Cultura clàssica i Llatí ESO BA

Cultura clàssica Llatí : Llengua i Cultura

ESO BA

Mosaic anònim, s. II d.C., Susa (Tunisia).

Qui té el codi té la clau

Codi obert LOMLOE és el denominador comú del conjunt de projectes que componen la proposta educativa d’Editorial Casals i és, alhora, l’expressió de la voluntat d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i ens anima a obrir la ment a nous reptes. des d’aquesta perspectiva, posem a disposició de la comunitat educativa les eines necessàries per dotar el nostre jovent d’habilitats útils que desenvolupin al màxim el seu potencial i talent en un context d’igualtat d’oportunitats. Es tracta d’oferir-los el codi que els permeti interpretar la realitat, estimular el sentit crític, participar en la construcció del seu futur i créixer com a persones autònomes, més lliures i, per tant, més felices.

Què aportem a les aules per afrontar aquest repte? Aquests són els eixos cabdals de Codi obert que proposem per al vostre centre:

· Un aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu. Una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències clau per tal que, acabada l’ESO, els nostres joves tinguin el perfil competencial que es demana per vèncer satisfactòriament els reptes que se’ls presentaran en el futur.

· Una educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global. Fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant contextos d’aprenentatge centrats en el que estableix l’Agenda 2030. Amb vista a aconseguir un món més pacífic, tolerant, segur i sostenible, que ens faci conscients de les conseqüències que les nostres accions quotidianes tenen sobre el conjunt del planeta, tant sobre l’entorn natural com social.

· L’avaluació competencial. La LOMLOE estableix uns criteris d’avaluació que permeten mesurar el grau de consecució de les competències específiques pròpies de cada matèria i el desenvolupament d’unes competències clau que es valoren a través dels descriptors operatius del perfil de sortida. El treball que hem fet a Casals ha consistit a connectar les competències específiques i els criteris d’avaluació amb les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat a partir d’evidències basades en l’acompliment de determinades tasques o activitats, que permeten una valoració qualitativa del progrés de l’alumnat i posen de manifest les seves fortaleses i debilitats.

· Unes habilitats per a la vida. Els estudis sobre neuroeducació, que ens permeten detectar les pràctiques idònies que asseguren un aprenentatge significatiu, ens indiquen com en són, d’importants, l’atenció, la memòria, l’emoció i les funcions executives, i estableixen quines habilitats per a la vida s’han d’estimular per garantir el desenvolupament ple de la personalitat i l’èxit en la vida.

· Competència digital. La digitalització de les aules sembla una realitat que s’imposa a tot el món i, si pensem en les escoles del futur, en serà un element indiscutible, ja que els nostres joves formen part activa d’aquest món digital. El desenvolupament de la competència digital no comprèn només el domini dels dispositius i de les aplicacions, sinó que implica també l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’assolir els objectius relacionats amb la feina, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.

En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans del demà, per a la dinàmica contemporània de l’aula i per acompanyar-vos a vosaltres, els educadors, pilars imprescindibles de l’educació.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

Cultura clàssica

Llibre de l’alumnat

iSBN paper: 978-81-218-7810-1

iSBN digital: 978-84-218-7812-5

Accedeix a una mostra digital

tots els recursos de l’alumnat disponibles a

on-line i off-line.

Cultura clàssica

Proposta didàctica

iSBN paper: 978-84-218-7811-8

descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.

C LAUS d EL P r O j EC t E

Exposició raonada i acurada

Procurem no pressuposar coneixements i referents culturals que és possible que l’alumnat no tingui, conscients que no es pot aprendre allò que no s’entén.

Elements quotidians de la nostra realitat com a punt de partida

Ens endinsem en la cultura clàssica a partir d’elements quotidians de la nostra realitat i, per tant, coneguts per l’alumnat que provenen de l’Antiguitat.

Protagonisme de la imatge

Fem un esforç per donar cos i forma al passat per mitjà de recursos interactius: vídeos que donen vida al passat, recreacions interactives que permeten «veure» els edificis emblemàtics, o pintures i escultures integrades en activitats interactives que permeten identificar personatges especialment rellevants.

Conèixer el passat per construir un futur millor

Concebem el passat com una font de coneixement i reflexió per construir el futur amb criteri crític. Analitzem l’evolució de factors clau per a la sostenibilitat del planeta des del món antic fins a l’actualitat, amb la voluntat de revertir la compromesa situació present i caminar cap a un món més sostenible

Focus sobre el patrimoni i la seva conservació

Proposem passejades de descobriment per les pàgines web dels nostres museus arqueològics principals, amb el focus posat en el valor de la conservació i la gestió del patrimoni

Avaluació competencial

Donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant les activitats de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.

El projecte Cultura clàssica inclou nombrosos recursos:

• Vídeos de continguts. Pel·lícules i documentals vinculats al contingut de la matèria.

• Galeries d’imatges de restes arqueològiques o d’obres d’art que recreen la història antiga.

• Maquetes interactives per treballar a l’aula.

• Enllaços a pàgines web oficials.

• Mapes ampliables en la PDi.

• itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.

Prepara’t Per recordar el que ja sabem.

• Activitats interactives per practicar els continguts.

Millora Per ampliar els coneixements.

Posa’t a prova Per consolidar la competència.

Consulta

El professorat disposa dels següents documents didàctics:

Programació de curs.

Desenvolupament de les unitats

didàctiques:

• Orientacions didàctiques, que incorporen:

– itineraris de personalització de l’aprenentatge.

– Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

• Programació d’aula.

• Solucionari.

Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació connectades amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat.

rúbriques d’avaluació.

Descripció i finalitat dels recursos digitals.

treball per projectes:

• Bases metodològiques del treball per projectes de Casals.

• Presentació del projecte del llibre de l’alumnat.

• Sessions de treball i tasques assignades.

• Rúbriques: avaluació del disseny del projecte, avaluació del projecte i autoavaluació de l’alumnat.

Gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.

Taula de qualificacions de l’alumnat

Avaluació competencial

Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 28-29 del catàleg.

E L LL i B r E d E L’ALUM n At. PAS A PAS

Tres blocs de continguts, GRÈCIA, rOMA i HiSPÀniA, que plantegen un viatge partint dels grans esdeveniments fins a arribar a la vida quotidiana de cadascuna d’aquestes civilitzacions.

EL PASSAt En EL PrESEnt

Descobreix Què és Grècia El món grec pàg. 6 La importància d’Atenes Atenes pàg. 8 Qui va ser Alexandre Magne Alexandre Magne pàg. 10 Com vivien els atenesos La societat Atenes Esparta pàg. 12

El passat en el present Tens un euro? Les monedes que utilitzem a Espanya a tota la zona europea des de l’any 2002 es diuen EURO. El nom és una apòcope d’Europa. Els grecs van ser els primers a encunyar moneda de plata. La primera va ser la moneda tortuga, que va encunyar el rei Fidó a l’illa d’Egina. No fou fins al segle V aC que quedaria eclipsada per la moneda d’Atenes, amb la deessa Atena, la patrona de la ciutat, representada en una de les cares i, en l’altra, el seu animal, el duc o l’òliba, amb la llegenda ΑΘΕ (Ate - abreviatura d’Atenes). Aquesta moneda fou utilitzada durant cinc segles va ser tan popular que les monedes d’euro actuals a Grècia han recuperat el motiu iconogràfic de l’òliba. Alexandre Magne fou el primer mortal que es va representar en les monedes, abans només s’hi representaven animals, motius florals o déus. Busca una moneda que duguis a la butxaca o un bitllet a la cartera, t’has fixat que hi apareix la paraula euro escrita en grec? A la moneda de dos euros de Grècia s’hi representa el mite d’Europa, que fou raptada pel déu Zeus. Coneixes la seva història?

Primer contacte amb el passat clàssic a partir d’una realitat quotidiana d’avui

Decobreix El naixemenent de l’alfabet Els sistemes d’escriptura pàg. 26 Com va néixer la ciència El naixement de la ciència pàg. 78

3. Gestes, herois i personalitats

De lletres ciències T’havies adonat que les lletres gregues estan presents en els noms logotips de nombroses marques comercials, empreses o organitzacions? Només cal mirar al buscador de Google per comprovar-ho. Les lletres també han tingut tenen encara un ús científic. Segur que coneixes el nombre pi, o era una lletra? L’alfabet grec s’ha emprat en molts àmbits científics ha servit per posar nom als huracans o enumerar les variants del virus COVID. Tradicionalment s’han considerat temes de ciències, però les matemàtiques, la biologia, la medicina o l’economia estan plenes de paraules termes grecs. Si fas un viatge en el temps veuràs que tant els egipcis com els grecs els romans van entendre el concepte d’una manera més àmplia. De fet, van ser els grecs qui van utilitzar la ciència la raó com a contraposició al mite. Els orígens de la ciència estan vinculats a l’aparició de l’escriptura gràcies a la qual es van fixar tots els coneixements. A Grècia hi van néixer grans inventors, com Anixamandre, Pitàgores, Empèdocles o Arquímedes, també hi va haver dones com Hipàtia d’Alexandria, considerada una de les primeres dones matemàtiques pionera en la història de les dones en la ciència.

Coneixem herois (Hèracles, Aquil·les, Odisseu, Ròmul i Rem...) i grans personalitats (Pèricles, Aspàsia, Sòcrates, Alexandre el Gran, Juli Cèsar, Cleòpatra, August, Trajà...), els seus assoliments i conquestes

L’emperador Trajà

Conquestes Trajà va passar la major part del seu govern fora de Roma, mobilitzat per la guerra, va augmentar l’exèrcit, que va passar a tenir trenta legions. Era un militar molt hàbil, amb ell els territoris conquerits per Roma van assolir la màxima extensió. Entre les seves conquestes més importants destaquen les següents:

Per afrontar l’amenaça que els dacis (actual Romania) representaven per a l’Imperi, els va combatre en dues expedicions (101-102 dC 105 dC) va establir la frontera més cap al nord, a la riba del Danubi.

