Digitalitacio aplicada als sectors productius. GM

Digitalització aplicada als sectors productius

María Gracia López Olivencia

Economies lineal i circular Unitat 1

Unitat 1

Economies lineal i circular

Continguts

1.1. Economies lineal i circular. Models d’empreses basades en les economies lineal i circular

1.2. Responsabilitat social: models d’empreses i afectació del medi ambient

1.3. Importància del reciclatge en els models econòmics

1.4. Processos reals basats en l’economia lineal. Processos reals basats en l’economia circular

1.5. Comparativa dels models en relació amb el seu impacte mediambiental i els objectius de desenvolupament sostenible

Objectius

◗ Determinar les etapes dels models basats en l’economia lineal (EL) i l’economia circular (EC).

◗ Analitzar les etapes dels models d’EL i d’EC.

◗ Valorar la importància del reciclatge dels models econòmics.

◗ Identificar processos reals basats en l’EL.

◗ Reconèixer processos reals basats en l’EC.

Introducció

L’economia lineal genera productes i aconsegueix beneficis a l’empresa, però sense tenir en compte el medi ambient.

L’obsolescència programada dels productes genera contínuament residus electrònics que tenen un impacte negatiu en el medi ambient. Per pal·liar aquesta problemàtica es fan servir processos de reciclatge per obtenir nous productes a partir d’aquells que ja han estat usats.

L’economia circular mira de minimitzar l’impacte mediambiental i es preocupa pel canvi climàtic.

1.1. Economies lineal i circular.

Models d’empreses basades en les economies lineal i

circular

L’origen de la paraula economia prové del grec oikos, que significa «casa», y nomos, que significa «administració», és a dir, economia significa «l’administració de la casa».

L’economia es considera una ciència social capaç d’analitzar la manera d’administrar els recursos disponibles per satisfer les necessitats de la societat i de les famílies. Aquesta ciència estudia les decisions, el comportament i la presa de decisions de l’individu.

L’economia s’ocupa de la producció, la distribució i el comerç.

Actualment, els recursos i els béns que es produeixen són limitats; en canvi, les necessitats són il·limitades. Per tant, s’ocasiona una escassetat de recursos i de béns que ha portat la societat cap a un canvi en el model econòmic.

En aquesta unitat es distingeixen dos models econòmics: el tradicional d’economia lineal i el nou model d’economia circular.

1.1. Diferències entre un model d’economia circular i un model d’economia lineal.

Abocar

Producció

Reutilitzar i reparar

Usar

Disseny

Consum

Reciclar

Fabricar Matèries primeres

Distribuir

Gestionar Rebutjar

Economia circular

Figura

1.1.1. Economia circular (EC)

L’economia circular és un model de producció i consum basat en la reutilització de les primeres matèries, la reparació dels objectes i la gestió dels residus dels materials i els productes. Els seus objectius principals són frenar el canvi climàtic, respectar la biodiversitat, gestionar de manera real i òptima les deixalles i pal·liar la contaminació.

1.1.2. Què és l’economia circular?

Es tracta d’un nou model basat en el desenvolupament sostenible. Consisteix a substituir el flux econòmic basat en l’extracció, la fabricació, l’ús i el rebuig, per aportar als productes una vida útil circular, fins i tot infinita, a partir de la deixalla. Aquest cercle de producció i consum no només redueix de manera dràstica l’explotació dels recursos naturals, sinó que, a més, disminueix en gran mesura l’ús dels combustibles fòssils.

L’economia circular distingeix entre dos tipus de materials: d’una banda, n’hi ha els biodegradables, que es poden tornar a incorporar a la natura sense problema; i, de l’altra, hi ha els elements tècnics, com ara components electrònics i objectes metàl·lics.

Perquè aquest tipus d’elements tècnics no es tornin a incorporar a la cadena de fabricació, l’economia circular proposa introduir-los novament al cicle de producció, per evitar continuar extraient més recursos naturals.

L’economia circular és un model alternatiu amb benefici sostenible a llarg termini; no obstant això, les empreses generen desconfiança a l’hora de buscar finançament per adequar la seva producció i adoptar aquesta mena de canvis. Tot i això, l’economia circular té grans avantatges; per exemple, en reutilitzar productes rebutjats s’economitzen els costos i es pot reduir el preu final que es repercuteix als consumidors. I tot això, sense perjudicar el medi ambient.

Importància de les 3R

Reduir, reutilitzar i reciclar són conceptes molt coneguts basats en el fet que els productes, els materials i els recursos romanguin en l’economia el màxim temps possible, a fi de rebaixar notablement la generació de residus purs i, per tant, minimitzar la contaminació i les emissions.

• Reduir: es generen menys residus, simplement, perquè s’eviten. Això inclou la reparació de productes i la reducció d’envasos perquè es puguin utilitzar una vegada i una altra. Cada vegada que es repara qualsevol dispositiu digital, en lloc de comprar-ne un de nou, es redueixen residus.

• Reutilitzar: s’utilitza un objecte o producte novament amb la mateixa funció, però per part de persones diferents. Aquí s’inclouen tots els webs i mercats de segona mà i intercanvi.

• Reciclar: es refereix al desmantellament, la fragmentació o la separació de les parts d’un producte per convertir-les després en material per a un altre procés o producte.

Les tres R són imprescindibles per a una forma de vida ecològica actual, tot i que en realitat hi ha 7R.

Figura 1.2. El concepte de 3R el va idear l’organització de conservació mediambiental Greenpeace per conscienciar sobre la gestió dels residus.

Reduir

Reciclar

Reutilitzar

Quines són les altres 4R?

• Redissenyar: fabricar productes introduint en el disseny aquesta manera ecològica de produir.

• Reparar: tractar de reparar certs productes i tornar-los a posar en valor perquè continuïn desenvolupant les seves funcions. De vegades, sembla molt més senzill i econòmic comprar una cosa nova; tot i això, reparar és més barat en moltíssimes ocasions i respecta el medi ambient.

• Renovar: intentar actualitzar tots els objectes perquè serveixin de nou tal com van ser creats.

• Recuperar: recollir materials usats per retornar-los al procés productiu.

Figura 1.3. Concepte sobre economia circular i les 7R per a la sostenibilitat econòmica de la producció i el consum.

Anant una mica més enllà, les empreses que realment estan compromeses amb l’entorn continuen avançant en objectius sostenibles. Això ho han aconseguit afegint nivells de sostenibilitat que ultrapassen les conegudes 3R del reciclatge i les 7R del medi ambient. Aquests nivells són els següents:

• Rebutjar allò innecessari.

