Visual i Plàstica I

REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

V

1

LA ICONICITAT

2

LA IMATGE OBJECTIVA I LA SUBJECTIVA

3

LES FUNCIONS DE LES IMATGES

August Rodin, L’edat de bronze, 1876. Bronze.

180 x 80 x 60 cm.

COMPETÈNCIES A ESCALA

p Comunicativa lingüística i audiovisual: La iconicitat, la imatge objectiva i la subjectiva i les funcions de les imatges.

p Artística: la fotografia i l’impressionisme.

p Tractament de la informació i competència digital: estereogrames o imatges en 3D.

Quan August Rodin va exposar per primera vegada aquesta escultura d’un jove a mida real, va impressionar tant el grau de naturalisme que havia aconseguit que el van acusar d’haver fet trampa utilitzant el buidatge del cos d’una persona real. Però ell va defensar-se convidant els experts al seu estudi perquè poguessin comparar l’escultura amb el seu model. Rodin tenia raó: no havia fet un calc, els dos cossos només s’assemblaven en alguns aspectes.

Després, per acabar de convèncer-los, va fer una altra escultura molt naturalista a una escala molt més gran, que va deixar tothom bocabadat.

En aquesta unitat sabràs com es creen les imatges, quines funcions tenen i com s’utilitzen en la comunicació visual.

Buidatge: Procediment escultòric que permet obtenir còpies d’un motlle original.

53

1

LA ICONICITAT

LES IMATGES COM A REPRESENTACIÓ El nostre món és ple d’imatges, de representacions de persones o coses que reprodueixen tan fidelment l’aparença del seu model que poden arribar a semblar tan reals com la realitat mateixa.

L’artista conceptual Joseph Kosuth reflexiona en la seva obra Una i tres cadires sobre aquest fet, mostrant una cadira de tres maneres diferents: en una fotografia, en la definició que en fa el diccionari i en una cadira real.

Per la nostra experiència, sabem que aquest objecte és una cadira tant si en veiem la seva representació gràfica, com si en llegim la seva definició, o si toquem la cadira real.

Però de cadira real només n’hi ha una, les altres dues són imatges, representacions, imitacions d’una cadira.

Joseph Kosuth, Una i tres cadires, 1965.

EL GRAU D’ICONICITAT DE LES IMATGES Aquesta escala compara diferents representacions d’un gos segons el seu grau d’iconicitat, amb imatges fotogràfiques i dibuixos.

REALISME.

7

Fotografia en color.

54

6

Fotografia en blanc i negre.

5

Pintura realista.

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

Algunes vegades, els creadors d’imatges copien fidelment la forma, els colors, les textures i les proporcions de les coses reals per mitjà dels materials i tècniques graficoplàstiques, amb l’objectiu d’aconseguir representacions d’una aparença de realitat tan gran que semblen la realitat mateixa, com en aquesta publicitat d’hamburgueses, que fa tot l’efecte que es poden menjar.

Però cal tenir en compte que aquestes imatges no són mai la realitat, per molt fidel que sigui la còpia del seu model.

En altres ocasions, segons la funció comunicativa que hagi de tenir la imatge, imiten de manera parcial el model. Per exemple, en aquesta icona del mòbil, la representació s’ha limitat a copiar-ne de manera sintètica la seva forma i proporcions, sense interessar-se per la seva textura ni pel seu color.

La semblança que hi ha entre una representació i el seu model de la realitat s’anomena iconicitat.

En un extrem trobem les imatges més realistes, és a dir, les que s’aproximen més a la realitat i en l’altre extrem les que més se n’allunyen.

A mesura que les imatges s’esquematitzen, va minvant el grau d’iconicitat fins que esdevenen imatges abstractes, sense iconicitat.

ABSTRACCIÓ.

4

3

2

1

GOS Ceràmica.

Escultura de flors.

Icona.

Paraula.

55

2

LA IMATGE OBJECTIVA I LA SUBJECTIVA

REPRESENTACIÓ OBJECTIVA I SUBJECTIVA Segons la intenció del comunicador, les imatges poden ser creades per: a) Representar el món real tal com és. Aquestes imatges s’anomenen objectives perquè la seva finalitat és fer una descripció precisa del model, com en el cas de les il·lustracions naturalistes de llibres de botànica, zoologia, medicina, etc. b) Representar de manera personal o fantàstica alguna cosa.

Llavors s’anomenen subjectives, perquè la finalitat de l’autor és potenciar al màxim la seva pròpia expressivitat, manipulant les imatges amb algun d’aquests recursos: RECURSOS DE SUBJECTIVACIÓ. > Modificant la forma mitjançant:

p La simplificació. Consisteix a representar la realitat de manera p p

esquemàtica i estilitzada, com fa Alberto Giacometti en aquesta obra.

