moment de reLaxar-se i de deixar de pensar en la feina de l’endemà. Fan bé.
Un capvespre d’estiU
La gent, però, ja comença a tornar a casa.
perquè demà tot això haUrà desaparegut.
adeU! adeU, Yvan! Fins demà!
Hola, micHèle, que hi és, la mare?
no, petit, encara no.
bé, doncs, ja he acabat. Fins la setmana que ve!
i el pare? saps a quina hora torna? no en tinc ni idea, rei, ja saps com és!
T’he deixaT una amanida i un flam a la nevera... bona nit, preciós.
Gràcies
ei, Leïla! què és tot això?
res, investigo.
no creUs que funcionaria més bé si tinguessis la roda més a prop?
papa...
Fixa-t’hi; és aqUí on faLla.
papa, és el meU projecte! deixa’m tranquil·la!
aiii! mira el que has fet! no toqUis res!
d’acord, tu manes, però després no em vinguis a buscar quan no funcioni, eh!
sempre es baralLen, aqUest parelL! si ets tu qui ho trenca tot!
apa, què diUs!
i amb aqUesta caLor és pitjor.
És veritat, mira quin ceL més estranY, avUi.
i has vist els oceLls? no els havia vist mai tan alterats.
sembla que estigUin espantats per alGuna cosa.
què, camiLle? Fent els deUres?
ben fet, filla. És important treUre bones notes!
però no te’n vaGis a dormir tard, em sents?
sí, vuLl que demà em vaGi moLt bé l’examen.
es pot saber què fas, enGanxat a la teLe, encara?
només faLtava això! vinGa, a dormir ara mateix!
no és just!
vulL veUre el finaaaaaal!
el papa, quan soc a casa seva, em deixa veUre la teLe! ets doLenta!
Fa una hora i mitja que haUries de ser al lLit, tu!
Però maaaama, vuLl veUre com acaba la peL·lícuLa!
Uà a aaa aaaa!
a dormir, t’he dit! no m’ho facis repetir!
aquest siLenci no aUgura res de bo, professor... tinc un maL pressentiment...
terry, he tingut un dia compLicat. només faLtes tu, ara...
És com si estigUés a punt de passar una cosa terrible.
ara sí que no se’ns escaparà!
ens haUries d’haver donat les vambes a la primera.
no ens queda més remei que donar-te una lLiçó.
Allà! el tenim acorraLat!
com que ets el noU, t’ensenYarem a respectarnos.
Té! agaFa’l fort! aaaah!
merda! Us he dit que l’agaFéssiU bé!
es moU massa!
me les paGaràs, desgraciat... Hmm... hm... ep! vosaLtres! què passa, aqUí?
HeU perdut el cap, o què? deixeU-lo en paU!
demà ens tornarem a veUre les cares, noU! et penediràs d’haver nascut, t’ho ben juro!
Ja n’hi ha proU, em sentiU?
només era un joc! tres contra un? Us creieU moLt vaLents, eh?
vinGa, tots a les habitacions!
ni una lLàgrima, ni una queixa... em sembLa que n’ha passat de pitjors, pobre.
t’han fet gaire maL, dodJi? vols que miri de...
estic bé... me’n vaig a dormir.
sí... només espero que la resta de nois deL centre no li facin la vida impossibLe.
demà, però, en dodJi no pensarà en aqUelLs nois.
perquè demà la vida li canviarà per compLet.
