Page 1


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:57

Página 272

LITERATURA DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

COMUNICACIÓ ORAL

[ESCOLTAR-PARLAR]

Benvinguda, Laura Bernis

2 Comunicació oral Escoltar: Reportatge. Parlar: L’entrevista. Literatura: narrativa Explicar una història: el text narratiu. Característiques del gènere narratiu: el narrador; l’ordre dels fets en la narració; l’espai i el temps narratius; els personatges. Els gèneres narratius: el conte, la novel·la i la poesia èpica. Narracions orals: el mite, la llegenda i el conte tradicional. Tipus de narració. Trets lingüístics del text narratiu. Literatura i música: La llegenda i la música: el comte Arnau. Literatura i cinema: La llegenda de Robin Hood. Lectura d’una obra: El misteri del carrer de les Glicines, de Núria Pradas. Autoavaluació Taller de lectura: El comentari de text. Taller d’escriptura: De professió, escriptor de novel·les.

FITXA TÈCNICA: Info K, Super 3 (23-04-10) TIPOLOGIA ORAL: Text explicatiu. SITUACIÓ COMUNICATIVA: La Laura Bernis és una jove de 16 anys de l’institut Ronda de Lleida que explica la seva experiència com a escriptora.

ACTIVITATS 1 La Laura Bernis va sortir en un programa informatiu

perquè destacava... Per què destaca? 2 Respon les preguntes:

a Quin curs fa, la Laura? b Quants llibres ha publicat? c A quina edat va començar a escriure la història de Labepra? d Per quin motiu va començar a escriure una història? e Quants anys va trigar a acabar-la? f Se sent satisfeta del que ha fet? 3 Al llarg del vídeo parlen dues persones: quines? Es

tracta d’una entrevista?

Competències a punt! 4 En el reportatge apareixen cinc «llocs» diferents. In-

Autonomia i iniciativa personal Seguretat, autoestima i valoració crítica per adoptar el rol d’escriptor. Coneixement i interacció amb el món físic Ubicació de l’obra de Jack London en el context històric dels Estats Units de principis del segle XIX. Competència lingüística Comunicació d’emocions i sentiments al taller d’escriptura.

[272]

dica quin són. 5 L’última part té lloc en un dia que per a la Laura,

diuen, és «gens normal». A jutjar pel que ha fet la Laura durant el dia, de quin dia creus que es tracta? 6 Per parelles prepareu una breu entrevista en què un de

vosaltres pregunta a l’altre sobre alguna cosa de la qual se senti orgullós o content (haver superat un examen, un concert, un ball...; haver guanyat un partit d’algun esport; haver fet alguna excursió o viatge interessant...).


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:57

Página 273

LITERATURA

això és bàsic!

1. Explicar una història: el text narratiu Un text narratiu explica una història protagonitzada per uns personatges en un temps i un lloc determinats. Quan a més d’explicar una història hi ha una intenció estètica, és a dir, quan l’autor del text narratiu dóna molta importància no només a allò que explica sinó també a com ho explica, parlem d’un text narratiu literari. Són textos narratius literaris la novel·la, la novel·la curta, el conte i el conte tradicional, la poesia èpica, la rondalla i la llegenda. Són tots textos escrits en prosa, excepte la poesia èpica.

[NARRATIVA]

Sempre estem explicant coses El text narratiu és, de totes les tipologies textuals, la més utilitzada a la nostra vida quotidiana: quan expliquem un acudit, o una anècdota, o quan relatem com ens ha anat el dia estem elaborant un text de tipus narratiu.

2. Característiques del gènere narratiu 2.1 El narrador És la veu que explica la història, és qui parla al text narratiu. És un ésser de ficció i no s’ha de confondre amb l’autor o autora del text: el narrador no és l’autor. Hem de saber diferenciar quina persona gramatical narra els fets (punt de vista del narrador) i quina connexió manté el narrador amb la història (veu del narrador). Punt de vista del narrador

Veu del narrador

Narrador en 1a persona És un dels personatges de la història. Explica el que veu i pensa, i per tant ofereix al lector una visió parcial de la història: no podem saber tot el que succeeix o ha succeït, i no tenim accés al pensament dels altres personatges.

• Narrador protagonista: qui narra és el personatge que fa el paper fonamental en l’acció. • Narrador testimoni: qui narra té escassa o nul·la participació en la història.

Narrador en 3a persona El narrador no intervé en la història que està explicant. És extern a la trama narrativa.

• Narrador omniscient: sap i explica tot el que passa en la narració i ho sap tot sobre els personatges (les motivacions dels seus actes, el que pensen i senten, etc.). A més, dóna la seva opinió sobre tot el que narra. • Narrador objectiu: es limita a explicar el que veu i sent, i mai dóna la seva opinió sobre els fets narrats.

això és bàsic! La tria del narrador La tria del narrador que fa l’autor és fonamental en l’elaboració del seu text narratiu, ja que suposa escollir el punt de vista des del qual s’ofereix la història al lector. Així, al conte Redacció de Quim Monzó se’ns explica l’assassinat d’una dona a mans d’un home, però coneixem el fet a través del treball escolar que el fill de la parella (un narrador testimoni) ha elaborat. Vista d’aquesta manera, la història causa en el lector una profunda impressió.

Aquí tens un mateix text escrit amb diferents tipus de narradors: Narrador en 1a persona: protagonista

Narrador en 1a persona: testimoni

Narrador en 3a persona: omniscient

Narrador en 3a persona: objectiu

Em vaig acostar a la Raquel caminant molt a poc a poc… No volia espantar-la. Què podia pensar ella? Després de tant de temps… Em sentia bastant cohibit.