Va culminar la conquesta de l’Aràbia Pètria (la península del Sinaí l’actual Jordània) l’any 106 dC. Va conquerir terres a la regió de Mesopotàmia per tal de crear fronteres estables que fossin fàcils de defensar. Va emprendre una expedició contra els parts a Pàrtia (actual Iran). Per commemorar les seves victòries sobre els dacis, va manar erigir una gran columna a Roma, coneguda com la columna de Trajà, en la qual es van representar escenes de la vida al front durant la conquesta de Dàcia. Soldats romans protegint-se sota els escuts. Formació anomenada tortuga Soldats romans en l’intent

4. Vida quotidiana

Trajà, optimus princeps Els alimenta Trajà fou el primer emperador de família no romana. Va néixer a la ciutat d’Itàlica (Hispània) l’any 53 dC. Fou protegit per l’emperador Vespasià, va ocupar el càrrec de cònsol i, mort l’emperador Nerva (98 dC), va ser proclamat emperador. Trajà va morir l’any 117 dC lluny de Roma, a Cilícia, on es trobava en campanya militar. Fou molt popular, tant entre el poble com al Senat; aquest últim li va atorgar el títol d’optimus (‘molt bo’) no es coneix cap rebel·lió contra ell. Potser aquesta popularitat es devia al fet que es va centrar en dues grans prioritats: garantir la seguretat de l’Imperi assegurar l’abastiment de cereals per alimentar la població. Quan va morir, va ser divinitzat les seves cendres enterrades al peu de la columna trajana.

Cap a l’any 114 dC, a causa de les guerres civils, gran part de la població patia fam. Afectava sobretot les zones rurals. Davant aquesta situació, Trajà va crear la Institució Alimentària, que va permetre als camperols obtenir diners per tirar endavant els seus conreus les seves famílies. Trajà va destinar a la creació de la Institució diners deel seu propi patrimoni personal, que va donar en préstec a propietaris de terres de diversos municipis d’Itàlia. Com a garantia, ells havien d’oferir els seus béns immobles pagar un interès del 5%. Els interessos dels préstecs es destinaven als infants pobres, no només per garantir la seva alimentació, sinó també la seva educació. Aquest procés estava controlat per quaestores alimentorum que depenien d’un praefectus alimentorum Els successors de Trajà van continuar aquesta política.

Obres públiques Trajà va ser un gran constructor. Va reforçar la xarxa viària va restaurar les principals vies que unien Roma amb l’Imperi. Sota el seu mandat es va construir un port hexagonal prop d’Òstia per garantir l’aprovisionament de blat a Roma des del nord d’Àfrica Egipte. També va ordenar erigir el pont d’Alcántara, sobre el Tajo. L’emperador es va preocupar de l’embelliment de Roma, on es va projectar un gran espai al centre de la ciutat que comprenia un gran mercat, un nou fòrum (on s’elevava la columna trajana), dues biblioteques, una basílica, un temple habitatges residencials.

Repartiu-vos les províncies de l’Imperi en l’època de Trajà La situació de la província les seves principals poblacions, indicant si era senatorial o imperial. b Imatges dels seus llocs, fets o personatges més representatius.

amb arc

Aspecte actual del fòrum del mercat de Trajà.

81

Coneixem el dia a dia de la societat grecoromana, els seus costums i creences: l’habitatge, l’alimentació, la vestimenta, la llengua, les activitats de lleure... i en recollim el llegat

Roma

Mapa interactiu per treballar a l’aula

transmissió de continguts a través d’imatges

forta que, segons que sabem, fins tot l’emperador Neró va participar en diverses competicions. Els aurigues manejaven el fuet flagellum amb una mà amb l’altra duien les regnes. També portaven un ganivet per tallar les corretges que unien el carro als cavalls no ser arrossegats en cas de caiguda. Sabem que els accidents eren força freqüents. Els jocs s’obrien amb una espectacular desfilada inaugural pompa pels carrers de la ciutat fins a l’arena del circ. Seguidament, l’organitzador dels jocs, des del pulvinar o des de la terrassa situada sobre les carceres, feia el senyal de sortida llançant un mocador mappa) a l’arena. En aquest moment, les carceres s’obrien totes alhora mentre la multitud embogia. L’auriga vencedor rebia una palma una corona de llorer, a més d’una considerable fortuna. Alguns aurigues van esdevenir ídols de masses, com l’hispà Diocles, nascut el 104 dC, que va aconseguir 1.462 victòries

Els circs de l’Imperi romà Porta triumphalis. Per aquesta porta abandonaven el circ els guanyadors de la curs.

Meta prima. Aquesta era la primera meta per la que giraven els carros a l’inici de la cursa. Spina. A llarg de l’espina es disposaven elements decoratius, com estàtues de la deessa Cíbele o obeliscs egipcis. Meta secunda. Al costat de les metes se situaven uns marcadors particulars per comptar les voltes: en una meta hi havia set dofins (consagrats a Neptú) en l’altra, set ous (en al·lusió a Càstor Pòl·lux).

Porta pompae. Per aquí sortien els carros els aurigues, així com les processons de músics, sacerdots imatges religioses prèvies a les curses.

caient en desús i, finalment, van ser prohibits. Els circs abandonats van ser desmantellats a mesura que se n’extreien els carreus per reutilitzar-los en la construcció. És el que va succeir amb el Circ Màxim de Roma, del qual pràcticament només en queda una extensa planura.

aurigues? d Juguen net, els aurigues? Qui hi ha al pulvinar o tribuna presidencial?

Roma Els vestits femenins Les dones romanes duien roba interior especialment l’strophium una mena de sostenidors. Al damunt, hi duien: Subucula. Consistia en una túnica interior que es duia directament sobre la pell. Estola. La portaven les dones casades. Podia tenir mànigues o no, arribava fins als talons. Se cenyia al voltant del maluc amb un cordó sota el pit amb un cinturó. Podia ser de diferents colors. Palla. Permetia cobrir-se les espatlles o formar una caputxa per anar per la ciutat, ja que no estava ben vist que una dona de classe alta es passegés pel carrer mostrant els cabells. Com a ornament, era freqüent dur cintes de porpra d’algun altre color brodades sobre l’estola (clavi). Un altre element ornamental eren les calliculaes brodats sovint en forma de flor, que s’aplicaven sobre l’estola o la palla. Els vestits masculins Els homes romans també duien roba interior, el subligaculum o calçotets. Al damunt, hi duien dues peces: Túnica. Era de procedència grega. Podia ser de llana o de fil. Se cenyia a la cintura amb un cinturó podia ser de diferents colors. La túnica s’adaptava a cada necessitat: per exemple, els esclaus utilitzaven una túnica d’un teixit molt resistent, que el permetia dur a terme les tasques agrícoles exomis). Els soldats també duien túniques especials, còmodes resistents. Toga. Era la peça de roba que es posaven els romans sobre la túnica per sortir de casa. No era només una peça de roba, sinó que es va convertir en un símbol nacional, ja que només podien dur toga els ciutadans. Els esclaus els lliberts ho tenien prohibit, els plebeus més pobres no se la podien pagar. Originalment la duien tant els homes com les dones, però amb el temps es va convertir en una peça exclusivament masculina. Finalment, la toga va ser substituïda per una altra mena de vestit, com el pal·li, atès que podia arribar a fer molta nosa. Els homes també duien com a ornament tires de porpra o d’un altre color brodades a la túnica o la toga clavi); segons si eren estretes o amples, rebien el nom d’angusticlavi laticlavi ACTIVITATS El vestit dels romans

Activitats interactives per practicar els continguts

iniciem el viatge amb una recreació de l’espai on es va gestar i desenvolupar la història.

La ciutat de Roma

aula

A l'

Maquetes en 3d de recreació del passat

Termes de Dioclecià. Les termes públiques eren establiments de banys. En una mateixa ciutat hi havia sovint diversos complexes termals. teatre grec, el romà no està adossat a un turó. És semicircular el mur de l’escena és monumental.

transmissió de continguts a través d’imatges

Els carrers principals d’una ciutat romana estaven plens de de tallers on es fabricaven els objectes de la vida quotidiana. Les tavernes oferien un espai agradable on es podien comprar begudes per consumir allà mateix o per endur. Tenien un mostrador que donava al carrer per mostrar les begudes als vianants. Hi havia també botigues de menjar ja preparat, els thermopolia

54

eren massisses sòlides. A la part superior hi discorria una passarel·la que servia als soldats per fer guàrdia. Tenien una entrada principal diverses entrades secundàries, tancades amb portes de fusta.

el·líptic on es realitzaven espectacles de combats, sovint mort.

riu Tíber

Segons la tradició, la ciutat de Roma fou fundada el 753 aC per Ròmul Rem. Estava situada sobre set petits turons tenia una situació geogràfica privilegiada, al centre de la península Itàlica, banyada pel riu Tíber connectada amb el mar pel port d’Òstia. Roma estava plena d’edificis monumentals que servien de model per a les altres ciutats de l’Imperi.

Descobrim els orígens històrics i/o mitològics que van forjar les civilitzacions grega i romana.

La fundació de Roma

Coneixem la fundació de Roma pels relats mítics que ens han arribat. Segons aquests relats, després de la destrucció de Troia, els supervivents de la ciutat es van fer a la mar a la recerca d’una nova pàtria. Entre aquests supervivents hi havia l’heroi troià Enees, nascut de la unió entre la deessa Venus Anquises, el seu fill Ascani. Després de moltes voltes pel Mediterrani d’una estança a Cartago, Enees va remuntar el riu Tíber fins al lloc on habitava el déu Saturn. Allà el rei Llatí, descendent de Saturn, va donar la benvinguda a Enees li va oferir la mà de la seva filla Lavínia. Però ella ja s’havia promès a Turnus, el qual, per defensar els seus drets, va declarar la guerra al rei Llatí. Llatí va morir a la batalla, però Enees va guanyar la guerra el va succeir al tron. Fou llavors quan va fundar una nova ciutat, Lavínium, en honor de la seva esposa, el seu poble va ser designat amb el nom dels llatins. En morir Enees, el seu fill Ascani, a qui no li agradava Lavínium, va fundar la seva pròpia ciutat: Alba Longa, que va esdevenir la més poderosa de la regió. La dinastia d’Ascani va regnar deu generacions, fins que els germans Numitor Amuli es van enfrontar per la successió. Amuli va expulsar Numitor del tron, va matar el seu fill va arraconar la seva filla, Rea Sílvia, consagrant-la al culte de vesta, que imposava el celibat. Així s’assegurava que no tingués descendència. Però aleshores, el déu Mart la va posseir Rea Sílvia va engendrar dos bessons: Ròmul Rem. Quan van néixer els dos germans, Amuli els va llençar al Tíber perquè morissin. Però el riu els va dur miraculosament, sans estalvis, fins al peu de la muntanya del Palatí, sota una figuera. Allà una lloba els va salvar d’una mort segura, protegint-los en una cova els va alimentar amb la seva pròpia llet. Un pastor que passava per allí es va fer càrrec de les criatures. En fer-se adults, els bessons van conèixer la veritat sobre el seu naixement. Aleshores van matar Amuli van restablir Numitor al tron. Els dos germans també van fundar la seva pròpia ciutat, situada al peu de la muntanya del Palatí, al mateix lloc on els havia trobat la lloba. Per decidir quin dels dos seria rei, van consultar el déus, que van triar Ròmul mitjançant un presagi (el vol d’unes aus). Llavors Ròmul va traçar el solc de la muralla sagrada a l’interior de la qual es construiria la nova ciutat. Arran d’una disputa, Rem va creuar el solc sense respectarne el caràcter sagrat va desafiar el seu germà. Ròmul el va matar es va convertir en el primer rei de Roma.

