Llengua Catalana i Literatura 2

INCLOU DVD

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2

www.ecasals.net/alumnes/llengua2eso

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2

M. Carb贸, P. Mart铆, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina

LLENGUA CATALANA 2 coberta CAT CS4.indd 1

29/06/11 09:15

LLENGUA DIMENSIÓ COMUNICATIVA

COMUNICACIÓ ORAL

[ESCOLTAR]

33 anys, ballarí, coreògraf, director i actor

1 Comunicació oral Escoltar: Entrevista.

Parlar: La presentació d’un personatge.

Comunicació escrita Llegir: Tres amigues i un estiu, Maria Enrich.

Escriure: Les funcions del llenguatge.

Funcionament de la llengua Gramàtica: L’oració i les seves modalitats. El sintagma: estructura i classes. La preposició i la conjunció.

Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: Fem una fotonovel·la!

Autoavaluació

FITXA TÈCNICA: L’Ànima del 33, Canal 33 (14-12-09).

TIPOLOGIA ORAL: Entrevista a un jove actor i coreògraf.

SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off presenta i fa preguntes a un actor. S’utilitzen imatges i fons musicals.

ACTIVITATS 1 Què vol dir exactament artista polifacètic?

2 El tall de vídeo utilitza diversos elements alhora. Asse-

nyala’ls amb una creu.

Veu en off.

Participació del públic.

Fragments de pel·lícules.

Enquesta.

Vídeos musicals.

Sobreimpressió de text.

Imatges de programes de TV.

3 Quin significat tenen per a tu les paraules de Ferran Car-

Competències a punt!

Social i ciutadana Sentit de l’amistat com a habilitat social.

Autonomia i iniciativa personal Sentiment de nostàlgia envers les persones que estimen quan no són a prop.

Aprendre a aprendre Organització del grup de treball per fer una fotonovel·la: planificació del treball, preparació del material, distribució de les feines...

[4]

vajal: «La dansa, com la música, no té filtre. És el reflex de l’ànima.»? Quin ús en fa ell, de la dansa?

4 Escolta de nou els fons musicals que s’han triat per a

aquesta petita entrevista. Són diferents? Aporten un to especial a cada moment? Explica-ho amb exemples.

5 Relaciona aquests noms, emparellant-los.

la mare personatge de Narcís origen estrès infància

Màlaga Ioga, meditació Sèrie de TV3 L’espirall Marisol

COMUNICACIÓ ORAL

[PARLAR]

Desemmascara el personatge!

De vegades, sentim tanta admiració per un personatge d’una sèrie de televisió o pel protagonista d’una pel·lícula que oblidem que, a més de ser actors o actrius, són persones amb una vida real més o menys com la nostra, amb aficions personals, amb preocupacions quotidianes... En aquesta unitat diferenciarem persona i personatge a través d’activitats de presentació.

ACTIVITATS 1 En primer lloc, us heu d’organitzar en equips de qua-

tre o cinc persones. Cada equip es farà càrrec dels personatges d’una sèrie de televisió, o d’una pel·lícula; mireu de no repetir-ne cap. També podeu escollir els integrants d’algun grup musical o els personatges que apareixen a la sèrie CracKòvia; en el vídeo en podeu veure alguns.

c Heu de continuar aquesta doble exposició fins que presenten tots els personatges principals i doneu pas a un altre grup de la classe. És molt important que compteu amb el suport d’imatges per assegurar que tothom conegui o almenys sàpiga de qui s’està parlant: vídeos de fragments de la sèrie, pòsters, fotografies...

Els qui escolten poden prendre notes de les presentacions que fan els equips, notes que seran utilitzades per fer una valoració conjunta de l’activitat.

2 Podeu organitzar una sessió de presentació de per-

sonatges amb una dinàmica ben diferent: cada un de vosaltres escull un personatge conegut per tothom i va donant petites pistes a la resta de companys i companyes de la classe, per tal que endevinin de qui es tracta. Aquí no podeu utilitzar imatges, però sí que heu de donar-ne totes les referències que considereu oportunes.

En una o dues sessions d’expressió oral, cada grup ha de presentar a la resta de classe els personatges que intervenen en la sèrie o pel·lícula triada, de la manera següent:

També podeu formar dos equips A i B a la classe. Recordeu el joc de les pel·lícules? Pacteu quines seran les normes del joc, i comproveu quin dels dos equips té més traça a endevinar el personatge que l’equip contrari ha proposat.

a Un primer membre de l’equip presenta el personatge principal: en diu el nom i el paper que fa a la sèrie; les característiques: actitud més comuna en relació als altres, posició davant dels problemes, grau de confiança i credibilitat, etc. b Un altre membre del grup exposa la informació sobre la vida real de l’actor o actriu que encarna el personatge principal, informació que haurà aconseguit recollint dades de diferents fonts. Els detalls de la vida personal són molt atractius per als qui escolten, però no us oblideu de les dades professionals: • filmografia, • experiència artística, • formació, etc.

[5]

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

[LLEGIR]

Cera freda

Maria Enrich Va néixer a Igualada l’any 1957 i ha escrit nombroses novel·les juvenils i contes per a infants. Des de molt petita va escriure poemes, cartes i obres de teatre que mai va acabar. Aquest vincle amb el món de la lectura i l’escriptura ha estat present sempre en la seva vida.

LA LECTURA El fragment que llegiràs pertany a la novel·la Tres amigues i un estiu, que narra les vivències de la Lisa durant un estiu en què descobrirà moltes coses de la vida. A l’enllaç trobaràs l’argument de la novel·la.

Esma: Capacitat o ganes de fer alguna cosa.

Alè: Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració. Aquí té un sentit figurat.

Flascó: Vas petit de coll estret que conté algun líquid.

[6]

–Hola! Qui ets?

–Sóc la Greta, una amiga de la teva germana gran. Tu ets la Rut? –Sí. Saps fer pastissos?

–T’ho ha dit la Lisa, oi?

–M’encanten els pastissos de poma. Saps fer pastissos de poma?

–I d’albercoc.

–L’albercoc no m’agrada.

–Té. Vols un caramel de llimona? Els he fet aquest matí i m’han quedat de primera.

La Rut va agafar el caramel que li oferia la Greta, li va donar les gràcies i va cridar: –Lisa! Lisa! Ha arribat la Greta!

Mentre esperava les seves amigues, la Lisa estava estirada al llit llegint i rellegint el títol odiós de la novel·la de Manuel de Pedrolo. No hi havia manera de tirar endavant: Mecanoscrit del segon origen. Què redimonis podia anticipar un títol tan cargolat? I ja no li quedava esma de passar a la primera pàgina.

L’atreia tan poc la lectura!

–Que bé que hagis arribat! M’has salvat de començar a llegir aquest llibrot!

–Vejam?

La Greta va agafar la novel·la i la va reconèixer de seguida: –La vaig llegir l’any passat d’una tirada.

–D’una tirada?

–I tant! Mola moltíssim! És una d’aquestes novel·les que, un cop començades, no les pots deixar.