Els conec de fa molt de temps. Estic tan content de poder presenciar aquest retrobament... Vaig veure com el Joan se li acostava a poc a poc. Potser no volia espantar-la. I ella, què faria?

El Joan se li va acostar amb molta cura. No volia espantar-la: feia massa temps que no es veien. Ell, però, no sabia que la Raquel feia anys que estava preparada per afrontar aquest moment.

El Joan es va acostar a la Raquel caminant a poc a poc. Llavors ella es va girar i el va mirar.

[273]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:57

Página 274

2

LITERATURA

[NARRATIVA]

2.2 L’ordre dels fets en la narració Les parts que pot tenir una història són les següents: • Plantejament. Es presenten els personatges, se situen en un lloc i un temps determinats i comença el conflicte (situació inicial) que abastarà tot el text. • Nus. La situació inicial es va complicant i els personatges intenten solucionar-la. • Desenllaç. Es resol el conflicte i finalitzen l’acció i l’obra.

ACTIVITATS 1 Llegeix aquest text i respon les preguntes que trobaràs a continuació:

Estava dintre una ampolla de Coca-Cola que vaig trobar a la platja. En destapar-la va sortir. Duia cua. Passat això de la cua, feia gràcia: era una noia ben maca. I anava vestida com una odalisca: tot transparent. Deia que era màgica i que estava a les meves ordres, però ca. Li vaig demanar que em toqués la rifa, que m’augmentessin el sou, que no tingués mai més mal de queixal, que jo tingués allò que en diuen glamour… Re. Ni un plat de vedella estofada amb murgues, va saber fer-me. Molt moure la cua, moltes paraules estranyes, moltes posturetes i re més. Es devia haver esbravat la màgia després de tants anys d’estar tancada dintre l’ampolla. O potser se li havia passat. Vés a saber. A la fi em va confessar que s’havia enamorat de mi i que quan s’enamoren, les gènies, perden la màgia pel dallonses, pel forat de l’alegria, oi?, entesos! Ho vam mirar d’arreglar però no, no vam arreglar re. Va quedar prenyada. Jo no sabia què fer. Al cap de nou mesos va parir una ampolla de Coca-Cola de propaganda. I es va escapar amb un marxant de vetes i fils que tenia un mostatxo així de gros. Només enyoro la cua. Però em va quedar l’ampolleta de Coca-Cola. La tinc damunt la calaixera.

a

Què li demana el protagonista a la gènia? Què n’obté? Per què? Explica què succeeix finalment. Indica quin tipus de narrador hi ha en aquest text i justifica la teva resposta. Assenyala el plantejament, el nus i el desenllaç d’aquest conte. Creus que aquest conte podria estar situat en una època actual? Raona la teva resposta. Explica què signifiquen aquestes paraules. Si no les coneixes, pots consultar el diccionari: odalisca, vetes i fils. Fes un resum de quatre línies explicant la situació que es presenta al conte. Et recorda, aquest conte, un personatge d’animació molt conegut? Si és així, indica’n el nom. Imagina’t que trobes un geni o una gènia. Què li demanaries?

b c d e f g h i

Pep Albanell, La gènia.

2 Digues el tipus de narrador d’aquests fragments: A

B

Vaig néixer l’any 1632 a la ciutat de York, d’una bona família, encara que no d’aquell país, essent el meu pare un estranger de Brema, que de primer s’havia establert a Hull. Guanyà un bon patrimoni en el comerç, i deixant córrer el seu tràfec, visqué després a York, d’on vingué que es casés amb la meva mare, la família de la qual duia el nom de Robinson, molt bon llinatge d’aquell país. Daniel Defoe, Robinson Crusoe.

Els atacants, que ja es pensaven que els assetjats ja es menjaven les ungles de tan afamats com estarien, es van quedar amb un pam de nas. No sabien que hi havia un túnel secret que comunicava el castell amb el riu de la Bonaigua. Josep Coll, El castell de València.

C

No va poder dir res més. Bruscament va esclatar en sanglots. Ja s’havia fet de nit. Jo havia deixat les eines. Tant me feien el martell, el cargol, la set i la mort. En una estrella, en un planeta, el meu, la Terra, hi havia un petit príncep que calia consolar! El vaig abraçar. El vaig bressolar. Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep.

[274]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:57

Página 275

2

LITERATURA

[NARRATIVA]

2.3 L’espai i el temps narratius L’espai narratiu és el lloc on transcorre l’acció. Aquest espai pot ser més o menys imaginari: un text narratiu es pot situar en espais molt diferents: una ciutat actual, un bosc encantat, etc. D’altra banda, l’escriptor pot decidir situar l’acció que narra en diferents moments temporals, i és per això que podem trobar obres ambientades en èpoques molt anteriors, en el nostre present immediat o bé en un futur llunyà.

2.4 Els personatges Són éssers que viuen i protagonitzen els fets i les accions que s’expliquen al text narratiu. Cal tenir en compte que els personatges no són persones, sinó una invenció literària de la ment de l’escriptor. Són de ficció. Podem dir que hi ha diferents tipus de personatges, segons la importància que tenen en la narració:

ACTIVITATS 3 Llegeix aquest text i respon les

Principals Són els personatges més importants de la història.

Protagonista És el personatge central de la història, i qui du a terme la major part de les accions.

Antagonista S’oposa al protagonista i intenta que no pugui acomplir els seus objectius.

Secundaris Són la resta de personatges, no tan importants com els principals. No tots són igual de rellevants: alguns acompanyen els protagonistes o destorben els seus objectius; altres només fan de comparsa: formen part del decorat de l’obra.