5. Un futur per construir

El rapte de les sabines

El rapte de les sabines. Giambologna (1581-1582).

A Roma hi havia poques dones i, per tant, la població romana, formada gairebé exclusivament per home, corria el risc de desaparèixer. Ròmul va tenir la idea de parar una trampa als pobles veïns: va convidar els sabins un banquet, al qual van assistir amb les seves filles. A un senyal de Ròmul, els romans es va apoderar de les dones sabines. Els sabins, furiosos, van declarar la guerra a Roma, però al cap d’un temps les sabines ja sentien afecte pels romans, amb qui s’havien casat havien tingut fills. Per això, quan van veure que romans sabins anaven a enfrontar-se, els van separar. Des d’aleshores, els dos pobles van viure reconciliats en harmonia.

Descobrim el passat i el present d’un aspecte rellevant en clau de sostenibilitat per debatre quin futur volem.

un increment extraordinari de població en un mateix espai: es calcula que l’any 2250 aC la ciutat de Memfis (Egipte) hi vivien unes 35.000 persones. Durant l’edat antiga, van anar sorgint ciutats a tot el món, les més grans de les quals no passaven de poques desenes de milers d’habitants, llevat de Roma. Després de la decadència de l’Imperi romà, a Europa les ciutats van anar perdent població no es van recuperar fins al segle xix, quan la revolució industrial va desencadenar

Presentació del tema en el present

un èxode imparable de població del camp cap a les ciutats, a la recerca de feina millors condicions de vida, que encara avui continua.

Activitats interactives per practicar els continguts

Mapa interactiu per treballar a l’aula

Temple de Saturn. Les ciutats romanes tenien molts temples. Generalment,

La fundació de Roma en l’art E L LL i B r E d E L’ALUM n At. PAS A PAS

55

1 A quin país continent es troba Tòquio? Nova Delhi? Busca cinc imatges dels carrers cases de Tòquio de Nova Delhi: quines diferències hi observes? A què les atribuiries?

2 En quins dos continents es troben els països amb menys població urbana? Sens dubte hi ha una relació entre el potencial econòmic d’una país el seu grau d’urbanització. Proposa una explicació del perquè d’aquesta relació. 3 Quants habitants té el lloc on vius?

4 On preferiries viure: en una ciutat, en un poble o en una casa aïllada? Explica’n els motius.

Vivien en ciutats, els romans? Roma fou una megaciutat que va arribar al milió d’habitants al segle aC, quan poques ciutats al món superaven els 10.000. A més, els romans van fundar al llarg ample de l’Imperi nombroses ciutats que obeïen a la mateixa estructura urbanística que Roma. Però malgrat el protagonisme de les ciutats en l’estructura de l’Imperi, es calcula que només el 10% dels habitants eren urbans, mentre que el 90 % continuava vivint al camp.

Vivim en ciutats, nosaltres?

• El 1950, fa tan sols setanta anys, només un 30% de la població vivia en ciutats. Actualment, més de la meitat de la població mundial (55%) viu en nuclis urbans, es calcula que arribarem al 68% l’any 2050.

• Mentre que el 1990 hi havia 10 megaciutats al món (és a dir, nuclis amb més de 10 milions d’habitants), avui ja en són 33.

• Entre aquestes megaciutats, la més poblada és Tòquio, amb 38 milions d’habitants, però es preveu que sigui superada per Nova Delhi pels volts del 2028.

UN FUTUR PER CONSTRUIR Tots totes –junts en tot moment– hem construït el passat construïm el futur: amb els nostres somnis, les nostres decisions, els nostres actes. Reunirem informació per debatre quin futur volem. %

població urbana

Prepara’t Què ens suggereix pensar en Roma?

El passat clàssic recreat per l’art de tots els temps

a Segons Tit Livi, va succeir veritablement el que s’explica sobre la fundació de la ciutat? b Quins dels fets presentats en aquesta pàgina penses que deuen ser reals quins no? Debat. Un cop hi hagis reflexionat, debat sobre el tema amb els teus companys de classe. Coincidiu en les vostres conjectures?

sempre hi havia un temple al fòrum. Cada temple estava dedicat a un déu. EL FÒRUM El fòrum se situava sovint al centre de la ciutat, generalment a la cruïlla de dues vies principals, el cardo el decumanus L’entrada estava delimitada per una porta monumental un arc decorat. Al voltant del fòrum hi havia diversos edificis amb funcions civils, religioses, judicials comercials. Circ Màxim. L’arena estava dividida per una mitgera anomenada espina. S’hi realitzaven curses de carros cavalls. Roma Tria un d’aquests monuments fes-ne una presentació en PowerPoint o similar: • Colosseu • Circ Màxim • Temple de Saturn • Basílica Júlia En la presentació hi ha de constar: Any o època de construcció. b Funció a què estava destinat. c Principals característiques arquitectòniques. d Fotos o vídeos que en recreïn l’aspecte original de l'edifici o monument. pels oradors per pronunciar els discursos. Casa de les Vestals, sacerdotesses de Vesta que havien de romandre verges. Aqua Claudia. Un dels tretze aqüeductes que abatien d’aigua la ciutat. Cúria, on es reunia el Senat. Arc de Septimi Sever. Quan un general obtenia una victòria militar important, el Senat concedia un triomf, el general desfilava per la ciutat amb les seves tropes, els captius el botí obtingut. Els arcs de triomf es construïen per commemorar aquesta cerimònia. Posteriorment, els arcs es van construir de pedra no de fusta van servir per commemorar victòries fets rellevants, bé per recordar un emperador. Basílica Júlia. La basílica era la seu dels magistrats. De vegades també acollien mercats ACTIVITATS • Termes de Dioclecià • Casa de les Vestals • Teatre de Marcel Arc de Septimi Sever A l'aula 53 Luca Giordano (1634-1705). Un historiador romà anomenat Tit Livi va escriure el llibre Ab urbe condita ('Des de la fundació de la ciutat') uns setcents anys després que Roma fos fundada. Al pròleg, Tit Livi escriu: Roma Enees fugint de Troia. Federico Barocci (1535-1612). Enees derrota Turnus. Luca Giordano (1634-1705). Charles de La Fosse (1636-1716). [...] em serà motiu de complaença haver-me ocupat jo mateix, per la meva banda, de la memòria de les gestes

6. Aplicar el coneixement

Sintetitzem continguts, llegim documents, interpretem mapes històrics, esquemes i imatges per inferir i relacionar informació

la Gàl·lia o tots els productes hispans s’enviaven a Roma? Des de quines regions arribaven cereals (principalment blat) a Roma? Estimat Lucili, no has de buscar amics únicament al fòrum o al Senat: si pares atenció, en trobaràs també casa. Si algú, quan compra un cavall, no l’examina, sinó que es fixa en la sella les brides, és estúpid; així és també estúpid qui jutja un ésser humà per la seva indumentària per la seva condició social. Tots som esclaus. «És un esclau». Però pot ser lliure d’esperit. «És un esclau». això ha de fer mal? Mostreu-me qui no ho sigui: n’hi ha que són esclaus de la luxúria, d’altres de l’avarícia, d’altres de l’ambició, tothom és esclau de l’esperança, tothom, de la por. Però cap esclavitud és més vergonyosa que la voluntària. Per això, aquests refinats no han d’impedir-te que siguis cordial amb els teus esclaus sense sentir-te superbament superior: més que témer-te, els teus esclaus han de respectar-te.

Activitats de tipologia diversa

Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma.

1. Marc geogràfic

2. Marc històric

Llatí: Llengua i Cultura 4

Llibre de l’alumnat

iSBN paper: 978-84-218-7411-0

iSBN digital: 978-84-218-7718-0

NOVETAT!

Diccionari llatí-català català-llatí Paradigmes del llatí

diCCiOnAri LLAtÍ-CAtALÀ / CAtALÀ-LLAtÍ

Amb tot el vocabulari de les unitats, a més d’esquemes-resum de les qüestions gramaticals que es tracten al llibre.

Accedeix a una mostra digital

Llatí: Llengua i Cultura 4

Proposta didàctica

iSBN: 978-84-218-7561-2

NOVETAT!

tots

els recursos de l’alumnat disponibles a

on-line i off-line.

descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.

C LAUS d EL P r O j EC t E

Metodologia d’aprenentatge

Combinem l’explicació rigorosa dels continguts gramaticals amb la metodologia d’aprenentatge del llatí com a llengua moderna. Per això presentem textos senzills (que es relacionen amb els temes de cultura de la unitat), en els quals l’alumnat ha de deduir el significat global del text, i llegir, escriure o parlar en llatí.

Exposició raonada i acurada

Procurem no pressuposar coneixements i referents culturals que és possible que l’alumnat no tingui, molt conscients que no es pot aprendre allò que no s’entén.