• Reduir el consum propi.

• Reutilitzar productes que estiguin en bon estat d’ús.

• Reparar un producte per allargar-ne la vida.

• Restaurar productes per modernitzar-los.

• Reconstruir manualment el que calgui.

• Redissenyar amb criteri ecològic.

• Recuperar materials amb la incineració per generar energia.

Models econòmics de l’EC

Les etapes dels models econòmics basats en l’EC són:

1. S’extreu la primera matèria.

2. Es dissenya de manera sostenible.

3. Es produeix.

4. Es distribueix.

5. Es consumeix, es reutilitza i es repara.

6. Es recull.

7. Se separen les deixalles residuals.

8. Es fa una gestió dels residus.

9. Es torna a fer un disseny sostenible.

Renovar Reciclar Recuperar Redissenyar Reduir Reutilitzar Reparar

Economies lineal i circular Unitat 1

L’economia circular proposa una bateria de solucions perquè el desenvolupament econòmic assoleixi els grans reptes mundials, com ara l’increment de residus, el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat i, alhora, indica les grans oportunitats de creixement i ocupació.

L’economia circular ha reformulat els mètodes de disseny, producció i consum. Aquest nou model es basa en els principis d’erradicar els residus i la contaminació, regenerar els sistemes naturals i el manteniment de productes i materials en ús, augmentant-ne la vida útil.

Llars

Municipalitats

Consum

Productes

Matèria primera

S’EVITA

Producció/ transformació

Descontaminació del sòl

Agricultors

Entrada d’energia

Parcs i jardins públics

Companyies

Residus verds

Residus casolans

Residus industrials

Compostatge

Recuperació agrícola

Recuperació de materials

Recuperació d’energia

ES GENERA

Incineració

Farciments sanitaris

Separació/ reciclatge

Figura 1.4. El gràfic mostra la manera d’aconseguir la transició a l’economia circular. (Font: Notícies ONU).

Economia circular a la UE

Recol·lecció

Tractament

Tractaments fisicoquímics

La Comissió Europea va establir l’any 2020 un pla d’acció en què es preveu el cicle de vida dels productes, des que es dissenyen, es produeixen i es fan servir, fins que es reciclen. Pretén fomentar el consum sostenible dels recursos perquè aquests es mantinguin en l’economia el màxim temps possible. Una de les propostes més destacades és la dedicada al plàstic.

Altres propostes més destacades són les diverses legislacions sobre substàncies químiques, tant per a productes com per a residus.

El Parlament Europeu demana a les autoritats de cada país, i de cada ciutat, que es comprometin amb mesures concretes i decidides.

Fluxos de materials a la UE

L’economia circular utilitza materials que s’extreuen al país de què es tracti o s’importen. Aquests materials poden consumir-se ràpidament o conservar-se durant molt de temps. Un cop rebutjats, els productes es converteixen en residus i es poden reciclar.

A la UE es reciclen aproximadament 0,7 gigatones a l’any (Gt/any) de materials de rebuig. Aquest flux és modest si es compara amb les 7,4 Gt/any de materials processats i les 4,7 Gt/any de productes.

Sabies que…

Les anomenades matèries primeres crítiques són elements que es troben a la natura i són fonamentals per a la transició energètica i la transformació digital. Hi ha una demanda enorme i el seu subministrament no està garantit. Són materials vitals per a l’economia de la Unió Europea i aquesta depèn de la importació. La concentració de proveïdors que els subministren a tercers països representa un risc molt alt.

Les existències de materials creixen a un ritme elevat a causa de l’augment de la demanda, és a dir, es continuarien necessitant importants entrades de matèries primeres fins i tot encara que fos possible reciclar el 100 % dels materials rebutjats actualment. Es preveu que les existències de materials continuïn creixent durant les properes dècades i que l’ús mundial de recursos materials es dupliqui entre el 2010 i el 2030.

Actualment, la UE importa en matèries primeres aproximadament la meitat dels recursos que consumeix.

La UE està especialment exposada als riscos relacionats amb el subministrament de les 27 matèries primeres crítiques no energètiques i no agrícoles identificades per la Comissió Europea. Moltes són essencials per fabricar productes d’alta tecnologia.

La Xina és el productor més gran de les matèries primeres crítiques que necessita la UE. Altres països també tenen un subministrament dominant, com els Estats Units (beril·li) i Brasil (niobi).

Figura 1.5. El mapa mostra els països proveïdors d’algunes matèries primeres de què la UE és molt dependent. S’observa que la Xina destaca clarament en la producció de moltes més que la resta de països. Espanya lidera la producció d’estronci, fonamental per a la fabricació, entre d’altres, de productes informàtics. (Font: publications.europa.eu).

Generació de residus

El 2016 es van generar 5 tones de residus per habitant de la UE. La major part derivava del sector de la construcció (37 % ), la mineria (25 % ) i la indústria manufacturera (10 % ); les llars representaven el 9 % del total.

La recollida de residus està implantada a escala local i es basa, principalment, en punts de recollida a través de contenidors separats.

Prevenir la generació de residus reduint al màxim possible els envasos o establint una durada superior als productes és un objectiu que cal assolir. D’altra banda, la prevenció està més relacionada amb el disseny i la manera com es consumeixen els productes que amb la gestió de residus.

La legislació de la Unió Europea sobre gestió de residus ve establerta per la Directiva (UE) 2018/851 com a part de les mesures sobre economia circular, la qual modifica la Directiva 2008/98/CE, que reforça les normes sobre prevenció de residus, les quals tots els estats membres han d’adoptar. La Directiva de modificació (UE) 2018/851 es va incorporar a la Llei 7/2022, de 8 d’abril, adoptant mesures sobre:

• Donar suport a models de producció i consum sostenibles.

• Fomentar el disseny, la fabricació i l’ús de productes eficients.

• Fomentar la disponibilitat de recanvis, així com manuals d’instruccions i informació tècnica que permetin reparar o reutilitzar productes sense que se’n redueixin la seguretat i la qualitat.

• Reduir els residus alimentaris.

• Fomentar la reducció de substàncies perilloses en materials i productes.

D’altra banda, estableix nous objectius de reciclatge de residus per al 2025, de manera que, aleshores, s’ha de reciclar un mínim del 55 % dels residus municipals en pes. Aquest percentatge pujarà al 60 % al 2030 i al 65 % al 2035.

Figura 1.6. Residus amuntegats en un carrer europeu.

Igualment, tots els països membres han de:

• Establir l’1 de gener del 2025, a tot estirar, una recollida separada de residus tèxtils i perillosos d’origen domèstic.