La deformació. Es basa a modificar la forma habitual d’un element, normalment exagerant o empetitint-ne parts per emfatitzar-lo i fer-lo més expressiu. Com en aquesta obra de Ludwig Meidner.

La fragmentació. És un recurs que es pot utilitzar de dues maneres: - Descomponent la forma en fragments, com en el retrat que David Hockney va fer de la seva mare.

- Reproduint el moviment fotograma a fotograma en una sola imatge, tal com fa el fotògraf Harold Edgerton per suggerir l’agilitat i el moviment del golfista.

Ludwig Meidner, La casa del xamfrà, 1913.

56

David Hockney, Mare I, 1985.

Alberto Giacometti, Mà, 1947-1949.

Harold Edgerton, Fotografia amb flaix múltiple del golfista Bobby Jones.

Impressió en gelatina de plata.

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

> Variant la grandària

Consisteix a variar les dimensions d’allò que es representa ampliant-ho o reduint-ho, com ho fa el conegut escultor contemporani, Ron Mueck.

Els caricaturistes també modifiquen la forma exagerant les proporcions dels elements que formen la cara.

Ron Mueck, Dona de peu, 2008.

Caricatura del president dels Estats Units d’Amèrica Barack Obama.

> Canviant el color

El color és un element molt important en la creació d’imatges. Si es canvia o es modifica respecte a l’original s’obtenen efectes molt suggeridors, com és el cas de les fotografies de l’artista Sandy Skoglund.

> Canviant la textura

La textura és un aspecte molt significatiu de les coses. Si es manipula es poden aconseguir imatges tan expressives com aquesta de Meret Oppenheim.

Meret Oppenheim, Esmorzar amb pells, 1936.

Sandy Skoglund, Gats radioactius, 1980.

> Variant el punt de vista, la il·luminació

o l’enquadrament Si es representa un objecte que ens és quotidià des d’un punt de vista poc habitual, o amb una il·luminació o un enquadrament poc corrent, s’obté una imatge insòlita, com en el cas d’aquesta fotografia d’Otto Umbehr.

Otto Umbehr, Misteri del carrer, 1928.

57

3

LES FUNCIONS DE LES IMATGES

COMUNICACIÓ AMB IMATGES

FUNCIÓ EXHORTATIVA.

Encara que no ens n’adonem vivim envoltats i condicionats per les imatges. Fixeu-vos en aquesta fotografia d’una plaça molt popular de la ciutat de Londres i descobrireu la gran varietat d’imatges que poblen els nostres carrers i els diferents missatges que ens comuniquen:

Aquest tipus d’imatges pretén condicionar la conducta dels ciutadans d’una manera determinada. Poden comunicar d’una manera clara i ràpida una norma, com aquest senyal de prohibit fumar o bé referenciar una filosofia o una idea més elaborada com la campanya contra la droga.

- La tanca publicitària ens vol convèncer per adquirir un producte.

- El cartell del comerç informa de quin tipus de botiga es tracta.

- Els senyals de trànsit volen regular el comportament dels conductors i dels vianants.

- L’escultura, amb les seves qualitats estètiques, ornamenta i organitza l’espai urbà.

Senyal que indica la prohibició de fumar.

Campanya contra la droga de la Fundación de Ayuda contra la Droga (FAD).

Piccadilly Circus, Londres.

FUNCIÓ EMOTIVA.

LES FUNCIONS DE LES IMATGES Les imatges tenen diferents funcions comunicatives segons el missatge que l’emissor vol transmetre al receptor:

FUNCIÓ INFORMATIVA.

Centra el seu missatge a transmetre informació d’una manera clara, objectiva i totalment impersonal. Com els mapes de previsió del temps, els plànols arquitectònics…

Imatge de radar del Servei meteorològic.

58

Pretén fer aflorar els nostres sentiments a través de les emocions. Aquest cartell de la pel·lícula Tauró aconsegueix provocar clarament la sensació de terror per l’imminent atac del tauró al banyista.

Cartell de la pel·lícula Tauró, de Steven Spielberg, 1975.

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

– Els artistes volen transmetre el seus sentiments o idees amb la seva obra, funció emotiva.

– L’artista busca les solucions plàstiques més atractives visualment, funció estètica.

El Guernica de Picasso és un exemple d’imatge que busca emocionar l’espectador utilitzant amb mestratge el recurs dramàtic del blanc i negre.

FUNCIÓ ESTÈTICA.