Situacions d’aprenentatge

incloem una situació d’aprenentatge en cada unitat. Les situacions parteixen de preguntes suggerents per a l’alumnat i combinen sabers i estratègies de diferents matèries, relacionant en tot moment les problemàtiques actuals amb la seva dimensió històrica

Activitats virtuals

Enriquim el llibre amb una gran quantitat d’activitats virtuals autoavaluables amb vista bé a consolidar conceptes, bé a ampliar coneixements. Les distribuïm al llarg de la unitat per fer-les més útils en cada moment de l’aprenentatge.

referència constant a elements quotidians de la nostra realitat

iniciem el llibre posant de relleu el vincle estret de la nostra cultura amb la de l’Antiguitat remarcant elements quotidians de la realitat actual i propera que ens fan deutors de Roma. Al llarg del llibre múltiples activitats promouen la consciència d’aquest vincle.

Avaluació competencial

Donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.

L’alumnat disposa dels següents recursos:

• Vídeos de continguts. Pel·lícules i documentals vinculats al contingut de la matèria.

• Activitats interactives.

• Enllaços a pàgines web oficials.

• itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.

Prepara’t Per recordar el que ja sabem.

Millora Per ampliar els coneixements.

Posa’t a prova Per consolidar la competència.

Consulta una mostra dels recursos digitals que complementen el projecte educatiu.

El professorat disposa dels següents documents didàctics:

Programació de curs.

Desenvolupament de les unitats

didàctiques:

• Orientacions didàctiques que incorporen:

– itineraris de personalització de l’aprenentatge.

– Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

• Programació d’aula.

• Solucionari.

Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació connectades amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat.

rúbriques d’avaluació.

Descripció i finalitat dels recursos digitals

treball per projectes:

• Bases metodològiques del treball per projectes de Casals.

• Presentació del projecte del llibre de l’alumnat.

• Sessions de treball i tasques assignades.

• Rúbriques: avaluació de disseny del projecte, avaluació del projecte i autoavaluació de l’alumnat.

Gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.

Taula de qualificacions de l’alumnat

Avaluació competencial

Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 28-29 del catàleg.

1. roma, el nostre passat

Tracem el vincle de múltiples elements del món romà amb la nostra realitat.

2. Situació d’aprenentatge

Partim de la vida d’un personatge històric per plantejar una situació que entronca amb el present, articulada entorn de fonts documentals (textos, vídeos, gràfics…).

Activitats de descobriment

5. Història i cultura

Personatge històric

Font primària: poema Situació en el present

Recorrem la història de Roma i la seva civilització alternant pàgines narrativo-expositives dels fets amb pàgines en què el contingut es presenta a través de fonts pròpies de les Ciències Socials (fonts primàries, mapes, taules, gràfics…).

Contingut expositiu

6. Mitologia

Coneixem les deesses i déus romans i aprenem a reconèixer-los en les representacions artístiques

Activitat interactiva a partir d’obres d’art

Fonts: recreacions, pintures, fotografies, textos primaris

3. Llengua

Arribem a traduir textos a partir d’exercitar-nos amb les estructures sintàctiques del llatí, la morfologia, la traducció directa i inversa d’oracions…

Exposició del contingut

4. Llengua/vita romana

Activitats de complexitat progressiva

Coneixem un personatge romà tipus, que entronca amb els continguts de cultura, llegint un text senzill en llatí: escoltem, parlem i escrivim en llatí, inferim significats, treballem lèxic i etimologia…

7. El passat de les llengües/formació de mots

Activitats orals i escrites

Coneixem els orígens de la nostra llengua a partir del treball d’història de la llengua, etimologia, lèxic… amb vista a enriquir la nostra competència lingüística en català.

Història de la llengua

Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma.

Coneix els avantatges d’avaluar per competències amb el projecte educatiu Codi Obert de l’editorial Casals.

Et facilitem les eines i els recursos necessaris per fer l’avaluació competencial del teu alumnat i t’acompanyem en aquest procés d’avaluació al llarg del curs.

Amb aquest codi QR podràs accedir a la nostra web, on trobaràs tutorials sobre l’avaluació competencial i, si ho necessites, podràs sol·licitar una sessió formativa personalitzada.

Estem convençuts que la nostra proposta t’ajudarà en la teva tasca com a docent!

Llatí Dibuix tècnic

BA

Llengua i cultura llatines

Llengua i cultura llatines 1-2

Llibre de l’alumnat

iSBN paper: 978-84-218-7473-8

iSBN digital: 978-84-218-7777-7

Diccionari

llatí-català català-llatí

Paradigmes del llatí ESO

diCCiOnAri LLAtÍ-CAtALÀ / CAtALÀ-LLAtÍ

Amb tot el vocabulari del llibre de l’alumne.

PARADIGMES DEL LLATÍ

Amb el resum de tota la gramàtica treballada al Batxillerat.

Accedeix a una mostra digital

Llengua i cultura llatines 1-2

Proposta didàctica

iSBN paper: 978-84-218-7636-7

tots

els recursos de l’alumnat disponibles a

on-line i off-line.

descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.

C LAUS d EL P r O j EC t E

Un sol llibre per als dos cursos de Batxillerat

Fem possible que cada aula treballi els continguts en el moment òptim, d’acord amb les seves circumstàncies.

Gran rigor en la selecció de textos per traduir

Exemplifiquem amb rigor les construccions gramaticals i posem una gran cura perquè les frases i els textos s’ajustin a les construccions treballades en cada moment.

Exposició raonada i acurada

Tenim molta cura a no pressuposar coneixements i referents culturals que és possible que l’alumnat no tingui, conscients que no es pot aprendre allò que no s’entén.

treball amb fonts primàries i secundàries

Com a complement de l’exposició narrada i argumentada dels fets, proposem lectures, anàlisis i debats de fonts primàries i secundàries, per escoltar la «veu» dels propis actors de l’Antiguitat.

Mirada posada en la selectivitat

En els diversos blocs (Traducció, Història i cultura, Literatura), tant la disposició dels continguts com la manera d’abordar-los tenen molt present la preparació per a les proves de la selectivitat.

Avaluació competencial

Donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.

L’alumnat disposa dels següents recursos:

• Galeries d’imatges de restes arqueològiques.

• Enllaços a pàgines web oficials.

• itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.

Prepara’t Per recordar el que ja sabem.

Millora Per ampliar els coneixements.

• Documents i vídeos per treballar la pervivència del llegat clàssic.

• Resum interactiu de cada unitat.

Posa’t a prova Per consolidar la competència.

Consulta una mostra dels recursos digitals que complementen el projecte educatiu.

El professorat disposa dels següents documents didàctics:

Programació de curs.

Desenvolupament de les unitats didàctiques:

• Orientacions didàctiques, que incorporen:

– itineraris de personalització de l’aprenentatge.

– Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

• Programació d’aula.

• Solucionari.

Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació, connectades amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat.

rúbriques d’avaluació.

Descripció i finalitat dels recursos digitals.

Gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.

Taula de qualificacions de l’alumnat

Avaluació competencial

Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 28-29 del catàleg.

Tres blocs per gestionar la seqüenciació de continguts: TRADUCCIÓ/PLURILINGÜISME + L’ANTIGA ROMA/LLEGAT I PATRIMONI + EDUCACIÓ LITERÀRIA

TRADUCCIÓ/ PLURILINGÜISME

1. L’origen del llatí

Recorregut per la història del llatí des de les arrels indoeuropees fins al seu ús com a llengua de cultura fins al segle xvII

DE L’INDOEUROPEU AL LLATÍ El llatí pertany a un grup de llengües anomenades itàliques que han estat documentades des del segle aC (inscripció de Duenos).

en un

torn,

Les llengües itàliques

llengües d’origen indoeuropeu encara es parlen, constitueixen la família lingüística més important del món: uns 3.200 milions de persones (el 46% de la població mundial) tenen com a llengua materna alguna llengua d’origen indoeuropeu, especialment Europa a l’Àsia sud-oriental.

Sànscrit Avèstic Grec Llatí Gòtic Català pita patar pater pater fadar pare padam pad poda pedem fotu peu brathar bratar phrater frater brothar germà bharami barami phero fero baira portar sanah hano hene senex sinista vell Davant d’aquestes similituds, Jones va deduir que les llengües de gairebé tot Europa una part considerable d’Àsia havien de pertànyer a la mateixa família lingüística L’anglès Thomas Young va crear el terme indoeuropeu l’any 1813, encara que són sobretot els alemanys Friedrich von Schlegel Franz Bopp els qui van desenvolupar la comparació científica entre totes les llengües d’Europa la llengua antiga de l’Índia. Si aquestes llengües estaven emparentades, es podia plantejar la hipòtesi d’una llengua original comuna de la qual derivaven totes les altres, com també d’un poble únic que venia d’un punt originari que hauria envaït diverses regions en onades successives. El desxiframent de l’antic persa, de l’hitita, de la llengua de l’Àsia central anomenada tokhari del grec micènic va revelar l’existència de similituds entre les llengües d’aquests territoris en una època encara més antiga. Aleshores es va intentar, remuntant-se encara més lluny, reconstruir aquesta llengua primitiva o originària –el protoindoeuropeu que es deuria parlar cap al quart mil·lenni abans de Crist– reconstruir tota la família lingüística

3. Anàlisi sintàctica

Exemples guiats d’anàlisis sintàctiques i morfològiques de l’oració llatina, recurs imprescindible per a la traducció.

ANALITZEM L’ORACIÓ LLATINA

ablatiu singular de concilium, -ii declinació), singular masculí magnus, -a, -um ‘gran’

ablatiu singular de clamor, -oris (masculí de la 3a declinació), ‘soroll’

acusatiu singular de (femení de la 3a declinació), ‘veu’

genitiu singular de (masculí de 3a declinació), ‘orador’ negació preposició d’ablatiu preposició d’ablatiu

PREDICAT PREDICAT SUBJECTE

nucli del subjecte nominatiu plural masculí de adjectiu de tres terminacions, ‘els romans’

Adv. CD nucli del predicat 3a persona del plural del perfet d’indicatiu de audivi, auditum (4a conjugació), ‘escoltar’

Fixa-t’hi! Romani és un adjectiu substantivat.

nominatiu plural masculí de multus, -a, -um 'molt'

nominatiu plural femení de multus, -a, -um 'molt'

nucli del subjecte nominatiu plural de declinació), 'home'

la muntanya on hi havia el santuari de Delfos. Cap musa va tenir descendència directa, ja que van romandre

Pieria patria Musarum est. Musae sunt filiae deae Memoriae. Musae novem sunt et figuram puellarum habent. Musicae, tragoediae, comoediae, historiae astronomiaeque curam habent, nam patronae etiam poetarum sunt. Romae incolae appellant.

