febrer 2012 . el diari de Sant Feliu
tiu del nou govern de la ciutat, cal tenir en compte l’augment de tarifació de la piscina en un 5%, el copagament en el servei de teleassistència i el Servei d’atenció domiciliaria que fins ara eren gratuïts . Hi ha una altra manera de fer el pressupostos, amb solidaritat , justícia social i pensant realment en les necessitats dels nostres ciutadans i no amb ambicions partidistes . Es per tot això que el PSC no ha donat suport aquest pressupost. Lourdes Borrell.
Ciutadans o infants? En els darrers anys, a Catalunya i a l’Estat espanyol, a l’empara dels governs autonomenats d’esquerres i progressistes —jo preferiria anomenar-los progres— hem sofert un fort procés d’infantilització de la ciutadania, consistent en tractar-la més com a infants que no pas com a ciutadans autònoms i responsables, amagant i negant-los la realitat i fent-los creure que els serveis públics no tenen cap cost, gastant sense aturador i sovint sense sentit —aeroports buits, trens de gran velocitat on no viatja ningú—, a costa d’hipotecar les generacions presents i futures. Aquestes actituds paternalistes adoptades preferentment per governs d’esquerres han partit del pressupòsit que el ciutadà no és una persona adulta i plenament responsable dels seus actes. S’ha arribat a límits d’absurditat com els d’haver d’enviar missatges de mòbil per recordar les visites mèdiques als ciutadans, o bé a no tenir la vergonya de presentar com a proposta electoral subvencionar els ni-ni —ni estudien, ni treballen- perquè es dignin a estudiar (cas del PSC). Els governs paternalistes han creat societats malaltes on valors
com el de l’esforç i la responsabilitat personal i col·lectives, l’excel·lència, la perseverança, l’austeritat i l’estalvi s’han perdut i han deixat la ciutadania nua i indefensa per afrontar moments de frustració com els que vivim en l’actualitat. Ara més que mai, si volem sortir de la difícil situació que patim, ens cal fomentar el ressorgiment de ciutadans adults. Una ciutadania que sigui conscient de les dificultats que ha de fer front, que sigui primer de tot autoexigent amb si mateixa i exigent amb qui la governa, que assumeixi que governar vol dir prendre decisions i que, en cap cas, amagar el cap sota l’ala és una solució. Una ciutadania que no esperi solucions immediates ni miraculoses, sinó que ofereixi esperit de servei, ganes de canvi, actituds noves, afrontar els problemes, disciplina, austeritat, imaginació, diàleg i sentit de país. Perquè tan sols afrontant els problemes de cara i des de l’esforç col·lectiu serem capaços de sortirnos-en. Salvador Grifell i Hernández
Faltar a la verdad, no es legítimo y no puede ser legal X. Alegre con su mal proceder, vierte en su escrito del número de enero una retaila de acusaciones que puede calificarse de prepotente, próximo a lo dictatorial. Personas de mi confianza me recomiendan pasar totalmente de sus acusaciones, sus improperios me honorifican al venir de quien vienen. Otras, al leerlo en un medio público y desde la “legitimidad” que debería representar un ex teniente de alcalde, necesitan una breve, sensata y documentada explicación. Mi determinación es que no debo permitir estas formas de
OP I N I Ó
actuación. He solicitado la documental al Ayuntamiento y estoy en las gestiones oportunas para valorar la presentación de una querella por calumnias. Fui nombrado funcionario de carrera, Boletín Oficial del Estado núm.122 de 22 de mayo de 1985. A la luz de estos datos ¿Es posible que la Junta de gobierno tomará la decisión de no permitir mi continuidad por ser “laboral” como asegura X. Alegre? La titulación que consta en mi expediente demuestra TODAS las condiciones para obtener la categoría. ¿Donde está el “regalo”que afirma X. Alegre? ¿Porqué tanto interés en mentir sobre mi militancia política? El equipo de gobierno (PSC, CiU) modificó la adscripción de mi puesto. Presente un Recurso de Reposición (registro de entrada E2004007161) que llevó al Alcalde a modificar su decreto y a mejorar económicamente mis complementos anteriores. Si no hubiera reunido todos los requisitos académicos y profesionales. ¿Habría mantenido mi categoría y mejorado mi salario el equipo de gobierno de Alegre? Políticos que actúan con ese estilo desde la perversa ignorancia, desde la premeditada in documentación, dejando clara su mala fe… hacen indeseable y rechazable la política partidista. Silvestre Gilaberte.
