Issuu on Google+


U N I TAT

9

1. Què significa aquesta frase del text: «Hi ha plantes que, en altres regions, no són trepadores, i que, aquí, aprenen aquest art com una manera d’escapar de la fosca ombra»?; per què creus que necessiten escapar de l’ombra? 2. De totes les plantes que s’anomenen, quantes en coneixes? Sabries descriure-les? 3. Creus que en aquest bosc hi ha competència entre les diferents plantes? Per què competeixen? 4. Quin tipus de nutrició tenen les plantes?

Les plantes Com hauria pogut oblidar mai el solemne misteri d’aquells boscos? L’alçada dels arbres i el gruix dels seus troncs superava tot el que jo, criat a les ciutats, mai no hagués pogut imaginar; es disparaven cap amunt com columnes magnífiques fins que, allà, a una enorme distància sobre els nostres caps, podíem distingir borrosament el lloc on s’obrien les seves branques laterals que s’enllaçaven per constituir una enorme cúpula de verdor, travessada únicament per un ocasional raig de sol que traçava una fina i enlluernadora línia de llum que baixava per entre la majestuosa foscor. [...] Els nostres homes de ciència assenyalaven els cedres, les enormes ceibes, els pins gegants, amb tota la profusió de variades plantes que han convertit aquest continent en el principal proveïdor del gènere humà pel que fa als dons de la natura que provenen del món vegetal. Orquídies de colors llampants i líquens de tons meravellosos cremaven sense flama sobre els troncs foscos dels arbres, i quan un feix erràtic de llum queia sobre la daurada Allamanda, els pomells estrellats de color escarlata de la Tacsonia o el blau ric i profund de les i pomoees, l’efecte era com un somni del país de les fades. La vida, que odia la foscor, lluita en aquelles grans solituds selvàtiques per enlairar-se sempre cap a la llum. Cada planta, fins i tot la més petita, es recargola per enfilar-se al voltant de les seves germanes més grans i fortes. Hi ha plantes que en d’altres regions no són trepadores, i que, aquí, aprenen aquest art com una manera d’escapar de la fosca ombra; i així es poden veure els gessamins o l’ortiga comuna envoltant els troncs dels cedres, lluitant per arribar a les seves copes. A. C. Doyle El món perdut, capítol VIII (adaptació)


Competències bàsiques ■ CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Valoració de la necessitat de la conservació del patrimoni natural. Lectura de Jaume Terradas. ■ AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Creació d’un jardí propi. ■ COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Lectura comprensiva de literatura clàssica: El món perdut.


9

Les plantes

1 Les plantes o vegetals Les plantes són organismes pluricel·lulars que es nodreixen fent la fotosíntesi. Es van originar fa més de 400 milions d’anys a partir de les algues verdes aquàtiques. Han pogut colonitzar la terra ferma gràcies al fet que tenen una epidermis impermeable que evita la pèrdua de l’aigua interna.

LES PLANTES I LA LLUM Visualitza el fragment del documental Life realitzat per la BBC.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES PLANTES • Són pluricel·lulars, estan formades per moltes cèl·lules. • Són organismes eucariotes, ja que totes les seves cèl·lules tenen nucli. • Tenen teixits, és a dir, agrupacions de cèl·lules especialitzades a realitzar diferents funcions (nutrició, transport, protecció, reproducció, etc.). Alhora, aquests teixits s’associen per formar els diferents òrgans de les plantes, que són: l’arrel, la tija, les fulles i les flors. • Són autòtrofs fotosintètics, ja que no s’alimenten d’altres éssers vius, sinó que utilitzen la llum per transformar les substàncies minerals en matèria orgànica, de la qual es nodreixen i formen el seu cos. • La seva coloració bàsica és la verda, perquè les seves cèl·lules tenen un pigment de color verd anomenat clorofil·la, necessària per fer la fotosíntesi. • No es poden desplaçar, sinó que viuen fixes al sòl. ÒRGANS VEGETALS Flor Òrgan reproductor de la planta a partir del qual es formen les llavors.

Gemma apical

Entrenús Gemma axil·lar

Nus

Coll

Zona pilífera Recoberta de pèls absorbents.

142

Fulla Òrgan que fa la fotosíntesi.

Tija Òrgan que sustenta les fulles i els aporta les substàncies absorbides per les arrels.

Arrel principal

Arrel secundària Tegument Protegeix el creixement de l’arrel a través del sòl.

Pecíol Estructura que uneix el limbe amb la tija.

Anvers Part superior del limbe. Limbe Part ampla i laminar de la fulla.

Revers Part inferior del limbe.

Nervació Relleu produït pels vasos conductors.

Estomes Porus que apareixen al revers i que permeten intercanviar oxigen i diòxid de carboni amb l’atmosfera.

Arrel Òrgan subterrani que fixa la planta al sòl i que absorbeix aigua i sals minerals a través dels seus pèls absorbents.


TEIXITS VEGETALS Teixits conductors Estan formats per cèl·lules cilíndriques que s’uneixen formant tubs. Aquests tubs reben el nom de vasos i condueixen les substàncies nutritives de la planta. N’hi ha dos tipus:

Teixits excretors Produeixen i excreten substàncies, com la resina o el làtex. Aquestes substàncies poden tenir diferents utilitats, com protegir les plantes de malalties o evitar que els animals se les mengin.