Caracterització dels personatges L’autor caracteritza els personatges al llarg de la narració, és a dir, ens els presenta, ens n’ofereix un determinat grau d’informació. De cada personatge podem saber el nom, l’edat, com és físicament, com pensa, etc. De vegades, l’autor evita explicar algun d’aquests aspectes, i el lector se’ls ha d’imaginar. Trobem tres tècniques bàsiques de caracterització:

Prosopografia

Etopeia

Retrat

Descripció física del personatge.

Tots dos eren molt prims, feia dies que no s’afaitaven i tenien els cabells molt negres, abundants i greixosos. (A. Martín i J. Ribera, No demanis llobarro fora de temporada)

Descripció psicològica del personatge.

Era un home estrany que tothom respectava i que havia envellit tot d’una, tancat a casa, amb una manta damunt dels genolls. (Mercè Rodoreda, Aloma)

Descripció física i psicològica del personatge.

L’arxivera és alta, guapa, amb trets facials grans i vius. És intel·ligent, divertida i té allò que la gent en diu caràcter. (Quim Monzó, L’amor)

preguntes que trobaràs a continuació:

Solc dir, en parlar de la Clàudia, que la conec de tota la vida. Tampoc no sabria dir-vos en quin moment va deixar de ser una nena per convertir-se en una noia tossuda, forta, prima i dominadora, i quan va deixar de ser tot això i esdevenir Clàudia, no pas bonica, però més que bonica, atractiva com una llum o un moviment. No és cert que jo n’estigui ni n’hagi estat mai enamorat. No és el tipus de dona que m’agrada. Sol tenir sempre una contesta a punt, un somriure a punt. I la seva manera d’anar vestida, amb una certa severitat, el seu costum de no pintar-se, sembla anar dient, mentre ella parla amablement –perquè sempre parla amablement–: No m’interesses gens ni mica. Maria Aurèlia Capmany, Quasi a les fosques.

a Quin tipus de narrador pots trobar en aquest text? b Quina tècnica de caracterització es fa servir? Justifica la teva resposta. c Fes una llista dels adjectius que es fan servir per explicar com és la Clàudia. [275]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:58

Página 276

2

LITERATURA

[NARRATIVA]

3. Els gèneres narratius: conte, novel·la i poesia èpica • El conte és un text narratiu literari breu en què, precisament per la seva brevetat, els personatges estan en general poc perfilats i l’acció es presenta, es desenvolupa i finalitza d’una manera ràpida. • En canvi, la novel·la és un text narratiu literari d’extensió llarga. Els personatges ofereixen més matisos, els espais en què té lloc l’acció solen ser descrits amb més detall que al conte, i fins i tot l’acció pot ocórrer en diferents moments temporals o en èpoques històriques diverses. A més, la història es desenvolupa d’una manera més complexa. Per tant, la principal diferència entre el conte i la novel·la és la llargària de la segona per comparació amb el primer. Aquesta llargària propicia que la novel·la constitueixi un univers narratiu més complex que el que conforma el conte. El còmic combina la narració amb la il·lustració. Considerat sempre un gènere menor i dedicat a infants i joves, darrerament gaudeix d’una situació immillorable gràcies als darrers èxits editorials i a l’expansió a un públic més adult. Són especialment coneguts els còmics d’origen japonès, anomenats manga, però en trobem en molts i diversos idiomes.

La novel·la curta és un terme mig entre novel·la i conte, tant pel que fa a l’extensió com pel que fa al grau d’elaboració de la trama i de la resta dels elements narratius. • La poesia èpica és el relat en vers de les aventures d’un heroi. Recorda que ja n’hem parlat a la unitat 1, quan hem definit la poesia narrativa, i al vídeo del començament de la unitat.

ACTIVITATS 4 Llegeix aquest text i fes les activitats que trobaràs a continuació:

La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora. –És que l’hora la dono jo –va respondre-li la mort. –No sempre, no sempre... –replicà ell–. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data. –És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments –digué la gran senyora. –Apa, bah! –es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta–. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables. I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai. Web 1: En aquesta pàgina web podràs veure Una mà de contes, un programa de televisió en què al mateix temps que sentim un conte, veiem com un artista es va imaginant i traçant les imatges que l’il·lustren. Web 2: Què llegeixes? és una pàgina on podràs compartir amb altres nois i noies de la teva mateixa edat les lectures que has fet i donar-ne la teva opinió. [276]

Pere Calders, L’hora en punt.

a Quin tipus de narrador trobem en aquest conte? b Qui és el protagonista? I l’antagonista? c Resumeix breument la situació que es planteja. Què és el que resulta sorprenent d’aquesta situació?


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:58

Página 277

2

LITERATURA

[NARRATIVA]

4. Narracions orals: mite, llegenda i conte tradicional Els textos narratius poden presentar també característiques pròpies de la literatura oral: autor anònim, transmissió de viva veu i de generació en generació, variació en els textos conservats. Si és així, parlem de mites, llegendes i contes tradicionals. mite

llegenda

conte tradicional

Explica les aventures extraordinàries de déus i herois en èpoques antigues. Sovint va ser elaborat per explicar l’origen del món o dels fenòmens naturals.

Es basa en fets i personatges que van existir realment; s’hi incorporen, però, fets meravellosos que fan que, en conjunt, la narració sigui fictícia.

El conte tradicional o rondalla és una narració de tipus fantàstic que acostuma a portar associat algun tipus d’ensenyament moral.

Exemple: La lluita de Sant Jordi amb un drac per salvar una princesa és una de les llegendes més conegudes a Catalunya. El 23 d’abril, dia del llibre, es regala una rosa en record d’aquesta narració.

Exemple: Són contes tradicionals els dels germans Grimm (Hansel i Gretel, La bella dorment del bosc, etc.) i els de Perrault (La Ventafocs, La Caputxeta Vermella, etc.).