Danys col·laterals de les pilones a la via pública En els darrers anys hem vist com a la ciutat han proliferat les pilones de ferro a la via pública. Aquests elements s’han utilitzat indiscriminadament com a element dissuasiu contra l’estacionament incívic a les voreres, com a protecció de l’espai d’entrada i sorti-
3
da de vehicles en guals o per delimitar l’espai dels contenidors; tot Sant Feliu n’està ple. La instal·lació de pilones de ferro és va generalitzar durant l’anterior mandat pel regidor socialista d’urbanisme i, si bé la mesura intentava facilitar la mobilitat de persones i cotxes, en molts casos la seva utilització s’ha demostrat inadequada i conflictiva. El principal problema deriva de que, si bé, per una banda actua com a element que delimita l’espai, per l’altra actua com a un obstacle a la via pública tant per vianants com per a conductors. Qui no ha topat amb una pilona? Són freqüents les topades dels conductors amb les pilones en el moment d’estacionar el vehicle al costat d’un contenidor o d’un gual delimitat per aquestes. Tampoc resulta estrany donar un cop al sortir del vehicle o senzillament no poder fer-ho a causa de les pilones col·locades a la vorera.
La major part de les queixes són pels danys ocasionats als vehicles atès que aquests elements no estan senyalitzats, estan per sota del camp visual dels conductors i passatgers, i perquè de nit no es distingeixen. En el cas dels vianants les pilones són un obstacle quan es troben al bell mig de la vorera, sobretot per a persones amb problemes de visió o amb mobilitat reduïda. Les pilones de ferro no són la millor solució per delimitar els espais i és necessari plantejar seriosament la substitució d’aquests elements per pilones de goma o de cautxú que redueixen els desperfectes en vehicles i els danys a les persones quan hi topen. L’objectiu a curt termini ha de ser substituirles per altres materials que tinguin la mateixa funció però que no provoquin danys físics o materials com poden ser les pilones de cautxú, toves i flexibles. Jaume Solé.
Calle Brugarolas Hace unos días el ayuntamiento ha cambiado el sentido de circulación de la calle Dr. Brugarolas y ha deshabilitado la pilona de acceso a la calle para los vecinos. El tramo comprendido entre las calles Josep Ricart y Verge del Pilar se había convertido en una calle de plataforma única con zona perfectamente delimitada para coches y peatones. Ahora es una calle abierta al tráfico. Los vehículos circulan en contradirección y aparcan encima de las aceras. Los vecinos de la calle Dr. Brugarolas inauguramos (en marzo del 2011) nuestra calle y nos sentíamos orgullosos de cómo había quedado, sólo faltaba poner una jardinera al lado del taller de coches, para evitar accidentes. Decidimos como queríamos que fuera nuestra calle, y ahora el ayuntamien to lo ha cambiado todo sin dar ninguna explicación a los vecinos. ¿Cómo es posible que se generara un gasto tan importante en arreglar esta calle, para que luego, en menos de 9 meses, esté otra vez igual que antes? ¿Así se gasta el Ayuntamiento el dinero de los ciudadanos? ¿De qué sirve contar con nuestra colaboración, si luego hacen lo que les da la gana? Exigimos a la regidora de movilidad que actué inmediatamente y vuelva a cerrar la calle, entendiendo por otro lado que si el taller (situado en esta misma calle) tiene que hacer uso de ésta, por nuestra parte no pondremos ninguna oposición. Francisco Álvarez Bernardino,
vecino de la calle Brugarolas.