JORNADES LITERÀRIES

¿Cómo habla mi cerebro?

El dia 10 de gener a l’Institut Ramon Berenguer IV es va oferir per iniciar les Xes Jornades de literatura que organitza el Departament de Llengua castellana i literatura, una xerrada sobre «Cómo habla mi cerebro» en què es va parlar de com actua el cervell per processar el llenguatge. La ponència va anar a càrrec de la filòloga, catedràtica, doctora i professora de Filologia romànica de la URV M. Dolores Jiménez López.

Aquest tema es tracta des de fa ja anys. Es va explicar que el llenguatge és un aspecte essencial de la nostra existència. És difícil d’imaginar una vida sense paraules tenint en compte que formem part d’una societat que es basa en la comunicació. Hem de cuidar el nostre cervell i ningú ens ensenya a parlar, aprenem del que escoltem. El cervell és com un ordinador, un programa que està en la ment, com un ordinador que processa informació. Van fer preguntes a l’alumnat com ara si sabien què és la sintaxi, la morfologia o la fonètica.

Després es van compartir algunes activitats orals i escrites amb l’alumnat com per exemple una en què es feia llegir una oració sense separacions.

¿Cómo hacer una exposició oral y no morir en el intento?

El mateix 10 de gener, M. Dolores Jiménez López, (professora, catedràtica i doctora del Departament de Filologies Romàniques de la Facultat de lletres de la URV) ens va oferir la xerrada titulada ¿Cómo hacer una exposición oral y no morir en el intento?, a la sala d’actes per a l’alumnat de 1r de batxillerat i 4t de l’ESO que tenia l’objectiu d’ensenyar com elaborar i presentar les exposicions que hauran de realitzar al llarg de la seua vida acadèmica o social de la millor manera. Va començar explicant algunes de les raons per què és tan complicat exposar oralment. Va seguir dient l’oració del filòsof grec Aristòtil: «Saber expressar una idea és tan important com la idea mateixa.» Després va assenyalar que per a realitzar una bona oratòria cal planificar, estructurar, dissenyar i, per últim, exposar.

És bàsic aportar contingut de qualitat, ja que les idees són la columna vertebral de la presentació. Una bona estructura i un bon disseny també són el millor aliat; per últim, cal exposar amb confiança i naturalitat: comunicar-se amb les paraules, però també amb els gestos i amb la veu. Va afirmar que els tres objectius de tota presentació són connectar amb l’audiència, dirigir i mantenir l’atenció i aconseguir la comprensió i el record.

Convé connectar amb les perspectives i interessos de l’audiència a nivell intel·lectual i ètic. Convé incloure elements a la teua presentació que capten l’atenció i guien l’oient cap al més important.

Més tard, la professora de la URV va anunciar algunes preguntes per a cada concepte rellevant d’una exposició per a tenir-ne una idea més clara. Exposició: «Quin és el propòsit de l’exposició?; Informar: convèncer, defensar?»; Audiència: «Com és l’audiència? Quins coneixements té sobre el tema? Què esperen o què

Per últim, es va explicar què és el «lapsus linguae»: un lapsus o error que es comet al parlar, concretament al dir una paraula malament o al dirla en lloc d’una altra.

Aquesta xerrada va adreçar-se a l’alumnat de 4r de l’ESO i de 1r de batxillerat, perquè sàpiguen com d’important és el llenguatge en al nostre dia a dia.

MIKATI ,Aicha necessiten?»; Temps i lloc: «De quant temps es disposa? Com és la sala on s’exposa? Quines possibilitats oferix la sala?»; Coneixement: «Quins coneixements he de posseir? Sé tot el que necessito?».

Per a seguir, va aclarir que la presentació ha de ser coherent, sintètica i ordenada, i que no es pot incloure tota la informació; també va explicar un ordre a seguir en la presentació: l’estructura, l’índex, la introducció, el cos central de la presentació (en un ordre lògic) i les conclusions.

Posteriorment, va donar alguns consells per dissenyar la presentació, la qual ha de ser dinàmica, entretinguda, atractiva, visual, senzilla, breu, directa, llegible i visible. Les diapositives presentades han d’incloure explicacions, imatges i animacions. Per acabar, va declarar que a l’hora d’exposar és normal tenir sensació d’inquietud, allò important és que no es noti, no s’ha de demostrar nerviosisme, sinó seguretat.

SEGARRA, Irina