Exemple: La mitologia grega explica que el tro és provocat per l’acció del déu Zeus. A la mitologia germànica, és el déu Thor. Tots dos tenien la capacitat de provocar el tro a voluntat.

ACTIVITATS 5 Aquesta és una llegenda tradicional de Galícia. Fes les activitats que et proposem després de llegir-la amb atenció:

Entre els pelegrins que sense descans es dirigien cap a Santiago, hi havia en una certa ocasió una dona bellíssima i de gran virtut. Pel camí es va trobar un comte que estava acostumat a seduir donzelles i a no atorgar gaire importància als fets d’amor. La llegenda no detalla quins enganys va fer servir el cavaller, però el cert és que la pelegrina va ser deshonrada per ell. Dolguda per l’ultratge, va decidir demanar justícia al rei, i el va anar a buscar, escortada per un vell soldat, fidel i bondadós. Quan va arribar a palau, va exposar al rei el que havia succeït, i ell, trobant justes les queixes de la dona, va fer cridar el comte i li va donar a escollir entre casar-se amb la pelegrina o morir a la forca. El comte, orgullós, va afirmar que preferia mil vegades morir degollat abans que casar-se amb aquella dona, a qui ara odiava per l’actitud delatora que havia tingut. El rei estava a punt d’acceptar la decisió del comte, quan el soldat que havia acompanyat la pelegrina va intervenir per protestar contra la sentència. Va dir que el veritablement just seria que el comte es casés primer amb la dona i pagués després amb sang la seva ofensa. Va quedar tan convençut el rei amb aquestes paraules, que va ordenar que s’organitzés el casament i a continuació es preparés la forca. El soldat, que no era sinó un àngel aparegut per fer justícia, es va convertir en mossèn per beneir el matrimoni. Un cop celebrat el casament, el comte es va disposar a acatar la sentència, però quan es dirigia cap al patíbul va caure mort a terra. Així va ser com va rebre el càstig sense deshonor.

a Quin problema té la pelegrina? Com es resol? b Escriu un possible títol per a aquesta llegenda. c Enumera els elements meravellosos o fantàstics que conté el text. d Explica el significat d’aquestes paraules: pelegrina, ultratge, sentència. En aquesta web podràs trobar una breu història del conte i llegir-ne algun. Literatura i música: El comte Arnau. Literatura i cinema: La llegenda de Robin Hood. [277]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:58

Página 278

2

LITERATURA

[NARRATIVA]

5. Tipus de narració Segons els fets que explica el text, podem parlar de diferents tipus de narracions:

Tipus de narració

Elements narratius principals

Exemple

Històrica

L’argument s’ambienta en un context històric (una època i un lloc) concret.

L’amic retrobat, de Fred Ulhman, explica l’amistat entre un noi jueu i un altre de família nazi. Està ambientada en l’Alemanya de la II Guerra Mundial.

Fantàstica

Abunden els elements meravellosos i irreals; de fet, el món en què s’ambienta no respecta les normes pròpies del món real.

El senyor dels anells, de J. R. Tolkien. Frodo, un jove hobbit, ha de custodiar un anell que conté un terrible poder fins que el pugui destruir.

De ciència-ficció

La trama es basa en fets que podrien ocórrer en un futur, provocats per canvis en la ciència i en la tecnologia.

Jo, robot, d’saac Asimov. Un robot desenvolupa sentiments propis dels éssers humans, fins que demana que se’l consideri com un d’ells.

Policíaca

L’argument es basa en una trama (un assassinat, un robatori, etc.) que un policia o detectiu ha de resoldre.

El gos dels Baskerville, d’Arthur Conan Doyle. El famós detectiu Sherlock Holmes ha de descobrir un perillós assassí. L’ajuda el seu amic, el doctor Watson.

D’aventures

La narració se centra en accions, aventures poc freqüents en el món real però possibles, que protagonitzen els personatges.

Tom Sawyer, de Mark Twain. El protagonista és un nen, Tom, que viu en un petit poble a la riba del riu Mississipí, i que protagonitza diverses i divertides entremaliadures.

!

ACTIVITATS

Trets lingüístics de la narració • La descripció, en què l’autor informa al lector a través del narrador de com és el lloc en què es desenvolupa l’acció, en quina època històrica ens trobem o com són els personatges que apareixen a la història. La categoria gramatical pròpia de la descripció és l’adjectiu. Recorda que en parlar dels personatges havíem dit que per caracteritzar-los, és a dir, per descriure’ls, l’autor podia crear una prosopografia, una etopeia o un retrat. • Els verbs, per explicar els esdeveniments o les accions. • El diàleg, per transcriure el que diuen els personatges entre ells. El distingim per l’ús de guionets i els salts de línia.

[278]

6 Encercla els verbs d’aquest text i subratlla’n els adjectius. Indica després

quines parts són descriptives i quines són narratives. Els quaderns, els llibres de col·legi i el plomer saltironaven i claquetejaven dins de la cartera al ritme de les seves gambades. Va sentir punxades al costat, però continuà corrent. [...] I, de sobte, se li acudí l’indret adequat, l’únic lloc –si més no, de moment– on no el cercarien ni el trobarien. Les golfes eren grans i fosques. Hi feia olor de pols i de boles de naftalina. No s’hi sentia cap fressa llevat del tamborineig de la pluja sobre les planxes de coure de l’enorme taulat. Michael Ende, La història interminable.


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

2

8/12/10

06:58

Página 279

LECTURA D’UNA OBRA

El misteri del carrer de les Glicines, de Núria Pradas PRESENTACIÓ Títol 1

2

3

Al títol apareix la paraula misteri. De quin tipus de novel·la creus que es tracta? Què són les glicines? Escriu altres paraules de la mateixa família lèxica. Quants capítols té la novel·la? Tenen títol? Com estan numerats?

