificació de l’alumnat

avaluació competencial

consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 20-21 del catàleg.

Coneix els avantatges d’avaluar per competències amb el projecte educatiu Codi Obert de l’editorial Casals.

et facilitem les eines i els recursos necessaris per fer l’avaluació competencial del teu alumnat i t’acompanyem en aquest procés d’avaluació al llarg del curs.

Amb aquest codi QR podràs accedir a la nostra web, on trobaràs tutorials sobre l’avaluació competencial i, si ho necessites, podràs sol·licitar una sessió formativa personalitzada.

Estem convençuts que la nostra proposta t’ajudarà en la teva tasca com a docent!

2. Continguts

Desenvolupament dels continguts de reflexió sobre la llengua, comunicació, les llengües i els seus parlants, i educació literària.

L’ORACIÓ SIMPLE L’ORACIÓ COMPOSTA

5 Les oracions coordinades

Les característiques de les proposicions coordinades són:

1. Mantenen una relació semàntica és a dir, de significat, entre elles. El diccionari ens diu que el verb coordinar és ‘posar en ordre amb l’objectiu de formar un conjunt’; encara que expressin relacions de sentit diferent, les proposicions contigües parlen del mateix tema. (Les oracions coordinades comparteixen aquest tret amb les oracions juxtaposades.)

2. Presenten independència sintàctica o sigui, les diferents proposicions es troben en un mateix nivell (no n’hi ha una més important que l’altra) podrien anar soles perquè no fan cap funció sintàctica dins d’una altra. Dit d’una altra manera, les proposicions funcionarien com a oracions simples si no pertanyessin a una unitat lingüística més gran. (Les oracions coordinades comparteixen aquest tret amb les oracions juxtaposades.)

4. Avaluació

Els més habituals són:

L’argument de coneixement general. Es defensa una idea amb l’argument que és comunament acceptada per la majoria de la gent: Tothom sap que els diners no donen la felicitat. –

L’argument emotivo-afectiu. Es vol convèncer el receptor apel�lant als seus sentiments, a la seva part més afectiva: Profe, aprova’m. Si em suspens, a casa em castigaran. – L’argument de l’experiència personal. Les vivències opinions personals de l’emissor serveixen d’argument bàsic per defensar una idea: Hi ha pocs exercicis d’autoanàlisi tan forts com el que ve donat per la contemplació forçada d’un mateix en el mirall lluminós d’una perruqueria. Ens adonem que la mirada pròpia ens enganxa som incapaços de mirar altra cosa. Joan Barril, Teoria de la capil

3. La presència d’un nexe (conjunció o locució conjuntiva) que serveixi d’enllaç entre les proposicions és el tret distintiu més important en aquest tipus d’oració composta; hi pot haver algun signe de puntuació però sempre hi haurà, com a mínim, un

5.1 Classes de coordinades

Coordinades copulatives

Relació de significat: indiquen una unió o suma d’elements. Nexes Quan els elements són més de dos, la només precedeix el darrer. Els nens jugaven les mares els vigilaven atentament SN subjecte SV predicat SN subjecte SV predicat proposició proposició oració composta: coordinades copulatives n ni Si els elements són negatius, ni es posa davant de cada element de la sèrie, excepte davant del primer. El delinqüent es penedí dels fets ni s’allunyà de les víctimes (ell) N N CRV N CRV SN subjecte SV predicat SV predicat (SN subjecte proposició proposició oració composta: coordinades copulatives

Competències de l’àmbit lingüístic:

catalans Dialecte Subdialecte rossellonès o septentrional septentrional de transició barceloní tarragoní salat xipella balear mallorquí menorquí eivissenc formenterer alguerès

La frontera entre allò objectiu allò subjectiu és sovint molt poc definida.

L’argumentador normalment parteix de fets que exposa descriu perquè són o considera veritables. Per això és habitual que les seqüències expositives argumentatives s’encadenin en el mateix text, que els textos expositius, descriptius argumentatius comparteixin els mecanismes generals de cohesió coherència textual.

La fal làcia

L’argumentador pot combinar els arguments en defensa de la seva tesi amb l’exposició dels contraarguments és a dir, dels raonaments que rebaten la seva tesi. Als contraarguments, l’argumentador hi pot respondre amb concessions (és a dir, reconeixent-los certa part de raó) o amb refutacions. En tota mena de textos, encara més en el text argumentatiu, el receptor ha d’adoptar un paper decisivament actiu, com a lector crític. Pertany al receptor la decisió de qualificar un argument com vàlid, d’acceptar-lo només en part o de rebutjar-lo titllant-lo de fal�làcia.