Teixits parenquimàtics Estan formats per cèl·lules especialitzades a fer la fotosíntesi o a emmagatzemar substàncies nutritives. Es troben a les fulles, les tiges i les arrels. Teixit conductor llenyós

Teixit conductor llenyós Transporta la saba des de les arrels fins a les fulles. Teixit conductor liberià Transporta la saba des de les fulles fins a la resta del vegetal.

Teixit conductor liberià

Teixit de sosteniment Dóna forma i rigidesa a la planta.

Teixits protectors (epidermis)

Teixits protectors (epidermis)

Teixit conductor liberià

Teixits de creixement Estan formats per cèl·lules en contínua divisió. Aquest teixit es troba, per exemple, a les gemmes, on permet el creixement en longitud, i sota l’escorça, per possibilitar el creixement en gruix.

Teixit conductor llenyós Teixits de creixement

Teixits protectors Recobreixen la superfície de la planta. Per exemple, l’epidermis de les fulles o el suro dels troncs.

A C T I V I TAT S › 1 Copia i completa les frases següents: «Les plantes són organismes , perquè estan formades per moltes cèl·lules». «Són capaces de nodrir-se de substàncies inorgàniques, fet pel qual reben el nom d' . Com que utilitzen la llum solar per fer la , es diu que són ». «La seva coloració bàsica és la verda, perquè tenen un pigment de color verd anomenat ». › 2 Relaciona els òrgans vegetals que surten en la primera columna amb les funcions de la segona. Alguns òrgans tenen més d’una funció, quins són? Òrgans Arrel Tija Fulla Flor

Funcions A. Absorbeix aigua i sals minerals. B. Sosté les fulles. C. Fa la fotosíntesi. D. Permet la reproducció de la planta per llavors. E. Fixa la planta al sòl. F. Comunica l’arrel amb les fulles.

› 3 Per què les plantes són de color verd? › 4 Escriu el nom de les diferents parts que té aquesta tija. A B

C D

› 5 Respon a aquestes preguntes: a) Per què es diu que les plantes són éssers autòtrofs? b) Quina és la funció dels estomes? c) Quina és la forma típica d’una fulla i quina és la seva funció? 143


9

Les plantes

2 L’evolució i la classificació de les plantes LES FALGUERES DEL CARBONÍFER Durant el període geològic anomenat carbonífer no hi havia plantes amb flors i les falgueres eren els vegetals dominants sobre la superfície dels continents. Enormes exemplars de falgueres amb una alçada que podia superar els 30 metres formaven immensos boscos que ocupaven els abundants terrenys pantanosos del carbonífer. La fusta d’aquestes antigues falgueres ha originat, mitjançant un lent procés de carbonització, l’antracita, un tipus de carbó amb un alt poder calorífic, els jaciments de la qual s’exploten actualment.

Les plantes van aparèixer fa uns 500 milions d’anys a partir de l’evolució d’algunes espècies d’algues aquàtiques, i van ser els primers vegetals que van colonitzar terra ferma. Les algues, pel fet de ser aquàtiques, no corren el risc de dessecar-se ni tenen problemes per sostenir-se, perquè la mateixa aigua les sosté. A més, l’aigua permet que els gàmetes nedin fins a trobar-se per facilitar així la fecundació que generarà nous individus. Els primers vegetals que van viure en terra ferma, en el medi aeri, van desenvolupar els teixits i òrgans següents: • Teixits epidèrmics impermeables, que impedeixen la pèrdua de l’aigua de l’interior de la planta i així eviten la deshidratació. Els primers vegetals que van adquirir aquest teixit eren similars a les molses actuals. • Teixits de sosteniment, que els permeten créixer en alçària i així competir per la llum amb les altres plantes, i teixits conductors, que porten aigua i sals minerals fins a les fulles més altes del vegetal. Les plantes que van desenvolupar aquests teixits eren semblants a les falgueres. • Flors, que produeixen grans de pol·len que transporten els gàmetes masculins fins als gàmetes femenins. Els grans de pol·len poden ser arrossegats pel vent o bé transportats per animals, com els insectes, cosa que fa que l’aigua ja no sigui necessària per reproduir-se. A més, després de la fecundació, a la flor es forma la llavor, que permet la supervivència de l’embrió fins i tot durant les èpoques de sequera. L’EVOLUCIÓ DELS VEGETALS

Les algues són organismes aquàtics molt senzills. No tenen teixits, ja que estan formats per cèl·lules iguals entre si. Els seus gàmetes, tant masculins com femenins, neden en l’aigua per poder trobar-se i fer la fecundació.

144

Les molses tenen teixit epidèrmic, que evita que s’assequin, però no tenen teixits conductors. Les molses necessiten aigua perquè el gàmeta masculí nedi fins al gàmeta femení, que queda protegit a l’interior de la planta.

Les falgueres tenen teixits, com el teixit conductor que distribueix l’aigua i les sals minerals a tota la planta. A més, tenen arrels, tiges i fulles. El gàmeta masculí ha de nedar en l’aigua fins al gàmeta femení, que queda protegit a l’interior de la planta.

Plantes amb flors. Igual que les falgueres, presenten arrels, tiges i fulles, ja que també tenen teixits conductors i teixits de sosteniment. El transport del gàmeta masculí fins al femení es fa dins d’un gra de pol·len.


Les plantes s’han adaptat a la gran varietat d’ambients existents a les zones continentals (deserts càlids i freds, valls humides, zones muntanyoses, etc.) i per colonitzar-los han desenvolupat formes i mides molt diferents. Les plantes es poden classificar en els grups següents: CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES Molses Són plantes amb teixit epidèrmic impermeable però que no tenen teixits conductors, flors, fruits ni llavors.