ANÀLISI DEL TEMPS I DE L’ESPAI 12 Busca el fragment en què es fa la descripció de la casa del carrer de les Glicines (pàg. 39). Explica com és la casa. Fesne el dibuix. 13 Indica quin itinerari va fer el Marc el dia que va desaparèixer. 14 En quins dos moments temporals se situa l’acció? Quins elements a la novel·la t’ho indiquen? 15 Quant de temps passa entre la desaparició del Marc i la resolució de l’enigma?

ANÀLISI DELS PERSONATGES 4

A les últimes pàgines del llibre pots trobar una presentació que l’autora fa d’ella mateixa. Llegeix-la amb atenció i fes un resum dels seus trets biogràfics.

CONTINGUT Argument 5

6

A la novel·la hi ha molts elements i personatges misteriosos, com ara la noia morena darrere la qual es perden el Damià Serra i el Marc. Quins altres hi pots trobar? Fes un resum del capítol que més t’hagi agradat o que més t’hagi cridat l’atenció.

Tema 7

8

Al final del llibre sabem que el Marc havia desaparegut perquè l’havia raptat una secta. Què en saps, de les sectes? Busca informació a la xarxa o en una enciclopèdia i explica breument què són i quins perills amaguen. El Marc se salva gràcies a la insistència del seu germà i de la seva xicota, a més de la Dèlia, és clar. Per tant, la novel·la tracta també del valor de l’amistat i l’amor, de la importància dels sentiments. Què n’opines tu?

16 Fes una llista de tots els personatges que intervenen a la narració, i classifica’ls entre principals i secundaris. Dels principals, digues quins creus que serien els protagonistes. 17 Es fan diverses descripcions de cadascun dels personatges. Explica de quin tipus és la caracterització que es fa de la Dèlia i del Guillem (prosopografia, etopeia, retrat). Raona la resposta. 18 Quines són les relacions que s’estableixen entre els diferents personatges? 19 La Dèlia és una noia que vol ser escriptora. Indica què diu al capítol 5 sobre l’ofici d’escriure. 20 Els companys de la sotsinspectora Rovira li diuen la «barbi policia». Per què li posen aquest apel·latiu? El fet de posarli aquest nom, què denota de l’actitud dels seus companys envers ella? Què n’opines? 21 El Joan Martí és un personatge sinistre. Quins detalls de la seva caracterització i de les seves actuacions així ens ho fan creure? Es podria dir que és un personatge antagonista? Per què?

NARRADOR

ESTIL

9

22 Indica en la novel·la un fragment dialogat, un altre descriptiu i un altre narratiu.

Quin tipus de narrador trobem? Transcriu un petit fragment del llibre per justificar la teva resposta.

ESTRUCTURA INTERNA I ACCIÓ

VALORACIÓ DE L’OBRA

10 La novel·la presenta dues històries paral·leles, la del Damià Serra i la del Marc i els seus amics. a Quins capítols ocupa cada història? b En què s’assemblen els fets que s’hi expliquen? c A més dels capítols inicials, en quins moments de la resta del llibre es torna a parlar del Damià Serra? Què se n’explica? 11 La part de la novel·la que correspon a la desaparició del Marc, és a dir, la història principal, es pot dividir en tres parts: plantejament, nus i desenllaç. Indica quins capítols corresponen a cada part.

23 Recomanaries aquesta lectura a un amic/ga o a un company/a de l’institut? Per què? 24 Quin és el capítol que t’ha agradat més o que t’ha cridat més l’atenció? Explica per què i, a continuació, escriu-ne un resum de 10 línies.

UNA MICA MÉS 25 Moltes novel·les han estat adaptades al cinema. Altres ho han estat també al còmic. Fes un còmic de dues pàgines amb el més essencial dels fets que es narren a El misteri del carrer de les Glicines. [279]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

2

8/12/10

06:58

Página 280

COMPETÈNCIES A PUNT!

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

1 Digues si aquestes afirmacions són certes o falses. Després esmena les que siguin incorrectes.

C

F

a El narrador protagonista és un personatge qualsevol de la narració. b Les parts de la narració són tres: plantejament, nus i desenllaç. c El narrador omniscient és aquell que ho sap tot de la vida dels personatges, de les seves accions i dels seus pensaments. d L’antagonista és el personatge que ajuda el protagonista. e Els personatges d’una narració són éssers de ficció: només existeixen en l’univers narratiu. f La prosopografia és la descripció física i psicològica del personatge. 2 Després de llegir aquest text, fes les activitats que trobaràs a continuació.

És curiós que a la meva edat (ja no tornaré a tenir seixanta anys!) em trobi agafant una ploma per intentar escriure una història. Em pregunto quina mena d’història serà quan l’hagi acabada, si és que mai arribo al final del viatge! He fet moltes coses durant la meva vida, que em sembla força llarga, potser a causa d’haver començat a treballar de tan jovenet. A una edat en què els altres nois encara van a l’escola, jo ja em guanyava la vida a l’antiga Colònia i a Natal. Des d’aleshores he fet de comerciant, de caçador, de combatent i d’explorador. I amb tot, no va ser fins ara fa vuit mesos que em vaig fer la barba d’or. [...] Però és que sóc un home tímid, i no m’agrada la violència, i d’altra banda estic tip d’aventures. Em pregunto per què em disposo a escriure aquest llibre; no s’adiu amb mi. No sóc home de lletres, encara que sigui força assidu al Nou Testament i a les Llegendes del rei Artur. Deixeu que intenti establir-ne els motius, només per veure si en tinc algun. Henry Rider Haggard, Les mines del rei Salomó.

