Aquestllibrenoméss’had’utilitzarcomafontd’informació generalid’entreteniment.Lesinstruccionsques’hidetallen quepodencomportarriscos,perlaqualcosaesrecomana real.elslectorsnoprovindeferaquestesactivitatsalavida l’exhaustivitatNil’editorialnil’autornogaranteixenl’exactitudni delcontingutdelllibre,ideclinendemanera expressaqualsevolresponsabilitatperlesionsodanys derivats de la realització de les activitats esmentades enaquestaobra.Sobretot,tinguessentitcomú,segueix semprelesprecaucionsdeseguretatideixa’taconsellar peradultsresponsables.
Amb un agraïment a William Costello i Sam Corcoran.
Als meus pares.
Obre i treu la Ruleta de la Supervivència
Has de cuidar molt bé aquesta eina tan important. En podria dependre la teva vida! Els bons exploradors tenen cura del seu equip... ... però els millors saben adaptar-se a tot! Si perds la Ruleta, fes-te’n una: desplega l’extrem d’un clip, introdueix la punta d’un llapis al bucle, situa el clip en una superfície i ara fes-lo girar.
Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.
Et donem la benvinguda, valent! Estàs a punt d’emprendre una aventura d’allò més perillosa en un paisatge agrest i accidentat. Hauràs de decidir quina ruta agafes i amb quins perills t’enfrontes. La Ruleta de la Supervivència determinarà el teu destí. En cada pàgina hi ha una decisió per prendre. Hi ha moments que has de triar en quin cercle poses la Ruleta de la Supervivència i fer-la girar per veure on et duu aquesta aventura. A la muntanya, una decisió equivocada et pot abocar al desastre... Tens la sort, els coneixements i l’habilitat necessaris per sobreviure?
LLEGENDA
Fet! Continua endavant.
No t’has mort… encara.
Torna a intentar-ho.
T’has mort! Torna a l’inici!
PERDUT A LA MUNTANYA
Quines vistes! Estàs sobrevolant els Alps en helicòpter. La pilot, la Sofia, t’ha recollit a l’aeroport de Torí i ara vas a reunir-te amb l’avi Harry al campament alpí. Entre el soroll de les pales del rotor, expliques a la Sofia els teus plans per al viatge. Pum! L’helicòpter fa un sotrac. Guaites per la finestreta i veus que teniu un núvol de fum al darrere.
Mayday, Mayday, Mayday! repeteix la Sofia per ràdio mentre agafa amb força la palanca de control . El motor ha explotat! Ens hem quedat sense potència. Intentaré aterrar, però no sé si ho aconseguirem. Assenyala cap a la part de darrere de l’helicòpter. —De pressa, agafa un paracaigudes. Has de saltar.
Et refugies a la part de darrere i, amb les mans tremoloses, et comences a cordar un paracaigudes. Ho has vist fer abans, però ara mateix no te’n recordes gaire. Esperes haver-te lligat bé les corretges. —Ara! —diu la Sofia—. És el moment! La comporta s’obre i la vista és vertiginosa. Agafes la motxilla, busques la corda del paracaigudes i saltes...
ATURA’T PER SOBREVIURE
ESTOP
El primer que has de fer és calmar-te. Has de controlar la respiració i el ritme cardíac. Pensa que moltes persones han sobreviscut en situacions similars.
Adonar-te que est s perdut a la natura pot espantar, però és important que no t’agafi el p nic, ja que podries prendre decisions arriscades. Per tant, no et precipitis i fes un ESTOP:
TINGUES CAP
Intenta pensar amb calma: el cervell és la principal eina de supervivència. Cada situació de supervivència és diferent. Què duus que et pugui ser útil?
OBSERVA
Mira l’entorn amb molta atenció. Hi ha res que et sigui conegut? Veus alguna carretera o algun riu a prop?
PLANIFICA
Traça un pla d’acció. Tan bon punt el tinguis, et ser molt més f cil adoptar una actitud positiva i centrada.
PRIORITATS DE SUPERVIVÈNCIA
LA «REGLA DEL TRES»
1. En un entorn hostil, pots sobreviure unes TRES HORES sense tenir un refugi ni protecció contra el fred o la calor extrems. A la muntanya, l’enemic és el fred.
2. Pots sobreviure uns TRES DIES sense aigua. Ara bé, tingues present que això només és una guia i no has de provar de forçar el cos. Després de buscar aixopluc, la prioritat ha de ser trobar un subministrament d’aigua neta. La deshidratació pot ser mortal.