• Garantir que s’hagin implementat mesures per complir amb l’obligació de recollir separadament els bioresidus que va entrar en vigor el 31 de desembre del 2023, segons l’article 22 de la Directiva marc de residus.

La Directiva assenyala possibles sistemes de pagament per generació de residus del tipus pay as you throw

Important

El terme pay as you throw (PAYT) es refereix a cobrar a les persones per la quantitat d’escombraries que llencen. En l’actualitat, nombroses ciutats i localitats de tot el món tenen aquest tipus de pagament en funció de les deixalles.

Figura 1.7. Pay as you throw. Eina molt eficaç per reduir significativament les restes; també és molt eficaç com a mètode de control de costos.

Ofereix a la ciutadania un incentiu perquè participi en programes que ensenyen tècniques de reciclatge i compostatge.

Llei de residus a Espanya

A Espanya, la nova Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en vigor des del 10 d’abril de 2022, indica:

«La Llei té per objecte establir els principis de l’economia circular a través de la legislació bàsica en matèria de residus, així com contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i protegir el medi marí. Es contribueix així al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible inclosos a l’Agenda 2030 i, en particular, als objectius 12 —producció i consum sostenibles—, 13 —acció pel clima— i 14 —vida submarina. Així mateix, en l’àmbit de la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic, aquesta llei és coherent amb la planificació en matèria d’energia i clima.»

1.1.3.

Economia lineal (EL)

L’economia lineal és el model tradicional que fabrica productes a partir de l’extracció de primeres matèries, produeix objectes i, posteriorment, els rebutja. Aquest model prioritza el benefici econòmic davant de la sostenibilitat. És la cultura d’usar i llençar (un sol ús). Es considera un model oposat a l’economia circular. Es tracta d’un sistema altament contaminant que lesiona la naturalesa i, per tant, provoca pèrdues sobre la biodiversitat i danya el clima.

Aquest tipus de model econòmic existeix des de fa segles; de fet, va ser el model dominant durant la major part del segle xx. Està basat en el desig de fabricar productes i oferir serveis al preu més baix.

Les primeres matèries s’extreuen de la natura al cost més baix possible, es converteixen en productes amb la menor quantitat de mà d’obra i es venen al preu més alt.

Aquest tipus d’economia lineal basada en «prendre-fer-usar-llençar» no funciona. La realitat és que els materials de la natura s’extreuen a un ritme tan ràpid que no és possible reposar-los ni regenerar-los; encara més, ja hi ha problemes per obtenir algunes matèries primeres crítiques que tenen una demanda constant.

Alhora, la quantitat de residus continua creixent a un ritme altíssim; tant és així que s’espera que la generació mundial de residus augmenti un 70 % el 2050.

El tipus ideal d’economia és el que intenti minimitzar el malbaratament i utilitzar els recursos una vegada i una altra. Se’n diu economia circular i es basa en tres principis, com hem explicat anteriorment: reduir, reutilitzar i reciclar.

En una economia circular es minimitzen els residus, es conserven els recursos naturals i es redueix la contaminació. El primer pas és eliminar la sobreextracció de primeres matèries mitjançant l’ús de primeres matèries secundàries recuperades de productes existents.

En canvi, l’economia lineal dona prioritat al guany i al lucre econòmic, sense reparar en l’impacte ambiental que genera.

Què són les matèries primeres secundàries?

Les matèries primeres secundàries són productes que ja s’han utilitzat en el procés de fabricació. Són productes dissenyats perquè al final de la vida puguin ser actualitzats, reparats o passar per un nou procés de fabricació. També són més duradors i resistents.

Què és l’economia col·laborativa?

Sabies que…

Claudin Goldin va néixer el 1946 a l’icònic barri del Bronx, a Nova York. La seva dedicació per arribar al seu institut públic la portava a agafar tres autobusos diferents cada dia. Amb el temps, va acabar la llicenciatura en Economia i es va convertir en professora de la distingida Universitat de Harvard. La seva recerca es va centrar en les disparitats salarials de gènere. Provinent del Bronx, aquesta destacada dona ha arribat al cim del reconeixement en ser guardonada amb el Premi Nobel d’economia, destacant per la seva creativitat, intel·ligència i esforç. En línia amb l’Agenda 2030, un dels objectius crucials és posar fi a la bretxa salarial.

(https://scholar.harvard.edu/ goldin/home)

Estretament relacionat amb l’economia circular, hi ha el model de compartir, basat en la idea de posseir menys i treballar junts a l’hora de fer servir o comprar un producte. En l’economia col·laborativa, les persones s’uneixen en grups per llogar o intercanviar productes i serveis, com ara transport i automòbils. Recentment, s’han creat moltes empreses per connectar els conductors amb els passatgers. Altres maneres de compartir són les que tenen a veure amb l’habitatge, l’estacionament, els espais de treball i el lliurament de queviures.

Etapes dels models econòmics basats en l’EL

L’economia lineal preveu un consum ràpid i genera una gran quantitat de malbarataments. Aquest model s’estratifica en diverses etapes:

1. S’extreu del planeta la primera matèria.

2. Amb aquesta matèria es fabrica un objecte.

3. L’objecte s’utilitza una sola vegada.

4. Es rebutja l’objecte.

5. S’aboca l’objecte a un abocador.

Cas d’economia circular

Les bateries i les piles, omnipresents en vehicles tradicionals i elèctrics, suposen un problema ambiental a causa dels materials potencialment contaminants que allotgen a l’interior. D’acord amb la Directiva 2006/66/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de setembre de 2006, relativa a les piles i acumuladors i als residus de piles, es tracta de reduir la quantitat de substàncies perilloses (en particular, el mercuri, el cadmi i el plom) alliberades al medi ambient.

La versió modificada de la Directiva, 2013/56/UE, estableix pautes estrictes per garantir que les piles es puguin extreure de manera fàcil i segura. Aquest requisit assegura que les piles es puguin sotmetre a processos d’extracció de fluids i àcids de manera eficient. Així mateix, imposa estàndards per a les piles comercialitzades a Europa, a fi d’assegurar que la seva extracció sigui senzilla i segura.

La importància del reciclatge en aquest context és latent, ja que la recuperació de matèries primeres com el cobalt i el níquel continguts a les piles i bateries no només mitiga els impactes ambientals, sinó que també redueix la dependència de la Unió Europea de l’obtenció d’aquests recursos en tercers països. A més, la gestió de residus produïts durant la fabricació de piles en prioritza la utilització en la creació de noves piles i bateries i és un clar exemple d’economia circular.

