Una papalloa és pacient
Dianna Hutts Aston Sylvia Long


Comença essent un ou sota un para-sol de fulles, a recer de la pluja, amagat de les criatures que li podrien fer mal... fins que l’eruga que hi ha a dins s’allibera tot mastegant la clova: una eruga menuda, sense ales, delerosa de créixer.
Una eruga s’alimenta de fulles, i n’arriba a menjar tantes que ha de mudar de pell moltes vegades. Es pot fer fins a 30.000 vegades més gran que abans del primer mos.
Un cop l’eruga ha menjat tot el que necessita, confecciona una capa protectora anomenada crisàlide.
Recargolada a dins de la crisàlide, fa créixer les seves ales.
Ara és el moment de la metamorfosi: de canviar d’una forma a l’altra.
Les papallones, com les abelles, ajuden a pol·linitzar les plantes perquè puguin reproduir-se o produir llavors. Quan una papallona voleteja de flor en flor, xuclant nèctar, se li enganxen al cos granets de pol·len que després cauen al cim d’altres flors. Les llavors només neixen quan el pol·len es transfereix entre flors de la mateixa espècie. D’això se’n diu pol·linització.
Les papallones fan servir les ales per a protegir-se de depredadors com ara ocells famolencs, llangardaixos i altres insectes. Algunes papallones duen marques a les ales anomenades ocels. Els científics no saben per a què serveixen: potser per a espantar als depredadors, o bé atreure possibles parelles.
Les ales poden ajudar a les papallones
a amagar-se o camuflar-se en l’entorn.
Un tipus de papallona, el paó de dia, emet un xiuxiueig
refregant les ales quan s’espanta.
Papallona fullasecaQuè és una crisàlide?
De què serveixen els colors vius de les ales d'algunes papallones?
Poden pol·linitzar les plantes, les papallones?
Amb un to poètic i un disseny elegant, aquest llibre presenta el sorprenent món de les papallones.
Un nou àlbum il·lustrat de coneixements, després d'Un ou és silenciós, Una llavor dorm i Un niu és sorollós.