Prefaci
A la majoria ens agraden els contes de por perquè ens agrada que ens espantin.
Quan no hi ha perill de debò, que t’espantin és divertit.
El millor moment per explicar aquests contes és de nit, a la vora del foc o a les fosques.
Explica’ls ben a… poc… a… poc… i amb veu ben baixa, i tothom s’ho passarà d’allò més bé.
Les dents
Era de nit i tornava corrents a casa quan vaig veure un home que venia cap a mi.
—Que té hora? —li vaig preguntar.
L’home va encendre un misto
i es va mirar el rellotge.
—Les vuit —em va dir.
I llavors va somriure.
¡Tenia unes dents de pam!
En veure-les, vaig fugir corrents.
Al cap d’un moment em vaig trobar un altre home, que em va preguntar:
—Per què corres?
I jo li vaig respondre:
—M’acabo de trobar un home amb unes dents així de llargues, i m’ha ben espantat.
—Jo, les dents, encara les tinc més llargues —em va dir.
I llavors va somriure.