Les fal làcies són raonaments falsos o erronis argumentats per ignorància de l’emissor o per manipulació conscient tramposa d’aquest. Hi ha una llarga llista de trampes dialèctiques o fal�làcies. N’esmentem algunes: – La falsa generalització: El Joan és metge no fuma; per tant, els metges no fumen. –

La selecció deliberada manipulada de dades: El fet que hàgim baixat 200.000 vots en xifres absolutes és irrellevant. El nostre partit ha mantingut el percentatge de vot per tant, hem tret un resultat excel lent... – L’argument de la falsa causa: El Joan va tancar el gos al garatge l’endemà tenia la ràbia. Per tant, el gos va agafar la ràbia perquè el seu amo el va tancar.

Activitat. Mira el capítol «Especial lectura» del programa Caçadors de paraules respon: Quin dialecte es parla a la Fatallera? Quins són els elements lèxics fonètics que et permeten deduir-ho?

Què és una bressola?

Quines motivacions, segons l’entrevistada, duen els pares matricular els seus fills la Bressola? Esmenta alguns dialectalismes rossellonesos que apareixen al programa.

7 Els t xtos d rEgistr Estàndard diMEnsiÓ CoMPrEnsiÓ ECtora diMEnsiÓ xPr ssiÓ E Crita aUdioVisUal

OBJECTIU UNIVERSITAT

Llegeix aquest text respon les qüestions que et plantegem a continuació.

FRANÇA

Català occidental Català oriental Alguerès Mallorquí

Valencià apitxat Valencià septentrional Insular balear Septentrional

ormiguera Ceret So

olsona Benavarri

Figue

MA MED TERRÀNIA

LITERATURA ART Trobadors joglars: rimar cantar en la pròpia llengua

d’aquesta zona es va estendre a molts altres territoris de l’Europa occidental, especialment al nord d’Itàlia a Catalunya. Aquesta poesia, principalment de temàtica amorosa era composta per ser cantada davant d’un públic cortesà. És la primera mostra de lírica culta –o sigui, de lírica no popular– escrita en una llengua romànica, concretamen llengua occitana De tots els territoris on arribà la influència trobadoresca, als Països Catalans va ser on es mantingué més fidelitat al model original; els trobadors catalans van ser tan fidels que fins tot en van adoptar la llengua, l’occità, per fer les seves composicions. La poesia dels trobadors pròpiament dita es desenvolupa entre els segles xii xiii però entre el segle xiv el xv malgrat que la figura del trobador ja no existeix, en perdura la influència en aspectes com l’ús de l’occità, les formes poètiques la temàtica. És el que s’ha anomenat poesia de tradició trobadoresca Com veurem més endavant, és Ausiàs March qui, a partir del segon quart del segle xv trenca definitivament aquesta tradició: tot que continuarà utilitzant-ne molts elements formals alguns tòpics, deixa de banda la llengua occitana renova completament els temes el plantejament del poema. Trobadors joglars. Entenem per trobador (o trobairitz si és una dona) la persona que componia els poemes els acompanyava d’una melodia. El terme poeta en canvi, designava el qui escrivia poesia en llatí. Si s’ho podia permetre, el trobador encarregava un joglar que difongués les seves composicions. Els joglars que provenien de classe social baixa, tenien com ofici anar de cort en cort entretenint la gent. S’especialitzaven en la recitació de poemes, en balls o en números de circ.

Dels més de vint-i-cinc trobadors catalans documentats, dos dels més coneguts foren Cerverí de Girona Guillem de Berguedà.

Gèneres. El gènere més habitual de la poesia trobadoresca és la cançó poema amorós en què es desenvolupen els motius tòpics de l’amor cortès. Un altre gènere important va ser el sirventès composició de to satíric amb què es vehiculaven atacs verbals o denúncies contra un enemic personal, polític o milita

1. Comprensió lectora Construeix una graella en què, de manera esquemàtica, es presentin les cites d’autoritat amb els ítems següents: nom de la persona citada ofici idea que explica o defensa data publicació en què ho fa. [1 punt]

1.2. Llegeix el text atentament indica si les afirmacions següents són certes o falses.

[1 punt] Cert Fals La gent pensa que el pessimisme banalitza la realitat que, per això, és una actitud més intel·ligent que l’optimisme. b El pessimisme social té una relació directa amb la qualitat de vida de les societats: com més desenvolupada és la societat, més pessimista és. Kahneman sosté que l’optimisme garanteix expectatives millors de supervivència de superació davant les dificultats. d Mill fa referència una cita d’autoritat per argumentar la seva posició. Concretament cita a Housel. En la intimitat, la majoria de les persones són optimistes.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1-2 (act. 1).