Numeral: ‘nou’. Predicatiu: ‘Els habitants de Roma anomenen les Muses Came-

textos per traduir amb una introducció que ajudi a copsar-ne plenament el sentit

Deesses estàtues dels romans El text ens parla de quatre deesses romanes: Juno Roma –o Hera a Grècia– era l’esposa de Júpiter. Era la deessa de la maternitat protegia les dones casades. Minerva a Roma –o Atena a Grècia– era la deessa de les arts, els artesans la saviesa. També tenia cura de les arts de la guerra. Era filla de Júpiter se la solia representar amb casc, llança escut. Diana a Roma –o Àrtemis a Grècia– era una deessa caçadora, que anava armada amb un arc. Va romandre sempre jove verge se la considerava representant de la castedat. Vesta era la deessa de la llar. Es correspon amb Hèstia en la mitologia grega, era el símbol de la fidelitat. A Roma el culte de Vesta va adquirir una gran rellevància.

In concilio prae magno clamore Romani vocem oratoris non audiverunt Mot patri. Mot patri. polipu(m) pop radiu(m) raig crypta gruta strictu(m) directu(m) terciariu(m) nucli del predicat 3a persona del plural del perfet d'indicatiu d' (3a conjugació), 'perdre'

Traducció: A l’assemblea a causa del gran soroll els romans no van sentir la veu de l’orador. Traducció: Molts homes moltes dones a causa de la greu malaltia van perdre la vida.

4. textos per traduir / textos PAU

-que conjunció coordinada copulativa,

acusatiu singular masculí de 'greu'

Multi viri multaeque mulieres ob gravem morbum vitam amiserunt nucli del subjecte nominatiu plural de 3a declinació), 'dona'

acusatiu singular de (femení de la 1a declinació), 'vida' preposició d'acusatiu PREDICAT SUBJECTE

Consulis consilio tribunus copias ex oppido eduxit atque ad flumen castra posuit.

acusatiu singular de morbus -i (masculí de la 2a declinació), 'malaltia'

de la funció de cada element en l’oració

55

Textos per traduir i extens banc de textos de les proves d’accés a la universitat amb títol explicatiu i notes aclaratòries.

Durant segles, el temple de Vesta, situat al fòrum romà, va alimentar la flama de Roma. Segons Dionís d’Halicarnàs, els romans creien que aquell foc estava íntimament vinculat amb la fortuna de la ciutat i, que si s’apagava, era premonició d’un desastre. ‘tropes’. Conjunció causal: ‘perquè’.

Italiae incolae deas colunt. Praecipue diligunt Heram, Minervam, Vestam et Dianam. Hera regina dearum est et nuptiarum et matronarum patrona. In statuis Hera in cathedra cum corona sedet. Minerva sapientiae dea est et scientiarum, scholarum poetarumque patrona. Minervae statuae galeam, loricam et hastam habent; Minerva enim non solum sapientiam amat, sed etiam in pugnis copias protegit. Vesta patriam et familiam custodit. Romae puellae in Vestae ara flammam patriae servant. Vestae statua tunicam induit. Diana silvarum dea est et nympharum regina. Dianae statuae sagittas et pharetram portant, quia dea saepe in silvis cum nymphis feras agitat et necat. Diana pudicitiam amat et puellas ante nuptias protegit.

CICERÓ TEXTOS

Ni els pobles que són governats per Roma ni els seus aliats poden suportar tantes injustícies per part dels funcionaris romans Verrines II, 3, 207)

tam opima est ac fertilis ut ubertate agrorum et varietate 17 LLENGUA 2 tan ... que (valor consecutiu). 2 immo vero etiam: és més, fins tot (o similar). designat… ad caedem: sentència mort (o similar). construcció personal d’infinitiu: semblem fer (o similar). 6 istius: en referència a Catilina.

Ciceró lamenta les actuals circumstàncies retreu al senat la seva inactivitat davant les evidents impunes intimidacions de Catilina Catilinàries 2)

Pompeu ha vençut els pirates exigeix ostatges als cretencs En defensa de la llei Manília 35)

Sext Rosci, el pare, sempre havia estat defensor del partit dels nobles En defensa de Sext Rosci 16)

Per a Ciceró, els delictes de Verres són coneguts per tothom, de manera que no és necessari presentar-ne testimonis (Verrines II, 3, 63)

Guerra de Roma contra els habitants de Tàrent (II, 11)

Exercitació

L’Estat no gosa actuar contra Catilina Catilinàries I, 3)

Davant les grans riqueses de la província de l’Àsia, Ciceró adverteix els romans que els interessa molt defensar-la (En defensa de la llei Manília 6) fructuum et magnitudine pastionis et multitudine earum rerum quae exportentur facile omnibus terris antecellat. Itaque haec vobis provincia, Quirites, si belli utilitatem et pacis dignitatem retinere vultis, non modo a calamitate sed etiam a metu calamitatis est defendenda3 In his gregibus omnes aleatores, omnes adulteri, omnes impuri impudicique versantur. Hi pueri tam lepidi ac delicati non solum amare et amari neque saltare et cantare, sed etiam sicas vibrare et spargere venena didicerunt.

depravada dels conjurats Catilinàries II, 23) Lugent provinciae, queruntur liberi populi, regna omnia de nostris cupiditatibus et iniuriis expostulant; locus intra Oceanum iam nullus est neque tam longinquus neque tam reconditus quo non per haec tempora nostrorum hominum libido iniquitasque pervaserit. Omnes qui ubique praedones fuerunt partim capti interfectique sunt, partim unius huius se imperio ac potestati dediderunt. Idem [Pompeius] Cretensibus, cum ad eum usque in Pamphyliam legatos deprecatoresque misissent, spem deditionis non ademit obsidesque imperavit. Cum hic [Sext. Roscius] omni tempore nobilitatis fautor fuisset, tum hoc tumultu proximo [...] praeter ceteros in ea vicinitate eam partem causamque opera, studio, auctoritate defendit. Etenim rectum putabat pro eorum honestate se pugnare. Quid opus est Lollio? Nemo hoc nescit, nemo tuorum amicorum, nemo abs te productus, nemo abs te interrogatus nunc se primum hoc dicet audire. M. Lollius, filius eius, adulescens lectissimus, praesto est: huius verba audietis. Haec posteaquam acta et constituta sunt, procedit iste repente e praetorio inflammatus scelere, furore, crudelitate; in forum venit, navarchos vocari iubet. Qui nihil metuebant, nihil suspicabantur, statim accurrunt. Iste hominibus miseris innocentibus inici catenas imperat. 190

de les PAU

Ciceró fa saber a Catilina que està al corrent de les seves activitats il·lícites. Es queixa de la permissivitat de Roma enfront d’aquestes conductes Catilinàries I, 4)

Naturalesa O tempora, o mores! Senatus haec intellegit; consul videt; hic tamen vivit. Immo vero etiam2 in senatum venit, designat oculis ad caedem3 nostrum. Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur si istius furorem ac tela vitamus. Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare cupientem nos consules perferemus? Habemus senatusconsultum in te, Catilina, vehemens et grave, non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis. Recognosce tandem mecum noctem illam superiorem. Dico te priore nocte venisse inter falcarios in M. Laecae domum. Num negare audes? Quid taces? Convincam, si negas. Video enim esse hic in senatu quosdam qui tecum una fuerunt.

Presentació

2. Continguts i activitats associades

1 LLENGUA

1 L’alfabet i la pronúncia L’alfabet llatí consta de vint-i-tres lletres L’alfabet català és d’origen llatí, per la qual cosa s’hi assembla moltíssim: A B C D E F G H

K L M N O P Q R S T U X Y Z D’aquestes vint-i-tres lletres, sis y són vocals. La resta són consonants. A l’hora de llegir textos en llatí, hem de tenir en compte les normes bàsiques següents: La es pronuncia sempre [k] Cicero). La g sempre sona feble γ (leges). La h no es pronuncia homo). La es pronuncia també en els grups gu qu [gw, kw] anguis Quintus). La ll es pronuncia com una ela geminada [ll] (puella). La es pronuncia [u] virtus). La es pronuncia [ks] (dixi). La z es pronuncia [dz] zephyrus). La ph es pronuncia [f] philosophus). En aquest alfabet no hi ha la que és una lletra d’origen germànic.

Bases del llatí

ACTIVITATS

En llatí hi ha síl·labes llargues síl·labes breus. Són síl·labes llargues les que contenen una vocal llarga o un diftong; són síl·labes breus les que contenen una vocal breu. Algunes regles importants per determinar la quantitat de les vocals són les següents: Els diftongs són sempre llargs. Hi ha vuit diftongs: ae oe ai ei oi ui au eu Una vocal seguida de dues o més consonants o d’una consonant doble és llarga ll ). Una vocal seguida d’una altra vocal és breu fil a). En llatí no hi ha accent gràfic. L’accent està marcat per la quantitat de la penúltima síl·laba: – Si la penúltima síl·laba és llarga, la paraula és plana tum ). – Si la penúltima síl·laba és breu, la paraula és esdrúixola (proe-li-um).