Falgueres Són plantes amb teixits epidèrmics impermeables i conductors. No tenen flors, fruits ni llavors.

Gimnospermes Són plantes amb teixits epidèrmics i conductors, flors i llavors, però sense fruits. Tenen flors sense calze ni corol·la, poc vistoses (pins i avets).

Angiospermes Són plantes amb teixits epidèrmics i conductors, flors, fruits i llavors. Tenen flors amb calze i corol·la, generalment molt vistoses (roser, arbres fruiters, etc.)

A C T I V I TAT S › 6 Observa el quadre de classificació de les plantes i contesta: a) Quin grup de plantes et sembla el més evolucionat? b) Quin grup de plantes creus que s’assembla més a les algues? c) Si el pol·len es produeix a les flors, quins grups de plantes produeixen grans de pol·len? d) Per què el fet de tenir llavors ajuda les plantes a sobreviure a la sequera? › 7 Copia i completa aquesta taula: Tenen teixits epidèrmics

Tenen teixits de sosteniment

Tenen teixits conductors

Necessiten aigua per reproduir-se

Algues Molses Falgueres Plantes amb flors › 8 Explica quines funcions fan els teixits conductors, els de sosteniment i els epidèrmics. › 9 Explica raonadament quines característiques permeten a les plantes viure en terra ferma. › 10 Com eviten les plantes amb flors la dependència de l’aigua en la seva reproducció?

145


9

Les plantes

3 La fotosíntesi La fotosíntesi és un procés que produeix matèria orgànica (glucosa) a partir de matèria inorgànica; aigua i sals minerals, que la planta absorbeix per les arrels, i diòxid de carboni, que capta per les fulles. Per dur a terme aquest procés, les plantes utilitzen l’energia lluminosa del Sol. La fotosíntesi té lloc a les fulles i a les tiges verdes de les plantes, gràcies al fet que les seves cèl·lules contenen un pigment de color verd anomenat clorofil·la, que és capaç de captar l’energia lluminosa. En la fotosíntesi, a més de la glucosa també es produeix oxigen, que s’allibera a l’atmosfera a través dels estomes o porus que s’obren en el revers de les fulles. La glucosa es transporta pels vasos conductors a tota la planta. La glucosa és una molècula que utilitzen les cèl·lules vegetals per obtenir energia, però també per formar altres substàncies útils per a la planta com, per exemple, el midó i la cel·lulosa. • Midó. Té funció de reserva alimentària. S’emmagatzema a les llavors, tubercles (patata), arrels, fruits, etc. • Cel·lulosa. Té funció estructural. Forma la gruixuda paret de les cèl·lules vegetals que, alhora, és el constituent bàsic dels troncs dels arbres i dels arbusts.

146


LA FOTOSÍNTESI 1. L’aigua arriba a les fulles pels vasos llenyosos.

Energia solar

Cèl·lules verdes a causa de la clorofilla que contenen els seus cloroplasts.

2. La clorofil·la capta l’energia solar.

4. La fotosíntesi produeix glucosa que és enviada a tota la planta.

6. La glucosa és transportada pels vasos liberians.

5. L’oxigen surt pels estomes.

3. El diòxid de carboni (CO2) entra pels estomes.

A C T I V I TAT S › 11 Descriu el procés de la fotosíntesi utilitzant les paraules següents: aigua – sals minerals – diòxid de carboni – energia lluminosa – clorofil·la – fulles – glucosa › 12 Explica quina funció fan els vasos liberians i els vasos llenyosos. › 13 Explica per a què utilitza la planta la glucosa que forma durant la fotosíntesi. › 14 Quin gas es desprèn durant la fotosíntesi? Quina importància creus que té aquest fet per a la resta dels éssers vius? › 15 Quines substàncies inorgàniques necessita la planta per fer la fotosíntesi? D’on les obté? › 16 Indica quina diferència hi ha entre saba bruta i saba elaborada. › 17 Explica per què les plantes no poden fer la fotosíntesi a la nit.

147


9

Les plantes

4 Les plantes sense flors Les molses i les falgueres van sorgir per evolució a partir d’algun grup d’algues verdes. Tenen una epidermis impermeable que ajuda a retenir l’aigua a l’interior de la planta, cosa que impedeix que es deshidrati. Aquesta característica va permetre que les molses i les falgueres poguessin colonitzar amb èxit la terra ferma. Tant les molses com les falgueres no tenen flors, i per reproduir-se depenen de l’aigua, ja que els gàmetes masculins han de nedar fins als gàmetes femenins i unir-s’hi per fecundar-los.

4.1 Les molses Les molses solen viure sobre les roques o els troncs dels arbres, a les zones més ombrívoles i humides.

Les molses són plantes sense flors que no tenen teixits conductors. És per això que l’aigua i les sals minerals que absorbeixen del sòl han de passar d’una cèl·lula a una altra. Aquest sistema de transport és tan poc eficaç que impedeix que les molses superin uns quants centímetres d’alçària. Si fossin més altes, l’aigua no arribaria a les cèl·lules superiors i s’assecarien. Tenen estructures que semblen arrels, tiges i fulles, però com que no tenen teixit conductor no es poden considerar com a tals i per això reben el nom de falses arrels, falses tiges i falses fulles. La majoria de les molses viuen en llocs humits, com certs boscos. Algunes poden viure en llocs secs, però per reproduir-se necessiten que, alguna vegada, l’aigua de la pluja recobreixi el sòl.