La tècnica d’hidrometal·lúrgia sorgeix com a eina fonamental en aquest procés de reciclatge. Aquesta tècnica implica la separació, la trituració i la conversió en pols de les bateries i piles. La pols resultant se sotmet a un tractament amb àcids, la qual cosa permet separar les sals metàl·liques i recuperar matèries primeres valuoses. Finalment, la normativa europea i les pràctiques de reciclatge avançades ofereixen un enfocament integral per atenuar els problemes ambientals associats a les bateries i piles.

Figura 1.8. La normativa europea exigeix reciclar almenys el 50 % del pes de la bateria i que el fabricant es faci càrrec de la recollida i la gestió dels residus.

1.9. Paquet de bateries de liti d’un cotxe elèctric.

Figura 1.10. Amb l’auge de la sostenibilitat, cada cop es venen més cotxes elèctrics. Aquests cotxes funcionen amb bateries que s’han de reemplaçar amb el pas del temps. Els residus de totes aquestes bateries han esdevingut un problema mediambiental. Fent servir un model d’economia circular es resol en gran part aquesta problemàtica mediambiental.

Figura

Activitat proposada 1.1.

Busca a internet empreses que hagin adoptat un model d’economia circular. Quins han estat els beneficis que han aconseguit?

Activitat proposada 1.2.

Dibuixa a la llibreta les etapes de l’economia circular i explica breument què passa en cadascuna de les etapes.

Figura 1.11. L’ús de contenidors de piles és primordial. Un cop arribada la fi de la vida útil d’una pila, s’ha de separar de la resta dels residus i dipositar-la als contenidors específics per a piles. Aquests petits contenidors es troben als establiments que venen piles.

Sabies que…

Una pila de diminutes dimensions composta per mercuri pot contaminar fins a 600.000 litres d’aigua. El mercuri es considera un metall altament contaminant per al medi ambient quan entra en contacte amb la terra. Per això, una vegada gastades les piles s’han de llençar en contenidors de reciclatge expressament destinats a recollir piles.

1.2. Responsabilitat social: models d’empreses i afectació del medi ambient

La responsabilitat social fa referència al compromís ètic i voluntari de les organitzacions, ja siguin empreses, institucions o altres entitats, de contribuir al benestar general i al desenvolupament sostenible de la societat. Aquest compromís implica més que la recerca tradicional de rendibilitat i productivitat, ja que considera l’impacte de les accions de l’empresa en altres àmbits, com l’ecologia, la igualtat i el benestar social.

La responsabilitat social no només l’han d’adquirir les grans multinacionals, sinó que també es considera un valor si l’adquireix una pime (petita i mitjana empresa). És una estratègia per a la supervivència en un mercat en canvi constant i una manera de millorar la seva reputació davant els proveïdors, els empleats i els clients. D’aquesta manera, s’aconsegueix la consolidació de l’empresa en el mercat.

La responsabilitat social de les empreses, quant a la seva afectació del medi ambient, es pot classificar com a corporativa o empresarial.

Figura 1.12. La responsabilitat social és el conjunt de valors com la igualtat, el benestar social, l’ecologia i el respecte pel medi ambient.

1.2.1. Responsabilitat social corporativa (RSC)

La responsabilitat social corporativa (RSC) és un concepte que defineix la responsabilitat social de l’empresa com a membre de la societat. Amb la RSC, l’empresa mira de contribuir al benestar social i ambiental mitjançant la reducció de la petjada de carboni, la participació en voluntariats, les donacions econòmiques, els programes formatius i les obres benèfiques.

Els objectius d’una RSC comprenen obtenir un impacte positiu en el medi ambient, millorar la imatge de l’empresa i millorar-ne els resultats.

Actualment, l’elaboració d’un pla de responsabilitat social corporativa (RSC) és completament voluntària per a les empreses, tot i que hi ha la possibilitat que en el futur esdevingui obligatòria.

Les característiques fonamentals d’un pla de RSC inclouen:

• Transparència empresarial.

• Redempció de comptes.

• Aliances amb ONG.

• Responsabilitat per l’impacte de la producció en el medi ambient.

• Respecte dels drets humans.

• Respecte pels drets del treballador.

• Compliment de la legislació.

1.2.2. Responsabilitat social empresarial (RSE)

La responsabilitat social empresarial (RSE) és un concepte de gestió empresarial que incorpora un enfocament proactiu quant a preocupacions socials i respecte del medi ambient. A més, compleix les obligacions legals en les seves operacions.

Els objectius del pla de RSE inclouen la contribució al desenvolupament sostenible, l’enfortiment de la imatge empresarial, l’augment de la competitivitat i la millora del clima laboral. A més, busca reduir de manera significativa l’impacte mediambiental en les fases de producció, distribució i comercialització.

La RSE constitueix una iniciativa de caràcter voluntari, encara que cada cop més es destaca la necessitat que les empreses contribueixin activament amb la sostenibilitat del medi ambient.

Les principals característiques del pla RSE són:

• Transparència.

• Comerç just.

• Respecte al medi ambient.

• Compliment de les obligacions legals.

• Foment de la comunicació entre els empleats, els proveïdors i els clients.

• Promoció de la igualtat d’oportunitats.

Figura 1.13. Representació gràfica dels conceptes més destacables de la RSE.

Una companyia esdevé responsable socialment quan se certifica el seu sistema de gestió, és a dir, quan compleix l’SGE 21 (primer sistema de responsabilitat social europeu) i, a més, el seu sistema de gestió compleix la guia de responsabilitat social descrita a la norma ISO 26000.

L’SGE 21 és la norma per a l’avaluació de la gestió èticament i socialment responsable a les organitzacions.

Figura 1.14. SGE 21, Sistema de Gestió Ètica i Socialment Responsable. (Font: https://foretica.org/soluciones/sge21).

social

Figura 1.15. L’ISO (Organització Internacional de Normalització) 26000 és la guia de responsabilitat social. És el certificat internacional que reben les empreses que són socialment responsables. (Font: https://iso26000sgn.org/iso-26000/about-iso26000).

1.3. Importància del reciclatge en els models econòmics

El reciclatge és un procés fisicoquímic que consisteix a exposar una matèria, un producte o un objecte que s’ha utilitzat amb anterioritat davant d’un tractament que pot ser parcial o total per aconseguir un nou producte.