2 Morfologia nominal: els casos Els són les formes que adopten algunes paraules (substantius, adjectius pronoms) per indicar la funció que fan dins l’oració. En llatí hi ha sis casos expressen el següent:

Cas Funcions Nominatiu subjecte (S), atribut (Atr) Vocatiu interpel·lació (Voc) complement directe (CD), complement circumstancial (CC) complement del nom (CN) Datiu complement indirecte (CI) Ablatiu complement circumstancial (CC)

Elements morfològics i sintàctics

m. ante meridiem Abans del migdia. Les classes comencen les 8.00 a. m. in articulo mortis A punt de morir. Es van casar in articulo mortis in extremis En els últims moments. L’acord es va signar in extremis in fraganti (d’in flagranti Mentre es fa (un delicte). El delinqüent va ser descobert in fraganti ipso facto Per aquest fet, immediatament, l’acte. Després de la trucada va venir ipso facto

moveo, mugil, legio, facies, ancilla. 2 Llegeix aquestes paraules digues quina norma s’aplica a cadascuna: Caesar, Cicero, cives, puellae, sollertia, pulcherrima, scientia, axis, pallor, Xerxes, diximus, Iulius, Augustus, malitia, philosophus, bellum, nationes, praetores, caelis. 3 Detecta els diftongs que hi ha en aquestes paraules: aedes, rosae, Lacedaemon, oboediens, taurus, Leuctra, caelum, aer, praemium, Croesus, foedus, amoenus, aurum, neuter, scientia, Phoenicia, praetor, poeta, quaestor, poena, pecuniae, Oedipus, praeterea, Phaeacia MORFOLOGIA NOMINAL ACTIVITATS 1 Completa les oracions amb el llatinisme adequat. La comèdia dels errors de William Shakespeare, està plena de malentesos de ▲ b Una llibreria és una ▲ en un carrer on tot són botigues de roba. c Alemanya vol mantenir l'▲ en el nou sistema de finançament de la Unió Europea. El coneixement dels veritables mòbils de l’atemptat només es va poder fer ja que al principi tot era confusió. ▲ sembla que les mesures anunciades per Sanitat donaran bons resultats. f Ningú no sabia qui havia difós la notícia però era ▲ que nomenarien un nou director. No adaptats a l’ortografia catalana quid pro quo Error consistent a prendre una cosa per una altra. Tota la discussió es basava en un quid pro quo lamentable. rara avis Persona cosa excepcional dins d’un conjunt. Keanu Reeves és una rara avis Hollywood. statu quo Estat actual de les coses, situació en què es troben. El manteniment de l’statu quo beneficia les classes més acomodades. vox populi Allò que és conegut repetit per tothom. És vox populi que hi ha un problema d’habitatge al nostre país. a posteriori Amb posterioritat un fet o una circumstància determinats. A posteriori és fàcil explicar una situació. a priori Amb anterioritat un fet una circumstància determinats. Cal evitar els judicis a priori ACTIVITATS Completa les oracions amb el llatinisme adequat. a El president va ser investit ▲ quan ja s’acabava el termini fixat per la llei. b L’avió surt les 12.00 ▲ Els Mossos d’Esquadra van detenir el lladre quan es disposava a robar les joies d’un aparador. d El jugador va ser expulsat del club ▲ després de les seves escandaloses declaracions. e És molt difícil canviar costums que estan arrelats ▲ f Es pot acceptar com a testament un full escrit a mà, des del llit, ▲ Amb sentit temporal ab illo tempore Des d’aquell temps, des de molt antic. La humanitat beu vi ab illo tempore a.

Avancem per proporcionar nous continguts amb varietat de tipologies d’activitats

MORFOSINTAXI NOMINAL

Els adjectius es busquen al diccionari en la forma masculina. Per tant, encara que en una oració trobem un adjectiu femení (1a declinació) l’hem de buscar per l’equivalent masculí (2a declinació).

Mentre que els substantius al diccionari els trobem per la forma del nominatiu el genitiu dominus, -i), els adjectius els trobem per les formes del nominatiu singular masculí, femení neutre: bonus, -a, -um

ACTIVITATS

Profusió de frases i textos

Reescriu els sintagmes següents, formats per un nom un adjectiu, en els casos que s’indiquen. Respecta sempre la concordança entre les dues paraules. galeis novis: acusatiu sing. genitiu sing. b agro publico: nominatiu sing. genitiu plur. proelia longa: acusatiu plur. datiu plur. d misero agricolae: genitiu plur. acusatiu plur. nominatiu sing. datiu sing. locorum amoenorum: genitiu sing. / datiu sing. g lupos nigros: nominatiu sing. ablatiu plur. h vitiis impiis: acusatiu plur. acusatiu sing. famae perpetuae: ablatiu sing. genitiu sing. curas magnas: datiu sing. ablatiu sing. Declina els sintagmes en acusatiu singular en genitiu singular. a multus, -a, -um + pecunia, -ae b parvus, -a, -um + ager, agri c niger, -gra, -grum lupus, -i d latus, -a, -um + terra, -ae pulcher, -chra, -chrum + malus, -i Indica en quins casos poden estar aquests sintagmes traa gladios longos b firme anime magistris liberis d parvum agrum multi populi g paucorum deorum librum magnum puero libero Completa les oracions amb la paraula adequada, que ha de concordar en cas, gènere nombre amb el subjecte. Després, tradueix les frases. Agricolae filius ▲ industrius, -a, -um est. b Multae statuae templum ▲ splendidus, -a, -um ornant. Pratum est plenum liliorum ▲ candidus, -a, -um et ▲ odoratus, -a, -um). d Piratae ▲ barbarus, -a, -um sunt. e Vir ▲ bonus, -a, consilia probus, -a, -um dat. mortifer, -era, -erum ▲ miser, -a, -um oppidi incolas vexat. g ▲ villa rustica multi incolae habitant. h In ▲ opulentus, -a, -um epulis servi convivis ▲ multus, -a, -um cibum praebent.

5. Llatinismes

Subratlla l’opció correcta en cada cas. Laboriosa est servae vita in villa. Sedula/Pigra semper serva est, in operis non solum domesticis, sed etiam in externis. In villa serva cotidie mensam parat, aquam portat, lucernas accendit, dominae et filiarum pallas lavat et totam villa inquinat/purgat Interdum, si serva perita/tarda est, lanam texit et telas pingit. Servae dat escam gallinis et herbas capellis. Serva interdum etiam vaccas depascit. Cum villae incolis semper irata/serena est, praesertim cum domina et dominae filiis. Servae vita vere commoda/dura

L’infinitiu concertat L’infinitiu és un verb i, per tant, com norma general té subjecte. Tanmateix, quan el subjecte de l’infinitiu és el mateix que el del verb principal, aquest subjecte no s’expressa dins de l’oració d’infinitiu. En aquest cas, parlem d’infinitiu concertat: Theseus Ø Minotaurum occidere constituit. S (S) CD infinitiu V Teseu decideix Ø matar el Minotaure]. S (S) infinitiu CD Observa que la persona que decideix (constituit la que mata (occidere és la mateixa (Teseu). Les construccions d’infinitiu concertat són molt semblants a les catalanes es tradueixen també per infinitiu.

Indica com és la primera persona del singular del present d’indicatiu

Vil·la romana de Borg (Alemanya).

17 Tradueix les oracions: Nautae periti scapham securam inter procellas dirigunt. Apud populos liberos libera sunt iudicia. Saeva procella nautam peritum non terret. d Magna est sedulorum agricolarum industria. Bella funesta oppida agrosque vastant. Magister puerorum pigrorum neglegentiam vituperat. Viri clari fama numquam evanescit. h Vulgi indocti sententiae Exiguus cibus avidum stomachum non satiat. Excidium oppidi Sagunti initium secundo Punico bello dat. k In antiquis historiis innumera sunt exempla constantiae et abstinentiae. Alexandri copiae dexteram fluvii ripam occupant. Domina pia ad Dianae templum venit et cistam plenam rubrarum rosarum deae praebet. 18 Classifica aquests adjectius segons si es poden aplicar Júpiter a Apol·lo: formosus robustus iracundus / delicatus saevus infidus tener / lepidus longaevus 19

Activitats que plantegen l’estudi del llatí a la manera d’una llengua moderna

32

Tractament enfocat a enriquir el lèxic de la pròpia llengua i millorar, així, la competència lingüística.

Els presentem compilats per facilitar-ne l’estudi per a les proves d’accés a la universitat.

LLATINISMES

Què és un llatinisme?

Un llatinisme és una paraula o locució procedent del llatí incorporada al nostre idioma. Els llatinismes conserven el significat (generalment) la grafia original i, per tant, no han sofert l’evolució pròpia del lèxic patrimonial, ja que s’han incorporat la nostra llengua directament com a cultismes.

Alguns llatinismes, pel seu ús elevat, s’han adaptat gràficament al català: d’aquesta manera, per exemple, porten accent quan n’han de dur segons les normes de l’ortografia catalana. Les expressions llatines no adaptades al lèxic català –la majoria– s’escriuen en cursiva, com passa amb els altres mots manllevats de llengües estrangeres.

Alguns llatinismes molt habituals són els següents: Adaptats a l’ortografia catalana accèssit masc En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi. No va guanyar ni el primer ni el segon premi, però sí un accèssit.

addenda Notes addicionals a la fi d’un escrit, especialment d’un llibre, per completar-lo o corregir-lo. El llibre s’acabava amb dues pàgines d’addenda.

àlies alias adv Per altre nom. El president de Zimbàbue és Mnangagwa, àlies el Cocodril alter ego Persona real o fictícia (especialment en una novel·la, una pel·lícula, etc.) en qui es reconeix o se n’identifica una altra. El personatge de l’obra és un alter ego esnob Persona que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. Sempre condueix cotxes de disseny personalitzats: és un esnob. exlibris Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d’una biblioteca per indicar-ne la propietat. Alguns exlibris, més d’identificar el propietari d’un llibre, són de gran qualitat artística. ínterim En l’endemig. En aquell ínterim va arribar el seu pare.

lapsus

Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint. Si estàs cansat és fàcil que tinguis lapsus.

maremàgnum Gran confusió. Aquella sala era un maremàgnum de sorolls corredisses.

Nota destinada a recordar alguna cosa. Van presentar al president un memoràndum de peticions. plus masc. Quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari. Els vigilants que fan el torn de nit guanyen un plus per noc postdata fem. Allò que s’afegeix a una carta després de signada datada. A la postdata hi va escriure: «Vindré a veure-us a l’estiu».

quid masc. Punt essencial d’una qüestió. El quid de la qüestió és si hi haurà prou diners per pagar-ho tot. quòrum Nombre mínim de membres presents en una assemblea, un consell, una junta perquè els acords que s’hi prenen siguin vàlids. El quòrum per adoptar acords en aquest Consell d’Administració és de dos terços dels assistents. rictus Obertura de la boca, produïda per la contracció dels músculs de la cara, que dona l’aspecte d’un riure forçat. Els pallassos fan un rictus molt exagerat. El grau més alt al qual arriba alguna cosa. La fideuà amb fumet de peix és el súmmum de les pastes gurmet. vis còmica fem. Capacitat d’una persona, especialment d’un actor, per fer riure. Explica els acudits amb molta gràcia: té molta vis còultimàtum Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica: si no s’accepten, es trenca la negociació. L’ultimàtum era: o retiraven les tropes, els declararien la guerra.

l’ortografia catalana quid pro quo Error consistent prendre una cosa per una altra. Tota la discussió es basava en un quid pro quo lamentable. rara avis Persona o cosa excepcional dins d’un conjunt. Keanu Reeves és una rara avis a Hollywood. statu quo Estat actual de les coses, situació en què es troben. El manteniment de l’statu quo beneficia les classes més acomodades. vox

Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma.