2. Aparell reproductor femení. Al seu interior es produeix la unió (fecundació) dels dos gàmetes i es forma el zigot. 3. Gàmeta masculí nedant cap al gàmeta femení per fecundar-lo.

Tegument

Càpsula

5. Esporangi madur.

Peduncle

1. Aparell reproductor masculí. Falsa fulla

4. Esporangi format després de la fecundació. Al seu interior es formaran les espores. 6. Espores o cèl·lules que, quan caiguin en un lloc humit, germinaran i originaran una nova molsa.

Falsa tija Espores Falsa arrel

148

7. Espora germinant i originant una nova molsa.


4.2 Les falgueres Les falgueres són plantes sense flors, però amb teixits conductors. Aquests teixits distribueixen per tota la planta l’aigua i les sals minerals que absorbeixen del sòl (saba bruta) i l’aigua i la matèria orgànica fabricada per les fulles mitjançant la fotosíntesi (saba elaborada). Gràcies a aquest teixit conductor poden arribar a 1 o 2 metres d’alçària en el nostre clima i fins a 16 metres en climes tropicals. Com que disposen de teixits conductors, tenen arrels, tiges i fulles veritables. Habiten en zones ombrívoles i humides perquè, igual que les molses, necessiten que l’aigua recobreixi el sòl per reproduir-se.

Sorus d’una falguera.

Els sorus són estructures que se situen al revers de la fulla i que contenen els esporangis.

La nervació formada per tubs conductors manté la forma de la fulla.

1. Esporangi. Esporangi alliberant les seves espores.

2. Espores.

3. Espora germinant.

Fulla o fronda

5. Aparell reproductor masculí.

Tija subterrània o rizoma Arrels

7. Creixement d’una nova falguera que s’origina a partir del zigot format en la fecundació.

4. Aparell reproductor femení que conté els gàmetes femenins.

6. Gàmeta masculí nedant cap al gàmeta femení per fecundar-lo.

A C T I V I TAT S › 18 Copia i completa aquestes frases: «Se suposa que les molses i les i que l’adquisició d’un

provenen, per evolució, d’algun grup d’ epidèrmic els va permetre ser les primeres

verdes a colonitzar

amb èxit els continents». › 19 Relaciona les dues columnes següents: 1. Gàmeta masculí A. Dins seu es produeix la formació d’espores. 2. Esporangi B. Unió d’un gàmeta masculí amb un gàmeta femení. 3. Fecundació C. Cèl·lula reproductora que neda cap al gàmeta femení. 4. Gàmeta femení D. Cèl·lula reproductora capaç de germinar i originar un nou individu. 5. Espora E. Cèl·lula reproductora protegida dins de l’aparell reproductor femení. › 20 Què impedeix a les molses enlairar-se més d’uns quants centímetres del terra i, en canvi, permet a alguns grups de falgueres arribar a alçàries de fins a 16 metres? › 21 Quines característiques separen les molses i les falgueres en dos grups? › 22 Per què es considera que les molses no tenen fulles, tiges ni arrels veritables? › 23 A què és degut que tant les molses com les falgueres necessitin viure en llocs on, almenys de tant en tant, plogui abundantment?

149


9

Les plantes

LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS En general, les llavors no germinen al costat de la planta que les ha originades, sinó que es dispersen lluny. Això evita la competència entre els descendents per la llum, l’aigua i les sals minerals del sòl i, a més, afavoreix que colonitzin nous ambients. Hi ha diferents estratègies de dispersió de les llavors: • Quedar-se dins de fruits apetitosos que els animals es menjaran. Quan aquests animals defequin, les llavors cauran al sòl. • Desenvolupar estructures que s’enganxen a la pell dels animals. • Tenir estructures que afavoreixen la dispersió pel vent. • Flotar en l’aigua, com els cocos, perquè l’aigua els transporti. • Ser expulsades amb força pel mateix fruit.

5 Les plantes amb flors i llavors Les plantes amb flors i llavors són els vegetals més ben adaptats a la vida sobre els continents. Presenten les estructures següents: Vasos conductors

Conductes interns de la planta pels quals circulen l’aigua i les substàncies nutritives (minerals i orgàniques).

Arrel

Òrgan que fixa la planta al sòl i que absorbeix aigua i sals minerals.

Tija

Òrgan que condueix la saba bruta i la saba elaborada.

Fulla

Òrgan especialitzat a fer la fotosíntesi.

Flor

Òrgan reproductor on es formen els gàmetes femenins i els grans de pol·len, a l’interior dels quals hi ha els gàmetes masculins. Els grans de pol·len poden ser transportats, pel vent o pels animals, fins a d’altres flors.

Llavor

Estructura molt resistent que conté l’embrió d’una nova planta envoltat d’abundants reserves alimentàries.

Les plantes amb flors i llavors es classifiquen en dos grans grups: – Les gimnospermes, que tenen flors sense pètals ni sèpals i les seves llavors no estan dins de fruits. Per exemple, el pi. – Les angiospermes, que tenen flors amb pètals i sèpals i les seves llavors estan dins de fruits. Per exemple, el pomer.