El reciclatge és de vital importància per a l’economia d’un país. Les administracions públiques i les empreses privades participen en programes de prevenció i gestió de residus. Mitjançant la gestió de residus orientada a la prevenció i la minimització de la generació de nous productes, la reutilització i la separació dels residus i el reciclatge d’aquests s’aconsegueix disminuir la contaminació, perllongar la vida dels recursos naturals i lluitar contra el canvi climàtic.

Quan un objecte arriba a la fi de la seva vida útil, els materials i els components electrònics que el componen es poden reciclar i, per tant, continuar utilitzant. Així doncs, s’aconsegueix reduir considerablement la quantitat de residus que es generen cada cop que es crea un objecte des de zero, així com la quantitat d’emissions.

De la mateixa manera, la societat és responsable del reciclatge. Els consumidors generen residus com papers, ampolles, envasos, vidre i llaunes. És responsabilitat individual classificar en papereres dins de casa els residus que es generen i, després, portar-los als contenidors respectius.

El reciclatge contribueix a un estalvi en el consum de recursos energètics.

Una recomanació dels models econòmics és impulsar l’ús de tecnologies netes, com ara la mobilitat sostenible, i reduir els riscos que atempten contra la biodiversitat.

Cadascú genera uns 180 kg de residus d’envasos a l’any. L’objectiu de la Unió Europea és reduir considerablement aquest nombre d’envasos que s’utilitzen optimitzant els materials i el disseny dels envasos per aconseguir una reutilització real. Sabies que…

Figura 1.17. Separació de matèries per colors segons la naturalesa: paper, metall, orgànic, plàstic i vidre.

Figura 1.16. Abocador d’escombraries electròniques.

Activitat proposada 1.3.

Enumera quines mesures de reciclatge s’estan prenent a casa teva.

Activitat proposada 1.4.

Instal·la’t a l’smartphone l’aplicació Vinted. Fes tres fotografies d’una peça tèxtil amb el telèfon (per exemple, una samarreta) i emplena les dades del producte amb les dades següents:

1. Afegeix-hi un títol: Samarreta casual.

2. Fes-ne una descripció: Usada.

3. Categoria: Dona.

4. Marca: Adidas.

5. Estat: Poc usada.

6. Preu: 3 €.

7. Puja l’article.

Activitat proposada 1.5.

Fes la simulació de la venda d’una peça tèxtil que ja no facis servir i que creguis que es pot reciclar usant l’aplicació Vinted. Contesta les preguntes següents:

• Com creus que contribueixes a la societat si vens la teva roba usada?

• Quantes peces has vist a l’armari que podries vendre a Vinted?

• Quants diners guanyaràs si les vens?

• Què faries amb els suposats diners que aconseguiries amb aquestes vendes?

1.18. Vinted. Vendre, intercanviar i intercanviar-se outfits

Figura 1.19. A l’hora de comprar per internet, la qualitat de la fotografia és de vital importància per a l’èxit de la venda. Per això, les fotos s’han de fer en un lloc ordenat i amb un fons blanc. Un truc seria utilitzar un penjador a prop d’una paret blanca. És recomanable evitar que la peça estigui arrugada.

Figura

1.3.1. Beneficis ambientals que té el reciclatge

El reciclatge és una petició que es fa a la ciutadania perquè practiqui un consum responsable i prengui consciència sobre la generació de residus. Tot seguit s’expliquen els avantatges que ofereix.

1. Conserva els recursos naturals. El planeta té els recursos limitats, no es pot carregar sobre aquests recursos tota la generació de nous productes eternament. Per tant, aquesta és una de les raons més importants per reciclar.

2. Redueix la contaminació i els gasos amb efecte hivernacle. El reciclatge és gairebé 200 vegades més eficaç en la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle que els abocadors i les incineradores.

3. Redueix els residus. Molts productes es poden reciclar; no obstant això, l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) estima que actualment només el 32 % de les escombraries es reciclen o es converteixen en abonament.

4. Conserva energia. Reciclar materials per convertir-los en productes nous fa servir molta menys energia que crear-los des de zero.

S’estima que el reciclatge, el compostatge, la recuperació d’energia i l’abocament de residus sòlids urbans (RSU) provoca un estalvi i una reducció de les emissions de carboni en un any que resultaria equivalent a la retirada de la circulació de gairebé 42 milions d’automòbils.

Tenint en compte la baixa taxa de reciclatge, aquestes són xifres impressionants, tant com perquè cada persona incorpori aquest hàbit de manera natural en la seva conducta.

Beneficis econòmics del reciclatge

Atesa la seva relació amb la indústria, el reciclatge pot proporcionar molts beneficis econòmics:

1. Crea feines més bones. La indústria del reciclatge indica que per cada 1000 tones de material reciclat es creen gairebé dos nous llocs de treball.

2. Redueix els costos de producció. Reciclar materials en lloc de processar matèries primeres extretes de la terra pot reduir el cost energètic de producció fins a un 95 %

3. Dona suport a la justícia econòmica. La realitat és que la creació d’abocadors apunta cap a les comunitats de més baixos ingressos.

Aquestes injustícies ambientals i econòmiques es poden alleujar augmentant la taxa de reciclatge. Els llocs de treball remunerats de manera justa poden treure treballadors i treballadores de la pobresa i ajudar-los a establir-se financerament de manera definitiva.

Què es pot reciclar?

1. Reciclatge d’alumini. Els productes d’alumini es poden reciclar gairebé infinitament, fet que els converteix en una de les opcions disponibles més respectuoses amb el medi ambient. L’alumini és tan reutilitzable que, si es recicla, estalvia el 95 % de l’energia que cal per elaborar nous productes. També és possible transformar-lo de manera fàcil, la qual cosa el converteix en el material favorit dels conservacionistes.

2. Reciclatge de plàstic. Representa un dels materials més utilitzats a tot el món i és essencial per al procés de reciclatge. Hi ha set tipus diferents de plàstics i, en teoria, tots es poden reciclar. No obstant això, una gran part acaba als abocadors i es descompon en el medi ambient.

Malauradament, a la majoria de les plantes de reciclatge només se’n poden processar els tipus 1 i 2; els tipus 6 i 7 no s’accepten a la majoria de les plantes d’alguns països com els EUA.

Figura 1.20. Les set categories de resines plàstiques.

3. Reciclatge de paper. Reciclar paper i cartró net és una gran ajuda per preservar els boscos i el subministrament d’aigua del planeta.

4. Reciclatge de vidre. El vidre és totalment reciclable i es pot utilitzar i reutilitzar infinitament sense pèrdua de qualitat o puresa. El vidre reciclat té un impacte ambiental positiu directe; per cada tona de vidre reciclat utilitzat en la producció, es conserva més d’una tona d’altres recursos naturals.