Amb sentit temporal ab illo tempore Des d’aquell temps, des de molt antic. La humanitat beu vi ab illo tempore a. m. ante meridiem Abans del migdia. Les classes comencen a les 8.00 a. m. in articulo mortis A punt de morir. Es van casar in articulo mortis in extremis En els últims moments. L’acord es va signar in extremis in fraganti (d’in flagranti Mentre es fa (un delicte). El delinqüent va ser descobert in fraganti ipso facto Per aquest fet, immediatament, a l’acte. Després de la trucada va venir ipso facto

mà, des del llit, ▲

Les quatre primeres unitats tracten sobre els fets històrics de la civilització de roma.

En les següents, seguim un fil argumental al voltant de la ciutat com a centre de l’organització sociopolítica romana

L’ANTIGA ROMA / LLEGAT I PATRIMONI

1. Presentació dels continguts

Pàgines narrativoexpositives dels fets.

2. Continguts

informació clara i concisa

1. nocions bàsiques per entendre què és la literatura

Definició dels diversos gèneres literaris associats als seus autors principals. Ús de recursos estilístics per embellir el text.

ELS GÈNERES LITERARIS DE LA LITERATURA LLATINA

El concepte de «gènere literari» ens és útil com a criteri per classificar agrupar els textos literaris partir de les seves semblances formals de contingut, de la finalitat que es proposa. Ens ajuda estudiar-los analitzar-los. La classificació dels textos literaris en gèneres s’inicia amb el pensador grec Aristòtil, que en la seva obra Poètica en va establir tres: èpica, lírica drama. Els autors romans també es van preocupar de la classificació per gèneres: Horaci Art poètica) en considera tres (els mateixos que Aristòtil), mentre que Quintilià Institució oratòria) hi afegeix el gènere didàctic, en el qual inclou l’oratòria, la historiografia la filosofia. Tant a Grècia com a Roma cada gènere no només se singularitzava per uns continguts concrets sinó també per una distinció formal, molt més marcada que en l’actualitat: els poemes èpics, per exemple, s’havien d’escriure en hexàmetres; en el cas de la literatura grega, fins tot es reservaven determinats dialectes per cada gènere literari.

La classificació per gèneres va incloure de seguida els que s’escrivien en vers (èpica, lírica drama), però en canvi va costar més incorporar-hi els escrits en prosa, que tanmateix a l’antiguitat també es van desenvolupar molt (oratòria, historiografia). Els gèneres de la literatura romana són els mateixos que els de la literatura grega, però els romans n’hi van afegir dos de propis: la sàtira (gènere poètic, creat pel poeta Lucili, en què es barrejaven continguts diversos, amb un to de crítica punyent) l’epistolografia, és a dir, les cartes amb contingut literari (creada per Ciceró). Segons les classificacions actuals dels gèneres literaris, podem agrupar les obres de la literatura llatina en aquests gèneres subgèneres: • Teatre: tragèdia, comèdia.

• Poesia: poema èpic, lírica, elegia, poema didàctic, faula, epi

grama, sàtira.

• Prosa: oratòria, prosa científica tècnica, historiografia, epis

tolografia, novel·la.

Teatre El gènere dramàtic (teatre) va néixer Atenes relacionat amb el culte al déu Dionís.

El tirà Pisístrat (segle aC) va instaurar les Grans Dionísies, unes festes en honor d’aquest déu. Tenien lloc la primavera al peu de l’Acròpolis, duraven cinc dies s’hi feien representacions teatrals (tragèdies comèdies).

El teatre romà entronca amb aquesta tradició grega. És cert que en la tradició itàlica anterior també es feia teatre, amb una gran varietat de representacions autòctones (com ara les farses atel·lanes o el mim), però d’aquestes manifestacions només en conservem fragments.

Per això, el teatre romà s’ha de classificar com el grec, en dos grans subgèneres:

1. Tragèdia A la tragèdia, els protagonistes es veuen enfrontats, de manera inevitable, al destí als déus. Aquest enfrontament provoca l’emoció la compassió de l’espectador. Els personatges de la tragèdia són herois de la mitologia solen pertànyer al cicle tebà (Èdip, Antígona) o al troià (Agamèmnon, Orestes, Helena, etc.).

2. Comèdia Segons Aristòtil, la comèdia va sorgir d’unes processons de contingut sexual burlesques que se celebraven en honor de Dionís; segons una altra tradició, la comèdia s’hauria originat en festivals agraris. La comèdia presenta situacions humorístiques festives.

A Grècia, el gènere còmic es va dividir en tres etapes: Comèdia antiga (des dels orígens fins al 400 aC). Comèdia mitjana (des del 400 fins al 323 aC). Comèdia nova (des del 323 fins al 250 aC). comèdia antiga representada sobretot per Aristòfanes (450 aC-85 aC), satiritzava temes d’actualitat amb una gran dosi d’imaginació. La comèdia nova que té el seu màxim exponent en Menandre (341 aC-290 aC), es basava en situacions quotidianes recorria l’equívoc l’aventura. La comèdia romana va seguir les pautes va adoptar les característiques de la comèdia nova grega, que és la que tenia cronològicament més propera.

308 RECURSOS

Manuscrit de la Biblioteca Apostòlica Vaticana (Vaticanus Pal. lat. 1459, fol. 1r) que conté la Retòrica a Herenni de Ciceró.

304

Definició del gènere que es treballa, les característiques i el context històric. Segueixen els autors i les obres principals.

TEATRE: COMÈDIA I TRAGÈDIA

1 El desenvolupament de l’espectacle A Roma, igual que passava a Grècia, la major part de l’activitat teatral tenia lloc durant les festes religioses. Tanmateix, mentre que per als grecs el teatre constituïa una experiència religiosa, ètica política, per als romans era sobretot un motiu de diversió. Els romans dedicaven alguns dies fixos de l’any a fer celebracions en honor de diverses divinitats. Durant aquests dies (que rebien el nom de ludi ‘jocs’), juntament amb les cerimònies religioses, organitzaven espectacles teatrals, més d’espectacles de circ d’amfiteatre. Els ludi més importants eren:

informació clara i concisa

PERVIVÈNCIA: MÚSICA

treball sobre la pervivència de la literatura llatina en tots els camps de les arts occidentals

Sensim sine sensu aetas ene cit. Ciceró, Sobre la vellesa 11.28 Es repeteix el so de la Insensiblement, sense sentir-ho, la vida va envellint. Onomatopeia Al·literació d’un o diversos sons, en un intent d’imitar fònicament un soroll o movi-

[...] ad solitu coiere locu Tuure parvo ulta prius questi statuunt ut nocte silenti / fallere custodes foribusque excedere temptent. Ovidi, Les Metamorfosis 83-85

Explica la història de Píram Tisbe, amb la repetició de la imita el murmuri de la Van reunir-se en el lloc acostumat. Aleshores, després de molts planys murmurats en veu baixa, decideixen que en el silenci de la nit provaran d’enganyar els seus guardians de sortir per la porta.

ludi Romani ludi Apollinares Instituïts des de molt antic, se celebraven al mes de setembre en honor de Júpiter Òptim Màxim al Circ Màxim eren organitzats pels edils curuls.

2.1.3 Relació amb els models grecs Plaute canvia substancialment els models grecs en què s’inspirava. Amb la intenció de divertir el seu públic camperol, l’autor interpreta lliurement els originals recorre a la tècnica de la contaminatio és dir, a la fusió en una única obra de trames o elements pertanyents comèdies gregues diverses. En resulta una trama més complexa, encara que de vegades confusa, incongruent il·lògica. D’altra banda, els acudits o les referències que introdueix per agradar al públic romà també l’aparten dels models grecs. Són fonamentals les diferències respecte la comèdia de Menandre: mentre que l’autor grec cerca la coherència de les trames, Plaute sovint sacrifica les exigències de la versemblança de lògica per tal d’aconseguir efectes còmics amb cada escena concreta. D’altra banda, mentre que el teatre de Menandre és psicològic, el de Plaute accentua els trets caricaturescos dels personatges típics.

Instituïts el 212 aC, tenien lloc al mes de juliol al costat del temple d’Apol·lo eren organitzats pel pretor urbà. ludi Megalenses Instituïts l’any 204 aC en honor de la deessa Magna Mater (la Gran Mare), eren organitzats pels edils curuls.

Organitzar els espectacles teatrals era una de les tasques pròpies dels edils o, en algun cas, dels pretors urbans, els quals se’n servien com a instrument de propaganda electoral. Normalment, els magistrats compraven personalment el drama de l’autor estipulaven una mena de contracte amb el gerent del teatre, al qual pagaven una part de les despeses necessàries per posar-la en escena. Les representacions tenien lloc a les primeres hores de la tarda. L’entrada era gratuïta el públic s’hi comportava de manera tumultuosa, malgrat la presència de conquisitores o acomodadors, que posaven ordre al local. Efectivament, el públic romà a diferència del grec, no era ni culte ni refinat ni socialment homogeni; ben al contrari, era predominantment plebeu per això preferia els embolics amorosos, els duels verbals les escenes de ballarins cantants, com les que apareixen en Plaute, més que no pas les caracteritzacions íntimes psicològiques de les trames de Terenci. Mentre que a Grècia la professió d’actor va gaudir de molt prestigi, Roma no va passar el mateix: els actors, únicament homes, eren esclaus o lliberts. N’eren una excepció els actors de les farses atel·lanes, unes peces còmiques breus que es representaven entre les comèdies les tragèdies durant els certàmens teatrals. Aquests actors també podien ser lliures, tot que des del moment en què exercien d’actor perdien el dret de vot tenien prohibit allistar-se a l’exèrcit. El teatre romà sempre va ser un teatre musical un flautista tibicen acompanyava amb la tíbia els actors en les parts declamades dialogades o cantades. Dissortadament, tota la música del teatre romà s’ha perdut. Pel que fa al vestuari s’utilitzaven accessoris estàndard, que contribuïen a indicar clarament el personatge que representava cada actor:

- El soldat portava espasa i clàmide.