Una vegada més, la Lisa estava convençuda que la seva nova amiga pertanyia a una espècie ben estranya.

–Vols dir?

Per si de cas, la Lisa va desar el llibre altre cop al calaix i va pensar que, per molt divertit que resultés, la seva lectura podia esperar encara un dia més.

–Perdoneu que arribi tard. Acabo de trobar-me el pesat del Santi pel carrer i volia venir tant sí com no. Li he dit que, avui, ni pensar-ho!

La Noèlia acabava d’entrar a l’habitació, acalorada. Portava una bossa de plàstic que va deixar damunt del llit i amb les dues mans va enlairar-se la cabellera de color cirera amunt amunt perquè un alè d’aire li refresqués el clatell.

Uns cabells preciosos, va pensar la Lisa. Tot seguit, va presentar les dues noves amigues, la Noèlia i la Greta, i va exclamar: –Som-hi!

Es van tancar al lavabo i van fer els preparatius. La Noèlia va treure els estris de la bossa. La Greta i la Lisa es miraven la seva amiga amb una cara de pam. Mentrestant, la Noèlia obria capsetes, tancava tubs, desplegava tires transparents...

–I les instruccions?

–No cal. Ja sé com es fa. M’ho va explicar una amiga de l’insti. És molt fàcil.

Qui comença? –va dir la Noèlia, que ja tenia un flascó de plàstic a la mà amb un rajolinet de color de mel a punt de sortir.

–Tu. Depila’t la primera.

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

–No, primer us ho faig a vosaltres. Jo m’he de treure els pantalons, ja m’ho faré després.

La Lisa i la Greta es van asseure, una en un tamboret i l’altra damunt del vàter.

La Noèlia amb l’ajuda d’una espàtula de plàstic els va untar les cames amb la cera freda, una mena de pasta llefiscosa que es vessava d’un tub gros cada vegada que el premia.

–Ecs! Quina cosa tan enganxifosa!

Toc! Toc! –Vull entrar!

La Rut era darrere la porta.

–No pots entrar, Rut! No hi caps, aquí!

–Tinc pipí i vull entrar!

–Que et dic que no! Vés al vàter de baix!

–Al vàter de baix no hi arribo. Vull entrar aquí amb vosaltres!

Quan la Rut es posava pesada... Llavors la Greta va obrir la porta i li va dir: –Té, tres caramels més i, si vas a baix, demà et porto un pastisset de poma, d’acord?

La Rut va treure el cap i quan va veure les cames untades de la Greta i de la seva germana, va fer un gest decebut: –Ecs! Que brutes!

I va marxar.

–Va, ara enganxeu-vos les tires de plàstic i tot seguit ja us les podreu arrencar!

La Noèlia feia de cap d’operacions. Va repartir un full a cadascuna i els va indicar com ho havien de fer: una tibada ràpida, amb un moviment sec.

A partir d’aquell moment els ais i uis de la Greta i de la Lisa van ressonar per tota la casa. Enganxaven les tires de plàstic, i cada tibada anava acompanyada d’un crit terrorífic, totalment exagerat. Cridaven i reien i les tires amb la cera adherent els sortien disparades dels dits per quedar enclastades a les parets, al mirall, a terra.

Toc! Toc! –Vés a baix, Rut, pesada!

–Sóc el Santi! He vingut amb el Pau. Volem anar a jugar a billar al bar del Centre!

Les tres amigues van començar a xisclar com boges i com més cridaven, més volaven les tires de cera pel lavabo.

–Ja vinc! –va fer la Noèlia tan bon punt va sentir la invitació dels dos xicots.

–I nosaltres què!

–Quan acabeu veniu, us esperem al billar.

La Noèlia va sortir del bany i va marxar amb el Santi i el Pau. La Lisa i la Greta es van quedar estirant tires i maleint l’hora que van decidir depilar-se!

[LLEGIR]

Espàtula: Instrument en forma de pala petita per escampar substàncies sobre una superfície.

Maria Enrich, Tres amigues i un estiu

Decebut: Desenganyat, frustrat.

[7]

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

[LLEGIR]

ACTIVITATS COMPRENSIÓ LECTORA

2 La Lisa té un llibre a les mans però no té cap ganes

de començar-lo a llegir. Què és el que li fa passar les ganes de llegir-lo?

1 Marca l’opció correcta:

a De qui és germana, la Rut? de la Noèlia

3 Es coneixien abans de depilar-se juntes, la Lisa, la

de la Lisa

b Indica quines afirmacions són correctes: A la Lisa no li agrada llegir.

Mentre la Lisa esperava les seves amigues, estava llegint el Mecanoscrit del segon origen.

A la Lisa el títol del llibre li sembla atractiu.

La Lisa s’alegra que arribi la Greta perquè així pot deixar estar el llibre.

4 Com és que la Noèlia sap tot el que s’ha de fer per

c La Lisa confirma la idea que la Greta és d’«una espècie ben estranya»... perquè fa caramels i pastissos. perquè diu que li ha agradat el llibre Mecanoscrit del segon origen. perquè arriba la primera a casa seva.

6 La Rut diu que vol entrar al lavabo perquè té pipí.

d Només una de les tres noies sap què s’ha de fer per depilar-se. És la...

Noèlia Lisa Greta e Qui té «la cabellera de color cirera»? la Rut la Lisa la Noèlia la Greta f Mentre les noies estan tancades al lavabo depilant-se, les interrompen dues vegades. Qui? Primer la Rut i després el Santi.

Primer el Santi i després la Rut. g Què és el que convenç la Rut, finalment, de no entrar al lavabo?

Que la Greta li dóna tres caramels.

Que veu el que estan fent i no ho troba gens interessant. h Per què maleeixen «l’hora que van decidir depilarse», la Lisa i la Greta?

Perquè no els agrada haver-se d’empastifar les cames de cera.

Perquè els fa mal cada vegada que estiren les tires de plàstic.

Perquè no poden anar-se’n al billar amb el Santi i el Pau. [8]

Noèlia i la Greta? Qui coneixia a qui?

depilar-se?

5 En el text no s’afirma en cap moment que la Rut ni el

Santi truquin a la porta del lavabo, en canvi, el lector entén perfectament que truquen a la porta. Com està expressat? Quin nom reben aquest tipus de mots?

Creus que és realment aquest, el motiu pel qual hi vol entrar? Per quin altre motiu podria voler fer-ho?

7 Per treure’s de sobre la Rut, la Greta diu que li por-

tarà un pastisset de poma. Per què li ofereix el pastís justament de poma?

8 Quan el Santi va a casa de la Lisa, ja sabia que hi tro-

baria les noies. Com ho sabia?

9 Explica per què creus que les noies comencen a «xis-

clar com boges» quan el Santi truca a la porta. Quin sentiment deuen tenir?

CONTINGUT 10 Resumeix l’argument del text. Pots començar així:

Tres amigues es troben per depilar-se per primera vegada...

11 Creus que per a les tres noies depilar-se per primera

vegada és només una activitat que les fa riure i les diverteix o també una activitat important que les fa sentir grans i especials? a A partir de la teva resposta, marca quin podria ser el tema del text: L’emoció de sentir-se especial.