Per què és tan important el reciclatge?

En general, el reciclatge és una acció fonamental per a la conservació del planeta i té la finalitat de deixar un món en les millors condicions a les generacions futures. A més dels seus nombrosos avantatges ecològics i mediambientals, el reciclatge genera un engranatge econòmic del qual es pot beneficiar tota la ciutadania en algun moment, sigui perquè entra a formar part de la cadena productiva o, simplement, com a habitant en un planeta net.

1.4. Processos reals basats en l’economia lineal. Processos reals basats en l’economia circular

L’economia circular (EC) intenta canviar el model d’economia lineal (EL), ja que aquest és un model insostenible en el temps. En l’EC les primeres matèries parteixen d’objectes ja reciclats que es fabriquen i s’utilitzen fins que deixen de necessitar-se. Després d’això, se cedeixen a un tercer. Finalment, l’objecte es torna a reutilitzar extraient-ne les matèries primeres per a una nova fabricació, de manera que es redueix la petjada de carboni.

La petjada de carboni es considera la suma de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i les absorcions de gasos d’efecte hivernacle d’un sistema de productes, expressada com a equivalent de diòxid de carboni (CO2) que impacta directament en el canvi climàtic.

PETE

Tereftalat de polietilè Polietilè d’alta densitat

Clorur de polivinil

Polietilè de baixa densitat Polipropilè Poliestirè Altres

HDPE PVC LDPE PP PS Altres

Cas de Sheedo Studio

L’empresa espanyola Sheedo Studio és una empresa emergent fundada el 2017 per joves de dinou anys que ha revolucionat el món de la paqueteria i l’embalatge. Aquesta empresa és un exemple de procés real basat en l’economia circular, ja que produeix marxandatge ecològic i papereria corporativa sostenible. Sheedo distribueix el paper que no es llença, es planta.

De manera artesanal, van aconseguir un paper fet a partir de peces tèxtils usades, substituint la cel·lulosa del paper pel cotó de les peces. El producte és un paper 100 % biodegradable que conté, a més, llavors de tomàquet i camamilla, per la qual cosa es poden recollir tomàquets d’aquest paper.

Aquesta empresa ha rebut el guardó Sustainability Action 22 per la papereria sostenible, ja que, a més de ser una empresa amb una economia circular, manifesta el seu compromís RSE. Aquesta empresa reconeix que la clau del seu èxit és haver estat sostenibles i respectuosos socialment des dels inicis. Per això, empreses com Google, Amazon i Inditex hi confien.

Figura 1.21. Acreditacions plantables. Aquest element es fa servir de manera puntual per accedir a recintes i sol acabar rebutjat. L’empresa Sheedo, mitjançant el seu paper biodegradable, en planteja la reutilització. (Font: https://sheedostudio.com/merchandising/papelsemillas/acreditaciones-plantables-a6).

Cas de Levi’s

L’empresa americana de roba, calçat i altres tèxtils Levi’s distribueix arreu del món els seus productes extraordinaris. Aquesta organització líder en la fabricació de pantalons texans produeix milions de tones de residus durant el procés de fabricació dels seus productes que s’acaben llançant en abocadors insostenibles. Aquest model era un exemple clar d’economia lineal que començava amb el procés d’extracció de les matèries primeres i acabava amb la fabricació i venda dels seus productes, els quals, en finalitzar la seva vida útil, s’acabaven rebutjant.

Actualment, aquesta companyia ha invertit una gran quantitat de diners a crear departaments de recerca, innovació i desenvolupament per a esdevenir una organització menys contaminant i més preocupada pel medi ambient.

Una de les mesures adoptades pel gegant americà és la creació de punts de recollida de la seva roba venuda, en el cas dels Estats Units; fins i tot es va promoure el lliurament d’un bo econòmic després de dipositar les peces.

La roba utilitzada se sotmet a un procés de separació de fibres tèxtils que genera un estalvi significatiu d’aigua i redueix l’ús de cotó natural.

Figura 1.22. Levi’s, en el procés de canvi d’una economia lineal cap a una economia circular, ha eliminat l’ús de metalls galvanitzats en els botons i les cremalleres integrats en els texans per d’altres que contaminen menys.

A partir d’aquestes noves fibres extretes, es generen nous productes. Alguns dels seus productes contenen una etiqueta que esmenta la procedència i l’autenticitat d’aquests productes, que són fabricats a partir d’altres de reciclats.

Una altra línia d’actuació és el redisseny en aquelles peces que no han tingut acceptació en el mercat, cada cop més exigent. Per exemple, uns pantalons llargs texans es poden reutilitzar mitjançant una nova reconfiguració, és a dir, uns pantalons llargs es poden recondicionar com a pantalons curts. A més dels canvis introduïts, Levi’s ha adaptat una nova mesura que es fa servir durant el procés de tenyida i rentada dels texans, dos processos que malgastaven bilions de litres d’aigua contaminada per productes químics. La iniciativa Waterless canvia la forma de rentar els texans emprant taps d’ampolles i pilotes de ping-pong en la centrifugació de les seves peces; així s’estalvia un 96 % d’aigua gràcies a la seva nova tecnologia emprada per a l’extracció d’aigua.

Finalment, aquests ecodissenys afavoreixen el pas cap a un model d’economia circular.

1.5. Comparativa dels models en relació amb el seu impacte mediambiental i els objectius de desenvolupament sostenible

En aquest apartat s’aborda l’anàlisi comparativa dels models alemany i espanyol en relació amb l’impacte mediambiental i es detallen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) segons l’Agenda 2030.

1.5.1. Comparativa dels models en relació amb el seu impacte mediambiental

La comparativa que es fa en aquest apartat exposa el model alemany i el model espanyol en relació amb el seu impacte mediambiental.

Alemanya és un país centreeuropeu que està molt conscienciat amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. En un supermercat alemany, és molt comú trobar a l’etiquetatge del preu de les begudes, com ara la cervesa, dos preus: el preu del líquid i el preu del dipòsit ( Pfand ). Quan el client o la clienta passa per caixa, els paga tots dos, però el preu de l’envàs se li reemborsa la propera vegada que torna a aquest establiment o a un altre que disposi d’una màquina de reciclatge (Pfandautomat).

Aquesta màquina recull les ampolles de vidre i els envasos de plàstic on s’emmagatzemen begudes com cerveses, sucs o aigua, entre d’altres. Un cop inserits

Figura 1.23. Reutilització de texans deslluïts.

Figura 1.24. Màquina de recollida d’envasos.