- El missatger, tabard i barret.

- El camperol, pellissa.

- El paràsit (un altre dels personatges tipus del teatre romà), mantell.

2.1.4 La llengua i els metres La creativitat de Plaute es va desenvolupar especialment en la mètrica la llengua És notable la riquesa de formes que utilitza: els diverbia (diàlegs recitats sense acompanyament), els (parts cantades acompanyades de flauta) els modis cantica (cançons amb acompanyament musical en versos llargs). La llengua és absolutament original, fruit d’una barreja d’expressions gregues hel·lenitzants paraules tretes d’idiomes estranys, com el púnic. La llengua de Plaute és rica extravagant busca la comicitat amb recursos com ara jocs de paraules, al·literacions, embarbussaments, metàfores símils, comparacions mitològiques estranyes, enigmes, dobles sentits, neologismes (punys dentifrangibula és dir, que ‘trenquen dents’), superlatius hiperbòlics ridículs ipsissimus ‘mateixíssim’;

simus ‘assassinadíssim’), al·lusions en to de broma les institucions al llenguatge militar de Roma, etc.

2.2 Publi Terenci Àfer Terenci va escriure comèdies pal·liates, totes amb el títol en grec, que ens han arribat íntegrament. Algunes de les seves obres van tenir poc èxit de públic: la primera representació de La sogra Hecyra), per exemple, el públic va abandonar el teatre per assistir un espectacle de funambulisme. Els models grecs utilitzats per Terenci, generalment declarats en els pròlegs, pertanyen tots a la comèdia nova: Menandre, Dífil (segles iv-iii aC) Apol·lodor de Carist (segle aC). Àndria Andria): la comèdia pren el nom d’una noia d’Andros, Glicèrium, abandonada de jove criada per una cortesana. Pàmfil, que està promès amb Filúmena, filla de Cremes, s'enamora de Glicèrium. El pare de Filúmena, quan s'assabenta de la relació de Pàmfil amb Glicèrium, s’enfureix fa fracassar el casament dels dos joves. Davos, l’esclau de Pàmfil, intenta ajudar el seu amo. La història s’acaba amb l’agnició final: es descobreix que Glicèrium en realitat també és filla de Cremes, el qual no dubta a donar-la com a dona a Pàmfil, en lloc de Filúmena.

Plaute comèdia situació embolicada / juga amb la confusió personatge tipus: dels personatges és el déu Mercuri) expressions col·loquials Però si dic que soc una persona del servei d’aquesta casa! [...] Aquí és casa teva? Et dic que sí. M qui és el teu amo? Amfitrió, el que ara és al davant de les legions tebanes,

VIDA el marit d’Alcmena. Els tebans m’anomenen Sòsia, fill de Davus. [...] ò D’Amfitrió, et dic, jo, Sòsia. Doncs, per això encara rebràs més, perquè dius mentides. Soc Sòsia, no tu. Facin els déus que ho siguis tu, que jo et tustés! Mercuri Encara rondines? M Qui és el teu amo? Qui tu vulguis. M Doncs, què? Quin nom tens, ara? Cap, llevat d’aquell que tu manaràs. Tu deies que eres Sòsia, d’Amfitrió. ò M’havia equivocat. «Soci d’Amfitrió», volia dir que era. M Ah, ja sabia jo que no hi ha, entre nosaltres, cap altre esclau Sòsia, llevat de mi. Perds el seny! Amfitrió (acte versos 354-385)

textos dels autors que es tracten, amb identificació dels trets principals

eCasals

Generador de tasques

Qualificacions

eCasals és l’espai personal del docent on se situen tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi Obert LOMLOE. La plataforma està dissenyada per tal de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a l’entorn virtual.

Crea tasques a partir de les activitats disponibles al llibre de l’alumnat i a la proposta didàctica. Atén la diversitat de la teva aula assignant tasques de forma individual. També pots crear activitats pròpies amb l’editor.

Pots visualitzar, avaluar i comentar els resultats de l’alumnat. També pots exportar-ne els resultats amb Excel.

descobreix-ne les funcionalitats!

Activitats i recursos de la unitat

Totes les activitats del llibre resolubles en format digital (autoavaluables i de resposta oberta) i els recursos multimèdia organitzats per unitat.

Ajuda i contacte

Manuals i tutorials amb els temes d’ajuda més freqüents, contacte amb el servei de suport tècnic i assessoria digital.

En l'entorn virtual eCasals, hi trobaràs els recursos per a ESO i Batxillerat.

Ens integrem!

• integració compatible amb les principals plataformes

EVA. Admet el protocol Marsupial i Lti.

• Permet compartir el contingut a Google Classroom i Microsoft teams

• Els llibres i els recursos estan disponibles per a la plataforma Blinklearning amb les seves pròpies funcionalitats.

App eCasals

Accedeix al teu llibre digital per mitjà de l’ordinador o de qualsevol dispositiu mòbil sense la necessitat de disposar de connexió. Disponible per als sistemes Android, iOS, Windows i Chromebook.

, el nostre entorn virtual d’aprenentatge

Avaluació competencial

Selecciona les competències específiques que vulguis avaluar, els criteris d’avaluació associats i els descriptors del perfil de sortida. Assigna les activitats corresponents al teu alumnat i genera informes amb els seus resultats i el nivell de competència que han adquirit.

NOVETAT LOMLOE!

Mur del grup

Espai de comunicació entre el professorat i l’alumnat, on també pots publicar contingut digital.

Grup i alumnes

Treballa amb el teu alumnat a través de la plataforma creant tots els grups que necessitis. Gestiona’n els usuaris i contrasenyes i consulta el registre d’activitat de cadascun d’ells.

digiteca

Accedeix al cercador de recursos vinculats a la matèria. Filtra per paraules, llibre o tema i descobreix tots els continguts multimèdia.

Carpeta del professorat

Espai que et permet incorporar i compartir recursos propis. Afegeix els teus materials en qualsevol format i consulta’ls quan els necessitis.

t’acompanyem en el teu procés digital!

• Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.

• Formació personalitzada de l’entorn digital.

Prova una demo!

Et convidem a provar totes les funcionalitats del portal. Accedeix a ecasals.net/demo i escull el teu llibre.

• Webinars formatius a càrrec dels nostres assessors digitals

• Estem a la teva disposició a docencia@editorialcasals.com

1. El material de referència

Per tal de facilitar l’avaluació, el docent té accés a material creat per a cada assignatura i comunitat autònoma.

rúbrica dels descriptors del perfil de sortida

Criteris d’avaluació Sabers bàsics indicadors d’acompliment

4. La prova escrita

La proposta didàctica conté una prova escrita per a cada trimestre amb el material necessari perquè sigui avaluada per competències.

La rúbrica proporciona una avaluació qualitativa perquè l’alumnat pugui progressar.

5. L’avaluació trimestral

A cada trimestre el docent registra l’avaluació de les unitats didàctiques i de la prova escrita en dos documents.

Avaluació per competències específiques amb una proposta de distribució de percentatges.

Avaluació per competències clau.

2. doble avaluació: de competències específiques i de competències clau

A partir del material de referència, el docent avalua amb les evidències (activitats) que ofereix l’editorial.

3. Avaluació unitat per unitat

Per a cada unitat didàctica oferim: 1. la programació d’aula amb les competències específiques de cada sessió;

2. les rúbriques de les competències específiques associades a les evidències (activitats) de cada unitat, connectades amb els descriptors del perfil de sortida.

Quadre sinòptic per a les activitats de creació pròpia que connecta els descriptors operatius i les competències específiques.

6. Avaluació final de competències

Quan ja s’ha avaluat cada trimestre, es registra l’acumulat de l’avaluació en dos documents.

Els indicadors d’acompliment connecten les competències específiques i els descriptors del perfil de sortida.

Competències específiques: rúbriques (avaluació qualitativa)

Accedeix a l’avaluació competencial de la teva comunitat autònoma.

L’OdiSSEA

Autor: Homer

Adaptació: Albert jané

il·lustracions: Pep Montserrat

iSBN: 978-84-8343-181-8

Emociona’t i descobreix l’univers llegendari del món antic amb aquest gran poema èpic de la literatura clàssica grega a través d’aquesta magnífica adaptació que, amb un llenguatge adequat, conserva la noblesa i el to de la narració original.

MitOS y LEyEndAS DE LA ANTIGUA GRECIA

Autor: Roberto Bravo de la Varga

il·lustracions: Pere Ginard

iSBN: 978-84-834-3760-5

Acompanya Hermes, el missatger dels déus, en un recorregut emocionant pels mites i llegendes de l’antiga Grècia. Lluites, intrigues, venjances, tragèdies, amor veritable... i una bona dosi d’humor. Un viatge únic. Encomana’t a Zeus, fill de Cronos, posseïdor del ceptre, perquè et concedeixi bona fortuna, esperit discret, tarannà joiós, pau al cor i noblesa per als teus pensaments.

roberto Bravo és doctor en Filologia i ha col·laborat en l’elaboració de diversos materials didàctics.

AnA y LA SiBiLA

Autor: Antonio Sánchez-Escalonilla

iSBN: 978-84-934826-0-2

L’Ana i el Mario tenen 14 anys, no es poden veure i són a Roma en un viatge d’estudis. Mentre l’Ana contempla el sostre de la Capella Sixtina, sent la demanda d’ajuda de la Sibil·la de Cumes, una misteriosa endevina dels temps antics condemnada a envellir durant mil anys. Aquella mateixa nit, la jove s’escapa de l’hotel i s’interna pels carrers de la ciutat per emprendre un rescat a través del temps que la durà a la mateixa Roma imperial. El Mario sospita alguna cosa i, en el darrer moment, decideix no deixar-la sola en la seva perillosa aventura.

Ana y la Sibila és una història trepidant i sensible alhora, en què l’autèntica amistat s’uneix a la curiositat pels misteris del passat.