5.1 Les gimnospermes Les gimnospermes són un grup de plantes del qual en l’actualitat amb prou feines queden unes 700 espècies. El grup de gimnospermes més abundant és el de les coníferes, al qual pertanyen els pins, els avets, els cedres i els xiprers. Aquest grup es caracteritza perquè: • Tenen flors sense calze ni corol·la, per això són molt poc vistoses. En les coníferes, les flors s’agrupen i formen estructures en forma de con, d’on deriva el seu nom. • Tenen llavors nues, és a dir, llavors no tancades dins d’un fruit. Gairebé totes les coníferes formen pinyes (conus), i al seu interior hi ha les llavors. • Són plantes llenyoses de gran alçària i de fulla perenne.

Flor femenina Composta per una escama i dos òvuls.

Escama

Òvul que conté els gàmetes femenins.

Flor masculina Estam en forma d’escama amb dos sacs pol·línics. Flors femenines Agrupades formant un conus femení o pinya.

Flor Constituïda per nombrosos estams en forma d’escama.

Sac pol·línic A l’interior del qual es formen els grans de pol·len que contenen els gàmetes masculins. Sac aeri Facilita que el gra de pol·len floti a l’aire. Gra de pol·len

150


Estam

2. El vent facilita la pol·linització o transport dels grans de pol·len fins a les flors femenines.

3. Conus femenins constituïts per agrupacions de flors femenines, a l’interior de les quals es produeix la fecundació o unió de gàmetes masculins i femenins, i que després dóna lloc a les pinyes.

Flor femenina

Òvul

Sac pol·línic

4. Alguns animals, com els esquirols, col·laboren en la dispersió dels pinyons, enterrant-los per tot el bosc. 1. La flor masculina, en madurar, allibera els grans de pol·len.

En cada flor femenina fecundada es fa un procés de maduració en el qual s’originen dos llavors o pinyons, que contenen l’embrió.

5. Durant la germinació, la llavor s’obre, cosa que permet el creixement d’un nou pi.

Les llavors o pinyons estan protegits a l’interior de la pinya.

A C T I V I TAT S › 24 Copia i completa aquestes frases: Les plantes amb flors i llavors es caracteritzen perquè: Tenen vasos

que condueixen per l’interior de la planta

Tenen arrels que que fan la

aigua i sals minerals del sòl,

i substàncies nutritives. , que condueixen la saba, i fulles,

.

Tenen flors que faciliten la Presenten llavors que contenen l’

de les plantes. d’una nova planta, envoltat de substàncies de reserva.

› 25 Relaciona les frases de la primera columna amb els termes de la segona: 1. Procés que dóna lloc a la llavor després de la fecundació. 2. Procés en què les llavors s’allunyen de la planta mare. 3. Creixement de l’embrió de la llavor per originar una nova planta. 4. Unió dels gàmetes femení i masculí. 5. Transport del gra de pol·len d’una flor a una altra.

A. Pol·linització B. Dispersió C. Maduració D. Germinació E. Fecundació

› 26 Què diferencia les plantes gimnospermes de les plantes angiospermes? › 27 Quina funció fan les flors femenines en la reproducció de les plantes gimnospermes? › 28 Indica quins avantatges representa per a una planta el fet de disposar d’unes arrels extenses i profundes.

151


9

Les plantes

5.2 Les angiospermes Les angiospermes es classifiquen en dos grups:

Les angiospermes constitueixen el grup més nombrós de plantes: de les 290 000 espècies que se’n coneixen, més de 250 000 són angiospermes. Han colonitzat tots els ambients del planeta i es poden trobar als deserts, als cims de les muntanyes, als rius i pantans i, fins i tot, al mar. Les plantes angiospermes es caracteritzen perquè tenen flors i llavors. • Les flors produeixen gàmetes femenins al pistil i gàmetes masculins als estams. Moltes tenen pètals amb coloracions vistoses, olors fortes i substàncies ensucrades (nèctar) per atraure els insectes que les pollinitzen. • Les llavors estan tancades dins d’un fruit que en facilita la dispersió. La llavor conté un embrió envoltat per una o dues estructures plenes de substàncies nutritives anomenades cotiledons. Aquest grup de plantes presenta una gran varietat de formes: • Herbes. Són les plantes petites, de tija tova i de color verd. Per exemple, el blat i la rosella. • Arbusts. Són les plantes amb diverses tiges llenyoses i dures que surten totes de la base. Per exemple, l’esbarzer i el roser. • Arbres. Són les plantes que tenen una única tija llenyosa principal, anomenada tronc, del qual, a certa altura, surten unes tiges secundàries o branques. Per exemple, el taronger i l’alzina.

Monocotiledònies. Tenen un únic cotiledó, les seves fulles presenten una base ampla que abraça la tija i la seva nervació és paral·lela. Les arrels són fasciculades (sense arrel principal) i les seves flors tenen tres o sis pètals. Per exemple, la tulipa, el blat i la canya.

FLOR D’UNA ANGIOSPERMA Pistil Estructura en forma d’ampolla a l’interior de la qual hi ha els òvuls. Presenta tres regions: l’estigma, l’estil i l’ovari.

Estam Estructura constituïda per un filament i una formació globosa, l’antera, a l’interior de la qual es formen els grans de pol·len. Antera

Estigma

Estil

Filament de l’estam

Pètal

Dicotiledònies. Tenen dos cotiledons, les fulles solen tenir pecíol i la seva nervació no és paral·lela. Tenen una arrel principal de la qual surten unes arrels secundàries i les seves flors tenen quatre o cinc pètals. Per exemple, el roure, l’alzina i el roser.