Figura 1.25. Típic tiquet que imprimeix una màquina de recollida de residus. Informa que s’han retornat 27 ampolles a 0,25 € la unitat, que fa un total de 6,75 € que es podran gastar en aquesta botiga.

els envasos en la màquina, s’imprimeix un tiquet amb el recompte dels envasos i els diners que s’obtenen per reciclar-los.

Aquesta mesura, que va entrar en vigor per primera vegada a Alemanya l’any 2003, s’ha exportat a alguns dels països veïns, com Dinamarca, Àustria i Noruega.

A més, aquesta mesura soluciona problemes de residus al carrer, ja que persones sense llar o amb recursos escassos recullen els envasos que troben a zones exteriors, com ara parcs, carrers o estacions de tren, i n’obtenen un manteniment per al seu dia a dia.

Els darrers anys, Espanya ha experimentat un canvi i està promovent un enfocament cap a una economia circular, però sense incentivar els espanyols a l’hora de reciclar. Espanya és al punt de mira pel que fa al reciclatge, ja que només recicla un 34,7 % dels seus residus urbans; segons Europa, una quantitat insuficient. Espanya ha millorat en la gestió de residus, però encara manca implementar-hi mesures més estrictes, com les acceptades pel poble alemany. La proposta de bonificar els consumidors per classificar els residus és una iniciativa que podria tenir diversos beneficis, tant ambientals com socials. Alguns beneficis són l’estímul pel reciclatge, la consciència ambiental i el foment de la responsabilitat en l’adquisició del producte. En general, tots dos models s’enfronten a desafiaments únics que reflecteixen la interacció entre polítiques, tecnologies i canvis en la consciència ambiental al llarg del temps.

1.5.2. Objectius de desenvolupament sostenible

L’Agenda 2030 és un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat. També té com a objectiu enfortir la pau universal dins un concepte més ampli de llibertat. Actualment, hi ha el propòsit d’alliberar la humanitat de la tirania de la pobresa i les privacions i guarir i protegir el planeta. També es pretén fer realitat els drets humans de totes les persones i assolir la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de totes les dones i les nenes.

Segons l’Agenda 2030, l’estratègia espanyola de desenvolupament sostenible té com a objectius els següents:

1. Posar fi a la pobresa en totes les seves formes arreu del món.

2. Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

3. Garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom a totes les edats.

4. Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom.

5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.

6. Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tothom.

7. Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom.

8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom.

9. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.

10. Reduir la desigualtat als països i entre ells.

11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

13. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

14. Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.

15. Gestionar els boscos de manera sostenible, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de la biodiversitat.

16. Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tothom i construir a tots els nivells institucions eficaces i inclusives que rendeixin comptes.

17. Enfortir els mitjans d’implementació i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

Aplicació dels ODS

L’Agenda 2030 està basada en totes i cadascuna de les línies dels plans de desenvolupament sostenible i les polítiques públiques que cada país estableix, alhora que mira de liderar l’impuls dels objectius de desenvolupament sostenible fent partícip la societat, tot el teixit industrial i el mateix Govern perquè donin suport a totes les iniciatives que contribueixen a la seva bona consecució.

Els 17 ODS, amb les 169 metes, s’examinaran a escala mundial sotmetent-los a indicadors que reflectiran el grau de compliment.

D’altra banda, els governs redactaran els seus propis indicadors interiors, que hauran de col·laborar en el seguiment i el control d’assoliments en objectius i metes.

Figura 1.26. Un dels ODS, concretament el 14è, al·ludeix la conservació de mars i oceans i l’ús dels seus recursos marins de manera sostenible.

Relació entre canvi climàtic i desenvolupament sostenible

El canvi climàtic és una realitat que ja està afectant, de fet, la salut pública. Les onades de calor i fred amb la diferència tèrmica i l’enorme sequera que es pateix en alguns llocs tenen com a primer efecte un augment de la contaminació atmosfèrica que provoca un augment de símptomes en persones que pateixen algun tipus d’al·lèrgia.

L’OMS ha calculat un augment de les defuncions entre el 2030 i el 2050 com a conseqüència de les modificacions que les malalties pateixen; aquesta xifra se situa al voltant d’uns 250.000 morts més cada any a conseqüència del canvi climàtic.

Les inversions que vagin adreçades al desenvolupament sostenible seran crucials per pal·liar aquest canvi climàtic. La reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle tindrà un efecte directe sobre la climatologia. Això també té la lectura contrària, és a dir, el canvi climàtic impulsa el desenvolupament sostenible, ja que el canvi de temperatures provoca greus efectes sobre els ecosistemes i això, al seu torn, té una conseqüència directa sobre l’agricultura que impedeix, per tant, erradicar la fam i la pobresa.

Mapa conceptual

Model productiu basat en la reutilització de matèries primeres, la reparació d’objectes i la gestió dels residus

Què és l’economia circular?

Economies lineal i circular Unitat 1

A substituir el flux d’extracció, fabricació, ús i rebuig per donar als productes una vida útil circular i, fins i tot, infinita a partir de la deixalla

L’EC diferencia entre els materials biodegradables i els components electrònics i els objectes metàl·lics

3R: reduir, reutilitzar i reciclar

Models econòmics de l’EC:

1. S’extreu la primera matèria

2. Es dissenya de manera sostenible

Economia lineal i economia circular. Models d’empreses basades en les economies lineal i circular

Responsabilitat social: models d’empreses i afectació del medi ambient

Importància del reciclatge en els models econòmics

Processos reals basats en economia lineal i processos reals basats en economia circular

Comparativa dels models en relació amb el seu impacte mediambiental i els objectius de desenvolupament sostenible

3. Es produeix

4. Es distribueix

5. Es consumeix

L’EC a la UE

Llei de residus a Espanya

Economia lineal La RSC

La RSE

Beneficis ambientals del reciclatge

Beneficis econòmics

• Sheedo Studio

• Cas de Levi’s

Objectius de l’ODS

6. Es recull

7. Se separen les deixalles residuals

8. Es gestionen aquests residus

9. Es torna a fer un disseny sostenible

Mitjançant les seves directives, pretén fomentar el consum sostenible dels recursos

Prevenir la generació de residus reduint al màxim els envasos

La legislació de la Unió Europea sobre gestió de residus ve establerta per la Directiva (UE) 2018/851

Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular

Model tradicional. Fabrica productes a partir de l’extracció de matèries primeres, produeix objectes i, posteriorment, els rebutja

Prioritza el benefici econòmic davant la sostenibilitat

Busca contribuir al benestar social i ambiental mitjançant la reducció de la petjada de carboni

Contribueix al desenvolupament sostenible, l’enfortiment de la imatge empresarial, l’augment de la competitivitat i la millora del clima laboral

Redueix les emissions i els gasos amb efecte hivernacle

És una font de creació d’ocupació

L’Agenda 2030 és un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat

Activitats finals

De comprovació

1.1. Quina d’aquestes etapes no pertany a un model d’economia lineal?

a) Reciclar.

b) Reutilitzar.

c) Reparar.

d) Renovar.