El procés de depilació.

L’amistat.

La relació entre germanes.

Una trobada entre amigues d’infantesa.

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

[LLEGIR]

ACTIVITATS LÈXIC

15 Identifica i subratlla les interjeccions (algunes subs-

tantivades) que hi ha en aquestes oracions: 12 Reescriu les oracions següents dient amb altres pa-

raules les expressions remarcades: a I ja no li quedava esma de passar a la primera pàgina. b La vaig llegir l’any passat d’una tirada. c La Lisa estava convençuda que la seva nova amiga pertanyia a una espècie ben estranya. d Acabo de trobar-me el pesat del Santi pel carrer i volia venir tant sí com no. e La Greta i la Lisa es miraven la seva amiga amb una cara de pam.

13 Al text apareix la paraula alè. Subratlla en aquestes

oracions les expressions formades amb la paraula alè. Després explica el significat de les expressions.

Si et cal, consulta un diccionari. a Es va apuntar a la marató, i al segon quilòmetre es va haver de retirar: va caure i no podia ni parlar, havia perdut l’alè completament. b Pren alè, que la feina és dura i ho hem d’acabar avui. c El pitjor no era la calor, sinó que no feia ni un alè d’aire i la suor ens enganxava la roba a la pell.

14 Observa aquestes dues paraules del text, que s’han

format per derivació: llibrot: -ot és un sufix augmentatiu rajolinet: -et és un sufix diminutiu

a b c d

Hola! Qui ets?

I tant! Mola moltíssim!

Ecs! Quina cosa tan enganxifosa!

Va, ara enganxeu-vos les tires de plàstic i tot seguit ja us les podeu arrencar! e A partir d’aquell moment els ais i uis de la Greta i de la Lisa van ressonar per tota la casa.

16 Les comparacions fan que un text sigui més expres-

siu: «van començar a xisclar com boges» és més evocador que només «van començar a xisclar».

Relaciona els dos termes de la comparació i escriu el significat de les expressions que en resulten, seguint l’exemple: fumar anar caure repetir beure menjar viure ballar

com una esponja com l’anell al dit com un ós com un carreter com un rei com una bomba com un lloro com un lladre

Exemple: fumar com un carreter: fumar moltíssim

EXPRESSIÓ ESCRITA 17 Al llarg de la vida es fan coses que no s’havien fet mai

Subratlla les paraules de cada columna que siguin augmentatius o diminutius: casalot borinot sacerdot homenot boicot cullerot unglot assot maduixot catxalot got pot

pollet paret ganxet fanalet paquet ganivet disquet formatget secret xalet peuet gotet

abans. Algunes queden gravades a la memòria per l’emoció, sorpresa o estranyesa que van produir. Explica’n una de la teva pròpia experiència.

Del text al món real Mecanoscrit del segon origen és una novel·la juvenil escrita per Manuel de Pedrolo l’any 1974.

TV3 va fer una sèrie de televisió basada en l’argument de la novel·la.

Manuel de Pedrolo és un prolífic escriptor català del segle XX.

[9]

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

[ESCRIURE]

1. Les funcions del llenguatge Quan centrem l’atenció en algun dels elements de la comunicació, fem un ús especial del llenguatge. De vegades ens queixem del que ens passa, demanem ajuda als altres, informem d’un esdeveniment, expliquem les pròpies paraules perquè no ens interpretin malament, comprovem si ens escolten, o fem declaracions d’amor amb paraules boniques. Cada un d’aquests usos constitueix una funció del llenguatge. Observa la relació que s’estableix entre les funcions del llenguatge i els elements de la comunicació.

FUNCIÓ EXPRESSIVA

FUNCIÓ REFERENCIAL

FUNCIÓ APEL·LATIVA

Intenció: Transmetre emocions, sentiments, opinions personals… El missatge resultant és subjectiu.

Intenció: Transmetre contingut informatiu relacionat amb objectes, persones, fets… situats en un context real o imaginari.

Intenció: Cridar l’atenció del receptor per influir en el seu comportament, per mitjà d’ordres, suggeriments, instruccions…

La boca del metro està a 200 metres.

L’unicorn és un animal mitològic.

Messi, avança!

Quina sorpresa!

CONTEXT

contingut EMISSOR

MISSATGE

RECEPTOR

forma CODI

CANAL

FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA

FUNCIÓ POÈTICA

FUNCIÓ FÀTICA

Intenció: Utilitzar el llenguatge per explicar les característiques i el funcionament del propi llenguatge.

Intenció: Cridar l’atenció sobre la forma del missatge per produir un efecte de bellesa o estranyesa. S’aconsegueix allunyant-se del llenguatge corrent.

Intenció: Comprovar si el canal està obert i funciona correctament per establir contacte.

«Progrés» és un substantiu abstracte.

[…] l’ànima inquieta del torrent que crida en la cascada resplendent Joan Maragall

[10]

Em sents? Hola, hola! Provant.

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

[ESCRIURE]

ACTIVITATS 1 Digues quina funció del llenguatge predomina en els enunciats següents.

a b c d e

No sé si se sent bé el que estic dient: serà millor que tanquem la finestra que dóna al carrer.

Quin paisatge més bonic! M’encantaria poder veure cada tarda aquesta preciosa posta de sol.

Aglomerar significa ajuntar i amuntegar coses o persones.

El poble d’Arties, de 524 habitants, es troba a 1.143 m d’altitud a la confluència del riu Valarties amb la Garona.

Truca’m demà, sobretot. No t’oblidis del meu número de mòbil! I apunta’t la meva adreça de correu electrònic. f M’he envellit de massa vida meva. / He prosperat en la malenconia. / El món massa petit m’empetitia. / Envejo els homes que ho deixaren tot. (Joan Teixidor) 2 Inventa’t sis enunciats que exemplifiquin cada una de les funcions del llenguatge.

3 Identifica en el text els recursos de la funció expressiva que trobaràs a la dreta. A continuació, afegeix una línia

més al text en què s’expressin els sentiments de l’emissor.

[TEXT EXPRESSIU] ‒Sempre parlo de mi. […] És horrorós! És un comportament absolutament detestable. T’ho dic molt sincerament. […] M’horroritzaria sortir amb algú així. […] Estic desconcertat. […] Perquè tens raó: últimament sempre parlo de mi…

Quim Monzó, Vuitanta-sis contes.

Funció expressiva • Exclamacions i interjeccions (Eh!, uf!).

• 1a persona gramatical (jo, mi, em, meus, nosaltres, nostres…).

• Adjectius valoratius (bo, dolent, agradable, detestable…).

• Camp lèxic de paraules que expressen sentiments (amor, odi, alegria…).

4 Identifica en el text els recursos de la funció apel·lativa que apareixen a la dreta. A continuació, observa que

l’enunciat ressaltat en blau està mal col·locat. Indica en quina part del text hauria d’anar.