Les mines del rei Salomó (1950), de Compton Bennett.

a A quina part de la novel·la creus que pertany aquest fragment? Justifica la teva resposta. b Explica el significat de l’expressió fa vuit mesos que em vaig fer la barba d’or. c Al text trobem una descripció. De quin tipus creus que es tracta? Per què? 3 Busca informació sobre aquests llibres. Després de llegir-ne l’argument, a quin tipus de narració (històrica, fantàs-

tica, de ciència-ficció, policíaca, d’aventures)creus que pertanyen? Raona la resposta. a b c d

Rafael Tasis, La Bíblia valenciana Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies Robert Louis Stevenson, La fletxa negra Bram Stoker, Dràcula

4 Digues quin narrador hi ha en aquest fragment i justifica la teva resposta:

Quan en Daniel sortí de la cel·la d’arrest –o més ben dit, quan l’en van treure, encara més feble, tot i que només hi havia passat quatre dies, estava temptat de maleir l’impuls que l’havia fet romandre viu i a l’infern. Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz.

[280]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

5

8/12/10

06:58

Página 281

A continuació llegiràs un fragment d’un conte d’Edgard Allan Poe. Després fes les activitats. El narrador es troba de viatge amb el seu criat Pedro. Malferit, passa la nit en un castell abandonat, ple de tenebres i grandesa, on observa, a l’habitació en què dorm, un quadre que li crida l’atenció per l’extraordinària sensació de vitalitat de la dona que hi ha representada. En un llibre abandonat sobre del llit on haurà de dormir llegeix aquesta història. Era una donzella d’una bellesa extremament rara, i tan xamosa com plena d’alegria. Maleïda l’hora en què conegué, estimà i maridà el pintor. Ell, apassionat, aplicat, auster, ja havia trobat en l’Art una núvia; ella, una donzella d’una bellesa extremament rara, i tan xamosa com plena d’alegria; tota llum i somriures, i juganera com una daina; tot ho estimava i de tot en gaudia; avorria només l’Art, que li era rival; tenia por únicament de la paleta, els pinzells i els altres instruments que la privaven de la presència del seu enamorat. Fou, doncs, cosa terrible que aquesta dama sentís parlar l’artista del seu desig de retratar la seva jove esposa. Car ella era humil i obedient i segué tímidament setmana rere setmana en la cambra fosca de la torratxa on només es filtrava per dalt un filet de llum que queia sobre la tela. Però el pintor tenia la seva obra a glòria, i hi treballava d’hora en hora, dia a dia. I essent un home apassionat, esquerp, llunàtic, que es perdia fantasiejant, no s’adonà que la llum que tan escassament entrava a la torratxa solitària musteïa la salut i l’ànim de la seva esposa, que s’esllanguia a ulls de tothom menys d’ell. Però ella somreia i somreia, sense queixar-se mai, puix que veia que el pintor, que tenia molta anomenada, dedicava un fervor i un plaer ardents a la tasca, i s’abandonava dia i nit a pintar la que tant l’estimava, però que cada dia es debilitava i es pansia més. I, en veritat, alguns que contemplaren el retrat parlaren de la seva semblança tot xiuxiuejant, com si fos una gran meravella, i una prova tant de l’habilitat de l’artista com de l’amor profund envers aquella a qui pintava tan extraordinàriament bé. Però amb el temps, a mesura que l’obra s’acostava a la seva fi, no va deixar entrar ningú més a la torre: el pintor, embogit per la passió de l’obra, gairebé no apartava els ulls de la tela, ni per mirar la fesomia de la seva muler. I ni s’adonava que els colors que escampava sobre la

a b c d e

Edgar Allan Poe, El retrat oval.

Qui són els dos personatges protagonistes de la història? Indica quin tipus de narrador trobem en aquest conte. Resumeix en quatre línies l’argument del text. Digues a quin tipus de narració pertany aquest conte. Localitza els adjectius amb què es descriu el pintor i la seva dona. Explica quin tipus de caracterització es fa servir per crear els dos personatges. el pintor

f

tela fugien de les galtes de la que seia al costat seu. Quan ja s’havien escolat moltes setmanes i restava ben poc per fer, tret d’una pinzellada damunt dels llavis o una ombra damunt d’un ull, l’esperit de la dama tornà a vacil·lar com la flama dins el bec del llum d’oli. I llavors el pintor donà la pinzellada, aplicà l’ombra i, durant un moment, restà captivat davant l’obra que havia creat; però, seguidament, mentre la contemplava encara, començà a tremolar i a empal·lidir, i esgarrifat, començà a cridar: «Això és, sens dubte, la Vida mateixa!, es tombà de sobte per mirar la seva aimada: era morta».

la seva dona

Busca aquestes paraules al diccionari: xamosa, torratxa, fesomia. [281]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

2

8/12/10

06:58

Página 282

TALLER DE LECTURA

Pautes per al comentari de text Continuem amb les pautes del comentari de text que van començar a la unitat anterior.

3. Tema i subtemes

4. Narrador

El tema és la idea principal del text, el que l’autor vol expressar. No sempre és fàcil trobar-lo, ja que pot estar al plantejament, al nus o al desenllaç.

En aquesta unitat has après a diferenciar entre el punt de vista del narrador i la veu del narrador.

És útil subratllar les paraules més importants del text perquè ajuden a veure les idees que l’escriptor vol fer arribar al lector. Aquestes idees són els subtemes. D’entre aquests cal després seleccionar el més important, que serà el tema. A més cal tenir en compte que tema i argument no són el mateix. L’argument és el conjunt de fets que explica el text, i el tema és la idea que, mitjançant aquests fets, l’autor vol transmetre.