Vol comunicar bellesa i harmonia. Es basa en la utilització poètica dels elements propis del llenguatge visual (formes, colors i textures) prescindint del tema. És el que fan la majoria d’obres abstractes, com aquesta de Mark Rothko.

Pablo Picasso, Guernica, 1937.

Oli sobre tela.

Mark Rothko, Núvol blanc sobre porpra, 1957. Oli sobre tela.

IMATGES QUE VARIEN LA SEVA FUNCIÓ.

Les imatges no sempre mantenen la mateixa funció.

IMATGES AMB MÉS D’UNA FUNCIÓ DOMINANT.

És habitual que les imatges tinguin més d’una funció.

– Tenen l’objectiu de vendre un producte, funció exhortativa.

– Són imatges molt cuidades gràficament, funció estètica.

– Informen també de les qualitats del producte, funció informativa.

En aquest exemple d’una publicitat del pa de motlle Harry’s, una imatge molt cuidada estèticament destaca el fet que és molt tou, fins a l’extrem que un nen hi pot dormir a sobre. Aquesta imatge barreja les funcions emotiva, estètica i exhortativa, però no la informativa.

p El context o l’ús. Quan una imatge

p

s’ubica en un context diferent de l’original, la seva funció canvia. És evident que el plànol del metro de Londres té una funció informativa, però quan es fa servir com a motiu decoratiu d’una tassa passa a tenir Record de Londres. una funció estètica.

El pas del temps. Les imatges poden perdre o canviar el seu significat i funció al llarg del temps. Per exemple, el símbol de l’esvàstica ens remet actualment a l’horror nazi durant la Segona Guerra Mundial, però l’origen d’aquesta imatge es remunta a l’època prehistòrica i ha estat utilitzada per diverses cultures com la mesopotàmica, l’egípcia, la romana o la hindú i sempre amb un sentit positiu.

Crater amb creu gamada (símbol solar). Mosaic romà, s. IV aC. Museu Nacional d’Art Romà. Mèrida.

Publicitat de pa Harry’s.

59

RESUM: REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

web

LA REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

utilitza

mitjans graficoplàstics de dibuix, pintura, fotografia, vídeo…

per imitar, descriure, interpretar, detallar, etc.

i reproduir la realitat

les formes visuals

Té funcions comunicatives diferents

60

funció informativa

funció exhortativa

Transmet dades, explica fets o descriu objectes.

Vol convèncer i moure a una determinada acció.

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

mitjançant l’observació o el record

Realisme

+ Iconicitat –

Abstracció

grau de semblança a la realitat En la representació d’un objecte, l’autor tria els trets visuals i plàstics que considera més adequats per a una determinada funció comunicativa.

Objectivació

– Fantasia +

Subjectivació

mitjançant la imaginació

grau d’invenció a partir de la realitat Per transmetre emocions o sensacions l’autor recorre a modificar, transformar o canviar algun dels aspectes visuals, com són la forma, la grandària, el color, la textura, el punt de vista, la il·luminació, etc.

funció emotiva

Expressa sentiments i emocions.

Funció estètica

Hi ha imatges que no tenen una funció dominant i transmeten dues funcions o més.

També hi ha imatges, la funció de les quals canvia segons el context d’ús o amb el pas del temps.

Mostra formes originals de bellesa.

61

.ELS CREADORS. LA FOTOGRAFIA I L’IMPRESSIONISME L’aparició de la fotografia l’any 1826 va revolucionar el món de la imatge. Els pintors van adonar-se que no podien competir amb el nou mitjà a l’hora de representar la realitat i se la van començar a mirar d’una altra manera.

Claude Monet, Catedral de Rouen, 1892. Olis.

La influència de la fotografia va ser determinant en la pintura impressionista.

p La primera exposició d’aquest moviment artístic es va fer a l’estudi d’un fotògraf amic del grup.

p Tots els artistes impressionistes van utilitzar les imatges fotogràfiques per treure informació o com a esbossos preparatoris per a les seves obres.

p Van adoptar el concepte d’instantània que va crear la foto-

grafia, la seva manera d’enquadrar i de tallar les imatges i el concepte de sèrie sobre un mateix tema. Un clar exemple són aquesta vista urbana de Caillebotte i les sèries de Claude Monet sobre la catedral de Rouen.

Gustave Caillebotte, Pluja en un carrer de París, 1877. Oli sobre tela.

.MATERIALS I TÈCNIQUES. LES QUALITATS GRAFICOPLÀSTIQUES Quan un artista plàstic es planteja crear una obra, el primer que William Turner, Vista del Rhin, Sense datar. Aquarel·la. fa és triar la tècnica artística que li permetrà comunicar millor la seva idea. Escollir adequadament el suport, els materials graficoplàstics i la manera d’aplicar-los és determinant perquè condicionarà la qualiAndré Derain, Retrat d’Henri Matisse, tat estètica de la seva obra d’art i el seu potencial expressiu.