[TEXT APEL·LATIU] Miquel, avui t’ensenyaré a fer puré de patates amb tonyina. No t’oblidis de cap pas! Fes bullir quatre patates en aigua amb sal. Passa per la batedora la tonyina de la llauna, el formatge d’untar i la nata líquida, sense que quedi del tot batut. Col·loca la mescla en un bol i escalfa-la al forn fins que quedi esponjosa. Un cop bullides les patates, escorre-les i passa-les per la batedora junt amb la mescla anterior. Quan estigui a punt, afegeixhi un ou i torna-ho a batre durant uns segons.

Funció apel·lativa • Vocatiu.

• Entonació exhortativa.

• 2a persona gramatical (tu, vostè…).

• Mode imperatiu.

5 Identifica en el text els recursos de la funció referencial que ressenyem a la dreta.

[TEXT REFERENCIAL] Brasil ocupa quasi la meitat d’Amèrica del Sud i conté la conca fluvial més gran del món, en la qual destaca el riu Amazones. La majoria dels brasilers són descendents de portuguesos, que van colonitzar Brasil durant el segle XVI, i d’africans duts al Brasil perquè treballessin a les plantacions de sucre. Les tribus indígenes mantenen escàs contacte amb el món exterior. Temps enrere hi va arribar a haver 500.000 indígenes vivint a l’Amazònia. Actualment només n’hi queden prop de 50.000. Pel que fa a la indústria, destaca l’automoció, la ramaderia i el sucre. Brasil és el més gran productor de cafè i elabora el 85 % del suc de taronja del món.

Funció referencial • Entonació enunciativa.

• Ús de la 3a personal gramatical (ell, ella…).

• Ús de demostratius i adverbis de lloc (aquest, aquell, aquí, allà…).

• Mode indicatiu del verb.

• Topònims (Tarragona, Sevilla…), antropònims (Mercè, Joan…).

• Xifres, dates, dades.

[11]

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

[ESCRIURE]

ACTIVITATS 6 Identifica en el text següent els recursos de la funció poètica del requadre de la dreta.

[TEXT POÈTIC] Amb la marea va arribar el vent. Bufava des del fons de l’horitzó, hi havia núvols al cel. Però eren núvols desconeguts, semblants a l’escuma del mar, i la sal viatjava en el vent com grans de sorra. En Daniel ja no pensava a escapar-se. Va començar a caminar a la vora del mar resseguint la franja de l’escuma. A cada onada, sentia com la sorra li corria entre els dits oberts i després marxava. L’horitzó, allà lluny, s’inflava i es desinflava com una respiració, llançant les ones cap a la terra.

J.M.G. Le Clézio, Mondo i altres històries.

Funció poètica • Repetició de paraules.

• Figures retòriques (personificació, metàfora, comparació, hipèrbole, hipèrbaton…).

• Rima, còmput sil·làbic, etc.

7 Identifica en el text següent els recursos de la funció metalingüística del requadre de la dreta.

La truncació […] s’utilitza sobretot en la formació d’hipocorístics a partir de noms propis mitjançant l’eliminació de la primera part del mot, com en Lena (Magdalena), Quim (Joaquim) o Tomeu (Bartomeu), o, més rarament, de la part central, com en Jan (Joan), Jep (Josep) o Tesa (Teresa).

Gramàtica de llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans.

Funció metalingüística • Ús de tecnicismes lingüístics (adjectius, noms…).

• Ús de cometes o cursives per identificar les paraules o frases que s’estan comentant.

8 Identifica en el text següent els recursos de la funció fàtica del requadre de la dreta.

Una conversa pel mòbil (El Pol tecleja un número al mòbil i espera.) ‒Hola, sóc jo, el Pol, com estàs? ‒Hola, Pol, quina alegria. Bé, i tu? ‒Bé, molt bé, gràcies. M’han dit que havies preguntat per mi, Isaac… ‒Sí, Pol… –s’escura el coll‒, voldria demanar-te un favor… Em podries deixar la caravana aquest cap de setmana? ‒Mmm!… Ehem!… Com dius? ‒Que si em poguessis deixar… ‒(Alçant la veu.) No et sento, Isaac! Hi ha molt trànsit i no entenc què dius!

Parla més alt!

Funció fàtica • Ús de falques i frases fetes per: – Iniciar el contacte: Hola!, Com va?, Com esteu…?

– Comprovar el funcionament del canal: Em sents? M’entens? D’acord?

– Tancar la comunicació: adéu, fins demà…

Funció expressiva i apel·lativa en una carta familiar 9 Llegeix la carta familiar següent i observa els recursos lingüístics de la funció expressiva (FE) i de la funció

apel·lativa (FA). Després, fes les activitats de la pàgina següent.

FA: vocatiu

FE: verb pertanyent a un camp semàntic que expressa sentiments FE: verb en 1a persona (jo: presència de l’emissor en el text)

[12]

FA: imperatiu

FA: interrogació

Mareta: T’estimo molt. Torna aviat. Com van les coses per Viena?

Com estàs? I tu, pare, com estàs? I com està la Grete?

Petons per al pare i la mare i per al Dodo i el Georg i la Ida. Jo estic bé. No, malament, perquè fa molt temps que no et veig. T’estimo molt. T’envio molts petons. Steffen.

W. Benjamin, Arxiu de W. Benjamin, AECID

FA: 2a persona (tu: presència del receptor en el text) FE: adverbi de manera (valoratiu)

1

COMUNICACIÓ ESCRITA

[ESCRIURE]

ACTIVITATS a Qui és l’emissor del text? I el receptor? b L’expressió petons per al pare i la mare, és expressiva o apel·lativa? Raona la resposta. c L’autor d’aquesta carta usa tres vegades l’adverbi molt. Creus que aquest ús té un valor expressiu o apel·latiu? Per què? d Indica els pronoms que fan referència al receptor. e Imagina’t que fa tres mesos que ets fora de casa, a Anglaterra, per raó dels estudis. Escriu una carta de vuit línies en què expressis el teu sentiment de nostàlgia envers la persona o persones que més estimes.

(Has d’utilitzar els recursos que apareixen en el text anterior.) f Escriu un correu electrònic de quatre línies en què et dirigeixis a un amic o amiga per compartir una bona notícia.

Funcions apel·lativa i poètica en un text publicitari 10 Llegeix l’anunci publicitari següent, que invita el receptor a viatjar a la Vall d’Aran. Observa els recursos lin-

güístics de la funció apel·lativa (FA) i de la funció poètica (FP).

Molt més que esport FP: hipèrbole

La Vall d’Aran és molt més que esport: és neu, és naturalesa, és cultura, és gastronomia, és història…

Perquè hi ha més de mil maneres de viure-la i més de mil maneres de veure-la.

FP: enumeració

FA: 2a persona-receptor

La Vall d’Aran és molt més del que t’imagines.

Vine a la Vall d’Aran.

FA: imperatiu

a En l’enumeració es repeteixen els fonemes t i r. Com es diu aquesta figura retòrica? b Afegeix una línia a l’anunci per convèncer el receptor que viatgi a la Vall d’Aran. Utilitza una metàfora o una comparació per indicar que si vas a les pistes d’esquí «et renoves». c Fes un anunci imitant l’estil del text anterior per convèncer els receptors que passin les vacances a la Costa Brava.