152

Ovari Conté òvuls amb els gàmetes femenins. Corol·la És el conjunt de pètals amb colors cridaners, olors i nèctar que atreuen els insectes, fet que afavoreix la pol·linització.

Sèpal Calze És el conjunt de sèpals que Peduncle Glàndules han protegit la flor durant floral Segreguen nèctar, substància ensucrael seu desenvolupament. da que atrau els insectes.


REPRODUCCIÓ DE LES ANGIOSPERMES Les plantes angiospermes es reprodueixen sexualment. Les flors contenen els estams o part masculina i els pistils o part femenina.

1. Els insectes fan la pol·linització transportant els grans de pol·len d’una flor a una altra. Estams que contenen a les seves anteres els grans de pol·len.

2. Fecundació o unió dels gàmetes per formar el zigot.

Pistil que conté els gàmetes femenins.

Cotiledons plens de midó.

Durant els primers dies, la nova planteta s’alimenta del midó dels cotiledons. Quan desenvolupa les fulles i fa la fotosíntesi perd els cotiledons, ja buits.

3. Durant la maduració s’origina el fruit. Al seu interior hi ha les llavors amb l’embrió que s’ha format a partir del zigot.

5. Durant la germinació de la llavor creixen una arrel i unes fulletes.

A C T I V I TAT S › 29 Quina funció té la flor? Per què les flors solen tenir colors vistosos, olors agradables i nèctar? › 30 Què caracteritza les plantes angiospermes i les diferencia de la resta de plantes?

4. Les llavors experimenten una dispersió que les allunya de la planta mare. Cauen a terra, on esperen que les condicions siguin favorables per germinar.

Visualitza el fragment següent de la sèrie Vida de Discovery Channel i respon a aquesta pregunta. Quin percentatge d’espècies de plantes tenen flors? Quina única funció tenen les flors?

› 31 El pistil està format per tres estructures: l’ovari, l’estil i l’estigma. Escriu la funció de cada una d’aquestes estructures. › 32 Per què els cotiledons de les llavors contenen substàncies de reserva nutritives? › 33 Relaciona les frases corresponents d’aquestes dues columnes: 1. Estam

A. Formada per pètals.

2. Peduncle

B. Estructura que presenta tres regions: ovari, estil i estigma.

3. Pistil

C. Sosté la flor.

4. Calze

D. Està format per un filament i l’antera.

5. Corol·la

E. Constituït per un conjunt de sèpals.

153


9

Les plantes

ACTIVITATS

› 34 Copia el dibuix d’aquesta planta a la teva llibreta i escriu-hi el nom i la funció de les diferents parts indicades.

› 39 Explica quines característiques van adquirir les plantes en el transcurs de l’evolució per poder viure fora de l’aigua i colonitzar els continents. › 40 Què és un teixit? Indica quins teixits vegetals coneixes. › 41 Quines substàncies útils per a la planta es produeixen a partir de la glucosa obtinguda en la fotosíntesi? Explica quina és la seva utilitat.

› 35 Escriu el nom de les diferents parts indicades en aquesta fulla. Per a què serveixen els nervis? I els estomes? 1

3

2 › 36 Quines parts de la planta són de color verd? Per què són d’aquest color? Poden fer la fotosíntesi? › 37 Explica quina funció duen a terme les fulles. › 38 Copia i completa les frases següents: , obtenen

de la llum solar l’energia que necessiten per transformar l’ i el

, les sals minerals

en matèria

, amb la

qual s’alimenten i construeixen el seu cos, i alliberen, a més,

a l’atmosfera.

b) Les fulles deuen el seu color a un pigment verd, la

› 43 Per quin motiu les plantes competeixen en altura les unes amb les altres? Per què les lianes s’enfilen pels arbres fins a arribar a la copa? ›› 44 Per què es diu que els jardins i els arbres són els pulmons de la ciutat?

4

a) Les plantes, mitjançant la

› 42 Explica les diferents fases en què es fa la fotosíntesi de les plantes.

, que contenen els

cloroplasts de les seves cèl·lules.

› 45 Ordena els processos següents de la nutrició vegetal: a) Formació de la saba elaborada. b) Absorció d’aigua i sals minerals del sòl pels pèls absorbents de l’arrel. c) Obtenció d’energia solar gràcies a la clorofil·la. d) Alliberament a l’atmosfera de l’oxigen produït en la fotosíntesi. e) Transport de la saba elaborada cap a la resta del vegetal. f) Transport de la saba bruta pels vasos conductors. g) Entrada del CO2 a l’interior de les fulles a través dels estomes. h) Formació de la saba bruta. › 46 Copia aquesta taula a la teva llibreta i escriuhi les diferències que hi ha entre la saba bruta i la saba elaborada.

c) Les fulles, en general, presenten una forma laminar que els permet captar gran quantitat de inferior, presenten

. En la seva cara o porus, que

faciliten l’intercanvi de gasos entre la planta i l’

.

Saba bruta Composició Es forma en... Circula pels vasos... És transportada fins a...

154

Saba elaborada


FINALS › 47 Per què les molses i les falgueres necessiten aigua per poder reproduir-se?

›› 58 Explica què li passa al gra de pol·len quan arriba al pistil de la flor.

› 48 Explica per què les molses i les falgueres habiten en llocs humits.

›› 59 Explica per què les fulles de les plantes solen tenir un color verd més intens i més brillant a l’anvers que no pas al revers.

