AQUESTLLIBREDEL’ÀLEXPERTANYA
Amb el suport de:
Títol original: God natt, Alfons Åberg
© Del text i les il·lustracions: Gunilla Bergström, 1972
Edició original publicada per Rabén & Sjögren, Suècia, 1972 www.alfieatkins.com
Publicat amb l’acord de Rabén & Sjögren Agency
© D’aquesta traducció: Carolina Moreno Tena, 2024
Aquesta traducció s’ha publicat amb el suport del Swedish Arts Council.
© D’aquesta edició: Editorial entreDos S.L., 2024 www.editorialentredos.com
Disseny i maquetació: Grafime Digital S.L.
Correcció: Inca Vallés
Primera edició: setembre de 2024
ISBN: 978-84-18900-78-5
Dipòsit legal: GI 699-2024
IBIC: YBC
Imprès a Novoprint
Imprès a España
Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografía i el tractament informàtic, la fotocòpia o la gravació, sense el permís dels titulars del copyright
Bona nit, Àlex Aulet
Gunilla Bergström
Text i il·lustracions
Traducció de Carolina Moreno Tena
Aquest és l’Àlex Aulet i té 4 anys.
De vegades és un trapella i d’altres, un bon noi.
Aquesta nit és un trapella perquè està enfadat: no vol anar a dormir.
Els fanals del carrer ja estan encesos i al rellotge de la paret gairebé són les nou.
Tot i així, l’Àlex no vol anar a dormir.
—Sisplau, papa, llegeix-me un conte! —suplica.
Aquest és el pare, i el pare és bo a totes hores.
Gairebé és massa bo i tot, com aquesta nit. Tot i que és molt tard li llegeix un conte fantàstic i molt llarg sobre un cavall. Després fa una abraçada a l’Àlex i apaga el llum quan se’n va, però des de la porta li diu:
—Bona nit. Que dormis bé.
Però l’Àlex no vol dormir bé.
De fet, no vol dormir de cap manera.
Ui, ara recorda que… no s’ha rentat les dents!
—Papa! —crida l’Àlex—. Ens hem oblidat les dents!
El pare hi va i li porta el raspall de les dents i un got d’aigua.
L’Àlex se les renta.
Aquesta nit se les renta molt i molt bé. Totes les dents queden netíssimes.
—Au, va, ara a dormir —diu el pare, i se’n va. Però l’Àlex no s’adorm.
Ara té una set horrorosa. Se n’ha adonat ara.
Ui, quina set; és terrible.
—Papa! —crida—. Tinc set!
El pare hi va de seguida. Li porta una safata amb un got d’aigua ben gran. L’Àlex beu.
—Au va, ara a dormir —diu el pare quan se’n va. Però l’Àlex no s’adorm.
Ui, ara li han vessat unes gotes al llit.
O potser les ha tirat a posta?
—Papa! –crida l’Àlex—. M’ha caigut una mica d’aigua i s’ha mullat el llit. El pare hi va.
—Ai, ai, ai… vaja… —diu el pare quan veu les taques.
Eixuga el terra amb uns draps i canvia els llençols.
—A dormir, ara —diu el pare i se’n va. Però l’Àlex no s’adorm.
L’Àlex també té ganes de fer pipí.
—Papa! —crida—. Haig de fer pipí.
El pare hi va. Ha anat a buscar la gibrelleta al bany.
Per això triga una estona.
Després l’Àlex fa una goteta, petita petita.
—Ara a dormir, rei —li prega el pare quan se’n va. De totes maneres, l’Àlex no s’adorm.
A dins el llit, pensa en l’armari.
Potser hi ha un lleó enorme i ferotge a dins?
—Papa! Vine a mirar una cosa! —crida l’Àlex—. Hi ha un lleó enorme dins l’armari.
El pare hi va.
El pare hi mira.
El pare… no hi troba cap lleó.
Després el pare li diu:
—No acostuma a haver-hi lleons dins els armaris. Bona nit, i que dormis bé, i no em cridis més perquè estic bastant cansat. Però l’Àlex no s’adorm.