Funcions metalingüístiques i poètica en un text literari 11 El text següent parla de J, un noi de la ciutat de Barcelona que passa les vacances en un poble català on es

fa amic de dos nois de la seva edat, B i P. Els nois del poble saben i usen moltes paraules que ell no ha sentit mai i que s’esforça a aprendre per estar a l’altura dels nous amics. Llegeix el text i fes les activitats.

Una vegada va aprendre què era un «obac» (quan va arribar a casa va buscar-ho corrents al diccionari), no se’n va oblidar mai més. Però saberho no el va alegrar gaire: amb el temps havia après que, com més paraules noves coneixia, més n’hi quedaven per conèixer. Aquesta llei inexorable l’havia descobert el segon estiu, quan es va afanyar a anotar en una llibreta totes les paraules estranyes que deien els seus companys de joc, i a preguntar-ne el significat. Després, de nit, a casa, mentre els seus pares es pensaven que dormia, les estudiava. Però era una feina inútil: cada dia descobria que, a més de les ja s’havia après, B i P n’utilitzaven cinquanta mil més, noves per a ell i igualment estranyes. El va sorprendre que «sima» signifiqués «corda». Es va passar tota una nit memoritzant-la, total perquè l’endemà P, en lloc de «corda» o «sima», usés la paraula «maroma».

Quim Monzó, «Literatura rural», dins Vuitanta-sis contes.

a Creus que en el text trobem la funció metalingüística? b En el text hi ha una hipèrbole. Assenyala-la. De quina funció del llenguatge és característic aquest recurs retòric? c Defineix les paraules ressaltades en color: inexorable, afanyar. Creus que quan definim paraules som davant de la funció metalingüística? d Què són les paraules corda, sima i maroma: sinònims o antònims? Explica-ho.

[13]

1

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

1. L’oració 1.1 Què és?

Aquest espot és d’una campanya de foment de la llengua catalana. Els enunciats següents són oracions? ‒Li parles en català? ‒És clar! Així el puc practicar.

A la feina!

Al carrer!

Al cafè de l’amic Joan!

En aquest breu diàleg, dues persones es comuniquen per mitjà de la llengua.

Però les intervencions dels dos interlocutors tenen altres coses en comú: a Els dos missatges expressen pensaments amb sentit complet i amb una entonació determinada: la mare vol conèixer un fet i fa una pregunta, amb l’entonació que li és pròpia. El fill hi expressa una intenció, amb un to de veu alt. b Els dos interlocutors mantenen el silenci abans i després de la seva intervenció; per tant, l’expressió dels seus pensaments se situa entre pauses. c D’altra banda, en cada intervenció s’utilitza un verb en forma personal (has endreçat i faig) que no depèn sintàcticament de cap altre.

Cadascun dels interlocutors pronuncia una oració, que definim com una expressió amb sentit complet, entonació pròpia i independència sintàctica, situada entre dues pauses, que conté, com a mínim, un verb en forma personal.

ACTIVITATS 1 Distribueix els verbs següents en dos grups, segons

si estan en forma personal o bé en forma no personal (infinitiu, gerundi i participi). cantessis, hem arribat, dormint, haver resolt, treballa, dormi, estat, introduís, vaig decidir, fèieu, escoltaran, dient, témer, haureu estudiat, guanyant, servit, rumiessis, continuïn, cosides, havent acabat, representaren, hagi reunit, enfilàveu, perduda, respirem, bullir, endolcit

2 Totes aquestes oracions tenen més d’un verb. Su-

bratlla els que estiguin en forma personal. a b c d e f [14]

Si no tinc temps d’anar-hi, t’avisaré abans.

No m’estranya que tinguis remordiments.

Li agradava molt dibuixar.

Hi va anar sol o l’hi va acompanyar algú?

Vols que et prepari alguna cosa per menjar?

Cal que tinguis en compte totes les possibilitats.

3 Dels missatges següents, destria els que contenen

un verb en forma personal. a Digui’m? b Un cafè amb llet. c Qui és? d Fora d’aquí! e Bona nit, fill. f Truqui més tard. g Que tinguis molta sort! h A sopar! i En vols una mica? j Paciència, dona! k Soparàs? l T’assembles molt a la teva mare. m Uf, que difícil!

4 Indica quins dels missatges de l’activitat anterior són

oracions, tenint en compte la definició que n’hem donat.

1

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

1.2 Modalitats de l’oració

això és bàsic!

Quan emetem un missatge, la nostra intenció no sempre és la mateixa: podem informar, preguntar sobre alguna cosa que no coneixem o bé demanar al receptor que faci alguna acció. És per això que, segons l’actitud que mostra l’emissor, dividim les oracions en sis modalitats diferents:

enunciatives

Informen sobre alguna cosa. Es divideixen en afirmatives i negatives.

• S’ha acabat el pa. (afirmativa) • Ja no hi ha pa. (negativa) • Vindràs a la festa? (total) • Qui més vindrà? (parcial)

interrogatives

Formulen una pregunta i habitualment acaben amb un signe d’interrogació. Les interrogatives totals són les que es poden respondre amb un sí o un no, i les parcials, les que tenen com a resposta la part de l’oració que es desconeix.

Expressen alguna mena de sentiment que afecta el parlant de manera intensa (alegria, llàstima, dolor, enuig...).

• Ui, m’has trepitjat!

• Som els millors!

Expressen un dubte.

• Potser fins demà no rebrem notícies seves.

Manifesten un desig.

• Tant de bo no tingués avui la prova.

Formulen una ordre, un prec o una prohibició.

• Explica-m’ho tot ara mateix.

• No crideu, si us plau.

exclamatives

dubitatives

optatives o desideratives

exhortatives

[GRAMÀTICA]

Hi ha oracions que responen a més d’una modalitat: Que no saps quina hora és?

Aquesta oració sembla interrogativa, però la intenció del parlant pot ser retreure a algú que no hagi acomplert una tasca i, per tant, induir-lo a fer-ho de seguida (exhortativa). A més, denota un certa sorpresa, enuig o decepció per part del parlant (exclamativa).

ACTIVITATS 5 Identifica de quina modalitat són

les oracions: a Llàstima que siguin tan cars aquests pantalons! b Albert, surt a la pissarra. c Vols maduixes amb nata? d Els meus pares ja fa deu anys que són vegetarians. e Si almenys m’estimessis una mica! f Potser arribarà amb el proper tren. g Qui t’ho ha dit, això? h No ha plogut gens des del dilluns de la setmana passada. i No vingueu més tard de les onze!

ACTIVITATS 6 Digues si les oracions interrogatives següents són totals

7 Distingeix quines de les oracions següents són exhorta-

o parcials.

tives i quines són enunciatives.

a b c d e f g h i j

a b c d

Quina hora deu ser ara?

Faràs alguna reclamació?

Per què no véns amb nosaltres al zoo?

Era la Laura, la noia que duia el barret?

On anireu de vacances?

Que t’ha dit alguna cosa, la teva mare?