1905. Oli sobre tela.

Les tècniques pictòriques poden ser:

p Humides: Són les que necessiten un dissolvent com l’aigua o l’aiguarràs per aplicar la pintura. En aquest grup s’inclou l’aquarel·la, la pintura acrílica, la pintura a l’oli…

vídeo

p Seques: S’anomenen així quan el material utilitzat deixa empremta per si mateix. Aquest material pot ser: - Tou, com el carbonet, el guix i el pastel.

- Dur, com el grafit, el llapis de color, el retolador…

vídeo

62

Leonardo da Vinci, Estudi de cap de soldat, 1504. Sanguina.

.TECNOLOGIA DIGITAL. ESTEREOGRAMES O IMATGES EN 3D Els estereogrames són imatges planes que provoquen una gran sensació de tridimensionalitat. Es basen en la visió binocular que té l’ésser humà. La separació que hi ha entre els nostres ulls fa que cada un percebi les coses des d’un punt de vista diferent i és el cervell el que fusiona aquestes dues imatges i crea la sensació de tres dimensions.

Estereograma d’imatge doble.

Hi ha dos tipus d’estereogrames:

p D’imatges

dobles. S’obtenen a partir de dues imatges preses des d’angles lleugerament diferents, com fan els nostres ulls.

La sensació de profunditat s’aconsegueix mitjançant un mirall, un estereoscopi o unes ulleres especials.

p D’una única imatge. En realitat tots els estereogra-

mes integren dues imatges en una de sola mitjançant programes informàtics com el Gimp, del qual pots veure una demostració en el vídeo. Per tal de poder obtenir un efecte tridimensional hem de forçar la mirada; hi ha dues tècniques: la de visió paral·lela i la de la visió creuada.

Estereograma d’imatge única generada per ordinador.

Les pel·lícules en 3D que podem veure als cinemes són fruit d’una evolució de la tècnica estereogràfica gràcies als mitjans tecnològics de què disposem actualment.

La filmació de cinema en 3D és molt semblant a la creació d’una fotografia estereoscòpica, ja que utilitza dues càmeres exactament iguals col·locades a una certa distància. Antigament per visionar aquestes imatges en 3D al cinema s’utilitzaven dos projectors que treballaven simultàniament, però actualment només se’n fa servir un que fusiona digitalment les dues imatges. De totes maneres segueix sent imprescindible fer servir ulleres especials.

James Cameron, Avatar, 2009.

63

COMPETÈNCIES A ESCALA

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

.TEST.

. LECTURA D’IMATGE .

1. Quina de les afirmacions següents és certa?

A partir d’aquestes litografies de Pablo Picasso sobre un toro contesta les preguntes següents:

a) Modificar la forma d’un objecte és un recurs expressiu que consisteix a variar la grandària. b) Modificar la forma d’un objecte és un recurs expressiu que consisteix a canviar la textura. c) Modificar la forma d’un objecte és un recurs expressiu que consisteix en la simplificació, deformació o fragmentació. a) La iconicitat és la semblança que hi ha entre una representació i el seu model de la realitat. b) La iconicitat és una tècnica de pintura. c) La iconicitat és el context en el qual es troba una imatge. a) Les funcions de les imatges es poden classificar en: informativa, exhortativa, realista i estètica. b) Les funcions de les imatges es poden classificar en: informativa, artística, emotiva i estètica. c) Les funcions de les imatges es poden classificar en: informativa, exhortativa, emotiva i estètica.

a) Creus que alguna d’aquestes imatges reprodueix totalment un toro real? b) Quina de les quatre imatges té un grau més elevat d’iconicitat? c) I de menys iconicitat?

2. Quina de les afirmacions següents és falsa? a) Les imatges mai reprodueixen totalment la realitat. b) Les imatges són representacions que reprodueixen, en part, l’aspecte exterior d’una cosa. c) Les imatges reprodueixen només els somnis dels artistes. a) Una imatge té un grau d’iconicitat més elevat si l’artista és abstracte. b) Una imatge té un grau d’iconicitat més elevat si l’artista reprodueix fidelment la realitat. c) Una imatge té un grau d’iconicitat més elevat si l’artista fa servir la seva imaginació.

64

d) Per aconseguir el seu propòsit quin dels elements del llenguatge visual s’han modificat: forma, grandària, color, textura…? e) Quina creus que és la funció d’aquestes imatges: informativa, exhortativa, emotiva o estètica?

web

. RECURS TAC .

Fes aquesta activitat.