Per descobrir el punt de vista del narrador, t’has de fixar en els verbs del text i observar en quina persona gramatical es troben, per saber si el narrador s’expressa en 1a o en 3a persona. Per descobrir la veu del narrador, és a dir, si el narrador està o no implicat en els fets, has d’analitzar des de quina perspectiva s’ofereixen els fets de la narració: des de la del protagonista, des de la d’un personatge secundari, o bé des de fora de l’univers narratiu.

ACTIVITATS 1 Ja coneixes Jack London perquè vam treballar un text

seu en començar a parlar del comentari de text. Ara fes les activitats següents: a Busca al diccionari: eloqüent, plàcida, fondària, follia. b Indica el plantejament, el nus i el desenllaç del fragment. c Selecciona l’opció que resumeixi millor l’argument del text: Uns buscadors d’or descansen en un indret muntanyós. Un d’ells, per presumir davant dels altres de la fidelitat del seu gos, li ordena que salti a l’abisme. L’animal ho fa i l’home el salva, avergonyit del seu gest i alhora orgullós del seu gos. Un gos salta a un abisme perquè li ho ordena el seu amo. Se salva perquè entre tots l’agafen i l’amo se sent avergonyit pel seu comportament: decideix no tornar-ho a fer. d Subratlla els verbs que trobis en el text. En quina persona gramatical (1a, 2a, 3a) i en quin nombre (singular, plural) estan? e Quin tipus de narrador trobem en aquest fragment?

[282]

f

Indica el tema del text: Els gossos no són animals fidels. Els homes no tracten bé els animals. Entre animals i homes es poden establir relacions especials. Un dia, havent abandonat el camp per a remuntar les fonts del Tanana, els tres cercadors d’or s’havien deturat sobre la cresta d’un penyal abrupte que domina el riu en una alçada de tres-cents peus. Buck reposava com de costum al costat del seu amo, vigilant-lo de cua, esperant una ordre o un senyal, convertit en imatge eloqüent de la fidelitat canina. Els ulls de l’home es fixaren en ell tendrament, però de sobte una idea impulsiva, com una necessitat de fer-se veure, com un desig d’admirar els seus companys, s’apoderà de l’ànima habitualment plàcida i reservada de Thornton. –Ara veureu una cosa… Salta, Buck –exclamà, estenent el braç sobre la fondària formidable. Amb prou feines havia acabat de dir aquestes paraules darreres quan, sense vacil·lar gens ni mica, sense retard, el gos es llançà a l’abisme, mentre l’home, adonant-se sobtadament de la seva follia, saltà per a donar-li socors, amb perill de matar-se. Els altres dos companys es precipitaren també i prou feina tingueren per a salvar-los tots dos de la mort. –No convé repetir aquesta broma cada dia –observà Hans. –No –digué lacònicament Thornton, que compartia els seus sentiments, entre la vergonya d’haver cedit a un impuls de tan cruel vanitat, i l’orgull legítim que li inspirava la conducta del gos. Jack London, La crida del bosc.


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:58

Página 283

5. L’espai De vegades l’autor dóna indicacions explícites sobre el lloc on es desenvolupa l’acció, és a dir, l’espai. Quan no sigui així, pots buscar indicis en el text que t’ajudin a descobrirho. També has d’explicar si l’espai és real o inventat; en aquest últim cas, pot ser realista o fantasiós.

6. El temps El temps extern és el moment històric en què se situa l’acció del relat o novel·la. Com en el cas de l’espai, no sempre trobem indicacions sobre el temps al text. Una lectura atenta te’n donarà moltes pistes: objectes de la vida quotidiana, vestits, costums... són informacions valuoses per saber en quin temps s’ambienta l’acció.

Jack London (1876-1916) va néixer als Estats Units, en un moment en què el país experimentava una expansió demogràfia, econòmica i industrial important.

El temps intern és el que transcorre entre el moment en què comencen els fets del relat i el moment en què finalitzen. Poden ser anys o només uns quants minuts. Al relat trobaràs els indicis necessaris per esbrinar-ho.

7. Els personatges Per analitzar els personatges, primer de tot els has de classificar en principals i secundaris, i els principals, al seu torn, en protagonistes i antagonistes. Després t’has de fixar en la caracterització que n’ha fet l’autor i justificar si es tracta d’un retrat, d’una prosopografia o d’una etopeia. Finalment, de cada personatge n’has d’escriure dues o tres línies explicant com és.

Buscadors d’or. Quan a finals del segle XIX es va descobrir or a Alaska, London participà en la recerca. Va conèixer aquell ambient de primera mà. Aquelles terres i aquella gent van ser font d’inspiració per a la seva obra.

8. L’estil Per estil entenem la forma que l’autor ha donat al text. És difícil de precisar, sobretot perquè cada escriptor té el seu propi estil. En qualsevol cas, cal analitzar l’ús que es fa de la llengua: quines són les categories gramaticals més abundants, si hi ha més o menys presència de descripció, de narració o de diàleg, quin registre es fa servir.

9. Opinió personal Fins aquí, en el comentari, has explicat d’una manera objectiva com estava construït el text i què volia expressar l’autor. Ara és el moment de fer-ne una valoració subjectiva: en aquest apartat pots indicar què t’ha semblat el text, què t’ha aportat, quins aspectes de tots els que has assenyalat fins ara (els personatges, l’espai, el tema...) t’han cridat més l’atenció, etc. Sempre ho has de fer raonant la teva opinió.