Què t’ha dit?

Ja et saps totes les comarques?

Quan és l’aniversari de la Sara?

D’on véns?

e f g h

Compri aquí al millor preu.

Ha demanat una explicació més convincent.

Afanyem-nos una mica!

Durant les rebaixes, sempre comprem roba en aquesta botiga.

Espera’t, no bufis les espelmes encara!

Ens hem endarrerit molt en els terminis de lliurament de la mercaderia.

No marxis tan aviat.

Xerreu massa, noies.

[15]

1

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

2. El sintagma 2.1 Què és?

Un mot o un conjunt de mots amb un sentit unitari i que fa una funció dins de l’oració. Fixa-t’hi: Qui? El germà del Martí La nostra veïna Ell Aquest company tan generós

Què fa? escolta la ràdio cada matí treballa en aquest hospital investiga els delictes comesos paga l’esmorzar a tothom molt sovint

Els sintagmes de la primera columna tenen un significat unitari, igual que els de la segona columna. A més, si els unim, podem construir oracions.

2.2 Estructura dels sintagmes Són sintagmes Totes les biblioteques públiques de Catalunya i amb el carnet de la biblioteca? De quin tipus?

En un sintagma, sempre hi ha una paraula principal que funciona com a nucli i que li dóna nom. Els altres elements (si n’hi ha) acompanyen el nucli, com els determinants i els modificadors, o bé el complementen: El germà del Martí

escolta la ràdio cada matí.

det. nucli complement

!

nucli complement complement

Ara bé, un sintagma en pot contenir un altre o més d’un. De fet, els complements d’un nucli també són sintagmes:

molt alt adverbi adjectiu modificador nucli

ben aviat adverbi

la ràdio

cada matí

det. nucli

det. nucli

2.3 Classes de sintagmes

adverbi

modificador nucli

Els adverbis de quantitat fan la funció de modificadors si acompanyen un adjectiu o un altre adverbi modificant-ne lleument el significat.

classe de sintagma

Depenent de la categoria gramatical del nucli, distingim quatre tipus de sintagmes: sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival i sintagma adverbial. Així, en els exemples anteriors, el nucli del sintagma el germà del Martí és un nom (germà), que dóna lloc a un sintagma nominal.

Però encara hi ha un cinquè tipus de sintagma, el preposicional, que està format per una preposició i un sintagma nominal (o alguna estructura equivalent). estructura

nucli

exemple

(det. +) nucli (+ complements)

nom (o pronom)

aquest company tan generós

nucli (+ complements)

verb

paga l’esmorzar a tothom molt sovint

sintagma adjectival (SAdj)

(modif. +) nucli (+ complem.)

adjectiu

tan generós

sintagma adverbial (SAdv)

(modif. +) nucli (+ complem.)

adverbi (o locució adv.)

molt sovint

prep. + SN

―

a tothom

sintagma nominal (SN) sintagma verbal (SV)

sintagma preposicional (SPrep)

[16]

1

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

ACTIVITATS 8 Identifica el nucli i els complements d’aquests sin-

tagmes verbals. a b c d e f g h

portava un vestit vermell hem insistit en aquest tema caminaven sense rumb fix sortirem per la porta del darrere sempre esborrava la pissarra incompleix la normativa col·lecciono segells i monedes llegiu molts còmics

10 Digues si els grups de mots subratllats en aquestes

oracions són sintagmes adjectivals o bé sintagmes adverbials. Després, identifica’n el nucli i els modificadors (si n’hi ha).

9 Subratlla tots els adverbis i locucions adverbials que

a Per què ets tan mentidera? b Pertot arreu trobaràs caixers automàtics. c Van tenir un problema bastant greu però, finalment, el van poder solucionar. d Aquesta habitació ha quedat ben espaiosa! e De tant en tant, mira’t el correu electrònic per si hi ha notícies noves. f No m’agrada gens que em miris de reüll!

hi ha en aquestes oracions i indica si fan de nuclis d’un sintagma adverbial o bé de modificadors.

11 Identifica el nucli, els determinants i els comple-

ments d’aquests sintagmes nominals. a b c d e f g h

M’agrada molt observar el vol dels ocells.

A vegades llegeixo narracions de terror.

L’Aina és més alta que el seu germà.

Hem treballat de valent.

Per què heu vingut tan aviat?

Ja han convocat els jocs florals de l’escola.

Deia que era immensament feliç.

Vénen molt sovint.

a b c d e f g

un error nefast certs personatges històrics aquell personatge secundari aquesta mirada tan penetrant un bon ensurt la cadira de braços de la saleta tota la vida de la meva àvia

3. La preposició

!

3.1 Què és?

Un mot invariable que generalment serveix per enllaçar el nucli d’un sintagma amb un altre element (normalment, un sintagma nominal) que fa de complement: el pastís de nata det. nucli

complement: prep. + SN

3.2 Tipus de preposicions

1. Les formes al, als, del, dels, pel i pels són el resultat de la contracció d’una preposició i un article: a + el / els > al / als de + el / els > del / dels per + el / els > pel / pels fins als penya-segats preposició

Hi ha els següents tipus de preposicions:

simples

àtones

a, amb, de, en, per

tòniques

arran, contra, damunt, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, prop, segons, sense, sobre, sota, vers, vora...

2. La preposició de s’apostrofa sempre davant d’un mot començat amb vocal: damunt d’aquell piano preposició

compostes locucions prepositives

arran de, cap a, damunt de, des de, fins a, llevat de, per a, prop de... a causa de, a excepció de, a favor de, a mig, a partir de, abans de, al costat de, al llarg de, com a, d’acord amb, d’ençà de, en contra de, en pro de, fora de, per mitjà de...

[17]

1

ANALIZA TUS COMPETENCIAS conjuncions coordinants

doncs, i, ni, o, però, sinó, tanmateix...

subordinants que, mentre, perquè, si...

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] PRUEBA DE EVALUACIÓN DE DIAGNÓSTICO

4. La conjunció 4.1 Què és?

Una paraula invariable que uneix elements del mateix tipus dins de l’oració: Tinc una germana i un germà.

SN

locucions conjuntives coordinants

subordinants

a més, així i tot, d’una banda, d’altra banda, és a dir, o bé, per tant...

a fi que, com que, com si, de manera que, des que, d’ençà que, encara que, fins que, ja que, malgrat que, per tal que, sempre que, sinó que, tan aviat com, tret que...

conj.

SN

o bé enllaça oracions entre si: Véns amb mi o te’n vas amb ells? oració

conj.

oració

4.2 Tipus de conjuncions Les conjuncions i les locucions conjuntives són coordinants si relacionen sintagmes o bé oracions de la mateixa categoria sintàctica, i subordinants si relacionen dues oracions de categoria diferent: oracions de la mateixa categoria sintàctica →

Sóc alta però no ho sóc tant com tu.

oracions de categoria sintàctica diferent →

M’agrada que cantis.

oració

conjunció coordinant

oració

oració conjunció oració principal subordinant subordinada (complement)

A l’esquerra tens una taula amb les conjuncions i locucions conjuntives més freqüents.