S

Castelló de yent Énguer Elda el Carxe

Maó Sueca

Alguer

més de dividir-se en orientals occidentals, els dialectes catalans també es poden classificar en constitutius consecutius: – Els dialectes constitutius –el català central, el nord-occidental el rossellonès– són els que van néixer conseqüència de diferències en el procés de transformació del llatí vulgar al català. Els diversos dialectes constitutius van formar part de la llengua des del moment mateix en què aquesta va començar existir com tal. – Els dialectes consecutius –valencià, balear alguerès– són més joves són conseqüència de la implantació del català en nous territoris arran del procés de conquesta repoblació (amb població de parla catalana) de territoris de la península Ibèrica de la Mediterrània durant els segles Els dialectes del català Orihuel

Tòpics. Els trobadors utilitzen un seguit de tòpics en moltes de les seves composicions. Els dos més importants són el de la mort per amor que ja hem explicat en la unitat «Introducció la literatura», el de la dama sense mercè en què l’atenció se centra en l’actitud despietada que la dama té cap al seu enamorat que provoca en aquest un estat de profunda tristesa. L’amor cortès. El tema per excel lència, encara que no únic, de la poesia trobado(anomenat fina amor pels trobadors). Aquest concepte d’amor és una transposició de l’estructura feudal a la poesia: el senyor qui el vassall deu fidelitat es converteix en la dama a qui l’enamorat deu amor lleial incondicional.

172 Competències de l’àmbit lingüístic: 1.

Simulació d’una prova de selectivitat i síntesi de la unitat en format PowerPoint.

7 Els t xtos d rEgistr Estàndard diMEnsiÓ CoMP EnsiÓ ECtora diMEnsiÓ xPr ssiÓ E Crita aUdioVisUal

UNIVERSITAT

Canvia els mots subratllats d’aquestes oracions per paraules o expressions sinònimes.

sí,

2.2. Defineix caracteritza el text humanístic en una redacció de 150 mots. [1,5 punts]

3. Reflexió lingüística

3.1. Completa les frases amb una forma de relatiu adequada, anteposant-hi, si cal, una preposició. Després, indica quina funció sintàctica fa el pronom relatiu en la seva oració (subjecte, CD...).

[1 punt] Oració Funció sintàctica del relatiu Són uns comentaris _______ millor oblidar-se. b És un poble petit _____ gairebé no hi ha canalla. El noi ___ has saludat juga molt bé a pàdel. Aniré de vacances en un poble del Priorat el nom _____ no recordo.

3.2. Completa les oracions següents amb una preposició adient o el símbol Ø. [0,5 punts] a El mestre s’ha oblidat ▲ que ja ho havia dit. Tinc molt interès ▲ veure aquesta pel·lícula. b M’he acostumat ▲ viure amb pocs luxes. Insisteix ▲ venir a classe com sigui.

Estic esperançat ▲ recollir fons per al projecte.

tic consisteix en parpellejar. 3.4. Completa la sèrie següent amb els sufixos de derivació adequats. [1 punt] Arbre planta Fruit Lloc taronja alzina figuerar pesolar poma Indica quina sèrie té tots els mots escrits correctament. [0,5 punts] agraïre, cacahuet, espès fenòmen, òrgan, monòton rodamón, plà, embenat ilustre, peixater, davantal beneíssiu, exàmens, avaluació Comunicació reflexió sobre la llengua Les llengües i els seus parlants Educació literària text i activitats tipus PAU Accedeix a l’índex de continguts.

eCasals

Generador de tasques

Qualificacions

eCasals és l’espai personal del docent on se situen tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte codi Obert

LOMLOe

La plataforma està dissenyada per tal de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a l’entorn virtual.

Descobreix-ne les funcionalitats!

crea tasques a partir de les activitats disponibles al llibre de l’alumnat i a la proposta didàctica. atén la diversitat de la teva aula assignant tasques de forma individual. també pots crear activitats pròpies amb l’editor.

Activitats i recursos de la unitat

totes les activitats del llibre resolubles en format digital (autoavaluables i de resposta oberta) i els recursos multimèdia organitzats per unitat.

Pots visualitzar, avaluar i comentar els resultats de l’alumnat. també pots exportar-ne els resultats amb excel.

Ajuda i contacte

Manuals i tutorials amb els temes d’ajuda més freqüents, contacte amb el servei de suport tècnic i assessoria digital.

En l'entorn virtual eCasals, hi trobaràs els recursos per a ESO i Batxillerat.

Ens integrem!

