A Fons 5
Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013
Cinta Caballé
Artur Ribera
redaccio@diaridesantcugat.cat @cintaCC
redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur
Artistes És gairebé impossible calcular el nombre d’artistes que hi ha a Sant Cugat, i cadascun té el seu espai on crear obres d’art. Espais en què se senten lliures, on són capaços de mirar al seu interior i després plasmar allò que hi troben en les seves creacions
tot el que has fet i has viscut”. Amb tot, “és un recipient”, matisa Minuesa, i afegeix que “la riquesa està a l’interior de l’artista, perquè l’estudi l’omples tu amb el que tens a dintre, i un cop ho has fet, te l’estimes com casa teva, però al final, el que compta és que, vagis on vagis, tinguis l’interior ple per adaptar-te a les circumstàncies”. En aquest sentit, Colet coincideix a assenyalar que tenir un espai on treballar “és un luxe i un privilegi, perquè pots haver creat en molts de llocs, començant pel garatge de casa, però quan trobes el teu espai, t’hi sents a gust, i això és important a l’hora de crear”. Un espai que també implica una soledat, alguns cops buscada. “Estàs sol, cosa que t’implica un silenci que et fa mirar el teu interior i reflexionar... Quan crees una obra et passes més temps pensant com serà l’obra que executant-la, i és important tenir aquest espai privat”, destaca Pueyo. I Neus Colet hi afegeix
Cada taller o estudi compta amb aquells elements que reflecteixen la personalitat, la vida i l’obra, de cadascun dels artistes que l’habita
Això és un peu de fotografia el qual es descriu contingut . #ARTUR RIBERA Espaielde treball creatiu L’estudi de Laura Jener i Roberta Ferreira és compartit, i compta amb diferents espais on desenvolupar les disciplines individuals # artur ribera
què coincideixen gairebé tots és en la quantitat de llibres que hi tenen. Per a l’artista gràfic Adolf, “són una mica tradició familiar; sempre m’han agradat, tot i que cada cop els compro amb més moderació, perquè realment tinc problemes d’espai per encabir-los”. La majoria dels llibres que omplen prestatgeries o s’amunteguen a sobre les taules o en alguns racons són llibres d’art, però hi ha d’altres de diferents. L’estudi de Sergi Barnils està ple d’exemplars de la Bíblia, en diferents idiomes, fins i tot, en grec. Un llibre que li serveix d’inspiració a l’hora de
crear. “M’ha ajudat a trobar el sentit a les coses, i a tenir aquest diàleg amb el gran Creador que em reconforta”, explica.
Un espai molt personal “L’estudi és el meu amagatall”, apunta la pintora Maria Fabre. Per a l’escultora Neus Colet “és aquell lloc on perds la noció del temps; on t’inspires, on crees”, i per a Paco Minuesa és aquell espai on “s’acumulen vivències; un espai evolutiu on el temps mai s’atura i on passen moltes coses que, si t’atures i mires enrere, fa que te n’adonis de
El meu taller “El meu amagatall”, Maria Fabre “És el meu àmbit privat, on puc mirar el meu interior”, Imma Pueyo
que, en el seu vessant de gravadora prefereix treballar en un taller compartit, “ja que l’escultura és un treball molt solitari, i del contacte amb altres artistes també n’aprens molt”; un tret que caracteritza el taller de la joiera Laura Jener i la ceramista Roberta Ferreira, on ambdues treballen conjuntament el seu vessant professional individual, però també amb creacions conjuntes. Sigui com sigui, cada estudi és un món on l’ordre és relatiu i va en funció de les manies de cada artista que, tot i que és vox populi que són maníacs per naturalesa, i alguns cops sembla tabú el fet de dir-ho, ells ho admeten sense recances. Al cap i a la fi, és el que els dóna aquest caràcter tan peculiar que també els porta a considerar la seva feina molt més que un feina. Una passió en què viuen immersos i de la qual ens en beneficiem tota la societat. Li robo les paraules a Sergi Barnils quan afirma que “expressant allò que sents pots fer un bé als altres, a més de donar-los aquest goig estètic que és tan necessari en un món en què hi ha tantes coses lletges”. //