ACTIVITATS 12 Identifica les preposicions i les locucions prepositi-

13 Totes les conjuncions que hi ha en aquestes oracions

ves que hi ha en aquestes oracions i classifica-les segons si són simples (àtones o tòniques), compostes o locucions.

enllacen sintagmes (per tant, totes són coordinants).

Encercla-les.

a La ruta comença a Blanes, arran de mar. b Han anat cap a l’escola però s’han aturat prop del mercat per comprar l’esmorzar. c Cal mostrar respecte envers els companys. d Malgrat la mala actuació arbitral, l’equip va superar l’eliminatòria. e He rebut moltes mostres de suport per part de la família i els amics. f Vam conduir sense parar des de Perpinyà fins a París. g Són regals per al Joan, que demà fa 13 anys. h Van perdre la feina a causa de la crisi. i Quant a la teva actitud, millor no parlar-ne ara. j Estic enfadada amb tot el grup tret de l’Alba. k En aquesta plaça hi ha un mercat solidari pro Marató de TV3.

[18]

a No et confonguis, eh? Això no és xampany sinó cava. b La Isabel no és jove ni vella: és una persona de mitjana edat. c Què prefereixes: una orxata acabada de fer o bé un gelat? d Tenim un hort urbà a la terrassa on hem plantat enciams i cebes. e Aquest noi no vol estudiar ni treballar! f L’Anna és molt tímida però molt amable. g El meu cosí no viu aquí ni allà: només hi passa algunes temporades, amb nosaltres. h Arribaràs aviat o tard, avui?

14 Identifica, en les oracions de l’activitat anterior, els

sintagmes que estan units per conjuncions. Assenyala’n el nucli i digues de quina classe són.

1

VINGA, DONCS: A ANALITZAR!

Com es representen els sintagmes?

1. Localitza i subratlla la paraula principal (nucli del sintagma).

Recorda: El nucli pot ser un verb, un nom (o pronom), un adjectiu o bé un adverbi (o locució adverbial). preparant el sopar

força contenta dels resultats

nucli (verb)

nucli (adjectiu)

bastant lluny de mi

durant una setmana molt complicada

nucli (adverbi)

nucli (nom)

Vine i viu l’aventura dels drets dels infants és l’eslògan d’aquesta campanya publicitària. Conté alguna conjunció? De quin tipus?

2. Identifica els elements que acompanyen o complementen el nucli.

Recorda: Els determinants acompanyen el nom per precisar-lo; els modificadors són adverbis de quantitat que van davant d’un adjectiu o d’un adverbi per modificar-ne lleument el significat. La resta d’elements són els complements. preparant el sopar N (verb)

complement

bastant lluny de mi

força contenta dels resultats modif. N (adjectiu)

complement

(durant) una setmana molt complicada

modificador N (adv.) compl. prep.

determ. N (nom)

complement

3. Identifica de quin tipus és el sintagma.

Recorda: Hi ha quatre tipus de sintagmes: verbal, nominal, adjectival i adverbial.

A més, si un sintagma va introduït per una preposició, és preposicional. preparant el sopar N (verb) complement

força contenta dels resultats modif. N (adjectiu)

SV

complement

SAdj

bastant lluny de mi modificador N (adv.) compl.

durant una setmana molt complicada preposició determ. N (nom)

SAdv

complement SN

SPrep

4. Analitza els sintagmes que fan de complement del nucli.

de + els resultats → força contenta dels resultats prep. det. N (nom) SN SPrep

modif.

N (adj.) complement (SPrep) SAdj

Disfressa't i surt pel teu barri! és l’eslògan d’aquesta campanya publicitària. Conté alguna conjunció? De quin tipus?

[19]

1

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

ACTIVITATS FINALS Identificació d’oracions

Identificació de sintagmes verbals

15 Identifica quins dels missatges següents són ora-

17 Identifica tots els sintagmes verbals que hi ha en

cions i subratlla’n el verb.

aquesta endevinalla i encercla’n el nucli:

a b c d e f g

Em llevo, et desperto, t’escalfo, et faig llum, si un núvol em tapa tot queda com fum.

Quina passada!

Cediu el pas.

Què és allò?

Visca la vida!

Vés amb compte!

Sala d’espera Al carrer!

Identificació de sintagmes nominals 18 Identifica tots els sintagmes nominals que conté l’en-

Classificació d’oracions segons la modalitat 16 Digues quines de les expressions d’aquest còmic són

oracions i, després, classifica-les segons la modalitat.

devinalla anterior (inclosa la resposta) i encercla’n el nucli. Recorda que un pronom també pot ser el nucli d’un sintagma nominal. Ús de preposicions 19 Completa aquestes oracions amb una de les preposi-

cions o locucions prepositives següents: vers, com a, per mitjà de, a mig, a partir de, sota. a b c d e f

Podeu venir ▲ les vuit.

El termòmetre marca tres graus ▲ zero.

Ha parlat amb la direcció ▲ delegat de la classe.

Faré el pagament ▲ un xec bancari.

Aquells fets succeïren ▲ l’any 1910.

El nou teatre s’inaugurarà ▲ mes de febrer.

Ús de conjuncions 20 Escriu una oració que contingui dos sintagmes nomi-

nals units per la conjunció sinó, i una que contingui dos sintagmes adjectivals units per la locució conjuntiva o bé.

Identificació de preposicions 21 Encercla la preposició que enllaça els sintagmes se-

güents.

Text i il·lustracions: Corcal Revista Reporter Doc, núm. 181

[20]

a b c d e f g

un llibre sobre l’evolució humana situant-se prop teu feliç amb la seva parella una associació contra la violència actuar segons les circumstàncies el vestit sense mànigues haver-se concentrat en la feina

1

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

ACTIVITATS FINALS Identificació i classificació de conjuncions i preposicions

Identificació de sintagmes diversos

22 Encercla les conjuncions i les preposicions que apa-

25 Identifica de quina classe són els sintagmes que apa-

reixen en aquest text i classifica-les d’acord amb els esquemes que hi ha a la unitat.

reixen subratllats en aquest text i encercla el nucli de cadascun.

La sèquia de Manresa Un viatge planer a través del temps

L’edat d’or Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.

La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se’l mirava amb un somriure mofeta i l’aire de deixarlo fer. «Si trenques res», pensava, «ja em sentiràs.» Al cap d’una bona estona, li preguntà: ‒Què et passa, ara? Què tens? ‒He perdut la memòria i no la trobo enlloc! ‒va respondre ell amb un rebuf.

La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d’aquest món. ‒Que no ho veus, infeliç ‒digué‒, que la portes posada?

Hi havia una vegada un país molt bonic. Tenia muntanyes, rius i camps; una costa de mar arrissada i uns turons verds sota el cel blau. Un any hi va haver una sequera tan gran que els camps van deixar de donar els fruits que alimentaven els nens i les nenes, els grans i els petits d’aquella terra on semblava que no plouria mai més. Però els habitants d’una ciutat anomenada Manresa van dir al seu rei: «Podríem fer un canal que portés aigua del Llobregat fins a la nostra vila». El monarca, que es deia Pere i era molt cerimoniós, va ordenar: «Endavant, tots a treballar!» Així fou com es creà la sèquia de Manresa, que avui resseguirem amb bicicleta; i sense queixar-nos gaire, que no fa ni pujada ni baixada.