• integració compatible amb les principals plataformes

EVA. admet el protocol Marsupial i Lti.

• Permet compartir el contingut a Google Classroom i Microsoft teams

• els llibres i els recursos estan disponibles per a la plataforma Blinklearning amb les seves pròpies funcionalitats.

App eCasals

accedeix al teu llibre digital per mitjà de l’ordinador o de qualsevol dispositiu mòbil sense la necessitat de disposar de connexió. Disponible per als sistemes android, iO Windows i chromebook.

, el nostre entorn virtual d’aprenentatge

Avaluació competencial

selecciona les competències específiques que vulguis avaluar, els criteris d’avaluació associats i els descriptors del perfil de sortida. assigna les activitats corresponents al teu alumnat i genera informes amb els seus resultats i el nivell de competència que han adquirit.

NOVETAT LOMLOE!

Mur del grup

espai de comunicació entre el professorat i l’alumnat, on també pots publicar contingut digital.

Grup i alumnes

treballa amb el teu alumnat a través de la plataforma creant tots els grups que necessitis. gestiona’n els usuaris i contrasenyes i consulta el registre d’activitat de cadascun d’ells.

Digiteca

accedeix al cercador de recursos vinculats a la matèria. Filtra per paraules, llibre o tema i descobreix tots els continguts multimèdia.

Carpeta del professorat

espai que et permet incorporar i compartir recursos propis. afegeix els teus materials en qualsevol format i consulta’ls quan els necessitis.

t’acompanyem en el teu procés digital!

• servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.

• Formació personalitzada de l’entorn digital.

et convidem a provar totes les funcionalitats del portal. accedeix a ecasals.net/demo i escull el teu llibre.

• Webinars formatius a càrrec dels nostres assessors digitals

• estem a la teva disposició a docencia@editorialcasals.com

1. El material de referència

Per tal de facilitar l’avaluació, el docent té accés a material creat per a cada assignatura.

Rúbrica dels descriptors del perfil de sortida Criteris d’avaluació Sabers bàsics indicadors d’acompliment

4. La prova escrita

La proposta didàctica conté una prova escrita per a cada trimestre amb el material necessari perquè sigui avaluada per competències.

5. L’avaluació trimestral

a cada trimestre el docent registra l’avaluació de les unitats didàctiques i de la prova escrita en dos documents.

La rúbrica proporciona una avaluació qualitativa perquè l’alumnat pugui progressar.

Avaluació per competències específiques amb una proposta de distribució de percentatges.

Avaluació per competències clau.

2. Doble avaluació: de competències específiques i de competències clau

a partir del material de referència, el docent avalua amb les evidències (activitats) que ofereix l’editorial.

3. Avaluació unitat per unitat

Per a cada unitat didàctica oferim: 1. la programació d’aula amb les competències específiques de cada sessió; 2. les rúbriques de les competències específiques associades a les evidències (activitats) de cada unitat, connectades amb els descriptors del perfil de sortida.

6. Avaluació final de competències

Quan ja s’ha avaluat cada trimestre, es registra l’acumulat de l’avaluació en dos documents.

Quadre sinòptic per a les activitats de creació pròpia que connecta els descriptors operatius i les competències específiques.

Els indicadors d’acompliment connecten les competències específiques i els descriptors del perfil de sortida.

Competències específiques: rúbriques (avaluació qualitativa)

Accedeix a l’avaluació competencial.

Bambú editorial ofereix lectures que milloren la competència lectora i desenvolupen l’hàbit lector de l’alumnat.

c ada títol del catàleg disposa del material didàctic següent:

– una guia de lectura en format paper.

– unes activitats multimèdia associades que relacionen l’obra amb altres disciplines com l’art, la música, la història, el cinema...

– un test autoavaluable que registra els tres processos de comprensió lectora de Pisa

troba fàcilment tot el material didàctic de les lectures a bambulector.cat

amb autors catalans reconeguts, com Elisenda roca i Núria Pradas

autors internacionals de prestigi, com AVI i Kerry Drewery.

COMPEtÈNCiES A PUNt! esO

activitats sobre comprensió lectora i coneixements i destreses de llengua, més 9 proves per quadern basades en els models d’avaluació diagnòstica i les proves Pisa. Llibre de l’alumnat fungible, solucionari i taules de seguiment i informe final.

autora: remei Barberà

64 pàgines

Competències a punt! 1

isBn 978-84-218-5313-9

Competències a punt! 2

isBn 978-84-218-5314-6

Competències a punt! 3

isBn 978-84-218-5315-3

Competències a punt! 4

isBn 978-84-218-5316-0