›› 49 Es diu que tant les molses com les falgueres tenen reproducció alternant perquè en el seu cicle biològic alternen la reproducció sexual i l'asexual. Indica com es duu a terme cada una d’aquestes fases en una molsa. › 50 Quins grups de plantes tenen flors per fer la reproducció? › 51 Indica en el dibuix d’aquesta flor on es troba el pistil, els estams, la corol·la i el calze. Explica quina és la funció de cada una d’aquestes estructures.

›› 60 Explica com s’alimenta l’embrió durant les primeres etapes del seu desenvolupament, abans que origini una nova planta capaç de fer la fotosíntesi. ›› 61 Què és una llavor? Explica com es forma. ›› 62 Explica en què consisteix la germinació. ›› 63 Amb l’ajut del dibuix, explica la formació del fruit en una planta angiosperma.

›› 64 Mira d’explicar els resultats obtinguts en aquest experiment: › 52 Indica quines diferències hi ha entre les gimnospermes i les angiospermes. Posa exemples d’aquests dos grups. › 53 Dibuixa un gra de pol·len i indica on es troben els sacs aeris i quina és la seva funció. ›› 54 Quin avantatge aporta a un vegetal el fet de produir fruits? ›› 55 Quins són els motius pels quals les plantes angiospermes són actualment les que han tingut més èxit, des del punt de vista de l’adaptació al medi? ›› 56 Quins avantatges té el fet que les plantes puguin dispersar les seves llavors? ›› 57 Per què les plantes que fan una pol·linització pel vent produeixen més grans de pol·len que les que fan la pol·linització gràcies als insectes?

Si col·loquem una espelma dins d’un recipient i el tanquem, l’espelma s’apagarà quan s’hagi consumit tot l’oxigen que necessita per cremar.

Si dins el recipient hi introduïm una planta i el tornem a tancar, l’espelma continuarà encesa durant més temps.

Si repetim l’experiència però en la foscor, l’espelma s’apagarà més ràpidament.

155


9

Les plantes

Activitat experimental Germinació de les llavors Objectiu Observació de la hidratació i la germinació de les llavors.

Material – Llavors, balança, tub d’assaig o vas de vidre, cotó, paper d’alumini.

Les llavors perden part de l’aigua que contenen després de formar-se i queden pràcticament deshidratades. Així es poden mantenir en vida latent durant un llarg període de temps. Quan les condicions que les envolten són favorables, és a dir, quan torna a haver-hi aigua i la temperatura es fa una mica més càlida, les llavors s’inflen d’aigua i comencen a germinar. Durant la germinació, la llavor s’obre i l’embrió creix, i s’origina una nova planta. PROCEDIMENT A. Pesa en una balança deu llavors d’un mateix tipus de vegetal (cigrons, llenties, mongetes, etc.) i anota’n el pes. 1. Pesa-les totes i divideix el pes obtingut pel nombre de llavors. Quin és el pes mitjà d’una llavor? 2. Col·loca les llavors en aigua durant unes hores, treu-les de l’aigua i eixuga-les amb compte. Torna a pesar les deu llavors, anota’n el pes i divideix-lo pel nombre de llavors. Quin és el pes mitjà de cadascuna de les llavors humitejades? 3. Quant ha augmentat de pes una llavor en inflar-se d’aigua? B. Col·loca diverses llavors en un tub d’assaig o en un vas de vidre ple de cotó, de manera que quedin enganxades al vidre per poder-ne observar la germinació i el desenvolupament posterior. Com que la llum frena la germinació, per evitarho embolica el tub d’assaig o el vas amb un paper que no deixi passar la llum, per exemple, paper d’alumini. Humiteja el cotó, però sense que l’interior del recipient s’embassi, ja que les llavors es podrien podrir. 1. Quants dies tarden a germinar aquestes llavors? 2. Quina part de la nova planta surt abans de la llavor? 3. Què passa després? 4. Explica què els passa als cotiledons. 5. Quant temps tarden a obrir-se les primeres fulles?

156

Plúmula En créixer originarà noves fulles. Radícula Petita arrel de l’embrió que, en créixer, originarà l’arrel de la nova planta.

Gèmmula En desenvolupar-se, l’embrió creix i es forma la tija.

Embrió

Tegument Membrana que protegeix l’embrió. Cotiledó Fulla que emmagatzema l’aliment amb el qual es nodrirà l’embrió durant la germinació.

Micròpil Cicatriu de la seva unió a les parets de l’ovari.


COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA Un arbre per cada cotxe nou Des de fa un quant temps, una coneguda marca de cotxes presenta una oferta diferent als seus clients. Si es compra un cotxe, la companyia es compromet a plantar un arbre i cuidar-lo durant 40 anys. Amb aquesta iniciativa es compensarà el diòxid de carboni emès pel cotxe i els usuaris del vehicle podran fer-lo servir sense que, amb això, s’incrementi l’efecte hivernacle, un dels principals problemes ambientals actuals. L’efecte hivernacle està provocant l’augment de la temperatura mitjana del nostre planeta. Aquest augment de temperatura és el responsable de la descongelació del gel dels pols i les glaceres, que eleva el nivell del mar. 1. Per què creus que una marca de cotxes promou la plantació d’arbres? 2. Quin procés duen a terme els arbres, i les plantes en general, que compensa l’excés de diòxid de carboni emès pels cotxes? Explica en què consisteix. 3. Un arbre capta aproximadament 300 kg de diòxid de carboni en 40 anys. El setembre de 2010 s’havia aconseguit una plantació de 176 840 arbres. Quants quilograms de diòxid de carboni captaran durant els pròxims 40 anys? I d’aquí a 80 anys? 4. A més de fer la fotosíntesi, quines altres característiques tenen les plantes? 5. En el lloc on s’han plantat els arbres d’aquesta campanya, al cap d’un quant temps han aparegut altres vegetals. Observa les fotografies i completa el quadre següent:

Grup Indica quins teixits tenen i si presenten flors, fruits i llavors.