1.2. Quina d’aquestes etapes no pertany a un model d’economia lineal?

a) Reciclar un producte.

b) Fabricar un producte.

c) Rebutjar un producte en un abocador.

d) Usar un producte.

1.3. Quina aplicació instal·laries per vendre les teves peces per internet?

a) BlaBlaCar.

b) Vinted.

c) Shein.

d) Splitwise.

1.4. Quin d’aquests materials s’està retirant de la fabricació de piles per l’alta toxicitat?

a) Níquel.

b) Liti.

c) Cobalt.

d) Mercuri.

1.5. Quin és el color del contenidor de paper?

a) Verd.

b) Vermell.

c) Blau.

d) Groc.

1.6. Quina no és una característica d’una RSC?

a) Transparència empresarial.

b) Redempció de comptes.

c) Aliances amb ONG.

d) Igualtat d’oportunitats.

1.7. Quina és la definició correcta d’economia?

a) Es considera una ciència social capaç d’analitzar la manera d’administrar els recursos disponibles per satisfer les necessitats de la societat i de les famílies.

b) Es considera una ciència tècnica capaç d’analitzar la manera de descriure els recursos disponibles per satisfer les necessitats de la societat i de les famílies.

c) Es considera una ciència física capaç d’analitzar la forma dels recursos disponibles per satisfer les necessitats de les empreses i dels països.

d) Es considera sempre la manera com s’administra una casa.

1.8. Quina no és una característica d’una RSE?

a) Respecte al medi ambient.

b) Compliment de les obligacions legals.

c) Foment de la comunicació entre els empleats, els proveïdors i els clients.

d) Ampliació del capital per part dels socis i les sòcies.

1.9. A què corresponen les sigles ISO?

a) Organització Internacional de Normalització.

b) Organització Interna Empresarial.

c) Organització Internacional de Sostenibilitat.

d) Organització Interna Sostenible.

1.10. Quin d’aquests no es considera un objectiu de desenvolupament sostenible (ODS)?

a) Promoure societats pacífiques i inclusives.

b) Garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom a totes les edats.

c) Garantir l’educació exclusiva a totes les edats.

d) Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

1.11. A quina ISO correspon la Guia de responsabilitat social?

a) 9001.

b) 26000.

c) 14001.

d) SGE 21.

1.12. La regla de les 3R fa referència a:

a) Reparar, reposar, reciclar.

b) Reduir, reciclar, reutilitzar.

c) Reparar, ressorgir, reutilitzar.

d) Reposar, rescindir, reutilitzar.

1.13. Quina primera matèria reutilitza l’empresa Sheedo Studio per a l’elaboració de paper biodegradable?

a) Cel·lulosa.

b) Midó.

c) Cotó.

d) Carbó.

1.14. Què és el Pfand a Alemanya?

a) Un dipòsit que es paga quan s’adquireix alguna beguda.

b) Un impost que es paga quan s’adquireix alguna beguda.

c) Una deixalla que es paga quan s’adquireix alguna beguda.

d) Un dret que es guanya quan es compra cervesa en un supermercat.

1.15. Quina característica li dona un valor extra en el mercat al paper de Sheedo Studio davant dels seus competidors?

a) És més barat i mal·leable.

b) És més blanc i robust.

c) És biodegradable i se’n poden obtenir tomàquets.

d) És paper reciclat obtingut a partir de diaris usats.

D’aplicació

1.16. Debat si és necessària la igualtat d’oportunitats en una empresa.

1.17. Creus que és possible implementar l’ús de les màquines recicladores d’envasos al lloc on vius?

1.18. Tria dos objectius de desenvolupament sostenible i proposa mesures que contribueixin al teu abast al teu municipi.

1.19. Debat a classe fins a quin punt és respectuós amb el medi ambient l’allotjament d’una càpsula amb servidors sota el mar. Fes una llista d’avantatges i inconvenients. El teu professor o professora dividirà la classe en dos equips/papers: a favor i en contra de l’allotjament dels data centers sota el mar.

1.20. Suggereix tres exemples en què es pugui comprovar l’escassetat de recursos.

1.21. Assenyala si són lineals o circulars les etapes següents:

• L’objecte s’utilitza una sola vegada.

• Es rebutja l’objecte.

• Se separen les deixalles residuals.

• Es fa una gestió dels residus.

• Es torna a fer un disseny sostenible.

• S’aboca l’objecte a un abocador.

D’ampliació

1.22. Com elaboraries un model que expliqui la inversió que les empreses dediquen al reciclatge? Busca a internet una empresa que sigui pionera en el reciclatge.

1.23. Analitza un producte que tinguis a casa que no estiguis utilitzant i creguis que es pot reutilitzar. Empra les etapes de l’economia circular per explicar el procés de transformació en un nou producte.

1.24. Proposa cinc mesures que prendries per reduir els materials utilitzats per a l’envasament i l’embalatge de productes agroalimentaris.

1.25. Busca a internet aplicacions informàtiques que permetin la venda i la compra de productes de segona mà i et puguis instal·lar a l’smartphone. Fes-ne una petita comparativa.

1.26. Quines mesures aplicaries al teu centre educatiu perquè fos més respectuós amb el medi ambient?

1.27. Revisa el teu centre educatiu i localitza els diferents tipus de contenidors que hi ha. S’estan fent servir correctament, o contenen bosses, sucs o altres envasos?

1.28. Pregunta al teu centre educatiu si hi ha un punt net per dipositar els equips electrònics i cada quant de temps es retiren del centre. S’accepta la recollida d’antics PC de l’alumnat del centre?

Enllaços web d’interès

Parlament Europeu. Notícies d’economia: www.europarl.europa.eu/topics/es/topic/economy-and-budget

Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030: www.mdsocialesa2030.gob.es

Nou Pla d’acció per a l’economia circular per una Europa més neta i més competitiva. Comissió Europea: www.miteco.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/economia-circular/comisioneuropea.html

Reglament (UE) 2023/1542 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de juliol de 2023, relatiu a les piles i bateries i els seus residus: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/HIS/?uri=celex%3A52020PC0798