3. Pots sobreviure fins a TRES SETMANES sense menjar (si tens aigua i aixopluc).
Però, en entorns nevats, és important menjar per aportar al cos el combustible que necessita per combatre el fred.
L’aterratge és dur, però no t’has trencat res. Durant uns segons se’t dispara el cor: has sobreviscut al salt! Però aleshores mires al teu voltant: estàs rodejat de cims nevats que s’estenen fins on t’arriba la vista. Estàs abandonat a la teva sort, perdut i sol en una muntanya glaçada. Respires fondo i intentes no deixar-te endur pel pànic; saps que l’avi Harry et diria que mantinguessis la calma. Ponderes les opcions que tens. En moltes situacions similars, el més assenyat seria quedar-se on ets i esperar que et rescatin, però no sobreviuràs gaire temps amb aquest fred.
I si vas pendent amunt, cap al lloc on ha caigut l’helicòpter? Has sentit que la Sofia enviava un missatge d’emergència per ràdio, o sigui que potser un equip de rescat acudirà al punt de l’accident. A més, la Sofia podria estar ferida i és possible que necessiti ajuda...
O potser t’hauries d’endinsar a la vall i intentar arribar a un poble de muntanya? Veus un rierol que podria dur a la civilització; a més, com que el paisatge és molt escarpat, sembla assenyat anar pendent avall i no amunt...
De sobte, recordes que a la motxilla duus un mapa que et va donar el teu avi. Potser l’opció més intel·ligent és fer servir el mapa per trobar el seu campament. Al cap i a la fi, no pot estar gaire lluny... És hora que prenguis la primera decisió!
Per pujar a buscar l’helicòpter, VES A LA PÀGINA 8.
Per buscar el campament del teu avi, VES A LA PÀGINA 28.
Per anar riu avall cap a un poble, VES A LA PÀGINA 34.
ENTRE L’ESPASA
I LA PARET
En baixar, notes que els efectes de l’altitud no són tan extrems. Descanses una estona en un lloc assolellat fins que et sents millor. En mirar al teu voltant, veus un camí que voreja el vessant de la muntanya cap al nord; sembla que va més o menys en la direcció en la qual va caure l’helicòpter. Decideixes seguir el camí, que esperes que sigui una ruta més suau que la carena d’alta muntanya.
Tot va bé al principi. El camí és fàcil i no rellisca gaire. Fins i tot trobes un fil d’aigua del desglaç on pots omplir l’ampolla. A la teva esquerra, el pendent baixa bruscament cap a un barranc, però penses que, mentre no surtis del caminet i no facis cap ximpleria, estaràs sa i estalvi. Et sents força bé. Aleshores et trobes que el camí està tallat per un despreniment de roques. Et cau l’ànima als peus. Les pedres semblen traïdores i no et ve de gust grimpar-hi; ja et veus relliscant i rodolant cap al fons de la vall. Podries intentar escalar pel penya-segat, per damunt del despreniment de roques, i travessar-lo per arribar a l’altre costat. També pots optar per fer marxa enrere i buscar un altre camí. Tot i que, en teoria, tornar enrere pot ser el més segur, no tens la més petita idea de si trobaràs una altra ruta i, a més, t’arrisques a perdre un temps valuós. Què tries?
Rellisquesiet balancegesal caire del barranc. TORNA A GIRAR.
Persort,aconsegueixes trobar una altra rutapelvessantde lamuntanya. VESALAPÀGINA26.
TRAVESSES EL PENYA-SEGAT
Et rellisca elpeuicaus centenars de metres per lesroques escarpades. TORNA A LA PÀGINA6.
Mentre escales, etcauunpetit desprenimentde roques,però aconsegueixes aferrar-te a la paret. TORNA A GIRAR.
Uf! Aconsegueixes arribar-hi!
VES A LA PÀGINA26.
SUPERVIVENTS REALS
El 2003, l’alpinista nord-americà Aron Ralston explorava el congost Bluejohn, a Utah. Estava sol i no li havia dit a ningú on anava. Va caure per una esquerda i se li va quedar encallat l’avantbraç entre una roca molt grossa i la paret. Hi va estar atrapat durant sis dies sense possibilitat que el rescatessin; no podia moure la roca i només disposava d’una petita quantitat de menjar i aigua. Al final, esgotat i deshidratat, va prendre una gran decisió: va fer servir una navalla esmussada per tallar-se el braç! Després va sortir del congost i així es va salvar.