Angiospermes Només tenen teixit epidèrmic i no presenten flors.

6. Hi ha grups de plantes que presenten flors. Quina funció tenen aquestes estructures? Dibuixa una flor i anomena’n les parts més importants.

157


OSTENIBILITAT Biodiversitat de les plantes (Jaume Terradas) Hi ha unes 750 000 espècies de plantes al món. La península Ibèrica conté prop d’un 1% d’aquesta varietat, és la regió més rica en biodiversitat de tota la Unió Europea. Aquesta riquesa és deguda al fet que, mentre que en una part del país hi ha ambients de clima atlàntic, altres zones tenen climes semblants als centreeuropeus i boreals (part de Portugal, Galícia, el Cantàbric, els Pirineus i altres zones de muntanya) i la major part té un clima mediterrani amb diverses variants, cosa que propicia que s’hagi desenvolupat una flora heterogènia adaptada a aquestes condicions. La flora pròpiament mediterrània és gairebé inexistent en països com Anglaterra o Alemanya i és molt restringida a França i Itàlia. Els elements més característics són els arbustos i les petites mates de famílies com les lleguminoses, les labiades, les crucíferes i d’altres. Es troben sobretot en boscos d’alzines i alzines sureres, pinedes (especialment de pi blanc), matolls, farigolars i espinars. Tenen una importància especial pel que fa a endemismes, certes zones àrides (Almeria, els Monegres...) o molt humides (serralades de la zona atlàntica andalusa), les illes Balears i, encara més, les Canàries. Aquestes últimes formen part de la regió biogeogràfica anomenada macaronèsica, amb una flora molt especial i molts endemismes. Hi ha hagut una tendència a protegir alguns tipus de vegetació que són relativament rars, per exemple, les fagedes en serralades com les d’Ayllon, el Montseny i els ports de Beseit, però s’hauria de fer més esforç per protegir ambients que només existeixen en regions mediterrànies i que aquí ens semblen banals. Són aquests els que contenen més riquesa i més espècies endèmiques que no es troben a la resta d’Europa. 158

ZONES BIOGEOGRÀFIQUES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA ZONA PIRINENCA ZONA ATLÀNTICA HUMIDA

ZONA INTERIOR

ZONA MEDITERRÀNIA SEPTENTRIONAL ILLES BALEARS

ZONA BÈTICA

ZONA MEDITERRÀNIA MERIDIONAL

ILLES CANÀRIES

La riquesa d’espècies va molt lligada a la varietat d’ambients, de manera que les regions amb més desnivells altitudinals solen presentar flores i faunes més variades.

1. Busca a Internet o en una enciclopèdia què és una espècie endèmica. Fes una llista de les espècies de plantes més característiques de la zona on vius.


Nocions bàsiques de jardineria Les plantes són éssers vius i com a tals es desenvolupen, respiren, s’alimenten i, fins i tot, s’entristeixen i emmalalteixen. No totes les plantes tenen les mateixes necessitats de llum, aigua o fertilitzants, sinó que, segons el seu origen i les característiques pròpies de l’espècie, s’hauran de cuidar d’una manera o d’una altra. La procedència d’una planta ens donarà una informació molt valuosa sobre les seves necessitats. Així que, abans d’adquirir-ne una, ens hem d’assegurar que les condicions en les quals creixerà li són favorables. Els factors més importants que cal tenir en compte són els següents: LA LLUM La llum és el factor principal per al desenvolupament i la salut de les plantes, ja que la necessiten per fer la fotosíntesi. Per tant, el creixement d’una planta depèn de la llum que rep. Però no totes les plantes necessiten la mateixa intensitat de llum: mentre que algunes només poden sobreviure amb llum tènue, d’altres necessiten els raigs directes del Sol per no marcir-se. Un excés de llum o una llum insuficient poden produir problemes en el seu organisme.

• Evita que l’aigua s’embassi. La major part de les plantes d’interior moren més per excés d’aigua que no pas per manca d’aigua, per això regar contínuament pot arribar a ser contraproduent. LA TERRA I L’ADOB La terra conté les substàncies nutritives i minerals que les plantes necessiten per créixer bé. Després d’una trasplantació és imprescindible fer servir sempre terra nova, perquè l’arrelament es produeixi amb tot el vigor possible.

Durant la primavera, es produeix un esforç notable en moltes espècies de plantes, que floreixen i produeixen noves fulles; aquestes fulles no tindran èxit o quedaran raquítiques si no disposen d’aliment. És el moment d’adobar i aportar al sòl aquelles substàncies que han disminuït o que s’han consumit.

EL REG El reg, igual que la llum i la temperatura, és un factor que depèn de l’origen de cada planta, però en general pots seguir aquestes recomanacions:

• No deixis que la terra s’assequi completament. Cal tocar-la per comprovar que es manté humida entre reg i reg. Això no és necessari en el cas dels cactus i d’algunes plantes crasses, que poden sobreviure amb nivells elevats de sequedat.

159


Biologia i Geologia 1