Martí Roma i Francesc Roma, Revista Vèrtex, núm. 231

Pere Calders, «L’edat d’or», dins Tot s’aprofita.

Identificació de la funció dels adverbis dins del sintagma

Anàlisi sintàctica de sintagmes

23 Tots aquests missatges contenen un adverbi o una lo-

26 Fixa’t en l’eslògan de la Caixa Penedès. Quin és el

cució adverbial. Subratlla’ls i digues si funcionen com a nucli d’un sintagma adverbial, o bé com a modificador d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

nucli del sintagma? I el complement? Quin tipus de sintagma és, al seu torn, el complement? Conté algun altre sintagma dins seu? Fes l’anàlisi de tot l’eslògan, seguint tots els passos.

a b c d e f g h i j k

Viuen en un poblet molt petit Les vam començar ahir.

Continuem endavant una estona.

Aquella noia tan simpàtica ha gravat un disc.

Els han tractat molt durament.

Només volia veure’t una estona.

Hem suat de valent.

Quin noi més eixerit!

Tu creus que m’has de parlar així?

Que gran s’ha fet!

Condueixes massa de pressa.

Distinció entre determinants i adverbis 24 Digues en quin d’aquests casos el mot bastant és un de-

terminant i en quins casos és un adverbi: bastant seriós; bastant pa; m’agrada bastant; bastant lluny.

Persones al servei de persones 27 Analitza aquests sintagmes.

a b c d e f g h

els llibres més venuts passar la nit al ras abans del viatge activitats per a joves comprar números endarrerits de la revista els avantatges d’una autocaravana retorn al passat pendents de les últimes notícies [21]

PROJECTE TAC

FEM UNA FOTONOVEL·LA!

Actors i escriptors. Fem una fotonovel·la (sessió 1) 1.1 Què és una fotonovel·la?

A partir de la invenció de la fotografia i sobretot després de l’èxit aclaparador del cinema, va sorgir una nova manera de narrar els fets, d’explicar les històries: la fotonovel·la. Una fotonovel·la és un text narratiu en què es conjuguen imatge fotogràfica i text.

La primera fotonovel·la es va fer a Itàlia l’any 1946, i va ser publicada a la revista Grand Hotel. Va tenir molta acceptació durant uns quants anys. Avui dia no és un gènere gaire conreat, però pot resultar molt interessant.

1.2 El llenguatge de la fotonovel·la: la imatge Malgrat les semblances entre la fotonovel·la i el cinema, el cinema presenta una diferència fonamental en relació amb la fotonovel·la: en aquesta última la imatge és estàtica, mentre que al cinema la successió ràpida d’imatges produeix la il·lusió del moviment.

El dinamisme que caracteritza el cinema no el trobem, per tant, a la fotonovel·la, i aquest és un fet que cal tenir en compte en el moment d’elaborar la fotonovel·la.

1.3 El llenguatge de la fotonovel·la: el text Al cinema la narració es produeix per la combinació de fotogrames i so. El so, però, és del tot absent a la fotonovel·la i en el seu lloc trobem text escrit.

En aquest sentit hi ha grans similituds entre fotonovel·la i còmic: els fotogrames de la fotonovel·la i les vinyetes del còmic consten de textos a peu de pàgina que presenten els personatges o guien el lector en la interpretació dels fets de la narració. De la mateixa manera, en els dos casos els diàlegs dels personatges apareixen en bafarades o globus.

comentaris

globus o bafarades

[22]

1

COMPETÈNCIES A PUNT!

La Jana escoltava la Nicole amb l’emoció continguda...

La Nicole li va allargar un gra de raïm i ella se’l va posar a la boca. Era dolç i fresc.

–Però... i quan sents que no hi ha res..., quan realment no hi ha res que t’agrada? –va dir la Jana.

–Sempre hi ha alguna cosa... Potser és que fas més cas dels sorolls que vénen de fora que de tu mateixa.

–M’agradaria que fos així –i la Jana va sospirar.

La Nicole li va donar un altre raïm i va dir: –Jana, l’altre dia no vaig poder evitar escoltar-te quan explicaves aquell conte del pirata al teu germà... Jo era aquí, a la cuina, fullejant una revista i veia la cara del teu germà, fascinat...

Sé que li has explicat un munt de vegades, però, tot i així, la teva veu crea la boira quan parles de boira, i la tempesta quan

1 Al text hi ha quatre oracions en cursiva. Indica quina

respon a cada una de les modalitats següents: a b c d

enunciativa interrogativa dubitativa optativa o desiderativa

2 La Nicole diu a la Jana Els ulls del teu germà ho deien

tot. Què deien els ulls del germà?

Que aquell conte l’avorria perquè ja li havia explicat un munt de vegades.

Que tenia son perquè ja era tard.

Que la manera com la Jana explicava el conte el captivava.

Que el nen sent admiració per la seva germana.

3 Quins adjectius podries aplicar a la Jana?

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA hi ha tempesta, i rialles quan es retroben... Els ulls del teu germà ho deien tot... Només sé això... A vegades, és fàcil lamentar-se de la mala sort que tenim i ens tornem cecs i sords als bons moments, a les possibilitats...

Aquella nit la Jana va tornar a agafar la llibreta i va escriure: «Horitzó dos.

La meva veu crea un nou instant, desperta sentits adormits als llavis de la nit.»

Eulàlia Canal, La pluja als llavis.

4 Hi ha cinc mots ressaltats amb negreta. Indica a quina

categoria gramatical pertany cada un.

5 Digues de quina classe són els sintagmes subratllats

en cada cas i encercla’n el nucli. a La Jana escoltava la Nicole amb l’emoció continguda... b Era dolç i fresc. c Sempre hi ha alguna cosa... d Els ulls del teu germà ho deien tot...

6 La Nicole diu: A vegades [...] ens tornem cecs i sords

als bons moments, a les possibilitats... Creus que cecs i sords tenen un sentit literal? Explica amb les teves paraules què vol dir el narrador amb aquesta afirmació.

7 Explica amb les teves paraules el sentit dels versos que

escriu la Jana a la seva llibreta. desanimada contenta desorientada insatisfeta relaxada afortunada Escriu un antònim per a cada adjectiu de la llista anterior. desanimada

8 Completa els mots amb la vocal (a, e, o, u) adequada:

a b c d e f g h

sor▲llós engr▲natge f▲llejar fr▲scor escolt▲ end▲lcir s▲spir emb▲irat

contenta desorientada insatisfeta relaxada afortunada

9 Segur que alguna vegada algun amic o amiga ha pas-

sat per un mal moment. Explica-ho de manera novel·lada, afegint-hi tota la ficció que vulguis: què li havia passat, amb qui l’havia passat, què sentia, quins dubtes tenia...

[23]