ACTIVITATS 2 Torna a llegir el text de London i fes aquestes activitats.

a Anota els noms dels personatges que intervenen en l’acció i escriu els adjectius que els defineixin. b Classifica els personatges en principals i secundaris. c Indica en quin espai es desenvolupa l’acció. d Al text es parla dels buscadors d’or. En quin moment històric (temps extern) ens trobem? Quin és el temps intern del fragment? e Selecciona els adjectius que defineixen l’estil de Jack London: dinàmic / realista / culte / descriptiu / lent. f Fes el comentari complet d’un dels textos que has llegit de Jack London seguint les pautes que t’hem donat. [283]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

2

8/12/10

06:58

Página 284

TALLER D’ESCRIPTURA

L’Alícia començava a estar cansada de seure al costat de la seva germana, al marge d’un riu, i de no tenir res a fer; una o dues vegades havia donat un cop d’ull al llibre que llegia la seva germana; però no hi havia dibuixos ni diàlegs. «¿I de què serveix un llibre», va pensar l’Alícia, «sense dibuixos ni diàlegs?» Així, doncs, es va posar a considerar (tan bé com va poder, perquè la calor del dia la deixava endormiscada i ensopida) si el plaer de fer una garlanda de margarides la compensaria de la molèstia d’alçar-se i collir-les, quan, de cop i volta, un Conill Blanc d’ulls rosats li va passar corrent pel costat. No hi havia res de gaire extraordinari en aquest fet; i l’Alícia tampoc no va trobar gaire estrany que el Conill digués a mitja veu: «Òndia, òndia, arribaré massa tard!» (Més tard, quan hi va tornar a pensar, se li va acudir que se n’hauria d’haver meravellat; però de moment, tot li va semblar bastant natural.) Ara bé, quan el Conill, per estrany que sembli, es va treure un rellotge de la butxaca de l’armilla, se’l va mirar i després va continuar corrent, l’Alícia es va alçar d’un bot [...].

De professió, escriptor de novel·les En aquesta unitat hem vist dos dels tipus de novel·les que tenen més èxit entre tots els públics: la novel·la d’aventures i la novel·la fantàstica. En les primeres, el més important són les aventures, les accions d’uns personatges que es troben en continu moviment. Les segones es caracteritzen perquè la dimensió meravellosa i irreal forma part de tot el que s’hi explica: dels personatges, de les accions i dels espais en què aquestes es desenvolupen. Hem citat com a exemple Tom Sawyer, de Mark Twain, i El senyor dels anells, de J. R. Tolkien. Segur que en coneixes més: L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson; Moby Dick, de Herman Melville; Harry Potter, de J.K.Rowling, etc. T’atreveixes a escriure un relat d’aventures amb tocs de fantasia? I si fos, a més, original? Et proposem convertir-te en escriptor i fer, alhora, que els teus lectors siguin també autors del teu relat. Així, entre tota la classe, acabareu construint una història pròpia de fantasia i aventura. Però, com que no és fàcil vèncer la por que fa el full en blanc, et donem un possible principi de la història al text de l’esquerra.

ACTIVITATS 1 Qui és la protagonista de la història? Què ens en diu aquest fragment? 2 On se situa l’acció d’aquest text?

Lewis Carroll, Alícia al país de les meravelles.

3 Com se sent l’Alícia quan comença el fragment? Per què? 4 Quins elements fantàstics hi trobem? 5 Quin tipus de narrador trobem en aquest text?

[284]


Lite_eso_02:lengu_lite:eso

8/12/10

06:58

Página 285

Si ja has llegit atentament el text, ja tens els elements narratius principals per al teu relat: tens un personatge protagonista, una localització i almenys un component de fantasia. Només et falta l’acció, i això és el que tu has d’imaginar.

1. El plantejament: Què creus que farà l’Alícia?

A: Torna a seure amb la seva germana i llavors el Conill...

B: Segueix el Conill i s’allunya del riu...

C: De sobte, el Conill s’atura i pregunta a l’Alícia...

2. El nus

3. El desenllaç

Has d’escollir una d’aquestes opcions i escriure un text d’unes 20 línies explicant la continuació del fragment que tens a la pàgina anterior. La protagonista ha de ser la mateixa, i has de conservar també el tipus de narrador. Pots crear, però, altres personatges, que ajudin l’Alícia o que li posin dificultats. També pots canviar l’escenari en què es desenvolupa el conte o conservar el mateix. I no t’oblidis del Conill, que és l’element fantasiós fonamental que ha aparegut en el text anterior... Què passa amb aquest conill? Potser al teu relat li anirien bé altres ingredients fantàstics.

Pensa en el final del teu fragment de la història. Quan hagis escrit les 20 línies, has d’imaginar-te tres opcions, tres maneres diferents de continuar el conte, i escriure-les al final del teu redactat, tal com has trobat més amunt.

Però compte, només pots narrar el que fa l’Alícia en el moment del conte que et toqui a tu. Si hi dónes un final, s’acaba el joc... Fixa’t que al text que has llegit, l’Alícia es queixa que el llibre de la seva germana no té ni imatges ni diàlegs. Serà igual el teu conte? Pots afegir textos en què els personatges parlin entre ells i fer els teus propis dibuixos per il·lustrar l’acció.

Llavors, passa el teu relat a un company, perquè ell decideixi com continuar. Ell t’haurà de donar el seu, també amb tres opcions diferents, de manera que hauràs d’escollir-ne una i escriure la continuació del seu conte. Després altres companys et donaran els seus contes perquè els continuïs. Quantes històries haureu completat? Quines decisions has pres? Quins fets meravellosos, quines aventures haurà viscut l’Alícia? Llegiu en veu alta els vostres contes i comenteu els diferents finals de l’aventura fantàstica de l’Alícia al país de les meravelles. [285]

Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)  

Literatura Catalana i Literatura 1 (literatura)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you